Vall d'Hebron
 Hospital
 Servei de Farmàcia
                      Butlletí electrònic intern Servei de Farmàcia
                                               Octubre-Desembre 2011. Volum 4, Número 14
                        Centre d’Informació de Medicaments. Servei de Farmàcia. Hospital Universitari Vall d’Hebron


                                                                        Índex de Consultes destacables
                        •     Consulta sobre Candiplus® i Ultratolerance® com teràpies medicinals alternatives. Enllaç
                        •     Consulta sobre l’estabilitat de la morfina no diluïda i en sèrums fisiològic i glucosat. Enllaç
                        •     Consulta sobre l’ús de l’esmolol en TACs coronaris. Enllaç
     Sumari             •     Consulta sobre la profilaxi antitetànica. Enllaç
                        •     Consulta sobre l’ús de clonidina en PIV. Enllaç
Índex de Consultes      •     Annex consulta clonidina. Enllaç
                        •     Consulta sobre l’administració de tacrolimus i micofenolat en dejú. Enllaç
Notes publicades        •     Consulta sobre si el paracetamol té acció antiinflamatòria. Enllaç
                        •     Consulta sobre interacció valproic - clomipramina. Enllaç
Informes a la CFT
elaborats                                      Índex de notes informatives destacables al personal sanitari
Novetats al recurs      •     Baixa comercialització de Drotrecogina alfa activada XIGRIS®. Enllaç
de xarxa Q              •     Suspensió de comercialització d'àcid aminocapròic CAPROAMIN® i substitució per àcid tranexàmic
                              AMCHAFIBRIN®. Enllaç
Novetats en Fonts
d’informació                                        Informes elaborats a la Comissió Farmacoterapèutica

                                                                                                                                            Acceptat en
                            Fàrmacs
                                                                               Conclusió (resum)                                               Guia
                            Octubre
                                                                                                                                              (Si/No)

                                          La mecasermina és un factor de creixement insulínic tipus 1 humà (rIGF-1) produït per
                                          tecnologia d'ADN recombinant, dissenyat com una teràpia de reemplaçament en la
                                          deficiència de factor de creixement insulínic. Aquesta és una malaltia que es caracteritza
                                          per una insensibilitat a la hormona del creixement (GH) a causa d'una alteració en la
                                          resposta del receptor d'aquesta hormona (GRH) i que pot ser deguda a una resistència
                      Mecasermina         genètica a la GH, o a la deleció d’un gen que portaria la producció d'anticossos                  Pendent
                       (Increlex®)        neutralitzants de GH. Clínicament es caracteritza per un hiposomatotropisme, és a dir, els
                                          malalts presenten retràs en el creixement i la maduració òssia, baixa alçada i malalties
                                          cròniques com a conseqüència d'aquesta alteració. La dosi habitual s'ha de determinar de
                                          manera individual per a cada pacient. La dosi inicial recomanada és de 0,04 mg/kg dues
                                          vegades al dia administrada per via subcutània. Si no es produeix cap reacció adversa
                                          important relacionada amb el tractament durant almenys una setmana, es pot augmentar
                                          la dosi en increments de 0,04 mg/kg fins a un màxim de 0,12 mg/kg dues vegades al dia.
                                          En relació als efectes adversos, cap va ser considerat greu, tot i així els més freqüents
                                          van ser la hipoglucèmia i la hipertròfia en el lloc d’injecció.Donat la manca d’alternatives
                                          terapèutiques i farmacològiques en aquesta població de malalts amb dèficit de IGF-1,
                                          sembla adequat introduir aquest fàrmac a la GFT de l’hospital, però està pendent
                                          d’aclariments, per tant es demanarà al Servei d'Endocrinologia que concreti, de manera
                                          explícita, els objectius del tractament, els criteris d’avaluació de la resposta i de retirada.
                                          També s’haurà de confirmar el nombre de pacients candidats que tenim al HUVH.

                      Avaluació           Es va presentar el protocol de l’espasticitat del CEMCAT,conforme al dictamen de la CFT
                                          d’aprovar la utilització del Delta-9-tetrahidrocannabinol (THC) i Cannabidiol (CBD)
                      Protocol del        (nabiximols) en la indicació sol·licitada. En aquest protocol s’assenyala un algoritme de
                      Sativex® en         tractament amb unes recomanacions específiques de l’ús de SATIVEX®, sent la seva
                      pacients amb        indicació en aquells pacients amb espasticitat moderada o greu que no han respost de
                                          manera adequada a altres fàrmacs antiespàstics i que han mostrat una millora clínicament
                      espasticitat        significativa dels símptomes relacionats amb l'espasticitat durant un període inicial de
                      moderada o          prova del tractament. Aquest tractament, pel fet de no ser invasiu, en l'actualitat té
                      greu deguda a       preferència sobre l'ús del baclofè intratecal o de les actuacions quirúrgiques.
                                                                                                                                                SI
                      esclerosi           Per tot això es va decidir la inclusió en GFT mitjançant autorització individual dels pacients
                                          amb espasticitat moderada a greu en Esclerosi Múltiple, com a mesura terapèutica
                      múltiple            afegida als antiespàstics orals previ a l'ús de la bomba de baclofè intratecal. S'ha de fer
                                          una acurada i periòdica avaluació de la resposta .
Fàrmacs                                                                                                                         Acceptat en
    FÀRMACS                                                                        Conclusió (resum)
                      Novembre                                                                                                                        Guia (Si/No)
   APROVATS
                                        Es va avaluar Nilotinib pel tractament de la Leucèmia Mieloide Crònica amb cromosoma Filadelfia
                                        positiu (LMC Ph+ ) de nou diagnòstic, en fase crònica, o com a primera línia de tractament. La LMC
    Sativex®                            Ph+ és una patologia mieloproliferativa que es caracteritza per la presència del cromosoma filadelfia,
                                        que genera un gen de fusió (BCR-ABL) que provoca l’activitat mieloproliferativa amb producció
                                        anòmala de cèl·lules mieloides amb tendència a progressar a leucèmia aguda. L’activitat d’aquest gen
Vinorelbina oral                        està modulada per la Tirosin Kinasa (TK). Els inhibidors de la TK constitueixen alternatives
                                        farmacològiques pel tractament de la LMC Ph+. Actualment al nostre hospital s’utilitza imatinib com a
                                        tractament de 1ª línia i s’ha inclòs el dasatinib, com a 2º línia. Nilotinib és un ITK amb una afinitat per
    Nilotinib                           la TK, 20 vegades superior a imatinib. Els resultats dels assaigs clínics han demostrat que nilotinib
                      Nilotinib         produeix una resposta més ràpida i de més durada que l’imatinib quan es consideren les variables                  SI
   Dabigatran         (Tasigna®)        RMM i RCC. No obstant això, no es va demostrar diferència en termes de supervivència global, ni en
                                        supervivència lliure de progressió. La pauta de tractament és de 300mg dues vegades al dia, pel matí
                                        i la nit, sense aliments (1 hora abans o 2 hores després), i la durada del tractament encara no està
                                        molt clara, però se suposa que és fins a progressió de la malaltia o fins intolerància.
                                        La CFT acorda recomanar la inclusió com a primera línia de tractament només per a aquells grups de
                                        pacients de moderat o alt risc segons l’escala Sokal i l’avaluació clínica pertinent. Per a la resta de
                                        pacients es mantindrà Imatinib en primera línia. Queda pendent definir per part del servei
                                        d'hematologia un protocol de tractament que inclogui les segones línies de tractament en cas de
                                        progressió amb nilotib o imatinb en primera línia.
  FÀRMACS NO
   APROVATS                                                                                                                                            Acceptat
                      Fàrmacs
                                                                                 Conclusió (resum)                                                     en Guia
                      Decembre
   ►Oxid nitros                                                                                                                                         (Si/No)
  com analgèsic
                                        La vinorelbina és un antineoplàstic semisintètic (alcaloide de la vinca) i s’utilitza per via
per procediments
                                        intravenosa pel tractament en monoteràpia, en càncer de mama avançat (CMA), degut a
      mèdics                            recaiguda o refractarietat a un règim previ d’antraciclines i taxans.
   dolorosos de                         Es va avaluar l’ús de la vinorelbina per via oral en monoteràpia, per a aquesta indicació.
 curta durada en                        La taxa de respostes observades en els estudis amb vinorelbina oral és inferior a
     pediatria                          l’observada amb vinorelbina iv (20 - 30% vs 35 – 50 %). Els dissenys dels estudis de fase
                                        II on s’estudia l’eficàcia de la vinorelbina oral són molt limitats. Pels resultats d'aquests
                                        assajos, sembla ser que, a menor compromís de la malaltia metastàsica, hi hauria major
                        Vinorelbina     resposta en termes d'eficàcia. El perfil de toxicitat és similar a l’observat amb vinorelbina
                           oral         intravenosa, però destacant sobretot la incidència de neutropènia i els efectes
                       (Navelbine®)     gastrointestinals en forma de nàusees i vòmits, superiors per l’administració oral.                               SI
                                        La pauta d’administració per via oral es de 60 mg/m2 una vegada per setmana durant les
                                        tres primeres administracions, i 80 mg/m2 després de la tercera administració si el
                                        recompte de neutròfils no ha disminuït una vegada per sota de 500/mm3 o més d’una
                                        vegada entre 500 i 1.000/mm3. Si així passa, caldria retardar l’administració fins a la
                                        recuperació i reduir la dosi a 60 mg/m2. Amb les dades disponibles, tant d’eficàcia com
                                        de seguretat i cost, la CFT recomana com primera opció la vinorelbina IV, i nomès quan
                                        no fos possible, s’hauria d’emprar la vinorelbina oral.

                                        Es va avaluar dabigatran com a alternativa a l’acenocumarol i warfarina en la prevenció
                                        de complicacions tromboembòliques en pacients amb fibrilació auricular no valvular amb
                                        risc d’ictus. Actualment el tractament farmacològic d’elecció son els fàrmacs AVK i
                                        obliga a la monitorització del INR del pacient. Dabigatran és un profàrmac, potent
                                        inhibidor directe de la trombina, competitiu i reversible. La pauta posològica habitual es
                                        de 150 mg/12h. En pacients amb edat ≥ 80 anys, 110 mg/12h. En pacients de entre 75-
                                        80 anys, 150 mg/12h. Si el risc de tromboembolisme és baix i el de sagnat és alt, s’hauria
                                        d’utilitzar una dosi de 110 mg/12h. Si la depuració de creatinina és de 30-50 ml/min: 150
                                        mg/12 h ó 110 mg/12 h si el risc de sagnat és elevat. Si la depuració és inferior a 30,
                                        l’administració està contraindicada. La concentració de dabigatrán no té correlació amb
                                        l’INR. Sembla que el temps de trombina (TT) podria presentar correlació linial amb les
                        Dabigatran      Cp de dabigatran, però no és així amb el TTPa, que té relació però no sembla linial.                              SI
                        (Pradaxa®)      Dabigatran, a la dosi de 110 mg/12h, comparat amb warfarina va mostrar no inferioritat
                                        en la prevenció d’ictus i embolisme sistèmic i a la dosi de 150 mg/12h es va mostrar
                                        superior a warfarina per a aquesta mateixa variable. En relació amb els efectes adversos,
                                        el percentatge de sagnat greu va ser numèricament inferior pel grup tractat amb
                                        dabigatran, particularment per dabigatran 110 mg/12h. El sagnat intracraneal va ser
                                        inferior pel grup amb dabigatran, però el gastrointestinal va ser més freqüent en el grup
                                        dabigatran 150 mg. Cal destacar que no hi ha un antídot específic, a diferència dels AVK.
                                        Per tot aixo, la CFT, recomana l’introducció de dabigatran a la GFT però la seva utilització
      Edita                             hauria d’estar restringida als pacients amb mal control de l’INR i bona adherència
Resident rotació:                       demostrada, pacients amb al·lèrgia o intolerància als AVK, pacients amb accés molt
   Constanza                            dificultós al control de l’anticoagulació.
     Salazar
Responsable del       Novetats al recurs de xarxa Q:
      CIM:
  Juan Carlos                Article Folinat ( Oncohematologia: Citostàtics)
     Juárez                  PNE Rivabirina iv (guàrdies)
                             Validació PEA a UCI àrea general (Protocols)
                             Protocol de profilaxi antitetànica (Protocols)
     Servei de
     Farmàcia
                         Segueix-nos en la Web 2.0
     Certificat
    conforme
als requisits de la
norma ISO 9001:

Butlletí 14 201_23_0112

  • 1.
    Vall d'Hebron Hospital Servei de Farmàcia Butlletí electrònic intern Servei de Farmàcia Octubre-Desembre 2011. Volum 4, Número 14 Centre d’Informació de Medicaments. Servei de Farmàcia. Hospital Universitari Vall d’Hebron Índex de Consultes destacables • Consulta sobre Candiplus® i Ultratolerance® com teràpies medicinals alternatives. Enllaç • Consulta sobre l’estabilitat de la morfina no diluïda i en sèrums fisiològic i glucosat. Enllaç • Consulta sobre l’ús de l’esmolol en TACs coronaris. Enllaç Sumari • Consulta sobre la profilaxi antitetànica. Enllaç • Consulta sobre l’ús de clonidina en PIV. Enllaç Índex de Consultes • Annex consulta clonidina. Enllaç • Consulta sobre l’administració de tacrolimus i micofenolat en dejú. Enllaç Notes publicades • Consulta sobre si el paracetamol té acció antiinflamatòria. Enllaç • Consulta sobre interacció valproic - clomipramina. Enllaç Informes a la CFT elaborats Índex de notes informatives destacables al personal sanitari Novetats al recurs • Baixa comercialització de Drotrecogina alfa activada XIGRIS®. Enllaç de xarxa Q • Suspensió de comercialització d'àcid aminocapròic CAPROAMIN® i substitució per àcid tranexàmic AMCHAFIBRIN®. Enllaç Novetats en Fonts d’informació Informes elaborats a la Comissió Farmacoterapèutica Acceptat en Fàrmacs Conclusió (resum) Guia Octubre (Si/No) La mecasermina és un factor de creixement insulínic tipus 1 humà (rIGF-1) produït per tecnologia d'ADN recombinant, dissenyat com una teràpia de reemplaçament en la deficiència de factor de creixement insulínic. Aquesta és una malaltia que es caracteritza per una insensibilitat a la hormona del creixement (GH) a causa d'una alteració en la resposta del receptor d'aquesta hormona (GRH) i que pot ser deguda a una resistència Mecasermina genètica a la GH, o a la deleció d’un gen que portaria la producció d'anticossos Pendent (Increlex®) neutralitzants de GH. Clínicament es caracteritza per un hiposomatotropisme, és a dir, els malalts presenten retràs en el creixement i la maduració òssia, baixa alçada i malalties cròniques com a conseqüència d'aquesta alteració. La dosi habitual s'ha de determinar de manera individual per a cada pacient. La dosi inicial recomanada és de 0,04 mg/kg dues vegades al dia administrada per via subcutània. Si no es produeix cap reacció adversa important relacionada amb el tractament durant almenys una setmana, es pot augmentar la dosi en increments de 0,04 mg/kg fins a un màxim de 0,12 mg/kg dues vegades al dia. En relació als efectes adversos, cap va ser considerat greu, tot i així els més freqüents van ser la hipoglucèmia i la hipertròfia en el lloc d’injecció.Donat la manca d’alternatives terapèutiques i farmacològiques en aquesta població de malalts amb dèficit de IGF-1, sembla adequat introduir aquest fàrmac a la GFT de l’hospital, però està pendent d’aclariments, per tant es demanarà al Servei d'Endocrinologia que concreti, de manera explícita, els objectius del tractament, els criteris d’avaluació de la resposta i de retirada. També s’haurà de confirmar el nombre de pacients candidats que tenim al HUVH. Avaluació Es va presentar el protocol de l’espasticitat del CEMCAT,conforme al dictamen de la CFT d’aprovar la utilització del Delta-9-tetrahidrocannabinol (THC) i Cannabidiol (CBD) Protocol del (nabiximols) en la indicació sol·licitada. En aquest protocol s’assenyala un algoritme de Sativex® en tractament amb unes recomanacions específiques de l’ús de SATIVEX®, sent la seva pacients amb indicació en aquells pacients amb espasticitat moderada o greu que no han respost de manera adequada a altres fàrmacs antiespàstics i que han mostrat una millora clínicament espasticitat significativa dels símptomes relacionats amb l'espasticitat durant un període inicial de moderada o prova del tractament. Aquest tractament, pel fet de no ser invasiu, en l'actualitat té greu deguda a preferència sobre l'ús del baclofè intratecal o de les actuacions quirúrgiques. SI esclerosi Per tot això es va decidir la inclusió en GFT mitjançant autorització individual dels pacients amb espasticitat moderada a greu en Esclerosi Múltiple, com a mesura terapèutica múltiple afegida als antiespàstics orals previ a l'ús de la bomba de baclofè intratecal. S'ha de fer una acurada i periòdica avaluació de la resposta .
  • 2.
    Fàrmacs Acceptat en FÀRMACS Conclusió (resum) Novembre Guia (Si/No) APROVATS Es va avaluar Nilotinib pel tractament de la Leucèmia Mieloide Crònica amb cromosoma Filadelfia positiu (LMC Ph+ ) de nou diagnòstic, en fase crònica, o com a primera línia de tractament. La LMC Sativex® Ph+ és una patologia mieloproliferativa que es caracteritza per la presència del cromosoma filadelfia, que genera un gen de fusió (BCR-ABL) que provoca l’activitat mieloproliferativa amb producció anòmala de cèl·lules mieloides amb tendència a progressar a leucèmia aguda. L’activitat d’aquest gen Vinorelbina oral està modulada per la Tirosin Kinasa (TK). Els inhibidors de la TK constitueixen alternatives farmacològiques pel tractament de la LMC Ph+. Actualment al nostre hospital s’utilitza imatinib com a tractament de 1ª línia i s’ha inclòs el dasatinib, com a 2º línia. Nilotinib és un ITK amb una afinitat per Nilotinib la TK, 20 vegades superior a imatinib. Els resultats dels assaigs clínics han demostrat que nilotinib Nilotinib produeix una resposta més ràpida i de més durada que l’imatinib quan es consideren les variables SI Dabigatran (Tasigna®) RMM i RCC. No obstant això, no es va demostrar diferència en termes de supervivència global, ni en supervivència lliure de progressió. La pauta de tractament és de 300mg dues vegades al dia, pel matí i la nit, sense aliments (1 hora abans o 2 hores després), i la durada del tractament encara no està molt clara, però se suposa que és fins a progressió de la malaltia o fins intolerància. La CFT acorda recomanar la inclusió com a primera línia de tractament només per a aquells grups de pacients de moderat o alt risc segons l’escala Sokal i l’avaluació clínica pertinent. Per a la resta de pacients es mantindrà Imatinib en primera línia. Queda pendent definir per part del servei d'hematologia un protocol de tractament que inclogui les segones línies de tractament en cas de progressió amb nilotib o imatinb en primera línia. FÀRMACS NO APROVATS Acceptat Fàrmacs Conclusió (resum) en Guia Decembre ►Oxid nitros (Si/No) com analgèsic La vinorelbina és un antineoplàstic semisintètic (alcaloide de la vinca) i s’utilitza per via per procediments intravenosa pel tractament en monoteràpia, en càncer de mama avançat (CMA), degut a mèdics recaiguda o refractarietat a un règim previ d’antraciclines i taxans. dolorosos de Es va avaluar l’ús de la vinorelbina per via oral en monoteràpia, per a aquesta indicació. curta durada en La taxa de respostes observades en els estudis amb vinorelbina oral és inferior a pediatria l’observada amb vinorelbina iv (20 - 30% vs 35 – 50 %). Els dissenys dels estudis de fase II on s’estudia l’eficàcia de la vinorelbina oral són molt limitats. Pels resultats d'aquests assajos, sembla ser que, a menor compromís de la malaltia metastàsica, hi hauria major Vinorelbina resposta en termes d'eficàcia. El perfil de toxicitat és similar a l’observat amb vinorelbina oral intravenosa, però destacant sobretot la incidència de neutropènia i els efectes (Navelbine®) gastrointestinals en forma de nàusees i vòmits, superiors per l’administració oral. SI La pauta d’administració per via oral es de 60 mg/m2 una vegada per setmana durant les tres primeres administracions, i 80 mg/m2 després de la tercera administració si el recompte de neutròfils no ha disminuït una vegada per sota de 500/mm3 o més d’una vegada entre 500 i 1.000/mm3. Si així passa, caldria retardar l’administració fins a la recuperació i reduir la dosi a 60 mg/m2. Amb les dades disponibles, tant d’eficàcia com de seguretat i cost, la CFT recomana com primera opció la vinorelbina IV, i nomès quan no fos possible, s’hauria d’emprar la vinorelbina oral. Es va avaluar dabigatran com a alternativa a l’acenocumarol i warfarina en la prevenció de complicacions tromboembòliques en pacients amb fibrilació auricular no valvular amb risc d’ictus. Actualment el tractament farmacològic d’elecció son els fàrmacs AVK i obliga a la monitorització del INR del pacient. Dabigatran és un profàrmac, potent inhibidor directe de la trombina, competitiu i reversible. La pauta posològica habitual es de 150 mg/12h. En pacients amb edat ≥ 80 anys, 110 mg/12h. En pacients de entre 75- 80 anys, 150 mg/12h. Si el risc de tromboembolisme és baix i el de sagnat és alt, s’hauria d’utilitzar una dosi de 110 mg/12h. Si la depuració de creatinina és de 30-50 ml/min: 150 mg/12 h ó 110 mg/12 h si el risc de sagnat és elevat. Si la depuració és inferior a 30, l’administració està contraindicada. La concentració de dabigatrán no té correlació amb l’INR. Sembla que el temps de trombina (TT) podria presentar correlació linial amb les Dabigatran Cp de dabigatran, però no és així amb el TTPa, que té relació però no sembla linial. SI (Pradaxa®) Dabigatran, a la dosi de 110 mg/12h, comparat amb warfarina va mostrar no inferioritat en la prevenció d’ictus i embolisme sistèmic i a la dosi de 150 mg/12h es va mostrar superior a warfarina per a aquesta mateixa variable. En relació amb els efectes adversos, el percentatge de sagnat greu va ser numèricament inferior pel grup tractat amb dabigatran, particularment per dabigatran 110 mg/12h. El sagnat intracraneal va ser inferior pel grup amb dabigatran, però el gastrointestinal va ser més freqüent en el grup dabigatran 150 mg. Cal destacar que no hi ha un antídot específic, a diferència dels AVK. Per tot aixo, la CFT, recomana l’introducció de dabigatran a la GFT però la seva utilització Edita hauria d’estar restringida als pacients amb mal control de l’INR i bona adherència Resident rotació: demostrada, pacients amb al·lèrgia o intolerància als AVK, pacients amb accés molt Constanza dificultós al control de l’anticoagulació. Salazar Responsable del Novetats al recurs de xarxa Q: CIM: Juan Carlos Article Folinat ( Oncohematologia: Citostàtics) Juárez PNE Rivabirina iv (guàrdies) Validació PEA a UCI àrea general (Protocols) Protocol de profilaxi antitetànica (Protocols) Servei de Farmàcia Segueix-nos en la Web 2.0 Certificat conforme als requisits de la norma ISO 9001: