4. . .perquè són una protecció en un país on els temporals han arribat a fer molt mal. Segurament sense dunes no hi hauria la Holanda que coneixem.
5. Per tant, el sistema de gestió de les dunes és un tema molt important. I calia tractar-ho de forma pragmàtica, rigorosa i des-apasionada I Frank van der Meulen, el va resumir
9. Els polítics fan polítiques, és a dir, determinen unes funcions, uns usos i un entorn de gestió. La societat civil incideix sobre els polítics, ells reben propostes i expliquen les seves polítiques.
10. Les funcions es determinen així pel que diuen les administracions superiors (p.e. La UE) i pels acords a que s’arriba amb la societat civil.
11. La recerca, que pot ser feta per científics o en un entorn col·laboratiu, identifica objectius (p.e. La presència d’una espècie molt escassa), i dona claus de gestió.
12. El sistema de gestió és l’entorn del pla de gestió. Té en compta propietats, entorn legal, recursos econòmics i humans, ...
13. Amb l’ajut de la recerca, el pla de gestió identifica els paràmetres dels sistemes naturals sobre els quals cal actuar.
15. . . . que finalment modifiquen el paisatge (en el sentit de l’ecologia del paisatge) en aquella direcció que havien determinat les polítiques.
16. Finalment, aquesta línia importantíssima: el seguiment dels resultats que permet millorar el pla de gestió a mida que adquirim coneixement. És la línia de l’honestedat dels polítics i dels científics !! I també és la línia del que actualment anomenem “sistemes adaptatius de gestió”.
17. Es tracta d’un És un sistema extremadament senzill, sense espai per la proliferació d’acrònims i neologismes;
18. És un sistema extremadament senzill, sense espai per la proliferació d’acrònims i neologismes; i on hi ha una clara separació de rols entre el que és la recerca (científics, catedràtics, però també els naturalistes que aporten coneixement en un entorn col·laboratiu)
19. És un sistema extremadament senzill, sense espai per la proliferació d’acrònims i neologismes; i on hi ha una clara separació entre el que és la recerca (científics, catedràtics, però també els naturalistes que aporten coneixement en un entorn col·laboratiu) i el que és el lobby verd (ecologistes, entorn associatiu, i fins i tot polítics que afirmen que són verds).
20. Rajendra Pachauri, president del Intergovernmental Panel on Climate Change ha originat un nou escàndol quan ha prologat una publicació de Greenpeace que era la mateixa que va presentar el mateix IPCC sobre energies alternatives i que, a demés, va ser coordinada per un membre de Greenpeace. Aquesta excessivament estreta relació IPCC/GREENPEACE ha aixecat una forta crítica entre els científics.
21. Aquest és un exemple recent de com és de perjudicial barrejar els rols entre recerca i política. Els ecologistes són moviments socials i, per tant, orientats a l’acció política, és a dir, que volen incidir sobre l’acció que fan els polítics o ser polítics governants ells mateixos. Un fet perfectament lícit.
22. A casa nostra podreu trobar molts exemples de com es contradiu el senzill diagrama de Frank van der Meulen:
23.
24.
25.
26.
27.
28.
29. Segurament molts de vosaltres podreu suggerir altres casos. Tanmateix cal recordar que a casa nostra també hi ha una llarga història d’exemples molt possitius.
30. Per exemple, Salvador Filella Cornadó va crear fa la més de 30 anys el primer grup organitzat de naturalistes amateurs. Foto d’una sortida organitzada per Salvador Filella l’any 1973. Jo soc el de la flecha vorejat dels que anys després han estat importants científics i gestors.
31. L’atles dels ocells nidificants de Catalunya es podria considerar com el resultat del procés que ell va endegar.
32. Treball de camp geoposicionat i cartografia col·laborativa Ara, les noves tecnologies són una autèntica revolució en el món del naturalisme participatiu. Un smartphone amb GPS és un instrument formidable!
33. Tanmateix, l’esquema senzill i pràctic, que defineix les regles de joc de la gestió ambiental, i del paper que han de jugar els moviments socials, ..segueix invariable!!