Valenciano trabajo

  • 405 views
Uploaded on

 

  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
405
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3

Actions

Shares
Downloads
1
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. VALENCI ÀLi t er at ur a; l a r enai xenç a v al enc i ana(Teodor Ll or ent e i c ons t at í Ll om bar t ) NOMBRE : ELVI S AVI LA ZAPATA RAÚL CASAS CALZA 4º ESO “C”
  • 2. I NDEX -PORTADA- 1.-LA RENAI XENÇA VALENCI ANA: 1.1.Or igen 1.2.Plenit ud de la r enaixença 1.3.Balanç de la r enaixença2.-CONSTANTÍ LLOMBART (Biogr af ía) 2.1.Obr as 3.-TEODOR LLORENTE (Biogr af ía) 3.1.Obr as
  • 3. La r enai xenç a V enc i ana alTeodor Llorente Constantí Llombart
  • 4. 1.La Renai xenç a V enc i ana alLa Renaixença és un moviment cultural valencià del segle XIX.1.1. ORI GEN:Els orígens sobre la Renaixença al País Valencià shan centrat en la discussió de considerar la Renaixença o bé com una filla o una conseqüència de la Renaixença a Catalunya, o bé com un moviment nascut autòcton.Joan Fuster el 1956 afirma que "La Renaixença valenciana serà un fillol de la Renaixença del Principat, i no, com Ros i Galiana podien fer preveure, una prolongació del moviment local setcentista innervat pels clàssics.Sanchis Guarner per la seua banda, considera que lorigen de la Renaixença valenciana està motivat en gran part per larribada de Marià Aguiló com a cap de la biblioteca universitària, qui va engrescar dos joves estudiants de Dret: Teodor Llorente i Vicent Wenceslau Querol a escriure versos en vernacle.Estudis recents de Vicent Simbor Roig (professor de la Universitat de València) confirmen que la Renaixença valenciana va ser un moviment nascut autònom, amb una etapa inicial de 1833 a 1859, lany de la incorporació i immediat cabdillatge de Teodor Llorente, que enceta una nova etapa: letapa de la maduresa.
  • 5. 1. La Renai xenç a V enc i ana al1. 2. PLENITUD DE LA RENAIXENÇA:Seguint Vicent Simbor el 1859 se celebra el primer certamen poètic i el primer èxit de Llorente, tothom coincideix a establir aquesta data com a inici de letapa de plenitud de la Renaixença valenciana. Quant a la data de finalització hi ha diversitat dopinions. Així hom estableix el 1893, mort de Constantí Llombart. O el 1902, any en què el Vicepresident de Lo Rat Penat pronuncia el discurs titulat De Regionalisme i Valentinicultura que incita, per fi, a la implicació política dels renaixencistes. O el 1904, fundació de lentitat política València Nova que es proposa forjar una Solidaritat Valenciana a lestil de la catalana. O el 1909 any de lexposició regional i en què Llorente és coronat com a poeta oficial de València i vitorejat als crits de “Visca la llengua valenciana!”, “Visca València Lliure!” que foren contestats per la comitiva oficial al crit de “Viva Valencia española!”
  • 6. 1. La Renai xenç a V enc i ana al1. 3. BALANÇ DE LA RENAIXENÇA:De la Renaixença valenciana, Joan Fuster, destaca, el seu felibrisme, és a dir, lactitud merament literària sense laspiració d’aprofitar el moviment per a reivindicar aspectes lingüístics i nacionals.Daltra banda Fuster ens parla de la juxtaposició delements culturals castellans i catalans, fins al punt de qualifiacar la cultura valenciana de “cultura satèl·lit” respecte del castellà.
  • 7. 2.Cons t ant í Ll ombar t Carmel Navarro i Llombart, més conegut pel seu pseudònim de Constantí Llombart (València 1848-1893) fou un escriptor valencià i activista valencianista. Constantí Llombart fou un dels escriptors més representatius en llengua catalana del segle XIX al País Valencià i impulsor de la Renaixença valenciana. Va destacar per la seua activitat política republicana, pel seu valencianisme i per la varietat dels seus escrits, de caire filològic com la reedició del Diccionari Escrig amb un assaig nou dortografia, un compendi biobibliogràfic dautors valencians: Los fills de la morta viva; textos de caràcter polític, traduccions al castellà de Jacint Verdaguer, epigrames i publicacions periòdiques com Lo Rat Penat que destaquen per lhumorisme i la sàtira, a més dobres de creació com poesia o teatre. Llombart va ser un personatge molt actiu en la València de finals de segle XIX, amb una dimensió social que cap altre escriptor va poder assolir. Políticament fou republicà i amic personal de Vicent Blasco Ibáñez, a qui va convèncer perquè escrivís en valencià les primeres novel·les. A ell es deu la creació de lassociació Lo Rat Penat, el primer intent daplegar valencianistes de totes les classes interessats pels problemes nacionals tot i defensant tant la valencianitat com la unitat lingüística, seguint les Normes del Castelló.
  • 8. 2.1.Obr as1875. Lo Rat Penat: Calendari llemosí corresponent al present any (...). Compost ab la distinguida col·laboració dels més reputats escriptors de València, de Catalunya i de les Illes Balears per En Constantí Llombart. València, 1874-1883, deu volums. 1879. Los Fills de la Morta Viva: apunts biobibliogràfichs per la història del Renaiximent lliterari llemosí en València. València, 1879. 1884. Lo Rat Penat: Periòdich lliterari quincenal orgue oficial de la Societat damadors de les glòries valencianes, redactat per escriptors valencians, catalans y mallorquins, dirigit per Constantí Llombart. València, 1884-1885.1887. Escrig y Martínez, Don José. Diccionario valenciano-castellano. Tercera edición corregida y aumentada con un considerable caudal de voces, frases, locuciones, modismos, adagios y refranes, de que las anteriores carecían, y precedida además de un nuevo prólogo, la biografía de su autor, y un Ensayo de Ortografía lemosino- valenciana por una sociedad de literatos bajo la dirección de D. Constantino Llombart. València, 1887. Imprenta de Pasqual Aguilar.
  • 9. 3.Teodor Ll or ent e Teodor Llorente Olivares fou un poeta nascut a València el 7 de gener de 1836 al si duna família de juristes, escriptor en llengua valenciana i castellana i mort en la mateixa ciutat el 2 de juliol de 1911. És el poeta més important de la Renaixença valenciana. Seguí la carrera dadvocat i exercí la professió durant un temps. A la universitat valenciana va cursar els estudis de dret i filosofia i lletres. En un principi, pels anys de 1853 a 1857, va escriure poesies en castellà. Però, havent llegit El Gaiter del Llobregat de Rubio i Ors, va començar a compondre rimes en valencià. La visita que va fer a València Marià Aguiló acabà per guanyar-li a la causa valencianista i catalanista, fins al punt de convertir-se a la figura més preeminent de la Renaixença a terres valencianes. Al mateix temps conreava el periodisme en castellà. En 1861 dirigí el periòdic "La Opinión", que més tard es transformà en "Las Provincias" en 1866, del qual fou el director durant quaranta anys, quan el seu fill el substituí. Aquest diari està dacord amb la ideologia conservadora del partit conservador, del qual Llorente fou dues vegades cap, diputat a corts i senador. Llorente va contribuir junt amb Vicente W. Querol a la instauració dels jocs florals en els quals va obtenir el títol de "Mestre en Gai Saber". La seva actitud correspon a la de la burgesia conservadora, i, més concretament, a la dels "ratpenatistes". A la seua estància en "Lo Rat Penat" tractà de treure importància a les institucions de la Renaixença de Mallorca i Catalunya, ja que rebutjaven la literatura progressista, republicana i anticlerical, com, per exemple, la de Constantí Llombart. Teodor Llorente morí a València lany 1911. Fou fill seu Teodor Llorente Falcó.
  • 10. 3.1.Obr as -Premi als Jocs Florals: La nova era, Vint-i-cinc anys.-Utilització del valencià vulgar amb finalitats humorístiques: Arròs amb fesols i naps. -Evocació de la pàtria des de ladversitat: Cartes de soldat.-Expressió de lemoció davant dun paisatge i de lhorta valenciana: Vora el barranc dels Algadins, En la muntanya, Els teuladins. -Símbol de valencianitat: La barraca, una de les seues poesies més famoses. -Última etapa; Cançoneta amorosa, Viatge nupcial, Íntima.Recopilacions de poesia: Llibret de versos, Nou llibret de versos (per a Lo Rat Penat).Llorente va ser també un bon traductor al castellà de Lord Byron, Goethe, Friedrich von Schiller, Ullhand , Heine, Körner, etc.