Historia de catalunya, espanya segle xx, Guerra, Franco.

1. GES II MATÍ- TERCER TRIMESTRE
MÒDUL: CATALUNYA ESPANYA SEGLE XIX

2. Pàgina 2
INDEX
TEMA 0
0. ABANS DE LA RESTAURACIÓ
 FERRAN VII 4
 REGENTA MARIA CRISTINA / REINA ISABEL II 5
TEMA 1
1. LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA
1.1 LA RESTAURACIÓ (1875-1931) 7
1.2 LA GUERRA DE CUBA 10
1.3 EL REGENERASIONISME 10
TEMA 2
2. SOCIETAT I ECONOMIA A L’ESPANYA DE COMENÇAMENTS DEL S. XX
2.1 LA SOCIETAT ESPANYOLA 12
2.2 CUBA ELS INDIANS 12
TEMA 3
3. LA CATALUNYA DE COMENÇAMENTS DEL SEGLE XX
3.1 POBLACIÓ I MOVIMENTS MIGRATORIS. 13
TEMA 4
4 CATALUNYA, FÀBRICA D’ESPANYA
4.1 LA INDUSTRIA CATALANA 14
TEMA 5
5 LA SOCIETAT CATALANA
5.1 SOCIETAT INDUSTRIAL: LERROUXISME I SINDICALISME 15
5.2 LA SETMANA TRÀGICA 16
5.3 CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME COM MOVIMENT SOCIAL 17
5.3.1 LA SOLIDARIDAD CATALANA 17
5.3.2 LA CAMPANYA PER A L’AUTONOMIA 18
5.4 LA CRISI DEL 1917 18
5.5 LA VAGA DE LA CADANENCA 19
5.5.1LA VIOLENCIA SOCIAL 20

3. Pàgina 3
TEMA 6
6 LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA
6.1 LA POLÍTICA SOCIAL I ECONÓMICA DE LA DICTADURA 21
FITXES DE L’ASSIGNATURA 22
ENTREVISTA 27
DOSSIER DE L’ASSIGNATURA 29

4. Pàgina 4
TEMA 1
ESPANYA AL SEGLE XIX
Aquest segle governava a Espanya la monarquia absoluta, el rei Felip VII borbó. Napoleó volia
envaí Portugal, va demanar permís al rei Ferran VII, per passar amb les seves tropes, però una
vegada dintre del país envaí Espanya. Va enviar al rei Ferran VII (conegut com el rei querido o
deseado) a l’exili a França, i va posar com a rei al seu germà “Josep I Rei d’Espanya”.
Amb l’implantament del nou rei, també van arribar a Espanya idees mes liberals, eliminar la
Inquisició. Aquestes idees entre altres eren:
 Divisió de poders
 Igualtat davant la llei
 Sobirania Nacional (poble)
 Llibertat d’empreses (minva l’ intervenció de l’economia)
 Llibertat d’opinió
Totes aquestes noves idees és veuen reflectides a un escrit que rebrà el nom de “La constitució de
Cadis” al 1812 (400 articles aproximadament conegut com “La Pepa” despectivament). Lliberals i
conservadors van lluitar entre ells per obtindre el poder d’un estat que comprenia uns 100.000
súbdits a totes les seves colònies repartides entre americà del sud i nord a més de les illes
Filipines.
Aquesta constitució va dura dos anys aproximadament. El poble Espanyol va aixecar-se en armes
contra el nou rei . Esclatar la guerra anomenada “D’independència o del Francès. Al 1814 torna
Ferran VII (un rei absolutista) i els francesos marxen d’Espanya.
FERRAN VII
Una de les seves primeres accions del nou rei fou la derogació de la
“Constitució de Cadis”. És tornar al absolutisme i es fa una purga de
lliberals (coneguts vulgarment com el Afrancesats). Aquests són trets dels
càrrecs de poder i es posaren persones afines al rei. Aquesta etapa de
1814-1820 és coneix con al “SEXINI CONSERVADOR”, fins al 1820.
Definició de Espadón : Al segle XIX, alts comandaments militars que es
dedicaven a la política, convertint-se en líders dels diferents partits polítics
i ocupant la prefectura del govern. En ocasions protagonitzaven
pronunciaments. Generalment les seves idees polítiques estaven poc
definides, i fins i tot podien canviar-les si els era necessari per aconseguir o conservar el poder
Definició de Pronunciamiento: És una forma de rebel·lió militar o cop d'estat peculiar sense
violència d'Espanya i el món hispanoparlant, característic del segle XIX. També existeix aquest
concepte al món lusòfon amb la forma pronunciamento.

5. Pàgina 5
Al 1820 el general “Riego” fa un “Pronunciamiento”, un cop d’estat. El general Riego havia d’anar a
Sud- Amèrica per reprimir les guerres de les colònies Espanyoles, però es va tornar en contra del
estat conservador que en aquell moment tenia el poder. Va implantar novament la” Constitució
de Cadis” al 1812 i el liberalisme. Va durar 3 anys fins al 1823. conegut com el Trineno Liberal .
Al 1823 va haver un altre “Pronunciamiento” de caràcter conservador i tornarà a repetir-se la
historia però amb el sector conservador , es treu la “Constitució de Cadis” i el liberalisme.
Va ser un període molt trist, ja que el poble es qui va patir mes els efectes, tornant enrere amb els
drets del poble. Aquesta etapa es coneix per la “Dècada OMINOSA” del 1823- 1833 deu anys una
dècada. En aquesta última dècada el rei Ferran VII, estava d’acord ja que obtenia més poder.
Al 1833 el rei es posar malalt i encara que es va casa quatre vegades, no va tindre cap primogènit,
un problema tenint en compte que només podien optar al tró els homes “llei Sàdica”. Amb la seva
última dona que tenia 16 anys d’edat quan es va casa amb ell, va tindre dues filles. Perquè la seva
filla pugues ser reina va modificar la LLei Sàdica i va treure la “Llei Pragmática Sanción” dient en
aquesta que podia governar la primogènita una dona.
El germà del rei Carles Isidre no va estar d’acord, ja que ell hagués sigut el successor al tró si no
hagués reformat la llei. Se sap que si el rei Felip VII era conservador y absolutista el seu germà
Carles Isidre encara ho era més
ISABEL II
Quant va morir Ferran VII al 1834 (48 anys) fou proclamada reina la seva
primogènita ISABEL II, però al ser menor d’edat la seva mare MARIA CRISTINA la
reina, va assumir el poder, fins la majoria d’edat de la seva filla als 13, 14 anys.
Aquest càrrec era conegut amb el nom de “REGENTA”.
Carles Isidre al no estar d’acord amb el nomenament de la seva neboda va
comença una Gerra Civil, conegudes com a GUERRES CARLISTES del 1833- 1840,
època de decadència de l’Estat Espanyol, ja que les colònies espanyoles al 1833 van
començar a lluitar per la seva independència. Van haver tres conflictes al llarg del
segle XIX. Carles Isidre era mes conservador que el seu germà el rei Ferran VII, va tindre suport o
conformisme a Catalunya, País Basc i Navarra, encara avui dia es fan trobades Carlites a algunes
d’aquestes regions.
Del 1834 – 1868 va regnar Isabel II, al 1837 un Espadón el General ESPARTERO donà un cop d’estat
de caràcter liberal moderat, va tornar a implantar la “Constitució de Cadis” però modificada. Va
treure els articles més lliberals per no tenir enfrontaments amb el sector conservador. Aquest
general va està al poder durar uns 7 anys aproximadament, fins que al 1847 va haver un altra
“Pronunciamento” aquesta vegada el general de caràcter conservador.
Amb tots aquests “Pronunciamientos” de caràcter conservador i liberals la reina ISABEL II, tenia un
paper secundari, ja que era més coneguda per el seu llibertinatge que per una altra cosa, va tenir
relacions amb aquests generals, encara que era molt jove uns 14 anys.

6. Pàgina 6
Al 1868 va haver-hi un altra “Pronunciamiento”molt important, esclata la revolució que és
coneixerà amb el nom de “LA REVOLUCIÓN GLORIOSA” que reimplanta el liberalisme SEXSENIO
DEMOCRATICO O REVOLUCIONARIO
1870 es va instaura a Espanya un nou Rei AMADEU I DE SABOYA, duc d’una antic ducat d’italià.
Ningú volia fer-se càrrec d’un imperi amb guerres civils i altres conflictes. Aquest rei va governar
durant 3 anys 1870-1837, que marxa d’Espanya i uns nous Espadones (catalans de Reus general )
General Prim van Instaurà la República la nova república del 1874 al 1875,
“PRIMERA REPÚBLICA ESPAÑOLA”, que va durar uns 11 mesos.

7. Pàgina 7
LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA
La restauració 1874/75 - 1931
Reis Alfons XII Alfons XIII
A finals de 1875 comença la restauració liberals i
conservadors es van reunir a Madrid per poder pactar i
repetir-se el poder. Era una democràcia però no era real cada
partit liberal i conservador tenien un temps de govern cada
quatre anys i encara que havien eleccions estaven
controlades o amanyades com veurem mes endavant.
És fa amb l’idea de dotar d’estabilitat a l’estat. Un sistema polític que tenia com objectiu acabar
amb la inestabilitat política, un acord entre dos grans partits.
Durant aquesta primera etapa de la Restauració es va imposar el que es coneix amb el nom de
Sistema Canovista, basat en l’alternança en el poder del Partit Conservador, liderat per Antonio
Cánovas del Castillo i el Partit Liberal, liderat per Práxedes Mateo Sagasta.
Partit Conservador – President Antonio CANOVAS del Castillo, de centre dreta
Creador del partit i del sistema bipartidisme
Partit Liberal – President Pràxedes Mateo de SAGASTA, d’esquerres
Constitució de Cadis 1812
En aquella època encara no existia les expressions de partit de dreta o esquera era liberal i
conservador.
Aquesta restauració es vasa en quatre pilars o eixos:
1. Rei figura principal – Borbó- Alfonso XII
2. Corts – Parlament
3. Nova constitució que es coneixerà amb el nom de “LA CONSTITUCIÓ DE 1876”, era entre
lliberal i conservadora, encara que una mica més conservadora.
4. Torn de Govern.
Cada un d’aquest punts desglossat
4. El Torn de Govern o Torn pacífic
Era un pacte entre els grups polítics per repetir-se el poder entre
els Conservadors i el Liberals. Cada quatre anys es canviava del
sistema conservador al sistema Liberal o al inrevés. Es feien
eleccions cada quatre anys perquè sembles que era una
democràcia, però tot estava pactat i planificat per poder realitzar
aquests canvis de mandat. Havien unes quantes maneres de fer-
ho, tenint en compte que era un país amb un índex d’analfabetisme molt alt un 63% o 65% .

8. Pàgina 8
Només la gent noble podia ser politics o forma part d’ells. Aquest sistema es va copia del que
havia implantat a Anglaterra, però ells, els anglesos no manipulaven les eleccions.
Mètodes per falsejar les eleccions
 El Pucherazo (Topinada en català)
No havien urnes, és posava els vots a una cassola gran (puchero) i es contaven els vots. Si
no era favorable al “torn pacífic” que tocava liberal o conservador, es posaven al puchero
perquè si que ho fos. Tot això controlat pel Cacique del poble o zona rural
 Sant Lazaro
Si no es podia arreglar perquè havia control del “Puchero” s’agafava noms de morts,
anaven al cementiri feien una llista i desprès enviaven una llista a Madrid dient que
aquesta gent havia votat al partit que tocava en aquell moment.
 Posar un centre de votació en un lloc allunyat
Només els que tenien cavalls o ases podien anar a vota ja que la gent normalment anava
caminant. Eren llocs de difícil accés o molt allunyats per poder arribar-hi des de el lloc on
vivien podien trigar dies a arribar.
 Encasillado
Es una persona recomanada per un partit polític que ocuparà un lloc al senat, es deia que
es posaven a dit, com es diu en castellà un enchufado.
 Cunero
El partit escull a una persona que pertany a altra districte electoral per ocupar un càrrec al
senat.
Havien més mètodes, per poder controlar les eleccions, és una representació. Tot això podia
succeir gràcies a la figura del Cacique.
Definició de Cacique:
Propietaris de grans extensions agrícoles amb un gran poder adquisitiu. Controlaven el poder
polític i econòmic de l’entorn rural. És feia fort als entorns rurals.
1. El rei com a figura principal
La monarquia en la figura d’ALFONS XII, va néixer al novembre de 1857 i morir el 25 de novembre
de 1885 amb 27 anys de tuberculosis. Es va casar dues vegades , va tindre tres fills (dos noies i un
noi) i l’últim va néixer quant el rei ja havia mort. Feia un paper moderador entre institucions.
2. Corts – parlament
LES CORTS SENAT Membres Ple dret
CONGRÉS A dit
Sistema bicameral Senat mixt, amb membres dret propi i nomenats per la corona i altres
triats per les corporacions i congrés, amb membres triats pels ciutadans.
3. La nova Constitució “CONSTITUCIÓ DEL 1876
Les característiques de la constitució són:
a) Sobirania compartida les Corts escollits pel poble i el Rei.

9. Pàgina 9
b) Amplies atribucions del monarca convocar, suspendre o dissoldre les Corts, era més una
monarquia absoluta podia canviar el que volgués, tenia dret de vet sobre les lleis que
sortissin del congres, el rei era el cap del poder executiu.
c) Sistema bicameral Senat mixt, amb membres dret propi i nomenats per la corona i altres
triats per les corporacions i congrés, amb membres triats pels ciutadans. La constitució no
determinaria el tipus de sufragi, remetent-se a una Llei Electoral que establirà el sufragi
censatari 5%, 50 ptas. en 1980 el sufragi universal masculí. Per poder votar la majoria
d’edat era als 25 anys. SUFRAGI – CENSATARI.
d) L’estat s’organitzava de forma centralista. Es controlaven els ajuntaments en les poblacions
de més de 30.000 habitants, els alcaldes eren nomenats pel Rei. S’establia la unitat de
codis i la igualtat jurídica dels espanyols.
e) En l’àmbit religiós, es va optar per la tolerància de l’Estat confessional amb altres cultes no
catòlics, encara que reconeixia els privilegis tradicionals de l’església catòlica , era una
formula intermèdia entre la llibertat de cultes (1869) i la confessionalitat de l’estat. (1845).
f) Declaració àmplia de drets individuals regulats per la legislació ordinària. En la pràctica els
drets quedaven limitats per lles restrictives. La llei d’impremta de 1879 considerava delicte
tos atac al sistema polític i social de la Restauració.
Al 1885 la Reina Regent MARIA CRISTINA mare del futur Rei Alfons XIII, regentarà el tro fins que el
seu fill fou declarat major d’edat als 16 anys al 1902.
GUIÓ DE VOCAVULARI
 PRONUNCIAMIENTO
 ESPADONES
 BIPARTIDISME
 TRON PÀCIFIC
 PUCHERAZO
 CORTS, SOBIRANIA NACIONAL, DIVISIÓ DE PODERS
 CACIQUE

10. Pàgina 10
LA GUERRA DE CUBA “EL DESATRE DEL 98”
Espanya encara conserva una petita part d l’imperi colonial Cuba, Puerto Rico, Filipines. A Cuba
van haver varies guerres abans que els espanyols reconeguessin d’independència de Cuba al
perdre la ultima d’elles amb els Estats Units d’Amèrica. Aquestes van ser:
1. La guerra dels deu anys o “Guerra Grande” 1868-1878.
2. Guerra Chiquita 1879- 1880
3. Guerra d’independència cubana 1895-1898, es signa una cessió d’autonomia pels cubans
gràcies a la pressió dels EUA (José Martí un paper important).
4. Guerra Hispano – Estadounidense 1898, van voler amplia els seu territori i àrea t’influencia.
Les tres primeres guerres el cubans van lluitar per d’independència de Cuba, ja que no volien
forma part de l’imperi Espanyol. La última guerra els cubans van rebre l’ajuda del EUA, ja que és
regien sobre la doctrina Monroe “Amèrica pels Americans”. Que vol dir que el seus territori i tota
la seva àrea t’influencia era per ells, vetat pels Europeus.
Amb l’excusa d’ajuda pels cubans, els EUA va amarrar un vaixell turístic al port Cubà (MINE). És
produeix un incendi al mateix i morent 200 persones. És creu que van se un accident o que els
americans provoquessin l’explosió. Els EUA volien fer una comissió especial per esbrinar quines
havien sigut les causes i Espanya va dir que no. Els EUA va enviar a Cuba la seva flota de vaixells
molt més moderns que els nostres. Encara que la premsa espanyola els tractava com a potencia
sense importància y donaven per fet que guanyaríem la guerra, però no va ser així van enfonsar
totes els vaixells per la seva superioritat en quant a tecnologia ja que tota la flota espanyola era de
fusta i els seus vaixells eren de ferro. Espanya es va rendir això va quedar reflectit al “Tractat de
Paris”1898. Com a conseqüència d’això també es van perdre les altres illes Puerto Rico i Filipines.
EL REGENERACIONISME - LA CRISI DEL 1898
La fi de la guerra va generar un gran pessimisme en la societat espanyola, ja que la situació era
molt greu tot era un desastre. A rel d’això va sorgir uns moviments regeneracionistes que volien
regenerar la societat “El Regenacionisme” acabar amb la corrupció política i social ei instaurar un
sistema veritablement democràtic. (classe alta com poetes, escriptors, artistes). Aquest moviment
encapçalats per una sèrie d’intel·lectuals com Joaquim Costa i Antonio Maura, que proposava unes
mesures concretes per acabar am la corrupció i les males costums, que havien portat al país a
perdre les últimes colònies.
Per primera vegada a l’historia d’Espanya es va fer un reconeixement èxplicit de la
plurinacionalitat de l’etat Espanyol . És va fer un manifest que van signar tots amb unes 100
mesures per dur a terme aquest canvi. Una d’elles parla del fet que “Espanya es un país
plurinacional” (no ha sortit mai aquesta paraula amb altres documents oficials). D’això s’anomena
ESTADO INTEGRAL al 1936.

11. Pàgina 11
LA GENERACIÓ INTEL·LECTUAL DEL 98
La generació del 98 es el nom amb el qual s’ha reunit
tradicionalment un grup d’escriptors, assagistes i
poetes espanyols que es van veure profundament
afectats per la moral, política i social desencadenada
a Espanya per la derrota militar de Puerto Rico, Cuba i
les Filipines al 1898. Tots els autors i grans poetes
englobats en aquesta generació neixen entre 1864 i
1876. Entre d’altres: Miguel Unamuno, Valle Inclán,
Jacinto Benavente, Pio Baroja, Antonio i Manuel
Machado, Ramiro de Maeztu.
Per poder reivindicar les seves idees les escrivien a diferents mitjanats de comunicació escrita de
l’època, encara que no amb el seu nom, si no amb un pseudònim ja que estava penat i podien anar
a la presó. No havia llibertat d’expressió. Revistes com: Vida Nueva, La Espanya Moderna, Revista
Contemporània.
El recorregut que va tenir aquesta generació va ser curt perquè no va tenir gaire incidència en el
sistema polític de la Restauració.

12. Pàgina 12
2. LA SOCIETAT ESPANYOLA AL SEGLE XIX
2.1 LA SOCIETAT ESPANYOLA
Entre 1900 i 1931, la taxa de natalitat i mortalitat va variar respecte de la tendència del segle
anterior. Al 1900 l’esperança de vida era de 37 anys. La taxa de mortalitat va passar del 26% al
16%. Pel que fa la natalitat també va descendir passant d’un 35% a un 27%. En part degut a que la
gent que vivia al camp va anar a les ciutats i no era necessari tanta natalitat. Aquesta millora global
va ser conseqüència del procés industrialitzador.
 Millores en l’alimentació
 Generalització de vacunació, etc.
 Millores Higièniques
L’índex d’analfabetisme a l’estat espanyol a inicis del segle era d’un 62%, i això hem de sumar-li la
gent que si sabia llegir però no entenia el que llegia en total era d’un 80% de la població.
Hi havia tres classes socials:
 Classe Alta: Formada per una minoria que eren noblesa, aristocràtics, grans terratinents,
alta jerarquia eclesiàstica, càrrecs militars (generals, capitans etc.), gran burgesia Catalana
(va aparèixer al segle XX per la industria)
 Classe Mitja: era molt reduïda a Espanya a altres països Europeus mes alta, estava formada
per metges, professors, petits comerciants (botiguers), i funcionaris.
 Classe baixa o proletariat: Era la més nombrosa un 80% de la població, formada per
camperols i obres. Molta gent va sortir del camp cap a les ciutats per millorar la seva
qualitat de vida però no va ser així, vivien a les ciutats però amb condicions precàries
La taxa de mortalitat i natalitat es dispara eren mes elevades que als altres grups socials.
2.2 CUBA “ELS INDIANS”
Els colonitzadors espanyols a Cuba eren sobretot catalans, van fer fortuna i van tornar a Catalunya
amb aquestes fortunes, s’encovenaven els Indians, van entrà a forma part de la Burgesia (classe
alta). Van fer les seves fortunes gràcies al café i la canya de sucre. Una representació seria:
Facund Barcardii Massó (Sitges 1815- Santiago de Cuba 1886)
Miquel Biada i Bunyol (Mataró 1789-1848)
Joan Güell i Ferrer (Torredenbarra 1800-Barcelona 1883)
Antoni Baeringola i Marco (Reus, 1824-1888)
Aquest empresaris eren “negreros”, a Cuba la esclavitud era legal i gràcies això els va ajudar a
poder fer aquestes petites o grans fortunes.

13. Pàgina 13
3.CATALUNYA DE COMENÇAMENTS DEL SEGLE XX
3.1 POBLACIONS I MOVIMENTS MIGRATORIS
A principis del segle XX es produeix un augment molt important de la població catalana . Per dos
motiu:
1. Disminució de la mortalitat i sobretot primer gran onada migratòria del nou segle. Aquests
primers immigrants provenien sobretot de l’Aragó, el País Valencià i Múrcia.
2. La industria catalana demandava mà d’obra.
La primera guerra Mundial 1914 i el crac de 1929 van ser factors decisius.
La Exposició Universal de Barcelona 1929.
També va haver-hi un important flux migratori de les comarques d’interior cap a les de la costa.
Barcelonès i Vallès Occidental (Sabadell i Terrassa), el 70% de la població catalana era a Barcelona,
Sabadell i Terrassa.
Durant el primers anys del segle XX, va passar de 500.000 a més d’un milió de persones. El 36% de
la població a Catalunya. Barcelona va passar de tenir 15,2 km2 a 77,8 km2. Vuit municipis de la
perifèria de la capital van ser annexionats: com Sant Gervasi, Sant Martí, Sarrià, Horta, Andreu del
Palomar etc... Avui dia aquest noms formen part de la ciutat però com a barris de la mateixa.
El desenvolupament de Barcelona com a ciutat industrial i moderna es va iniciar a partir de 1860
amb la construcció de l’eixample i amb el gran impuls que li dona l’exposició universal de 1888.
A partir de 1890 Barcelona era la ciutat més gran, i és convertí en el motor econòmic, i cultural de
Catalunya, encara que a Madrid estava la part política.

14. Pàgina 14
4. CATALUNYA FÀBRICA D’ESPANYA
4.1 LA INDÚSTRIA CATALANA
Fàbrica Grober de Girona.
A mitjans del segle XIX, colònies Industrials es posaven als
costats del rius per aprofitar l’energia hidràulica. També es
feien cases, supermercats, esglésies un gran complex pels
treballadors de les fàbriques. A Catalunya la gent que va
fer diners amb el tèxtil a principis del segle XIX, faran
diversificació econòmica per tal de no dependre d’un sol
sector i assegurar-se mes les seves inversions. Això només
a Catalunya a Madrid i País Basc van trigar mes ha fer-ho.
La Industria Catalana diversificar en:
 Química
 Eléctrica
 Siderúrgia
 Automoció
Catalunya anirà davant d’Espanya en quant a la segona revolució industrial,que va ser als anys 20-
30. Això en part va ser degut a d’inversió de la nova burgesia Catalana, que és va generà quan els
Indians es van veure obligats d’un dia per l’altra a deixar Cuba (independència de Cuba 1898) van
portar les seves grans fortunes a casa o sigui a Catalunya. Es van muntar moltes industries sobre
tot a Barcelona, Sabadell i Terrassa.
1900- 1930
A principi de segle XX els obres no tenien condicions laboral dignes és feien torns de treballs de 12
o 15, no tenien drets laborals això arribarà una mica més tard.
La industria Catalana no tenia tanta qualitat com la Britànica ni la Francesa, ja que just havien
començat a emergí la industria. Però al 1914-1918 va comença la primera guerra mundial, Espanya
era neutral i no va entrar al conflicte i es va aprofitar per poder entrar al mercat sense problemes
pels seus principals competidors (França i Bran Bretanya) per poder exportar la seva producció. Va
haver-hi dos condicionants perquè el mercat Català tingues èxit. I expandir-se:
 Diners del Indians
 Primera guerra Mundial
Al finalitzar la primera Guerra Mundial no van saber mantindre la industria, va durar uns quants
anys més després del final de la guerra però no va tindre continuïtat.
Al 1900-1930 va sorgir la banca Catalana i la industria de l’automòbil con la Hispano Suiza, va
desaparèixer desprès de la Guerra Civil Espanyola (1946) desprès d’una gran crisi.

15. Pàgina 15
5. LA SOCIETAT CATALANA
5.1 UNA SOCIETAT INDUSTRIAL: LEROUXISME I SINDICALISME
Abans del segle XX la representació dels drets dels treballadors no existia. Havien associacions de
treballadors que posaven un diners per si alguns dels companys necessitaven ajuda econòmica,
però l’organisme conegut avui dia com a sindicat va comença a partir del segle XX.
Degut a la indústria d’aquella època van sorgir els moviment sindicalista , que estava representat
per els sindicats UGT, CCOO i CNT.
Gràcies a les mobilitzacions i varies vagues generals, es va aconseguir uns clàssics de la
revindicació obrera, uns objectius pels drets dels treballadors, que van ser:
 Jornades de 8 hores
 Vacances remunerades
 Assistència mèdica
Les condicions laborals eren molt dures al 1915
aproximadament va haver una vaga sectorial
(elèctrica) a l’empresa “La Canadenca” i Barcelona
és va quedar a les fosques. Van aconseguir un
objectiu de la jornada laboral de 8 hores per tota
Espanya.
Una figura amb l’àmbit sindicalista va ser
Alejandro Lerroux, anticatalanista, anarquista, i
anti-eclesiàstic va aconseguir el suport del món obrer, amb els seus discursos. Va vindre a viure a
Barcelona i va ser escollit diputat, gracies al sector obre.
El sindicat majoritari era la CNT sindicat anarquista com el seu creador Alejandro Lerroux, es
definien com “ANARCOSINOICALISTES”. Dintre d’aquest sindicat havien dues tendències:
Sector Possibilista Participar del sistema per reformar les Lleis
CNT participar a les eleccions, igualtat per totes les classes
socials.
Sector Anarquista Canvi del sistema a través de la violència, un sector amb
molta força, els alts càrrecs duien armes.
Quan esclata la guerra civil, aquest moviment mes anarquista pren força i aprofiten per fer la seva
pròpia revolució. Als pobles les terres que eren dels senyors (si no volien els mataven directament)
eren socialitzades pel poble, com una mena de comuna.
Totes aquestes dies tan radicals que divulgava la CNT i Alejandro Lerroux, el poble va acabar
creient que l’església era el seu enemic.

16. Pàgina 16
5.2 LA SETMANA TRÀGICA
Al estiu de 1909, l’ Estat espanyol desprès de la pèrdua de les colònies de Cuba, Puerto Rico i
Filipines es van fixar com objectiu colonitzar el nord del Marroc i la zona del Rift (est del Marroc,
on viuen el Berbers). Van donar per fet que no trobarien resistència per la colonització, que no
tenien recursos i per tant seria fàcil la seva colonització. No va ser així només entra a RIFT, ja van
tenir problemes per conquerí el territori, van trobar una resistència molt forta contra l’ocupació.
1.L’exercit fa “LEVAS” (gent que havia realitzat el servei militar, però no era professional,
reservistes). Al no tenir tants soldats van començar a agafar “LEVAS” gent obrera pares de família,
que no tenien un altre suport econòmic que el sou d’aquest, deixaven a les famílies ens situacions
precàries, sense diners i sense pare o marit. Només la classe pudent o alta societat, burgesos
podien pagar per que els seus fills o marits no anessin a la guerra, havien de pagar 25 Ptes.
2. Van haver de fer moltes “LEVAS”. Vaixells de l’exèrcit que carregaven als nou reclutes. Amb una
d’aquestes “LEVAS” (aquestes sortien de alguns ports de tota Espanya) al port de Barcelona, va
començar una revolta per part dels reclutes, encara no se sap ven be les causes però diuen que la
CNT estava al port de Barcelona fent una dels seus mítings o reivindicant les seves idees i això
provocar la revolta. No van pujar al vaixell, van llençar als soldats del vaixell al mar i van anar a la
ciutat i va començar el que anomenem La Setmana Tràgica.
3. Van estar una setmana cremant
edificis, esglésies, fent pillatges,
violacions als convents, etc.. La UGT
i la Guardia Civil van intentar parlar
per aturar la revolta i la onada de
violència però no van aconseguir.
4. S’envia a l’exèrcit de forma violenta per reprimir la revolta. Deixar la ciutat desolada, això te una
connotació i ressò internacional.
5. Con a cap de turc van fer responsable de tota aquesta revolta a Ferran i Guardia (creador de
l’escola laica), no tenia res a veure amb tot això però, el poder pensava que els obrers no eren
gaire llestos i era impensable que per si mateixos tinguessin aquestes idees revolucionaries, i així
van fer responsable i cap visible de tot el que havia succeït a Ferran per les seves idees contraries a
la religió. Van estar a punt d’anar a per Alejandro Larroux, però no ho van fer per no generar més
problemes amb el sector obrer. Van jutjar a Ferran i Guardia amb un judici ràpid, sense cap
garantia, més aviat una falsa.
6. Això va generar un malestar tant a la població espanyola con a la Europea, ja
que van reaccionar en vers a l’acusació i mort de Ferran i Guardia, sobre tot la
opinió Europea que tenia més prestigi que no pas l’Espanyola.

17. Pàgina 17
7. Va provocar la dimissió en bloc de tot el bloc del govern va ser la primera i ultima vegada que
això succeir. Dimiteix el govern presidit per Maura, per les pressions fetes pels
mitjans de comunicació (diaris sobre tot) d’ Espanya i mes d’Europa.
5.3 LA CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME COM A MOVIMENT SOCIAL
Espanya encara seguia amb el torn de govern de la restauració, durarà fins al 1931, quant un partit
d’esquerres guanyà les eleccions. La burgesia catalana cada vegada volia més, controlar la situació
des de Catalunya, necessitava un poder polític que representes ales seves necessitats i van crear el
que ara coneixem com Convergència i Unió.
1. La Burgesia , grans industrials i comerciants catalans, que eren la minoria de la societat,
però tenien tot el poder econòmic de Catalunya.
2. Funden “La Lliga Regionista” format per diferents sectors de l’economia, però tots tenien
en comú que tenien la riquesa econòmica de la mateixa. Un partit polític conservador i
religiós.
3. Un objectiu Autogovern de Catalunya, en aquella època només existien les províncies (51),
les comunitats autònomes es van crea més endavant.
4. Al 1918 -1919 Creació de “La Mancomunitat de Catalunya” , els principis de que desprès
serà la Generalitat. Es va crear amb d’intenció de poder controlar des de Catalunya la
industria que havia a la província. Però tenien poc poder, només prenien decisions fiscals,
impostos un embrió del que serà en un futur el govern autonòmic . Va durar poc només un
any i alguns mesos, des de Madrid es va decidir que no era necessari.
5.3.1 LA SOLIDARITAT CATALANA
Al 1905 la revista “El CU-CUT” va publicà una portada a la seva revista que era de caràcter mes
humorístic, un soldat o militar amb mala pinta fen veure al dibuix que l’exèrcit espanyol eren una
mica inútil. A causa d’això l’estat enviar a la policia i ordenar el tancament de la revista, el poble va
generà un moviment de protesta e indignació tan els burgesos, com el obrers, els sindicalistes e
entitats socials (Barça, Espanyol, etc..) és va anomena un Moviment Interclassista, era igual que
fossis de classe alta com un obre, com un religiós o un anarquista, tots és va unir per protestar.
Primer aquest grup era més de caràcter social, però s’articula com a partit polític al 1907 amb el
nom de “Solidaritat Catalana”. A les eleccions provincials de Barcelona va tenir un gran èxit i va
aconseguir 41 escons dels 44 que havia en total, és pot dir que varen arrasar .
Aquesta coalició d’agrupacions diverses amb ideologies també diverses es va dissoldre, ja que era
notable la diferencia de ideologies polítiques, socials i religioses que havien entre ells, generaven
tensions internes entre ells. És va dissoldre, encara que cada partit conversà als seus escons.

18. Pàgina 18
5.3.2 LA CAMPANYA PER L’ESTATUT D’AUTONOMIA DE 1918-1919
Els creadors d’aquest projecte deien que era per representar al poble, però això no era cert ells
volien controlar més la situació. Van crear “LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA”, deien que el
poble necessitava urgent un estatut d’autonomia.
Van fer un esborrany o projecte i el van portar a Madrid, el primer problema és que al van fer en
català i a Madrid no tenien ni idea del idioma, desprès tot va ser molt precipitat. A Madrid ni al van
llegir per les causes que em comentat abans. És quedar com un Estatut no nascut. La CNT que era
el partit sindicalista mes gran, amb molts abonats, no va participar en cap de les manifestacions, ja
què era contrari al seus ideals, ja que aquest grup estava format per persones de l’alta societat o
grans industrials.
Aquesta negació per part de Madrid va generar un moviment de protesta con el que va haver amb
la revista “El CU-CUT”. Aquesta protesta va tenir una continuïtat en quan a la política. Quedarà
reflectit com la primera ofensa al poble català, la primera constitució que no va arribar a veure la
llum.
Una part del moviment “Nacionalista Català” es va radicalitzar, aquest deixaran el partit i crearan
un de nou juntament amb “Francesc Macià” és va anomenar “ESTAT CATALÀ”. De la figura de
Francesc Macià, sabem que abans de dedicar-se a la política havia sigut tinent de l’exèrcit
Espanyol, va dedicar 70 anys de la seva vida a la política, i que va canvia de partit varies vegades
per tal d’estar sempre al poder, va arribar a ser President de la generalitat no representant a
l’Estat Català”. Aquest partit polític serà d’ideologia seudofaxista, és vestien com a militars i feien
desfilades per la ciutat. Per les circumstancies de la política del moment (una dictadura), aquest
partit no va tindre mes transcendència que la del moment.
Dossier
5.4 LA CRISI DE 1917
En aquesta època encara estem al sistema bipartidisme, el president de torn de l’Estat Espanyol
del partit conservador Eduardo Dato, es va trobar que el partit lliberal i el partit Fusionista, no van
voler seguir el joc del bipartidisme i no van donar-li suport parlamentari, una falta d’acord que
provocaria un boqueix parlamentari.
Amb aquesta situació el mes normal és que s’haguessin fet eleccions, però el Sr. Eduardo Dato,
volia acabar els dos anys de mandats que encara li restaven dels quatre pactats. La seva solució va
ser tancar el parlament.

19. Pàgina 19
Va fer un Govern de Concentració aquest normalment només s’aplicava en cassos extrems com
ara Guerres, Crisis, etc.., però també va fracassar, ja gairebé al final del seu mandat decidir
convocar eleccions.
A tot això la UGT convocava una vaga general per tot el país, el govern no pot controlar al sector
obrer, i enviaven l’exèrcit amb armament pesant com tancs i altres per tal de reprimir la vaga.
A conseqüència d’aquesta ultima mobilització l’exèrcit Espanyol s’organitza en Juntes de Defensa,
per reivindicar als seus drets (condicions laborals).
El Catalanisme polític també es va aprofitar de la situació reclamant inversions. Van tenir la idea
de reflotar l’estatut però no és van atrevir i decideixen forma “ASSEMBLEA DE CATALAUNYA”.
Amb tota aquesta situació política i social el president Eduardo Dato, que havia convocat les
eleccions va arribar a un acord a ultima hora amb el Sr. Prieto del partit liberal presideix un govern
on estan tots el partits polítics representats. “LA LLIGA REGIONALISTA” tenia representació al
parlament Espanyol a raó de donar-li a canvi prestacions o peticions per Catalunya. Prieto va
governar gràcies en part al suport del partits autonòmics de Catalunya (LA LLIGA) i Pais Vasc (PNV).
Aquest pacte durarà molts anys ja que els partits autonòmics ja els hi anava bé i a l’estat també
pels seus interessos.
5.5. LA VAGA DE LA CANADENCA
Una empresa hidroelèctrica de capital Canadenc, d’aquí el seu nom popular ja que el seu nom era
angles i pel poble difícil de pronuncia i recordar.. Els treballadors d’aquesta empresa van fer una
vaga i generà molta repercussió, encara que era de caràcter sectari (energia) com subministrava
energia a altres empreses del sector, això genera una aturada total de subministrament d’energia.
El sector conservador de la CNT estava representat per SALVADOR SEGUÍ, serà el que aconseguirà
amb la seva gran oratòria, reunir a la patronal, obres, i govern i aconseguir un acord amb
d’implantació de la jornada labora de 8 hores. Un dret que fins ara ni a Europa ni Espanya ni
Catalunya existia.
MOVIMENT DELS CAMPEROLS ANDALUSOS
Al 1917-1920 els camperols andalusos ocupaven les terres dels seus legítims propietaris gent de
l’aristocràcia amb títols nobiliaris (Propietaris Agrícoles). El seu lema era “La tierra para el que la
trabaja”. Els camperols van estar cultiven les terres durant aquest tres anys, fins van mobilitzar a
l’exèrcit i la Guardia Civil, aquest període de temps rep el nom de TRIENIO BOLCHEVIQUE.
Aquest camperols van rebre suport per part de la Revolució Russa, amb armes i altres. Encara que
eren de diferents països lluitaven contra la classe social alta i als russos això ja era prou per poder
ajudar-los.

20. Pàgina 20
5.5.1 LA VIÒLENCIA SOCIAL (1918-1923)
Al 1920 es van fer mes de 1000 vagues sectorial, per reivindicar els drets laborals dels treballadors,
cansada de aquesta situació que durava ja un anys , la patronal (amos de les fabriques), van crear
una força anomenada “EL SINDICATO LIBRE”, un grup armat paramilitar, sicaris a sou. Això genera
una etapa de violència entre la CNT i el “SINDICATO LIBRE”. La Guardia Civil no prenia partit,
deixava fer. Aquesta època es coneix com El PISTOLERISME.
Totes aquestes accions d’un costat i altra és una de les causes que generà que l’economia catalana
i espanyola no mantenir l’estatus de país industrialitzat, que havia aconseguit als anys de la segona
guerra mundial.

21. Pàgina 21
6 . LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA
6.1 LA POLÍTICA SOCIAL I ECONÒMICA DE LA DICTADURA
Al 1921 Espanya encara estava amb guerra amb els berbers del Marroc, però al 1921 va haver-hi
una batalla al RIF “LA BATALLA ANNUAL”, que provocar una gran crisi política.
L’exèrcit espanyol va anar a buscar els líders de la rebel·lió per tal de posar fi per totes aquesta
guerra colonial ABDEL KIM, a un poblat del Rift ja entrat al desert del Sàhara. Van desplegar uns
30.000 o 35.000 soldats fins ANNAR, pensant que no obtindrien resistència i que amb un dia
tindrien prou van anar sense gairebé provisions inclòs aigua. Tenint en conte aquest punt, que
també tenien armes mes modernes gràcies als Francesos que els van subministrà per tal de que
guanyessin als espanyols per desprès ells conquerí aquella zona, i que van caure amb una
emboscada, va ser una masacre van morir uns 12.000 soldats. Van subestimar a l’enemic.
Cap partit volia fer-se càrrec del país per la situació de crisis de govern, no sabien com gestionar el
que havia succeït. Un militar català “Capità General de Catalunya” MIGUEL PRIMO DE RIVERA, va
fer un discurs un Pronunciamiento. Volia arreglar Espanya i desprès marxar del govern o això es el
que va dir. És va autoproclama president del país, no va tenir un gran suport, però tampoc es
pronunciaven si estaven o no d’acord amb això. Un sector de la societat Factis l’hi donarà suport
(no governen però tenen el poder) com:
 L’església a canvi de poder controlar l’educació al país des de la primària fins a la
universitat, ja que amb el corrent de les escoles laiques, estaven perden notorietat.
 Principals bancs del país van finançar el cop d’estat, li van donar crèdit sense que desprès
els hi tornes, ja que en aquella època s’estava parlant de socialitzar els bancs.
 Suport de l’exèrcit Així tindrien millors condicions pels alts càrrecs, posant persones de
confiança al poder.
 Col·laboració de la Classes Altes La burgesia i l’aristocràcia
Aquest govern es va convertir en una dictadura que durar fins al 1930. És va copiar del sistema
feixista Italià de “Mussolini” i els seus llocs Tinents. Només puja al govern va:
1. Ilegalitzar tots els sindicats menys UGT (el tenia controlat), fins que va crear un sindicat “EL
SINDICAT LLIURE” era de caràcter obligatori, tots els treballadors havien d’estar afiliats.
Sindicato obligatorio
2. Suport de la monarquia Alfons XIII