Urgencias hipertensivas

637 views

Published on

Sesió den Pepió Tarragona

Published in: Health & Medicine
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
637
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
23
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide
  • La respostes correctes són la A, B i C. S’hauria de realitzar sempre una exploració física complerta. Les exploracions complementàries es farien en funció de la simptomatología acompanyant, antecentes patològics i d’afectació d’òrgans diana. Les exploracions complementàries més a l’abast en un centre d’AP serien: Tira d’orina per valorar la presència de proteinúria i/o hematúria, electrocardiograma per valorar la presència d’HVE o de cardiopatía isquèmica o trastorns del ritme i fons d’ull per valorar afectació orgànica. El TAC cranial o toràcic, la RX de tòrax i una analítica de sang quedaria restringit a quan el pacient arribés a urgències.
  • Antes de comenzar el paseo, hay que hacer unas recomendaciones previas: El FO es bilateral y tridimensional. Es fundamental el uso de la orientación nasal-temporal ,superior-inferior, superficial –profundo. Trazando una línea vertical y otra horizontal perpendicular a ésta que pasen por el centro de la papila conseguimos dividir a la retina en 4 cuadrantes.
  • En la imagen del FO se observa: edema de papila, con hemorragias de distintas formas ( lineales y en sábana) de predominio en ambos cuadrantes inferiores. También existe un espasmo arterial muy intenso. Con estos datos se realiza el diagnóstico de retinopatía hipertensiva grado IV de Keith-Wagener.
  • La resposta correcta és la B. Ens trobem devant una urgència hipertensiva, en una pacient amb simptomatologìa inespecífica i amb valors de PA superiors a 190/110. No existeix afectació orgànica severa que comprometi la vida de la pacient. Per tant permet la correcció de les xifres tensionals amb un plaç de 24 a 36 hores amb tractament via oral i sense precisar habitualment d’atenció hospitalària. L’emergència suposa que el pacient a part de l’elevació tensional presenta una afectació orgànica severa: ICC, IAM, Aneurisme, AVC, eclampsia angor, encefalopatía que pot produir la seva mort i per tant cal actuar reduint la PA de forma inmediata amb drogues via parenteral en l’àmbit hospitalari habitualment. L’encefalopatía hipertensiva es caracteritza prxifres de PA molt elevades (que provoquen disregulació del fluxe cerebral i la producció d’edema cerebral), cefalea (com la pacient), però amb estupor o somnolència, convulsions, focalitats neurològiques i amb alteracions severes del FU. El dx es fa per descartació i cal practicar un TAC. La HTA crónica severa asintómatica recoge a aquellos pacientes hipertensos CONOCIDOS de largo tiempo de evolución con cifras en estadios III actual o IV previo y sin afectación grave de órganos diana.
  • Sd. Hiperadrenérgico: sd. De abstinéncia alcohólica, sobredosis de anfetas, abuso de pastillas adelgazantes, sd. De tiramina e IMAOs, efecto rebote a la supresión de clonidina, ingesta de cocaina o drogas de diseño, crisis de pánico.La HTA suele ser de corta duración y se normaliza posteriormente, la elevación de la PA se debe a liberación de catecolaminas y su acción en receptores alfa y beta. Por ello en estas situaciones los méjores fármacos són los beta o los alfa bloqueadores. O con los dos efectos, si estamos ante una crisis de pánico las benzos. HTA arterial maligna: PAD superior a 140, fondo de ojo grado 3 o 4, déficits neurológicos: cefalea, confusión somnolencia, déficit visual, consvulsiones, coma, déficits focales. Cardiomegalia, ICC, oliguria, azotemia, nauseas y vómitos.
  • Aquest estudi es va realitzar per averiguar quins factors de risc en quant a l’atenció mèdica rebuda hi havia per presentar una hipertensió severa no controlada. Es un estudi de casos controls on s’interrrogava a 93 pacients descontrolats que anaven a Ucies i 114 pacients hipertensos com controls. Visitats a 2 hospitlas de NYC durant 2 anys. Tots eren negres o hispans. Es va fer una regresió múltiple ajustant per edat, sexe, raça, educació, tabaquisme, problemes d’alcohol o drogues d’abús. Es va trobar una hipertensió severa no controlada en pacients sense metge de familia, entre els que no tenien un compliment correcte del tractament i la manca d’assegurançà mèdica muy frecuente en EEUU pero que a nosotros empieza a afectarnos con el tema de la inmigración ilegal. Tot això hauria de reduir les estades a ucies per crisis hipertensives.
  • Posar algo de fàrmacs
  • Estudi de 449 pacients amb PAD >120 mmHg o més atesos a un servei d’urgències d’Italia durant 12 mesos on s’avaluava la prevalença de crisis hipertensives y les característiques de l’afectació orgànica durant les primeres 24 hores d’evolució. Faintness mareos. Fijaos como los síntomas cefalea, epistaxis, agitación, vértigo, són más frecuentes en las urgencias que en las emergencias.
  • En el embarazo hidralazina o labetalol. CI los IECA i ARA II, diuréticos. Cuidado con nifedipino y sulfato MG. Puede utilizarse metildopa.
  • Parece que las mujeres menores de 45 años afectas de migraña, tienen más riesgo de presentar AVC isquémicos y parece ser que los anticonceptivos podrian tener sinergismo en la aparición de esta patología.
  • Urgencias hipertensivas

    1. 1. Urgències hipertensives Gabriel Coll de Tuero Josep Mª Pepió Octubre, 2011
    2. 2. C. nefrític 1994 CRISIS HIPERTENSIVES Elisenda SM 29 anys Consulta per cefalea parietal i otàlgia D, sense vòmits ni aura fa 24 hores. No ha millorat amb paracetamol-codeína. No refereix febre. Està nerviosa. PA:198/110 FC 100bpm ACR: N, Abd: N, FO: N, Otoscòpia: N Dolor palpació ATM D M E 12/6/03 Tabaquisme (c) Migranya 1998 1999 hcap NÚM. HISTÒRIA CLÌNICA NOM Problema INACTIU DATA Problema ACTIU DATA LLISTAT DE CONDICIONANTS I PROBLEMES Esdeveniment psicosocial M E A P Data
    3. 3. Amb quines preguntes ampliarieu l’anamnesi de la pacient? <ul><ul><li>si és hipertensa, si pren la medicació i si segueix controls amb el seu metge de familia </li></ul></ul><ul><ul><li>si te alguna malaltia renal o pren algún fàrmac </li></ul></ul><ul><ul><li>si te episodis de cefalea, palpitacions i sudoració excesiva </li></ul></ul><ul><ul><li>Totes les anteriors </li></ul></ul>
    4. 4. Elevació tensional aguda <ul><li>Anamnesi comuna </li></ul><ul><li>sal, exercici fisic, tabac, AINE, AO, SAOS, Fàrmacs </li></ul><ul><li>de mostrador, alcohol, Substàncies il.legals (coca, amfeta, </li></ul><ul><li>fenciclidina), IMAO </li></ul><ul><li>HTA coneguda ? </li></ul><ul><li>Història de la HTA: temps evolució, altres crisi? </li></ul><ul><li>Controls prèvis </li></ul><ul><li>Tractament actual </li></ul><ul><li>Compliment </li></ul><ul><li>Darrera dosi de fàrmac </li></ul>
    5. 5. Elevació tensional aguda <ul><li>Exploració física </li></ul><ul><li>PA i frequència cardiaca </li></ul><ul><li>Polsos: disecció d’aorta </li></ul><ul><li>AR: edema de pulmó, ICC </li></ul><ul><li>Cor: buff, galops, IY, RHY, </li></ul><ul><li>Buffs perirrenals, caròtides i femorals </li></ul><ul><li>Examen del fons d’ull </li></ul><ul><li>Neurològic </li></ul><ul><li> consciència (encefalopatia) </li></ul><ul><li>focalitat neurològica (AVC) </li></ul><ul><li>rigidessa (hemorràgia cerebral) </li></ul>
    6. 6. Exploració física II Mesura correcta de la pressió arterial en condicions basals amb el braçal adequat i diverses lectures.
    7. 7. Realitzarieu alguna exploració més? <ul><ul><li>a . Descartar bufs vasculars i palpar els polsos perifèrics </li></ul></ul><ul><ul><li>b. Exploració neurològica complerta </li></ul></ul><ul><ul><li>c. Electrocardiograma i tira d’orina </li></ul></ul><ul><ul><li>d. Totes les anteriors </li></ul></ul>
    8. 8. Segon pas: el passeig pel fons d’ull Quadrant temporal superior Quadrant temporal inferior Quadrant nasal inferior Quadrant nasal superior
    9. 11. CRISIS HIPERTENSIVES Elisenda SM 29 anys . Tira d’orina: normal ECG: ..... Núm. Història clínica Nom E Esdeveniments psicosocials M E A P Data Fulla de consultes hcap
    10. 12. Criteri de S okolow -Lyon = 3 7 mm Com interpretarieu l’ECG de la pacient? 17 20
    11. 13. Elevació tensional aguda <ul><li>Exploracions complementàries </li></ul><ul><li> ECG (CI, aritmia, HVE) </li></ul><ul><li>Anàlisi orina: proteïnuria, hematies (eclampsia, malaltia glomerular) </li></ul><ul><li>Rx tòrax (si hi ha dispnea o dolor toràccic) </li></ul><ul><li>Neuroimatge si hi ha simptomes neurològics </li></ul><ul><li> TAC sospita d’hemorràgia </li></ul><ul><li>RM sospita d’AVC o encefalopatia </li></ul>
    12. 14. Elevació tensional aguda <ul><li>Exploracions complementàries selectives </li></ul><ul><li>TAC toràccic amb contrast o RM (ecocardiograma transesofàgic contraindicat si PA molt elevada). Si hi ha sospita de disecció aòrtica </li></ul><ul><li>Ecocardiograma (valorar disfunció sistòlica, disfunció diastòlica, IM). En cas de sdrme. coronària aguda </li></ul>
    13. 15. Elevació tensional aguda <ul><li>Amb aquestes exploracions hem de poder identificar si hi ha lesions crítiques: </li></ul><ul><li>- Lesions avanzades del FO </li></ul><ul><li>- Sdrme. coronària aguda </li></ul><ul><li>- ICC </li></ul><ul><li>- Disecció aòrtica </li></ul><ul><li>- AVC </li></ul><ul><li>- Encefalopatia hipertensiva </li></ul>
    14. 16. Devant quin tipus de crisi hipertensiva ens trobem? <ul><ul><li>Hipertensió crònica severa assimptomàtica </li></ul></ul><ul><ul><li>Urgència hipertensiva </li></ul></ul><ul><ul><li>c. Emergència hipertensiva </li></ul></ul><ul><ul><li>d. Ninguna de les anteriors </li></ul></ul>
    15. 17. Elevació tensional aguda <ul><li>HTA severa Emergència hipertensiva </li></ul><ul><li>Urgència hipertensiva </li></ul><ul><li>Protocol a urgències o a AP Ingrès a UCI </li></ul><ul><li>Via EV </li></ul><ul><li>Fàrmacs vida curta </li></ul>
    16. 18. Crisis hipertensives Classificació <ul><ul><li>URGÈNCIES </li></ul></ul><ul><ul><li>HTA maligna (fons d’ull grau III-IV, sense símptomes neurològics o cardiològics) </li></ul></ul><ul><ul><li>Pacients amb antecedents de malatia cardiovascular. </li></ul></ul><ul><ul><li>Transplantats renals. </li></ul></ul><ul><ul><li>Cremades extenses. </li></ul></ul><ul><ul><li>Crisis per supressió d’antihipertensius (clonidina o blocadors beta ) </li></ul></ul><ul><ul><li>Sd. hiperadrenèrgics (anfetamines, alcohol, cocaïna, drogues de disseny, IMAO), crisis de pànic. </li></ul></ul><ul><ul><li>HTA vasculorenal </li></ul></ul><ul><ul><li>Crisis hipertensiva en pacients anticoagulats </li></ul></ul><ul><li>EMERGÈNCIES </li></ul><ul><li>Encefalopatia hipertensiva (fons d’ull grau III-IV amb símptomes neurològics) </li></ul><ul><li>AVC (hemorràgic o isquèmic) </li></ul><ul><li>IC amb edema de pulmón </li></ul><ul><li>Sd coronària aguda </li></ul><ul><li>Aneurisme disecant d’aorta </li></ul><ul><li>Eclàmpsia </li></ul><ul><li>TCE </li></ul><ul><li>Epistaxi severa </li></ul><ul><li>Insuficiència renal aguda </li></ul><ul><li>HTA en cremats greus o perioperatòria </li></ul>
    17. 19. Crisis hipertensives Epidemiologia <ul><li>Supose n un 3% de totes les urgències ateses </li></ul><ul><ul><li>Urgències: 2,4% </li></ul></ul><ul><ul><li>Emergències: 0,8% </li></ul></ul><ul><li>Suposen un 2% de les urgències a Atenció Primària </li></ul><ul><ul><li>Les causes més frequents d’emergències són: </li></ul></ul><ul><ul><li>Accident vascular cerebral (24%) </li></ul></ul><ul><ul><li>Edema agut de pulmó (22%) </li></ul></ul><ul><ul><li>Encefalopatia hipertensiva (17%) </li></ul></ul>Zampaglione et al. Hypertension 1996; 27(1): 144-147
    18. 20. Factors que predisposen a una HTA descontrolada... Shea S, et al. N Eng J Med 1992; 327: 776-781. <ul><li>Estudi casos-controls. 207 pacients. 93 casos amb </li></ul><ul><li>HTA severa no controlada i 114 controls hipertensos. </li></ul><ul><li>2 hospitals de NYC. </li></ul><ul><li>Factor de risc OR p </li></ul><ul><li>No tenir metge de capçalera 4,4 <0,001 </li></ul><ul><li>No tenir assegurança mèdica 2,2 0,04 </li></ul><ul><li>Incompliment terapéutic 2,0 <0,001 </li></ul>
    19. 21. <ul><li>Després de la HTA essencial, la malaltia renal és la segona causa de crisis hipertensives (vasculorenal, DM, malalties de la colàgena) </li></ul><ul><li>Bertel et al. BMJ 1983; 286: 19-21 </li></ul><ul><li>Els pacients amb la tríada: cefalea, palpitacions i sudoració excessiva tenen una elevada probabilitat de patir un feocromocitoma. </li></ul><ul><li>Plouin et al. Nouv Press Medicalle 1981; 10: 869-872 </li></ul>
    20. 22. Quins dirieu que són els símptomes més freqüents en una crisi hipertensiva? <ul><ul><li>cefalea, epistaxi, dolor precordial </li></ul></ul><ul><ul><li>cefalea, epistaxi, vertigen </li></ul></ul><ul><ul><li>cefalea, vòmits, dispnea </li></ul></ul><ul><ul><li>d. dolor precordial, dispnea, epistaxi </li></ul></ul>
    21. 23. C risis hipertensives Clínica Zampaglione et al. Hypertension 1996; 27: 144-147
    22. 24. Administrarieu càpsules de nifedipina per via sotsllingual en una crisi hipertensiva? <ul><ul><li>a. sí, està desprovist d’efectes secundaris i aconsseguirem un ràpid descens de la PA </li></ul></ul><ul><ul><li>b. sí, sobretot en emergències associades a patología vascular cerebral on interessa un descens ràpid i important de la PA </li></ul></ul><ul><ul><li>c. no, administraria 25 mg de captopril via oral </li></ul></ul><ul><ul><li>d. Cap de les anteriors </li></ul></ul>
    23. 25. REACCIONS ADVERSES A NIFEDIPINA <ul><li>Casos d’hipotensió simptomàtica (AVC, angor i IAM), per l’ús de càpsules de lliberació ràpida de nifedipina </li></ul><ul><li>Octubre 1.996: el comitè assessor cardiorrenal de la FDA rebutja el seu ús </li></ul><ul><li>No es disposa d’assatjos clínics suficientment amplis que hagin avaluat la seva seguretat en aquesta indicació </li></ul>
    24. 26. Prenia anticonceptius orals des de 1998 . A Urgència hipertensiva P Se li administra captopril 25 mgrs oral CRISIS HIPERTENSIVES Elisenda SM 29 anys PA: 185/121 Núm. Història clínica Nom Esdeveniments psicosocials M E A P Data Fulla de consultes hcap
    25. 27. ..... A Urgència hipertensiva .... 30’ després CRISIS HIPERTENSIVES PA: 162/102 Elisenda SM 29 anys Núm. Història clínica Nom Esdeveniments psicosocials M E A P Data Fulla de consultes hcap
    26. 28. PRIMUM NON NOCERE
    27. 29. Urgencies hipertensives Tractament <ul><li>Diurètics de nansa: furosemida (40mg) </li></ul><ul><li>Blocadors beta: atenolol (50mg) </li></ul><ul><li>Blocadors canales de calci d’acció perllongada: amlodipina (5-10mg), lacidipina (2-4mg), nicardipina (20-40mg) verapamil retard (120-180mg) </li></ul><ul><li>Blocadors alfa i beta: labetalol (200mg) </li></ul><ul><li>IECA: captopril (25mg) </li></ul>
    28. 30. Quina seria la vostra actuació a partir d’ara en el cas? <ul><ul><li>a. Si no aconsseguim baixar les xifres de PA, s’ha de derivar a urgències per observació i valorar tractament endovenós </li></ul></ul><ul><ul><li>b. Cal mantenir a la pacient en observació fins obtenir una reducció acceptable de la PA </li></ul></ul><ul><ul><li>c. Li recomanarem tractament ,repòs domiciliari i li aconsellarem que faci un control en 24 hores amb el seu metge de familia </li></ul></ul><ul><ul><li>d. Sospita d’ HTA maligna: remisió a urgències </li></ul></ul>
    29. 31. repòs i repetir mesura en 10-30’  190 i/o  110 mmHg <ul><ul><li>avaluació clínica </li></ul></ul><ul><ul><li>compromís vital o </li></ul></ul><ul><ul><li>sospita d’HTA maligna </li></ul></ul>sense compromís vital tractament oral i remisió a l’hospital tractament oral avaluació a les 24 hores  190 i/o  110 mmHg  190 i/o  110 mmHg remisió a l’hospital no si 1-2 hores si no
    30. 32. HTA severa i Urgència hipertensiva <ul><li>Repòs 30’ (31,9% PA < 180/110 mmHg i > 20/10 mmHg de descens de la PA) </li></ul><ul><li>Tractament oral i observació 2 h </li></ul><ul><li>perindopril 4 mg </li></ul><ul><li>amlodipino 5 mg </li></ul><ul><li>labetalol 200 mg </li></ul><ul><li>Bona resposta 79,1% (dels no responedors al repòs). No diferències entre els fàrmacs estudiats. </li></ul>Grassi D. Et al. J Clin Hypertens (Greenwich). 2008;10:662–667.
    31. 33. Objectiu terapéutic <ul><li>Evitar caigudes sobtades de la PA </li></ul><ul><li>Objectiu terapéutic inmediat: </li></ul><ul><ul><ul><li> de la PAD al voltant de </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>110 mmHg (PAS a 160mmHg?) </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>O descens de la PA al voltant d’un 25% de les xifres inicials </li></ul></ul></ul><ul><li>Cuidado en pacients ancians i pacients amb AVC agut </li></ul>
    32. 34. CRISIS HIPERTENSIVES A urgències es va disminuir la TA i es va indicar tractament amb beta blocadors es van retirar els anticonceptius es va desc secundarisme i valorar AOD: Ecocardio: HVE concèntrica Renina, aldosterona, catecolamines: N H tiroidees: N, Ionograma N CT 220; TAG: 403; HDL 34 AngioRNM renal: normal Elisenda SM 29 anys Núm. Història clínica Nom Esdeveniments psicosocials M E A P Data Fulla de consultes hcap
    33. 35. Quina creieu que ha estat la causa de la crisi hipertensiva? <ul><li>Etiologia vasculorenal </li></ul><ul><li>Idiopàtica </li></ul><ul><li>Per fàrmacs </li></ul><ul><li>Etiologia endocrina </li></ul>
    34. 36. Crisis hipertensives i fàrmacs <ul><li>IMAO </li></ul><ul><li>Clonidina </li></ul><ul><li>Betablocadors </li></ul><ul><li>Estrògens </li></ul><ul><li>Corticoids </li></ul><ul><li>Hormones tiroidals </li></ul><ul><li>Carbenoxolona </li></ul><ul><li>Regalèssia </li></ul><ul><li>Simpaticomimètics </li></ul><ul><li>Interferó </li></ul><ul><li>Cisplatí </li></ul><ul><li>Adriamicina </li></ul>
    35. 37. Hipertensió per anticonceptius orals <ul><li>Els ACO produeixen lleugers augments de la PAS i PAD (de 4 a 9 mmHg) i incrementen el risc de presentar HTA. </li></ul><ul><li>(Heinz et al 1996; Chasan-Taber et al 1996; Seibert et al 2003) </li></ul><ul><li>Es desconeix el mecanisme pel que produeixen HTA (Lee et al 2000) </li></ul><ul><li>Les dones amb HTA primària preexistent poden ser més susceptibles. (Narkiewicz et al 1995) </li></ul>
    36. 38. Hipertensió per anticonceptius orals <ul><li>Més del 50% de pacients normalitzen les xifres de PA als 3-6 mesos de retirar el fàrmac. Alguns casos progresen a formes malignes amb lesió renal irreversible. </li></ul><ul><li>(Weir 1978; Lim et al 1987; Seibert et al 2003) </li></ul>
    37. 39. Hipertensió per anticonceptius orals Normes d’administració <ul><li>No indicarlos en fumadores majors de 35 anys, en HTA severa o DM amb AOD, en antecedents de malaltia tromboembòlica o cardiovascular. Amb precaució en migranyoses </li></ul><ul><li>A la dosi mínima eficaç </li></ul><ul><li>Determinar la PA al menys cada 12 mesos o sempre que la dona es trobi malament </li></ul><ul><li>Si la PA augmenta significativament (>140/90 mmHg), s’han de suspendre i utilitzar un altre mètode anticonceptiu </li></ul><ul><li>Si la PA no es normalitza en els 3 primers mesos de la retirada, realitzar el protocol d’estudi i indicar tractament </li></ul><ul><li>Si no és factible una altre forma d’anticoncepció, pot ser necessari donar tractament hipotensor per controlar la PA </li></ul>Kaplan NM. Hipertensión Clinica. 2003
    38. 40. CRISIS HIPERTENSIVES Se li va aconsellar un altre mètode anticonceptiu. Als 3 mesos estava en tractament amb bisoprolol 5 mg/dia Elisenda SM 29 anys PA: PA: 130/83 Núm. Història clínica Nom Esdeveniments psicosocials M E A P Data Fulla de consultes hcap
    39. 41. Emergència hipertensiva i accident vascular cerebral
    40. 42. <ul><li>“ TODO TRANSTORNO EN EL CUAL UN ÁREA DEL ENCÉFALO SE AFECTA DE FORMA TRANSITORIA O PERMANENTE POR UNA ISQUEMIA O HEMORRAGIA,ESTANDO UNO O MÁS VASOS SANGUÍNEOS CEREBRALES AFECTADOS POR UN PROCESO PATOLÓGICO” </li></ul><ul><li>EL ICTUS REPRESENTA UN GRUPO DE TRANSTORNOS QUE INCLUYE EL INFARTO CEREBRAL,LA HEMORRAGIA CEREBRAL Y LA HEMORRAGIA SUBARACNOIDEA. </li></ul>ENFERMEDAD CEREBROVASCULAR DEFINICION E. Diez Tejedor et al. Manual de enfermedades vasculares cerebrales. Prous science,1999. Barcelona
    41. 44. Recomenacions i maneig del pacient hipertens en la fase aguda d’un ictus <ul><li>Comprovar la permeabilitat de la via aérea </li></ul><ul><li>Determinar la PA, freqüència cardíaca, temperatura i nivells de glicèmia </li></ul><ul><li>Traslladar ràpidament a un servei d’urgències hospitalari </li></ul><ul><li>Activar codi ictus </li></ul><ul><li>No tractar elevacions de la PA inferiors a 220/120 mmHg </li></ul><ul><li>En qualsevol cas evitar l’ús de calciantagonistes d’acció curta (nifedipina en càpsules) </li></ul>Maneig de l’elevació de la PA en la fase aguda de l’ictus. Societats Catalanes d’Hipertensió Arterial i Neurología. Annals de Medicina. Febrer 2000, 83: 21.
    42. 45. <ul><li>Atenció a les constants vitals i permeabilitat via aérea </li></ul><ul><li>Determinació de la PA , FC, temperatura i glicèmia </li></ul><ul><li>Trasllat al hospital amb unitat de ictus </li></ul><ul><li>NO administrar tractament antihipertensiu </li></ul><ul><li>En cas de impossibilitat trasllat iniciar tractament </li></ul>Protocol d’actuació a la Atenció Primària consens societats catalanes de hipertensió i neurologia 2008
    43. 47. · Cal valorar les xifres de PA en el context clínic que les acompanya. · La via d'elecció és la via oral excepte en les emergències. · Bona anamnesi i detecció del incompliment. Conclusions I
    44. 48. · Molta prudència en el tractament de la fase aguda del ictus abans de tenir les probes d’imatge. · NO guiar-se exclusivament pel valor absolut de la PA per valorar la urgència. · Es desaconsella l’ús de qualsevol fàrmac d'acció ultrapida especialment la nifedipina. Conclusions II
    45. 49. Urgències hipertensives MOLTES GRÀCIES!!!!

    ×