4. - Que passin una bona estona
- Que vegin les “dimensions i els jugadors” del camp
on es juga la millora de la lectura
- Que pensin en “de qui és” això del llegir?
- Que intentin situar tot el que els digui en el seu
centre, en els seus companys i en els seus alumnes.
-EQC-
Què pretenc?
11/12/2014 4
Millora de la
lectura
Dimensions i jugadors
6. 11/12/2014 6
- Per què hem de millorar el llegir?
- Se sap com s’ha de fer?
- Què vol dir ser competent llegint?
- És POSSIBLE millorar?
- Per on passa la millora?
Els parlaré de...
-EQC-
7. 11/12/2014 - EQC - 7
Perquè hi ha un problema amb la lectura!
- 20% dels adults
- 20% dels adolescents de 15
anys
http://www.viza.md
http://ec.europa.eu/education/literacy (setembre de 2012)
10. Informe PISA 2009
La gran majoria dels nostres
estudiants poden llegir i
comprendre textos senzills, i
resoldre tasques poc exigents
(més del 90%).
Poc més del 50% poden fer
tasques de dificultat moderada
amb textos una mica més
complexos.
Només el 25% pot utilitzar la lectura per
aprendre en un sentit profund.
11. 11
Competència
lectora
Ús del contingut
del text
Ús dels
coneixements
externs al text
Accedir
Obtenir
Integrar
Interpretar
Reflexionar
Valorar
Obtenir
informació
Desenvolupar
una comprensió
global
Elaborar una
interpretació
Reflexionar i
valorar el
contingut
Reflexionar i
valorar la
forma del text
Felipe Zayas
Els costa molt!
12. Llegir per
Participar en
la societat
Assolir objectius
particulars
Desenvolupar el
potencial personal
Desenvolupar
coneixement
I amb la lectura s’hi juguen molt!
11/12/2014 12-EQC-
14. i la nostra societat també s’hi juga molt
Léon Blum (1872 - 1950) Primer ministre francès
Perquè la lectura és un dels pilars de la
democràcia
http://thedailyblog.co.nz/
La democràcia no pot tenir èxit a menys que els
electors estiguin ben preparats per saber triar.
La salvaguarda real de la democràcia és, per
tant, l'educació.
-EQC-
15. 11/12/2014 - Enric Queralt i Catà - 15
http://www.preset.org
Perquè un dèficit en competència lectora és...
una de les portes d’entrada a l’exclusió
social
16. 11/12/2014 - SGLIP - 16
La lectura hauria de ser un dels temes centrals
i de major interès en una societat democràtica
que es diu lletrada. No podem deixar al marge
de la lectura prop del 50 % de la població.
Delia Lerner
24. 11/12/2014
Fa temps que tenen...
Des la dècada dels 70 programes de lectura en temps
escolar 24-EQC-
25. 11/12/2014
Des 1960 programes de lectura lliure i
silenciosa a les aules de la majoria d’instituts
http://www.vermontcouncilonreading.com
25-EQC-
http://www.docstoc.com/docs/37164120/Sustained-Silent-Reading
27. - Que passin una bona estona
- Que vegin les “dimensions i els jugadors” del camp
on es juga la millora de la lectura
- Que pensin en “de qui és” això del llegir?
- Que intentin situar tot el que els digui en el seu
centre, en els seus companys i en els seus alumnes.
-EQC-
Què pretenc?
11/12/2014 4
Millora de la
lectura
Dimensions i jugadors
28. - Que passin una bona estona
- Que vegin les “dimensions i els jugadors” del camp
on es juga la millora de la lectura
- Que pensin en “de qui és” això del llegir?
- Que intentin situar tot el que els digui en el seu
centre, en els seus companys i en els seus alumnes.
-EQC-
Què pretenc?
11/12/2014 4
Millora de la
lectura
Dimensions i jugadors
29. - Que passin una bona estona
- Que vegin les “dimensions i els jugadors” del camp
on es juga la millora de la lectura
- Que pensin en “de qui és” això del llegir?
- Que intentin situar tot el que els digui en el seu
centre, en els seus companys i en els seus alumnes.
-EQC-
Què pretenc?
11/12/2014 4
Millora de la
lectura
Dimensions i jugadors
31. Hi ha empreses que ofereixen serveis de millora
11/12/2014 31
Tutors virtuals de lectura
-EQC-
32. 11/12/2014
Què és la lectura?
www.racocatala.cat
www.aulavirtual.iesotura.es
Ensenyar a llegir ? Fer lectors ?
Tenen MOLT clara quina és la seva feina
+
32-EQC-
42. - Escola Abat Ruera de Puiggròs
- Escola El Cérvol de Cervià de les Garrigues
- Escola Els Aubis de L'Albi
- Escola Josep Espasa de La Pobla de Cérvoles
- Escola Sant Bonifaci de Vinaixa
- Escola Timorell de Castelldans
- Escola Camp Crusat d’El Cogul
- Escola Mare Déu Montserrat de L'Albagés
- Institut l’Olivera de La Granadella
- Institut Josep Vallverdú de Les Borges Blanques
- Institut Joan XXIII de Les Borges Blanques
- Escola Albirka d’Arbeca
- Escola Manuel Ortiz de Juneda
- Escola Joan XXIII de Les Borges Blanques
- Escola Nrta. Sra. De Gràcia de La Granadella
- Escola Els Set Focs de Bellaguarda
- Escola Vallmajor de Bovera
- Escola del Soleràs d’El Soleràs
- Escola Joan Benet i Petit d’Els Torms
- Escola L'Espígol de Juncosa
- Escola Josep Güell d’Els Omellons
- Escola Porcel de Cervera de L'Espluga Calba
11/12/2014 -EQC- 42
Quantes imatges de lectura?
Festes, celebracions, espectacles,
sortides i viatges!
43. 11/12/2014
Què és més important?
La qualitat del llibre?
La qualitat de l’experiència lectora?
-EQC-
44. Què els escandalitza més?
Les faltes d’ortografia o que no llegeixin MAI!
11/12/2014
www.greatschools.org
Enric Queralt i Catà
45. 11/12/2014 -EQC- 45
No ens acabem de creure el “valor” que té saber
llegir, i que t’agradi
47. 11/12/2014
Mestre, ja he acabat, què faig?
- has fet els tres problemes de matemàtiques?
- i el mapa conceptual de medi?
- les dades de la biografia de... les has trobades?
- ah! i aquells exercicis del quadernet d'ortografia,
d’ahir?
- sí! Ho tinc tot fet.
- què faig ara?
DONCS AGAFA UN LLIBRE I LLEGEIX!!
47-EQC-
52. 11/12/2014
Què es fa a les aules quan s’acaba una lectura
obligatòria?
Control escrit 64%
52-EQC-
53. Tenim una pila d’adolescents que no volen
saber res de la lectura
(després de 13 anys d’escolarització)
Però en tenim que llegeixen molt!!
yourkidsed.com.au oswego.org
MÉS QUE MAI!-EQC-
59. 11/12/2014 Enric Queralt i Catà 59
1970-1990: Ensenyament General Bàsic
Algú els va parlar de llegir i de llibres?
60. 11/12/2014 60
Formació de la població adulta:
bàsica secundària superior
1998: 69% 10% 20%
2008: 49% 22% 29%
OCDE: 29%
EU: 28%
USA: 11%
-EQC-
Hi ha molt a fer, encara!
61. 11/12/2014 61-EQC-
Informe PISA 2012
(Adults 16-65 anys)
Comprensió lectora
La majoria d’infants i joves creixen en famílies i
grups no lectors.
62. 11/12/2014 - EQC - 62
Anem una generació i mitja endarrerits en lectura
Venim de MOLT avall!!
35 anys!!
64. 11/12/2014 64
Seguim...
- Per què hem de millorar el llegir?
- Se sap com s’ha de fer?
- Què vol dir ser competent llegint?
- És POSSIBLE millorar?
- Per on passa la millora?
-EQC-
65. 11/12/2014 - EQC - 65
“Medical research 2014”
Aproximadament
326.000.000 resultats
“Reading research 2014”
Aproximadament
303.000.000 resultats
1.11.2014 a les 5:30 PM
Se’n saben moltes, de coses
66. 11/12/2014 66
Se sap que llegir és una activitat complexaI que aprendre’n i ensenyar-ne, també ho
haurien de ser!
Aspectes
lingüístics
Gustav Adolph Hennig. 1828
Noia llegint
Museum der Bildenden Künste. Leipzig
http://martamiraalrededor.lacoctelera.net/
-EQC-
67. 11/12/2014 - EQC - 67
La llengua que es llegeix és molt diferent de la
que es parla
68. 11/12/2014 - EQC - 68
Després de veure un vídeo un alumne
l’explica...
http://blocs-a.lamalla.cat/
“El pare li ha donat la mà i li
diu si surt el nen i la mare fa
força perquè surti i el metge
li agafa el cap. El metge els
ensenya el nen, li talla el
cordó i el pesa”.
69. 11/12/2014 - EQC - 69
“Durant la tercera fase del part, quan es
completa la dilatació, s’inicia la fase
d’expulsió, en la qual el fetus s’obre camí
empenyent amb el cap entre els ossos de la
pelvis. D’aquesta manera, primerament
apareix el cap, després una espatlla, després
l’altra i, finalment, la resta del cos. A
continuació, el metge talla el cordó
umbilical, que al cap d’uns dies es desprèn
del cos del nadó i deixa una cicatriu
anomenada melic”.
El text de resum del vídeo era...
70. 11/12/2014 - EQC - 70
Alumne Resum
Nivell d’abstracció
Nivell de conceptualització
Precisió lèxica
Informació contextual
Anafòrics
Organitzadors lògics i metatextuals: causals, consecutius i finals
Mots curts
Construccions nominals
Construccions verbals
Frases subordinades
Frases llargues
Mots i expressions crossa (vull dir, doncs, llavors...)
Mots jòquer (cosa, d’allò, fer, ficar...)
Senyals extraverbals
Anacoluts, vacil·lacions i canvis de rumb sintàctic
Són llengües “diferents”
71. 11/12/2014 - EQC - 71
Gènere primer
Produït en situacions d’intercanvi
verbal espontani.
La mateixa situació fa de control del
funcionament de la comunicació.
La comunicació funciona com una
globalitat, com una sola unitat.
Hi ha poc o gens control
metalingüístic de l’acció
comunicativa.
S’adquireix d’una
manera espontània
Cohesionat internament (anàfores,
organitzadors textuals).
No funciona en la immediatesa; és
construït.
No es relaciona, quasi mai, amb
situacions de comunicació
El discurs no està lligat a un
context, ni a motivacions
personals
Gènere segon
Bernard Schneuwly
RUPTURA
COGNITIVA
No s’adquireix d’una
manera espontània
72. 11/12/2014
Nivells d’integració textual
Concepte interessant i valuós
Com se sostenen les idees i la informació a
l’interior dels textos?
VAN DIJK, T.A. (1989): La ciencia del texto. Un enfoque iterdisciplinario. BCN: Paidós
72-EQC-
73. 11/12/2014 6
- Per què hem de millorar el llegir?
- Se sap com s’ha de fer?
- Què vol dir ser competent llegint?
- És POSSIBLE millorar?
- Per on passa la millora?
Els parlaré de...
-EQC-
74. Talment com estrats
11/12/2014 74
1
Microestructura
Paraules, oracions simples que
expressen idees. Relació entre idees
per formar un entramat cohesionat
2
Macroestructura
Contingut i sentit global,
identificació de les relacions i les
jerarquies entre les idees del text
3
Superestructura
Forma i organització del text.
Determina que pertanyi a un o altre
model textual. Estructura, funció i
organització de la informació
-EQC-
77. 11/12/2014 - Enric Queralt i Catà - 77
La lluna o les llunes?
La nostra lluna
La lluna és l’únic satèl·lit natural de la terra. Té forma esfèrica i un diàmetre de 3.473
km., això vol dir que, més o menys, és unes 80 vegades més petita que la terra. Es troba a
una distancia mitjana de nosaltres d’uns 384.000 km.; un cotxe que anés a 100 per hora
les vint-i-quatre hores del dia sense parar trigaria 160 dies en arribar a la lluna. Té una
massa 80 vegades més petita que la terra.
La lluna gira juntament amb la terra al voltant del sol i, a la vegada, dóna tombs a la
terra. Un mes lunar té una durada de 27,3 dies, vol dir que triga aquests dies en donar
una volta completa a la terra.
Des de la terra, veiem que l'aspecte de la lluna canvia al llarg dels dies d’un mes. Uns dies
sembla un formatge, d’altres està plena i d’altres no la veiem. Això succeeix a causa de la
il·luminació del sol. Són es anomenades fases de la lluna. De fases lunars, n’hi ha quatre:
lluna nova (quan no la veiem), quart creixent (D), quart minvant (C) i lluna vella (plena).
78. 11/12/2014 - Enric Queralt i Catà - 78
El dia 20 de juliol de 1969 els humans van trepitjar la lluna per primera
vegada. Van ser els astronautes nord-americans Neil Armstrong i Edwin
Aldrin que hi arribaren en l’anomenat mòdul lunar de la nau espacial l'Apollo
XI. El viatge d’anada i tornada va durar 9 dies.
La lluna té dues cares. Una és la que nosaltres veiem i l’altra no la
veiem mai des de la terra. Això passa perquè la lluna no roda sobre
ella mateixa, com la terra, si no que sempre ens mostra la mateixa
cara. La part il·luminada pot arribar a una temperatura natural de
130ºC. perquè la lluna no té atmosfera i tampoc cap capa gasosa per
protegir-se dels raigs del Sol.
79. 11/12/2014 - Enric Queralt i Catà - 79
La lluna
Mesures i
distàncies
Moviments
Mes lunar
Fases
Cara
fosca
ApolloXI
Superestructura informativa descriptiva
80. 11/12/2014 - EQC -/ 80
Estructura comparativa
S’assemblen en...
Es diferencien en...
La conclusió és/...
Té característiques
Comparació entre
2on element1er elementTé característiques
Les + importants Les + importants
Clima atlàntic / Clima mediterrani
Música barroca /Música del renaixement
Esports d’exterior/ esports d’interior
81. 11/12/2014 81
Fonamentals per llegir bé!
-EQC-
Estructures de textos informatius
Narrativa
Descriptiva
Problema-solució
Causa-efecte
Seqüencial-temporal
Comparativa
Argumentativa
-EQC-
82. 11/12/2014 82
Llegir és una activitat complexa
Teoria
d’aprenentatge
Gustav Adolph Hennig. 1828
Noia llegint
Museum der Bildenden Künste. Leipzig
Aspectes
lingüístics
http://martamiraalrededor.lacoctelera.net/
-EQC-
83. 11/12/2014 - EQC - 83
MESTRE ALUMNE
explica
pregunta
respon
proposa
opina
explica
pregunta
respon
proposa
opina
R. Canals, 2008
Amb discursos compartits
Orienta
el discurs
Reconstrueix
el discurs
Aprenem en un procés social i constructiu
85. 11/12/2014 - EQC - 85
National Training Laboratories Institute, Bethel, Maine, USA. Adap. Roser Canals
5 %
10 %
20 %
30 %
50 %
75 %
90 %
% de record al cap de 15 dies
si s’escolta
si es llegeix
si s’escolta i es veu
si hi ha una demostració
si es discuteix i es debat
si es fa (resolució problema)
si s’explica a un altre
86. 11/12/2014 - EQC - 7
Perquè hi ha un problema amb la lectura!
- 20% dels adults
- 20% dels adolescents de 15
anys
http://www.viza.md
http://ec.europa.eu/education/literacy (setembre de 2012)
87. 11/12/2014 - EQC - 7
Perquè hi ha un problema amb la lectura!
- 20% dels adults
- 20% dels adolescents de 15
anys
http://www.viza.md
http://ec.europa.eu/education/literacy (setembre de 2012)
90. 11/12/2014 90
Llegir és una activitat complexa
Aspectes
emocionals
Teoria
d’aprenentatge
Gustav Adolph Hennig. 1828
Noia llegint
Museum der Bildenden Künste. Leipzig
Aspectes
lingüístics
http://martamiraalrededor.lacoctelera.net/
-EQC-
91. 11/12/2014
PISA 2000
(OCDE, 2002)
Que t’agradi llegir i llegir amb freqüència
suposa un avantatge més gran que tenir uns
pares amb un nivell educatiu superior i millor
categoria professional
www.igcla.wordpress.com
-EQC-
92. El 2012 substitueix els deures per lectura lliure a casa
El 72% dels alumnes tenen mitjana acadèmica més alta que la de la
resta de l’estat
11/12/2014
El PUNT AVUI 26.01.2014
http://www.montgomeryschoolsmd.org/schools/gaithersburges/
70% d’alumnat
de famílies
amb pocs
recursos
92-EQC-
93. 11/12/2014
“El plaer és una precondició
important per esdevenir un
lector efectiu. Així, per reforçar
el rendiment en lectura, les
escoles poden tant instruir en
tècniques lectores com fomentar
l’interès per la lectura”.
Traduït del document PISA 2009 at a Glance, a :
FERRER, F. et alt. PISA 2009: avaluació de les desigualtats educatives a Catalunya. Fundació Bofill.
-EQC-
96. 11/12/2014 - SGLIP -
Però no tots els alumnes tenen, o han tingut,
experiències de lectura gratificants
-EQC-
97. Ningú neix lector, cert!
Responguin-se aquestes preguntes, si us plau:
- Del llegir, i de llibres, se’n parla cada dia?
- Saben que els llibres els poden ajudar a parlar d’ells mateixos?
- Se’ls ajuda a descobrir, individualment, el tipus de lectura que
més els interessa?
- Hi ha les llibres a totes les aules?
- Quan poden llegir només a les hores de llengua?
- El mestre llegeix mentre ho fan ells?
- Damunt les taules de mestre hi ha, sempre, libres de lectura
seus o dels alumnes?
però... tampoc NO lector !!
JaumeCela
-EQC-
99. 11/12/2014 99
Llegir és una activitat complexa
Activitat
sociocultural
Aspectes
emocionals
Aspectes
lingüístics
Teoria
d’aprenentatge
Gustav Adolph Hennig. 1828
Noia llegint
Museum der Bildenden Künste. Leipzig
http://martamiraalrededor.lacoctelera.net/
-EQC-
109. 11/12/2014 109
Llegir és una activitat complexa
Activitat
sociocultural
Aspectes
emocionals
Desenvolupament
evolutiu
Teoria
d’aprenentatge
Gustav Adolph Hennig. 1828
Noia llegint
Museum der Bildenden Künste. Leipzig
Aspectes
lingüístics
http://martamiraalrededor.lacoctelera.net/
-EQC-
110. 11/12/2014 - EQC - 110
Hi ha fases d’aprenentatge
Reconeixement de mots
Atribució de significat
http://www.spulomdingenvantemaken.nl
Uta Frith
- No diferenciada
- Logogràfica
- Logogràfica amb hipòtesis
quantitatives
- Logogràfica amb hipòtesis
qualitatives
- Alfabètica sense integració
- Alfabètica amb integració
- Ortogràfica
- Logogràfica
- Alfabètica
- Ortogràfica
-EQC-
111. 11/12/2014 - EQC - 111
VEHICLE
Que hi pot dir...
Cotxe?
Cotxe blau?
El cotxe blau té 4 rodes?
Ambulància
I ara, que hi diu cadira?
118. Hi ha una doble via de reconeixement dels
mots
Max Coltheart
Coltheart, M. (1978). Lexical access in simple reading tasks. In Underwood, G. (Ed.), Strategies of Information
Processing. London: Academic Press.
Via
fonològica
Via
lèxica
119. Doble via de reconeixement de paraules
11.12.14 - Enric Queralt - 119
Via fonològica
Tegle ul atidro d’una enrenadla italsia, no obmotra l’adsen en què les
ateirs epsen ermiats, a l’uzina ico a apontmatre és que la conreea i
l’estava abeir esgen esperitos en la pisoctena precisa. La resta pandla
teatre imtinia malatment i nua pesdar letse sens boprelama. Això és és
puquet no lema es cada aterir per si masim prao la lalarca éun doto.
Via lèxica
“Sgeons un etsdui d’nua uiventrsiat agnlsea, no ipmotra l’odrre en el
qaul les llteers etsan ersciets, l’úicna csoa ipormtnat és que la
pmrirea i l’útlmia lltera etsiugin ecsriets en la psioció cocrrtea. La
rstea peodn etsar ttaolmnet dsedoredanes i tot i axií pordàs lliegr
snese pobrleems. Axiò és pquerè no lliegm cada lltera per ella
metaxia snió que la paarulra és un tot. Pesornamelnt em smelba
icrneilbe”. -EQC-
120. 120
Perquè el nostre cap “parla” amb el text!
Car_ _ _ _
carta?
cartró?
cartellera?
caríssim?
carnisseria?
Carme?
carota?
11/12/2014 -EQC-
123. 11/12/2014 - Enric Queralt i Catà - 123
“Thereader”
Eduard Manet
“The reader” Eduard Manet
Memòria a curt termini
Processament ascendent
(Processos de baix nivell)
Accés al lèxic
Reconeixement de
paraules
Descodificació
TEXT
PARÀGRAF
FRASE
PARAULA
LLETRA
Ruiz Bikandi, U. (2000): Didáctica de la segunda lengua. Madrid: Síntesis
Memòria a llarg termini
Processament descendent
(Processos d’alt nivell)
Formulació i verificació
d’hipòtesis
Anticipació
Construcció
d’inferències
Integració
Interpretació
-EQC-
Procés lector
124. Els descriptors TCE són termes propis de la llengua
catalana que s’han escrit de manera completa, és dir, sense
fer ús d’abreviatures ni de signes de puntuació intercalats.
Aquests descriptors es presenten en lletra manuscrita a la
relació alfabètica sistemàtica.
Cada descriptor del TCE pot estar format per un o més
mots, els quals expressen la noció temàtica que es pretén
delimitar. S’ha intentat que tingui el mínim nombre de
mots en la seva composició per poder fer més assequible la
recuperació de la informació; no obstant això, en els casos
en què és freqüent i conegut l’ús de sintagmes sencers, s’ha
optat per la precoordinació.
?
Quan no podem DIALOGAR, no entenem!!
-EQC-
No és, només, una qüestió de lèxic!
125. Informe PISA 2009
La gran majoria dels nostres
estudiants poden llegir i
comprendre textos senzills, i
resoldre tasques poc exigents
(més del 90%).
Poc més del 50% poden fer
tasques de dificultat moderada
amb textos una mica més
complexos.
Només el 25% pot utilitzar la lectura per
aprendre en un sentit profund.
126. Informe PISA 2009
La gran majoria dels nostres
estudiants poden llegir i
comprendre textos senzills, i
resoldre tasques poc exigents
(més del 90%).
Poc més del 50% poden fer
tasques de dificultat moderada
amb textos una mica més
complexos.
Només el 25% pot utilitzar la lectura per
aprendre en un sentit profund.
127. Obtenir informació precisa
Informar-nos
Gaudir, distreure’ns
Aprendre, estudiar
Per fer-ho davant d’un auditori
Revisar i millorar un escrit
Seguir instruccions i actuar
Crear i dissenyar
Prendre decisions
11/12/2014 127-EQC-
128. Significativa i funcional
Activa l’autocontrol de la
comprensió
No es rebutja cap informació
Exigeix comprensió absoluta
.
Activació de coneixements
previs
Organitzadors de la
informació
Signes convencionals
Indicadors tipogràfics
Format i estructura textual
Característiques de la lectura Estratègies necessàries
llegiria d’una altra
11/12/2014
Per tant...
128-EQC-
129. 129
Per obtenir informació precisa
Per informar-nos, en general
Per gaudir
Per estudiar
Per fer-ho davant d’un auditori
Per millorar un escrit
Per seguir instruccions i actuar
Per crear i dissenyar
per prendre decisions
“Llegim” de manera molt diferent
11/12/2014 -EQC-
132. 11/12/2014 132
Seguim...
- Per què hem de millorar el llegir?
- Se sap com s’ha de fer?
- Què vol dir ser competent llegint?
- És POSSIBLE millorar?
- Per on passa la millora?
-EQC-
133. 11.12.14 -EQC- 133
Philippe Perrenoud
Competent: ser capaç de posar en marxa un
conjunt de recursos cognitius per respondre
de manera pertinent i eficaç a una situació real.
www.nesse.fr
134. 11/12/2014 134
Un lector competent
És capaç d’utilitzar alhora diversos
coneixements i habilitats relacionats amb la
lectura per resoldre situacions de la vida
personal, escolar i, més tard, laboral
-EQC-
135. Comprendre i emprar els textos escrits i a
reflexionar-hi i implicar-s’hi per assolir els
objectius propis, desenvolupar el coneixement i
el potencial de cadascú i participar en la
societat. (PISA, 2009)
Competència lectoraÉs molt més que comprendre!
Comprensió lectora
-EQC-
137. Saben llegir
Relacions grafia-so (EI/CI)
Percepció visaul
Consciència fonològica
Reconeixement de paraules
Treball de frase
(EP/ESO)
Idees i relació entre idees
Maneres de llegir (propòsits)
Estructura dels textos
Estratègies de comprensió
Saben llegir per aprendre
(CM/CS/ESO)
Competència informacional
Lectura d’estudi
Lectura crítica
Ho són perquè...
Llegeixen per gust
-EQC-
138. 11/12/2014 - Enric Queralt i Catà - 138
Saber llegir...
EI/CI
Percepció
Consciència fonològica
Relacions grafofòniques
Reconeixement de paraules
Comprensió d’idees (frases)
EP/ESO
Tipus d’idees i relació
Maneres de llegir (propòsits)
Estructura dels textos
Integració de la informació
Estratègies de comprensió
?
139. 11/12/2014 - Enric Queralt i Catà - 139
Emilio Sánchez Miguel
- Percepció visual
- Consciència fonològica
- Correspondència grafia/fonema
- Identificació i comprensió de les paraules
- Comprensió de les relacions entre les paraules (frase)
www.leer.es
SÁNCHEZ MIGUEL, E. (1999: Los textos expositivos: estrategias para mejorar su comprensión. Madrid. Ed. Santillana
...si no s’automatitzen aquestes operacions
s’haurà de pensar per llegir i no es podrà
pensar en el que es llegeix”
140. 11
Competència
lectora
Ús del contingut
del text
Ús dels
coneixements
externs al text
Accedir
Obtenir
Integrar
Interpretar
Reflexionar
Valorar
Obtenir
informació
Desenvolupar
una comprensió
global
Elaborar una
interpretació
Reflexionar i
valorar el
contingut
Reflexionar i
valorar la
forma del text
Felipe Zayas
Els costa molt!
141. 11/12/2014 - Enric Queralt i Catà - 141
Saber llegir...
EI/CI
Percepció
Consciència fonològica
Relacions grafofòniques
Reconeixement de paraules
Comprensió d’idees (frases)
EP/ESO
Tipus d’idees i relació
Maneres de llegir (propòsits)
Estructura dels textos
Integració de la informació
Estratègies de comprensió
142. Sap llegir per aprendre
CM/CS/ESO
Competència informacional
Lectura crítica
Lectura d’estudi
Llegir per gust
-EQC-
?
Saber llegir...
EI/CI
Percepció
Consciència fonològica
Relacions grafia-so
Reconeixement de paraules
Treball de frase
EP/ESO
Idees i relació entre idees
Maneres de llegir (propòsits)
Estructura dels textos
Estratègies de comprensió
143. Saber llegir
Relacions grafia-so (EI/CI)
Percepció visaul
Consciència fonològica
Reconeixement de paraules
Treball de frase
(EP/ESO)
Idees i relació entre idees
Maneres de llegir (propòsits)
Estructura dels textos
Estratègies de comprensió
Llegir per gust
Llegir per aprendre
(CM/CS/ESO)
Competència informacional
Lectura d’estudi
-EQC-
144. Per què llegim?
- Per un mestre o una mestra.
- Perquè a casa es parlava de llibres.
- Per un amic o una amiga.
- Per l’escola.
- Perquè abans d’anar a dormir m’explicaven un conte.
- Perquè al costat de casa hi havia la biblioteca i hi anàvem
molt.
- Perquè ho feien els meus amics.
- Pel meu pare.
- Per la meva àvia.
- Per un llibre que em va recomanar...
- Per...
11/12/2014 Enric Queralt i Catà 144
145. 145
Ara sóc una bona lectora
Abans no llegia res, però deia que
sí. En canvi ara llegeixo massa! He
descobert llibres que no havia llegit
mai. Les companyes de la classe
m’han animat a llegir i els he de
donar les gràcies. Quan llegeixo
sembla que entri en el llibre i, com
que llegeixo abans d’anar a dormir,
llavors somnio el que he llegit.
Recomanaria a tots els amics que
llegissin, és molt divertit!
Ariadna
146. Contagiar el desig de llegir és com contagiar qualsevol altra convicció
profunda: només es pot aconseguir, o millor intentar, sense
imposicions, per simple contacte, imitació o seducció.
Emili Teixidor11/12/2014 - EQC -
147. Llegir per
Participar en
la societat
Assolir objectius
particulars
Desenvolupar el
potencial personal
Desenvolupar
coneixement
I amb la lectura s’hi juguen molt!
11/12/2014 12-EQC-
149. 11/12/2014
Que t’agradi llegir
no admet l’imperatiu!!
Daniel Pennac Com una novel·la
Com estimar, somiar, respectar, passar-s’ho
bé no admeten l’imperatiu (ESTIMA’M,
RESPECTA’M,) són verbs que no admeten la
imposició. Les actituds entren per “una altra
porta
http://joanabagur.blogspot.co
m
-EQC-
151. Saber llegir
Percepció visual
Consciència fonològica
Correspondència grafia/fonema
Comprensió de les paraules
Relacions entre paraules (frase)
(EP/ESO)
Idees i relació entre idees
Propòsits de lectura
Estructura dels textos
Estratègies de comprensió
Llegir per gust
Llegir per aprendre
(CM/CS/ESO)
Competència informacional
Lectura crítica
Lectura d’estudi
-EQC-
152. 11/12/2014
Wells, 1986; Bruner, 1996; Cunningham i Stanovich, 1998; Allan i cols., 2005;
Roos i cols.; 2006
Socialment, valuós!
Perquè la competència lectora correlaciona amb...
Èxit acadèmic
13-EQC-
- Millora de l’expressió escrita
- Resultats escolars
- Nivell de coneixements generals
- Comprensió d’altres cultures
- Comprensió de la naturalesa humana
- Capacitat de presa de decisions
160. Perquè no sap fer res més
Només sap llegir contes
11/12/2014 -EQC- 160
www.dw.de
161. 161
- Ha llegit com ha volgut
- No s’ha capficat si alguna cosa
- no l’entenia
- Ha llegit en silenci
- Potser no ha seguit cap ordre
- Pot haver prescindit de parts del
text
- Potser ha parlat amb algú i ha
- continuat.
- Es permetia “pensar” en altres
coses
- Relectures
- Aturades
- Anades i vingudes constants
- Lectura a salts
- Abandonaments de la lectura
Com ha llegit? Què ha fet, probablement?
Ho ha llegit com un conte!
Són comportaments adequats per estudiar?
11/12/2014 -EQC-
163. Saber llegir
Percepció visual
Consciència fonològica
Correspondència grafia/fonema
Comprensió de les paraules
Relacions entre paraules (frase)
(EP/ESO)
Idees i relació entre idees
Propòsits de lectura
Estructura dels textos
Estratègies de comprensió
Llegir per gust
Llegir per aprendre
(CM/CS/ESO)
Competència informacional
Lectura crítica
Lectura d’estudi
-EQC-
166. 11/12/2014 Enric Queralt i Catà 166
Nascuts a l’època del Wireless, creixen a la xarxa
sense el guiatge dels seus pares
http://www.genisroca.cat/2009/12/06/orfes-
digitals/
Orfes digitals
Genís Roca 2012
http://www.jotdown.es/
Però també són...
167. 11/12/2014 Enric Queralt i Catà 167
Nascuts a l’època del Wireless, creixen a la xarxa
sense el guiatge dels seus pares
http://www.genisroca.cat/2009/12/06/orfes-
digitals/
Orfes digitals
Genís Roca 2012
177. 11/12/2014 -EQC- 177
Nielsen & Pernice, 2010
Dispositiu de
seguiment de l’ull
(eyetracking”)
http://hackaday.com/2010/05/25/head-mounted-camera-tracks-with-your-eyes/
178. 11/12/2014 178
En paper i en pantalla tenen problemes
similars
Augmentats!!
Però, a la xarxa...
-EQC-
179. i la nostra societat també s’hi juga molt
Léon Blum (1872 - 1950) Primer ministre francès
Perquè la lectura és un dels pilars de la
democràcia
http://thedailyblog.co.nz/
La democràcia no pot tenir èxit a menys que els
electors estiguin ben preparats per saber triar.
La salvaguarda real de la democràcia és, per
tant, l'educació.
-EQC-
180. 11/12/2014 - Enric Queralt i Catà - 180
“L’oceà de dades que inclou la
xarxa és inabastable i inútil si
no podem distingir les perles de
les escombraries.”
Cassany, D.(2006): Rere les línies. Biblioteca Universal Empúries.
180
182. Breivik i Gee (1989): Information Literacy: Revolution in the Library
En una era on les creences d’avui es transformen en conceptes
passats de moda l’endemà, els individus que no són capaços
de processar la informació pertinent són quasi tan impotents
com els que no saben llegir ni escriure.
http://books.google.es/books/about/Information_Literacy.html?id=iqngAAAAMAAJ&redir_esc=y
183. Saber llegir
Percepció visual
Consciència fonològica
Correspondència grafia/fonema
Comprensió de les paraules
Relacions entre paraules (frase)
(EP/ESO)
Idees i relació entre idees
Propòsits de lectura
Estructura dels textos
Estratègies de comprensió
Llegir per gust
Llegir per aprendre
(CM/CS/ESO)
Competència informacional
Lectura crítica
Lectura d’estudi
-EQC-
184. 11/12/2014 - EQC - 184
Article 52
currículum
i) Capacitar els alumnes per a l’anàlisi crítica
dels mitjans de comunicació i de l’ús de les
noves tecnologies.
LLEI 12/2009, del 10 de juliol, d’educació
Quant de temps, cada setmana, llegeixen premsa?
185. Què és notícia, i què no ho és?
11/12/2014 -EQC- 185
Qui ho determina? Com?
www.mèdia.cat
Mitjans de comunicació
Què s’omet? Què s’emfasitza?
186. 11/12/2014 -EQC- 186
Qui va al davant?
Quin és el “gran”?
Qui decideix per on passen?
Qui, simplement, segueix?
És el mateix anar amb pantalons que
amb faldilles?
Tot té ideologia!
Les coses no “són com són” perquè sí
188. 11/12/2014 188
Seguim...
- Per què hem de millorar el llegir?
- Se sap com s’ha de fer?
- Què vol dir ser competent llegint?
- És POSSIBLE millorar?
- Per on passa la millora?
-EQC-
190. 11/12/2014
Mateixa zona geogràfica i econòmica
Diferències de prop de 30 punts (sector econòmic mitjà)
Diferències de > 16 punts (sector econòmic baix)
La seva feina pot ser MOLT efectiva
Proves de Cb EP i ESO
190-EQC-
191. 11/12/2014
La coherència pedagògica és un dels factors que
permeten explicar l’èxit acadèmic de les
institucions educatives.
(1995)
Fa anys que se sap!
191-EQC-
199. 11/12/2014 199
i arribem al final
- Per què hem de millorar el llegir?
- Se sap com s’ha de fer?
- Què vol dir ser competent llegint?
- És POSSIBLE millorar?
- Per on passa la millora?
-EQC-
201. saber llegir
relacions grafia-so (EI/CI)
reconeixement de paraules
treball de frase
(EP/ESO)
idees i relació entre idees
maneres de llegir (propòsits)
estructura dels textos
estratègies de comprensió
llegir per gust
saber llegir per aprendre
(CM/CS/ESO)
competència informacional
lectura d’estudi
Lectura crítica
On són?
-EQC-
202. 11/12/2014 - Enric Queralt i Catà - 15
http://www.preset.org
Perquè un dèficit en competència lectora és...
una de les portes d’entrada a l’exclusió
social
203. 11/12/2014 - Enric Queralt i Catà - 15
http://www.preset.org
Perquè un dèficit en competència lectora és...
una de les portes d’entrada a l’exclusió
social
204. 11/12/2014 - Enric Queralt i Catà - 15
http://www.preset.org
Perquè un dèficit en competència lectora és...
una de les portes d’entrada a l’exclusió
social
205. - És efectiva per augmentar i millorar la lectura.
- Millora els resultats en els coneixements generals.
- Millora l'ortografia, l'escriptura i la gramàtica.
- Ajuda els alumnes que aprenen una 2a llengua.
- Milloren els resultats de les proves de lectura i
d'altres matèries.
- Els fa millors pensadors.
El poder de la lectura lliure i voluntària
Stephen krashen-EQC-
206. 11/12/2014 206
habitud
f. [PS] [LC] [PE] Costum, disposició adquirida per la
repetició d’un mateix acte. Contreure una habitud.
Perdre una habitud. Això esdevingué en ell una habitud. Aquest
estiu anirem a Ribes com d’habitud.
hàbit
1 1 m. [RE] [ED] Vestit que denota una professió, un grau, especialment el que usen els
religiosos i les religioses.
1 2 [RE] posar-se hàbit Vestir hàbit religiós durant un temps determinat en compliment
d’una prometença.
2 m. [LC] HABITUD
-EQC-
207. Per promoure un hàbit cal una franja fixa
30’ 30’
11/12/2014 - Enric Queralt i Catà - 207
209. 11/12/2014 209
Nosaltres llegíem, cada dia,
quan entràvem del pati
Nosaltres no. Sempre llegíem
quan arribàvem al matí
Institut Montsacopa d’Olot
-EQC-
210. DECRET 142/2007 de 26 de juny, pel qual s’estableix
l’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària
Article 8. Competències bàsiques
8.5 La lectura és un factor fonamental per al
desenvolupament de les Cb i ha d’estar inclosa en el
desenvolupament de totes les àrees. Els centres, en
organitzar la seva pràctica docent, han de garantir una
mitjana mínima de 30 minuts diaris destinats a la
lectura.
mínima!
11/12/2014 - Enric Queralt i Catà - 210
211. - Enric Queralt i Catà-11/12/2014 211
Preàmbul
19 Articles
3 Disposicions addicionals
1 Disposició derogatòria
1 Disposició final
Annex 1: Cb
Annex 2: Currículum
Annex: Horaris globals per etapa
Annex 4: Horaris mínims per cicle
Qüestió de centre
212. 11/12/2014
- EQC -
212
DECRET 143/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels
ensenyaments de l’educació secundària obligatòria
Article 7.5 els centres fomentaran la lectura en totes
les matèries, com a factor bàsic per al desenvolupament
de les competències bàsiques i per l’adquisició dels
objectius educatius de l’etapa.
Article 8.2 en totes les matèries es treballaran la
comprensió lectora, l’expressió oral i escrita, la
comunicació audiovisual, les tecnologies de la informació i
la comunicació, i l’educació en valors.
Amb quines lectures i llibres es
fomentarà des de cada àrea?
213. - Enric Queralt i Catà-
Qüestió de centre
11/12/2014
213
Preàmbul
25 Articles
3 Disposicions addicionals
1 Disposició derogatòria
3 Disposició final
Annex 1: Cb
Annex 2: Currículum de les àrees
Annex 3: Assignacions horàries globals de les matèries
Annex 4: Assignacions horàries de les diferents matèries
Annex 5: Projectes interdisciplinars, mínims d’hores per
matèries
214. 11/12/2014 -EQC-
Ciències de la naturalesa
Biologia i Geologia
Física i Química
Ciències socials
Geografia
Història
Català
Llengua estrangera
Primera llengua
Segona llengua
Llengua castellana
Educació per al
desenvolupament personal i la
ciutadania
Educació física
Educació visual i plàstica
Tecnologies
Tecnologia
Informàtica
Matemàtiques
214
215. 11/12/2014
Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres
30’
1 h ½
½ h. Esbarjo
1 h.
Dinar
¾ h.
¾ h.
Caldria fixar-lo abans que les àrees!!
- Enric Queralt i Catà - 215
217. 11/12/2014 - EQC -
S’identifiquen quatre factors organitzatius bàsics
Característiques dels programes de SSR
(Sustained Silent Reading)
218. 4 de fonamentals
1. Que els estudiants puguin triar la seva lectura.
2. Assegurar el model dels professors mitjançant la
lectura amb els estudiants.
3. No assignar cap treball específic a aquestes lectures.
4. Assegurar-se que els estudiants puguin trobar coses
interessants per llegir .
11/12/2014 - EQC -
221. 11/12/2014 - SGLIP - 16
La lectura hauria de ser un dels temes centrals
i de major interès en una societat democràtica
que es diu lletrada. No podem deixar al marge
de la lectura prop del 50 % de la població.
Delia Lerner
222. 11/12/2014 - SGLIP - 16
La lectura hauria de ser un dels temes centrals
i de major interès en una societat democràtica
que es diu lletrada. No podem deixar al marge
de la lectura prop del 50 % de la població.
Delia Lerner
227. Un altre indicador de l'èxit de
l’SSR prové dels propis docents .
Molts professors que eren
reticents o escèptics sobre
escurçar les classes per donar
cabuda a un bloc de SSR en el
seu programa s'han convertit
en els principals defensors .
Molts també han compartit que
l’SSR és un dels canvis més
importants que es duran a terme a
Noble High School en molts
anys
11/12/2014
Escola de 1.100 alumnes de 14 a 18
anys del Comtat de Maine als EU.
-EQC-
228. 11/12/2014 - SGLIP -Institut Joaquima Pla i Farreras de Sant Cugat del Vallès
230. 11/12/2014 - EQC -
Expliquin-los coses del seu “llegir”
- Què han llegit fa poc
- Què estan llegint
- Quan els agrada més llegir
- On els agrada més fer-ho
- En quina postura
- D’on treuen el que llegeixen
- A quina biblioteca van
- Quina és la seva llibreria preferida
- Què fan quan un llibre no els agrada
- ...
245. 245
A partir de bones preguntes
- Preguntes bàsiques
- Preguntes generals
- Preguntes específiques
L'enfocament Dime (Tell me) consisteix, bàsicament, a
formular cert tipus de preguntes i a establir un veritable
diàleg amb i entre els alumnes.
246. 11/12/2014
Compartir lectures permet...
- Experimentar la lectura com una construcció
compartida que permet anar “més enllà”.
- Aprendre estratègies d’interpretació, veient com ho fan
els companys.
- Observar els matisos interpretatius que pot provocar un
mateix text.
- Percebre’s com a lector en una comunitat de lectors.
Teresa Colomer. UAB-EQC-
253. Cadascú ha de “vendre” els seus
Acompanyeu els llibres amb una fitxa de sinopsi i que
presenti les raons de recomanació.
Departament de matemàtiques
Exemples: Institut Joan Amigó de l’Espluga de Francolí
Departament de tecnologia
253http://institutbroggi.org/
Exposició permanent!
254. Departament de ciències naturals
Departament de matemàtiques
InstitutJoanAmigódel’EsplugadeFrancolí
11/12/2014 - EQC -
255. Departament de ciències socials
Departament de llengua estrangera
InstitutJoanAmigódel’EsplugadeFrancolí
11/12/2014 - EQC -
257. Departament de visual i plàstica
Departament de tecnologia
InstitutJoanAmigódel’EsplugadeFrancolí
11/12/2014 - EQC -
258. - La lectura de llibres lleugers condueix a
lectures més profundes.
- Qui llegeix més còmics, després llegirà
més llibres.
- Els còmics ajuden molt als lectors,
donant-los confiança i ensenyant-los a
llegir per plaer.
11/12/2014
Còmics: la recerca diu que
258-EQC-
El poder de la lectura
Descobertes de la recerca
Stephen Krashen
Observacions and Refleccions de
BEHS Staff, October 2004
269. Institut Gabriel Ferrater de Reus
11/12/2014 - EQC -
http://www.elperiodico.cat/
Institut Besós de Barcelona
270. 11/12/2014 - EQC -
Institut d’Alella
Institut La Roca
Institut Menéndez y Pelayo de BCN
http://d13pix9kaak6wt.cloudfront.net/
271. 11/12/2014 - EQC -
Institut Moisès Broggi de BCN
http://inscampsblancs.cat/
Institut Camps Blancs de Sant Boi de LlobregatInstitut Camps Blancs de Sant Boi de Llobregat
http://inscampsblancs.cat/
272. 11/12/2014 - EQC -
Institut Castellet de Sant Vicenç de Castellet
Institut Terra Alta de Gandesa
http://3.bp.blogspot.com/
Institut Terra Alta de Gandesa
http://3.bp.blogspot.com/
273. 11/12/2014
- EQC - Escola La Llacuna del Poblenou BCN
Tampoc s’hauria d’interrompre!
http://safallagostacicleinicial.blogspot.com.es/
274. 11/12/2014 - Enric Queralt i Catà - 274
A totes les aules!
http://cpmaxcruzrebosa.juntaextremadura.net
http://dev.nlmusd.k12.ca.us
275. www.wikihow.com
11/12/2014 - EQC - 275
La lectura a l’horari
Lectura “arreu”
Biblioteques a totes
les aules
Diversifiquin les
lectures
Parlin del llegit
290. 11.12.14 - Enric Queralt - 290
Cicle superior d’EP 3r d’ESO
(continguts D.142 i 143/2007)
Lectura en veu alta de manera que s'ajusti el to
de veu, la velocitat i l'entonació a l'auditori.
291. 11/12/2014 - Enric Queralt i Catà - 291
Dia del lector
http://roedelheim.blogspot.com.es
294. 11/12/2014 - Enric Queralt i Catà - 294
Sant Jordi 2014
Marató de lectura
Escola Ferreries de Tortosa
295. 11/12/2014 - EQC -
Per Tots Sants
Lectures terrorífiques!
Institut Antoni de Martí i Franquès de TGNA
Institut Berenguer IV d’Amposta
296. www.wikihow.com
11/12/2014 - EQC - 296
La lectura a l’horari
Lectura “arreu”
Biblioteques a totes
les aules
Diversifiquin les
lectures
Parlin del llegit
Celebracions amb
lectura
Sentir llegir bé,
cada dia
297. 11/12/2014 - EQC -
Els éssers humans tendeixen a imitar les
persones que estimen, que admiren o per
les quals volen ser acceptats. Proporcionar
exemples adequats és un mètode eficaç de
concretar els desigs.
J.A. Marina
MARINA, J.A.; VÁLGOMA, M. (2006). La màgia de llegir. BCN: Random House
Mondadori, S.A.
http://unermbfundamentos.blogspot.com.es/
299. 11/12/2014 299
A casa nostra, costa trobar-ne
-EQC-
http://willvaus.blogspot.com.es/
300. 11/12/2014 300
“L’única i més important activitat per construir
la comprensió i les habilitats essencials per l’èxit
en l’aprenentatge de la lectura sembla ser
llegir en veu alta als infants” (IRA, 1998).
International Reading Association i National Association for the Education of Young Children (1998):
“Learning to Read and Write. Developmentally Appropriate Practices for Young Children.” The Reading Teacher, Vol 52,
2, 193-216.
-EQC-
301. 11/12/2014 - Enric Queralt i Catà - 301
http://blogs.ua.es
Una acció vandàlica ha estat a punt de provocar una tragèdia
aquesta matinada a la ronda del Mig de Barcelona. Encara que
sembli impensable, uns individus han arrencat dues grans boles
de ciment de les que impedeixen aparcar sobre les voreres i les
han llençades des d'un pont. La caiguda d'una d'aquestes boles
de més de 80 quilos ha provocat ferides a alguns automobilistes
que han hagut de fer maniobres brusques per evitar que els
caiguessin a sobre. Ningú s'explicava aquesta matinada a la
Ronda del Mig de Barcelona, com algú pot no valorar les
conseqüències d'una gamberrada així. Dos motoristes per terra
i un taxista amb dues rodes punxades. Aquest és el balanç de
l'acció vandàlica del llançament d'una bola de formigó de les
que es col·loquen per evitar que els cotxes pugin a la vorera.
L'escenari, aquest pont de la ronda entre la travessera de Dalt i
la plaça Santlleí.
304. 11/12/2014 - EQC - 304
La llengua que es llegeix és molt diferent de la
que es parla
305. 11/12/2014 305
Rosa, comença tu. Prou. Segueix, Arnau!Llegir en veu alta un text que tothom té al
davant?
Té uns efectes “devastadors”
- Enric Queralt i Catà-
Hauria d’estar “prohibit”!
306. 11/12/2014 - Enric Queralt i Catà - 306Cada dia!! Escola Les Comes de Rodonyà
307. 11/12/2014 - EQC - 307
Institut Priorat de Falset
https://lh6.googleusercontent.com
Només per “triomfar”
Sempre amb preparació prèvia!
320. www.wikihow.com
11/12/2014 - EQC - 320
La lectura a l’horari
Lectura “arreu”
Biblioteques a totes
les aules
Diversifiquin les
lectures
Parlin del llegit
Celebracions amb
lectura
Sentir llegir bé,
cada dia
Sortides
Modelin les
estratègies de lectura
321. 11/12/2014 321
Són clau per entendre els textos i assolir el
propòsit de la lectura!!
Cal treballar bé les estratègies de lectura!
-EQC-
324. 11/12/2014 - EQC -/ 324
- subratllarien
- farien notes al marge
- remarcarien mots i frases
- resoldrien dubtes
- relacionaren fragments
- alfanumerarien
- farien claus i fletxes
- rellegirien amunt i avall
- escriurien petits resums
Si els donés un full per estudiar…Tots hi farien coses diferents!!
325. 11/12/2014 - Enric Queralt i Catà - 325
Ho farien perquè quan volen aprendre /estudiar
- Fan una exploració prèvia del material
- Infereixen
- S’autointerroguen, contínuament
- Relacionen idees /paràgrafs
- Detecten buits de comprensió i els compensen
- Recapitulen, rellegeixen
- Identifiquen informació rellevant
- Sintetitzen
- Identifiquen o generen idees principals
- Reorganitzen la informació (esquemes, resums, notes, etc.)
Se n’ha d’aprendre a l’escola
-EQC-
327. 11/12/2014 - EQC - 327
Artelt et al., 2001; Brown et al., 2004
L'ensenyament explícit d'estratègies de comprensió
comporta una millora de la competència lectora.
328. 11/12/2014 328
-EQC-
Introducció Modelatge Pràctica
compartida
Pràctica
guiada
Treball
independent
Ensenya'm
què és i per
què és
important
Ensenya’m
com es fa
Fem-ho junts Ajuda’m a
fer-ho
Deixa-m’ho
fer a mi sol
Professor
Alumne
Per això els “tallers de l’ILEC”
329. 11/12/2014 - EQC -
Identificar temes i idees
TEMA
IDEES
PRINCIPALS
SECUNDÀRIES
De què tracta?
Què se’n diu?
330. 11/12/2014 - EQC -
- És l’únic satèl·lit natural de la terra
- És 80 vegades més petita que la terra
- És esfèrica i té un diàmetre de 3.473 km.
- Està a uns 384.000 km de nosaltres
- Tardaríem 160 dies en cotxe anant a 100, sense parar mai
- Té una massa 80 vegades més petita que la terra
٧
331. 11/12/2014 - EQC -
Ed. Barcanova, Medi 2n
Tema:
Polígons industrials
Idees:
- A prop de les ciutats
- Hi ha fàbriques
- Empreses de transport
?
332. 11/12/2014 - Enric Queralt i Catà - 332
Tecnologia 3r ESO Mc Graw Hill
Tema:
Habitatges
Idees:
- Els necessitem per viure
- Apareixen quan deixem
de ser nòmades
- La construcció té tres
fases: projecte,
construcció i avaluació
IP
333. 11/12/2014 - EQC -
?
ANAPTÒTIC
MIRABOLANER
SAFÀVIT
Què fem nosaltres?
334. 11/12/2014 - EQC -
...per la seva part, el MIRABOLANER
no ha aconseguit adaptar-se al terreny, probablement a
causa del tipus de sòl,...
... a partir d’aquell segle, els SAFÀVITS estan
considerats com el grup islamista més...
Ah! Deu ser un tipus de planta,
potser un arbre fruiter si tinc
present com s’acaba
Per tant, els safàvits deuen ser un
grup, potser una secta, en el
conjunt de creients musulmans
335. 11/12/2014 - EQC -
- Ignoren i continuen llegint
- Continuen llegint i confiem que el text els ho resoldrà
- Utilitzen les imatges, els gràfics, les taules...
- Rellegeixen el context i van endarrere en la frase, o en
el paràgraf.
- Atribueixen una interpretació hipotètica (predicció) i
esperen que el text els la confirmi o desestimi.
- Aturen la lectura i consulten una font externa.
-
+
Quan no entenen algun mot
Ho saben els seus alumnes, ho practiquen?
Una o altra en funció del propòsit de lectura
A la darrera setmana ho han fet molts cops?
336. 11/12/2014
Fa temps que tenen...
Des la dècada dels 70 programes de lectura en temps
escolar 24-EQC-
337. 11/12/2014
Fa temps que tenen...
Des la dècada dels 70 programes de lectura en temps
escolar 24-EQC-
338. 11/12/2014 - Enric Queralt i Catà - 338
La finalitat no és aprendre ‘llengua’ a les
classes de les altres àrees, sinó aprendre
aquestes àrees… però per fer-ho cal aprendre
la llengua de cada àrea.
339. 11/12/2014
Ciències de la naturalesa
Biologia i Geologia
Física i Química
Ciències socials
Geografia
Història
Català
Llengua estrangera
Primera llengua
Segona llengua
Llengua castellana
Educació per al
desenvolupament personal i la
ciutadania
Educació física
Educació visual i plàstica
Tecnologies
Tecnologia
Informàtica
Matemàtiques
339-EQC-
Estratègies de comprensió des de totes les àrees
340. www.wikihow.com
11/12/2014 - EQC - 340
La lectura a l’horari
Lectura “arreu”
Biblioteques a totes
les aules
Diversifiquin les
lectures
Parlin del llegit
Celebracions amb
lectura
Sentir llegir bé,
cada dia
Sortides
Modelin les
estratègies de lectura
Millorin les
preguntes
341. En comprensió lectora
S’avalua:
-L’obtenció d’informació
del text
-La interpretació del text
-La reflexió sobre el text i
l’avaluació
- La comprensió global del text;
- la identificació de la idea principal
del text;
- la localització i extracció d’informació
concreta,
Capacitat de realitzar inferències i
extreure informació no explícita
(comprensió inferencial)
Reflexió crítica sobre les qualitats del
text pel que fa a la utilitat i rellevància
de la informació
11/12/2014 - EQC -
-EQC-
343. 11/12/2014 - EQC - 343
TIPUS DE PREGUNTES
LITERALS INFERENCIALS
INTERPRETATIVES
NIVELLS
ELABORACIÓ
PERSONAL
MICROESTRUCTURA
MACROESTRUCTURA
SUPERESTRUCTURA
d’un text
Sánchez Miguel (2000)
-EQC-
344. 11/12/2014
Des 1960 programes de lectura lliure i
silenciosa a les aules de la majoria d’instituts
http://www.vermontcouncilonreading.com
25-EQC-
http://www.docstoc.com/docs/37164120/Sustained-Silent-Reading
345. 11/12/2014 345-EQC-
“S’aprèn a llegir i comprendre millor els textos i
a escriure i a reflexionar i revisar com s’escriu,
s'aprèn a pensar, a partir d’unes bones
interaccions orals. En això juguen un paper clau
les preguntes, les que realitza el professorat i les
que han d’aprendre a formular els nois i noies”
(Annex 1 Decrets (142 i 143/2007 DOGC 4915 –
pàg. 21828)
Això ja ho diuen els decrets del currículum!
346. 11/12/2014 - EQC -
Si després de llegir un text sobre mamífers els
preguntéssim...
- Per què la cura dels fills pot afectar el
desenvolupament del cervell?
- A què es degut l’èxit dels mamífers? quines són
les causes d’aquest èxit?
No seria el mateix!!
Sánchez Miguel (2000)
347. 11/12/2014 - EQC -
Fes una llista dels animals que creus que poden viure a: un
prat d’alta muntanya, un desert, el fons marí, un bosc
tropical
Perquè et sembla que deuen ser tant diferents?
Si haguessis de triar un d’aquests ecosistemes per viure, quin
triaries?
Quins avantatges i quins inconvenients deu
tenir viure a cadascun d’aquests llocs?
Qui ho sabrà?
Quin sentit té?
Caldrà inferir!!
Caldrà valorar!!
348. Recuperar informació
Explica en què consisteix la fragmentació de l'activitat
industrial.
Comprensió global
Subratlla el text, identifica-hi les idees essencials. Escriu
al marge del text el concepte que s’explica a cada
paràgraf.
Interpretació i inferències
Defineix els següents conceptes o termes: beneficis
fiscals, legislació mediambiental, subsidis socials,
països de l’Est, costos de producció, “producte sense
nacionalitat”.
Reflexió i valoració (forma)
Consideres que l’estructura i la informació del text és
clara, coherent i objectiva?
Reflexió i valoració (contingut)
Per què els avantatges econòmics que ofereixen els
països en vies de desenvolupament reflecteixen unes
condicions socials negatives o contràries a un estat
social?
11/12/2014
-EQC-
No n’hi ha prou!
349. www.wikihow.com
11/12/2014 - EQC - 349
La lectura a l’horari
Lectura “arreu”
Biblioteques a totes
les aules
Diversifiquin les
lectures
Parlin del llegit
Celebracions amb
lectura
Sentir llegir bé,
cada dia
Sortides
Modelin les
estratègies de lectura
Millorin les
preguntes
Competència
informacional
350. 11/12/2014 - Enric Queralt i Catà - 350
- És més fàcil accedir a la informació, però és més
difícil saber-li donar significat.
- Es fa més complexa la integració de la
informació.
- El criteri de selecció el té l’usuari.
- La valoració final, també.
Cassany 2011
A la xarxa...
Ajudin-los!
http://blogcodeclub.files.wordpress.com
351. 11/12/2014 - EQC -/ 351
Article 104
La funció docent
j) …utilitzar les tecnologies de la informació i
la comunicació, que han de conèixer i
dominar com a eina metodològica.
LLEI 12/2009, del 10 de juliol, d’educació
352. 11/12/2014 -EQC- 352
La competència informacional
“...és una competència transversal que cal
atendre i particularitzar en cadascuna de
les àrees curriculars”.
“No hi ha un tractament de la
informació al marge dels continguts
específics de les àrees i, per contra, el
desenvolupament realitzat en una àrea
pot ser transferit a les altres si el
professorat fa activitats explícites de
transferència”.
Decret 142/2007
Decret 143/2007
354. 11/12/2014 -EQC-
Ciències de la naturalesa
Biologia i Geologia
Física i Química
Ciències socials
Geografia
Història
Català
Llengua estrangera
Primera llengua
Segona llengua
Llengua castellana
Educació per al
desenvolupament personal i la
ciutadania
Educació física
Educació visual i plàstica
Tecnologies
Tecnologia
Informàtica
Matemàtiques
354
355. 11/12/2014 355
Factors que augmenten la credibilitat d’un web
B. J. Fogg (2002)
- Resposta ràpida als usuaris.
- Informació àmplia i atribuïda a fonts específiques.
- Referències dels autors dels articles.
- Articles amb citacions i referències.
- Possibilitats de cerca interna.
- Enllaços operatius.
- Informació en més d’una llengua.
- Espai d’opinió i de crítica dels usuaris.
- Reconeixent dels usuaris (visites anteriors).
http://en.wikipedia.org/wiki/B.J._Fogg
-EQC-
356. www.wikihow.com
11/12/2014 - EQC - 356
La lectura a l’horari
Lectura “arreu”
Biblioteques a totes
les aules
Diversifiquin les
lectures
Parlin del llegit
Celebracions amb
lectura
Sentir llegir bé,
cada dia
Sortides
Modelin les
estratègies de lectura
Millorin les
preguntes
Competència
informacional
Lectura crítica
357. 11/12/2014 - EQC - 357
Article 52
currículum
i) Capacitar els alumnes per a l’anàlisi crítica
dels mitjans de comunicació i de l’ús de les
noves tecnologies.
LLEI 12/2009, del 10 de juliol, d’educació
Quant de temps, cada setmana, llegeixen premsa?
359. 11/12/2014 -EQC- 359
Tot és molt subtil!
Enquest@ 11.03.2010
Creu que el govern podia
haver gestionat millor el
caos de la nevada?
Creu que el govern va
gestionar adequadament les
conseqüències de la
nevada?
360. 11/12/2014 - EQC -/ 360
Veuries bé que el Govern recuperés l'impost
de successions?
Consideres que el Govern ha de rescatar
l'impost de successions?
362. 11/12/2014 -EQC- 362
La ciència, sobretot
www.ub.edu www.elmundo.es
Els textos no són neutrals: representen
un punt de vista i en silencien d’altres.
363. 11/12/2014 - EQC - 363
Cercar i seleccionar informació sobre temes científics, utilitzant diferents
mitjans i fonts, valorar-la críticament i emprar-la per orientar i fonamentar
les pròpies opinions i actuacions.
Cerca de dades en diferents fonts i anàlisi crítica de la informació trobada.
Lectura crítica de textos amb contingut científic, obtinguts de fonts
diverses.
Per investigar els problemes, obtenir dades i reconèixer evidències
Cerca de dades en diferents fonts a partir d’identificar paraules clau
i anàlisi crítica de la informació trobada.
Per transferir el nou coneixement a la interpretació d’altres fenòmens i
a l’actuació conseqüent i responsable Lectura crítica de textos que
mostrin aplicacions dels coneixements apresos i la seva interpretació.
Lectura crítica de textos amb contingut científic, obtinguts de fonts
diverses.
Lectura de recerques fetes per altres (per exemple, en altres èpoques
històriques) i anàlisi crítica dels procediments emprats per a la recollida
de dades i de les evidències que es mostren.
Cercar informació, avaluar-la críticament i prendre decisions justificades
sobre alguns casos dels efectes de l’activitat humana en el medi:
contaminació, desertificació, afebliment de la capa d’ozó i producció i gestió
dels residus. -EQC-
CiènciesdelaNaturalesa
Decret143/2007p.85-99
364. 11/12/2014 - EQC -/ 364
test amb percentatge d’eficàcia,
valors (bon humor, vida “bella”,
imatge de la dona ideal…)…
2n ESO / IES El Bullidor
lectura crítica
cooperativa
Neus Santmartí
365. 11/12/2014 - EQC -/ 365
Qüestionari CRITIC
C Consigna o afirmació que exposa el text
R Rol del que fa l'afirmació. Qui pot estar escrivint
aquesta notícia? Quins interessos hi pot tenir?
I Idees. Quines idees o creences hi ha darrera
l'afirmació?
T Test. Es podria fer un test o experiment per
comprovar-ho?
I Informació. Quines evidències o proves s’exposen o
podrien exposar-se per donar suport a l’afirmació?
C Conclusions. Les idees o creences que hi ha darrera
d’aquesta afirmació estan d'acord amb el
coneixement científic actual ?
(Neus Santmartí)
367. 11/12/2014 - Enric Queralt i Catà - 367
Millora de la
lectura
Milloradela
lectura
Lectura guiada
Estructures textuals
informatives
Lectura
críticaHàbit lector
Avaluació de la
comprensió lectora Propòsits lectors
Reconeixement
de paraules
Fluïdesa
lectora
Biblioteques escolars
Estratègies de
comprensió lectora
Procediments de
descodificació
Lectura i famílies
Competència
informacional
Avaluació de la
fluïdesa lectora
Integració
informació
Conversa literària
Lectura
d’estudi
Clubs
de lectura
Consciència
fonològica
Lectura en
pantalla
Lectura expressiva
Fases de
lectura
Padrins i
mentors de lectura
Tipus de preguntes
Horaris
Lectures
obligatòries
Parlar del
llegit
Espais de
pas
Diversificació
de textos
Llegir
qüestió
de centre
Biblioteques d’aula
Han vist les dimensions i els
jugadors del camp?Celebracions
i sortides
Biblioteca pública
Autoconcepte
lector
368. A primer d’ESO poden saber llegir?
La lectura només és de la llengua?
11/12/2014 368-EQC-
372. Aidan Chambers
Chambers, A. (2012): Dime: los niños, la lectura y
la conversación. Madrid. Fondo de cultura economica de España, S.L, 2012
11/12/2014 - EQC - 372
373. 11/12/2014 - EQC - 373
La millora també és a les seves mans!
http://ielesvinyes.net/
La certesa
375. PRAT, A. “El que he après de la lectura ara que no sé llegir”.
Perspectiva Escolar, núm. 359, nov. 2011. (p. 70)
11/12/2014
M’he fet conscient que els lectors experimentats
no es poden imaginar la tristesa i la soledat dels
no lectors. Miro la gent que llegeix a l’autobús;
intento endevinar el títol del llibre i de l’autor, miro
l’expressió de la cara per imaginar-me què deuen
sentir. A través dels vidres, veig botigues, rètols,
carrers i places, tot convida a llegir. Aquesta melangia
crec que deu abastar infants i adults.
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/angels-prat-escric-pero-puc-llegir-que-escrit-1193660
1r Epíleg
-EQC-
376. - Enric Queralt i Catà - 376
”… tot i que cal admetre perfectament que un
particular rebutgi la lectura, resulta intolerable que un
alumne sigui – es cregui- rebutjat per la lectura.
ser exclòs dels llibres –fins i tot d’aquells dels què ens
sembla que en podríem prescindir- és una tristesa
immensa, una solitud dins la solitud”.
Daniel Pennac 1993 p-145.
11/12/2014
http://joanabagur.blogspot.com
377. 11/12/2014
Ha costat molt arribar fins on som i
queda molt per fer...
Llegir és somiar lliurement
J.P. Sartre
377-EQC-
2n Epíleg
Les chemins de la liberté (1945)
383. 11/12/2014 - Enric Queralt i Catà - 383
equeral2@xtec.cat
http://blocs.xtec.cat/ambelspeusaterra/
http://blocs.xtec.cat/llegintambelspeusaterra
Aquesta obra està subjecte a la llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons. Si
voleu veure una còpia d'aquesta llicència accediu a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/ o envieu una carta sol·licitant-la a
Creative Commons, 444 Castro Street, Suite 900, Mountain View, California, 94041, EUA.