Un projecte integral de ciutat.<br />Un projecte per a Figueres <br />Una prÈvia : de l’Ètica a la política<br />El codi è...
Elaborar una campanya institucional conjunta amb aquest, per fomentar la participació i l’associacionisme, el Pla Local de...
Incloure les activitats realitzades des del CLJF, i de les entitats que en formen part, a la pàgina web oficial de l’Ajunt...
Donar les màximes facilitats per a realitzar activitats des del CLJF en els espais òptims. </li></ul>2.5 Un reglament per ...
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Programa electoral definitiu
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Programa electoral definitiu

1,642 views

Published on

Published in: Travel
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,642
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
5
Actions
Shares
0
Downloads
6
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Programa electoral definitiu

  1. 1. Un projecte integral de ciutat.<br />Un projecte per a Figueres <br />Una prÈvia : de l’Ètica a la política<br />El codi ètic d’Esquerra: una eina per la regeneració política<br />La imminència d'unes eleccions és motiu perquè gairebé sempre reaparegui el tema de les complicades relacions (en una societat democràtica) entre la ciutadania i la classe política. En un intent de superar les diferències existents entre una i altra, alguns partits plantegen la necessitat d'un reforçament ètic per tal d'augmentar la credibilitat dels qui es dediquen a l'activitat política. Els d'Esquerra considerem que aquest reforçament ètic és una bona via de regeneració. Millor dit, una via absolutament necessària i indefugible per tal de reconquerir la confiança del conjunt de ciutadans i ciutadanes. Dit això, però, convé fer tot un seguit de precisions, ja que l'ètica sovint s'utilitza només com a argument polític partidista per tal de combatre els adversaris o com argument merament propagandístic, sense que en realitat impliqui canvis profunds ni que corregeixi alguns dels defectes que inevitablement té el nostre funcionament democràtic a tots nivells.<br />No fa gaire, l'alcalde Santi Vila proposà un “Codi Ètic Figueres 2011” i, com no podia ser d'altra manera, els del grup municipal d'ERC vam dir-hi la nostra. Un dels punts de discrepància amb la proposta fou que no estàvem d'acord amb què calia respectar la llista més votada com a la més legitimada per formar govern. Entenem que legalment, èticament i políticament és plenament legítima tota opció que aconsegueixi de manera democràtica una majoria que li permeti constituir un govern municipal. A part d'aquest punt, vam considerar també que d'altres punts de l'esmentat codi ètic eren innecessaris perquè ja estaven regulats per llei i que per tant ja són d'obligat compliment. En canvi, considerem que s'hi haurien d'incloure d'altres punts molt importants. Considerem que tot codi ètic que s'hagi de subscriure ha de deixar a part tot allò que ja és regulat en d'altres reglaments o lleis i, en canvi, ha de registrar aquells aspectes que lliurement els qui el subscriuen s'autoimposen a ells mateixos en un exercici d'intentar enfortir els vincles entre ètica i política més enllà de l'estricte compliment de la llei. D'aquí que Esquerra defensarà que siguin incorporats els punts següents: <br />-Clara separació de la figura institucional (alcalde i regidors) de la representació de partit i de l'interès personal. Compromís de no emprar recursos ni informació institucional ni a benefici partidista ni a benefici personal. <br />-Compromís de no utilitzar recursos de l'administració (especialment periodístics) al servei d'interessos de partit <br />-Fomentar la participació ciutadana per mitjà de l'organització de la ciutat en districtes i del nomenament de regidors de barri. Compromís de dotar aquests organismes de manera adequada perquè puguin fer la seva funció, fins al punt que sigui possible la mateixa discussió d'uns pressupostos municipals participatius <br />-Creació de nous espais d'informació i publicitat d'associacions, partits i entitats no lucratives, que actualment són clarament insuficients i que han de competir amb la publicitat de caire comercial<br />-Condemna explícita de les actituds de xenofòbia i d'intol·lerància manifesta (sexisme, homofòbia, apologia dels genocidis...)<br />-Condemna pública del consistori envers aquells regidors/es que, durant el seu mandat, canviïn de partit, ja que no han estat elegits de manera individual, sinó en tant que representants del grup que els presenta.<br />-Defensa explícita del pluralisme polític i ideològic com a valor <br />-Defensa del laïcisme i del pluralisme religiós<br />Defensarem aquest punts i reclamaren que s'incloguin en tot codi ètic que s'autoimposin lliurement els qui el subscriguin. En el benentès que una mesura així és del tot necessària per tal d'anar cap a una regeneració política real. <br />1.2 Una campanya electoral autofinançada, coherent amb la nostra manera de fer política<br />A finals de gener, es va modificar la legislació, per establir limitacions enla publicitat electoral en el període anterior al dia d’inici de campanya (6 de maig). És un primer pas, benintencionat, per evitar que la ciutadania hagi d’aguantar allaus publicitaris des de mesos i mesos abans de les eleccions. Però no és suficient per impedir aquelles situacions que fan més mal d’ulls en una campanya electoral. <br />Pel que fa als ajuntaments, des del dia 29 de març (data de convocatòria de les eleccions) i fins al dia 6 de maig, queden prohibides les campanyes institucionals que vulguin explicar “èxits” dels governs. Tampoc s’autoritza que aquests “èxits” es divulguin amb insercions comercials en premsa, repartiments de quaderns, catàlegs, butlletins, etc. Lògicament, la normativa també ha prohibit –ja era hora!- les inauguracions d’obres o les primeres pedres. Però les escletxes legals faran que aquestes prescripcions puguin ser obviades amb actes permesos ... que tenen el mateix efecte: estan autoritzades les visites a obres, la informació de projectes o de fases de projectes, etc. ... amb la publicitat que se’n desprèn (els mitjans publiquen aquests actes).<br />Igual passa en un context més general. És prohibeix demanar el vot, exhibir publicitat en suports comercials (banderoles en fanals, publicitat contractada en tanques, etc.) i altres accions, però es permeten mítings i actes a llocs públics destinats a presentar els candidats o el programa electoral; la distribució de fulletons, cartes o pamflets...; el repartiment de material divers (clauers, bolígrafs, pins, etc) que inclogui el nom o la fotografia dels candidats o la denominació o sigles de la formació; l’exhibició de la fotografia dels candidats i les sigles del partit a l’exterior dels edificis ... sempre que no hi hagi contracte de publicitat (?); .. i així fins arribar a l’extrem que pots fer circular un vehicle privat amb fotografies per anunciar actes o donar a conèixer candidats...però no pots contractar una flota de vehicles per fer publicitat (?).<br />En síntesi: una modificació legal necessària, però que ha quedat curta si es volia evitar el bombardeig propagandístic a la ciutadania amb molta antelació a la data d’inici de la campanya. Mentrestant, total impunitat per a altres realitats que incideixen de manera directa en la (democràticament necessària) igualtat d’oportunitats de les campanyes. Especialment, quant al finançament. Alguns –som la majoria, potser- encara anem sufragant campanyes modestes amb préstecs que hem de retornar amb els rèdits (si hi són) dels resultats electorals (si no, diners perduts). D’altres tenen moltes facilitats per disposar d’ingents sumes de diners d’aportacions particulars. En aquest país, la llei ni tan solament és capaç d’obligar que aquests lobbys siguin reconeguts públicament (detallant les seves donacions), com als Estats Units. <br />El diner no fa la felicitat (electoral), però hi ajuda, sens dubte.<br />El decàleg d’Esquerra<br />1- La ciutat és primordial. Per damunt de tot ha de prevaldre l'interès ciutadà.<br />2.- Ambició i realisme. Ens comprometem a optar per mesures que es puguin realitzar en els propers quatre anys. La nostra recent experiència de govern ens permet conèixer les limitacions existents, però també les potencialitats que es poden desenvolupar.<br />3.- Recuperació de la capitalitat i de la funció de ciutat referencial. Figueres ha de tornar a ser la capital de tot l'Empordà i ha de situar-se entre les ciutats líders del país. <br />4.- Assumir una funció capdavantera en polítiques transfrontereres adreçades a establir lligams econòmics i culturals amb al Catalunya del Nord. Desenvolupar una política municipal exterior, les bases de la qual hem assentat en aquest mandat. <br />5- Democràcia municipal, transparència i joc net. Potenciar la participació a partir dels districtes i dels regidors de barri, que nosaltres hem impulsat. Informació exhaustiva de l'acció municipal i honestedat i consens en l'acció de govern. Consultes populars per aquells temes clau per a la ciutat.<br />6- Creixement racional i sostenible de la ciutat. Volem una ciutat ambientalment sostenible. Cal reequilibrar el creixement urbanístic i resoldre la insuficiència manifesta d'equipament i de terrenys municipals. Nou pla d'urbanisme. Nou pavelló municipal.<br />7.- Lluita contra la crisi. Racionalització de la despesa municipal i abordar polítiques d'estalvi. <br />8- Atenció especial a la joventut. Incidir sobretot en la formació, l'ocupació i l'accés a l'habitatge. Foment de la participació dels joves i suport a l'associacionisme juvenil.<br />9- Una capital emprenedora. Promoure el comerç en detall i el turisme amb una marca pròpia. Recompondre el teixit industrial. Apostar per les energies alternatives<br />10- Una capital cultural, educadora, catalana i oberta. Impulsar l'Institut Municipal de Cultura. Atraure estudis professionals mitjans i universitaris. Incorporar els nouvinguts. Promoure la normalització lingüística i la memòria ciutadana. Reforçar la nostra identitat nacional i avançar cap a la independència de Catalunya <br />2 Una política per a Figueres: fer juntament l’Ajuntament<br />2.1 Governar amb la gent per aturar la desafecció política. <br />Si una cosa genera coincidència en el moment actual de la política, és el terme “desafecció”. Aquest allunyament dels ciutadans de la política es tradueix de moltes maneres i es visualitza a través de moltes actituds quotidianes, per bé que la més visible és l’abstenció a les urnes. Ja és va notant, però s’anuncia un creixement espectacular en un futur proper, especialment arran de la multiplicació exponencial del nombre de casos de corrupció i de les xifres que surten a la llum. Resulta evident que convenen solucions urgents, probablement algunes de les quals són tan “estructurals” –obertura de les llistes, per exemple– que costen de consensuar. Però el debat i les solucions no es poden ajornar massa en el temps, si no es vol facilitar la instal·lació ferma en l’imaginari col·lectiu de postures populistes que perjudicarien el sistema democràtic (el menys dolent dels que es coneixen, com irònicament s’acostuma a dir).<br />Mentrestant el debat a fons no arriba o no es concreta, s’ha d’anar apostant per solucions més senzilles que aturin la desafecció i generin una certa esperança en aquells que se senten socialment implicats (poble, ciutat, país) i que tenen una determinada concepció de la vida política. Una de les línies imprescindibles és aprofundir en els mecanismes de participació ciutadana. Sóm conscients que el terme ha evidenciat tantes vegades ser una façana sense res a darrera, un enunciat sense contingut real, que fins i tot hi ha experts que se’n qüestionen la necessitat. No ho compartim. És més, en els temps actuals, més que mai necessitem generar –ni que sigui gradualment– espais de participació real de la ciutadania. Amb un objectiu final: governar “amb” la gent.<br />A partir d’aquesta presa de posició, des d’Esquerra volem elaborar un ambiciós pla de participació ciutadana a Figueres, des de l’àrea de gestió municipal que ara inclou aquest terme en la seva denominació genèrica. La redacció, amb concreció d’objectius i mesures que els facin possibles, requereix un cert temps, entre d’altres coses perquè cal adaptar les directrius teòriques a la realitat figuerenca. Des d’Esquerra apostem decididament per organitzar la ciutat en districtes, dotats de d’organismes consultius i decisoris (consells de districtes). Una de les claus de l’èxit pot ser la potenciació de la xarxa de centres cívics i locals socials com a espais de civilitat, de contacte, de comunicació i de formació. Amb la millora de les seves infraestructures i dels serveis que presten.<br />Però mentrestant, des del primer dia, es poden començar a fer algunes passes en el camp de les actituds, de les decisions. Escoltar i explicar-se als col·lectius (associacions de veïns, entitats, etc.), sempre des d’un compromís de transparència en la gestió dels diners públics. I complir allò a què et compromets, és clar. <br />2.2 La participació ciutadana a l’ideari republicà.<br /> Parlar de participació en una democràcia podria semblar una quimera, si no fos perquè les pròpies democràcies representatives tenen també les seves limitacions i, sobretot, necessiten ser permanentment validades per aquells als quals pretenen representar i servir. En un context de manca de credibilitat de l’acció política en general i de la cultura de l'efímer, és imprescindible que des de l’àmbit municipal es potenciïn i es revitalitzin tots aquells espais i fórmules participatives que promocionin, facilitin i coresponsabilitzin el conjunt de la ciutadania en els afers públics de la seva comunitat convivencial.<br />L’ideari republicà d’Esquerra ofereix al conjunt de la societat catalana un magnífic patrimoni conceptual i instrumental per tal que la pròpia societat vagi guanyant espais de sobirania en l’exercici diari de la democràcia. No es poden construir ciutats i/o pobles a partir de dinàmiques dels uns contra els altres o dels uns al marge dels altres.<br />La ciutadania es construeix amb els uns i els altres en benefici de l’interès comú. Tot allò que no vagi en aquesta direcció afebleix la democràcia i, per tant, en el nostre país, la consciència nacional i social. Ara bé, a l’hora de propiciar processos i espais participatius, és essencial que tinguin uns nivells de credibilitat imprescindibles. Aquests venen donats per la percepció que en tinguin els propis agents participatius. Cal conjugar representativitat formal i legal, que ve donada pels processos electorals de sufragi universal i per les formes de representació “no electorals” però que compten amb tota la formalitat institucional que correspongui i alhora són plenament assumides per consens de la part de la ciutadania que en forma part. En aquest sentit, Esquerra promourà la creació de dinàmiques i instruments de representació efectiva i activa de la ciutadania, mitjançant la creació de consells sectorials, territorials i veïnals de participació que tindran en el Consell de ciutat, de vila, o de poble la seva màxima representació. <br />Acostar a la ciutadania la política i la gestió municipals.<br />Aprofundir en la correspondència i la coresponsabilitat entre institució pública i ciutadania, perquè és bàsica en una societat justa i que pretén ser equitativa.<br />Crear el Consell de ciutat, vila o poble com a òrgan representatiu —no electe— per definició de la societat organitzada. Ha d'actuar com a consell assessor de la corporació municipal. És el consell de consells, i està integrat pels Consells sectorials, més els organismes representatius de la ciutat i ciutadans i ciutadanes a títol personal, consensuats pels electes locals.<br />Fer els pressupostos participatius, tant en la fase d’elaboració com en la seva posterior avaluació.<br />Donar al teixit associatiu del municipi un autèntic estatus institucional i<br />protocol·lari, sobretot amb les associacions de veïns i veïnes i comercials.<br />Establir reconeixements públics de ciutadanes i ciutadans i entitats "exemplars" pel que fa a les seves conductes cíviques en benefici de la col·lectivitat. La votació haurà de ser popular.<br />Promocionar decididament el voluntariat cívic a partir de la institució pública.<br />Potenciar les manifestacions públiques del teixit associatiu —mostres d'entitats, dia del ..., etc.<br />Crear unitats, serveis, oficines de ciutadania i desenvolupament comunitari, com a ens dinamitzadors del teixit associatiu.<br />Potenciar les polítiques de comunicació com a eina de relació entre la ciutadania i l’Ajuntament. Mitjançant l’OMAC, l’Ajuntament garantirà l’accés dels ciutadans i les ciutadanes i de les entitats a la informació relativa a l’activitat municipal.<br />Entendre la participació com una oportunitat òptima per a enfortir els lligams i la integració col·lectives.<br />Evolucionar l’actual model de subvencions a les entitats locals a un model on els contractes programa o els convenis de col·laboració siguin l’eix de la relació, allà on sigui possible.<br />Elaborar plans d’usos i serveis per als centres escolars del municipi, en resposta a la necessitat d’obrir-los al seu entorn i ser un element central de la participació de la ciutadania.<br />Fomentar la participació de la ciutadania a les entitats i les associacions locals de caràcter social, cultural, esportiu i solidari, entenent-les com a centres de desenvolupament personal, i fent especial atenció a l’associacionisme de dones, així com a la participació de les dones en el teixit associatiu local.<br />Una de les característiques dels moviments socials és el coneixement i el treball de proximitat que realitzen aquests moviments, la detecció de problemàtiques i dels dèficits del nostre municipi, així com la seva capacitat d’organització i mobilització social. Detectar i treballar amb aquests moviments permetrà als ajuntaments desenvolupar respostes més eficients a les necessitats socioculturals que es generen.<br />Fomentar, promoure i garantir la participació del teixit associatiu, de la societat civil organitzada i de les entitats locals del municipi.<br />Garantir l'accés a les noves tecnologies per a totes les entitats que no disposin dels recursos econòmics, materials i humans suficients. Utilitzar el domini .cat en totes les noves webs i portals en què l'Ajuntament hi contribueixi o promogui.<br />Establir un canal de comunicació i coordinació entre l'Ajuntament i el municipi en tots aquells temes en què la societat s'organitzi a través d'associacions o moviments de caràcter cívic i local.<br />Enfortir la xarxa associativa i garantir-ne la interlocució, la comunicació i la<br />participació en els temes rellevants que afectin el municipi, sent especialment<br />sensibles a les reivindicacions que es plantegin si són d'interès general i beneficien el conjunt de la població. Garantir la presència associativa a tots els consells de participació —òrgans sectorials, consells municipals, consells de barri, etc.<br />Facilitar, en general, la interlocució i la informació complementària de les<br />demandes expressades per tal d’abordar amb rigor les solucions necessàries. <br />2.3 La participació del jovent en el projecte de ciutat<br />Fins al moment hem plantejat mesures per millorar les condicions de vida a nivell individual del jovent, però no ens podem oblidar de la importància social que adquireix el seu treball col·lectiu i comunitari. En aquest sentit, hem d’estudiar mesures que fomentin la participació de les persones joves a la societat, un element que s’ha reduït sensiblement en els darrers temps i que ha coincidit amb l’augment de les dificultats per emancipar-se. Entenem que emancipar-se també vol dir entrar a formar part de ple dret en la societat i, per tant, contribuir a dissenyar-la i construir-la. El jovent ha de poder disposar de les eines que li permetin dissenyar el seu projecte de futur individual perquè pugui participar en el col·lectiu. <br />La millor forma de fomentar la participació és garantir l’emancipació de la gent jove, però sobretot corresponsabilitzar-la d’aquest procés. Al marge d’això, l’activitat de les entitats i associacions juvenils és importantíssima, ja que són els elements que donen vitalitat als municipis, sent autèntiques escoles de valors i convivència. Per aquest motiu, es treballarà per fomentar les entitats i associacions a tirar endavant els seus projectes. Al mateix temps, cal promoure la cultura juvenil i les activitats culturals que realitzen les persones joves ja que, com les entitats i les associacions, de les activitats en comú es desprèn la identitat que ens defineix com a poble. Són elements que poden contribuir a crear consciència comunitària. <br />La participació juvenil en projectes comunitaris ha decaigut de forma considerable en els darrers temps i s’ha accentuat en el món de la política, fet que ha quedat palès en l’alt índex d’abstenció dels darrers comicis electorals. L’anàlisi de motius que ens condueixen a aquesta situació és molt complexa, però és evident que si es fomenta la proximitat entre el jovent i l’Administració es pot contribuir a corregir aquesta tendència. Hem d’aconseguir vincular els joves i les joves del nostre municipi amb les polítiques de joventut, no només com a tall consultiu, sinó per fomentar una cogestió que trenqui amb el tradicional paternalisme que únicament condueix el jovent a l’apatia.<br />Al mateix temps, l’accentuació de l’individualisme en la nostra societat ha afectat de forma especial les entitats, que cada vegada veuen amb més dificultats com prosseguir la seva tasca. Si bé és una feina que sovint no es valora prou, la contribució social de les entitats i associacions és importantíssima, ja que doten la societat de cada municipi d’un dinamisme propi que li permet definir-se com a poble. Per tant, si volem un poble viu necessitem unes entitats vives. <br />2.4 Fer de Figueres una de les ciutats amb més participació jove dels Països Catalans. <br />Cal que l’associacionisme guanyi pes dins la ciutat. Començant per la gent jove, cal motivar-la perquè participi en les associacions i iniciatives del municipi. La participació és clau per tal de cohesionar la societat civil i mobilitzar-la davant la injustícia social i perquè formin part fonamental en les iniciatives que transformin el nostre municipi. <br />El nostre objectiu a llarg termini en aquest àmbit és fer de Figueres una de les ciutats amb més participació jove de tots els Països Catalans. <br />Propostes: <br />Obrir les portes de les escoles, instituts i els organismes públics a les associacions de la ciutat, creant més espais de diàleg i interacció: creació de jornades formatives, jornades participatives amb les propostes de diverses entitats, realització d’activitats dins de les escoles, instituts i organismes públics per part de les entitats, etc.<br />Fomentar la participació en tots els àmbits (associacionisme, cultura, esport...), incidir a les escoles i instituts per tal de fomentar la participació ciutadana als joves, la creació de noves associacions juvenils i l’adhesió d’aquestes al CLJF.<br />És necessari construir un hotel d’entitats de Figueres, que esdevindrà un espai que agruparà tota la informació i serveis dedicats a la gent jove: borsa d’habitatge jove, borsa de treball, Oficina d’Informació Juvenil, punt de prevenció, etc. Inclourà també la seu del Consell Local de Joventut de Figueres, espais per a les entitats juvenils amb pocs recursos i una sala polivalent amb escenari, destinada a l’ús musical i artístic, així com bucs d’assaig, tot això per a potenciar, motivar i ajudar els grups musicals juvenils de la ciutat. Es destinarà, per tal de coordinar aquest espai, la figura del “dinamitzador juvenil” de Figueres, que promourà un impuls per tal de que la xarxa d’associacions pugui desenvolupar-se. <br />S’obriran les portes i es crearan espais de participació, dins l’Hotel d’Entitats de Figueres, als/les joves no associats/des, per tal de que tinguin punts d’interacció amb el món de la participació i l’associacionisme: realització de debats, xerrades o activitats diverses dirigides als joves. <br />Cal potenciar la xarxa de difusió publicitària a escoles i instituts (Butlletí jove) relacionada amb les activitats realitzades per part de les entitats juvenils a Figueres o activitats realitzades a l’Hotel d’Entitats. <br />Accelerar els tràmits burocràtics per facilitar la realització d’esdeveniments per part de les entitats i la creació d’associacions.<br />Promoure el reconeixement social de l’associacionisme juvenil com a eina de cohesió social i participació, donant suport a projectes liderats per entitats juvenils del municipi, a nivell econòmic, tècnic i d’infraestructures.<br />Consell local de joventut de Figueres<br />Relacionat amb el punt anterior, el Consell Local de Joventut de Figueres és la entitat que aglutina les entitats juvenils de la ciutat. Aquest, va suprimir el Consell Municipal de Joventut, òrgan regit per l’àrea de joventut de l’Ajuntament, per esdevenir una estructura independent de l’administració, gestionat per una junta escollida per les entitats.<br />La tasca del CLJF ha de ser la d’enllaçar la veu de les entitats i dels joves figuerencs amb l’Ajuntament, ha de mantenir una independència política i ha de servir per unir les causes i les lluites que afectin el jovent de la ciutat. Ha de tenir els recursos necessaris per tal de ser capaç d’assumir i coordinar tots els actes juvenils importants de la ciutat, així com l’Embarraca’t.<br />Propostes:<br /><ul><li>Donar eines al CLJF com per exemple una seu, una imatge pròpia i material de difusió per tal de potenciar-lo i facilitar al màxim que esdevingui un interlocutor clau entre els joves i l’Ajuntament.
  2. 2. Elaborar una campanya institucional conjunta amb aquest, per fomentar la participació i l’associacionisme, el Pla Local de Joventut i els equipaments i serveis per a joves.
  3. 3. Incloure les activitats realitzades des del CLJF, i de les entitats que en formen part, a la pàgina web oficial de l’Ajuntament de Figueres, a la xarxa publicitària dirigida a escoles i instituts (Butlletí jove) i es destinaran uns panells publicitaris bimensuals al centre de la ciutat.
  4. 4. Donar les màximes facilitats per a realitzar activitats des del CLJF en els espais òptims. </li></ul>2.5 Un reglament per a la participació ciutadana. <br />La implicació dels ciutadans i ciutadanes en el bon funcionament de la vida col·lectiva no s'ha de limitar només a l'elecció cada quatre anys dels seus representants a l'Ajuntament. El bon funcionament de la gestió municipal no és una responsabilitat exclusiva dels polítics elegits democràticament, és una responsabilitat de tots els ciutadans. La participació activa i responsable de la ciutadania en els afers municipals, ja sigui de manera directa o per mitjà d'entitats i associacions, és un dret i un deure democràtic. Només així es pot assegurar la corresponsabilitat entre Ajuntament i ciutadania en la presa de decisions que ens afecten a tot i a totes. <br />Per facilitar aquesta participació, des de l’àrea de participació ciutadana, començarem la redacció d’un “Reglament de Participació Ciutadana” que possibiliti la creació d’òrgans representatius que fomentin una reflexió i visió global de Figueres per damunt de visions sectorials limitades a interessos i/o problemes immediats o de tipus corporatiu. Aquests òrgans han de permetre que els ciutadans i les ciutadanes i les persones amb càrrecs públics que els representen valorin i debatin conjuntament els temes que els afecten, respectant sempre la capacitat de decisió pròpia de l'Ajuntament.<br />El nou reglament ha de crear instruments i mecanismes de diàleg i debat plural, de deliberació i de contrast d'opinions que serveixen per apropar les demandes ciutadanes al govern municipal. Entre les eines amb les quals ens hem de dotar destaquen els consells territorials i sectorials de participació, la nova organització territorial de la ciutat en districtes, la potenciació del suport econòmic i de serveis a les entitats ciutadanes, la programació dels equipaments cívics i altres mecanismes, com la regulació de les intervencions dels representants de les associacions en el Ple Municipal.<br />La finalitat del Reglament de Participació Ciutadana és, en definitiva, la d'ajudar a fomentar la formació cívica i democràtica dels figuerencs. Des de les àrees de participació ciutadana i d’acció cívica volem fer explícita la voluntat d'incrementar els canals de participació en els afers públics de la nostra ciutat com s'evidencia amb la nostra aposta ferma pels districtes i la gestió dels equipaments cívics i socials. Aquesta mateixa voluntat és la que ens anima també a donar un tracte igualitari, salvant les especificitats de cadascuna, a totes les associacions ciutadanes. La nostra acció demostra que ha arribat l'hora dels fets i no la de les meres bones paraules. <br />2.6 La participació ciutadana com a opció de govern.<br />La participació ciutadana és una de les reivindicacions més reclamades per part dels partits que postulem una democràcia municipal que vagi més enllà de les formes i que s'integri en la mateixa vida quotidiana de la ciutat. El que solia passar, però, és que fins fa poc aquesta reivindicació no deixava de ser una petició bàsicament retòrica, una declaració d'intencions. Gràcies a Esquerra, ara pot deixar de ser un ideal i pot convertir-se en una realitat política palpable. <br />Des d'Esquerra propugnem que en el proper mandat aquest model participatiu s'ampliï i que els districtes siguin la base per tal de poder discutir, per exemple, els propers pressupostos municipals a nivell veïnal, des dels mateixos districtes. Naturalment que aquest model es consolidi i que s'aprofundeixi dependrà de la correlació de forces que sorgeixi arran de les pròximes eleccions municipals. En definitiva, dependrà de la voluntat de figuerencs i figuerenques, i de la voluntat real que tinguin de participació en la política municipal.<br />Una nova manera de governar la ciutat: Figueres desconcetrada en 5 districtes i el consell municipal de Vilatenim.<br />Totes les formacions enuncien en els seus programes electorals la necessitat de millorar la participació ciutadana. Però no és tan senzill passar dels enunciats a les concrecions. D’entrada, s’hi ha de creure. I no tots els que usen i abusen del terme realment aspiren a facilitar la implicació de la gent en el dia a dia consistorial. I després, cal establir uns mecanismes i canals que la facin possible.<br />Un d’ells –important, potent, d’ampli abast..- és l’estructuració de la ciutat en districtes. Convençuts de la potència d’aquesta eina, vam acordar en el mandat passat amb el regidor Jesús Quiroga (PSC) estudiar la creació d’òrgans territorials i sectorials de gestió desconcentrada (districtes, en realitat). D’aquella feina (anys 2005 i 2006), no se’n va saber res més fins que ERC va incloure la divisió en districtes en el pacte de govern signat ara fa un any amb CiU. El camí fins a arribar al recent decret de creació dels cinc districtes (en realitat sis, perquè ja funciona des de fa temps com un “districte” l’antic poble de Vilatenim) no ha estat fàcil, però finalment s’ha concretat en un document que delimita àmbits geogràfics i estableix delegacions especials per als regidors responsables de cada districte. Són importants: vetllar per la coordinació entre l’ajuntament i les associacions i entitats ciutadanes que operen en el districte; informar-los de les qüestions de planejament urbanístic; fer seguiment de l’acció de govern; proposar a l’Ajuntament quines actuacions cal prioritzar; plantejar prioritats de despesa i inversió a l’hora d’elaborar els pressupostos; atendre propostes, suggeriments o queixes de la ciutadania i canalitzar-les fins a l’organisme municipal corresponent.<br />Al regidor de districte se li han de transmetre les necessitats i inquietuds del veïnat perquè, en el menor temps possible, pugui donar-hi una solució adequada. No en va és el representant de la corporació municipal més pròxim a la ciutadania. Així de fàcil és participar en la gestió de l’Ajuntament. Aquesta forma de governar el consistori és la que valora l’opinió de tots els veïns. I la que farà de Figueres una ciutat més participativa.<br />És un primer pas. Però per convertir el districte en una eina potent de participació ciutadana s’ha d’anar més enllà i arribar a constituir un Consell de Districte, amb representació del govern i de l’oposició, de les associacions de veïns i les entitats (el president no ha de ser necessàriament un membre del govern: pot ser-ho un regidor de la llista més votada a l’àmbit). Aquest òrgan s’ha de reunir regularment i ha de ser el marc d’informació, debat i elaboració de propostes. I ha de ser informat prèviament de qualsevol decisió municipal que afecti als límits geogràfics del districte (Això ja seria un gran avenç en relació a l’actualitat).<br />El proper equip de govern municipal haurà de demostrar, desenvolupant o no un reglament de funcionament, si es creu els districtes com a instrument real de participació ciutadana. Si no es va més enllà del recent decret, pràcticament només hauríem recuperat, millorant les funcions i ampliant espai d’actuació, els regidors de barri (figura que es va deixar morir per falta de convicció política). Un bon funcionament dels Consells de Districte és bàsic per un desenvolupament harmònic de la ciutat, perquè l’acció de govern ha de tendir a dotar tots els districtes de similars equipaments i serveis. <br />2.8 Invertir en la xarxa de centres socials és invertir en ciutadania.<br />Figueres pateix –ho sap tothom- les conseqüències de no disposar d’espais suficients per a les activitats de les entitats (veïnals, culturals, recreatives, juvenils, etc.). La falta d’un “hotel d’entitats” és un llast evident. Mentre aquesta mancança no estigui en vies de solució, convé una optimització de la xarxa de centres cívics i locals socials. Aquest és un dels compromisos que vam adquirir des de l’àrea de Participació Ciutadana en la reunió del dia 6 d’abril amb les associacions de veïns. I el primer que cal és un inventari dels recursos, amb una descripció acurada de cada equipament. Per això, es demanarà ben aviat a les associacions una radiografia escrita de la seva seu, per analitzar necessitats i possibilitats de millora. <br />Un dels primers passos ha de ser dotar alguns locals (centres) d’ordinadors i estudiar la manera més econòmicament sostenible de connectar-se a internet. A l’horitzó del primer trimestre de 2011, la solució a Figueres sembla clara: Wifi/Wimax públic i gratuït, un cop sembla que es van esvaint els obstacles de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT): molt pressionada per les operadores privades, va imposar una sanció de 300.000 euros a l’ajuntament de Màlaga per voler oferir aquest servei. Per això té importància que el dia 13 d’abril la CMT fes pública una circular en què detallava les condicions en què els consistoris podien oferir gratuïtament accés a internet sense cables. Condicions que els locals socials/centres cívics municipals podran complir si fem bé el procediment. Mentrestant, però, s’està treballant en una solució (connexions ADSL individualitzades) que permeti utilitzar les noves tecnologies.<br />Però aquest no és l’única dificultat. “De què ens servirà tenir connexió a internet, si ens pelem de fred al local a l’hivern i ens ofeguem de calor a l’estiu?”, em comentava fa pocs dies una representant d’una associació de veïns. Lògicament, expressava una realitat indefugible que haurem d’afrontar. Els equipaments de grandària (esportius, culturals..) han de ser objecte preferent de les inversions, igual que determinades obres públiques; però les ciutats també necessiten disposar d’una xarxa de locals socials acollidors, funcionals i que convidin a ser utilitzats pels veïns dels barri ... i de la ciutat en general. <br />Malgrat ser temps de dificultats evidents en les economies municipals, caldrà filar prim en les prioritats del capítol d’inversions aprovades per poder disposar d’un teixit associatiu actiu i amb infraestructures adequades.<br />Una de les apostes explícites d’Esquerra quan va entrar al govern municipal va ser la de la participació ciutadana, en sentit ampli: políticament, amb l’impuls als districtes com a eina administrativa per a fer possible una major implicació dels ciutadans en el dia a dia municipal; materialment, mitjançant la reserva d’una partida pressupostària per a millorar equipaments d’ús públic com ara els centres cívics i els locals de les associacions de veïns. <br />Des del punt de vista d’equipaments, hi va haver la primera concreció: l’aposta per la creació d’un nou centre cívic municipal al Poble Nou, que acompanyarà als existents ja la Marca de l’Ham i a la Creu de la Mà,en la línia d’anar equilibrant geogràficament la dotació. Es va aprovar una partida d’inversions de 150.000 euros, destinada a millorar centres cívics, equipaments públics i, sobretot, els locals socials de les associacions de veïns. Estem a l’any 2010 i resulta, per exemple, difícilment comprensible –en un consistori amb el pressupost que té el de Figueres– que el centre cívic de la Creu de la Mà no ofereixi determinats requisits de seguretat (sortides, etc.) i que la sala central no disposi d’aire condicionat. En poden donar fe les quasi dues-centes persones que van assistir al mes de juny a la inauguració de l’exposició Artistes de barri, organitzada per Fermí Quintana. <br />És evident que una climatització adequada –fred i calor–facilita la utilització dels espais públics. Per això, aquest va ser un dels objectius de la partida pressupostària esmentada. Sempre amb un objectiu de fons: afavorir al màxim la utilització dels locals, sigui com a centres d’oci i esbarjo –des de jugar a cartes fins a fer petar la xerrada–, sigui com a escenari de cursets i activitats formatives diverses. En aquest sentit, des de la regidoria d’Acció Cívica, gràcies a la generositat de les entitats del Consell Municipal de Cooperació, es destinarà una partida de diners per a subvencionar el 50% de les activitats/cursets que organitzin les associacions de veïns.<br />En definitiva, es tracta de emprendre accions concretes (polítiques i pressupostàries) per incentivar la participació ciutadana i per dinamitzar la vida “social” als diferents barris de la ciutat, amb els centres cívics i els locals socials com a equipaments de referència.<br />3 Sanejar l’economia municipal <br />3.1 El problema estructural de l’economia municipal<br />Des d’Esquerra varem explicar ja fa temps que el pressupost de l’Ajuntament de Figueres tenia un problema estructural profund: els ingressos corrents estaven molt per sota de la despesa corrent i resultava impossible tancar els exercicis sense dèficit (els ingressos derivats de la construcció i els provinents de l’Estat fa anys que estan caient acceleradament). L’última vegada que ho varem avisar va ser ara fa un any, en el debat del pressupost del 2010, que van aprovar CiU, PSC i IC-V. La liquidació posarà en relleu que les nostres previsions (4,5 milions d’euros de diferència) anaven en la bona direcció. I que l’efecte bola de neu –acumulació de dèficits cada any- necessita ser aturat de cop amb un pla de sanejament. <br />Aquest fort decalatge –si mirem les xifres dels pressupostos inicials de cada any- comença a percebre’s el 2008. El darrer pressupost del mandat anterior (2007) es va aprovar amb una previsió d’ingressos d’uns 34 milions d’euros (també, lògicament de despeses). En canvi, al primer d’aquest mandat, ja amb CiU, PSC i IC-V, s’hi van fer unes previsions de 43 milions d’ingressos i de despeses. Si la crisi ja era ben perceptible, perquè el canvi de paradigma pressupostari? Què podia fer pensar que s’ingressarien quasi 9 milions més, per poder-ne gastar també 9 més? Lògicament, els dos següents exercicis (2009, 2010) van mantenir el mateix model.De tot això n’érem conscients quan varem decidir entrar al govern municipal, després de la ruptura traumàtica del pacte entre CiU i PSC, ara fa nou mesos. Tots els grups som coneixedors de la realitat...i de com s’hi ha arribat. No calen escarafalls. <br />Pensant en el pressupost per al 2011, des ‘ERC, no essent responsables del model i havent gestionat de manera absolutament rigorosa, ens varem plantejar diferents possibilitats. La més traumàtica, abordar ja el pla de sanejament. La varem descartar: estem convençuts que el pla de sanejament és inevitable, però també estem ben segurs que l’ha d’afrontar un govern –del signe que sigui- amb un mandat de quatre anys, no de poc més de quatre mesos. Una altra opció era no fer pressupost i, per tant, prorrogar el del 2010: era el més fàcil des d’un punt de vista polític (públicament ens desenteníem del model pressupostari que altres havien dissenyat), però no aportava cap millora, ni en la contenció pressupostària ni en l’orientació de determinades partides. En aquest context es va optar encertadament pel que era un mal menor: assumir la responsabilitat de fer un pressupost-pont, que mantenia, és clar, els defectes de l’anterior, però un xic minimitzats, i s’adaptava millor a la nova estructuració del govern i podia recollir algunes prioritats del nostre grup. A més, el regidor d’hisenda hi ha introduït elements de contenció de despesa que poden resultar positius. <br />Es tracta, doncs, d’un mal menor, a l’espera de la conformació d’un nou govern. I a l’espera, perquè no, que el clam del municipalisme faci que les administracions (estatal i catalana) formulin un nou sistema de finançament. <br />3.2 Pla de sanejament a l’horitzó.<br />El nou govern que surti de les urnes haurà d’afrontar el pla de sanejament que exigeix el decalatge (de 4 a 5 milions d’euros) entre ingressos i despeses de l’actual model pressupostari municipal. Aquest repte implica tenir en compte algunes consideracions. Unes, referides a estalvi en les despeses; altres, en l’augment dels ingressos. Amb una dada relativament optimista a l’horitzó: el nivell d’endeutament és raonable (aquest any 2011 s’amortitzarà deute i, a més, la legalitat estatal impedeix concertar nous crèdits).<br />Del total del que anomenem genèricament “despesa corrent” (47 M€ a l’any 2011), només és pot passar la tisora sobre una petita part (combustible, arranjament de carrers, subvencions a entitats, ajuts a les famílies.....). I encara, perquè el capítol de personal representa el 31% del total de la despesa i és fàcil congelar plantilles, però traumàtic reduir-les. Són partides, doncs, en què per molt que estalviïs, només minimitzes la magnitud de la tragèdia. Per tant, elaborar un pressupost realista que eixugui el decalatge anual de més de 4 milions d’euros que presenta el de Figueres ..no es possible reduint únicament despesa corrent. I hi ha motxilles molt pesades que llasten el pressupost. Una d’elles, l’empresa mixta Ecoserveis: l’ajuntament hi té una participació minoritària ... i paga caríssims els serveis! Fixem-nos en l’evolució (en milions d’euros) del cost dels últims anys: 4,4 (2007), 6,2 (2008), 6,8 (2009), 7,8 (2010), 8,1 (2011). Quasi s’ha doblat la quantitat que ha de pagar l’ajuntament...i el contracte no expira fins l’any 2015. I la situació pot empitjorar si ens mirem les conseqüències de l’envelliment de la maquinària: l’empresa pot demanar comprar-ne de nova per no reduir l’eficàcia del servei... <br />I els ingressos? Han d’augmentar, és clar que sí. Les administracions han de dotar els ajuntaments de més recursos, ni que sigui per atendre aquest 30% de competències denominades impròpies (és a dir, serveis que presten els ajuntaments però que no en tenen l’obligació). Si Estat i Generalitat no posen més diners a les arques municipals, una de les solucions serà, sens dubte, deixar de prestar alguns serveis, atès que cal anar molt en compte amb els augments d’impostos ... i més en moments de crisi.<br />En els temps de vaques grasses de la construcció, la majoria d’ajuntaments van considerar com a estructurals uns ingressos que eren fruit de la conjuntura. Decidir un sostre de despesa condicionat a uns ingressos circumstancials, era viure per sobre del que es podia. Com una família que percep un salari i un sobresou fent hores extres... i decideix gastar-s’ho tot (salari i sobresou). Quan no arriben els ingressos extres, problema greu. I una mica d’això ha passat també a la majoria d’ajuntaments. I el de Figueres no és una excepció. <br />3.3 Transparència en la gestió dels recursos públics. <br />La crisi econòmica i la caiguda en picat dels ingressos municipals derivats de l’activitat immobiliària han posat les hisendes locals en una situació francament precària, en alguns casos desesperada. Sens perjudici de l’adopció de mesures correctores en l’àmbit global —reforma de la Llei d’hisendes locals, iniciatives concretes tendents a reforçar la capacitat inversora dels municipis o a pal·liar les dificultats de tresoreria, etc.—, és indubtable que els ens locals en el proper mandat han d’afrontar, com la resta de sectors de l’administració, un sever ajustament de la seva despesa pública i un clar compromís amb la reducció del dèficit municipal. Així mateix, l’Esquerra municipal ha de caracteritzar les seves propostes per l’expressió d’una veritable vocació d’austeritat, honestedat i transparència en la gestió dels recursos públics, amb un impuls decidit als mecanismes que millorin el control democràtic dels comptes locals.<br />- Vetllar, mitjançant mesures d’informació i control, perquè la gestió municipal sigui transparent, eficient i eficaç.<br />- Seguir amb rigor la planificació i l’execució pressupostàries.<br />- Prioritzar, en l’elaboració pressupostària, la despesa per promoure l’activitat<br />econòmica local i la destinada a serveis socials bàsics com a mesures per a fomentar l’ocupació i la cohesió social.<br />- Contenir la pressió fiscal dins d’uns límits raonables i amb una clara vocació dirigida a destinar els increments fiscals a la contenció del dèficit local.<br />- Tendir a la simplificació i l’equitat del sistema fiscal municipal, amb la introducció de mecanismes que reparteixin la càrrega fiscal en funció de la capacitat de pagament.<br />En aquest sentit, s’optarà de forma prioritària per la substitució de les exempcions fiscals, bonificacions en quota o deduccions, pel mecanisme de les subvencions per a determinades situacions personals o familiars del subjecte passiu.<br />- Seguir principis d’austeritat pel que fa a la construcció, la prestació de serveis, la comunicació i el manteniment.<br />- Informar anualment de la situació econòmica municipal. A tal efecte, el govern municipal adoptarà mesures per fer comprensible el pressupost municipal, alhora que s’augmentarà la transparència i la qualitat de la documentació i de la informació econòmica subministrada als càrrecs electes municipals i a la ciutadania.<br />- Aplicar mecanismes de transparència en els criteris d’adjudicació dels ajuts, sobretot pel que fa a l’habitatge, a les places en centres educatius i als serveis socials bàsics.<br />3.4 Una gestió curosa dels recursos econòmics: donar el màxim rendiment als diners públics.<br />Corren temps dolents per a l'economia mundial i per a la del nostre país. La nostra comarca i la nostra ciutat tampoc s’escapen d’una situació amenaçadora en què la taxa d’atur i la frenada de l’activitat econòmica no aporten altra cosa que mals presagis per als mesos a venir. En aquesta situació de crisi, les administracions públiques, que s’alimenten de les contribucions de ciutadans i ciutadanes, i de l’activitat empresarial, també veuen baixar les seves fonts d’ingressos, mentre que les demandes que se’ls adrecen no només no minven sinó que justament augmenten, i també ho fa el nivell d’exigència de la ciutadania pel que fa a la qualitat dels serveis rebuts.És en aquests moments en què se sent a parlar, arreu, de plans d’estalvi, de plans de racionalització, de mesures de contenció... sovint amb una facilitat i un entusiasme sorprenents. Les persones que tenim la responsabilitat de gestionar els recursos públics hem de demostrar, amb les nostres accions, la capacitat de fer una bona gestió, de forma diàfana, honesta i eficient. Cal fer-ho tant en els moments d’abundor com en els moments de manca de recursos, perquè els diners que gestionem provenen de les butxaques de la ciutadania.<br />Que es parli de plans d’estalvi pot fer pensar que, en situacions no tan amenaçadores com l’actual, es malbaraten diners. Que es parli de racionalització, podria dur a pensar que els diners no s’han gastat de forma racional. Que s’imposi la contenció significaria que hi ha moments en què la despesa pública no està continguda? En tot cas, ara cal fer-ho més que mai. Per això, i des del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya va dur a terme, des del primer dia de la incorporació a l’equip de govern de Figueres, la tasca de racionalitzar el funcionament de les àrees en què tenim responsabilitat i de donar el màxim rendiment als diners públics de què es disposen. D'entrada, a proposta nostra, l'Ajuntament es va dotar d'un nou organigrama de funcionament general que pensem que ja ha començat a donar els seus fruits. És una feina grisa i de poc lluïment, que sovint vol moltes hores per estalviar recursos. I que a vegades topa amb maneres de treballar instal·lades i consolidades, però desagraïdes tant per a la ciutadania com per als empleats públics. Som conscients, però, que és una tasca que cal fer sempre, i més ara en el context en què ens trobem. Des d’estalviar uns milers d’euros en un contracte de lloguer extern, a aconseguir un ajut econòmic complementari, fins a simplificar els tràmits per a reduir costos de gestió. Hi som per a les grans obres, però també per aquelles feines del dia a dia, que no llueixen, però que són imprescindibles. Ara més que mai. <br />4.- L’Ajuntament, una eina al servei dels figuerencs: accel·lerar el procés de modernització de la gestió municipal adaptant, amb eficiència i eficàcia, els recursos humans i l’estructura organitzativa de l’Ajuntament a les necessitats de Figueres. <br />4.1 L’atenció a la ciutadania: els nous reptes de l’OMAC<br />L’OMAC (Oficina d’Atenció al Ciutadà) es va posar en marxa a Figueres en el mandat passat (el regidor Jesús Quiroga) com una finestreta única des de la qual atendre als ciutadans en les seves relacions amb l’ajuntament: des de presentar una instància fins a pagar un rebut, passant per la demanda d’informació. És una de les “cares” de la institució i acaba resultant un indicador del funcionament municipal. Per això, convé que les prestacions de l’OMAC responguin a les expectatives. Des de la regidoria que se’n responsabilitza (Atenció a la Ciutadania, al capdavant de la qual hi ha la regidora Olga Carbonell, d’ERC) el govern municipal ha estudiat algunes reformes per adaptar l’OMAC als nous reptes: augment i diversificació cultural de la població, avenços de l’administració electrònica, etc. <br />D’una banda, cal facilitar el fet de relacionar-se amb l’Ajuntament per via telemàtica: poder pagar rebuts i presentar instàncies per internet ha de ser més factible i més fàcil. Cada dia perd més sentit haver de fer cua per a una gestió (registrar una instància, demanar un plec de documentació, realitzar un pagament...) que pots enllestir des de l’ordinador. De l’altra, en allò que quedi al marge de la “relació electrònica”, s’han de reflexionar a fons les possibilitats de descentralitzar l’atenció personal. En consonància amb la filosofia de ciutat que traspua l’organització en districtes, hem de poder oferir algunes hores a la setmana d’atenció personal “descentralitzada”; és a dir, en un espai municipal a cadascun dels cinc districtes previstos: als centres cívics o als locals socials que utilitzen les associacions de veïns, per exemple. Òbviament, aquesta aposta només es podria concretar després que una prova pilot en demostrés la viabilitat. El repte és, però, que augmenti vertiginosament el percentatge de tràmits “electrònics”, la qual cosa afecta a la capacitat de l’administració de posar-se al dia i, també, del nombre d’usuaris en condicions de mantenir aquesta manera de relacionar-se amb l’administració. <br />Mentre aquest procés va madurant, hem de saber utilitzar mecanismes per optimitzar els recursos i reduir els temps d’esperar que els ciutadans han de “patir” quan opten –potser perquè no els queda altre remei- per ser atesos presencialment a l’edifici de l’Avinguda Salvador Dalí. Aquestes objectius imprescindibles requereixen una determinada política de personal: formació, especialització, exigència, remuneració, etc. I un ajuntament que ha d’estar en disposició d’atendre quasi 45.000 ciutadans, n’ha de ser conscient ... i conseqüent. Els temps d’espera que inverteix la ciutadania a ser atesa (eletrònicament o presencialment) per la maquinària municipal és percebut cada dia més com un element clau per a valorar l’eficiència dels consistoris. <br />4.2 Aposta per la continuïtat de FISERSA com a empresa pública.<br />El futur de FISERSA, empresa municipal de Figueres, acostuma a ser objecte de rumors. Un dels més habituals és el de l’existència d’uns hipotètics plans de privatització. Com a empresa, rutlla bé i ofereix balanços positius. Resulta, per tant, atractiva per al capital privat, especialment per als grans grups empresarials (alguns municipis ja tenen cedida l’explotació dels serveis d’aigua, clavegueram, etc.). No ens ha d’estranyar, doncs, que, en un context de crisi de les finances del món municipal, les especulacions sobre una possible privatització de FISERSA siguin moneda corrent i provoquin una certa inquietud entre els que hi treballen.<br />Quan el grup municipal d’ERC va entrar al govern municipal, l’alcalde ens va demanar la nostra opinió. No ens va costar gens de donar-la sense matisos: FISERSA havia de continuar essent una empresa de capital íntegrament públic. Entenem que no cal deixar al consistori sense l’aportació important que representa l’empresa en el capítol dels ingressos, especialment si tenim en compte que l’economia de l’ajuntament “plora” precisament pel aquest costat, més que pel de la despesa. Dit d’una altra manera: el problema que fa pràcticament impossible quadrar els comptes municipals amb l’actual estructura pressupostària és la reducció d’ingressos dels darrers anys, un cop estroncades les dues vies més decisives: els impostos derivats de lles llicències d’obres i la participació en els tributs de l’estat. Per això, modificar l’actual situació administrativa de FISERSA (treure a concurs públic la concessió del servei o privatitzar-lo), podria servir per a recaptar una elevada quantitat de diners que resoldria problemes puntuals de tresoreria, però empitjoraria a mitjà termini el capítol d’ingressos municipals i convertiria en objectiu quasi impossible quadrar el pressupost.<br />L’alcalde ha respectat la posició que ERC li ha expressat sempre amb rotunditat i en cap moment ens ha plantejat altres vies. De fet, li havíem comentat que seria convenient fer saber sense embuts a la ciutadania en general i als treballadors de FISERSA en particular, que no hi havia intenció de fer cap modificació en l’estatus de l’empresa. Per això, valorem molt positivament que hagi explicitat el compromís públic que li reclamàvem com a socis de govern. <br />4.3 ECOSERVEIS: una pedra a la sabata del pressupost municipal.<br />L’empresa mixta ECOSERVEIS ja fa temps que és objecte de controvèrsia en la gestió del dia a dia municipal. Va néixer l’1 de gener de l’any 2001, amb un un soci públic (ajuntament) que tenia el 27% de les accions, i un privat que se’n quedava el 73%. Estrany, però cert. L’objectiu, la concessió durant 14 anys de tres serveis: enllumenat, deixalleria i jardineria (parcs i jardins). Més tard, l’any 2002, s’hi van afegir els de recollida d’escombraries i de neteja viària. Quan l’empresa es va crear, el préstec formalitzat de 3,6 M€ es va destinar, a parts quasi iguals, a maquinària, edifici de l’empresa ... i a la reforma del Parc Bosc. En aquest darrer cas, una inversió d’1,2 M€ que no tenía relació amb la finalitat de l’empresa....però que va convenir al govern del moment. I encara podríem afegir que el benefici industrial del soci privat (8%) sempre hi és, siguin quins siguin els resultats; fins i tot quan hi ha una millora retributiva del personal, li pertoca un 8% de la quantitat que s’augmenta. Quant a la maquinària per a efectuar els serveis, l’amortització es va calcular a 8 anys, tenint en compte que era la vida útil que se li podia preveure. L’empresa, per tant, ja ha pagat la maquinària, que continua funcionant...però cada dia més obsoleta.<br />L’únic servei que s’autofinança a través dels impostos/taxes és el de recollida d’escombraries. Malgrat que el consistori ha d’aprovar els plans de gestió –determinades condicions econòmiques del contracte–, el percentatge del pressupost de despesa municipal que s’enduu ECOSERVEIS és cada cop més important (17 % aquest any) i difícil d’assumir, tot i que els serveis que presta resulten essencials per a la qualitat de vida de la ciutadania. El salt endavant espectacular es va fer l’any 2008, primer pressupost de l’actual mandat, en què es va passar de 4,5 a 6,2 milions d’euros (en el del 2011, s’enfila fins als 8,1).<br />Davant de tot això, no ha de sorprendre que la coincidència pràcticament general en els grups del consistori que la situació resulta insostenible. No es tracta de renegar de la concessió com a sistema de prestació de serveis; es tracta, probablement, de admetre que el cost dels serveis, en les condicions establertes, resulta una pedra a la sabata del pressupost municipal (no l’única, lògicament !). Si tenim en compte que les concessions (d’uns serveis i els que s’hi van afegir més tard) acaben el primer dia de l’any 2015 i de l’any 2016, ens esperen encara uns quants anys de malson econòmic. I amb un agreujant: cada dia que passa es fa més necessari en alguns casos –és de sentit comú- canviar la maquinària per una de més nova i eficient. Però, és clar, això enduririra encara més les condicions econòmiques –el cost- de la concessió. <br />Un carreró en el qual costa de veure-hi la sortida en els anys que falten per al final de la concessió. Però les diferents formacions polítiques haurem de proposar-ne alguna, d’estratègia per a minimitzar l’impacte. <br />5. L’ordenació urbana i territorial de Figueres en clau de sostenibilitat.<br />5.1 El model urbanístic d’Esquerra<br />L’urbanisme és la planificació i la definició del model urbanístic de ciutat, que cal que faci l'Ajuntament conjuntament amb la participació dels propietaris i propietàries i la resta d’operadors públics o privats.<br />Des d’Esquerra volem donar resposta a les noves necessitats econòmiques i socials, adaptant la política urbanística local a la nova realitat del país, en la mesura de la competència municipal.<br />Apostem clarament a favor d'un model de municipi sostenible i respectuós amb el medi natural sobre la base de la utilització racional del territori per compatibilitzar el creixement i el dinamisme econòmic que comporta amb la cohesió social, el respecte al medi ambient i la qualitat de vida de generacions presents i futures.<br />Proposem un model de municipi ordenat i equilibrat, amb una utilització racional i del territori d’acord amb el model territorial de desenvolupament urbanístic sostenible. Un municipi equilibrat entre el règim de sòl urbà i no urbanitzable. Un municipi ordenat, ben compensat i estructurat.<br />Potenciem un model de municipi compacte, mediterrani, que moderi el consum del sòl.<br />Treballem per la utilització eficient de les àrees urbanes, la renovació i la reutilització dels teixits urbans per compactar la demanda d’espai per habitatge i per activitats econòmiques.<br />Promovem un model urbanístic de municipi al servei de les persones i de la cohesió social, on el municipi sigui un espai de trobada, relació i integració a una identitat comuna; en definitiva la construcció quotidiana de l’espai cívic.<br />Dissenyem un municipi amb veritables espais públics. Hem de liderar la construcció d’un espai cívic amb l’objectiu de teixir un espai de convivència real, fet i viscut pels ciutadans i ciutadanes. No podem seguir fent espais públics neutres i asèptics, projectats sense cap valor cívic. El disseny, la gestió i el manteniment de l’espai públic per Esquerra ha de recollir les necessitats de la ciutadania i situar-les com l’eix central de la política urbanística del municipi.<br />Establir rutes per a vianants que connectin els espais verds i de lleure a l’aire lliure de les diferents zones del nucli urbà entre ells i amb els espais naturals més adequats de l’entorn del nucli.<br />Fomentar els sistemes de connexió biològica entre els espais oberts, l’espai<br />construït i les masses forestals.<br />Elaborar ordenances municipals de protecció del medi natural i urbà i de defensa del paisatge.<br />Elaborar plans de gestió i preservació a nivell local dels espais oberts amb interès ecològic o paisatgístic, o que compleixen una funció compensadora de les activitats urbanes. Aquests espais no han de ser considerats només com a espais residuals per a futurs creixements.<br />Vetllar per la gestió adequada dels recursos naturals, patrimonials i culturals de la població per tal de garantir el seu manteniment a mitjà i llarg termini.<br />Ordenar l'horta marginal.<br />Municipi ordenat i equilibrat<br />Elaborar un catàleg de patrimoni local per tal de preservar els béns culturals<br />d’interès locals en totes les seves vessants —històric, natural, arqueològic...—, fent una especial atenció al patrimoni arquitectònic, però també al documental, etnogràfic i històric.<br />Vetllar per l’embelliment del paisatge urbà —neteja de carrers, rehabilitació de façanes, redacció de la carta de colors i de materials, enjardinaments...<br />Afavorir la compactació i la integració de les activitats del municipi, i promoure polítiques d’ordenació del territori que facin impossible la creació d’un continu urbà amb els municipis veïns.<br />Relligar els barris en l’espai urbà per articular l’estructura viària i de serveis.<br />Fugir del sistema de creació d’urbanitzacions que provoquen un creixement<br />desordenat i dispers i tenen un cost de manteniment molt alt per al conjunt de la població, optant en la mesura del possible per la seva reducció —a través de la compactació— o fins i tot per l’extinció.<br />Redacció de programes d’adequació per afavorir la regulació de les<br />urbanitzacions ja existents, dotar-les dels serveis públics bàsics i impulsar<br />polítiques que garanteixin la convivència d’usos per fer front als costos del<br />creixement difús.<br />Redacció de mapes de soroll orientats a actuacions que tenen per objecte<br />prevenir o reduir la contaminació acústica a què està exposada la població i la preservació i/o millora de la qualitat acústica del territori.<br />Establir, a través d’ordenances municipals, sectors i horaris de baix nivell de soroll en les zones residencials del municipi.<br />Afavorir, en el planejament urbanístic, el desenvolupament del petit i mitjà comerç urbà i l’equilibri entre els diferents formats d’oferta.<br />Potenciar les illes de vianants i, simultàniament, els plans de dotació<br />d’aparcaments perquè afavoreixin el comerç urbà tant al centre com a totes les àrees urbanes amb una presència destacada de l’activitat comercial.<br />Impulsar polítiques contundents amb la protecció de la legalitat urbanística.<br />Municipi compacte<br />Promoure un urbanisme tendent a crear un municipi compacte i continu, dens, policèntric, multifuncional i participatiu: la ciutat complexa.<br />Fer les reserves de sòl a les zones de nova urbanització i engegar estratègies per alliberar sòl allà on sigui necessari per tal de dotar els barris de tots els equipaments escolars, esportius, etc. que necessita la ciutat compacta.<br />Fer propostes urbanístiques encaminades a la renovació urbana. Transformació d’usos i rehabilitació d’habitatges per tal de disminuir els creixements innecessaris.<br />Resituar sectors de creixement dispersos previstos en anteriors planejaments, com a creixements del municipi per tal d’afavorir la compactació del territori, la protecció del sòl i la gestió sostenible de l’urbanisme.<br />Disposar d’espai suficient d’aparcament i parada per a persones discapacitades, per al transport escolar i de passatgers, per als taxis i per al veïnat amb infants, malalts i gent gran.<br />Municipi al servei de les persones<br />Aprofitar els espais naturals per a les persones, creant zones per a l’esbarjo, el passeig i l’esport on es pugui anar amb bicicleta o simplement caminar amb una relativa tranquil·litat.<br />Racionalitzar l’espai urbà per facilitar la mobilitat de les persones discapacitades o amb mobilitat reduïda, especialment disposar d'aparcaments reservats a aquest efecte.<br />Crear circuits urbans per a la pràctica de l’esport.<br />Fomentar, on sigui possible, la creació de centres educatius integrats —infantil, primària i secundària.<br />Constituir el Consell Assessor Urbanístic, previst com a voluntari a la Llei<br />d’urbanisme, per garantir i fomentar els drets de participació dels ciutadans i<br />ciutadanes en la definició del municipi.<br />Actuar en resituar aquells usos conflictius amb l’ús residencial per tal de millorar la qualitat de vida de la ciutadania.<br />Dissenyar i construir una xarxa d’equipaments públics per tal que la ciutadania tingui garantida les seves necessitats.<br />Municipis amb veritables espais públics<br />Potenciar els espais oberts que compleixin una funció compensadora de les<br />activitats urbanes i formen part essencial del patrimoni paisatgístic del municipi.<br />Pensar i dissenyar l’espai públic des de la perspectiva de gènere, de manera que es puguin aconseguir espais integradors on es barregi la gent i on la seguretat sigui un factor a considerar, perquè tothom s’hi senti còmode. Plantejar la il·luminació de l’espai públic com un factor de seguretat.<br />Afavorir i assegurar la creació i el bon manteniment dels espais verds.<br />Afavorir que les amplades de les voreres siguin proporcionals a l’amplada dels carrers, procurant que no siguin inferiors a 1,5 metres a cada costat, i en cas de carrers de poca amplada, tendir a convertir-los en zones de preferència per a vianants.<br />Establir eixos cívics, pensats de manera que els espais de vianants guanyin presència, i minimitzar l’espai de circulació rodada al mínim necessari.<br />Potenciar la pràctica esportiva en els espais verds, de manera que se’n fomenti el respecte i la recuperació en favor de la ciutadania.<br />Redactar el Pla d’accessibilitat municipal i adaptar, en la mesura de les<br />possibilitats, l’espai públic de les nostres poblacions a aquest Pla.<br />5.2 Urbanisme participatiu: un nou pla general per a vertebrar el procés de transformació urbana amb l’emergència de les noves centralitats. <br />Un dels temes que marcaran el proper mandat a Figueres és la reforma del pla general d’urbanisme. Fa massa temps –des del llunyà 1983!– que es van fent modificacions puntuals; tantes, que l’actual ordenació no té res a veure amb la de 1983...i això sense que s’hagi fet cap pla general nou en quasi 30 anys.<br />Molts estudiosos de l’urbanisme municipal consideren que en les legislatures en què convé elaborar un (nou) pla general d’ordenació urbana –una eina de gran transcendència econòmica, com es pot intuir– la pluralitat en la distribució de regidors resulta democràticament fonamental: quanta més necessitat de pactes en l’aprovació de les noves regles de joc urbanístic hi hagi, més fàcil serà que el nou planejament respongui a interessos (més) generals. O si és vol, en sentit contrari: quanta més participació decisiva hi hagi (de la ciutadania i dels grups amb representació a l’ajuntament), més improbable resultarà que la nova ordenació urbana respongui a interessos particulars. <br />5.3 Un creixement controlat de la ciutat.<br />A aquestes alçades, és ja un fet evident que el creixement urbanístic en si mateix no és una resposta al futur econòmic i social d’una ciutat; ans al contrari, en pot esdevenir la hipoteca que marqui les limitacions del seu futur. <br />La fugida endavant cap a la construcció de més habitatges és només de forma puntual una font d’ingressos. I, en canvi, esdevé un deute de futur per a aquells nous ciutadans i ciutadanes que arriben i esdevenen usuaris de nous serveis educatius, sanitaris i socials. El creixement de la ciutat posa a prova les seves xarxes de comunicacions i de serveis bàsics, que és allò que li confereix el seu veritable caràcter de ciutat. Aquesta mena de serveis hauran de ser donats per l’administració municipal i per d’altres administracions, i per tant entren en una roda de despeses permanents per a les quals no hi ha uns ingressos permanents consolidats.<br />Els ciutadans i ciutadanes de Figueres som sabedors (i patidors) que molts d’aquests serveis bàsics no són suficients, ja a hores d’ara, per satisfer les actuals necessitats de la nostra ciutat i comarca. Si avui estem desbordats per l'espectacular creixement poblacional dels darrers anys, com podem pensar que un nou i desorbitat augment de població no comportarà una minva encara més escandalosa dels serveis que cal oferir a la ciutadania? ¿ Ens podem plantejar seguir creixent de forma indefinida, sense un full de ruta que ens marqui fins a on d’arribar la nostra ciutat? No ha arribat ja el moment d’establir una planificació de creixement i serveis que ens garanteixi una Figueres sense mancances de serveis per als seus habitants actuals i futurs? És només el mercat qui decidirà per nosaltres? <br />Està en joc el futur de la nostra ciutat, i pensem que la situació de crisi que afrontem és una bona oportunitat per pensar quina és la Figueres que volem, i què volem que sigui (o no) la nostra ciutat quan sigui gran. Per dibuixar aquest futur no n'hi ha prou amb cuidar els detalls, cal una planificació substantiva, rigorosa, meditada, que garanteixi que Figueres es pugui tornar a situar entre les ciutats punteres del país. I que deixi ben clar que quantitat no sempre és qualitat. <br />Figueres és un municipi amb creixement potenciat. Cal definir quin és aquest creixement i temporalitzar-lo. No créixer de cop, en aquest sentit cal revisar el Pla General d'Ordenació Urbana de Figueres que doni un sentit de globalitat a aquest creixement i no com s'ha fet fins ara amb modificacions puntuals que van creant pedaços difícils de relligar al global de la ciutat.<br />El Pla General vigent actualment data de l’any 1983, durant aquest període de 28 anys la nostra societat ha canviat molt i Figueres necessita adequar-se als nous temps, tot aplicant criteris generalitzats de sostenibilitat ambiental i de millora de la qualitat urbana.<br />Per tan proposem que:<br />Es revisi l’actual Pla General d'Ordenació Urbana de Figueres, datat de l’any 1983, fent-lo al màxim de participatiu i atenent al major nombre d’interessos possible de veïns i societat civil.<br />El criteri bàsic que hauria de tenir en compte el nou Pla General és la conformació de l’anomenada ciutat tranquil·la i compacta, on els espais d’ús públic recuperin la importància que darrerament han anat perdent, i la ciutat connectada amb el seu territori, com a espai de passeig i de lleure.<br />La ciutat tranquil·la: Figueres és una població de dimensions reduïdes on la major part de desplaçaments es poden realitzar a peu, per tant l’urbanisme hauria d’afavorir aquest fet. Aconseguir que les voreres dels carrers siguin amples, les zones de vianants ampliades de forma radial i les zones de circulació siguin lentes.<br />La ciutat compacta: La protecció del medi ambient reclama la defensa del territori, això significa que no podem anar construint tota la superfície disponible amb una ciutat de baixa densitat. Per tant cal construir una ciutat de densitat mitjana, defugint les grans concentracions que acaben provocant la suburbialització de la ciutat.<br />Seguir el criteri de la rehabilitació urbana, no podem deixar abandonat i desèrtic tot el casc antic, és un valor que l’hem de protegir. Cal un Pla especial de millora del Centre Històric de Figueres”. Aquesta rehabilitació hauria d’anar acompanyada d’una decidida política d’ajudes, subvencions i convenis amb altres administracions de nivell superior com també a particulars de manera que aquests habitatges es puguin dedicar a la venda o lloguer per a persones amb dificultats d’accés a l’habitatge (joves i altres col·lectius desafavorits).<br />Oposició a la creació de nous nuclis urbans, comercials o industrials aïllats del nucli urbanitzat. En contra es defensarà un creixement del nucli urbà, radial i continuat.<br />Garantir que cada barri-districte compti amb les mateixes oportunitats i igualtats en l'establiment dels serveis i els equipaments.<br />Inventariar i aprovar un “Pla de control dels edificis en mal estat” així com tramitar expedients de ruïna i garantir la seva diagnosi.<br />Figueres és un municipi amb creixement potenciat. Cal definir quin és aquest creixement i temporalitzar-lo. No créixer de cop, en aquest sentit cal revisar el Pla General d'Ordenació Urbana de Figueres que doni un sentit de globalitat a aquest creixement i no com s'ha fet fins ara amb modificacions puntuals que van creant pedaços difícils de relligar al global de la ciutat.<br />El Pla General vigent actualment data de l’any 1983, durant aquest període de 28 anys la nostra societat ha canviat molt i Figueres necessita adequar-se als nous temps, tot aplicant criteris generalitzats de sostenibilitat ambiental i de millora de la qualitat urbana.<br />5.4 L’aposta pel model ferroviari de les dues estacions<br />FIGUERES, SENSE ESTACIÓ!<br />El 17 de desembre de 1877 arribà el ferrocarril a Figueres. La línia ferroviària Barcelona – Girona – Figueres arribà fins a Portbou al cap d’un mes, el 20 de gener de 1878. Aquesta línia fou anomenada camins de ferro de Barcelona a França per Figueres.<br />L’esdeveniment fou molt important per la comarca de l’Alt Empordà i dels municipis per on va passar la línia. Més ho va ser per a la ciutat de Figueres, que es convertí en una de les estacions més importants de tot l’eix mediterrani.<br />La posició geogràfica de l’estació de Figueres l’ha convertida en un lloc estratègic al llarg d'aquests 133 anys d'existència. El nom de Figueres i la seva estació surt en tots els documents que esmenten la ciutat com a punt d’arribada o de sortida de Catalunya. La ciutat de Figueres també és coneguda dins de la xarxa europea de ferrocarrils com una de les estacions més rellevants d'aquesta banda d'Europa.<br />Però a partir del funcionament de l’anomenada nova estació de Vilafant (o bé de l’Alt Empordà), el nom de Figueres ha desaparegut del nomenclàtor ferroviari internacional, juntament amb tota la seva història.<br />El fet que l'estació estigui al terme municipal de Vilafant no és un fet anecdòtic, sinó que comporta un seguit d'inconvenients ben grossos. Un dels més evidents és que està situada als afores de la ciutat (millor dit, al poble del costat) i això crea unes noves necessitats de mobilitat que fins ara no es tenien. <br />La ubicació de l'estació també és un problema per al transport urbà, ja que els autobusos de Figueres no poden arribar a l'estació sense el permís de la Generalitat i l'acceptació de l'empresa TEISA, que és qui té la concessió del servei interurbà de viatgers entre Figueres i Olot, perquè Vilafant és una de les parades d'aquesta línia. <br />Quan l'estació operi a ple rendiment d'aquí a uns anys, generarà unes necessitats de transport que ni Figueres, ni Vilafant, ni la Generalitat (via Teisa) poden assumir per separat a un cost raonable. No cal ni dir que Vilafant té unes necessitats de transport urbà que la línia de TEISA Figueres-Olot no satisfà. Per la seva banda, l'Ajuntament de Figueres realitza, a hores d'ara, un gran esforç econòmic per disposar d'un servei de transport urbà suficient, ja que per al proper 2011 haurà de cobrir un dèficit de més de 700.000€, sense comptar amb cap subvenció estatal, ja que només la reben les poblacions de més de 50.000 habitants (la xifra a partir de la qual és obligatori que un municipi presti aquest servei); i no hi fa res que la suma de Figueres i Vilafant representi un entorn urbà continu amb més de 50.000 habitants, <br />Donada aquesta situació, s'imposa la necessitat d'arribar a un acord de col·laboració entre els municipis de Figueres i de Vilafant en matèria de transport urbà, que inclogui el servei de taxi i de bus en una àrea metropolitana, amb la participació de la Generalitat i de Teisa. Només compartint aquest serveis aconseguirem millorar-los a un cost assumible per als municipis i per als ciutadans. <br />Esquerra defensarà en el proper mandat l'estació del tren convencional al centre de la ciutat i amb les vies soterrades, i demanarà un pacte polític sobre aquesta qüestió a la resta de partits figuerencs durant la campanya.<br />El Grup Municipal d'ERC entén que l'actual traçat del TGV no impugna de cap manera l'opció que sempre ha defensat de mantenir l'estació del tren convencional en el centre de la ciutat, en el seu emplaçament actual, però amb les vies soterrades, per tal que s'eliminin els actuals passos a nivell existents, que constitueixen unes autèntiques barreres urbanístiques que constrenyen el desenvolupament de la ciutat.<br />L'actual crisi econòmica fa pràcticament inviable el trasllat de l'actual estació del tren convencional, situada al cor de la ciutat, a la població veïna de Vilafant, on hi ha l'estació del TGV. Els elevadíssims costos d'aquest trasllat, que el Ministeri de Fomento sempre ha dit que no pagaria (i que l'Ajuntament en cap circumstància mai no podria finançar), el fan senzillament impossible. D'aquesta manera, la crisi es converteix en una nova oportunitat perquè la ciutat defensi la centralitat de l'estació del tren convencional, tal i com ha defensat ERC, un gran nombre de figuerencs (que van recollir milers de signatures en favor d'aquesta opció) i nombrosos ajuntaments de la comarca (de signe polític ben divers). Encara hi som a temps i el nou govern municipal que surti de les properes eleccions pot ser clau per aconseguir aquesta reivindicació ciutadana i comarcal. Cal, però, que existeixi un compromís prou ampli com perquè des de Madrid acabin acceptant aquesta opció, que ja compta amb importants avals tècnics i que, per tant, és completament viable des d'aquesta perspectiva. Ara cal que també sigui viable des d'una perspectiva de caire polític. <br />Es tracta d'una qüestió de racionalitat política i no pas un tema que respongui a cap mena de posicionament ideològic d'un o altre signe. Per això ERC demanarà, ja en la propera campanya electoral municipal, a la resta de forces polítiques figuerenques que es comprometin davant la ciutadania a defensar aquesta opció. Ja es va aconseguir el pronunciament d'un ple municipal en aquest mandat. Ara cal assegurar que el futur govern de la ciutat es comprometi també en continuar lluitant per fer viable aquesta alternativa. <br />Els avantatges de mantenir l'estació al centre de la ciutat amb les vies soterrades són indiscutibles. Així, poder anar a peu a l'estació per agafar el tren convencional és bàsic per no haver d'augmentar encara més el trànsit automobilístic urbà, ara mateix ja al límit de les seves capacitats. Les principals poblacions catalanes com Barcelona i Girona han seguit aquest mateix criteri, malgrat l'arribada del TGV. I les que no ho han fet així, ara ja se'n queixen d'haver situat l'estació convencional fora del nucli urbà. No podem badar, ja que la decisió que prenguem ara hipotecarà durant dècades el desenvolupament ciutadà. <br />CENTRALITAT DE L’ESTACIÓ DEL TREN<br />Reclamar, amb fermesa i sense embuts: <br />El soterrament de la via de tren convencional, eliminant d’aquesta manera els passos de nivell de la carretera de Roses, etc. Un volum important dels usuaris provenen de l’est de la comarca, de manera que desplaçar l’estació a l’Oest de Figueres (Vilafant) augmentaria la circulació pel centre de Figueres. Aquest soterrament donaria la possibilitat d’obrir nous espais urbans (zones verdes, aparcaments, avinguda d’entrada a la ciutat, etc.).<br />La centralitat de l’estació de tren: actualment l’estació de tren és molt més accessible a la major part de la població de Figueres que pas la solució ferroviària que l’actual equip de govern vol trobar-li. A més a més, és veïna de l’estació d’autobusos, i cal que es potenciïn mútuament i es facilitin les connexions entre els dos mitjans de transport.<br />Potenciar l’actual traçat de tren convencional que va fins a Portbou com a línia d’ample europeu, de passatgers i de mercaderies, aconseguint que es garanteixin unes bones connexions internacionals.<br />Estudiar la viabilitat d'una connexió ferroviària entre Figueres i Roses.<br />Millora del servei de ferrocarril establint un sistema de rodalies per Girona:<br />Reclamar més freqüència de pas.<br />Aconseguir una adaptació entre els horaris dels trens i les necessitats reals dels seus usuaris figuerencs, sobretot pel que fa a l'ampliació en sortides a primera hora, i d'arribades a la darrera.<br />No suprimir el transport el cap de setmana amb connexions actualment gairebé impossibles amb França.<br />Pressionar RENFE per que s’ampliïn encara més les adaptacions dels vagons a les persones amb mobilitat reduïda (PMR).<br />Pressionar RENFE per que s’ampliïn les adaptacions dels vagons per a ús i transport de bicicletes.<br />Centralitat de l'estació del tren.<br />Volem soterrar el traçat actual del tren, mantenint l’estació en el mateix lloc. El traçat que nosaltres defensem és el que han seguit, o tenen planificat seguir, ciutats com ara Girona, Vic, Vilafranca del Penedès, Montmeló, El Prat de Llobregat, Lleida o Barcelona, sense anar més lluny. Malgrat tot el que ens volen fer creure, encara hi som a temps !<br />5.5 La millora de l’espai públic com a factor de cohesió social.<br />Una de les principals necessitats de la ciutat de Figueres és la millora de l’espai públic com a factor de cohesió social, per això ens caldrà adaptar l'espai públic a les noves necessitats, com ara: <br />- Millora d'espais com són la plaça de l'Escorxador i la plaça del Sol.<br />- Afavorir la creació de nous espais i equipaments públics.<br />- Política de manteniment i conservació dels espais públics.<br />Parcs i jardins.<br />- Vetllar per un manteniment dels parcs i jardins públics més acurat, com a mesura d'estalvi econòmic i del foment del seu ús social. <br />- Utilitzar plantes autòctones i criteris de xerojardineria en la reposició i manteniment dels jardins urbans.<br />- Divulgar el coneixement del nostre entorn natural mitjançant cartells informatius de les seves espècies –tot fent pedagogia–, i sempre en els espais verds que ho permetin.<br />- Potenciar l’ús social dels nostres parcs i jardins.<br />Zones verdes.<br />- Creació d’una gran àrea lúdic-esportiva a la Muntanyeta, l'anomenat “El Parc del Castell”, on es combinin elements pel gaudi paisatgístic amb elements de potenciació com a zona per a la pràctica de l'esport, fent especial èmfasi en la millora de les condicions del caminet que envolta la fortalesa, els accessos per la Pujada del Castell i des de l'Hospital.<br />- Creació d'un nou parc urbà que relligui l'actual trama urbana entre el barri de la Creu de la Mà, la Ronda Sud i el Cementiri Municipal.<br />- Plantarem més arbres i arbusts a les nostres places i carrers, com a mesura per fer la ciutat més agradable i més respirable.<br />Els horts i conreus.<br />- Protecció i incentivació dels propietaris d’horts i conreus de tal manera que els afores de Figueres mantinguin la imatge tradicional agrícola de la nostra comarca.<br />- Implantar una política de lloguer o concessió d'horts periurbans, i regulació dels existents.<br />Zones d’esbarjo, lleure i esport.<br />- Prioritzar la construcció del tipus de places anomenades “toves”, en comptes de les “dures”.<br />Castell de St. Ferran.<br />Sense voler entrar en massa subhastes sobre els usos civils i públics que cal donar al Castell de St. Ferran, des d’Esquerra apostarem per tal que el govern municipal tingui molt més pes dins el Consorci que gestiona el Castell de St. Ferran.<br />GESTIÓ DEL PATRIMONI NATURAL FIGUERENC.<br />- Cal prioritzar la protecció i restauració dels espais que envolten el riu Manol per la seva vital funció de connexió ecològica entre espais naturals.<br />- Regular el sòl no urbanitzable amb criteris de protecció activa que quedin prou reflectits en el planejament urbanístic. S'ha de realitzar amb criteris de restauració, rehabilitació i conservació funcional i estructural.<br />- Potenciació d'espais naturals tradicionalment ignorats, com poden ser el Pla d'Hostalets, les Basses de Sant Pau, etc.<br />- Crear i connectar Figueres amb el seu entorn no urbà mitjançant xarxa de camins per vianants i bicicletes ben senyalitzats, i que permetin travessar barreres com ara l'autopista o les vies del tren –sense ser túnels o ponts de difícil accés. <br />- Recuperació del camí de la Font del Soc.<br />- Recuperació dels antics camins que anaven als pobles veïns amb Figueres.<br />- Definir les "vores" de la ciutat i la transició urbà – no urbà, amb cert criteri de qualitat paisatgística.<br />5.6 El compromís d’Esquerra amb el dret a l’habitatge. <br />Des d’Esquerra defensem que l’habitatge és una peça fonamental en la configuració de l’espai cívic. Per això cal dedicar especial atenció a l’habitatge protegit i concebre’l com un estoc social al servei de diverses generacions, i defensar que la producció d’habitatge protegit no pot suportar un etern tornar a començar cada 10 anys. Cal liderar-ho des dels ajuntaments a través d’iniciatives per aconseguir la preservació del sòl i dels parcs d’habitatge de propietat municipal mitjançant règims de tinença que no suposin la pèrdua de la propietat del sòl, com per exemple el dret de superfície, la concessió administrativa o la cessió d’ús en règim cooperatiu. És estratègic, ateses les dificultats locals, d’invertir en la compra de sòl i de col·laborar amb la creació d’un mercat secundari d’habitatge protegit, sense que s’incorpori al mercat de renda lliure.<br />Des d’Esquerra hem de capitalitzar un fort sector social composat pel sector públic local i nacional, les cooperatives d’habitatge i les fundacions, i reforçar els patrimonis públics de sòl i habitatge, garantir-ne la propietat pública i deixar de vendre els aprofitaments urbanístics per finançar despesa municipal, assajant noves formes de propietat, com el dret de superfície, el dret d’ús com a model de gestió. S’ha d’afavorir un nou sector empresarial fins ara testimonial que aposti per la promoció i la gestió de parcs de lloguer i/o dret de superfície, i mecanismes financers que facilitin la canalització d'estalvi particular cap a una activitat immobiliària no especulativa i sostenible.<br />5.7 Polítiques per fer efectiu el dret a l’habitatge.<br />Promoció d’habitatge de lloguer, lloguer amb opció de compra, cessió d’ús o en dret de superfície<br />Actualment el parc d’habitatges desocupats és molt important a pràcticament totes les poblacions, i la perspectiva de trobar-los una sortida a través de la venda és reduïda. Per això, bona part d’aquests pisos han aflorat per incorporar-se a l’oferta de lloguer.<br />Donar preferència, en les promocions públiques d’habitatge de lloguer, als joves, la gent gran, les famílies monoparentals i els segments de població amb dificultats, per tal de garantir el dret a l’habitatge de tota la ciutadania.<br />Mantenir la titularitat de sòl municipal destinat a la promoció d’habitatge protegit i fer habitatge de lloguer, ja sigui amb promoció pública directa, o a través del drets de superfície durant un període llarg.<br />Procurar que promocions privades sense vendre passin a règim de lloguer —amb opció de compra o sense— i, preferentment, a lloguer protegit.<br />Crear una borsa d’habitatge jove.<br />Estudiar si en base a la situació del municipi, cal proposar a la Generalitat de canviar els preus actuals de l’habitatge protegit, o canviar de zona per poder treballar amb preus per sota dels de mercat.<br />Facilitar l’accés a l’habitatge<br />Procurar el manteniment dels ajuts al lloguer de la Generalitat a persones i<br />famílies que tenen dificultats, i el manteniment dels ajuts de l'Estat a l’emancipació de joves, i gestionar-ne les sol·licituds on existeixi oficina d’habitatge.<br />Informar des dels serveis socials a les famílies que tinguin més necessitat<br />d’aquests ajuts.<br />La rehabilitació i el manteniment dels edificis<br />Fomentar la rehabilitació per ajudar a reduir l’estoc d’habitatge antic buit, que sovint ho està per falta de manteniment.<br />Fomentar la incorporació al mercat dels habitatges buits mitjançant incentius a la rehabilitació estructural i/o funcional.<br />Fomentar la rehabilitació establint antiguitats dels edificis més estrictes que les del Decret 187/2010 a efectes de l’obligatorietat de les ITE via ordenances<br />municipals, amb una fiscalitat local adequada via bonificacions o subvencions.<br />El Pla local d’habitatge pot proposar, mitjançant conveni amb la Generalitat, la rehabilitació dels habitatges dels centres històrics amb la declaració d’àrea de rehabilitació o de conjunt d’especial interès quan raons d’envelliment del parc, de seguretat, o de la situació social de les persones ho faci aconsellable.<br />En els municipis grans o que s’ho puguin permetre, disposar d’oficines d’habitatge que incorporin com a tasca important impulsar la rehabilitació del parc d’habitatges, ser proactius per aconseguir la implicació del veïnatge, tramitar els ajuts d’altres administracions a la rehabilitació i, si la situació econòmica municipal ho permet, facilitar un avançament al cobrament de les subvencions.<br />Aplicar el control periòdic de les edificacions per detectar riscos pel mal estat dels edificis, i prendre mesures per corregir els problemes detectats.<br />Donar a conèixer i promoure els ajuts per a la instal·lació d’ascensors en edificis que no en tenen, i millorar-ne l’accessibilitat.<br />Des de les oficines de rehabilitació, fer mediació per afavorir l’acord del veïnat, tant per la rehabilitació com per la instal·lació d’ascensors.<br />Disposar d’una ordenança per la millora del paisatge urbà que reguli aires<br />condicionats, antenes, baixants i escomeses.<br />El foment de la rehabilitació suposa gestionar la detecció d’habitatge vacant per posar-lo en valor, la qual cosa es pot fer mitjançant l’encàrrec d’un cens<br />d’habitatges desocupats.<br />Control de les condicions d’habitabilitat<br />Establir mesures per detectar i evitar la concentració massiva de persones en immobles, a través del padró municipal, i si cal amb comprovacions als pisos. Així evitem un fet negatiu a nivell social i també la degradació personal i humana de les persones ocupants.<br />Actuar evitant l’ocupació com a habitatge de locals o espais que no reuneixen les condicions d’habitabilitat.<br />Prevenció de conflictes socials<br />Dedicar esforços a fer mediació entre el veïnat de les escales amb conflictes per pagaments de la comunitat.<br />Pressionar des dels municipis per modificar la norma estatal que permet el<br />desnonament per hipoteques impagades mentre la família ha de seguir pagant per un pis del que no podrà ocupar.<br />Destinar allotjaments per a col·lectius protegits. Des dels municipis s’han de<br />dedicar part de les promocions d’ús residencial col·lectiu, o d’ús comunitari<br />temporal a donar allotjament a col·lectius amb necessitats especials de caràcter transitori, com ho pot ser la comunitat universitària, o les persones amb necessitats de tutela, com per exemple els col·lectius més vulnerables.<br />Ajuts al pagament de l’habitatge, ja sigui amb quotes de hipotecàries o de lloguer de caràcter permanent o de caràcter urgent.<br />Mitjançar en el lloguer social a través de les borses de mediació per al lloguer social i les borses d’habitatge jove que s’integren a la xarxa de mediació, la qual cosa farà incrementar el parc d’habitatges que es destina a lloguer social, amb finançament de la Generalitat per contracte signat.<br />Posar en marxa el programa de cessió d’habitatges als ajuntaments per a lloguer social amb lloguer garantit, prèvia rehabilitació de l'habitatge si s’escau —aval lloguer.<br />Posar en marxa el programa d’habitatges d’inserció i d’acollida per a aquelles finalitats, d'entre les previstes, que proposi l’Ajuntament i que conveni amb la Generalitat —víctimes d’assetjament immobiliari, immigrants en situació vulnerable, víctimes de violència masclista, etc.<br />Posar en marxar el programa per a la rendibilització del parc de lloguer,<br />bàsicament el privat, adreçat a fer viables els contractes de lloguer anteriors al 1985, compensant el diferencial de rendes, amb el compromís de llogar per un termini mínim de 10 anys.<br />Alguns programes complementaris en exercici de les competències locals<br />Compra d’habitatges existents a persones que no puguin fer front als crèdits<br />hipotecaris a canvi d’un lloguer vitalici o d’un lloguer protegit —és una alternativa a la copropietat que només es preveu per part de la Generalitat.<br />Subvencions complementàries a les del Pla català d’habitatge per fer front a<br />impagaments de lloguer o de quotes hipotecàries.<br />Subvencions per pas d’una hipoteca de tipus variable a tipus fix o per<br />assegurança de cobertura de fluctuació del tipus d’interès.<br />Compres de sòl de promotors amb dificultats per, posteriorment, incrementar la reserva mínima per habitatge protegit al 50%, amb l’obtenció d’ajuts per compra i urbanització d’acord amb el Pla estatal.<br />Adquisició de parc vacant de promotors com habitatge existent a preu concertat per promocions completes i destinar-los al lloguer mitjançant l’empresa municipal.<br />També fóra possible pactar amb el propietari que subscrigués contractes de lloguer amb opció de compra per promoció sencera amb l’Ajuntament, facultant al consistori per subarrendaments a tercers. Al cap de 7 anys, l’Ajuntament pot adquirir l’habitatge descomptant el 40% d'allò que ja ha pagat.<br />Creació d’una oficina local d’habitatge.<br />Creació d’una empresa pública<br />La creació d’una empresa pública permet dotar-se d’un instrument de gestió<br />descentralitzada, la qual cosa significa posar en marxa de manera integrada aquelles polítiques d’habitatge pròpies dels municipis mitjans de Catalunya. L'empresa pública ha de tenir funcions de promoció del sòl i l'habitage, i la possibilitat d’adscriure-hi l'Oficina local, tot això sense perjudici d’aquells programes propis de l'Ajuntament. <br />La utilització de l’empresa pública com a ens descentralitzat i amb la qualificació jurídica d’entitat urbanística especial, permet l’exercici de competències urbanístiques de gestió de sòl com a proveïdor de serveis urbanístics municipals, creant un marc de relació entre l’Ajuntament i l’empresa.<br />Signar un contracte de prestació de serveis entre l'Ajuntament i l’empresa per la gestió dels serveis d’habitatge de competència municipal o acordats amb altres administracions adscrits a l’Oficina local d’habitatge.<br />Crear el Patrimoni municipal del sòl i l'habitatge com a registre de béns<br />patrimonials específic adscrit i gestionat per l’empresa.<br />Atorgament a l’empresa de la condició d'administració per tal que pugui<br />desenvolupar competències administratives d’aprovació d’instruments de gestió urbanística i d’altres i, per tant, pugui desenvolupar per compte de l'Ajuntament els planejaments allà on l’empresa tingui interessos patrimonials o sigui d'interès municipal.<br />Elaborar un catàleg de serveis intern adreçat a tots els serveis municipals, i un d'extern, adreçat a la ciutadania.<br />Concretar, mitjançant encàrrecs de gestió, aquelles actuacions que es vulgui que l’empresa local actuï com a proveïdora de serveis municipals, amb la corresponent contraprestació econòmica.<br />Establir una fi

×