1. L'antic egipte

2. El descobriment de la tomba de Tutankhamon

3. Esquema
L’ANTIC EGIPTE
Context
Política
Societat
Creences
Art
ESPAI
TEMPS
ENLLAÇOS
EL FARAÓ
PRIVILEGIATS
NO PRIVILEGIATS
PIRÀMIDE SOCIAL
VIDA QUOTIDIANA
ELS DÉUS
LA MOMIFICACIÓ
ARQUITECTURA
PINTURA
ESCULTURA
ORFEBRERIA

4. Enllaços d’interès
Qui era Tutankamon? Egipte al descobert "Egiptomania"
El Nil dóna vida a Egipte On s’amaga el faraó?
Les piràmides
PASSA AL WEBPASSA AL WEB PASSA AL WEBPASSA AL WEB PASSA AL WEBPASSA AL WEB
PASSA AL WEBPASSA AL WEB PASSA AL WEBPASSA AL WEB
L’escriptura jeroglífica
PASSA AL WEBPASSA AL WEB

5. Textos
La imatge de
Ramsès II
La construcció
d’una piràmide
La dura vida del
camperol
PASSA AL TEXTPASSA AL TEXT PASSA AL TEXTPASSA AL TEXT PASSA AL TEXTPASSA AL TEXT

6. Esquemes i activitats
Activitat sobre l’art egipci
HUBO TRES
PRINCIPALES
•
•
•
ESTRUCTURA
•
•
•
•
••
EDIFICIOS
•••
ARQUITECTURA: CARACTERÍSTICAS
HUBO TRES
PRINCIPALES
•
•
•
ESTRUCTURA
•
•
•
•
••
EDIFICIOS
•••
ARQUITECTURA: CARACTERÍSTICAS
L’organització social
d’Egipte
Els déus egipcis (I) Els déus egipcis (II)
Els déus egipcis: activitat Esquema de l’arquitectura
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE

7. Espai
El Nil L’evolució de les aigües del
Nil a cada estació
L’Egipte anticMapa de l’imperi egipci
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE

8. El Nil
Riba del NilVista satèl·lit del Nil
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE

9. Vista satèl·lit del Nil

10. Riba del Nil

11. L’evolució de les aigües del Nil a cada estació

12. Mapa de l’imperi egipci

13. L’Egipte antic

14. Temps
Expansió a cada etapa
AMPLIA LA IMATGE
Línia del temps de la civilització egípcia
AMPLIA LA IMATGE

15. Línia del temps de la civilització egípcia

16. Expansió a cada etapa

17. Política
El faraó
La imatge de Ramsès
II
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE PASSA AL TEXTPASSA AL TEXT

18. El faraó
El faraó i els seus símbols Corones de l’Alt i
el Baix Egipte
Festa al palau del faraó
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE

19. El faraó i els seus símbols

20. Corones de l’Alt i el Baix Egipte
Corones
del Baix (1)
i l’Alt (2)
Egipte.
Totes dues es
van convertir
en un atribut
del faraó (3).

21. Festa al palau del faraó

22. Text sobre el faraó
La imatge de Ramsès II
Tu has estès les ales sobre el teu poble; així, ets com una muralla de coure. Els
homes del desert no la poden travessar.
Sa majestat digué: "Jo sóc com el déu Montú. Llanço fletxes amb la mà dreta,
apreso els enemics amb l’esquerra. Dos mil cinc-cents carros jeuen tombats
davant dels meus cavalls. Els enemics se submergeixen a l’aigua com
cocodrils. Mato aquells que miro".
Poema de La batalla de Kadesh. Adaptat

23. Els privilegiats
Sacerdot EscribaRahotep i Nofret
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE

24. Rahotep i Nofret

25. Sacerdot

26. Escriba

27. Els no privilegiats
La dura vida del
camperol
Les donesEls camperols
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEPASSA AL TEXTPASSA AL TEXT

28. Galeria de fotos: camperols egipcis
Arada amb bous Sembra i llauratTreball agrícola
La pescaLa trilla o batuda
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE

29. Treball agrícola i escribes

30. Arada amb bous

31. Sembra i llaurat

32. La trilla o batuda

33. La pesca

34. Text sobre la vida del camperol
La dura vida del camperol
Els cucs han fet malbé la meitat de la collita, l’hipopòtam se n’ha menjat la
resta. La llagosta s’hi tira al damunt i els animals salvatges se n’alimenten, les
petites aus la roben.
I l’escriba taxa l’impost del que ha recollit. Hi ha policies amb garrots. Aquí teniu
el que ells diuen: "Doneu-nos el gra!" Però el camperol no té res. Llavors,
colpegen el camperol estès a terra i el llancen a una rasa. La dona i els fills són
encadenats darrere d’ell.
Sàtira

35. Les dones

37. Vida quotidiana
Imatges de la vida quotidianaLa vida al camp i a la ciutat
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE

38. Vida al camp i vida a la ciutat
La vida a la ciutatLa vida al camp
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE

39. La vida al camp

40. La vida a la ciutat

41. Imatges de la vida quotidiana
Maqueta d’una casa egípcia Maqueta d’una embarcació
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE

42. Maqueta d’una casa egípcia

43. Maqueta d’una embarcació

44. Els déus
Activitat: els déus
egipcis
Els déus (II)Els déus (I)
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE

45. Els déus egipcis (I)
AMON-RE (RA) ANUBIS APIS HATHOR
• El seu nom
significa "l’ocult".
Era el déu del Sol.
• Tenia aspecte
humà.
• Presidia les
momificacions
i era el guardià
de les necròpolis.
• La seva imatge era
el cap de xacal.
• Era el bou sagrat.
• Es representava
com un toro amb el
disc solar entre les
banyes o com un
home amb cap de
toro.
• Hathor era una
deessa celeste.
• Apareixia com
a dona o com
a vaca, amb el disc
solar entre
les banyes.

46. Els déus egipcis (II)
HORUS ISIS OSIRIS
• Déu del cel.
• Es representava com un
home amb cap de falcó
o com un falcó que duia
posada la doble corona
d’Egipte.
• Era el símbol de la llavor, el
creixement i la seguretat de
la vida.
• Tenia aparença humana
i el disc solar entremig
d’unes banyes, al cap.
• Era el déu dels morts.
• Es representava com una
mòmia amb un ceptre
i un fuet.

48. Animació sobre el procés de momificació
ABRIROBRIR

49. L’arquitectura
Els templesArquitectura:
característiques
La construcció
d’una piràmide
Els enterraments
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
PASSA AL TEXTPASSA AL TEXTAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE

50. Arquitectura: característiques
Es va caracteritzar per l’ús
de la pedra.
Les cobertes eren
arquitravades, i no es feien
servir ni l’arc ni la volta.
Va destacar per les seves
dimensions colossals.
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE

51. Arquitectura: ús de la pedra

52. Arquitectura: sostres plans

53. Arquitectura: colossal

54. Els temples
Temple de Dehir
El-Bahari
Temple de DebodTemple de Karnak
El temple de Luxor
en l’actualitat
Reconstrucció
del temple de Luxor
Temple d’Abu Simbel
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE

55. El temple de Luxor en l’actualitat

56. Reconstrucció del temple de Luxor

57. Temple d’Abu Simbel

58. Temple de Karnak

59. Temple de Debod

60. Temple de Dehir El-Bahari

61. Els enterraments
Mastaba Piràmide
Interior de la piràmide
de Keops
Hipogeu
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE

62. Mastaba

63. Piràmide

64. Interior de la piràmide de Keops

65. Hipogeu

66. Text sobre la construcció d’una piràmide
La construcció d’una piràmide
Keops va enfonsar un estat pròsper. Primer, va tancar els temples i va prohibir als egipcis
que fessin els seus sacrificis habituals; després, va ordenar que tots treballessin en la
piràmide i que extraguessin pedra de la muntanya d’Aràbia o que la transportessin en
barques pel riu. En aquesta fatigosa tasca mantenia fins a 3.000 homes contínuament
ocupats, que eren rellevats cada tres mesos i, només de construir el camí per conduir-hi
la pedra, va fer treballar el seu poble deu anys. Pel que fa a la piràmide, s’hi esmerçaren
20 anys per construir-la.
La piràmide es va edificar amb grades sobreposades. Feta així des del començament,
s’anaven aixecant i pujant les pedres, ja treballades, amb una màquina que les alçava
des de terra, les posava en el primer ordre de grades, des del qual amb una altra
màquina les pujaven al segon ordre, on les carregaven sobre una altra màquina
semblant, i seguien pujant-les així. La façana es va començar a polir per dalt, després
s’anà baixant successivament, de manera que la part inferior, que es recolzava a terra
mateix, fou la darrera de rebre l’últim retoc.
HERÒDOT, Els nou llibres de la història. Adaptat

67. Pintura
Interior d’una mastabaPintura mural a la tomba de Nefertari
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE

68. Pintura mural a la tomba de Nefertari

69. Interior d’una mastaba

70. L’escultura
Imperi Nou:
Ramsès II
Imperi Mitjà:
estàtua-cub
Imperi Antic: escultura de
Kefren
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE

71. Escultura de l’Imperi Antic: Kefren

72. Estàtua-cub de l’Imperi Mitjà

73. Escultura de l’Imperi Nou: Ramsès II

74. L’orfebreria
Ull d’Horus Escarabat Collaret
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE

75. Orfebreria: ull d’Horus

76. Orfebreria: escarabat

77. Orfebreria: collaret