11. “ Ròmul, després d’enterrar Rem… funda la ciutat. Havia cridat uns homes d’Etrúria que, seguint unes ordenacions i fórmules sagrades, dirigien i ensenyaven cada detall, com quan se celebra un misteri. Fou excavada una fossa tot al voltant… Després van traçar al voltant seu, com un cercle al voltant d’un centre, el recinte de la ciutat. El fundador posa la reixa de bronze a una arada, junyeix un bou i una vaca, i traça un profund solc sobre la línia marcada. Els que el segueixen s’encarreguen de llançar dins del cercle els terrossos que l’arada aixeca i s’ocupen que cap en quedi a fora. Amb aquesta línia marquen el perímetre de la muralla… Allí on pensen a obrir una porta, aixequen l’arada i interrompen el cercle. D’aquí que els romans considerin sagrada tota la muralla excepte les portes, ja que, si les consideressin sagrades, no seria possible introduir ni treure les coses que són necessàries, però impures, sense sentir escrúpols religiosos.”
12. La construcció de les muralles es regirà pels següents principis: primer es triarà un lloc molt sa. Aquest lloc ha de ser elevat i estar protegit de les boires i gelades i no haurà d’estar orientat cap als vents càlids o els vents del nord, sinó cap a les zones temperades. Finalment, s’haurà d’evitar la proximitat de llocs pantanosos […] Un cop enllestides les muralles, cal dur a terme la distribució de solars i places del recinte, i establir la direcció dels carrers segons els punts cardinals. Considerarem una bona distribució aquella que no faci coincidir la direcció dels carrers amb la dels vents. Car si els vents són freds, molesten; si són càlids, desequilibren; si són humits, perjudiquen la salut.
30. “ Els grecs construeixen les seves places públiques quadrades, amb amplis pòrtics duplicats; les adornen amb nombroses columnes i arquitraus de pedra o marbre i hi fan galeries porticades al pis superior” “ Cadascun de vosaltres té el costum d’anar amb freqüència l’un a una perfumeria, l’altre a una barberia, l’altre a una sabateria i el de més enllà a on el porta l’atzar; la majoria acostuma a dirigir-se a les botigues dels que estan establerts més a prop de l’àgora i molt pocs a les dels que n’estan més allunyats”
31. ROMA 1. Teatre de Pompeu 2. Odeó 3. Panteó 4. Teatre de Marcel 5. Temple de Júpiter Òptim Màxim 6. Temple Juno Moneta 7. Columna Trajana 8. Basílica Júlia 9. Fòrum romà 10. Cúria 11. Basílica Emília 12. Fòrum dels Emperadors 13. Temple de Vesta 14. Basílica de Majenci i Constantí 15. Circ Màxim 16. Mont Palatí 17. Temple d’Heliogàbal 18. Temple de Venus i Roma 19. Septizonium (Erigit per Septim Sever) 20. Aqua Claudia 21. Temple del Diví Claudi 22. Arc de Constantí 23. Colós de Neró 24. Colosseu (Amfiteatre Flavi) 25. Escola de gladiadors 26. Termes de Titus
48. 1. Cúria, 2. Arc de Septimi Sever, 3- rostra, 4. Temple de Vespasià, 5. Via sacra, 6. Temple de Saturn, 7. Columna de Foca, 8. Basílica Júlia, 9. Basílica Emília, 10. Temple del diví Juli Cèsar, 11. Temple de Vesta, 12. Temple de Càstor i Pòlux , 13. Residències imperials, 14. Temple d’August, 15. Temple d’Antoní i Faustina, 16. Temple de Ròmul, 17. Temple de Venus i Roma, 18. Casa de les vestals, 19. Basílica de Majenci, 20 Colosseu, 21. Arc de Titus, 22. Palatí
90. Teatre de Pompeia - Ingressus Observa com per tota la cauea puja una gernació tan nombrosa com la que està asseguda, de notable bellesa i ben vestida. Els uns sostenen cistells i tovallons blancs i exquisids menjars, els altres serveixen abundós vi ranci” (Estaci, Silvas, 1,6)
107. Gladiatores “ El primer combat de gladiadors ofert a Roma es va dur a terme al fòrum Boari, essent cònsols M. Fulvi i A. Claudi (264 aC). L’oferiren Marc i Dècim, per honorar amb jocs fúnebres les cendres del seu pare.” (Valeri Màxim, 2, 4, 7)
108. Mentre que Prisc i Ver allargaven el combat, i per llarga estona la lluita va ser igualada per ambdues parts, alts i repetits crits reclamaven la llibertat per als homes; però Cèsar va seguir la seva pròpia llei; era la llei de lluitar amb l’escut fins que un polze s’aixequés: Va fer el que era permès (...) Però s’arribà al final amb la mateixa igualtat: Iguals a lluitar, iguals a no cedir. Cèsar va enviar espases de fusta per a tots dos i a tots dos palmes: Així, el coratge i l’habilitat van rebre el seu premi. Això no va succeir davant cap altre príncep sinó tu, Cèsar: Quan dos lluitaren i ambdós sortiren victoriosos . Marcial, De Spectaculis 31 (29,27) Samnita o secutor
111. “ Mentre els ensinistradors provocaven espantats un rinoceront i s’anava acumulant la fúria de la terrible béstia, desesperaven per aconseguir el combat anunciat. Però per fi va tornar el furor que se li coneixia d’abans. Amb la seva banya doble va aixecar un pesat ós igual que un brau llança fins als estels els ninots que li tiren. Amb un cop així d’ajustat dirigeix la forta destra de l’encara jove Carpòfor [...] . Aquell va aixecar fàcilment amb el seu bescoll un parell de vedells i davant ell es rendiren un feroç búfal i un bisó; i un lleó, que fugia d’ell, va anar a caure sobre les armes. Digues ara, pleballa, queixa’t perquè et donaven xavalla!” Ma rcial De Spectaculis 26 (22 , 23)
115. Naumachiae Doncs Titus inesperadament va omplir aquest mateix escenari amb aigua i va portar cavalls i braus i d’altres feres domesticades que havien estat ensenyades a comportar-se dins l’aigua igual que a terra. També va portar persones en naus, que allí s’hi enfrontaren en una batalla naval, representant la lluita dels corcireus contra els corintis; i d’altres van fer una exhibició similar fora de la ciutat en l’arbreda de Cai i Luci, en l’indret on August un dia va fer excavar per a aquest mateix propòsit . Di ó Cas s i. Historia de Roma , LXVI, 25
119. Circ de Mèrida “ Amb gran embranzida, en la cursa de carros, els cavalls es precipiten des de les carceres i volen damunt la pista… així els aurigues, abrivant els seus cavalls, sacsegen les regnes lasses i inclinen el cos cap a davant amb el fuet preparat a la mà. Aleshores, amb el clam dels aplaudiments i les veus dels que xisclen animat-los, tot ressona” (Virgili, Eneida, 5, 144-9)
120. Un Circ (mosaic del Museu del Bard) “ Malaurada de mi, rodeja la meta massa obert. Què fas? El que et segueix l’ha passat fregant-la amb el seu eix i t’està atrapant. Què fas, desgraciat? Engegues a perdre els bons desitjos d’una noieta; tensa, sisplau, la regna esquerra amb mà ferma. Hem apostat per un inepte!” (Ovidi, Amors, 3, 2, 69-73)
147. - Eren més altes que les domus , arriben fins als tres o quatre pisos. Per tant, com que les construïen sense cura, amb els materials més barats, estaven molt exposades al perill d'ensorrament i incendi. - Es construïen al voltant d'un pati interior que permetia la ventilació i la il·luminació de les habitacions que no donaven a carrer. - Tenien molts balcons i finestres cara enfora o cap al pati. Per això res no impedia que hi entrés el soroll del carrer, tot al contrari que les cases senyorials. Les cambres eren poques i no estaven destinades a un ús fix: s'utilitzaven en funció de les necessitats de la família. - Els lloguers eren cars i molts llogaters sots-arrendaven alguna cambra, amb la qual cosa encara hi vivien més estrets. Normalment no disposaven de conduccions d'aigua: calia anar-ne a buscar a la font pública més pròxima. - Moltes tampoc tenien comuna a tots els pisos, i per tant hi havia qui usava les comunes públiques. INSVLAE
148. Nosaltres vivim en una ciutat en gran part apuntalada amb un lleuger suport de fusta, perquè així és com l’administrador fa sostenir les cases a punt d’esfondrar-se. Tan bon punt ha tancat la boca d’una vella esquerda, ens mana dormir tranquils, mentre la casa és a punt de caure’ns a sobre. Fóra bo de viure en un lloc on no hi hagués perill d’incendi ni cap altre motiu de temor durant la nit. Ucalegó demana auxili, ja comença a arreplegar les seves pobres pertinences, ja surt fum del tercer pis i tu ni te n’has adonat: si comença el desastre als pisos baixos, tingués clar que també l’últim cremarà! Juvenal, 3, 193-201 Doncs, en quin pis de lloguer és possible dormir? Cal tenir grans riqueses per poder dormir a Roma? Juvenal, 3, 235-236
155. A l’entrada mateixa un porter vestit de verd, cenyit amb un cinturó de color cirera, pelava pèsols en una safata d’argent… Mentre contemplava tot això, vaig estar a punt de caure d’esquenes i trencar-me una cama, perquè a l’esquerra segons s’entrava, no molt lluny de la cambra del porter, lligat amb una cadena, hi havia un enorme gos pintat a la paret i damunt del qual estava escrit amb lletres majúscules: COMPTE AMB EL GOS! A l’entrada d’una domus (Petroni, 28 i 29)
196. “ Et demanes per què vaig tan sovint a la meva petita vil·la de l’àrida comarca de Noment i a la humil llar de la meva vil·la? És perquè a la ciutat, Espars, qui és pobre no té un lloc on meditar o simplement descansar. De matí ens amarguen la vida els mestres d’escola, de nit els flequers, durant tot el dia els cops de martell dels ferrers. Qui sabria enumerar els problemes que hi ha per poder dormir tranquil?(…) En canvi, tu, Espars, ni ho saps ni ho pots saber, estant com estàs d’aviciat als dominis de Petili, la casa del qual contempla les altes muntanyes des de la plana(…) i fins i tot disposes d’un ample passeig per anar en carro dins dels límits de la finca.” (Marcial, 12, 57)
197. VILLA VRBANA: 1.- Peristylum 2.- Cubicula 3.- Caldarium i Hypocaustum 4.- Triclinium 5.- Culina u Oecus 6.- Bibliotheca o tablinum 9.- Pati obert VILLA RVSTICA : 7.- Magatzems 8.- Bassa major 10.- Bassa menor 11.- Sèquia VIL·LA ROMANA d’ El Ruedo (Almedinilla), Baetica
![CONTINGUTS (1) ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]]()