12.decadencia. renaixement i barroc

452 views

Published on

la decadència un bon resum

Published in: Entertainment & Humor
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
452
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
3
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

12.decadencia. renaixement i barroc

  1. 1. LITERATURA CATALANA DECADÈNCIA1. DEFINICIÓLa paraula "decadència" és un mot utilitzat tradicionalment per anomenar el període de laliteratura que va dels inicis del s. XVI fins a principis del s. XIX: el 1497, any en què morí JoanRoís de Corella, es considera la data dinici de la Decadència, mentre que el 1833, any enquè Carles Aribau publica loda "La Pàtria", es considera la data del final de la decadència ide linici de la Renaixença.Ara bé, aquesta paraula es equívoca i confusa, perquè és usada com a sinònim deanormalitat, amb connotacions de menyspreu i desprestigi.Tanmateix cal matisar el terme: sí que va disminuir lús de la llengua catalana com a llenguade conreu en la literatura culta i, per tant, sí que hi va haver decadència en qualitat i quantitatde la literatura culta, la qual cosa beneficiarà la literatura en llengua castellana.Però la literatura popular passava per uns moments de brillantor i esplendor, tant pel que fa ala qualitat com a la quantitat.Daltra banda, hi va haver una continuïtat i normalitat en relació amb els corrents de literaturaeuropea, de tal manera que es van produir el renaixement, el barroc, el neoclassicisme i elpreromanticisme.Per tant, el mot decadència no és del tot correcte.2. CAUSES DE LA DECADÈNCIAEls esdeveniments iniciats a finals del s. XV i fins i tot abans, van provocar una sèrie de crisishistòriques que van incidir de forma decisiva i directa sobre la societat catalana.
  2. 2. Els fets més rellevants que hom pot considerar causes de la decadència són:• Causes històriques: El Compromís de Casp (1412) i la instauració de la dinastia castellana dels Trastàmara, fets que dugueren a: Els enllaços familiars de la noblesa catalana i castellana. La castellanització de la noblesa catalana i la cort. Lemigració de la noblesa catalana cap a Madrid, esdevenint una noblesa centralista. Finalment la desaparició de la cort catalana en temps de Ferran el Catòlic.• Causes econòmiques: La crisi econòmica: La prohibició del comerç amb Amèrica. El comerç català reduït al decadent i piratejat comerç mediterrani.• Causes bèl·liques: Les diverses guerres i tractats: Les guerres de les "Germanies" i les revoltes produïdes al País Valencià. La guerra dels Segadors (1640-1652). El Tractat dels Pirineus (1659), pel qual es perdien les comarques de la Catalunya francesa. La guerra de Successió (1705-1714), de la qual sen derivà el Decret de Nova Planta (1716).• Causes socials: Socialment: La instauració de la inquisició castellana. Lexpulsió dels jueus.• Causes culturals: Culturalment: Les dificultats econòmiques per accedir a la impremta. El manteniment del medievalisme. LHumanisme mal assimilat i la seva excessiva fascinació pel llatí. El desenvolupament precoç del barroc. Una vida universitària pobre davant del prestigi cultural del castellà.Tot plegat suposarà una davallada per a la cultura catalana, de tal manera que la literaturaculta es farà en castellà i fins i tot en llatí.Ja a principis del XVI, durant el virregnat de Germana de Foix a València, just on es produílesplendor cultural del s. XV, en les representacions teatrals la llengua utilitzada era lacastellana, mentre que la llengua catalana, considerada pejorativa i ridícula, era usada perpersonatges graciosos i còmics, com els bufons.
  3. 3. Les cultura popular, però, mantingué sense interrupcions lús i el conreu de la llengua, la qualtenia una vitalitat normal, i de la literatura, la qual vivia uns moments desplendor, senttreballada en les diverses formes: cançons, romanços, goigs, nadales, entremesos, dietaris,col·loquis, etc.3. RENAIXEMENT–HUMANISMEEl Renaixement va ser lèpoca immediatament posterior a lEdat Mitjana (dos primers terçosdel XVI).LHumanisme com a parcel·la cultural del Renaixement, centrada la part filològica i literària,es va centrar especialment en la investigació de llengües i literatures clàssiques: llatina,grega i hebrea.En conseqüència, el model literari fou el llatí, fins el punt que autors "erasmistes" com JoanLluís Vives van realitzar la seva obra en llengua llatina.Pel que fa a la literatura catalana:• El 1562 fou editat a Barcelona per Joan Timoneda el Cançoner Flor dEnamorats, del qual es pot destacar: És un recull de poemes bilingüe. Són poemes de caràcter trobadoresc. Alguns poemes presenten influències dels renaixentistes italians. Conté la versió de Bella, de vós só enamorós de Joan Timoneda.• Joan Timoneda va escriure dos actes sacramentals de la Contrareforma: LEsglésia militant i El Castell dEmaús.• Joan Pujol va escriure el poema èpic Lepant.• Pere Serafí va publicar Dos llibres de poesia vulgar en llengua catalana.• Quant a teatre, en la Cort virregnal de Germana de Foix es van representar dues obres: el 1525 es representà La Vesita de Ferrandis dHerèdia i el 1561 es representà El Cortesano de Lluís Milà.• Pel que fa a farses, misteris o entremesos destaquen el Misteri dElx i la Farsa den Cornei.
  4. 4. 4. BARROCEl Barroc serà el moment de màxima "decadència" (finals XVI a mitjan XVIII).El Barroc serà una etapa de la literatura caracteritzada de forma general per la complicació,lartifici i la desmesura formal, tenint com a model literari i lingüístic serà els clàssicscastellans com són Quevedo, Góngora, Calderón i Gracián.En la literatura catalana, destaquen dos autors:Francesc Vicent Garcia (1579-1623):• Firmava amb el pseudònim "El rector de Vallfogona".• Aconseguí una àmplia fama popular, similar a Quevedo, mitjançant els poemes còmics, obscens i escatològics.• La seva fama va provocar el fenomen del Vallfogonisme, és a dir, una colla dautors que imitaven el seu estil.• Pel que fa a lobra, tots els temes (lamor, el desengany, la caducitat, la mort, el bucolisme, lobscenitat, etc.) i tots els gèneres (els madrigals, les paròdies, les letrilles, els romanços, els sonets, les dècimes, etc.) són els propis del Barroc castellà.• Seguia tant lestil culterà de Góngora com lestil conceptista de Quevedo.Francesc Fontanella (1610/20-1680/85): Va escriure lobra de teatre Lo desengany, comèdia mitològica amb influències de Calderón. També escrigué poemes destil culterà amb temes amorosos i bucòlics, i poemes de tipus patriòtic.5. NEOCLASSICISMEEl Neoclassicisme serà el moment de reactivació econòmica i cultural (mitjan XVIII a finalsXVIII). Basat en el racionalisme i en lempirisme, té com a postulat bàsic la idea dutilitat,defensant de manera especial el didactisme, la qual cosa els durà a menysprear la lírica,centrant-se en el conreu de la tragèdia de tema clàssic, la comèdia de caràcters, la poesiapastoral, la sàtira i la faula didàctica.
  5. 5. Daltra banda, pel seu afany universalista, es valorarà sobretot el castellà i no el català,arribant a considerar la llengua catalana com un dialecte no apte per a la creació.En la literatura catalana, cal destacar dos autors:Joan Ramis (1746-1819):• El 1769 va escriure la tragicomèdia Lucrècia.• Escrigué el drama Arminda.• També escrigué la tragicomèdia Rosaura o el més constant amor.Rafael Amat i de Cortada o "Baró de Maldà": • Escrigué El Calaix de Sastre, destacable per: - Ser un dietari de la vida barcelonina entre 1769 i 1816. - Recrear-se en les anècdotes i en els personatges. - Presentar unes descripcions preromàntiques. - Tenir un to pintoresc i satíric. - Ser de caràcter antineoclàssic.6. PREROMANTICISMEEl Preromanticisme (finals XVIII) no presenta obres de mèrit sent el moment dun naixentRomanticisme, tot i que amb una producció molt poc important, caracteritzant-se perpresentar el sentimentalisme característic de les obres romàntiques.

×