1. L’ART GREC I ELS CÀNONS DE
BELLESA

2. L’ART CLÀSSIC:GRÈCIA
• La preocupació per l’home condiciona totes les manifestacions
culturals gregues; es tracta d’una cultura antropocèntrica com
afirmava Protàgores ( segle V aC) “l’home és la mesura de
totes les coses”

3. I. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L’ART
GREC
• Els grecs no distingien com nosaltres entre bell,
bo, lleig i dolent. Ells només tenien dos conceptes:
ethos (perfecció, ordre, bellesa, bondat) i pathos
(caos, imperfecció, passió, desig..). Les coses
perfectes eren bones i les imperfectes, dolentes. Hi
havia coses ètiques i patètiques
• Per això volien acostar-se el més possible a la
bellesa, ordre, simetria, proporció i harmonia.
• Pel que fa a la funció, el tret principal de l’art grec va
ser el caràcter públic, religiós i per commemorar
esdeveniments, com ara les competicions atlètiques.

4. • Els temes triats il·lustren els mites grecs,
les històries dels Déus, les gestes del seu
heroi, la vida diària de l’època, les
competicions atlètiques, les lluites de
guerrers, dones amb infants, ploraneres a
les tombes, encontres mítics entre Déus i
gegants, grecs i amazones ,làpites i
centaures, etc.

5. • Destaca la representació
naturalista de la figura
humana, tant en l’aspecte
formal com en la intenció
expressiva del moviment i les
emocions.
• Un format molt característic és
l’escultura exempta, però
també trobem els grups
escultòrics i els relleus.
L’escultura grega era en bona
part de caràcter religiós.
Decorava els frisos i l’interior
dels temples, era part de les
esteles funeràries,etc.

6. •Els materials: pedra, i particularment el marbre blanc
per a l’arquitectura que també s’utilitzava en escultura,
juntament amb el bronze.
COM A CONCLUSIÓ:
•Els grecs es van distingir dels de les èpoques que els
van precedien per un aspecte molt important: des de
l’època arcaica van començar a interpretar el que veien
a partir de la raó més que no pas a partir dels mites i
de les religions .Per això es diu que van introduir la
racionalitat i, sobretot, la importància de la persona
com a centre de l’univers.

7. • Per aquest motiu, els grecs van tenir una actitud
antropocèntrica davant de la vida (és a dir, centrada
en l’ésser humà), sobretot a partir del segle V a.C. No
és gens estrany, doncs,que els grecs fossin els primers
filòsofs i els primers científics de la història i que la
seva escultura fos ben diferent de la de les èpoques
precedents, ja que traduïa aquesta actitud humana i
democràtica.

8. II.L’ARQUITECTURA GREGA:
CARACTERÍSTIQUES GENERALS
• Els grecs, com que construïen
els edificis a la mesura de
l’home i amb una preocupació
per l’aparença exterior,
inspirada en la concepció de
l’edifici com a part d’un
conjunt, els envoltaven amb un
element ,la columna, que era
tractat com una escultura, és a
dir, com una forma estètica.
D’aquestes preocupacions van
néixer els tres ordres clàssics:
el dòric, el jònic i el corinti.

9. Les característiques que defineixen l’arquitectura grega
són:
1. És una arquitectura arquitravada (no fa servir l’arc ni
la cúpula), amb una aparença serena, perquè es basa
en una estructura de línies horitzontals i verticals.
2. A partir del segle V aC s’utilitza com a material el
marbre.
3. Tot i que s’han perdut, e sap que hi van aplicar
colors: blaus,vermells,etc.
4. Recerca d’harmonia visual que els va fer allunyar de
les mesures matemàtiques.
5. Malgrat que es varen construir diferents classes
d’edificis públics i privats, la tipologia més
característica i que millor s’han conservat han estat els
temples.

10. ELS ORDRES ARQUITECTÒNICS

11. • Els ordres arquitectònics: dòric, jònic i corinti van
sorgir amb l’objectiu d’aconseguir l’harmonia entre les
parts de l‘edifici i els seus elements. No es només una
qüestió referent a la forma de les columnes o dels capitells.
Es tractava de tot el joc de proporcions entre les diferents
parts de l’edifici.

12. L’ordre dòric
• Era el més primitiu i auster
de tots. Té una aparença
sòlida i una mica rabassuda.
Les columnes són amples i
poc esveltes. Les seves
formes van ser copiades dels
antics edificis en fusta.
• La columna no tenia base i
l’única decoració eren unes
formes acanalades.
• El capitell era molt simple,
compost d’una mena de plat
(l’equí) i un suport de
l’arquitrau (l’àbac)

13. • L’entaulament està dividit per
franges horitzontals. Sobre
l’arquitrau llis es disposa un fris
compost de petits rectangles
anomenats tríglifs (record dels
antics troncs de fusta) i metopes
(decorats amb relleus).Tots
aquests elements estan protegits
de l’aigua de la pluja per la
cornisa.
• La coberta del temple és de dues
aigües,aquesta forma en els
extrems dos triangles anomenats
frontons.

14. L’ordre jònic
• Era més refinat i esvelt,
perquè la relació entre
l’amplada (diàmetre) i alçada
de la columna era més gran.
Les columnes tenien base i
unes elegants estries
arrodonides.
• El capitell substituïa l’equí per
unes luxoses volutes i l’àbac
era molt prim
• L’arquitrau era dividit en
bandes, i el fris era continu;
així es podia decorar amb una
banda de relleus

15. L’ordre corinti
• El més luxós.
S’assembla molt al
jònic, però substitueix
les volutes de l’equí
per unes complicades
fulles d’acant
• La columna es fa
encara més esvelta, i
el temple, per tant,
també resulta més alt
i grandiós

18. EL TEMPLE GREC

19. • La construcció grega més característica era el
temple,que tenia com a funció principal
contenir l’escultura que representava la
divinitat corresponent. Per això la seva forma
era la dels antics –i senzills- palaus grecs.
• Dins del temple no es feia cap cerimònia
col·lectiva, no havia d’acollir multituds. Els
sacrificis es feien en un ara davant la porta.
• Tots els temples tenen en comú una sala
rectangular (naos), on hi havia l’estàtua de la
divinitat votiva. De vegades trobem dos
espais més, una d’anterior (pronaos) i l’altra
posterior (opisthódomus).
• El conjunt és envoltat per un peristil, fet amb
columnes.
• La construcció es recolza sobre un basament
de grades que contribueix a fer-lo ressaltar.

21. L’ACRÒPOLIS D’ATENES
• L’acròpolis d’Atenes és un petit turó sobre el qual els
atenesos de l’antiguitat havien establert una ciutadella
fortificada, i més endavant, a l’època clàssica, edificaren
els temples dels seus déus. Per això l’anomenaven
acròpolis o ‘ciutat de la muntanya’

22. • S’hi entrava per una
escala monumental
voltada d’edificis porxats:
eren els propileus. A la
part alta del turó es van
construir tres temples: el
gran Partenó,
l’Erecteion i el petit
temple d’Atenea
Victoriosa.

23. EL PARTENÓ
• Es va construir en la part més alta
de la ciutat d’Atenes, l’acròpoli.
Partenó significa “temple de la
deesa Artenea Partenos”.Atenea
era la deesa de les arts i i de la
saviesa i era la protectora
d’Atenes. Es creia que havia
nascut del cap de Zeus, ‘sense
part’ (Partenos)
• Es va construir a l’època de
Pericles, entre els anys 447 i 432
aC pels arquitectes Ictino i
Calícrates, encara que la
supervisió de les obres la va fer
Fídies.

24. Còpia reduïda de la gran
escultura de la deessa Atenea
• El disseny del temple és complex: té
una planta rectangular i les seves
proporcions, encara que grans,
s’ajusten a l’escala humana. Com
que es tractava de donar una
impressió de solemnitat, es va triar
per a l’exterior l’ordre dòric, el més
antic i respectable. Per dins, en
canvi, es va barrejar amb l’ordre
jònic, més luxós
• Està construït exclusivament amb
marbre .
• És perípter, ja que està envoltat de
columnes .És octàstil ja que té una
filera de vuit columnes a la seva
façana.

25. •Al timpà principal hi trobem relleus
escultòrics que representen el naixement
d’Atenea que surt del cap de Zeus.Al timpà
posterior es representava la disputa entre
Atenea i Poseidó pel domini d’Atenes.
•Tota la part interior (jònica) conté un fris
decorat amb una imatge de la processó de
les festes Panateneas, que es celebraven
cada cinc anys en honor de la deessa.

26. L’ERECTEION
• L’Erecteion es va
construir cap al 420
aC sobre les restes
d’un temple més
antic,dins el recinte
de l’acròpoli.
• Pertany a l’ordre
jònic i està construït
amb marbre.

27. • El temple està dedicat a dues
divinitats : Atenea Polias,
antiga deesa agrícola i a
Posidó Erecteo.
• Dins la cel·la es custodiava
l’estàtua de la deesa feta en
fusta d’olivera,com les
primitives xoanes.
• Les cariàtides miren cap al
partenó per on desfilaven les
processons de les
panateneas el dies festius.
Simulen les donzelles que
portaven ofrenes a la deessa
amb motiu d’aquesta festa.

28. TEMPLE ATENEA NIKE
• Es tracta d’un petit temple,
construït, no amb diners públics,
sinó com a ofrena privada d’una
família oposada a la política de
Pericles, el polític que controlava
la democràcia atenenca. Per això
les seves proporcions són petites
• Va ser edificat en estil jònic per
donar impressió de bon gust i
riquesa.
• Com que s’aixeca en una de les
puntes del turó, no està envoltat
de columnes com el Partenó, ja
que no es podia passejar al seu
voltant.

29. EL TEATRE D’EPIDAURE
• Els grecs van inventar
el teatre, i per acollir
les representacions
teatrals van crear un
tipus de construcció
específica.
• El teatre d’Epidaure
va ser costruit per
Políclet Jove al segle
IV aC .

30. • Al centre es troba l’orquestra
circular, d’uns vint metres de
diàmetre, destinada al cor.
• La zona semicircular
destinada als espectadors,
formada per les grades
s’anomena càvea. S’aprofita
el vessant natural de la
muntanya per construir-la i la
inclinació d’aquest per donar
a les grades una òptima
acústica i visibilitat.
• Davant es situava l’espai
destinat als actors: l’escena

32. III.L’ESCULTURA
• L’escultura de l’etapa arcaica
presenta dos arquetips: el
kuros, atleta nu, i la koré,
sacerdotessa vestida.
• En él període arcaic s’observa
la influència de l’escultura
oriental, particularment
l'egípcia

33. Kore de peplos
Mica en mica tant les figures
masculines com les femenines van
anar guanyant en naturalitat. El
volum es fa més arrodonit i els
braços tendeixen a trencar la rígida
simetria.
De tota manera, encara el cabell i els
vestits semblen pesats i adopten
formes simples; la tècnica és encara
poc precisa.

34. AURIGA DE DELFOS
• L’auriga de Delfos és una de les
poques estàtues originals de
bronze que encara es conserven.
• Representa al conductor d’una
quadriga i formava part del conjunt
escultòric que el tirà Polizalo de
Gela (Sicília) va encarregar com a
exvot per la victòria del seu equip
de cavalls en els jocs pitis.
• Conserva trets arcàics (compareu
amb la koré anterior), però el
rostre i el ritme dels plecs a la roba
confereixen un alt grau de
naturalitat a la figura.

35. EL DISCÒBOL DE MIRÓ
•Actualment es conserva al Museu del
Louvre a Paris. És tracta d’una còpia
romana de l’original grec en bronze.
•La figura representa un atleta nu, tal i com
anaven en aquella època,participant en
una competició esportiva que
probablement no era altra que la dels jocs
olímpics i participant en el llançament del
disc.
•Tenint en compte la composició, hem de
destacar les proporcions,que ens
demostren que l’escultura del moment ha
avançat força respecte la del passat. Ja
podem veure l’aplicació del “contraposto”,
amb les espatlles i les caderes en
orientació contraposada, qual cosa
confereix dinamisme a la musculatura. Així
doncs, observem com les formes són ja
força similars a la realitat del cos humà
masculí en moviment.

36. DORÍFOR DE POLICLET
•El Dorifor representa a un
home portador d’una llança, en
posició de marxa. La mirada és
ferma i serena. Cap gest no
trenca l’expressivitat del rostre.
•Les dimensions del cap
representen la setena part del
cos, ajustant-se a les
proporcions establertes per
Policlet en el seu Cànon, tractat
teòric d’escultura avui
desaparegut.

37. • El cànon o cànon estètic, designa una regla de
representació en pintura, escultura o arquitectura.
El cànon permet obtenir l’harmonia tant en el
conjunt com en les parts de l’obra d’art gràcies a
l’ordre, la mesura i la proporció.
• El cànon sobre les proporcions humanes més antic
que es coneix es va trobar a les piràmides de
Memfis cap al 3000 aC. Des d’aleshores hi ha
hagut diversos cànons coneguts: el dels faraons, el
de Policlet, el de Ptolemeu (90– 160dC), el de
Vitruvi (segle I aC), el de Dürer (1471 – 1528), el de
Leonardo da Vinci (1452 – 1519), i, més recentment
el de Zeising i el de Le Corbusier (1887 – 1965).

39. HERMES D’OLIMPIA DE
PRAXÍTELES
Uns anys més tard, Praxitel·les va afegir
encara més gracilitat a les seves figures, fent
el cos més esvelt -un cos era igual a 8 caps- i
fent que l’eix d’equilibri travesses la cama
doblegada i no l’allargassada. Això permetia
que el cos prengués unes formes més
sinuoses i refinades (el que s’anomena “corba
praxitèl·lica”).
Es el reflex d’una època més plena de luxe,
on els ciutadans rics ja no són guerrers sinó
homes dedicats a la política o els negocis. Si
el comparem amb l’època de Políclet, el
model de perfecció masculina es rejoveneix i
es fa més suau i insinuant.

40. VENUS DE MELOS
A la mateixa època apareix el nu femení, que es
desenvoluparà molt a l’època helenística.
Aprofita la tendència a representar coses fins llavors
no ètiques (perfectes) com el cos nu de les dones.
Comparteix també el gust pel luxe i el refinament,
com es pot copsar a l’elegant figura de la Venus de
Melos (o de Milo, com es sol anomenar)

41. L’ URBANISME: HIPÒDAM DE MILET

42. • Les polis gregues
tenien un traçat
urbanístic
irregular,però a partir
del període
hel·lenístic s’imposa
el disseny regular.
• Aquest traçat
s’exemplifica a partir
del disseny de la
ciutat jònica de Milet,
que segueix una
planta ortogonal.