Discrepàncies sobre el nº mínim d’hematíes. No val només tira reactiva. Sensibilitat de les tires 91-100%. Especificitat: 65-99%. 2 determinacions per a descartar diagnòstics erronis: menstruació, exercici físic intens, febre…
Tret de trastorns hemodinàmics que posin en risc la vida VPP+ per a neo entre 40-59ª 4% homes i 6% dones.
Hematúria prostàtica: sol ser inicial. Per varices cervicals. Molts cops diagnòstic per exclusió. La neo de próstata ocasiona hematúria en fases avançades, si que provoca més sovint hemospèrmia. Microscòpica: menys de 100 hematies per camp. No canvia de color Macroscòpica: a partir de 100 hematies per camp. Visible Transitòria: exercici intens, febre, activitat sexual o trauma. Més freq entre 15-40 anys
Hematúraia per litiasis sol ser intermitent i escassa Hematúria traumàtica: no és proporcional al grau de lesió. L’eco pot passar per alt les lesions. S’ha de fer TAC. Els que han tingut un esquistosoma tenen més risc de neo de bufeta
Malalties infeccioses sistèmiques: hepatitis, endocarditis… Fístules A-V per ex postbiòpsia Trombosis venosa renal: en nens deshidratats Trombosis artèria renal : en traumes
Fenolftaleina: laxant Metocarbamol: relaxant musc. Esbarzer o romaguera: zarzamora Semen: si recollim la mostra d’orina poques hores després del coit. Contaminació: acid ascòrbic , hipoclorit sòdic (lleixiu) o povidona iodada. (l’oxidació de la mostra a l’aire lliure augmenta la quantitat d’hemoglobina lliure per lisis eritrocitària que enfosqueix l’orina
En nens i joves són causes freq. D’hematúria
Associació d’urologia americana relaciona aquests factors de risc tumoral en pacients amb hematúria Ocupacional: benzens o amines aromàtiques
Painless hematuria: hematúria monosimptomàtica o aillada. Dismòrfics (diferent forma i tamany): causa glomerular Isomòrfics (iguals): origen no glomerular Cilindres: imflamació aguda glomerular Piúria o bacteriúria: fer urocultiu
Palpació abdominal: descartar mases abdominals, globus vesical, quists renals AC: pot ser patològica en cas d’embolisme Genitals externs: cossos estranys, condilomes Lesions cutànies: eritema malar en ales de papallona en el lupus, nefropatia en lupus mal pronòstic
No val la tira reactiva sola Piúria i hematúria estèrils: descartar tbc Anal: VSG, Glu, creatinina, urea, got, gpt, coagulació urat, Na,K, P i Ca. Orina complet Proteinúria: permet classificar-la en lleu (menys d’1 gram), moderada (de 1 gram a 3,5 )i nefròtica (més de 3,5 grams) Rx: càlculs radioopacs, informació sobre forma i contorn renal. Eco: detecció de masses a partir de 2cm ECO: masses renals, poliquistosis, litiasis, lesions vesicals. Eco-doppler: patologia vascular,malformacions renals, hidronefrosis…
3 mostres d’orina. De la segona orina del matí. Enviar a anatomia patològica.
Citologia d’orina: especificitat del 95 al 99% i sensibilitat del 66 al 79%. Insensible per a detecció de cèl de càncer renal. Seriada 3 dies, 2ª orina del matí, pot i nevera i ANAT-PAT Estudis seroimmuno: causa sistèmica en l’hematúria glomerular Cistosòpia:Si hi ha hematúria franca s’ha de fer d’inici. Permet agafar biòpsia de la bufeta UIV d’elecció per a tumors d’uroteli localitzats en pelvis renal o uréter. TAC: prova on es veu millor la litiasi, les lesions perirenals, les afeccions renals i les complicacions associades Areteriografia renal<. En diagnòstic d’angiomes, malformacions vasculars i embólia de l’art. Renal Biòpsia: no indicada en l’hematúria aillada, i indicació no absoluta en la de causa glomerular.