3. EDITORIAL SUMARI
Balanç Glòries 2007-
Canvis sí, retallades no! 2011
pàg. 4
Després de molts anys de polítiques municipals allunyades de les reivindi-
L’AVE a Catalunya i
cacions socials i veïnals (no sempre però si en les grans qüestions: política
inversora, model social, urbanisme, mobilitat, etc.) creiem que cal una pro-
Barcelona (2ª part)
funda renovació de persones i sobretot de polítiques, tant a nivell de Districte pàg. 7
com d’Ajuntament. Alguns canvis de persones poden ajudar en aquest sentit Estació Renfe
però no seran suficients si no es canvien molt profundament els objectius
polítics de ciutat. S’ha de deixar de fomentar l’especulació i promoure de
del Clot
veritat l’habitatge social, de lloguer, per a joves ... realment assequible. pàg. 10
La política urbanística no s’ha de subordinar als interessos privats sinó al Poliesportiu Vintró -
reves. Les inversions han de ser fonamentalment en equipaments i serveis
socials i molt menys en obres i edificis “d’aparador”. L’austeritat ha de ser un
Joan Alentorn
principi general que no ha de comportar retallades a l’usuari sinó una major pàg. 12
eficiència de l’administració i de les empreses, sense que això perjudiqui a Mercat Solidari el 14
la qualitat dels serveis ni afavoreixi la precarietat laboral. S’han de reduir
i 15 de maig
dràsticament les despeses que s’acostumen a utilitzar de forma partidista i
en canvi fomentar mecanismes de control social i participació en totes les
pàg. 13
àrees municipals. S’ha d’acabar amb la manca de transparència, amb la Balanç del mandat
prepotència davant del ciutadà, ... i amb les inèrcies negatives que arriben municipal 2007-2011
a ser antidemocràtiques. La participació no ha de ser només un tràmit legal
pàg. 14
obligatori sinó un dels eixos més importants de pressa de decisions, en el
que els ciutadans tinguin informació de qualitat i amb temps suficient i en Retallades
el que s’han de garantir, jurídica i pràcticament, els drets dels ciutadans. Per sanitàries = 0
realitzar aquest canvi tant necessari no n’hi ha prou amb una certa renovació
pàg. 21
de persones, cal un canvi profund de les polítiques municipals.
1-J: Nuclears No -
En l’actual context de crisi, aquest canvi profund nosaltres creiem necessari 100% renovables
no s’ha de confondre amb que considerem que qualsevol canvi polític sigui,
pàg. 22
per definició, positiu. Si els canvis polítics ens portessin a una situació encara
pitjor, amb polítiques encara més antisocials, basades en les retallades en El Comerç Just
serveis públics, en un predomini major a la ciutat de les grans empreses i és més car?
dels interessos privats, ... doncs “potser seria pitjor el remei que la malaltia”. pàg. 23
Caldrà “filar molt prim” per saber que faria realment cada opció política en
els temes fonamentals per veure si podem anar endavant o endarrere. Indignaos! de
Steéphane Hessel
Sigui quin sigui el resultat electoral la nostra AV defensarà el mateix i amb pàg. 24
la mateixa convicció, força i esperit constructiu. Per que les polítiques muni-
cipals siguin les socialment convenients és important la composició política
de l’Ajuntament però també ho és que els ciutadans ens organitzem i ens Les opinions de la junta de l’A.V.V.
posicionem molt clarament en aquest sentit i això, passi el que passi a nivell es reflecteixen als editorials i escrits
electoral, ho seguirem fent, sempre buscant la col·laboració amb tothom, de les vocalies. Els articles i cartes
sobretot amb les persones més actives i amb criteris socials. signades no tenen per que coincidir
amb les opinions d’aquella.
Equip de Redacció: Marcel·lí Belloso, Antò- Correccions: secretaria.
nia Bigordà, Rosa Carrillo, Josep Casanovas, Publicitat: DeBarris, s.c.c.l. - Tel. 93 217 44 10
Miquel Catasús, Lurdes Correa, Pere Guarro, / 675 842 967 - debarris@debarris.com
Antonio Herrera, Montserrat Lamarca, Elisabet Producció: DeBarris, s.c.c.l.
Edita: AV del Clot-Camp de l’Arpa López, Jordi Prades, Teresa Rodriguez, Domi- Impressió: Zukoy5
c/Joan Sibèlius, 3 - Tel. 93 2324610 ciano Sandoval, Joan Verdes.
e-mail: avclot@avclot.e.telefonica.net D.L.: 28908-89
Coordinació: Marc Llaó.
web: www.avvclotcampdelarpa.cat
Collage de portada: Fotos cedides per Miquel Imprès en paper reciclat
horari d’atenció al públic: de dilluns a dijous de 18 a 21 hores Catasús i muntatge de Núria Llabina. 5.000 exemplars
maig 2011 3
4. Balanç Glòries URBANISME
Balanç sobre la remodelació de Glòries:
ha estat una immensa estafa
Com sabeu l’any 2007 es va firmar es fèssin una sèrie d’actuacions immensa estafa. Us ho detallem.
i aprovar el Compromís per Glòries amb un calendari concret, que els
entre l’Ajuntament, les 4 AAVV de tècnics i polítics municipals van Per no allargar-nos massa ho resu-
Glòries i quasi tots els partits polí- assegurar que es podria complir, de mirem en base al mateix cronograma
tics. Aquest contenia grans sacrificis forma aproximada. Doncs vistos els que l’Ajuntament es va comprometre
per part dels barris a canvi de que resultats fins ara tot ha resultat una a executar :
--> L’ENDERROC REAL NI HA COMENÇAT NI TÉ PROJECTE EXECUTIU NI
PRESSUPOST (1)
--> NO ESTÀ NI APROVADA EN CAP PLA EXECUTIU
--> NO HI HA RES FIRMAT QUE IMPLIQUI FER-LO
--> NO HAN APROVAT NI EL PROJECTE (1)
--> ESTÀ ESTUDIAT, PERÒ NO ESTÀ NI APROVAT EL PROJECTE (1)
--> HAN ENFORMIGONAT TOTA UNA PART(“MONSTRE”) I DE LA RESTA
NOMÉS HI HA ESBORRANYS (2)
--> ARA S’ESTÀ TRAMITANT. PROJECTEN PISOS PRIVATS EN UNA PART
IMPORTANT DEL SÒL PÚBLIC (3)
--> PORTA QUASI 2 ANYS DE RETARD PERÒ ALMENYS ESTÀ EN MARXA (4)
--> ESTAN ACABANT EL PROJECTE. FRENAT PER LA CRISI DEGUT A LA
FORTUNA QUE COSTA (5)
--> NOMÉS PORTA UN ANY DE RETARD, AQUÍ SÍ QUE INVERTEIXEN UNA
FORTUNA ! (5)
--> NI HO HAN ESTUDIAT SERIOSAMENT NI HI HA CAP COMPROMÍS DE
ADIF(MADRID)
--> HI HA UNA RESERVA D’ESPAI, PERÒ CAP SEGURETAT DE QUE ES FACI
(6)
--> EL PROJECTE ESTÀ APROVAT, PERÒ DE MOMENT NOMÉS FAN EL
DIPÒSIT DE LA GRUA (6)
-- >NO HI HA RES FET QUE SIGUI REAL (6)
--> NOVA “PRESA DE PÈL” (JA EN PORTEM UNES QUANTES EN UNA
DÈCADA) (6)
--> SEGUEIX LA INDEFINICIÓ, O SIGUI: LA MANCA DE VOLUNTAT DE
FER-HO (6)
--> EL MATEIX QUE EL CEIP ... SI UNA COSA NO ES VOL FER.... (6)
--> INCLÒS EN LA “PRESA DE PÈL” DE LA BIBLIOTECA (6)
-->TAMBÉ DINS LA “PRESA DE PÈL” PERÒ, A MÉS, EL PROJECTEN MÉS
PER ELLS QUE PER USOS DE BARRI (6)
--> NI HAN CEDIT EL SOLAR NI S’HA FET RES PER COMPLIR EL SIGNAT
(6)
--> ESTAN EN “BARRACONS” I ENCARA NO S’HA CEDIT EL SOLAR A LA
GENERALITAT (6)
--> NO HAN DECIDIT NI A ON VA (6)
--> NI HI HA PROJECTE NI ESTÀ CLAR QUE ES VULGUI FER REALMENT (6)
--> ARA NI EN PARLEN SERIOSAMENT, TOT SÓN EXCUSES (6)
--> EL MATEIX QUE L’ANTERIOR: ARA SEMBLA QUE NI EN VULGUIN SABER
RES(6)
Les barres més fosques és fase de planejament, la més clara fase de projecte
i la gris fase de construcció. Mireu el vídeo crític de Glòries a
Ho podeu trobar en color a Internet buscant Compromís per Glòries i mirant Youtube posant “Glòries és gris”.
a la pagina 5 del PDF.
4 maig 2011
5. Balanç Glòries URBANISME
(1) Enderroc - vialitat - soterrament que prioritzi les zones verdes, la vege- la remodelació de Glòries. Potser que
+cobriment G.Via: s’ha fet un retoc tació autòctona i la seva integració dins ja serà hora !
cosmètic (buidat del “tortell”) però els del concepte de Parc Lineal Trinitat-
projectes definitius respectius els han Ciutadella”. Han aprovat un projecte (5) Les “joies de la corona/de l’alcalde”
anat allargant amb excuses i ineficà- del “Monstre del Disseny – grapadora” “Monstre” i Ona Ho poden dissimular
cies vàries i ara mateix ni el projecte que no té en compte com pugui ser la com vulguin però és evident: la seva
està aprovat ni s’ha treballat com cal resta del parc (encara no se sap), que prioritat no ha estat complir l’acordat i
l’acord polític per tirar-lo endavant ni ha omplert de formigó una gran zona aprovat, la prioritat ha estat que s’inver-
hi ha el pressupost necessari assignat. “verda” i ha aixecat una planta (de fet, tís una fortuna (entre 80 i 100 milions
A més, el projecte que estan preparant més) en el que és legalment una zona d’euros !!!) en l’edifici del DHUB, que
és bastant pitjor del què s’havia acordat verda (amb una “catifa verda” de gespa diuen ells o “grapadora” o Monstre
perquè volen fer la versió dels túnels volen dissimular el que és un evident del Disseny que diem les AAVV. Amb
més fàcil i barata, que provocaria grans frau de llei) i “han passat olímpica- aquesta quantitat s’haguessin pogut
desnivells i un tall en la plaça de quasi ment” de la continuïtat del Parc Lineal, fer la gran majoria de equipaments
100 metres. Els barris vam acceptar que ha sigut greument interromput. En pels barris, però han preferit prioritzar
sacrificis importants perquè es complís quan els terminis, és evident que, com un edifici megalòman , agressiu amb
un calendari concret i es fes un projecte a mínim, hi haurà un endarreriment de l’entorn (per la dimensió, la localització,
de qualitat. Ara ja està clar que de cap 5 o 6 anys. la forma,...) i que tindrà un manteni-
manera es compliran els terminis acor- ment molt car (són més de 25.000 m2)
dats (anant bé l’endarreriment real serà (3) Habitatge Aquests temes o estan que ja veurem qui pagarà. Els senyors
de més de 5 anys) i això ja és del tot parats o s’estan movent molt lenta- Bohigues, Hereu i Acebillo ja tenen el
imperdonable, però no hem d’acceptar ment. És evident que la crisi fa que seu “automonument” al que serà el
que, a més, ens imposin un nyap per fer els privats (més o menys especuladors) nou centre de la ciutat. Si volien que
versió més barata (“quedi com quedi”). no tinguin pressa, però l’Ajuntament ens en recordéssim d’ells durant molts
Hem d’exigir al nou alcalde i equip de no està fent tot el que podria fer ni al anys, ho han aconseguit, certament.
govern que, ja que es complirà molt ritme necessari. La part de majoria Per altra banda la torre d’oficines Ona
tard amb Glòries, almenys es faci amb de propietat municipal (on hi havia el (que volen fer de 70 metres d’alçada)
una bona solució, digna dels barris de Bosquet del Encants, tocant a G.Via) té va “al ratenti” perquè com que és tant
l’entorn i digna de la ciutat. Ens referim el planejament en marxa, però el que car (per les virgueries arquitectòniques,
evidentment a fer passar els túnels per és d’escàndol és que volen fer pisos que porten a moltes ineficiències pràc-
sota els trens perquè la plaça pugui privats en una part important del que tiques) la crisi el fa inassumible.
ser bastant plana i sense grans talls és un sòl públic i que se’n volen fer molt
ni desnivells d’escàndol (en el Butlletí pocs de realment socials. I a més, amb (6) Equipaments de barri: no han po-
anterior publicàvem el gràfic que de- grans alçades, de fins a 19 plantes !. sat ni un totxo!!! A banda de l’enderroc
mostra que és possible). O potser volem del “tortell”, el motiu més important
ser mereixedors de mofa internacional (4) Trasllat dels Encants És la part pel que els barris vam acceptar grans
al fer un immens nyap en el “nou que podem considerar que va menys sacrificis (molta menys zona verda,
centre de Barcelona” i en una plaça malament ja que “només” porta uns 18 1000 pisos més a la zona, posar al-
que es diu “de les Glòries Catalanes” o 20 mesos de retard i en principi ja guns equipaments de ciutat en llocs
? Després de moltes dècades d’espera està tot bastant lligat per fer el trasllat a que eren per els de barri, etc.) en el
i de degradació, potser que Barcelona principis de l’any 2013. El pitjor és que Compromís per Glòries del 2007 va
es gasti una mica més del previst per (com ells no han volgut complir amb les ser la promesa de fer 14 equipaments
fer una plaça-parc digna del lloc on importants millores del transport públic pels barris en uns terminis concrets.
està i del nom que té. Ens ajudaràs a i de reordenació del trànsit en què es Almenys 6 dels equipaments ja hau-
exigir-ho ? va quedar) van buscar l’excusa de que rien d’estar ara funcionant i els altres
“no es podia” començar l’enderroc i bastant avançats. Hi ha els projectes
(2) Parc i zones verdes Del parc de els nous túnels fins que no estigués el fets de 2 o 3 d’ells, però la veritat és
les Glòries, que s’hauria d’estar fent, Mercat del Bellcaire traslladat i amb que no s’ha posat ni un totxo en cap.
encara no hi ha ni un esborrany perquè aquesta “coartada” ho van endarrerit Voldríem que sigués d’una altra manera
primer s’ha d’aprovar el projecte de tú- tot. Ara el què cal és que compleixin, però és així : han anat allargant-ho tot
nels i ja veieu com està la cosa. El que almenys, els terminis que ara donen, i no hi ha res de res fet. Ara tornen a
sí que ja han incomplet completament que el trasllat es pugui fer realment dir que sí que ho estan fent, ... que ja
és el compromís firmat de que “tindrà al gener del 2013 (o abans) i que estan en marxa ... però de real, real,
un concepte global per a tot l’àmbit durant aquell any comenci de veritat ara -a primers d’abril, i no sembla que
maig 2011 5
6. Glòries - Gran Via URBANISME
aviat hi hagi novetats- només hi ha Participació: sí que en hi ha però: enverinant.... . S’han fet algunes
un projecte aprovat fa temps que no de què ha servit ? actuacions com a resultat de les
s’ha executat (Edifici Sòcol), un (el del obres del Monstre o del buidatge del
CAP) del que només s’executa la part El que sí que s’ha complert és tortell, però cap ha estat important
soterrània (on, ai carai , hi volen posar que hi ha hagut un procés de parti- de cara a la millora ambiental ni de
el dipòsit de la grua, un “equipament” cipació i informació, amb aspectes real augment dels transports públics.
molt “social” i adequat en una zona positius (assessorament de tècnics Ha faltat voluntat política de fer-ho,
que no serà precisament “tranquil·la” independents, continuïtat) i d’altres però potser el pitjor és que ara ens
a nivell de trànsit) i s’està tramitant un de negatius (dosificació de la infor- plantegen com a normal un futur amb
projecte per fer una biblioteca que ja mació segons determinada estratègia, més trànsit de cotxes (el contrari del
veurem si s’acaba adjudicant i que de participació quan ja està quasi tot què es va acordar). No ho podem ac-
cap manera pot ser la del Clot, com decidit, utilització com excusa per ceptar de cap manera, ens hi juguem
ells volen vendre per quedar bé sense endarrerir temes, etc.). El procés de la salut !
complir res, perquè n’està clarament participació ha tingut els seus “pros”
fora . La trista realitat és la que és, i contres”, però ha estat bastant real Ara cal reclamar que,
ja ens agradaria poder dir el contrari, i així ho reconeixem, igual que diem qui governi, compleixi
però no tenim CAP totxo posat per fer que trobem inacceptable que l’alcalde
CAP dels equipaments socials acordats no contesti les cartes que li hem en- El passat s’ha de tenir en compte,
i això no és fruit de cap catàstrofe , és viat respecte al tema de la biblioteca. però ara el que cal és que qui governi
una cosa que hem de dir amb totes Però, al final, als veïns i veïnes, més la ciutat (que quasi amb tota segure-
les paraules: NO HAN VOLGUT COM- que si hi ha hagut 20 o 25 reunions, tat serà un partit dels que va donar
PLIR, CREUEN QUE PODEN ANAR el què els interessa són els resultats suport al Compromís) posi com a
PROMETENT SEMPRE EL MATEIX I i aquests són del tot decebedors. objectiu principal de la ciutat el tirar
AIXÍ “ANAR TIRANT” I CENTRAR-SE Les responsabilitats principals estan endavant la remodelació de Glòries,
EN ELS SEUS INTERESSOS. L’any clares ... cal dir els noms ? fent l’enderroc i els túnels amb la
2007 ja ens imaginàvem que no es inversió necessària perquè quedi bé,
compliria tot, que hi hauria alguns En trànsit, transports públics, fent els equipaments de barri a bon
endarreriments, però no pensàvem que contaminació .... no compleixen ritme, anant en la direcció acorda-
s’atrevissin a tant: que s’inverteixi quasi pràcticament res da el 2007. Si la crisi ha de frenar
100 milions d’euros en el seu Monstre alguna cosa, que freni els projectes
i no tenir en construcció ni un dels En el Compromís també es parla- megalòmans, però no la remodelació
equipaments acordats. Ha estat una va de reduir el trànsit a la zona, de global ni que avancin les millores
E-S-T-A-F-A DES-CO-MU-NAL, amb millora dels transports públics, de socials acordades. Sigui quin sigui el
totes les lletres i amb majúscules. No posar una unitat de mesura ambiental nou equip de govern haurem d’estar
ho hem de perdonar. per saber fins a quin punt ens estem vigilants, ... tots, tu també.
6 maig 2011
7. A.V.E. INFRAESTRUCTURES
L’AVE a Catalunya i Barcelona (2ª part)
Al butlletí anterior vam abordar el traçat del AVE a Espanya.
En aquest tractarem el traçat per Catalunya, i especialment a Barcelona
El traçat del AVE entra a Catalu- 1 Es fa una estació a Tarragona, que encara ara, la fabulosa terminal T1
nya per la província de Lleida, per es troba enmig del no res, en terra de l’Aeroport, segueix sense teni
continuar per la de Tarragona i de ningú, sense que fins ara s’hagi ni tren, ni metro directe. Vostès
endinsar-se posteriorment en la de donat cap explicació al respecte. han sabut que algú hagi assumit
Barcelona. Desconeixem que hagi Tot el que hi ha de cert és que ni cap mena de responsabilitat per
hagut greus problemes a Lleida, està a Tarragona, ni a Reus, ni aquests tipus de panorames?
encara que si tenim constància dels al seu aeroport, com segurament
problemes sorgits a diversos punts seria el més lògic, o sí mes no 4 És amb l’arribada del traçat al Prat
de l’Aragó, com a conseqüències de sentit comú. Això sí, ningú ha i posteriorment a l’Hospitalet, (a
de les terres calcàries que travessa assumit, ni per suposat, assumirà les zones densament poblades)
la línea i que van produir diversos mai cap responsabilitat. on comencen de veritat els proble-
esvorancs. També els conills estan mes, les esquerdes a les cases, els
causant problemes actualment a la 2 Però els veritables problemes pels sorolls, la pols…és aquí on real-
mateixa línea, degut a la construcció veïns, no comencen a arribar fins ment l’Adif comença a pensar que
de les seus caus per sota de les vies, a Vilafranca del Penedès (tot i que si no millora i molt, la seva manera
la cal cosa posa en risc l’estabilitat abans ja havien patit algun cas de treballar, de planificar… que
de les mateixes. aïllat). A Vilafranca són tants els si no parla directament amb els
A l’arribar el traçat a les terres de problemes que han de suportar els veïns, el tema se’ls complicarà i
Tarragona, ja es troba amb les pri- veïns, que fins i tot l’Ajuntament molt. Tot i que aquí, al barri, ja
meres dificultats serioses en la zona s’ha hagut de querellar amb l’ADIF, portaven temps amb discussions i
del Montblanc, on es fa necessari la qual cosa fa que es comenci a reunions, això fa que nosaltres, al
intervenir-hi per reforçar el viaducte preveure la realització de un nou Clot – Camp de l’Arpa ens reafir-
del mateix nom i amb diverses túnels túnel. Algú ha assumit quelcom de mem encara més en el que ja feia
que gairebé fan que es dupliqui el responsabilitat per això? temps veníem demanant i que ens
cost dels mateixos. organitzem i enfortim més encara,
A partir d’aquí, podríem dir, sense 3 Es perden tres o quatre anys en per tal de sortir mitjanament bé
temor a equivocar-nos, que el traçat picabaralles polítiques, decidint d’aquest embolic.
entra en un mareig i una disbauxa si es fa un bypass a l’aeroport de
en la presa de decisions, on fa la Barcelona, o si s’entra directament 5 Decideixen posar l’Alta Velocitat
impressió que tots els que haurien a l’Aeroport… per acabar decidint a Sants, contribuint a col·lapsar
d’estar muts (principalment polí- fer una estació intermodal al Prat aquesta estació, ja de per sí molt
tics) parlen massa d’aquest tema, de Llobregat, suposant que poste- plena. Responsabilitats? Cap ni
imposant als tècnics uns traçats i riorment es farà una línea amb un una. A dia d’avui, hi ha dos po-
una presa de decisions dignes d’un tren llançadora a l’aeroport. Quina litics, José Montilla i Celestino
país de rialla i opereta. explicació té això? Al mateix temps, Corbacho, que han imposat les
maig 2011 7
8. A.V.E. INFRAESTRUCTURES
seves tesis i els seus interessos tot ha estat motivat per interessos Això ens va provocar més d’una
legítims per sobre de tots, i no polítics i econòmics. Saben vostès, discussió entre companys de les dife-
van parar de pressionar fins que de quelcom que hagi pogut donar rents associacions de veïns, ja que els
no van aconseguir el traçat que una explicació raonable sobre tot polítics, mai s’han cansat de repetir,
volien. Per tant, el traçat actual de plegat? Nosaltres no. que si no es feia el túnel, la qüestió de
l’AVE no ha sorgit d’una decisió les vies a Sants i la zona de Sagrera no
tècnica, assumida i decidida per Nosaltres teníem un altre projecte, és solucionaria.
tècnics, sinó d’un pacte polític, era, i considerem que segueix sent, Sempre hem pensat que no es poden
sense que hagi importat gaire el el millor projecte, el del sentit comú. confondre les coses, per tant, si és in-
seu cost econòmic ni l’impacte Era el projecte defensat el seu dia per just que les vies estiguin sense cobrir a
que ha suposat per a la gent. l’Ajuntament de Barcelona, i que no sa- Sants, o s’ha de donar sortida al pou de
bem per quina raó va deixar de defen- la Sagrera, els veïns tenien tota la raó i
6 Sortosament, s’abandona la genial sar. Era un projecte, que entrava a la tindran sempre el nostre suport.
idea d’algun il·luminat de fer una ciutat pel Morrot, que podia revitalitzar No vam estar sols en la defensa
altra parada al Passeig de Gràcia, tota la zona de l’estació de França, per del traçat alternatiu, que per cert, era
que hauria donat com a resultat utilitzar posteriorment les vies actuals més econòmic, no travessava la ciutat
un tren d’Alta Velocitat amb tres i sense afectar gaire als veïns i a la i era més fàcil de suportar per tothom.
parades a Barcelona i una al Prat ciutat, arribés a La Sagrera. Tècnics de la valia de Josep Antoni
de Llobregat. Acebillo, (responsable de infraestruc-
En el nostre projecte no tures de l’Ajuntament durant molt de
7 En contra de l’opinió majoritària temps), Jordi Bonet (arquitecte en cap
s’hauria d’haver estat pensant
dels ciutadans de Barcelona, de de la Sagrada Família i el seu equip),
votacions parlamentaries i del Ple- continua i indefinidament Josep Gómez Serrano (Arquitecte Cate-
nari de l’Ajuntament, es decideix, dràtic d’estructures de la UPC), Josep
en les possibles vibracions,
contra vent i marea, travessar la Maria Mata (geòleg de la UPC), Josep
ciutat de Barcelona mitjançant un en el desgast de les vies, en Parcerisa (Arquitecte i professor de la
túnel de més de 5 Km, posant en UPC), i molts més que no podem posar
possibles accidents dins del
risc la seguretat dels edificis de la aquí, van participar de la nostra opinió
gent o de monuments tant emble- túnel, ... i van defensar de forma aferrissada
màtics, com ara la Sagrada Família l’altre traçat, el traçat, que durant un
o la Pedrera, molestant i entorpint Era en definitiva un projecte de tren temps va proposar el Ministeri de Fo-
la vida diària de milions de ciuta- d’Alta velocitat, per a tota Catalunya, ment i que l’Ajuntament de Barcelona
dans i de l’activitat econòmica de que situes la Sagrera com l’estació cen- va fer seu.
tota la ciutat. Per què s’ha fet això? tral de Barcelona, que deixés a Sants Al proper butlletí, abordarem el que
Ningú a dia d’avui ens ho a explicat com estació secundaria de rodalies, van significar les obres de l’AVE al
clarament. Nosaltres pensem, que sense col·lapses. nostre barri.
>> Obres a l’estació de Sagrera
8 maig 2011
9. PUBLIREPORTATGE
Centro de día asistencial
para la 3a edad y/o personas
Centro colaborador de la Generalitat de dependientes
Catalunya por la ley de dependencia
El Centro de Día Avi Amunt es un establecimiento
gereontológico de carácter socioterapéutico.
PERSONAS USUARIAS
Destacamos cuatro perfiles:
Durante el día presta atención a las necesidades bá-
sicas, terapéuticas, emocionales, lúdicas, sanitárias Grupo A: Persona mayor en situación de depen-
y sociales de la persona mayor dependiente, promo- dencia física
viendo su bienestar y autonomía, con el propósito de
facilitar el respiro familiar y permitir una permanencia Grupo B: Persona mayor en situación de fragilidad
adecuada en el entorno habitual de la persona. o ligera dependencia.
OBJETIVOS Grupo C: Persona mayor con deterioro cognitivo
moderado-grave
1. Referidos a la persona mayor en situación de
fragilidad o dependencia: Grupo D: Personas adultas con discapacidad inte-
lectual, en proceso de envejecimiento.
• FAVORECER el bienestar emocional y desarrollo
personal.
A TRAVÉS DE
• ATENCIÓN INTEGRAL individualizada.
• Planificación centrada en la persona.
• PREVENIR y/o MANTENER el mayor grado de Técnicas dirigidas a las capacidades de las personas.
indenpendencia posible.. AUTODETERMINACIÓN.
• FOMENTAR la relación e integración social. • Evaluación.
- propuesta de intervención,
• FAVORECER la permanencia en el medio habitual - seguimiento por el equipo multidisciplinar y famí-
de la persona, evitando o retrasando el internamiento lia.
en un establecimiento residencial.
• Actividades.
2. Referidos a las famílias: - Terapéuticas y rehabilitadoras
- Talleres de memória
• OFRECER orientación y formación. - Socializadores con la comunidad y demás usua-
rios.
• POSIBILIDAD de respiro, tiempo libre y descan- - Actividades fuera del espacio del centro lúdicas o
so. recreativas.
• INTERVENCIÓN en el plan de cuidados del cen- • Favorecer y permitir la toma de decisiones Desa-
tro. rrollo de autodeterminación y la autoestima.
HORARIO •
•
De Lunes a Viernes
De Lunes a Domingo
AVI AMUNT, S.L.
c/ Llagostera, 4
• Sólo fines de semana
• Dias laborables sueltos Tel. 93 455 86 30
• Sábados y Domingos sueltos 08026 Barcelona
ASESORAMIENTO LEY DE DEPENDENCIA
maig 2011 9
10. Obres estació RENFE INFRAESTRUCTURES
Estació Renfe-Clot: millora important de
l’accessibilitat però incompleta
Fa uns 3 anys es va anunciar que fet i tancat i ara és molt difícil introduir anar sense especials problemes des del
l’estació Renfe-Clot es remodelaria per modificacions. tren fins al carrer. Això el projecte ho
adaptar-la a la llei d’accessibilitat ja compleix doncs es fan diverses actua-
que era una de les pitjors en aquest La esperada reunió amb Adif cions en aquest sentit: - recreixement
tema. Ja s’anava amb retard per de les andanes fins a l’altura dels nous
complir a temps les normatives però El dia 30 de març es va fer la reunió trens - un ascensor des de cadascu-
“més val tard que mai”. Llavors varem amb Adif, el Districte i les àrees com- na de les andanes fins al vestíbul de
demanar al Districte que demanés una petents de l’Ajuntament. La reunió va l’estació - noves escales mecàniques
reunió amb Renfe-Adif per informar del ser profitosa i cordial però en quan vam en les dues andanes i entre el vestíbul
projecte i per poder aportar la nostra proposar algunes millores lògiques (que ferroviari i el túnel del metro – rampes
opinió. Ha anat passant el temps, el ara explicarem) ens van dir el que ens en el vestíbul, en els llocs on ara hi ha
tema s’anava allargant (de tant en temíem: el projecte esta fet i pressu- nomes escales, etc.
tant sortia en els diaris però ningú postat d’una manera i només es poden Les obres, pressupostades en 2,4
ens convocava) fins que a principis fer modificacions de detall, no millores milions, s’acabaran a finals d’any i es
d’any vam demanar al Districte per importants. Com dius la famosa frase faran en dues fases, de manera que
que abans d’acabar el mandat es fes conformista: “és el que hi ha”. sempre hi hagi dos accessos oberts.
la reunió. Doncs ens hem trobat que
abans de tenir la reunió les obres ja Què fan ? No es fa tot el que caldria
han començat. Per un cantó bé, ja que
això significa que aquesta obra no es La idea és fer el necessari per com- Des del vestíbul ferroviari cap als 4
veu afectada de ple per la crisi (com ja plir la llei d’accessibilitat, de manera accessos es fan tractaments diferents.
ens temíem), però per altra malament, que una persona amb dificultats de Cap el de Aragó-Meridiana (en el plànol
dons ja queda clar que el projecte està mobilitat o en cadira de rodes pugui “acceso 1”) es posa un ascensor preo
10 maig 2011
11. Obres estació RENFE INFRAESTRUCTURES
que només arriba fins a nivell del túnel i no a mitges, no ?. No hi estem gens
del metro, fen-t’hi un nou passadís d’acord.
per connectar-los i modificant l’escala En l’accés de Canonge Rodó si que
actual. En aquest punt varem reivin- posen l’ascensor que la llei obliga i a
dicar que l’ascensor arribés també més una escala mecànica. La posició
fins a nivell de carrer, com seria lògic, concreta de l’ascensor creiem que
però ens van sortir amb que no hi s’hagués pogut millorar però en tot cas
havia espai (nosaltres creiem que si) sembla dins del correcte.
i finalment van dir que el projecte era En l’accés de la banda que diuen
el que era i no es podia modificar en Clot-Aragó només s’hi fa una millora
aquest sentit. dels acabats.
Respecte al “acceso 2”, el que va
cap a la xurreria, està pensant posar- Reclamem que és millori
hi dues escales mecàniques però no hi (ens ajudes ?)
fan res més. Evidentment nosaltres vam
reclamar dues coses: que el passadís Quan a la reunió vam demanar
passés a tenir un sol nivell (eliminant aquestes millores se’ns va dir allò de
el “puja i baixa” o posant-t’hi rampes) que el projecte ja està tancat però
i que en aquell extrem s’hi posés un també que en el cas del túnel l’Ajun-
ascensor. Van dir que no, el primer tema tament parlaria amb la Generalitat al
pel que sembla no l’han ni estudiat i de respecte. La veritat és que, en la reunió,
l’ascensor van dir que ja en posaven un en aquests temes el Districte no ens
en l’accés de Canonge Rodo i que no va ajudar gaire. No ens fem gaires
estaven obligats a més. És una llàstima il·lusions, degut als efectes de la crisi
que aquest passadís que fa servir tanta i al moment electoral municipal, però
gent quedi sense ser accessible del tot intentarem plantejar aquests temes en
simplement perquè no és competència quan en tinguem ocasió. Si algú està
directa d’Adif (és compartida amb la interessat en el tema (tingui dificultats
ATM-Generalitat i sembla que a aquesta de mobilitat o no) que es dirigeixi a
ningú li ha demanat res d’això). Per secretaria i intentarem moure el tema
altra banda “no és de rebut” que en conjuntament.
una actuació d’accessibilitat es digui Per acabar, el que dèiem: estem con-
que la persona que va cap a la zona tents de que finalment es faci aquesta
del Mercat haurà de sortir per Canonge millora, que té aspectes molt positius,
Rodó i després travessar Aragó. Si, si, però és una llàstima que no es faci bé
és veritat que es millora respecte a la del tot. Si ens ajudeu potser podrem
situació actual però seria desitjable que aconseguir alguna de les modificacions
quan es fa una cosa ja es faci bé del tot que proposem. Ho intentem?
>> Les obres són positives però caldria un ascensor més i arreglar tot el túnel del metro
maig 2011 11
12. Reclamem millores EQUIPAMENTS
El Poliesportiu Vintró – Joan Alentorn
Sens dubte, moltes vegades seria
millor no haver de parlar o escriure
de moltes coses. Seria senyal que
funcionem bé i que no cal dir res
de les mateixes. No és aquest el cas
d’aquest poliesportiu de titularitat
municipal que tenim al barri. Per
tant volem deixar constància d’un
parell de coses.
La primera, és que aquesta Asso-
ciació de Veïns ha demanat reitera-
dament que el poliesportiu hauria de
portar en els seus papers i documents
el nom complet, o sigui “VINTRO –
JOAN ALENTORN”. El seu nom com-
plet no el demanem per que sí. Acon-
seguir aquesta instal·lació pel barri
(com tantes altres) va costar molta
lluita i molts mal de caps a la AV, de
la que el Joan Alentorn era llavors
el seu President, per cert, un dels
presidents més carismàtics que ha >>Entrada al Poliesportiu
tingut la AV al llarg dels seus 35 anys
d’història. Fins ara els arguments en plegats per aconseguir la seva conti- tot això? Ells no són els que s’haurien
contra de la Direcció del poliesportiu nuïtat i la seva considerable millora d’enfrontar a aquestes situacions.
no ens han convençut gens ni mica, per a seguir donant servei al barri. D’altra banda, s’obser ven fre-
per tant seguim demanant que es posi La situació actual, tot i la seva qüentment aparells que no funcionen
el nom complet a tots el seus papers millora en instal·lacions i aparells, durant diversos dies, situacions de
i documents, així com a l’entrada de així com el seu engrandiment, tant en brutícia en tubs d’aire condicionat i
la instal·lació. Si la Direcció considera espai com en número de socis, (uns parts de les instal·lacions que difícil-
que aquest nom es massa llarg, ho 4.000) al nostre entendre passa per ment passarien una revisió de Sanitat.
haurem de parlar. El que no pot ser és una altre situació delicada. N’hi ha prou amb l’exemple de mal
que en el seu dia s’arribi a uns acords Manté un conveni amb l’alberg del funcionament, l’aparell de control
i que posteriorment s’incompleix de costat que dona molts problemes als d’entrada on sovint es provoquen
forma unilateral. socis, donat la presencia freqüent cues tant d’entrada com de sortida,
En segon lloc, volem deixar cons- de gent procedent del alberg, sense situació que fa mesos que dura sense
tància de que els socis d’aquest tovallola, sense sabates, en quantitats que es vegi la solució.
poliesportiu van patir durant molt de de nois i noies que sovint no arriben Per últim, dir que en uns dies es
temps les conseqüències d’una mala en les millors condicions, causant així van recollir unes 60 signatures d’abo-
gestió administrativa de la seva seu molèsties als abonats…¿Es necessari nats, referents a aquestes i altres
matriu A.S.M.E. Durant un parell mantenir aquest conveni, amb un deficiències, en tan sol uns dies i en
d`anys, vem patir la carència dels alberg al qual els veïns es van opo- una hora del matí.
recursos més elementals per a la sar en el seu dia, i donat la quantitat Per tant, demanaríem a la Direcció
practica de l’esport, d’un manteni- de abonats actuals? Si es necessari, del poliesportiu que faci el que sigui
ment gairebé inexistent... Tant greu ¿per què no millora la comunicació possible per a que tota aquesta pro-
va ser que el seu numero de socis es entre les dos instal·lacions i les seves blemàtica no només no vagi a més,
va reduir gairebé a la meitat, fins i tot direccions per tal de reduir o evitar sinó que progressivament, es vagi
es va pensar que la instal·lació hauria aquests problemes? solucionant. Els abonats ja han patit
de tancar. Tots plegats, Ajuntament, ¿Per què es deixa en mans dels tre- més que suficient, i sempre sense
Districte, Socis i Veïns ven treballar balladors del poliesportiu la solució de tenir cap culpa.
12 maig 2011
13. Festes de Primavera MERCAT SOLIDARI
XII Mercat Solidari del Clot-Camp de l’Arpa
Els dies 14 i 15 de maig.
Com cada any arriba el Mercat Soli- projectes són associacions (Associació mà, organitzant paredes de venda de
dari del Clot-Camp de l’Arpa. Aquesta per al Desenvolupament de la Infància productes, tallers i espectacles per a
iniciativa se celebra cada any al mes d’Àfrica-ADIA, Mestres per Bòsnia i tota la família. Tot el que es recull en
de maig en el marc de les Festes de Sant Martí amb el Sàhara) que formen els dos dies que dura el Mercat Solidari
Primavera i enguany serà la XII a edició. part de la Federació d’Entitats del Clot- es destina a finançar el projecte escollit.
Cal recordar també, que en l’última Camp de l’Arpa. Esperem la vostra col·laboració amb
entrega dels Premis Sant Martí 2010 el Aquesta festa acull diverses actua- l’aportació de material divers per a les
Mercat Solidari va rebre el premi Sant cions; un mercat d’objectes de segona tómboles i el sorteig, així aconseguirem
Martí, modalitat col·lectiva, que és el mà; dues tómboles solidàries; un que el XIIè Mercat Solidari, sigui l’acte
màxim guardó junt amb la modalitat sorteig, on els premis provenen de principal de les Festes de Primavera del
individual. les donacions de les entitats del barri nostre barri del Clot Camp de l’ Arpa.
L’objectiu del Mercat Solidari és cele- i d’empreses col·laboradores. Cal re- Intentem amb aquest acte, fer arribar
brar una festa per finançar un projecte marcar que el Mercat Solidari és una una mica més de caliu humà en racons
de desenvolupament. Les entitats del mostra de cooperació de tot un barri: del món menys afavorits.. Recordeu
barri treballen conjuntament per assolir comerços, botigues i empreses col- que el local de l’AV del Clot-Camp de
l’èxit de cada una de les convocatòries. laboren aportant material divers per a l’Arpa es un punt de recollida. Si voleu
El fons recaptat es destina a un projecte les tómboles i en el sorteig. Les entitats portar un objecte (en bon estat) per el
que ha estat seleccionat prèviament col·laborem aportant material per les Mercat de Segona ma o be un regal
entre els presentats per les entitats so- tómboles, com a punts de recollida (nou) per la Tómbola podeu fer-ho de
lidaries del barri. Els responsables dels de material per el Mercat de Segona dilluns a dijous de 18 a 21 hores.
Els beneficis del Mercat Solidari d’enguany, donaran suport a projectes socioeducatius als camps de
refugiats saharauis i a la regió del Podrinje, a Bosnia i Hercegovina.
maig 2011 13
14. Balanç del mandat
Balanç del mandat municipal: m
El pitjor: biblioteca, Glòries i Trinxant-Meridiana El millor: E
Fa poc el senyor Hereu va fer tes quantitatius com qualitatius. En nent té l’obligació de fer.
un balanç del seu mandat i va quan ens hem trobat amb algun tema La part que hem valorat és el llis-
valorar que havia complert el que està en marxa i molt proper a la tat d’actuacions, ja que és bastant
91 % del seu programa de go- realització l’hem valorat positivament concret i amb apartats per cada
vern. Sorprenent ? real ? indig- però si un tema només està començat barri o demarcació (divisions que
nant ? de riure ? .... cadascú ja el valorem com a només fet una mica no es corresponent a barris). En el
fa la seva valoració i el senyor o no fet si encara falta molt de temps cas del nostre barri, ja suposeu que
Hereu té dret a fer la seva però o falta executar parts decisives de el Districte va fer dos llistat, un per
així “a grosso modo” sembla l’assumpte. En la major part de temes cada demarcació (un llistat pel Clot i
un balanç una mica optimis- la valoració objectiva és fàcil i clara, un altre pel Camp de l’Arpa) seguint
ta. En aquest article nosaltres en els casos dubtosos hem hagut que amb la seva pretensió de dividir-lo
farem el nostre balanç, basat fer més consideracions però sempre oficialment. El PAD tenia 21 punts
en punts concrets, valoracions intentant arribar a una valoració glo- en el llistat del “Camp de l’Arpa del
concretes, en les matemàtiques bal ben ponderada. Evidentment el Clot” i 22 pel “Clot”, amb algun que es
bàsiques, i, en alguns casos, en balanç té punts que són opinables i repetia perquè eren de tipus genèric.
aspectes opinables de diferent en cap cas volem dir que el nostre Doncs aplicant la valoració als 43
forma segons el punt de vista. balanç sigui “la veritat”, entre d’altres punts surt que: - se ha complert en 10
No tenim dades suficients per coses perquè no avarca tots els temes casos (exemple:urbanització del carrer
fer una valoració fiable en ter- (però si la gran majoria dels que són Xifré) - en 8 s’ha complert bastant
mes econòmics però estem bas- concrets) ni tenim totes les dades a (ex.: bressol a Trinxant-Meridiana)
tant segurs que les dades reals disposició. El que estem segurs és - en 20 no s’ha complert (ex.: sala-
(no només les que interessa que s’acosta més a la veritat que les auditori a Pl.Glòries) - en 3 s’ha fet
donar de vegades) ens portaria valoracions del 91 % de compliment alguna cosa però poc (ex.:soterrament
a un resultat semblant. que dèiem abans. línies elèctriques al Camp de l’Arpa) i
Si algú té curiositat de com hem en 2 no fem valoració per manca de
Com fem el balanç valorat algun o alguns temes es pot dades (ex.: reparacions a Pl.Joana
dirigir a secretaria. De totes maneres Tomàs) . O sigui: 18 valoracions
Com que els temes a tractar podrien en els temes que tractem especifica- positives i 23 de negatives. Si tenim
ser molt nombrosos (més de 100), ment us diem la valoració concreta en compte que en aquest cas el que
forçosament hem de resumir, donar i això us donarà una idea del barem es valora és el que el mateix govern
una visió general i centrar-nos en els aplicat. va dir que faria en aquests 4 anys, el
temes més importants. El resum el balanç “no és per tirar coets”. La gent
deixem pel final, ara farem una visió PAD: Compleixen menys de la ha seguit pagant “religiosament” els
general, agafant dos llistats diferents, meitat impostos i evidentment s’han pogut
i després ens centrarem en el balanç fer i s’han fet coses (i en algun cas
dels temes més importants. El PAD-Pla d’Actuació del Districte amb resultats força bons, com és el
Per fer el balanç global hem fet un 2008-11 (document en el que el ma- cas de les escoles bressol) però el ni-
sistema de valoració amb 5 nivells: - teix govern fixa el que es compromet a vell de compliment del PAD no arriba
tema acomplert – bastant acomplert fer) tenia unes parts d’objectius gene- als mínims esperables.
– acomplert només una mica - no rals i poc concrets (que acostumen a
acomplert i -no valorable/a mitges. començar amb: “Fomentar ...” , “Im- Del que reivindicàvem s’ha fet
Els dos primers nivells correspondrien pulsar ...”, “millorar ...”, “promoure bastant poc
a una valoració positiva i els dos se- ...”) en els que no entrarem perquè
güents a una valoració negativa. són molts i serveixen molt poc per Si fem la valoració en base al llistat
Em valorat cada tema amb aquest valorar si realment s’ha tirat endavant de reivindicacions que l’AV va presen-
esquema de forma el més objectiva algun tema o simplement s’han fet els tar al novembre del 2007, lògicament
possible tenint en compte tant aspec- mínims que l’administració correspo- , la valoració és pitjor. En part això és
14 maig 2011
15. TEMA CENTRAL
: més de negatiu que de positiu
lor: Escoles bressol i arranjament de carrers i espais públics
normal ja que les AAVV fem les reivin- una mica la valoració que en fem (la barri, plans de futur -o més aviat de
dicacions basant-nos en el que el barri majòria de temes de Glòries ja no els ”fum”-, etc.) que pretenen dividir i
necessita i tenint en compte que sigui tractem dons ja s’analitzen en un altre diluir les crítiques i tenir una partici-
realitzable en els 4 anys (no acostu- article). pació a mida del resultat que es vol.
mem a demanar impossibles) però hi No hem tingut pressupostos partici-
ha aspectes que desconeixem bastant Unitat de barri i participació : patius, no tenim garanties jurídiques
(recursos, altres compromisos, alguns força malament de participació , ... però seguim
plans, etc.) i és veritat que nosaltres tenint “UN SOL BARRI” (com diu la
no tenim la responsabilitat de fixar les En relació a participació i unitat Federació d’Entitats) viu, unit i amb
prioritats, ja que això és competència de barri reivindicàvem un respecte ganes de treballar per la millora del
de govern municipal. pel barri, una participació més real Clot-Camp de l’Arpa.
En el llistat de reivindicacions del i profunda i promoure el comerç de
2007 hi havia 81 punts. Si apliquem barri (amb un eix, etc.). En aquest Biblioteca del Clot : nova pressa
el mateix sistema de valoració d’abans últim punt ha sigut positiu el suport de pel (i en van unes quantes)
el resultat és: - s’ha complert en 5 del Districte a la formació i promoció
temes (ex.: implantar la recollida de del Eix Clot, l’eix comercial de fet ja En el pla d’equipaments de 2003
matèria orgànica) - en 6 s’ha complet existia entre el carrer Rogent i voltants el regidor ens va vendre (després
bastant (ex.: conservar i rehabilitar i la zona del Mercat del Clot-carrer d’incomplir l’anterior promesa) que
la Torre del Fang) - no s’ha complet Clot però que necessitava un impuls a per aconseguir-la més ràpid el millor
en 45 casos (ex: centre integral de tots nivells. En clara contradicció amb era acceptar que estigues una mica
formació professional) - s’ha complet l’anterior, el Districte s’ha entestat fora del barri, a Gran Via-Granada. Ho
poc en 15 (ex.: assessorament tèc- en: fer constar que oficialment havia vam acceptar, quin remei!. Després de
nic independent pels veïns de l’AVE) dividit el barri en dos, en promoure molts endarreriments (per manca de
i – en 10 s’ha fer a mitges o no ho una “associació veïnal” complaent en voluntat política), de fer-nos acceptar
podem valorar (ex.: compliment de el Camp de l’Arpa i en una participa- que part dels equipaments de barri de
les ràtios mínimes de serveis socials ció formal i reglamentista (consell de l’edifici Sòcol siguessin també per al-
marcades en el Pla d’Equipaments).
Si agrupem les valoracions surt que hi
ha una valoració positiva en 11 casos
i negativa en 60. La contundència
d’aquestes xifres es podria relativitzar
una mica si tenim en compte que al-
gunes de les reivindicacions que feia
l’AV són de competència majoritària
de la Generalitat, com ensenyament
o sanitat (tot i que l’Ajuntament hi ha
tingut també una influència decisiva).
Però malgrat això, si rellegim el que
el barri demanava a l’Ajuntament i
mirem la realitat d’avui, la valoració
no pot ser gaire positiva si analitzem
el que s’hagués pogut fer (invertint el
que pertocaria, amb transparència i
amb més consens amb el barri) i el
que finalment s’ha fet .
Ara repassarem alguns dels temes
més importants pel barri i explicarem >> Biblioteca: no han volgut fer-la, ens han estafat i encara venen amb nous “rotllos”- promesa
maig 2011 15
16. Balanç del mandat TEMA CENTRAL
>> Han tret un casal d’avis per posar-hi oficines! Si això no és >> Està demostrat que el barri necessita/va el nou casal i el vell,
antisocial... sense eliminar-ne cap
tres usos, .... van i amb l’excusa de la que no s’han complert i l’afirmació del l’escola bressol que s’hi està fent, amb
crisi ens diuen que “no la poden fer”. regidor de que “es faran totes les obres un any de retard, i que funcionara des-
Era una mentida i es pot demostrar, en en bloc per garantir que tot es posara prés de l’estiu. En canvi en els altres
aquell moment (desembre de 2009) en marxa més ” no han estat suficient- aspectes importants el Districte ha
es podia fer perfectament. El que va ment complides. En el 2010 no n’hem anat en contra del reivindicat. Primer:
passar és que van prioritzar altres tingut cap d’equipament acabat, “pels en lloc de fer la zona verda reclamada
inversions no de barri i van creure pèls” en tindrem un (l’escola bressol) l’ha reduït legalment i hi ha posat
que podien “prendre el pel” al barri funcionant en el 2011, en el 2012 “provisionalment” un aparcament en
una vegada més dient que “si que la es suposa que se’n posaran en marxa superfície, amb el que un dels sectors
farien però en el Centre/Monstre del d’altres (biblioteca, sales de barri) de Barcelona amb menys zones ver-
Disseny”, encara més lluny del barri. però no està gaire clar que sigui real- des en tindrà menys i no es sap quan
Que no vulguin enganyar més amb ment així i encara és molt més difícil aquestes existiran realment. Segon:
aquest tema, ja prou indignant, dient saber quan funcionaran el centre de no s’ha fet l’aparcament soterrani i
que “la biblioteca del Clot” estarà en dia i la residència per a gent gran. Si amb aquesta excusa es vol mantenir
el “Monstre” . Potser hi haurà bibliote- haguessin complert el calendari anun- la “provisionalitat” (= degradació)
ca en la “grapadora” a finals de 2012 ciat, i amb les condicions que van uns quants anys més . I tercer: s’han
o potser no (no en tenim cap garantia dir, tot hagués estat bastant avançat previst més pisos dels necessaris pels
real) però evidentment no serà la del quan van arribar les pitjors repercus- reubicats (cosa que beneficia a l’Ajun-
Clot perquè n’estarà fora). I el que sions de la crisi però com que durant tament però perjudica a la zona) i amb
està més que clar que l’aigua és que 2007-2008 es va avançar molt poc terminis més llargs de construcció,
si el Clot no té biblioteca avui en dia per manca de voluntat política, ara que deixen altra vegada als afectats
no ha sigut “per la crisi” sinó perquè ens trobem que les incerteses de la sense un calendari creïble.
el regidor no ha volgut complir. crisi ens agafen de ple. Volem creure
(i treballarem perquè sigui possible) AVE: s’ha aconseguit millorar
Alchemika : va molt endarrerit que en el 2012 tot estigui ja en mar- algunes coses
(ja veurem quan s’acaba) xa, com últimament deien, però no
serà gens fàcil. Gràcies a la lluita del barri (AVE pel
En el mandat 2004-2007 el regidor litoral, AV, etc.) el que era un projecte
va fer la millor inversió en el barri: Trinxant-Meridiana : 2 passos nefast s’ha aconseguit millorar parci-
comprar Alchemika. Ho vam valorar endavant i 3 endarrera alment: s’han posat reforços en llocs
de forma molt positiva per la impor- no previstos, es farà el cobriment de
tància del fet i perquè representava Dues de les reivindicacions que les vies al voltant d’Espronceda, la
un canvi d’opinió en un sentit molt vam plantejar, i que es van acordar Torre del Fang s’ha salvat, les me-
positiu. Però en aquest mandat les amb l’AV , dues s’han fet o s’estan sures de seguiment i seguretat s’han
promeses de l’alcalde de 2006: “tin- fent: la connexió Degà Bahí-Trinxant millorat, etc. Tot i així cal denunciar
drem els equipaments d’Alchemika, (aprofitant el pla ZP com varem pro-
, que s’hagi aprofundit més el túnel
clau en mà, en el 2010” és evident posar) ja es va acabar l’any passat i per altres interessos, que les obres
16 maig 2011
17. Balanç del mandat TEMA CENTRAL
no hagin evitat més les molèsties i pleixi el fer un equipament promès que té bastant lluny l’únic casal d’avis
repercussions pel veïns, que no s’hagi per primer cop és criticable,.... però que hi ha.
tractat com calia als comerços de la que es tanqui un equipament existent, Si aquesta mala “jugada” del re-
zona (bastants han hagut de plegat), un equipaments social, per a la gent gidor s’hagués fet amb algun tipus
... o que la participació veïnal sigués gran, en contra d’acords firmats per d’equipament menys social potser no
tant forçada i amb poca informació tot el barri, en contra de l’acordat per hagués sigut tant greu però fer-ho amb
sobre determinats temes. Masses tots els partits, ... i amb excuses que un equipament que serveix a molta
vegades s’ha tingut la sensació o la són mentides ES IMPERDONABLE. El gent gran amb una mobilitat proble-
certesa que l’Ajuntament, més que Pla d’Equipaments (PEP) diu clara- màtica, amb dificultats de sociabilitat,
defensar als veïns i al barri, el que ment el que es va acordar “No treure etc. ÉS DEL TOT IM-PER-DO-NA-BLE.
defensava eren els interessos d’Adif. el Casal Casanelles” i fer-ne un altre També ho és que altres persones com
Quan els afectats defensaven, lògica- a C.Trento-L.Vega. Però el regidor va el sr. Hereu o el sr. Gomà, que hagues-
ment, la seva casa i el seu dret a no decidir fer la seva, en contra de l’opi- sin pogut fer veure al sr. Narvaez que
patir molèsties innecessàries, alguns nió expressada clarament pel barri, incomplir tant clarament en un tema
càrrecs els van acusar d’egoistes. amb l’excuses que van anar variant com aquest era una barbaritat, no
Segons alguns, quan el poble demana (al principi deia que amb el nou ca- fessin res per evitar-ho.
un respecte i no es limita a “pagar i sal de C.Trento-Lope de Vega ja n’hi I com a “colofó” final veiem que
callar” és que és un insolidari que havia prou, després va reconèixer que en el lloc del Casal Casanelles no hi
només pensa en ell: el bon ciutadà no,...) però es fonamentàvem en crear posen la Oficina d’Atenció al Ciutadà
seria el que s’ho deixa fer tot “sense la confusió de què aquest
dir ni mu”. Alguns volen súbdits, no nou casal era el trasllat
ciutadans. del Casal Casanelles, quan
Volem creure que el pitjor ja ha realment l’acordat en el
passat però queden dues coses fona- PEP i en el PAD era fer
mentals: per una banda assegurar que “un nou casal”, mantenint
el cobriment de vies i l’aprofitament de el Casanelles en el seu
la Torre del Fang pels barris sigui una lloc. Està més que clar
realitat i, per altra banda, garantir que que en cap acord consta
en el futur no hi haurà repercussions el possible trasllat però
negatives permanents pel barri ni pels volien fer creure que si.
veïns, sobretot en el tema de les vibra- Han intentat contrarestar
cions produïdes pel pas dels trens però l’opinió contraria del barri
també en que no hi hagi cap increment dient que “en el nou casal
significatiu del transit (= contaminació) hi ha més espai”, “hi ha
quan l’estació de La Sagrera es posi en més serveis”... cosa que
marxa. Cal seguir la lluita .... . és certa però que no pot
amagar el fet de què el que
Casal d’avis Casanelles: Narváez, es tenia de fer era tenir els
Hereu, Gomà: NO US HO dos (per nombre de perso-
PERDONAREM nes grans es va demostrar
que era del tot necessari)
Que s’endarrereixi alguna actuació ni fer oblidar que ara hi ha
entra dins del normal, que s’incom- molta gent gran del Clot >> Prou degradació!, exigim la zona verda!
maig 2011 17
18. Balanç del mandat TEMA CENTRAL
és del tot positiva ja que es basat en la reducció, la reutilització i
podrà satisfer una part molt el reciclatge de veritat ?
important de la demanda Alguna cosa semblant passa amb
existent i, a més, això passa les contaminacions. Ningú s’atreveix
en una circumstancia de crisi a posar fre a l’exagerada circulació
que aguditza encara més les de cotxes per la ciutat (un territori
necessitats de les famílies. petit i molt compacte) encara que se
En total l’any que ve tindrem sap que treu més d’un any de vida
4 escoles bressol en el barri, a tots, de mitjana, i provoca moltes
un nivell de oferta pública morts prematures. La inèrcia social i
que desgraciadament no es econòmica lligada al cotxe paralitza
compleix en d’altres tipus qualsevol política conseqüent i acabem
d’equipaments. de veure per exemple com s’utilitza
En aquest avenç hi han el més barat populisme sobre els 80
contribuït moltes coses (els km/h per guanyar uns quants vots. La
signants del PEP els movi-
, irresponsabilitat d’alguns polítics els
ments reivindicatius de les fa obviar la salud de la gent (la salut?
AAVV i les AMPA, l’anterior ... d’alguna cosa hem de morir, no ?)
govern de la Generalitat, etc.) i les fortes multes que ens cauran de
però ha sigut decisiva la pos- la U.E. (ja les pagara algú, o sigui els
tura, clarament favorable en ciutadans). L’important és mantenir/
>> Escoles bressol: aquesta ja en marxa i 2 més a l’octubre aquest mandat, del sr. Nar- aconseguir el càrrec i no enemistar als
vàez. Les coses com són. interessos automobilístics. Trist, molt
ampliada (que ens venien a dir que Per últim informar a les famílies del trist i indignant.
forçosament tenia que traslladar-s’hi barri que cal fer les pre-inscripcions
i que si no es feia així la responsa- entre el 2 i el 13 de maig. Aprofiteu Millora de l’espai públic:
bilitat del desgavell que es produiria l’ocasió, mai hi ha hagut tantes pos- bastant bé
seria de l’AV i dels que s’oposaven sibilitats de tenir una plaça en una
al trasllat) sinó que han posat unes escola bressol pública. Bastants dels carrers que demanà-
oficines municipals que podien estar vem arreglar s’han millorat (Almenara
perfectament en una altre lloc. Senyor Medi Ambient : algun avenç Alta, Ter, Edison, Flandes, etc.). Altres
Narváez: vostè s’ha sortit amb la seva, però molt insuficient no, com Freser, Escoles-Verneda o l’es-
ha demostrat “qui mana”, però ha dei- candalós cas de Sant Joan de Malta,
xat ben clar el nivell que, de vegades, En temes ecològics hi ha hagut un però en canvi també s’han arranjat
poden tenir les promeses, les paraules avenç important : per fi s’ha posat en altres que no havíem posat com a
i les argumentacions d’alguns polítics. marxa la recollida de matèria orgàni- tant prioritaris. En conjunt , entre els
Estem massa indignats ? .... creiem ca. És una reivindicació molt antiga i pressupostos municipals i els dels
que no, només el que es correspon a una obligació legal que s’ha complert plans ZP s’han arreglat forces espais
,
un cas com aquest. tard però podia ser molt important públics, entre ells passatges petits com
si implicava un canvi cultural en la el de Catalunya o Dos de Maig, carrers
Escoles bressol: població respecte als residus. Per des- com el de Xifrè o Llagostera o parcs
molt bé, un avanç històric gràcia encara no ha estat així perquè com el del Clot i el de Can Miralletes.
les administracions prefereixen amagar Encara que no entenem com no s’han
Així com diem l’anterior també diem el greu problema ambiental que repre- arreglat 2 o 3 “punts negres” del barri
clarament i amb satisfacció que en el senten els residus i opten per la via de que reclamàvem remodelar, cal valorar
tema de les escoles bressol s’està a “qui dia passa, any empeny” i sempre que en conjunt s’ha avançat bastant en
punt de complir el que es va acordar intentant de “colar” la “solució” de la aquests aspectes de espai públic.
en el PEP 2003-13: en aquest mandat incineració que pot ser un bon negoci
s’ha posat en marxa ja la del Clot de per alguns però ambientalment és Obertura C.Trento:
la Mel i dues més (la de Alchemika un desastre. Quan algun governant no van voler avançar
i de Trinxant-Meridiana) funcionaran posarà fre de veritat a tant de residu
després de l’estiu. De fet aquestes dues i tant d’envàs insostenible ? Qui dirà L’AV reivindicava que l’obertura de
ultimes ja haurien d’haver funcionat la veritat a la població del que costa i Concili de Trento-Municipi, tant im-
aquest curs però, tot i així, la valoració costarà no tenir un sistema realment portant per connectar la zona del Clot
18 maig 2011
19. Balanç del mandat TEMA CENTRAL
de la Mel amb el sector del Mercat,
s’acordés i s’inicies. Sabíem que no es
podria fer tot (la prioritat tenia que ser
Trinxant-Meridiana però ja heu vist que
tampoc ho ha estat) pero si que s’hagu-
és pogut acordar com fer l’obertura, la
reubicació dels afectats, un calendari,
etc. Ho varem plantejar al Districte
però s’hi van negar i degut al gran
“distànciament” entre AV i Districte
i a les poques ganes que aquest vam
veure que tenia, hem hagut de deixar
el tema pel proper mandat. És una
llastima perquè aquest pla pot donar
solució a varis temes de la zona i ara
s’haurà d’esperar a solucionar-los.
En resum: esperem que el nou
mandat sigui molt millor >> S’han fet bastants arranjaments d’espais públics.
Ja no tenim espai per tocar més no tenir cap equipament funcionant que sigui més profund i en un sentit
temes concrets, només ens queda fer a Alchemika, de la immensa estafa més progressista) que segur que hi
un resum del mandat que per nosal- de Glòries, de l’imperdonable cas del haurà al Districte, per la retirada del
tres, i creiem que també pel barri, Casal Casanelles, de l’intern de dividir sr. Narváez, ens porti a una millor
ha estat més negatiu que positiu. És el barri (tot i que ha fracassat), de col·laboració entre AV i Districte que
veritat que l’avenç històric en escoles la manca d’obertura a una autèntica porti a millors resultats pels veïns i
bressol és molt important i positiu, participació, .... I que no ens vinguin veïnes del Clot-Camp de l’Arpa. Hi
que s’han fet bastantes millores en amb excuses de “la crisi” perquè és posarem tot el nostre esforç perquè
l’espai públic i en les instal·lacions més que evident que han tingut molts, sigui aixi, “tocant de peus a terra”
esportives del Clot de la Mel, ... que molts milions per fer el que els ha però sense acceptar “preses de pèl”,
algunes coses s’han fet bé. Però en interessat. En definitiva: el balanç és amb actitud constructiva i amb criteri
l’altra plat de la balança hi ha temes aquest i ja està fet. independent, com creiem que espera
tant negatius i punyents com la nova Ara cal treballar perquè el canvi el barri de la seva associació de veïns,
“pressa de pèl” de la biblioteca, de (al menys de persones, però esperem mani qui mani.
maig 2011 19
20. Manifest SANITAT
Manifest en defensa de la Sanitat Pública
Davant els acords adoptats en les darreres setmanes pels responsables sanitaris del nostre país i que reper-
cutiran en la qualitat i quantitat d’actuacions sanitàries, la CONFAVC manifesta el seu absolut desacord amb les
mesures que compota el desmantellament de la Sanitat Pública.
Des de l’organització veïnal pensem que no és de rebut el tancament de llits hospitalaris, la reducció d’inter-
vencions necessàries, la limitació de la utilització de la tecnologia i la rebaixa en les intervencions amb el cost
de vides que això pot suposar.
En un estat social i democràtic de dret, no es pot tolerar el tancament dels Centres d’Atenció Primària o la
disminució de l’activitat assistencial sense motiu justificat.
Per tant, instem el Govern de la Generalitat i al conseller de Sanitat a Treball i arribar a una solució de con-
sens amb tots els agents socials amb l’objectiu que el nostre sistema de salut continuï disposant de l’eficiència
guanyada durant anys així com el mateix nivell de qualitat assistencial.
Finalment, volem explicitar que com a entitat ens oposem rotundament a les mesures que pretén dur a terme
el Govern de la Generalitat, ja que l’únic que generen és alarma social, indefensió i discriminació.
Recollint el malestar veïnal, MANIFESTEM:
1. Que estem en contra de les retallades en matèria de sanitat que es plantegen des del Govern de la Generalitat
de Catalunya.
2. Que el dret a la salut és un dret fonamental recollit a la Constitució i s’ha de dotar dels recursos necessaris
al sector per al seu desenvolupament.
3. Que Catalunya és una de les comunitats autònomes que menys dedica a la sanitat proporcionalment al seu
nivell de desenvolupament, població i riquesa.
4. Que volem la derogació de la llei 15/1997 i altres que permeten la privatització de la sanitat.
5. Que volem un sistema sanitari públic, gratuït, universal, solidari, equitatiu i de qualitat.
6. Que volem una gestió racional i eficaç dels recursos destinats a la sanitat amb una política sociosanitària
clara i de medicina preventiva.
7. Que per part de l’administració es compleixin els acords adquirits en matèria de sanitat.
8. Que es redueixin les llistes d’espera, la massificació en els hospitals, la manca de coordinació entre l’atenció
primària i l’especialitzada.
9. Que es busquin solucions per assumir l’increment de la població turística en els mesos d’estiu, del nombre
d’usuaris sense perjudicar els mateixos ciutadans.
10. Que s’imposi un sistema de gestió dels recursos amb la col.laboració del personal del sector i els seus usuaris,
participatiu i racional.
11. Que es d’informació a la ciutadania sobre els recursos del sistema sanitari.
ALS GOVERNS CATALÀ I ESTATAL I ALS GRUPS PARLAMENTARIS
Les persones signants d’aquest manifest entenem que la sanitat ha de ser pública, GRATUÏTA I DE QUALITAT,
que l’atenció a qualsevol problema de salut ha de ser independent del nivell econòmic de cada persona i que no
es pot veure afectada per cap de les retallades, EXIGIM:
1. Que es destinin a la sanitat pública l diners necessaris perquè es pugui donar una assistència universal i de
qualitat.
2. Que en cap cas es de la gestió de la sanitat a entitats amb ànim de lucre, ja que sanitat i negoci són incom-
patibles.
3. Que cessin les retallades de personal i de serveis sanitaris ja que tindran una repercussió negativa en la qua-
litat i augmentarà el temps d’espera.
4. Que es deixi d’empitjorar els serveis públics per fomentar la contractació de mútues privades.
5. Que no s’implanti cap sistema de copagament, taxes o tiquets moderadors per limitar l’accés de la població
a la salut, ja bastant restringit.
20 maig 2011
21. SANITAT
RETALLADES SANITÀRIES=0
El dret a la salut és un dret bàsic i hospitals que formen la xarxa pública
constitucional, no podem permetre catalana, s’estan tancant diferents
retalls en drets socials bàsics que serveis com centres de salut mental,
han costat molt aconseguir. atenció a dependencies, ambulatoris
de urgències....
Es necessari que tinguem una ac- Actualment la retallada està prevista
titud activa en la defensa d’aquests en 1.000 milions d’euros, 500 dels
serveis i que no acceptem resigna- quals es trauran de l’atenció primària,
dament que amb l’excusa de la crisi la sociosanitaria i la salut mental.
tornem als temps en que els que te- Mentrestant, la societat catalana va
nien diners es podien pagar una bona rebent dels politics els inquietants
assistència i els altres havien d’anar a missatges de que els retalls no afec-
la beneficència. taran la eficàcia i qualitat dels serveis,
Hem de fer saber al nostre govern tractant als ciutadans de “tontos”.
que no volem que desmantellin el Els professionals de la sanitat són els
nostre sistema sanitari públic, que no primers que s’han posat davant de les
volem copagaments ni haver de fer-nos manifestacions demanant que parin
d’una mútua, si volem ser atesos, vo- les retallades i és important que contin de 100 milions de euros, de dubtosa
lem Sanitat Pública i de qualitat. amb el suport de la ciutadania, essent necessitat? I sobretot i molt important,
Per tots aquests motius, iniciem una presents al seu a les manifestacions, perquè no es persegueix em eficàcia el
campanya de recollida de signatures com ho van fer molts malats del l’hos- frau fiscal i l’evasió de diners?
a tots els barris que seran lliurades pital del Mar. Si els politics fessin be la seva ges-
properament al president de la Gene- Quan s’escriu aquest text s’estan tió, d’aquestes preguntes podrien sortir
ralitat. Podeu passar per la Associació preparant diverses concentracions els números per salvar la crisis. Però el
de Veïns a signar. massives, la primera el dia 14 d’abril que sembla ser, és que la mesura sani-
La salut no pot ser un negoci. Sanitat i la propera el 14 de maig i és molt tària el que vol es afavorir la medicina
universal, pública i de qualitat! important que els usuaris hi siguem privada i el copagament i no ens hauria
Als grans hospitals de Catalunya presents, perquè totes les demandes d’estranyar desprès de 23 anys de tenir
com l’hospital del Vall d’Hebron, l’Hos- dels metges e infermers repercuteixen un govern que ja ho va promocionar i
pital del Mar, l’Hospital de Sant Pau, directament en els pacients. La lluita ara és el primer consell que ens dona
de Bellvitge, i Can Ruti de Badalona, serà llarga i haurà mes ocasions per als usuaris de la sanitat pública.
Joan XXIII de Tarragona, el Clínic de demostrar la nostra disconformitat a Tornaran a remarcar-se més les dife-
Barcelona, ja fa dies que els professi- la mesura política. Els ciutadans es rències de classe?
onals sanitaris, es manifesten, criden pregunten, perquè ha de ser Sanitat
la seva disconformitat am les retallades la que arregli la crisis que tan alegre-
Nota: estem intentant concretar un
que ja han començat a posar-se en ment no veien venir i anaven gastant
acte informatiu sobre les retallades
marxa. Dos dels mes grans hospitals, igualment? Perquè no afecta altres car-
sanitàries (i com frenar-les) per a mit-
tanquen ja un miler de llits cada un, teres? Perquè no es retallen els costos
jans de juny. Estigueu a l’aguait, aneu
anticipant-se a l’estiu, la meitat de dels cotxes dels consellers? Per què
mirant el nostre web o Facebook
places de la UCI i crítics. Dels 80 es construeix un “monstre de ciment”
maig 2011 21
22. EL RACÓ DELS VEÏNS
XERRADA
Xerrada sobre energies:
Nuclears No! Gràcies
El tema energètic està sobre la taula: grans
100 % Renovables pujades de les tarifes a les famílies (al mateix
temps que grans beneficis per les elèctri-
ques), el molt greu accident de Fukijima,
les continues “incidències” a Ascó i altres
nuclears, l’augment del preu del petroli i les
A càrreg de Josep Puig i Boix, enginyer industrial
g de benzines, les dificultats que es posen a les
especialitat en tècniques energètiques. energies renovables, els projectes de grans in-
fraestructures com la M.A.T., etc.. I és evident
que ens falta informació i sobretot informació
Dia Dimecres 1 de juny independent, no generada pel govern ni per
Hora a 2/4 de 8 (19,30 h.) les mateixes companyies energètiques.
Lloc al nostre local
És per això que hem convidat a tot un ex-
pert, en Josep Puig (que a més és membre
de Alternativa Verda) perquè ens expliqui
quines alternatives reals es tenen, i es poden
tenir en les pròximes dècades, per aconseguir
l’objectiu que molts desitgem: viure sense
nuclears, amb suficiència energètica (sense
malbarataments) i amb un 100 % de energies
renovables. Sembla que es pot aconseguir
amb uns 20 o 30 anys, ell ens explicarà com
es pot fer i que cal fer per aconseguir-ho. No
us ho perdeu.
Comerciant, si et vols anunciar a El Butlletí
truca’ns i t’informarem
675 842 967
22 maig 2011
