Cristianisme i edat mitjana

1. Filosofia medieval
Pensament cristià
Filosofia medieval
Filosofia medieval

2. Els orígens de la filosofia cristiana
Els orígens de la filosofia cristiana
Els orígens de la filosofia cristiana

3. Història del primer cristianisme
●Neix a Palestina. Els primers cristians són jueus.
●Secta marginal del judaisme, perseguida pels
jueus, romans i grecs.
●La «Bona notícia» → Missioners (Sant Pau)
●Al principi hi ha una indiferència del món grecollatí
vers al cristianisme. Ser cristià és quelcom voluntari,
difícil i problemàtic. Sincretisme.
●Circulen rumors: els cristians són ateus/practiquen
l’incest/caníbals.
Història del primer cristianisme
●Neix a Palestina. Els primers cristians són jueus.
●Secta marginal del judaisme, perseguida pels
jueus, romans i grecs.
●La «Bona notícia» → Missioners (Sant Pau)
●Al principi hi ha una indiferència del món
grecollatí vers al cristianisme. Ser cristià és
quelcom voluntari, difícil i no problemàtic.
Sincretisme.
●Circulen rumors: els cristians són
ateus/practiquen l’incest/caníbals.
Història del primer cristianisme
●Neix a Palestina. Els primers cristians són jueus.
●Secta marginal del judaisme, perseguida pels
jueus, romans i grecs.
●La «Bona notícia» → Missioners (Sant Pau)
●Al principi hi ha una indiferència del món
grecollatí vers al cristianisme. Ser cristià és
quelcom voluntari, difícil i no problemàtic.
Sincretisme.
●Circulen rumors: els cristians són
ateus/practiquen l’incest/caníbals.

4. Història del primer cristianisme
●El cristianisme s’impregna del món grec (últim llibre de la Bíblia 110 dC) i el món
grecollatí es va deixant influenciar poc a poc pel judaisme (Filó d’Alexandria uneix
judaisme, platonisme i estoïcisme).
●Al segle II, els intel·lectuals grecollatins critiquen al cristianisme per: i) ser mals
ciutadans; ii) ser pobres; i iii) tenir creences absurdes.
●Del 64 al 303 dC esdevindran les persecucions als cristians (particulars primer,
després col·lectives i sistemàtiques)
●Climent d’Alexandria i Orígenes (segle II i III) tracten de donar un fonament filosòfic al
cristianisme.
●311 dC edicte de tolerància vers els cristians. Edicte de Milà (313 dC, Constantí)
respecte als cristians i reconeixement de drets.
●Teodosi declara al cristianisme la religió oficial de l’estat romà, 380 dC. Es suprimeix
la religió pagana i es comença a perseguir les heretgies. Partició de l’imperi:
cesaropapisme i teocràcia pontifica .
●https://www.youtube.com/watch?v=EYndm1O_ueoç

5. Cristianisme
●Proposta moral revolucionària: «crear el regne
de Déu en la Terra», «que llenci la primera pedra
qui estigui lliure de culpa».
●Arrels jueves + encarnació de Déu en la Terra.
●L’home és creat a imatge i semblança de Déu
(fraternitat universal).
●Lliure albir
●Resurrecció i judici post mortem.
Cristianisme
Cristianisme
●Proposta moral revolucionària: «crear el regne
de Déu en la Terra», «que llenci la primera pedra
qui estigui lliure de culpa».
●Arrels jueves + encarnació de Déu en la Terra.
●L’home es creat a imatge i semblança de Deu
(fraternitat universal).
●Lliure albir
●Resurrecció i judici post mortem.

6. Les relacions entre
cristianisme i filosofia
●Anteriorment, la filosofia antiga ja havia estat en
contacte amb moltes altres religions, però mai
cap religió havia monopolitzat l’àmbit filosòfic i
cultural com ho va fer el cristianisme.
●Al principi la relació va ser hostil. Doncs eren
dos maneres d’entendre la realitat radicalment
oposades.
●Amb el pas del temps, raó i fe es van relacionar
de diferents maneres.
Les relacions entre
cristianisme i filosofia
●Anteriorment, la filosofia antiga ja havia estat en
contacte amb moltes altres religions, però mai
cap religió havia monopolitzat l’àmbit filosòfic i
cultural com ho va fer el cristianisme.
●Al principi la relació va ser hostil. Doncs eren
dos maneres d’entendre la realitat radicalment
oposades.
●Amb el pas del temps, raó i fe es van relacionar
de diferents maneres.
Les relacions entre
cristianisme i filosofia
●Anteriorment, la filosofia antiga ja havia estat en
contacte amb moltes altres religions, però mai
cap religió havia monopolitzat l’àmbit filosòfic i
cultural com ho va fer el cristianisme.
●Al principi la relació va ser hostil. Doncs eren
dos maneres d’entendre la realitat radicalment
oposades.
●Amb el pas del temps, raó i fe es van relacionar
de diferents maneres.

7. Diferències entre filosofia i
cristianisme
●En el seu mètode de coneixement: raonament i
argumentació vs. missatge revelat, fe.
Voluntat de salvació vs. voluntat de comprensió.
●En els seus continguts:
–Imatge de la divinitat: deus grecs vs. Déu que crea
del no-res (anti-Parmènides).
–La concepció de la història: principi → final dominat
per la providència vs. Procés cíclic dominat per la
necessitat.
–La concepció de l’ésser humà: ésser humà es fet a
imatge i semblança de Déu (cristià). El cos també és
immortal per la resurrecció.
Diferències entre filosofia i
cristianisme
Diferències entre filosofia i
cristianisme
●En el seu mètode de coneixement: raonament i
argumentació vs. missatge revelat, fe.
Voluntat de salvació vs. voluntat de comprensió.
●En els seus continguts:
–Imatge de la divinitat: deus grecs vs. Déu que
crea del no-res (anti-Parmènides).
–La concepció de la història: principi → final
dominat per la providència vs. Procés cíclic
dominat per la necessitat.
–La concepció de l’ésser humà: ésser humà es
fet a imatge i semblança de Déu. El cos també

8. Diferències entre filosofia i
cristianisme
–La moral i el pecat: pels grecs, defensors de
l'intel·lectualisme moral, es pecava o feia el mal
per ignorància. Pels cristians, el pecat es fruit de
la maldat i la llibertat de l’individu, el individu
cedeix a aquesta inclinació. Apareix la culpa.
–La concepció de la veritat. El desocultament del
ésser = aletheia vs. Veritat revelada i absoluta.
Pels grecs cal una activitat racional constant per
arribar-hi, implica esforç i la conseqüent crítica i
varietat dels resultats (diversitat de pensaments,
relativisme, escepticisme, eclecticisme, etc.).
Pels cristians no es pot dialogar sobre la veritat,
Diferències entre filosofia i
cristianisme
–La moral i el pecat: pels grecs, defensors de
l'intel·lectualisme moral, es pecava o feia el mal
per ignorància. Pels cristians, el pecat es fruit de
la maldat i la llibertat de l’individu, el individu
cedeix a aquesta inclinació. Apareix la culpa.
–La concepció de la veritat. El desocultament del
ésser = aletheia vs. Veritat revelada i absoluta.
Pels grecs cal una activitat racional constant per
arribar-hi, implica esforç i la conseqüent crítica i
varietat dels resultats (diversitat de pensaments,
relativisme, escepticisme, eclecticisme, etc.).
Pels cristians no es pot dialogar sobre la veritat,
Diferències entre filosofia i
cristianisme
–La moral i el pecat: pels grecs, defensors de
l'intel·lectualisme moral, es pecava o feia el mal
per ignorància. Pels cristians, el pecat es fruit de
la maldat i la llibertat de l’individu, el individu
cedeix a aquesta inclinació. Apareix la culpa.
–La concepció de la veritat. El desocultament del
ésser = aletheia vs. Veritat revelada i absoluta.
Pels grecs cal una activitat racional constant per
arribar-hi, implica esforç i la conseqüent crítica i
varietat dels resultats (diversitat de pensaments,
relativisme, escepticisme, eclecticisme, etc.).
Pels cristians no es pot dialogar sobre la veritat,

9. Platonisme i cristianisme
●Malgrat les diferències, el cristianisme acabarà
assumint parcialment alguna filosofia. En concret
el platonisme. Perquè?
–Existència d’un altre món
–Demiürg → Creador
–Immortalitat de l’ànima
–Judici post mortem
–Bé universal
–Mode de coneixement platònic → il·luminació
divina
Platonisme i cristianisme
●Malgrat les diferències, el cristianisme acabarà
assumint parcialment alguna filosofia. En concret
el platonisme. Perquè?
–Existència d’un altre món
–Demiürg → Creador
–Immortalitat de l’ànima
–Judici post mortem
–Bé universal
–Mode de coneixement platònic → il·luminació
divina
Platonisme i cristianisme
●Malgrat les diferències, el cristianisme acabarà
assumint parcialment alguna filosofia. En concret
el platonisme. Perquè?
–Existència d’un altre món
–Demiürg → Creador
–Immortalitat de l’ànima
–Judici post mortem
–Bé universal
–Mode de coneixement platònic → il·luminació
divina

10. Etapes de formació del
pensament cristià
●L’apologètica
●La patrística
●L’escolàstica
Etapes de formació del
pensament cristià
●L’apologètica
●La patrística
●L’escolàstica
Etapes de formació del
pensament cristià
●L’apologètica
●La patrística
●L’escolàstica

11. L’apologètica (s.II-V dC)
●Apologètica (s. II-V dC): intent del cristianisme
per defensar i justificar el nou punt de vista,
mitjançant el mètode grec. Van sorgir dos
posicions davant la filosofia:
–Teoria de la culminació del pensament
anterior: la filosofia és una propedèutica per a la
recepció del cristianisme.
–Teoria del latrocini: exposa que el que és útil
del pensament grec es deu al fet que els filòsofs
ho van robar dels llibres sagrats jueus.
L’apologètica (s.II-V dC)
●Apologètica (s. II-V dC): intent del cristianisme
per defensar i justificar el nou punt de vista,
mitjançant el mètode grec. Van sorgir dos
posicions davant la filosofia:
–Teoria de la culminació del pensament
anterior: la filosofia és una propedèutica per a la
recepció del cristianisme.
–Teoria del latrocini: exposa que el que és útil
del pensament grec es deu al fet que els filòsofs
ho van robar dels llibres sagrats jueus.
L’apologètica (s.II-V dC)
●Apologètica (s. II-V dC): intent del cristianisme
per defensar i justificar el nou punt de vista,
mitjançant el mètode grec. Van sorgir dos
posicions davant la filosofia:
–Teoria de la culminació del pensament
anterior: la filosofia és una propedèutica per a la
recepció del cristianisme.
–Teoria del latrocini: exposa que el que és útil
del pensament grec es deu al fet que els filòsofs
ho van robar dels llibres sagrats jueus.

12. La patrística (s. IV-VIII dC)
●La patrística es va caracteritzar per ser el període
en què es va gestar el contingut doctrinal de les
creences religioses cristianes, creant les
interpretacions que van donar lloc a les heretgies.
●Durant aquest període, el cristianisme és difós
massivament pels profetes, prenent força entre la
població i desplaçant a les religions politeistes.
●Sorgeixen, doncs, els pares de l’església, els quals
fan una tasca sincrètica (barreges d’oposats) i
eclèctica (elements de diferents teories)
La patrística (s. IV-VIII dC)
La patrística (s. IV-VIII dC)

13. S’enceta el conflicte entre la fe
i la raó
●Sancta simplicitas.
●La fe i prou.
●«Crec perquè és
absurd»
●Rebuig total de la raó.
●Agustí d’Hipona
●Subordinació de la raó
a la fe.
●«S’ha de creure el que
Déu revela per arribar a
comprendre»
●La fe ens dona el
fonament que la raó
desplega.
S’enceta el conflicte entre la fe
i la raó
●Sancta simplicitas.
●La fe i prou.
●«Crec perquè és
absurd»
●Rebuig total de la raó.
●Agustí d’Hipona
●Subordinació de la raó
a la fe.
●«S’ha de creure el que
Déu revela per arribar a
comprendre»
●La fe ens dona el
fonament que la raó
desplega.
S’enceta el conflicte entre la fe
i la raó
●Sancta simplicitas.
●La fe i prou.
●«Crec perquè és
absurd»
●Rebuig total de la raó.
●Agustí d’Hipona
●Subordinació de la raó
a la fe.
●«S’ha de creure el que
Déu revela per arribar a
comprendre»
●La fe ens dona el
fonament que la raó
desplega.

14. L’escolàstica (s. IX-XIV dC)
• Diferents ordres religioses, escoles monacals i
catedralícies tenen com a objectiu principal
contrarestar les idees paganes i herètiques,
utilitzar la filosofia grecollatina per comprendre
la revelació cristiana i difondre i transmetre el
credo cristià.
• Naixement de les Universitats.
L’escolàstica (s. IX-XIV dC)
L’escolàstica (s. IX-XIV dC)

15. Dos problemes fonamentals
●El problema dels universals.
●El conflicte entre fe i raó:
–Averroisme → Raó i fe no es
contradiuen, doncs només hi ha una única veritat.
La fe es transmet a través de relats i imatges. La
raó ha de ser lliure. Els averroistes parlen de dos
veritats.
–Sant Tomàs: La raó i la fe són
coneixements diferents (tant pels seu objectiu com
per la seva naturalesa). Tanmateix hi ha àmbits on
es solapen sense contradir-se, col·laborant entre
elles.
–Ockham: → La fe no necessita de
la raó, creure és un acte de voluntat. La raó s’ocupa
del món que ens envolta i no necessita de la fe per
descriure’l. → Filosofia moderna: la fe es reclosa a
Dos problemes fonamentals
Dos problemes fonamentals

16. Activitat: el problema dels
universals

17. Activitat debat fe i raó,
fanatisme

18. El mètode de l’escolàstica
●Criteri de veritat:
–La fe en la veritat revelada.
–El recurs a l’autoritat.
●Autoritats: els pares de l'església (patrística),
Aristòtil cristianitzat per Sant Tomàs i els dogmes
o veritats oficials estipulats per l'Església.
●El sil·logisme. PM + Pm → C
El mètode de l’escolàstica
●Criteri de veritat:
–La fe en la veritat revelada.
–El recurs a l’autoritat.
●Autoritats: els pares de l'església (patrística),
Aristòtil cristianitzat per Sant Tomàs i els dogmes
o veritats oficials estipulats per l'Església.
●El sil·logisme. PM + Pm → C
El mètode de l’escolàstica
●Criteri de veritat:
–La fe en la veritat revelada.
–El recurs a l’autoritat.
●Autoritats: els pares de l'església (patrística),
Aristòtil cristianitzat per Sant Tomàs i els dogmes
o veritats oficials estipulats per l'Església.
●El sil·logisme. PM + Pm → C

19. Activitat dogmatisme

20. Activitat art medieval

21. Activitat inquisició

22. Activitat esglesia i poder

23. Activitat: la vida en un
monestir

24. Activitat ciència medieval i el
mite medieval

25. Descartes
Descartes
●Context:
–Occam: nominalisme i llibertat de la raó.
–Renaixement humanista: retorn a la veritat clàssica
grega, més enllà de Plató i Aristòtil: escepticisme, entre
d’altres.
–Desenvolupament del comerç (Invasió d’Amèrica).
–La Reforma (s. XVI).
–La revolució científica i la nova ciència.
–Sil·logisme: dogmatisme i sistema tancat que no permet
entrar als coneixements nous.
–L’escolàstica entra en crisis. L’edifici del coneixement
trontolla.
Descartes

26. L’Estat modern
●https://www.youtube.com/watch?v=hYajgwcWb1
k
L’Estat modern
●https://www.youtube.com/watch?v=hYajgwcWb1
k
L’Estat modern
●https://www.youtube.com/watch?v=hYajgwcWb1
k

27. Pel·lícules
• El nom de la rosa.

28. BONES FESTES <3
BONES FESTES <3
BONES FESTES <3