Recull de material i activitats sobre l´ètica ambiental

1. Annex
(material
per al
l´alumne)
Manuel Villar
Pujol
[TECNOLOGIA, VALORS I
SOCIETAT]

2. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT]
.
En contra del tòpic, la màquina
no destrueix les relacions humanes,
sinó que inventa de noves,
desconegudes,
imprevistes. (Fernando Savater)
Nom: .....................................
Nivell: ................ Classe: ...........
Curs Acadèmic 2000-2001
2

3. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT]
Preliminars
OBJECTIUS ESPECÍFICS
En acabar el desenvolupament de la Unitat l´alumne/a ha de ser capaç de
1- Ser conscient de la dimensió social de l´ésser humà i de les exigències que comporta.
2- Fomentar la reflexió metòdica, pautada i rigorosa.
3- Introduir qüestions de tipus ètic, sociològic i psicològic.
4- Adoptar una actitud crítica davant determinats fenòmens tecnològics.
5- Conèixer i definir els conceptes ciència, tècnica i tecnologia.
6- Exercitar-se en les tècniques de comprensió de textos: mapes conceptuals i
comentaris de text.
7- Valorar la societat contemporània com a societat tecnològica
8- Realitzar composicions i exercicis d´expressió argumentativa oral i escrita
9- Comprendre les relacions entre tecnologia i benestar
10- Conèixer la incidència de la tècnica en el procés d´hominització
11- Identificar les transformacions tecnològiques com a causa dels canvis
socioculturals.
12- Definir i conèixer el concepte Avaluació Tecnològica.
13- Comprendre que les diferències i divergències no han d´ésser necessàriament
motius de conflicte.
14- Preocupar-se pels riscos ecològics que puguin plantejar determinades propostes
tecnològiques.
15- Millorar la comprensió i l´ús del llenguatge escrit i oral.
16- Conscienciar-se dels perills d´una societat tecnocràtica.
17- Reflexionar sobre les implicacions i els límits de l’enginyeria genètica
18- Valorar les repercussions socials de les Tecnologies de la Informació (Internet,
Mòbils ...)
19- Conèixer les actituds i les opinions de la població davant de la tecnologia.
3

4. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT]
DESENVOLUPAMENT CONCEPTUAL (Fets, conceptes i sistemes conceptuals)
1- Ciència, tècnica i tecnologia
2- Hominització i tècnica
3- El nostre entorn immediat
4- Cultura i tècnica
5- Desenvolupament tecnològic i globalització
6- Benestar i necessitats humanes
7- Ambivalència de la tecnologia
8- Tecnologia i canvi social
9- Responsabilitat, control social i tecnologia
PROCEDIMENTS
1- Introducció a la tècnica del comentari de text.
2- Realització d´exercicis escrits seguint les pautes d´elaboració de textos
argumentatius.
3- Expressió correcta de les opinions pròpies, tot i evitant la superficialitat i manca de
rigor.
4- Aplicació de la tècnica del debat a qüestions polèmiques relacionades amb la identitat
5- Recerca d´informació lligada a les problemàtiques tractades. Especialment es farà
servir la premsa.
6- Visionat de documentals i pel·lícules sobre les temàtiques tractades en les diferents
unitats.
7- Exercitació del treball col·lectiu com una forma d’enfortir els sentiments cooperatiu i
solidari.
ACTITUDS (valors, normes i actituds)
1- Necessitat de fonamentar raonadament els judicis morals
2- Desenvolupament d´una actitud de responsabilitat creixent davant les pròpies
decisions que poden repercutir en el medi ambient.
3- Coneixement crític de valors i opinions diferents.
4- Adopció del diàleg com a eina més eficaç per resoldre els conflictes i rebuig del
recurs a la violència.
5- Preocupació per la desigualtat econòmica produïda per l´aplicació insolidària de la
tecnologia
6- Valoració crítica del significat de progrés científic.
7- Coneixement dels riscos d´algunes actuacions tecnològiques.
8- Adopció de comportaments positius envers la naturalesa.
9- Reconèixer que el nostre entorn està modelat bàsicament per la tecnologia.
10- Comprendre que tota transformació tecnològica important implica
transformacions radicals en la mentalitat social.
11- Presentació acurada dels treballs i adopció d´una actitud participativa en les
activitats realitzades a classe.
4

5. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT]
Presentació del Crèdit:
En l´actualitat, tot i reconèixer que bona part del benestar general que gaudeix la
humanitat ha estat generat pel desenvolupament tecnològic, no cal oblidar que encara
resten problemes socials que s´han de resoldre i que paradoxalment han aparegut altres
de nous i d´insospitat provocats per l´aplicació indiscriminada de la tecnologia.
Algunes opcions ideològiques radicals prediquen l´abandonament del model
tecnològic seguit últimament per la societat occidental, perquè la consideren com
l´única solució lúcida que pot aturar el suïcidi total de l´espècie humana al que ens
condemna irremediablement el progrés tecnològic.
En aquest Crèdit defensarem la idea que bona part dels problemes generats per la
tecnologia són causats per creure que el progrés tecnològic havia d´implicar
immediatament progrés moral, sense imaginar que l´actuació dels científics i dels
tècnics no pot marginar ni oblidar valors socials com la justícia, la solidaritat, la
llibertat, la responsabilitat i la dignitat humana.
5

6. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT]
Per anar fent boca:
1- Creieu que el paper de la tecnologia en la nostra societat és poc important comparat
amb altres fenòmens socials, com la política, l´economia, les relacions personals o els
esports?
2- Creieu que la societat actual, tal com la coneixem, podria funcionar de la mateixa
forma sense la tecnologia?
3- Enumereu alguns elements tecnològics del vostre entorn més immediat?
4- Creieu que la vostra vida canviaria radicalment sense aquests artefactes?
5- ¿Què enteneu per benestar? ¿Pot existir el benestar sense tecnologia?
6- Alguna vegada heu pensat en el poder que la tecnologia exerceix sobre la vostra vida
personal i social? (Busqueu exemples)
7- Considereu que el desenvolupament econòmic fa inevitable la degradació del medi
natural?
8- Exposeu la vostra opinió sobre la situació de l´entorn natural pròxim al vostre poble o
ciutat
9- Quina responsabilitat creieu que tenen els ciutadans en les repercussions negatives
del desenvolupament tecnològic?
10- És l´ésser humà qui domina la tecnologia o, pel contrari, és l´ésser humà qui està
dominat per ella?
6

7. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT]
Unitat 1:Ciència, técnica i tecnologia
Ciència, tècnica i tecnologia són tres termes que designen activitats humanes i que
sovint els fem servir per designar el mateix. Tots tres designen formes diferents que
disposa l´ésser humà per fer front a la realitat, a la naturalesa.
Exercici 1: Uniu amb fletxes aquest tres termes amb la que creieu que és la seva
definició.
TÈCNICA és la tècnica desenvolupada sobre la base i
en relació estreta amb la ciència.
és l´expressió d´una habilitat manual o
CIÈNCIA mecànica, desenvolupada sovint en l´àmbit
d´un taller o una fàbrica.
és la manifestació d´un saber racional que
TECNOLOGIA pot ser teòric o el resultat d´unes
experiències executades en un laboratori.
Exercici 2: Assenyaleu quins d´aquets oficis són propis de la tècnica (T), de la ciència
(C) o de la tecnologia (TLG).
pagès biòleg perruquer
paleta mestre modista
enginyer arquitecte fisioterapeuta
telecomunicacions
geòleg sociòleg
astronauta
fotògraf informàtic
químic
farmacèutic ceramista
auxiliar d´infermeria
mag metge
ramader
7

8. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT]
Exercici 3: Assenyaleu quins d´aquests objectes, activitats o artefactes són productes de
la tècnica (T) i quins són productes de la tecnologia (TLG)
satèl·lit artificial ordinador míssil
cullera xarxa de pescar arada
porró cadira molí
tisores sistema de frens ABS màquina de vapor
roda adob animal espremedora manual
barret motor diesel TDI domesticació d´animals
aspirina Airbag inseminació artificial
Una de les característiques dels anomenats éssers intel·ligents és la seva capacitat
d´obtenir coneixements o sabers per poder explicar-se la realitat o resoldre problemes.
Podem distingir dos tipus de coneixements. El coneixement teòric podria definir-se
com aquell saber on el que importa és la possessió d´una informació verdadera sobre
una determinada qüestió. Aquest saber és propi de la ciència. El coneixement pràctic
és el domini d´unes tècniques, instruments o habilitats per realitzar determinades coses
o assolir determinats objectius. Aquest saber és propi de la tècnica. El saber propi de la
tecnologia és aquell que necessita tant del saber teòric com del pràctic.
Alguns sabers no cal que s´aprenguin. Els tenim sense que ningú ens el hagi ensenyat.
Són sabers innats. Però hi ha d´altres que hem d´aprendre, perquè la naturalesa de bon
principi no ens ha dotat d´aquestes habilitats. Són els sabers adquirits.
Hi ha éssers vius que gairebé tots els seus sabers són innats. Des del moment que han
nascut ja saben com reaccionar davant de determinats estímuls. En canvi, hi ha d´altres,
entre els quals cal incloure l´espècie humana, que la major part de les seves habilitats i
coneixements els ha d´adquirir. A més, una altra particularitat de l´espècie humana és
que té la possibilitat de perfeccionar i millorar aquests sabers.
8

9. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT]
TEXT: Albert Jacquard, Pequeña filosofía para
no filósofos, pàgs. 189-190
Un ximpanzé, per exemple, després d´haver
agafat la fruita mitjançant una branca, la llença i
l´oblida; tot succeeix com si fos incapaç
d´imaginar que aquesta branca podria ser-li útil
més endavant. De fet, no és capaç de pensar en
l´endemà.
La capacitat dels éssers humans per fer-se amb
eines per desenvolupar una tècnica està, doncs,
directament lligada a la seva capacitat de tenir en
compte el futur. És una de les definicions de
l´espècie humana: l´espècie que sap que hi haurà
un futur, mentre que les altres espècies només
coneixen el passat i el present.
Activitats:
Sobre el documental Animales inteligentes.
1- Distingiu entre habilitats innates i habilitats adquirides (Assenyaleu 3 de cada com a
mínim)
2- Quins creieu que són els avantatges que tenen els animals amb capacitat d´aprendre
sobre els animals que només compten amb les habilitats innates? (Feu servir exemples
del documental)
Sobre el text.
3- Segons l´autor del text, quines diferències hi ha entre la capacitat tècnica dels
animals i la capacitat tècnica humana?
9

10. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT]
Avui en dia la tècnica no pot prescindir de la ciència, ni la ciència d´instruments de
mesura ni dispositius experimentals cada vegada més sofisticats. Però això no sempre
ha estat així.
En la industrialització, el procés iniciat a Anglaterra en la segona meitat del segle
XVIII amb l´anomenada Revolució Industrial, es poden distingir tres fases o moments:
1ª fase (2ª meitat del segle XVIII-últims decennis del segle XIX): Es caracteritza per la
substitució de l´energia hidràulica i animal per l´ús del carbó i del vapor com a fonts
d´energia i el lideratge econòmic de les indústries tèxtil i siderometal·lúrgiques.
2ª fase (finals segle XIX-II Guerra Mundial): Caracteritzada per l´ús de l´electricitat, el
desenvolupament del motor de combustió interna i la institucionalització de la
investigació científica.
3ª fase (final II Guerra Mundial-situació actual): Caracteritzada per la preeminència
econòmica de les activitats terciàries i la difusió de les noves tecnologies basades en la
informació (telefonia, internet). La nova societat resultant es coneix amb el nom de
societat postindustrial.
Fins a la segona fase del procés d´industrialització la ciència i la tècnica havien seguit
camins divergents, ignorant-se mútuament, només col·laborant de forma accidental i
discontínua. James Watt, responsable del desenvolupament de la màquina de vapor,
per posar un exemple, no fou un científic sinó un constructor d´instruments de precisió
que fou capaç de superar un seguit de dificultats tècniques. La integració de la ciència
en l´àmbit de la tècnica va haver d´esperar a les últimes dècades del segle XIX, quan
fou necessària la seva participació en el desenvolupament de l´electricitat, l´acer, el
motor de combustió interna i la indústria química. Més endavant, les guerres mundials
contribuïren a apropar encara més la ciència amb la tècnica, d´aquesta manera van poder
realitzar-se projectes com el radar, el DDT o el motor a reacció. La consumació del
matrimoni entre la ciència i la tècnica va tenir lloc sota el patrocini de l´anomenat
Projecte Manhattan, on 15.000 científics, 300.000 tècnics i un pressupost de 2.000
milions de dòlars aconseguiren materialitzar els estudis que conduïren a la fabricació de
la bomba atòmica.
Un tret característic de la societat postindustrial és que el factor decisiu per mesurar
el creixement econòmic és el de la innovació tecnològica. La fórmula que expressa
aquesta nova situació és R+D que significa l´associació entre recerca científica i
desenvolupament tècnic.
10

11. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT]
Activitats:
1- Analitzeu aquestes dades i reflexioneu sobre el desenvolupament actual de la
tecnologia al nostre país.
2- Què és el PIB?
TEXT: Michel Claessens, La tècnica contra la
democràcia, pàg. 220
... ja no som en aquella època en què ciència era sinònim de Activitats:
contemplació de la natura i en què tècnica servia per 1- Busqueu informació
satisfer les necessitats de l´home. Això era veritat, sens sobre Arquímedes
dubte, en la Grècia clàssica, en la qual la ciència estava 2- Segons el text, quines
completament abocada a l´especulació i fins i tot són les diferències més
menyspreava les aplicacions pràctiques (si Arquímedes es evidents entre la relació
va decidir a construir uns miralls per incendiar la flota de la ciència i la tècnica
romana va ser justament perquè Siracusa era assetjada). en el període clàssic i
Probablement això encara era cert a L´Edat Mitjana, quan medieval i l´època de la
la religió cristiana dictava totes les normes de conducta. societat postindustrial?
Però avui ja no és així.
11

12. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT]
Exercici de Lectura i Comentari:
Text: La prosperidad de Jeffrey D. Sachs, El País, Negocios, 1999
La mayoría de la gente es consciente de las desigualdades que
separan al mundo desarrollado del mundo en desarrollo. Son
menos los que reconocen que las diferencias entre ricos y
pobres en cuanto a ciencia y tecnología son incluso mayores
que las diferencias de renta.
Los países ricos disponen aproximadamente del 99% de las
patentes por nuevos inventos concedidas por Estados Unidos
y Europa. En el mundo actual, la prosperidad económica no
procede de los recursos naturales ni de la producción de
bienes industriales, sino de la producción de nuevas ideas y
nuevos productos. La dinámica economía de Estados Unidos
debe su gran ventaja a una tremenda capacidad de
innovación, ya sea en tecnologías de la información, en
biotecnología o en telecomunicaciones.
Pero los países más pobres apenas innovan. Como
consecuencia de ello, muchos se basan en las exportaciones de materias primas, década tras década,
prácticamente sin cambios en la composición de los productos exportados o en los métodos de
producción. En el caso de muchas materias primas, los precios mundiales han descendido drásticamente
durante el período, al menos en relación con el precio de las importaciones.
Los datos recientes de la Oficina de Patentes y Marcas Registradas de Estados Unidos cuentan una
historia sorprendente. De las 163.000 patentes concedidas en Estados Unidos en 1998, 90.000
correspondieron a inventores estadounidenses y 72.000 a inventores extranjeros. De éstos, los japoneses
recibieron 32.000 patentes, los alemanes 9.500 y otras 28.000 se repartieron entre 15 países, todos ellos
pertenecientes al mundo desarrollado. Tres de ellos -Corea, Taiwan e Israel- eran países en desarrollo
hace una década, pero consiguieron mantener un desarrollo rápido y sostenido durante muchos años, en
buena medida gracias a su capacidad científica. Los países tropicales, la mayoría de los cuales son pobres,
prácticamente no obtuvieron ninguna patente (Singapur fue la excepción).
Esta situación es peligrosa para los países pobres. El mundo en vías de desarrollo depende casi por
completo de la innovación de los países ricos, razón por la cual los científicos del mundo y las industrias
de alta tecnología siguen ignorando muchos problemas exclusivos de los países pobres. Ya es hora que el
mundo en desarrollo ponga la ciencia y la tecnología en un lugar mucho más elevado entre sus
prioridades políticas.
Los cambios de política necesarios son: fortalecer el sistema universitario; aumentar el gasto del sector
público en institutos científicos; atraer la inversión de empresas de alta tecnología procedentes de países
desarrollados; fomentar el aumento de las alianzas científicas y tecnológicas de las universidades y
empresas de los países ricos con las de los países en vías de desarrollo; fortalecer la protección de los
derechos de propiedad intelectual para fomentar las actividades innovadoras; y alejar del préstamo para
ajuste estructural del Fondo Monetario Internacional y del Banco Mundial el dinero reservado a la ayuda
internacional y dedicarlo a la investigación y el desarrollo en áreas prioritarias (como sanidad y
agricultura)
12

13. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT]
Activitats:
1- Assenyaleu la idea més important de cada paràgraf del text.
2- Creieu que és vàlida l´afirmació que les tecnologies aconseguiran alliberar i
millorar la vida de la totalitat de la humanitat? Per què?
3- Què creieu que vol dir la frase: "Saber és poder"?
4- Analitzeu les gràfiques i traieu cinc conclusions.
13

14. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT]
Unitat 2: Primeres tècniques i hominització
Anomenem hominització a tot un conjunt de transformacions anatòmiques,
fisiològiques i psicològiques que es produïren al llarg de l´evolució que des d´uns
primats homínids conduí a l´aparició de l´espècie humana actual. En aquest procés va
tenir un paper decisiu la tècnica.
En la tècnica conflueixen dues capacitats: la d´aprendre i la d´innovar, gràcies a les
quals l´espècie humana ha pogut compensar i fins i tot superar les seves mancances
naturals originals. Comparat amb altres ésser vius, els humans estan poc dotats: no són
especialment forts, ni especialment ràpids, ni especialment àgils, ni tenen unes defenses
prou potents per enfrontar-se amb garanties a d´altres animals.
Fa molts milions d´anys, uns homínids començaren a utilitzar ascles o resquills per
tallar cadàvers d´animals i trencar els ossos per tal d´arribar a la medul·la i menjar-se-la.
De mica en mica, l´ús dels resquills es perfeccionà quan no es conformaren amb els que
trobaven sinó que els colpejaven entre si per aconseguir un fil més tallant. El primer
homínid que donà forma al primer resquill es pot considerar el primer homo faber.
Més tard, al voltant de quatre-cents o cinc-cents mil anys, l´ésser humà va fer un
descobriment transcendental: el domini del foc.
Quines foren les repercussions de la descoberta del foc?
1- Àmbit alimentari:
1.1. El foc permeté incorporar a la dieta humana aliments que són indigeribles quan no
estan cuits. Per exemple, els cereals i les llegums no es poden menjar sense coure´ls. La
possibilitat de menjar aquests dos tipus d´aliments possibilità disposar de proteïnes i
glucosa que foren imprescindibles per al desenvolupament cerebral dels nostres
avantpassats i obtenir el volum adequat per a una ment amb un gran coeficient
intel·lectual.
1.2. Amb el foc es va poder desenvolupar la tècnica dels fumats, la qual cosa ajudà a
conservar durant més temps els aliments, aportant més autonomia als grups humans que
d´aquesta forma ja no depenien tant de la caça i de la recol·lecció diària.
1.3. Més aliments significà més població. La manca de disponibilitat dels aliments era
el principal factor que limitava el creixement de la població humana.
2. Font de calor:
Les fogueres foren la primera calefacció de la humanitat. Les fogueres permeteren
colonitzar territoris on els hiverns eren molt crus. D´altra banda, fins i tot en els
territoris més temperats, la calor era una garantia de supervivència superior en una
època en què un simple refredat podia acabar en una pneumònia. Per tant, disposar
d´una foguera podia ser la diferència entre la vida i la mort.
3. Millora de les estratègies defensives:
3.1. Amb les flames es podia allunyar als depredadors que rondaven els poblats humans.
3.2. Escalfant les puntes de les fletxes de fusta, aquestes es feien més dures i afilades.
4. Àmbit social:
L´existència del foc feia més llargs els dies: augmentava el temps per fabricar eines; al
voltant del foc els individus podien parlar entre ells, la qual cosa reforçà els vincles
entre ells, estimulà l´ensenyament i l´aprenentatge i originà una simbologia relacionada
amb el foc i la nit que posteriorment donà lloc a les primeres mitologies i religions.
14

15. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT]
Quines foren les tècniques d´encendre el foc fa uns 400.000 anys?
Una primera forma fou a través de la fricció de dues branques petites. L´essencial era
que fossin d´arbres diferents, ja que amb dues branques de la mateixa fusta és molt més
difícil que s´encenguin. Les espurnes originades per la fricció encenien restes molt
inflamables de fem d´animals herbívors (copròlits) i a partir d´aquí es podia encendre la
foguera.
L´altra opció era l´ús de pedres, especialment de quars. El procediment era el mateix
que l´anterior: fricció entre dues pedres perquè una espurna encengui un copròlit i que la
flama generada posteriorment escengui la foguera.
(Resum: Entrevista a Eudald Carbonell, En busca del fuego, La Vanguardia, 30/01/00)
Activitats:
1- Coneixeu el mite de Prometeu? Feu un resum del seu argument. Assenyaleu quines
són les idees més importants que es desprenen d´aquest mite. Per què creieu que Zeus
castigà els homes? (llegiu el text de la pàgina 13)
2- Desenvolupeu una composició sobre el tema següent: "La tècnica alliberà l´espècie
humana de la naturalesa" (mínim 200 paraules)
Mite de Prometeu
Després d´una gran lluita entre Zeus i els déus contra els
Gegants, fills de la Terra, la terra quedà deserta d´éssers
mortals. Els déus encarregaren repoblar-la als fills de Jàpet,
Prometeu i Epimeteu. Aquests modelaren amb fang els animals
i els homes. Epimeteu aconseguí que el seu germà li deixés
distribuir els dons entre els animals. Així, concedí a alguns
animals armes per atacar i a altres, armes per defensar-se. A
unes espècies les revestí amb pell perquè es defensessin del
fred. A uns altres animals que havia fet molt petits, els donà un
refugi segur subterrani. Prometeu, veient que l´home s´havia
quedat desarmat, anà a l´Olimp i robà el foc d´Hefest i la
saviesa d´Atena i concedí ambdues coses a l´home.
Zeus, enfurismat, castigà Prometeu i, a fi d´impedir que
l´home es des massa fort i savi, ordenà a Hefest que creés la
dona. Els altres déus s´encarregaren d´atorgar-li dons. Afrodita
li concedí la bellesa; Atena, la saviesa i l´habilitat en tots els
terrenys; Hermes, la paraula làbil i el ràpid enginy; les Gràcies,
l´encant en el vestuari i en el moviment. Rebé per nom Pandora,
la que té tots els dons. I Zeus la destinà a Epimeteu. Abans que
Hermes l’acompanyés fins a aquest, Pandora va rebre del déu
dels déus una gerra on hi havia els mals, amb ordre que mai la
destapés. La curiositat, però, fou més forta que la prohibició.
Greus foren les conseqüències que es derivaren per a tota la
humanitat. Quan aixecà la tapa tots els mals s´escaparen,
intentant en va Pandora tancar ràpidament la gerra: no quedà
dins seu més que l´esperança.
15

16. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT]
Els estudis de la Paleontologia (la ciència que estudia l´origen i evolució dels humans a
partir de les seves restes fòssils i tècniques) situen l´origen de la humanitat a l´Àfrica
oriental, fa uns 5 milions d´anys.
Ja des de bon principi el procés evolutiu que va culminar en l´espècie humana actual
(Homo sapiens) no seguí un camí lineal, sinó més aviat en forma arborescent. Des d´una
primera espècie homínida, descendent d´un antic primat, es diferenciaren variants
cadascuna amb característiques diferents que coexistiren durant un temps. Algunes
generaren noves varietats, però d´altres s´extingiren sense aportar noves formes
humanoides.
L´homínid europeu més antic ha estat descobert al jaciment d´Atapuerca, l´anomenat
Sima de los Huesos, a la província de Burgos. Es calcula que té uns 800.000 anys
d´antiguetat. Es coneix amb el nom d´ Homo antecessor. Aquesta espècie humana fou
descendent d´una altra espècie d´homínid africà que abandonà el seu bressol africà fa un
milió i mig d´anys. L´Homo antecessor inicià línies evolutives independents a Europa a
la dels seus parents africans. Una espècie descendent del primer homínid europeu és la
de l Homo Heidelbergensis, d´uns 300.000 anys d´antiguetat, que també s´ha descobert
al jaciment burgalès. Aquest homínid fou el precedent evolutiu de l´Homo
Neandertalensis, que aparegué fa uns 250.000 anys.
Durant més de 200.000 anys els neandertals foren els únics pobladors humans
d´Europa, fins que fa uns 45.000 anys una nova onada migratòria provinent d´Àfrica va
fer aparèixer una nova espècie humana, l´Homo Sapiens, que fou el resultat de les
branques d´homínids que evolucionaren al continent africà.
Sapiens i neandertals coexistiren a Europa durant més de 10.000 anys fins que els
últims, per causes encara desconegudes, s´extingiren fa uns 30.000 anys.
Activitats:
1- Dissenyeu un quadre cronològic que reculli els esdeveniments més rellevants
explicats en el text anterior.
2- Per què és tan important per a la Paleontologia el descobriment de restes d´utensilis
i eines dels antics humans?
Com expliquen els paleontòlegs que els homínids africans abandonessin el continent
africà per estendre’s per Europa i Àsia?
Un grup d´investigadors encapçalats pel paleontòleg català Eudald Carbonell
defensen la hipòtesi que els primers homínids que aparegueren a Europa foren
desplaçats per uns altres homínids amb una capacitat tècnica més avançada al seu
continent d´origen, Àfrica. Unes tècniques més desenvolupades permetien un millor
control, aprofitament i explotació d´un ecosistema. Els homínids amb tècniques més
endarrerides van ser obligats a refugiar-se en territoris menys productius i, finalment,
varen haver d´emigrar cap a Europa.
Aquesta hipòtesi es fonamenta en la presència d´una indústria lítica molt avançada en
jaciments africans d´aproximadament d´un milió i mig d´anys i l´absència d´una
indústria lítica d´un nivell de perfecció similar en el jaciment europeu més antic, el
d´Atapuerca, de només 800.000 anys.
16

17. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT]
Els representants de l´Homo antecessor que romangueren a Àfrica, tècnicament més
dotats, generaren una línia evolutiva que culminà en l´Homo sapiens, mentre que els
europeus, menys dotats tècnicament, generaren una altra línia evolutiva paral.lela en la
qual inicialment aparegué l´homo heidelbergensis i posteriorment l´homo
neandertalensis. Quan els sapiens arribaren a Europa, fa uns 45.000 anys, es trobaren
amb una altra espècie d´homínid, els neandertals, amb un desenvolupament tècnic
inferior. Probablement, una de de les causes que explica la desaparició dels neandertals
seria la impossibilitat de competir tècnicament amb els nouvinguts sapiens.
Visionat d´2001, una odisea del espacio
TEXT: Xavier Pujol Gebellí, “2001, el año de la
odisea. El amanecer de la era digital”Ciberpaís, nº
7, 2001
En les primeres escenes de 2001, una odisea del
espacio, dos grups de primats lluiten pel domini d´un
petit bassal d´aigua. En un paisatge desolat, a mig
camí entre el desert i la sabana africana, el control
d´aquest recurs escàs marca la línia que separa la
supervivència de l´extinció. La lluita, tot i dramàtica,
no és cruenta fins que un dels grups, el més dèbil,
aconsegueix utilitzar un os, primer com a eina,
després com a instrument de caça i finalment com a
arma de guerra. Amb l´os no només manipularà
objectes, també introduirà la carn en la seva dieta
vegetariana i foragitarà el grup enemic.
Activitats:
1- Els conflictes bèl·lics actuals responen a la mateixa lògica que presenta la pel·lícula?
Completeu els següents passos:
1r: Es viu en un context natural amb ........................ limitats
2n: Grups diferents es disputen ............................................
3r: La invenció ...............................................................................................................
4t: Finalment, aquell grup que ........................................................................................
.........................................................................................................................................
2- Analitzeu alguna guerra actual i assenyaleu si respon a la idea suggerida per aquesta
pel·lícula:
17

18. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT]
Unitat 3: El nostre entorn immediat.
TEXT: Joan Fuster, De llarg abast, L´home,
mesura de totes les coses, pàgs. 73-76
Si bé es mira, l´home -l´espècie humana- s´ha
passat la vida corregint la Naturalesa. Més encara,
podria afirmar-se que l´home començà a ser home
de veres quan començà a rectificar pel seu compte
les realitats naturals del seu voltant. És com si,
arribat a un punt de maduresa en el
desenvolupament de la seva consciència, s´hagués
sentit descontent del món -món físic- que li venia
donat, i decidís de seguida reparar les falles que
trobava al seu entorn. (...)
Tot el que no és naturalesa és invent. I observin
vostès que tots els invents coneguts, des dels més
rudimentaris als més complicats, s´apliquen a
obviar una dificultat, a salvar un obstacle hostil, a
esmenar un defecte maligne: dificultat, obstacle o
defecte que, és clar, ens propina la naturalesa.
Exercici: Llegiu el text i assenyaleu cinc idees que es suggereixi aquest text (no serveixen
frases idèntiques a les del text, cal fer servir un vocabulari diferent)
1. ..............................................................................................................
2. ....................................................................................................
3. .......................................................................................................
4. ........................................................................................................
5. .....................................................................................................
A què anomenem naturalesa o natural? Sembla que hi ha moltes significacions
d´aquests dos termes. Naturalesa pot ser definida com el conjunt dels éssers naturals en
oposició al conjunt dels éssers artificials, és a dir, dels productes de la intervenció
humana.
Natural de vegades significa allò que es considera propi o normal d´una cosa o d´una
persona. Allò que és impropi és anomenat antinatural.
Natural és també allò espontani, allò que no és condicionat per les normes o
convencions humanes.
Finalment, natural seria allò innat o hereditari enfront d´allò que és producte de
l´aprenentatge.
18

19. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT]
Exercici: Poseu dos exemples de fets o activitats relacionats amb cadascuna de les
quatre definicions del concepte natural.
Definició 1: ....................................................................................................
..................................................................................................................
Definició 2: ...................................................................................................
..............................................................................................................
Definició 3: .............................................................................................
............................................................................................................
Definició 4: ............................................................................................
Cada vegada resulta més difícil trobar elements pròpiament naturals a l´entorn de
l´espècie humana, fins i tot en ell mateix, tant en l´aspecte físic com en el seu
comportament. Tal vegada el més natural de l´espècie humana sigui actuar contra la
naturalesa. Paradoxalment, aquest comportament antinatural és producte de les seves
necessitats naturals: el seu desig de sobreviure i de ser feliç. La cultura, l´àmbit de les
realitats artificials, apareix com el medi on l´espècie humana es troba més a gust. Hom
pot dir que la cultura és la naturalesa pròpiament humana.
TEXT 1: George Duby, El siglo de los caballeros, pàgs. 43-44
A l´Europa del segle XII, la naturalesa era molt més vigorosa, més exuberant i invasora del
que avui en dia és per a nosaltres; molt més generosa, oferia gran quantitat d´aliments, de
materials i de remeis; però també era molt més perillosa. Com en l´actualitat en la jungla de
Borneo o en el bosc amazònic, ningú no podia sortir airós d´una empresa sense recursos i
sense un mínim de coneixements. En el segle XII els pagesos cremaven els guarets, creaven
nous camps i l´espai conreat s’estenia sense parar. Tanmateix, la major part del paisatge
estava ocupat encara pel bosc, la landa i el pantà. (...) L’espès boscatge i les boiroses
planúries cobertes de plantes salvatges feien por. Els imaginaven plens de personatges
estranys, de fades, de bèsties monstruoses, de dracs.
TEXT 2: Michel Claessens, La tècnica contra la democràcia, pàg. 7
Sens dubte en cap altra època de la història de la humanitat la vida quotidiana dels homes
mai no havia estat fins a aquest punt influïda per la tècnica. La nostra relació amb el món
passa cada vegada més per un seguit d´artificis que s’intercalen entre ell i nosaltres i està
mediatitzada per dispositius tècnics, fins a tal punt que l´artificial ha esdevingut natural per
a l´home actual.
19

20. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT]
Activitats:
Visionat del documental Diario de un astronauta
1- Quina era la relació humà-naturalesa que descriu el text1 i quina és la relació
humà-naturalesa descrit pel text2?
2- Per què creieu que s´ha arribat a la situació descrita pel text2?
3- Quina és la relació humà-naturalesa que es descriu en aquest documental?
4- Assenyaleu cinc situacions curioses de la vida d´un astronauta.
5- Creieu que la situació de l´astronauta, és el destí que l´espera a la humanitat futura?
(Feu una composició de 50 paraules)
L´espai de l´artifici, la cultura, és l´espai pròpiament humà. Abans la naturalesa
envoltava amenaçadora els espais humanitzats: els pobles, les ciutats, els camps
dedicats al conreu i la ramaderia. Ara les coses han canviat molt. L´antic exterior,
l´àmbit natural, és el que està rodejat i amenaçat. Avui s´ha de parlar de les reserves
naturals on s´intenta defensar les restes de la naturalesa del setge dels espais
humanitzats.
TEXT: Joaquín Araujo, ¿Quedará vida salvaje en la
Tierra?, El País, 02/02/00
Per terme mig, les espècies es mantenen vigents uns
quatre milions d´anys. I quan desapareixen quasi sempre
deixen alguna cosa, o molt, d´elles mateixes en les
noves formes vives que les succeeixen.
(...) El final de components específics de vida resulta en
aquests moments més abundosa i ràpida que en
qualsevol altre instant de la història de la vida. Com a
mínim una espècie s´extingeix per dia. (...) Es creu que
l’erosió del patrimoni natural de la humanitat està mil
vegades més accelerada que en qualsevol altre període
geològic. La major part de les formes vives que estan
20

21. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT]
desapareixent ni tan sols eren conegudes per la ciència.
En conseqüència, ni la més sofisticada enginyeria
genètica podrà reconstruir-les. Resulta també nou i únic
el que a més l´extinció estigui sent provocada per una
espècie animal que sap el que està fent. La major part de
les extincions anteriors foren producte d´alteracions
massives del clima, catàstrofes tel·lúriques o fins i tot
còsmiques. També s´han donat casos en què unes
espècies hagin eliminat d´altres, però sempre, per manca
de sentit de l´anticipació, des de la impossibilitat de
rectificar. (...) La inèrcia del creixement de la població
humana i de la seva capacitat de consum arrasaran
encara al llarg de la primera part del nou mil·lenni molta
de la vida que queda. S´estima que poden desaparèixer
fins a la meitat de les espècies actuals en poc més d´un
segle.
Activitats:
Visionat del documental Gorilas de montaña.
1- A quina qüestió transcendental s´està referint aquest text?
2- Quines han estat les causes més freqüents de les extincions? Quines són les causes de
l´extinció actual?
3- Quin és el perill amb el qual s´enfronta la supervivència del goril·la de
muntanya?Quines són les causes d´aquesta amenaça?
TEXT: Joandomènec Ros, Uns senyals d´identitat que es perden, Rots de vaca i pets de formiga,
La naturalesa de la flora i de la fauna d´un indret és el resultat d´un procés dinàmic amb un fort
component històric, com ja hem vist, i en conseqüència no és immutable, sinó que està subjecta als
avatars de l´esdevenir històric. En aquest esdevenir, un nouvingut (en termes geològics) hi ha fet una
irrupció poc respectuosa i s´ha erigit en protagonista de transformacions i canvis. Ens estem referint,
naturalment, a l´home, que mitjançant les seves activitats o actuacions pot contribuir a diluir o
desdibuixar la identitat de la biota mediterrània.
Evidentment, les espècies cosmopolites són les que menys individualitzen la flora i la fauna d´un indret.
Es tracta, en general, d´espècies generalistes (capaces de sobreviure i créixer en un rang ampli de
condicions ambientals) i de gran capacitat invasora com a conseqüència de les seves potencialitats de
creixement i reproducció, la qual cosa els permet desplaçar competidors eventuals. En un ecosistema, les
espècies es reparteixen les funcions ecològiques i assoleix un cert grau d´especialització. Rarament dues
d´elles acompleixen el mateix paper: tal situació és transitòria i una d´elles acaba desplaçant l´altra, com a
colofó d´un procés de competència que es pot estendre en el temps. Doncs bé, és freqüent que una espècie
cosmopolita i generalista sigui capaç d´acomplir diferents papers a la vegada, i això fa que la seva
irrupció desplaci algunes espècies originals; la pèrdua d´identitat del poblament va acompanyada,
d´aquesta manera, de la pèrdua de part de la biodiversitat.
Algunes actuacions humanes afavoreixen aquest tipus de substitució. La navegació transoceànica fou
probablement, i en termes històrics, la primera. Les embarcacions han facilitat els transport dels
organismes adherits als seus bucs (l´anomenat fouling), que salven així les barreres oceàniques existents.
(...)
L´obertura del canal de Suez fou la segona. L´accés a la Mediterrània d´espècies de la Mar Roja va
quedar obert i les migracions resultants es van anomenar lessepsianes, per motius obvis. L´impacte
exercit ha estat, fins a ra, especialment fort en la conca oriental de la Mediterrània, la flora i la fauna de la
qual cada cop s´assemblen menys a les originals. (...)
Més recentment, el desenvolupament de la maricultura fomenta també l´intercanvi d´espècies, ja que
tant els organismes cultivats com altres d´associats (epibionts, simbionts, comensals, o bé acompanyats en
21

22. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT]
forma de propàguls) poden créixer en l´entorn natural. Un exemple notable és el de la sembra involuntària
d´ostra que es va produir a la llacuna del Mar Menor (Múrcia), quan s´esbotzà un contenidor experimental
amb llavor d´aquest marisc; des de llavors, la producció d’ostres del Mar Menor és una de les més
elevades de l´estat. (...)
No se sap, en canvi, quina pot ser la taxa de progressió d´una altra herba marina, aquesta procedent dels
aquaris dels aficionats a l´aquarofília tropical, que ha establert diversos caps de pont al litoral mediterrani
francès, des d´on amenaça el català. Es tracta de Caulerpa taxifolia, que va substituint les espècies
autòctones i àdhuc ofega l´herbei de Posidonia oceanica, ja que creix molt més ràpidament que aquesta
fanerògama. Aquesta alga posseeix substàncies tòxiques que la fan difícilment controlable pels herbívors
locals (...)
La banalització de la biota i la pèrdua de biodiversitat són conseqüències universals de l´acció de l´home
sobre els ecosistemes.
VOCABULARI:
biodiversitat: nombre s´espècies i varietats genètiques d´éssers vius que existeixen en
la Terra.
ecosistema: unitat formada per la totalitat d´organismes (animals i plantes) que ocupen
un medi físic concret (un llac, una vall, un riu, una muntanya, etc.) que es relacionen
entre si i també amb el medi.
fanerògames: plantes que tenen flors i que es reprodueixen per llavors, en
contraposició a les criptògames, mancades de flors.
Activitats:
Lectura del text d´en Joandomènec Ros i visionat del documental La invasió verda
(105)
1- Per què és tan important la conservació de la biodiversitat dels ecosistemes?
2- Com l´acció de l´ésser humà posa en perill la biodiversitat? (poseu quatre exemples)
3- Què vol dir l´expressió “espècie cosmopolita”? En què es diferencien de les altres
espècies d´éssers vius? Poseu quatre exemples d´”espècies cosmopolites”.
4- Consulteu un llibre de biologia i expliqueu els principis bàsics del funcionament d´un
ecosistema.
El filòsof Javier Echeverría distingeix tres tipus d´entorns en el seu llibre “Un mundo
virtual”. Per entorn aquest autor entén allò que està al voltant del nostre cos. Els
entorns, que poden ser naturals o artificials , determinen o condicionen la nostra manera
de viure i d´actuar en ells.
Els tres entorns són
E1: la naturalesa
E2: l´entorn urbà (poble o ciutat)
E3: l´espai virtual generat per les tecnologies informàtiques i
comunicacionals
22

23. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT]
A partir i contra el primer entorn, la naturalesa, l´espècie humana ha evolucionant. De
seguida, com la relació amb la natura quasi mai no ha estat d´adaptació, la humanitat ha
buscat un entorn més agradable, un segon entorn: en comunitats es va dedicar a
construir habitacles per aillar-se i protegir-se del primer entorn. Finalment, a partir de
les noves tecnologies ha donat un pas més en el seu esforç per distanciar-se de la
naturalesa, ha creat un nou entorn diferenciat no només de l´entorn natural, sinó també
de l´entorn urbà. Aquestes són les diferències:
La naturalesa i l´entorn urbà són espais:
• materials (compostos per entitats físiques i biològiques)
• presencials (s´hi requereix la presència corporal dels subjectes i els objectes)
• extensos (subjectes i objectes ocupen una extensió espacial)
• amb mobilitat física (els éssers humans es mouen i intervenen entre ells mitjançant
desplaçaments i accions físiques)
• assentats a la terra (territorials, amb els peus o els fonaments en terra)
• pentasensorials (l´ésser humà s´ha adaptat a ells utilitzant i desenvolupant els seus
cinc sentits)
• analògics (les seves entitats són percebudes pels éssers humans per via analògica)
• proximals (es percep i s´actua a distàncies curtes)
• recintuals (s´intervé en successius recintes amb interior, frontera i exterior)
El tercer entorn, en canvi, és:
• informacional (funciona mitjançant representacions electròniques de bits)
• representacional (els subjectes i els objectes no són cossos, sinó representacions
tecnològicament construïdes)
• comprimit (els objectes ocupen una extensió mínima, per complexos que siguin)
• assentats en l´aire (basats en l´espai informacional generat per les Noves
Tecnologies Telemàtiques)
• amb mobilitat electrònica (els éssers humans intervenen entre ells mitjançant
fluxos electrònics)
• bisensorial (audiovisual, tot i sent multimèdia)
• digital (les seves entitats estan digitalitzades i són percebudes pels éssers humans
mitjançant artefactes digitals)
• distal (els agents poden interactuar a gran distància)
• reticular (la seva topologia està basada en xarxes, no en recintes
Què vol dir digital? Vol dir codificat amb números. Un sistema digital utilitza bits per
codificar, rebre i transmetre
informació. El digitalisme suposa
l´ús d´un llenguatge propi (el
llenguatge digital) per transmetre
informació.
23

24. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT]
La generació, processament i recepció d´informació descansa sobre aquests cinc pilars:
1. Per representar la informació s´utilitzen números.
2. Aquests números són l’u i el zero (sistema binari).
3. Els ordinadors transformen la informació mitjançant operacions aritmètiques amb
aquests números.
4. Els sistemes de comunicació mouen informació a partir d´aquest números.
5. Els ordinadors i els sistemes de comunicació es combinen per formar xarxes
informàtiques que són el fonament del mercat de la informació.
Què és un bit? És una unitat de mesura d´informació consistent en la quantitat
transmesa o emmagatzemada (per un dispositiu electrònic, com, per exemple, un
ordinador) per al selecció d´una entre dues senyals possibles (1 o 0).
Activitats:
Realitzeu una composició de 250 paraules com a mínim sobre els possibles efectes
(positius o negatius) que té o pot tenir l´adopció de la humanitat del tercer entorn (E3).
A les pàgines
anteriors s´ha dit que
l´ésser humà és un
ésser inadaptat al seu
món originari natural
i que la seva vida
consisteix en un
esforç per
transformar-lo
d´acord als seus
projectes i desitjos.
Però alhora que
transforma el món es
transforma ell mateix
i la seva forma de
percebre la realitat i
d´actuar sobre ella.
La realitat virtual (RV) és tal vegada fins ara la manifestació més extrema en què
l´ésser humà opta per desentendre´s quasi totalment del seu origen natural. La RV
proposa un escenari sintètic tridimensional, simulat per ordinador amb certa
versemblança en temps real on l´usuari no es limita a observar, sinó que pot alterar
aquest entorn artificial interactuant amb les realitats que es troba.
24

25. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT]
El creador de l´entorn virtual descriu els objectes que conté i unes regles que governen
totes les possibles exploracions d´aquest món; després, serà cada usuari qui determina
en cada moment la direcció que pren la seva aventura, esdevenint un veritable actor.
La RV permet a la humanitat experimentar unes formes de viure, de sentir i
d´entendre la realitat que difícilment podria realitzar en el seu entorn natural.
Activitats:
Visionat del documental Placeres virtuales
1- Assenyaleu cinc activitats humanes en què s´ha aplicat la RV.
2- Assenyaleu 3 conseqüències positives i 3 conseqüències negatives de l´ús de la RV.
25

26. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT]
Unitat 4: Tècnica i cultura.
Hi ha diferents significats del terme cultura. A la unitat anterior l´hem definit com allò
que és oposat a natura. Per tant, l´habilitat tècnica és una de les moltes manifestacions
de la cultura.
En aquesta unitat ens referirem a la cultura com un conjunt de fets, comportaments,
valors, creences que identifiquen els membres d´un grup humà i que el diferencien
d´altres grups socials amb altres característiques identificatòries diferents.
Les activitats tècniques poden considerar-se també dins d´aquest conjunt de trets
definitoris d´una cultura. Cada cultura ha hagut d´enfrontar-se a dificultats pròpies de
l´entorn natural on ha viscut. Per exemple, les dificultats que planteja a la cultura
esquimal un espai natural dominat pel gel, la neu i el fred, seran molt diferents a les
dificultats que planteja a la cultura beduïna un espai natural dominat per la manca
d´aigua, el desert i uns canvis de temperatura extrems entre el dia i la nit. Les tècniques
de totes dues cultures són diferents i les seves idees de benestar també seran diferents.
Els desitjos humans i les formes de satisfer-los, en un principi, no són universals.
Els valors d´una cultura intervenen decididament en la invenció d´una determinada
tècnica. Cada cultura té una visió diferent del que és útil i del que és convenient.
Aquestes diferents visions expliquen les diferents maneres de viure i les diferents
respostes tècniques amb què cada cultura ha pogut solucionar els seus propis reptes
vitals.
TEXT: Alfonso Antolínez, El español esquimal, El País, 13/02/00
Les ètnies esquimals estimen i respecten la naturalesa. L´esquimal groenlandès ha patit
l´aïllament més brutal. Ha viscut aïllat d´altres civilitzacions, i ha viscut aïllat dels seus
veïns. En Kulluorsuaq es troben tan lligats a la tradició que encara mantenen un gran
debat al voltant dels avenços que els arriben de fora. Els veïns es troben dividits. Uns
defensen la tradició, el trineu de gossos, tot i al·legant que si bé reconeixen que és un
mitjà de transport lent, és molt segur. Altres, encara una minoria, han apostat pel que
anomenen gos de ferro, que no és una altra cosa que les motoneus. Els seus detractors
afirmen que si s´avaria, et deixa tirat en mig del no res. I és que ells són molt tossuts
fins i tot per fer servir radiotransmissors, que l´acostumen a portar, però tancat o
espatllat. Un altre exemple: en 1975 importaren la primera barca motora, però fins 1978
la tingueren aturada a la badia perquè feia molt de soroll. És la seva mentalitat esquimal,
caracteritzada per un sentit exagerat de la independència i la solitud. Nikolai acostuma a
acabar aquests debats amb un argument per a ell irrefutable: "En cas extrem, el gos de
ferro no es pot menjar".
Activitats:
1- Quina és l´actitud dels esquimals davant els avenços tecnològics?
2- Quines diferències més clares observeu entre l´actitud dels esquimals i la nostra
actitud davant de la tecnologia? Quina és millor?
Anomenem tecnosfera al conjunt de les tècniques i tecnologies de tot tipus utilitzades
en un determinat grau de civilització. Dit d´una altra manera: és l´entorn tècnic i
tecnològic d´un major o menor grau de complexitat on viu una determinada cultura o
societat.
Cada cultura o societat disposa d´una tecnosfera pròpia, determinada pel seu grau de
desenvolupament tècnic o tecnològic.
26

27. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT]
Simplificant, podem distingir tres nivells o graus de tecnosfera:
Tecnosfera nivell 1 Tecnosfera nivell 2 Tecnosfera nivell 3
1- Fonts d´energia: força 1- Fonts d´energia: tracció 1- Fonts d´energia: carbó,
primordialment humana animal, energia eòlica, petroli, vapor, electricitat,
hidràulica energia atòmica
2- Producció dels 2- Producció de recursos: 2- Producció de recursos:
recursos: treball artesanal i tècniques treball mecànic, industrial i
recol·lecció i cacera agropecuàries desenvolupament del sector
serveis
3- Distribució: intercanvi 3- Distribució: aparició 3- Distribució: superació
entre els membres del grup i progressiva dels diners, de l´àmbit local i nacional,
accidentalment amb desenvolupament del procés cap a la globalització
membres d´altres grups. comerç local i nacional. o mundialització dels
mercats.
TEXT: Lee B. Richard, The Dobe !Kung
L´opinió força generalitzada de "com de malament ho van passar a l´Edat de Pedra!", es
manifesta en la consideració que la humanitat d´aquells temps, dedicada a una economia de
subsistència, basada en la cacera i la recol·lecció, havia d´invertir pràcticament tot el seu temps
en arrencar a la natura els seus escassos fruits. Sense, doncs, lleure, dedicats quasi totalment a
empaitar els animals per caçar-los, o a recol·lectar vegetals en condicions molt penoses, l´home
d´aquest passat remot, de ben segur, vivia com un animal no-humà.
Tanmateix, un poble com el !Kung no tan sols disposa de bona part del dia per estar ociós, sinó
que, a més, es comporta com si tingués el rebost ple: no guarda res, ho comparteix tot. No hem
d´oblidar que habiten en un dels deserts més durs de la Terra. La prodigalitat és una de les seves
característiques més notables; com també ho és la seva capacitat per inhibir l´agressivitat
mitjançant pràctiques educatives en les quals el joc fa un paper molt important. És difícil trobar
un poble com el !Kung, que dediqui més temps lliure a dialogar en grup.
Però, com es pot ser així, quan es pressuposa que el nivell de vida d´un poble com aquest,
habitant d´un desert, ha de ser necessàriament molt baix? La resposta és simple: hi ha dues
actituds davant les urgències materials: desitjar poc o produir molt. La primera és la
característica dels !Kung i d´altres pobles del Paleolític. La segona, el definitori de la humanitat
des de la revolució del Neolític, període en què la cacera/recol·lecció va deixar pas a les
activitats de l´agrigultura/ramaderia.
Activitats:
1- A quin nivell de tecnosfera pertany el poble !Kung? Per què'?
2- Quines són les característiques que més diferencien aquest poble de la nostra
societat?
3- Quin és el factor que explica l´actitud dels !Kung davant el treball?
4- Què és el que defineix els pobles del Paleolític?Què és el que defineix els pobles del
Neolític? A quins nivells de tecnosfera
corresponen més o menys? Per què?
5- Quina és la hipòtesi històrica que l´autor del text pretén refutar?
27

28. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT]
Visionat del documental Mundos perdidos: el desierto de los esqueletos
Activitats:
Comparació de les diferents actituds tècniques dels boiximans, himbes i els colons
alemanys:
1- Assenyaleu de cada grup el tipus de font d´energia, producció de recursos i
distribució que fan servir cadascun d´aquests tres grups.
2- A partir dels resultats, classifiqueu-los dins dels tres nivells de tecnosfera possibles.
3- Analitzeu les diferents tècniques dels boiximans i dels himbes (materials, funcions,
impacte en l´entorn) i compareu-les amb el tipus de tècniques pròpies de la cultura
europea occidental
4- Comenteu la sentència boiximana següent: "Els homes blancs tenen rellotge, però
nosaltres dominem el temps"
28

29. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT]
Unitat 5: Desenvolupament tecnològic i globalització
En les pàgines anteriors hem observat les interrelacions entre la tècnica i les cultures.
Relacionat amb aquest últim tema, en aquesta unitat parlarem sobre un fenomen actual
que ultrapassa les cultures particulars i que té molt a veure amb els avenços
espectaculars de la tecnologia: ens referim a la globalització.
Per globalització es coneix un procés polític, econòmic, cultural i ecològic que s´està
desenvolupant actualment a nivell planetari, a través del qual cada cop més hi ha una
més gran interdependència en totes les activitats humanes entre uns països i uns altres
per allunyats que estiguin. Això significa que qualsevol actuació que es porti a terme en
un lloc qualsevol del món afecta a tota la resta de llocs del planeta. En aquest sentit
gairebé tots els àmbits de la vida estan regulats i dirigits per l´anomenat lliure mercat:
uns mateixos principis polítics, econòmics i tècnics són aplicats en quasi tots el països.
Alguns pensadors consideren que aquest no és un fenomen nou, sinó "un nou estadi
d´un procés iniciat al segle XVI amb la conquesta d´Amèrica, a la que seguí la
colonització del planeta pels europeus i que, després de la descolonització, patí
l´hegemonia tecnoeconòmica dels Estats Units" (Edgar Morin). Dit amb unes altres
paraules, amb la mundialització de l´economia assistim a la fase final del triomf
mundial del capitalisme com a sistema econòmic.
La globalització ha obligat a les empreses a esdevenir multinacionals, és a dir, ha
transformat la forma en què les empreses portaven a terme les seves operacions i la seva
organització interna. Una empresa si vol sobreviure cal que produeixi, vengui i compri
en diferents països, no pot limitar-se al mercat local ni nacional, ni tan sols continental.
Aquesta situació no hagués estat possible sense l´impressionant avenç tecnològic
experimentat en els últims temps. El canvi tecnològic ha estat el motor del canvi en
l´estructura operativa de les empreses. El fax, internet, el correu electrònic, l´expansió
de l´ús dels ordinadors personals i la rapidesa dels viatges internacionals han permès
escorçar les distàncies i manejar de forma més ràpida les operacions internacionals.
Conseqüències de la globalització
- Augment de l´eficàcia i - L´única forma que els - Dificultat de controlar
millora de l´aparell productiu països subdesenvolupats democràticament les
i financer de les empreses puguin accedir a la riquesa decisions que puguin afectar
- Absolutització del mercat econòmica la vida de les persones
(res no existeix fora de la - Internacionalització del - Deteriorament del medi
lògica econòmica) terrorisme i de la ambient
- Impossibilitat de delinqüència organitzada - Disminució dels llocs de
desenvolupar polítiques - Augment de la producció i treball dels sectors primari i
econòmiques independents del comerç internacional secundari
- homogeneïtzació de les - Augment de les diferències - Facilitat dels intercanvis
formes de vida i dels models entre països rics i pobres culturals
de consum - Reducció de les despeses de - Desaparició de les fronteres
(occidentalització). transports i comunicacions - Abandonament de
comportaments i costums
tradicionals (modernització)
29

30. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT]
Activitats:
A partir de les conseqüències econòmiques, socials i culturals de la globalització,
elaboreu un text argumentatiu sobre el procés de la mundialització i les seves
repercussions (200 paraules)
TEXT1: John Zerzan, (teòric del moviment radical americà contra la globalització i la
conferència de Seattle)
L´anarquisme clàssic del segle XIX es concentrava en l´abolició de l´Estat. Però ara
som esclaus d´una forma de dominació que és més ampla i profunda que l´estat: una
civilització dominada per empreses que fan constants innovacions tecnològiques amb
l´únic objectiu que la gent compri més i més.
TEXT2: Lori Wallach. Sola contra las
multinacionales.Entrevista de Sol Alameda. El
País, 30/04/00
Abans, l´imperialisme era una qüestió de religió o
conquesta. El nou imperialisme consisteix en què
tot el món estigui controlat i governat per les
multinacionals. És una altra religió.
La globalització té conseqüències pitjors per a la
població dels països pobres. Però aquesta situació
no s´ha de veure tant com un conflicte d´Estats
Units contra la resta de països, sinó com un
conflicte entre una elit mundial, d´un munt de
països, composta per persones molt semblants,
independentment que siguin de Santiago de Xile,
Bonn o New York, contra la resta del món. Aquesta
gent imposa les seves regles a tota la resta. És cert
que la idea de la globalització neix als Estats Units,
però els beneficiaris i qui s´esforça en portar-la
endavant, són els membres d´aquesta elit.
30

31. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT]
TEXT3: Mario Vargas Llosa, Las culturas y la
globalización, El País, 16/04/2000
La globalització planteja molts reptes de tota índole:
política, jurídica, administrativa, sens dubte. I si no
ve acompanyada de la mundialització i
aprofundiment de la democràcia -la legalitat i la
llibertat- pot portar també seriosos perjudicis,
facilitant, per exemple, la internacionalització del
terrorisme i dels sindicats del crim. Però, comparats
als beneficis i oportunitats que comporta, sobretot
per a les societats pobres i endarrerides que
necessiten cremar etapes a fi d´assolir nivells de
vida dignes per als pobles, aquells reptes, en
comptes de desanimar-nos, haurien d´ajudar-nos a
enfrontar aquests problemes amb entusiasme i
imaginació. I amb el convenciment que mai abans,
en la llarga història de la civilització humana, hem
tingut tants recursos intel·lectuals, científics i
econòmics com ara per lluitar contra els mals
atàvics: la fam, la guerra, els prejudicis i l´opressió.
TEXT4: Edward Luttwak, Turbocapitalismo. Quiénes ganan y quiénes pierden en la
globalización
Com s´anomena aquest mercat global? L´anomenem mercat lliure. Però el que volem dir és
empreses privades sense control del govern, sense traves dels sindicats, sense
preocupacions pel futur dels seus treballadors, sense cap tipus de restriccions i pagant tan
pocs impostos com sigui possible.
Exercici:
1- Assenyaleu de cada text, la idea més important:
TEXT 1: ....................................................................................
TEXT 2: ........................................................................................
TEXT 3: .......................................................................................
TEXT 4: ...........................................................................................
2- Quin d´aquests 4 textos és el més favorable a la globalització? Per què?
...................................................................................................................................
31

32. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT]
VOCABULARI
Multinacional: Empresa que desenvolupa la seva activitat en diferents països.
Economia de Mercat: És l´economia característica del sistema capitalista on tothom
pot comprar i vendre productes i serveis d´acord amb els seus recursos econòmics. El
preu adequat d´aquests productes i serveix es fixa segons la llei de l´oferta i la
demanda. D´aquesta manera si el preu d´un producte és alt i a més és abundant o no és
gaire apreciat el seu preu tendirà a baixar. Si pel contrari el producte és molt codiciat i a
més és escàs, el seu preu tendirà a pujar.
Activitats:
A partir del visionat del documental La trastienda de Ikea:
1- Per què l´empresa Ikea és una multinacional? (Assenyaleu tres fets que ho
confirmin). A quina activitat s´hi dedica?
2- Assenyaleu el nom de cinc multinacionals conegudes, a part d´Ikea? Quina activitat
desenvolupen?
3- En quin principi econòmic fonamenta Ikea els seus beneficis empresarials?
4- Quina és l´estratègia econòmica que utilitza aquesta empresa per aconseguir la
dependència absoluta de les empreses del Tercer Món que treballen amb ella?
5- Quina relació pot haver entre globalització i treball infantil?
Exercici: Sobre les condicions laborals dels treballadors del Tercer Món:
Rumania Índia Filipines Vietnam
Salaris
Seguretat
laboral
Salut
Treball
infantil
Horaris
Sindicats
Ompliu els buits d´aquesta graella a partir de la informació del documental. Feu servir
el resultat per respondre a les preguntes 3 i 5 de les Activitats
32

33. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT]
Unitat 6: Benestar i necessitats humanes
TEXT: Joan Fuster, De llarg abast. L´home
mesura de totes les coses
Això que anomenem progrés, no té altre origen ni
altra explicació que l´humaníssim desig de l´home
de viure amb la major comoditat possible; el desig
de passar-ho bé, en la mesura que és possible
passar-ho bé en aquesta vall de llàgrimes.
Activitats:
1- Assenyaleu la frase del text que creieu més important.
2- Esteu totalment d´acord? Per què?
Viure bé, buscar el benestar és el desig que distingeix els humans de la resta dels éssers
vivents. L´ésser humà no es conforma amb un simple estar, amb sobreviure, sinó que
vol estar bé, desitja viure en unes determinades condicions.
Podríem distingir en l´ésser humà entre les condicions que possibiliten la seva
supervivència i les condicions que permeten aconseguir el benestar. Les segones no es
poden donar sense les primeres. Però l´existència de les segones permeten assolir una
existència pròpiament humana.
Bona part de les tècniques han sorgit per satisfer necessitats de supervivència, d´altres
per satisfer els desitjos de benestar.
Exercici: Al costat de cadascuna de les necessitats següents en una columna situeu
aquells aparells que simplement serveixen per satisfer-les i en l´altra columna els
aparells amb els que es busca és el benestar:
COMUNICAR-SE
VIATJAR
DESCANSAR
JUGAR
ALIMENTAR-SE
RESPIRAR
ESTIMAR
NETEJAR-SE
TREBALLAR
PROTEGIR-SE DEL FRED
DEFENSAR-SE
PROTEGIR-SE DE LA
CALOR
33

34. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT]
TEXT: Easton Ellis, American Psycho
Aquest és l´aspecte de la sala de parament del meu apartament; sobre la llar de foc de marbre blanc
i granit amb foc de gas penja un David Onica original. El quadre domina un llarg sofà blanc i un
televisor digital Toshiba de trenta polzades; és un model d´alt contrast i alta definició que té
incorporat un sistema de vídeo amb tub de tecnologia punta de NEC amb sistema d´efecte digital
d´imatge a imatge (més congelació d´imatges); amb l´àudio inclou un MTS amb amplificador de
cinc vats per canal. Hi ha un vídeo Toshiba en una estructura de cristall sota el televisor, és un
model Beta de banda súper i té incorporat un sistema de muntatge que inclou un generador de
caràcters amb memòria de vuit pàgines, enregistradora i reproductora d´alta definició, i
programador temporal per a tres setmanes i vuit possibles enregistraments.
Davant del sofà hi ha una taula baixa amb el sobre de cristall i potes de roure de Turtxin, amb
animals fets de cristall Steuben i estratègicament posats entre els caríssims cendrers de cristall de
Fortunoff, tot i que jo no fumo. Al costat de la màquina de discos Wurlitzar hi ha un gran piano de
concert Baldwin de banús negre. A l´altra banda de la sala, al costat d´un escriptori i d´un revister
de Gio Ponti, hi ha una cadena estèreo completa (pletina, lector de CD, sintonitzador i amplificador)
de Sansui amb bafles d´un metre vuitanta Duntech Sovereign 2001 de pallisandre brasiler (...)
Després de canviar-me, posant-me uns pantalons de boxador Ralph Lauren i un jersei Fair Isle, i
calçar-me unes sabatilles de seda amb disseny de lunars d´Enrico Hidolin, em poso una bossa de
plàstic a la cara i inicio els exercicis d´estiraments del matí. Després em poso davant d´una pica de
crom i acrílic Washmobile -que uso mentre em poleixen les piques de marbre que vaig encarregar a
Finlàndia- i contemploel meu reflex amb la bossa per a gel encara posada. Aboco una mica de Plax
fórmula anti-placa en un got d´acer inoxidable i glopeixo durant trenta segons. Després, poso
Rembrandt en un raspallet de les dents de conquilla de tortuga falsa i començo a raspallar-me les
dents (vaig usar fil dental anti?), i glopeixo amb Listerine. Després, uso un raspallet d´ungles. Quan
ja he acabat, uso un raspallet de dents elèctric Probright i també abrillantador Interplak (això, a más
del raspall de dents), que té una velocitat de 4200rpm i canvia de direcció quaranta-sis vegades per
segon. Les cerres més llargues netegen l´espai interdental i fan massatge a les genives, mentre que
les més curtes freguen la superfície de les dents. Torno a glopejar amb Cepaco. El xampú Vidal
Sassoon és especialment bo per treure les escates de suor seca, les sals, olis, brutícia i contaminants
aeris que poden carregar el cabell i fer malbé el cuir cabellut, la qual cosa fa que semblis més gran.
Els caps de setmana o abans d´una cita, prefereixo usar el xampú revitalitzant natural,
condicionador i complex nutrient Greune, i l´acondicionador Complex. Són preparats que contenen
D-panthenol, un factor de complex de vitamina B; polisorbate 80, un agent netejador per al cuir
cabellut, i herbes naturals. Aquest cap de setmana tinc previst anar a Bloomingdale´s o a Bergdorf´s
i, seguint els consells de l´Evelyn, hi compraré un xampú i suplement Flotene European per fer més
fi el cabell, el qual conté un complex d´hidrats de carboni que penetren en les arrels del cabell i en
milloren la força i la lluentor. També el tractament enriquidor de cabell Vivagen, un nou producte
Redken que evita els dipòsits minerals i allarga el cicle vital del cabell. Luis Carruthers em va
recomanar el sistema Aramis Nutriplexx, un complex nutrient que contribueix a millorar la
circulació. Un cop fora de la dutxa i després d´eixugar-me amb una tovallola, torno a posar-me els
pantalons de boxador Ralph Lauren i, abans de posar-me el Mousse À Raiser, una crema d´afaitar
de Pour Hommes, m´aplico una tovalloleta calenta a la cara durant dos minuts per estovar els pèls
de la barba. Després em poso un hidratant (Clinique és el meu preferit) i el deixo actuar durant un
minut.
34

35. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT]
Exercici: Sobre aquest fragment de la novel·la American Psycho, feu una relació de
productes i objectes que apareixen descrits al text. Després, subratlleu només aquells
productes amb els que creieu que n´hi hauria prou per assolir un nivell acceptable de
benestar:
A les pàgines anteriors d´aquesta Unitat hem vist que les necessitats per aconseguir el
benestar promouen bona part de l´aparició i producció de nous productes i nous aparells
tècnics, però també l´aparició d´aquests productes o aparells poden determinar
l´aparició de noves necessitats. Aquest és un dels fenòmens que defineixen una societat
com la nostra, l´anomenada societat de consum.
TEXT: Vicente Verdú, Objetos, El País, 18/11/2000
Mientras de un lado aumenta cada vez más la esperanza de vida de las personas,
de otro disminuye el ciclo de vida de los productos. Desde el ordenador al reloj,
desde el frigorífico al coche, las cosas han acortado su presencia entre nosotros
acuciadas por la llegada de otras que las sustituyen y que caen enseguida tras los
embates de la generación posterior. Los productos electromecánicos, por
ejemplo, como las máquinas de escribir, solían durar décadas, pero los objetos
que ahora ocupan su mismo lugar tienen un lapso de vida de entre tres a cinco
años, e incluso menor.
De esta manera, la vinculación del usuario con las cosas tiene una condición
menos afectuosa y fuerte. El profundo apego que se ponía en la relación con
nuestras posesiones, desde un abrigo a un lápiz, desde una bicicleta a una
lámpara, ha sido reemplazada por esta nueva deslealtad a que obliga el tránsito
veloz de los objetos. Uno era lo que era en interacción con las referencias que
empezaban en la habitación del nacimiento y terminaban entrañadas al último
butacón. A veces, ambas cosas, situadas en el perímetro de un mismo barrio o en
el interior de la misma casa. Ahora, no obstante, los objetos han adquirido una
vida corta y orientada sólo para sí. Hay un mundo de consumidores situado en
una zona y una población de artículos fulgurantes y huidizos al otro lado de la
barrera.
35

36. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT]
Los objetos se obtienen, se degustan y se esfuman sin que haya tiempo para
incorporarlos a nuestra identidad. Tampoco para hacerles un lugar en nuestra
memoria y comprometer con ellos nuestras emociones. Parecería, incluso, que en
este panorama de apariciones efímeras lo único perdurable y seguro ni siquiera
son ya las demás personas, también sujetas al mismo proceso de movilidad y
cambio, sino exclusivamente uno mismo. Sin embargo ¿qué queda de uno mismo
alterándose las marcas materiales, modificándose sin cesar las pertenencias,
trasformándose las condiciones laborales, rediseñándose de continuo la relación
personal? De uno sólo quedan partículas volátiles, piezas también de un mecano
montable y desmontable que ve disminuida la capacidad de afirmarse, de
abrazarse; y de reconocerse, al fin.
Activitats:
1- Quina és la idea central d´aquest text?
2- Feu una llista de vocabulari que faci referència a la naturaleza poc durable de les
coses.
Bona part dels articles de consum han sorgit per satisfer les ànsies de benestar d´un grup
humà minoritari. La possessió d´aquests articles ha estat un signe de distinció i
d´excel.lència. Posteriorment, l´afany de la majoria de la societat d´imitar els signes
identificatoris dels grups aristocràtics ha fet que la possessió i el gaudi de determinats
artefactes esdevingui una necessitat universal, un objecte quasi imprescindible per ser
feliç.
Altres articles en el seu origen tenien com a finalitat la simple curiositat, fins i tot
només la distracció. Per exemple, avui en dia la major part dels programes i dels
productes informàtics són destinats a finalitats lúdiques (els jocs informàtics). A França,
el 91% de propietaris d´un ordinador personal declaren que només l´utilitzen per jugar.
D´aquestes dades podem concloure que la major part dels esforços econòmics dedicats a
la investigació tecnològica es dediquen més a generar productes inútils i superflus que a
solucionar problemes verdaderament importants per a la humanitat: desenvolupament
d´energies no contaminants, tractament de determinades malalties, solucionar el
problema de la fam ...
L´anomenada llei de Gabor explica les raons de la gran superproducció d´articles
tècnics inútils. Segons aquesta llei: "tot allò que és possible serà realitzat
inexorablement". La producció d´un objecte, per tant, no respon essencialment a la
resolució d´un problema o la satisfacció d´una necessitat bàsica concreta, sinó més aviat
a la possibilitat tècnica de realitzar-ho. Tan bon punt l´artefacte s´ha produït, el que cal
és inventar o generar les raons per a què esdevingui una necessitat majoritària. (J. Ellul,
Le Bluff technologique).
Una tecnologia, la publicitat, és l´encarregada de convèncer als més escèptics de les
virtuts del nou producte. Amb aquest objectiu, el que fa la publicitat és promoure al
mateix temps el desenvolupament tecnològic.Un exemple: Bill Gates gastà al voltant de
250 milions de dòlars per promocionar el Windows 95. Desconeixem les despeses que
va generar la promoció del Windows 98, ni la necessitat del nou producte, però ja se sap
que uns mil milions de dòlars ha costat la gestació del nou Windows 2000 ("el producte
més fiable que mai hem fabricat", digué Gates el dia de la seva presentació quan ja
s´havia començat a comercialitzar i mentre sorgien els primers casos d´incompatibilitat
36

37. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT]
amb l´antic software i problemes relacionats amb la seguretat). El que es desprèn
d´aquest cas és que sistemes encara operatius, sense motius aparents són substituïts per
altres que encara no han demostrat la seva vàlua i la seva millora respecte els anteriors.
Exercici: Comenteu la següent reflexió.
"La producció del superflu és legítima sempre que les necessitats bàsiques de tothom
estiguin satisfetes. ¿Es pot dir que això succeeix en el nostre món?¿O el que succeeix
més aviat és que la tecnologia afavoreix a qui menys ho necessita?"
Exercici: Anàlisi de la publicitat de 10 productes que pot aparèixer en revistes, premsa,
tanques publicitàries, televisió o ràdio. Cal tenir en compte les següents qüestions:
a. Quina necessitat intenten satisfer? És nova? Hi ha d´altres productes competidors?
Quins?
b. En què fonamenten el seu missatge?
b.1. La informació: descripció de les característiques del producte, demostració de com
actua, en què es diferencia dels altres productes competidors.
b.2. L´entreteniment: utilització d´estratègies per divertir el públic que mira l´anunci
b.3. La confiança: el tipus de persones que utilitzen la marca, la solidesa de la marca, el
resultat d´alguna enquesta o experiment
TEXT: Telèfon mòbil: una necessitat real o una necessitat que ens hem creat.
Secundèria
Debat. Elisenda del Rey, Carolina Eguizábal i Elena Fàbregues, estudien 5è curs
d´Higiene Dental (FP) a l´IES Salvador Seguí
Elena: És una cosa que quan la tens, la necessites. Ens hi hem habituat. Abans no hi
havia moltes coses de les que tenim ara i vivíem molt bé. Els nostres pares no tenien
tele, radiocasset ni microones, i avui en dia seria impensable una cas que no en tingués...
Un mòbil serà una cosa nova que serà habitual en el futur ... El que passa és que cadascú
es crea les seves pròpies necessitats, com tot ...
Elisenda: Crec que és útil però tampoc és una necessitat. Pots viure tranquil·lament
sense. No es tracta d´estar tot el dia pendent però, si el tens i passa alguna cosa, estàs
localitzable.
Carol: Depèn. Hi ha persones per a les quals sí que és una necessitat, a causa de la seva
feina. Però per als joves com nosaltres és diferent.
Secundèria: I aleshores per què el teniu?
Carol: A mi me’l van regalar. Si no, de segur que no el tindria.
Elena: Jo sí que el tindria. A casa tenim un telèfon fix però jo no vull inflar la factura, i
així els meus pares em poden trobar tant si sóc a casa com si no (L´Elena és de Mallorca
i a Barcelona viu amb la seva àvia i una tieta). Però normalment l’encenc als vespres,
que és quan ells em truquen, i em trobo tots els missatges. Perquè el que sí que
enganxen són els missatges ...
Carol: Sí, són un vici. I és que a més jo moltes vegades els envio per dir bestieses.
Elisenda: És veritat, són un vici, i com que només valen 25 pessetes ...
Elena: És una manera d´enganxar-te al mòbil, i una moda. Igual que va passar amb els
videojocs, amb la videoconsola, i ara ja ha passat. I amb el mòbil i els missatges també
passarà igual, és una moda que desapareixerà.
Secundèria: Això dels missatges no provoca que els/les que no tenen mòbil es quedin
al marge?
37

38. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT]
Elisenda: Sí, jo me´l vaig comprar perquè no tenia mòbil i em sentia una mica
desplaçada ... (riuen totes). I perquè jo feia de cangur moltes nits a casa d´una noia que
no tenia telèfon i em trobava tota la nit allà incomunicada ... I jo pensava que
necessitava un mòbil per si passava alguna cosa. Ara el tinc per trucar a casa per dir que
arribo tard ...
Elena: Ara se li ha creat la necessitat a ella. Un cop comences ja no pots prescindir-ne.
Elisenda: Quan te´l compres és com una joguina, l´has
d´estar tocant cada cinc minuts. Ara ja ni em recordo de
treure-li el so.
Secundèria: Hi ha qui creu que les marques de telefonia
mòbil, a través de la publicitat, han estat decisives a l´hora
de crear aquesta necessitat. Què en penseu?
Elisenda: Jo crec que és la mateixa societat la que et porta
a voler-lo. Perquè, és clar, veus que tothom en té un i tu
també el vols. I cada cop veus gent més jove trucant per
telèfon i parlant, o enviant-se missatges quan estan l´un al
costat de l´altre.
Carol: Jo això també ho faig.
Elisenda: El meu cosí, que té 12 anys, té moltes ganes de
tenir-ne un. Sempre agafa el de la seva mare. I per
exemple, si estem dinant, a la mateixa taula, agafa i
m´envia un missatge al meu mòbil.
Elena: Avui en dia és com una joguina. Veus nens que hi
juguen, com si fos una playstation o un joc d´ordinador. És
una moda.
Secundèria: I creieu que realment el mòbil ens fa més lliures, com diuen els anuncis?
Elisenda: No, perquè estàs sempre localitzable.
Elena: Sí, però si a tu t´interessa, l´apagues. I en canvi té la seva utilitat. Per exemple, si
estic prenent un cafè en un lloc ja no he de moure´m per anar a trucar a una cabina.
Secundèria: Què passaria si ara us traguessin el mòbil?
Carol: Sobreviuríem. Però a mi em costaria ... Estic acostumada a tenir-lo a mà sempre
i ar, no ho sé, si volgués trucar a algú ...
Elisenda: A mi em serveix d´agenda (també en tinc una de normal). Al principi sí que
em costaria. Després ja no, perquè últimament ja no em recordo d´engegar-lo.
Elena: A mi em sembla que no em costaria perquè, ja de per si, li faig poc cas.
Normalment no el porto.
Carol: Jo sí que el porto. Jo sóc de Gavà i hi ha tardes que ens quedem al col·le a fer
pràctiques. Llavors la meva mare em truca: "què vindràs a dinar?"
Elisenda: A més, és tan car trucar de fix a mòbil que ja agafes el mòbil i truques de
mòbil a mòbil, perquè et claven molt. A més, a casa, com que surt el número ja saben
qui t´ha trucat i en canvi, amb el mòbil, com que el porto jo i me´l pago jo ...
Activitats:
Feu una relació de motivacions que fan necessari l´ús del mòbil, segons l´Elisenda, la
Carol i l´Elena. Amb quines esteu més d´acord i amb quines més en desacord?
38

39. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT]
TEXT: Juan J. Gómez, El 38% de los españoles tiene móvil, EPS, 06/02/2000
En 1992 había 70.000 teléfonos móviles funcionando en España. Hoy superan los 15
millones, más del doble que hace sólo un año. El 38% de los españoles tiene uno. Sólo
en la pasada Navidad se vendieron tres millones, dos tercios de ellos a nuevos usuarios.
Si se mantiene la demanda, en unos meses habrá más teléfonos móviles que fijos (unos
18 millones en la actualidad)
El año 1999, con un crecimiento del112% en número de abonados, marcó un punto de
inflexión. Se pasó de preguntar: “¿Y tú para qué quieres un móvil?”, a inquirir: “¿Y tú
por qué te empeñas en seguir sin móvil?”. Ha sido el fenómeno sociológico de la
década. Han bastado 10 años para que un producto que se consideraba un lujo exclusivo
de una élite de ejecutivos, primero, y un objeto delator de pijos y esnobs, poco después,
se considere en la actualidad tan útil, tan necesario, que casi cuesta imaginar cómo era
la vida antes del móvil.
Dos claves explican la actual popularidad de este aparato: la bajada progresiva de su
precio, que muchas veces se regala, y el diseño de nuevas tarifas de llamada adaptadas a
diferentes clientes. La revolución llegó con las tarjetas prepago, que hicieron a muchas
personas perder el miedo a la cuenta del teléfono y animaron a adquirir o regalar un
móvil a gente que nunca se lo había planteado. Los padres dan un móvil a sus hijos
jóvenes para tenerlos contentos y, al mismo tiempo, controlados. Los hijos
proporcionan un móvil a sus padres mayores para que se sientan seguros y
acompañados. Las empresas facilitan móviles a sus empleados, proporcionándoles tanta
libertad como dependencia (un efecto similar al de una correa extensible). Si un
miembro de una pareja tiene móvil, su enamorado no puede dejar de corresponderle con
otro. El adolescente que no puede intercambiar mensajes escritos con el resto de la
pandilla se siente excluido.
Cada vez es más difícil dibujar el perfil tipo de un usuario de móvil, aunque de
momento sigue siendo un hombre (60%), de entre 25 y 35 años, que vive en una ciudad
grande, tiene un trabajo liberal y mantiene un estatus medio alto. La movilmanía no es
una promoción espontánea boca a oreja; responde a un genuino efecto dominó,
impulsado por unas campañas de marketing salvajes por parte de tres operadoras,
39

40. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT]
Telefónica Móviles, Airtel y Amena (esta última ha captado un millón de clientes en
sólo un año de funcionamiento). El director de ventas de Airtel, Francisco de Álvaro,
augura que el 100% de la población tendrá al menos un móvil dentro de tres o cuatro
años. El plan que propone para convencer de su necesidad a los que aún se resisten es
muy sincero: “Más promoción, más publicidad”.
La democratización del móvil la iniciaron los fabricantes, reduciendo sus aparatos en
tamaño, peso y precio. Un móvil de los ochenta abultaba lo que un ladrillo, pesaba cerca
de medio kilo y costaba cerca de medio millón de pesetas. Los de hoy caben en el
bolsillo, pesan poco más de 100 gramos y lavariedad de modelos abarca todos los
precios. El siguiente impulso lo dio la tecnología digital GSM, que permitió añadir a la
comunicación de voz mensajes escritos, juegos, identificación de llamada, contestador,
agenda o servicios de información.
Todo ello quedará pequeño ante UMTS, la tercera generación de telefonía móvil,
posiblemente disponible este mismo año, que combinará rapidez y movilidad con los
ilimitados servicios de Internet (leer periódicos, hacer compras o reservas, consultar
carteleras, pedir información meteorológica, escuchar música, ver vídeos ...).
Activitats:
1- Quin ha estat el procés que ha seguit la popularització de l´ús del mòbil a Espanya?
Assenyaleu les diferents etapes.
2- Quins inconvenients i quins avantatges ha originat l´aparició d´aquest aparell?
3- Què vol dir l´expressió “democratització del mòbil” ?A d´altres artefactes se li pot
aplicar la mateixa expressió? A quins?
4- A què creieu que és deguda la proliferació de mòbils a l´Institut? En què creieu que
ha canviat la vostra vida des que sou usuaris d´un mòbil respecte a quan no
l’utilitzàveu? Per què?
40

41. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT]
Unitat 7: Ambivalència de la tecnología
El físic americà Richard P. Feynman va
escriure les paraules següents a propòsit dels
descobriments de la ciència del seu temps:
“Una vegada, a Hawai, en van portar a visitar
un temple budista. En el temple un home va
dir: `Us diré una cosa que mai no oblidareu´. I
aleshores va dir: `Tots els homes reben la clau
de les portes del cel. La mateixa clau obre les
portes de l´infern´”. Això que Feynman deia
sobre les conseqüencies de la investigació
científica també pot ser vàlid per a les
descobertes de la tecnologia. I es preguntava:
“¿Llançarem la clau i mai no podrem travessar
les portes del cel? ¿O ens enfrontarem amb el
problema de saber quina és la millor manera de
fer servir la clau?” (El sentit de tot plegat).
Alguns han intentat respondre a la pregunta
del físic americà. El científic i divulgador Carl
Sagan afirmà que “la tecnologia ens ha donat
molt més que ens ha tret” i fonamenta la seva opinió amb l´argument següent: “Fins fa
un deu milions d´anys, amb la invenció de l´agricultura i la domesticació d´animals, el
menjar per a consum humà es limitava a fruites i verdures, que creixien espontàniament
en el medi natural, i a la caça. Però la dispersió dels fruits naturals era tal que la Terra
no podia nodrir més que a uns deu milions d´habitants. Per contrast, a les darreries del
segle XX hi haurà sis mil milions d´habitants, la qual cosa vol dir que el 99% de
nosaltres debem la nostra existència a la tecnologia.” (Ciencia y tecnología: avances y
retrocesos, El País, 19/05/1996).
TEXT. Entrevista a l´inventor de la fregona: Manuel Jalón
- Gracias por inventar la fregona.
- Estoy orgulloso: las mujeres de la limpieza dejaron de padecer bursitis, artritis,
artrosis de rodilla, desviaciones de la columna, pinzamientos de vértebra, de tener
hongos e infecciones en las manos ...
- Y las puso en pie.
- Ahí empezó la liberación de la mujer en España, dicen algunos. Hasta la fregona, el
100% de las mujeres fregaba de rodillas.
- Hoy fregamos todos, hombres y mujeres.
- Unos dos millones de personas usan la fregona cada día en España. El tiempo que
ganamos con respecto a fregar de rodillas supone un ahorro de ¿70.000 millones de
pesetas al año!
- Y por algo tan simple como la fregona ...
- Pues costó muchísimo convencer a la gente de que la usara. En eso fue decisivo mi
primer vendedor, Enrique Falcón, que hacía demostraciones. Si no, nadie la quería.
- ¡Pues salta a la vista que es muy práctica!
- Pero los humanos recelamos de lo nuevo. Falcón llegó a la ferretería Rull, la más
41