1. 3ª part: Cossos transformats en
pedres.
Òscar Real i Oriol Rodríguez

2.  Les vaques d’Apol.lo pasturaven sense cap tipus de vigilància pels camps de Pilos. Mercuri, en
veure-las les va robar, però un ancià que passava per allà va veure el furt: Batos. Mercuri amb por
que es delatés, va demanar-li que no ho digués a ningú, a canvi tindria una recompensa. Tot i que
no confiava en ell, Júpiter es transformà en una altra persona que feia veure que buscava el seu
ramat; aquest cop va doblar la oferta que li havia fet amb l’aspecte de Mercuri i aquest acceptà.
Per haver-lo traicionat, el va transoformar en una pedra de sílex.

3.  Mercuri, volant per Atenes, va va veure les noies que feien ofrenes a Minerva. Entre elles
destacava la bellesa de Herse, de la que el déu va quedar impressionat. Aglaure, una de les seves
germanes va parlar amb el déu i aquest li va dir que s’havia enamorat de la seva germana, però
ella coneixia el secret de Minerva, així que li exigí una quantitat d’or. Minerva, veient com Aglaure
s’estava guanyant la reputació de tots dos, va anar a visitar l’Enveja, a qui va demanar que la
infestés, i així ho va fer. Aglaure va començar a sentir com l’anava consumint l’enveja i es va
asseure al llindar de la porta. Al no voler moure’s, el déu la transformà en una estàtua.

4.  Acrisi, a través d’un oracle va saber que el seu nét el mataria, i va recloure la seva filla
Dànae, però Júpiter en forma de pluja d’or la fecundà i sorgí Perseu, però Acrisis, al saber-ho, els
envià a Sèrifos on van ser acollits per Dictis, que s’enamorà de Dànae. Un dia, Perseu fou
convidat a una festa, però no va portar regal, en senyal de perdó, va prometre que portaria el cap
de la Medusa i si no ho complia, Dictis faria seva Dànae. Així començà Perseu el seu camí fins al
país de les Hespèrides, ones trobava Medusa. Els deus l’ajudaren durant el seu enfrontament
amb aquesta, i Perseu guanyà. Al tornar es va haver d’enfrentar també amb Atlas que destacava
per les seves proporcions corporals, però Perseu el petrificà amb el cap de Medusa. Va anar a
parar a Etiòpia, on va conéixer Andromeda, que estava lligada en una roca per càstig i vigilada
per un monstre. Perseu oferí als seus pares la possibilitat de rescatar-la a canvi de fer-la seva, i
així ho va fer, tot i que després es va haver d’enfrontar amb Fineu, el promés d’Andromeda, però
aquest aconseguí escapar i el tir de Perseu donà a un habitant del poble. En veure’s en perill, va
haver de petrificar-los a tots amb la Medusa. Al final, tornà a la seva pàtria on més tard mataria a
Acrisis i viuria feliçment amb la seva mare i amb la seva esposa.

6.  Níobe era esposa d’Amfion, rei de Tebes i un prodigi de la música. Aquesta tingué sis fills i sis
filles. Yoy i que era feliç, va demanar al poble de Tebes, que en comptes de rendir homenatges a
la deessa Latona, féssin a ella. Els déus van escoltar aquestes paraules i van decidir castigar-la.
Aquesta va anar veient la mort de tots i cada un dels seus fills, només quan li quedava la més
petita de totes va demanar compasió, però els deus no en tingueren i la mataren també. Níobe
acabà desconsolada plorant la mort de tots els seus fills i es va anar començant a petrificar fins a
transformar-se en una font.

7.  Les Equínades van ser momfes d’aigua dolça. Un dia, van sacrificar deu jònecs i van celebrar-
ho, però s’oblidaren d’Aquelou, el riu més cabalós de Grècia, i aquest, al saber-ho es va fer més
gran i va emportar-se caps sencers i boscos, i fins i tot a les ninfes que aleshores sí que s’en van
enrecordar. L’aigua del riu i del mar va separar la terra en el mateix nombre que eren
elles, formant així cinc illes.

8.  El riu Aquelou estava enamorat de Permiele i li va voler prendre la virginitat. Hipodomant, que era
el seu pare, no podia viure amb aquest pensament i la va llençar des de dalt d’un abisme. El riu
Aquelou la va agafar i va suplicar ajut al déu Neptú. Perimele es tranformà en una illa, abraçada
per les aigües d’Aquelou.

9.  Licas va ser un company d’Hèrcules. Aquest, al tornar victoriós d’Ecàlia va voler celebrar-ho, així
que envià Licas a per una túnica neta, però la que aconseguí estava tacada de sang i de verí del
centaure Nessos. Quan Hèrcules es possa la túnica, per l’escalfor del foc, va començar a
transpirar-li la sang, i quan no podia suportar més el dolor, se la intentar treure. Aterroritzat, Licas li
va demanar perdó, però Hèrcules el va agafar i el llencà lluny, al mar. De la por, Licas, al vol, se li
va aturar la sang i es va petrificar.

10.  Biblis, filla de Milet i Ciànee, va caure en l’amor prohibit del seu germà. Ella després de dubtar
molt va decidir fer unes tauletes amb les que va escriure declarat el seu amor i va fer enviar a un
esclau les tauletes. Caune, el seu germà en llegir la primera part s’enrabià i llençà les tauletes.
L’esclau fugí espaordit i li explicà el que havia succeït a Biblis. Caune va haver de marxar de la
pàtria. Biblis el va voler seguir per poder aconseguir el seu amor, però cansada de travessar
boscos va jeure i va començar a plorar, finalment les nàiades van formar a sota seu un canal que
mai quedaria sec i Biblis es va fondre en llàgrimes i es va transformar en font que encara avui dia
raja.

11.  Aquestes llegendes parlen de successos a Xipre, com la transformació en toros de Cerastes que
sacrificaven gent a l’altar en honor a Júpiter Hospitalari, o la transformació en pedra de les
Propètides que van negar que Venus fos una deessa i la còlera divina va fer que fossin les
primeres prostitutes i que al perdre el pudor es transformessin en pedra dura.

12.  Peleu, enamorat de Tetis, farà cas de l’endeví Proteu i lliga a Tetis en la cova per que dixi de
canviar de forma, i la deixa en cinta d’Aquil.leu. Però com que ha matat a Focos, Psàmate vol que
li faci una ofrena fúnebre i envia un lllop que mata un company seu i tot el remat. Finalment Peleu
entén el missatge i fa la ofrena i no es perdonat fins que arriba a Magnèsia on és purificat per
Acast.

13.  Paris va raptar a Hèlena, que era esposa del rei d’Esparta, Menelau. Quan els grecs preparaven
un sacrifici a Júpiter una serp blavosa es va cruspir un niu de 8 ocells i la mare que volava per
allà, després es va convertir en pedra. L’endeví calcant va pronosticar que aquet senyal volia dir
que guanyarien però no ara sinó en 9 anys.

14.  Glauc era un pescador que es creu que és fill de Posidó i una nàiade. Un dia estengué els peixos
que havia capturat en una illa en la que tenia molta natura . En aquell momento els peixos van
tornar a la vida i retornaven a l'aigua. Sense saber que passava va tastar les herbes que cobrien
la terra i a l'instant sentí un impuls irresistible de llançar-se de cap al mar. Després de submergir-
s'hi, Tetis i Oceà el van acollir, i el van convertir en un déu marí es a dir com els tritons. Estaba
enamorat de la bella Escila, i ella el va rebutjar espantada pel seu nou aspecte. Glauc va acudir a
la maga Circe i li va demanar que amb els seus poders fes que Escila s'enamorés d'ell. Però els
efectes no van ser els desitjats ja que Circe també estimava al nou déu i se li va declarar intentant
convèncer-li que menyspreés a la qual li havia menyspreat. En negar-se, Circe va sentir tal enveja
per Escila que va barrejar unes herbes en l'aigua on es banyava i la va convertir en un horrible
monstre de cintura cap avall.

16.  És la historia d’una noia freda com la pedra, un dia la va veure Ifis i ell es va
enamorar bojament d’ella , li enviava tauletes i corones de flors i mitjançant la dida i
els soldats els feia arribar paraules d’amor. Però ella li negava, fins a tal punt que Ifis
no va poder aguantar més i es va treure la vida davant de la casa d’Anaxarète.
Mentre duien al cos sense vida de Ifis a cremar, per atzar Anaxàrete va veure el
fèretre passar, ella es va voler tirar enrere al veure el cos d’Ifis, però no va poder per
que freda com era en pedra es va convertir com a càstig diví.

17.  La nimfa Egèria estava casada amb el rei Numa Pompili, al morir de vell, la seva dona va anar a
un bosc espès a plorar tan gran pèrdua. Allà les nimfes intentaven donar-li consol, a més Hipòlit fill
de Teseu que anava a veure-la lio deia que mires les desgràcies dels altres que poder trobaria
consol, i li va explicar la seva desgràcia. Com Hipòlit morí per credulitat del seu pare i per
maquinacions d’una madrastra cruel. De com aquestes maquinacions van fer creure al seu pare
Teseu que l’havia deshonrat el seu llit i el va fer fora. Un cop fora anant amb el carro de cavalls
una criatura marina semblant a un toro que treia aigua per boca i narius va esvalotar als cavalls
que espantats van tirar del carro a Hipòlit i el van portar a una mort segura. Desprès gracies a
herbes remeieres per part de Peó va poder ressuscitar i ajudat de Diana va amagar-se aquell bosc
canviant el seu nom per el de Virbi, el que ha estat home dues.