Tecnologia, valors i medi ambient (material alumnes)

2,013 views
1,930 views

Published on

Recull de material i activitats sobre l´ètica ambiental

Published in: Education, Travel
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
2,013
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
9
Actions
Shares
0
Downloads
14
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Tecnologia, valors i medi ambient (material alumnes)

  1. 1. Annex (material per al l´alumne) Manuel Villar Pujol [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT]
  2. 2. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT] . En contra del tòpic, la màquina no destrueix les relacions humanes, sinó que inventa de noves, desconegudes, imprevistes. (Fernando Savater) Nom: ..................................... Nivell: ................ Classe: ........... Curs Acadèmic 2000-2001 2
  3. 3. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT] Preliminars OBJECTIUS ESPECÍFICS En acabar el desenvolupament de la Unitat l´alumne/a ha de ser capaç de 1- Ser conscient de la dimensió social de l´ésser humà i de les exigències que comporta. 2- Fomentar la reflexió metòdica, pautada i rigorosa. 3- Introduir qüestions de tipus ètic, sociològic i psicològic. 4- Adoptar una actitud crítica davant determinats fenòmens tecnològics. 5- Conèixer i definir els conceptes ciència, tècnica i tecnologia. 6- Exercitar-se en les tècniques de comprensió de textos: mapes conceptuals i comentaris de text. 7- Valorar la societat contemporània com a societat tecnològica 8- Realitzar composicions i exercicis d´expressió argumentativa oral i escrita 9- Comprendre les relacions entre tecnologia i benestar 10- Conèixer la incidència de la tècnica en el procés d´hominització 11- Identificar les transformacions tecnològiques com a causa dels canvis socioculturals. 12- Definir i conèixer el concepte Avaluació Tecnològica. 13- Comprendre que les diferències i divergències no han d´ésser necessàriament motius de conflicte. 14- Preocupar-se pels riscos ecològics que puguin plantejar determinades propostes tecnològiques. 15- Millorar la comprensió i l´ús del llenguatge escrit i oral. 16- Conscienciar-se dels perills d´una societat tecnocràtica. 17- Reflexionar sobre les implicacions i els límits de l’enginyeria genètica 18- Valorar les repercussions socials de les Tecnologies de la Informació (Internet, Mòbils ...) 19- Conèixer les actituds i les opinions de la població davant de la tecnologia. 3
  4. 4. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT] DESENVOLUPAMENT CONCEPTUAL (Fets, conceptes i sistemes conceptuals) 1- Ciència, tècnica i tecnologia 2- Hominització i tècnica 3- El nostre entorn immediat 4- Cultura i tècnica 5- Desenvolupament tecnològic i globalització 6- Benestar i necessitats humanes 7- Ambivalència de la tecnologia 8- Tecnologia i canvi social 9- Responsabilitat, control social i tecnologia PROCEDIMENTS 1- Introducció a la tècnica del comentari de text. 2- Realització d´exercicis escrits seguint les pautes d´elaboració de textos argumentatius. 3- Expressió correcta de les opinions pròpies, tot i evitant la superficialitat i manca de rigor. 4- Aplicació de la tècnica del debat a qüestions polèmiques relacionades amb la identitat 5- Recerca d´informació lligada a les problemàtiques tractades. Especialment es farà servir la premsa. 6- Visionat de documentals i pel·lícules sobre les temàtiques tractades en les diferents unitats. 7- Exercitació del treball col·lectiu com una forma d’enfortir els sentiments cooperatiu i solidari. ACTITUDS (valors, normes i actituds) 1- Necessitat de fonamentar raonadament els judicis morals 2- Desenvolupament d´una actitud de responsabilitat creixent davant les pròpies decisions que poden repercutir en el medi ambient. 3- Coneixement crític de valors i opinions diferents. 4- Adopció del diàleg com a eina més eficaç per resoldre els conflictes i rebuig del recurs a la violència. 5- Preocupació per la desigualtat econòmica produïda per l´aplicació insolidària de la tecnologia 6- Valoració crítica del significat de progrés científic. 7- Coneixement dels riscos d´algunes actuacions tecnològiques. 8- Adopció de comportaments positius envers la naturalesa. 9- Reconèixer que el nostre entorn està modelat bàsicament per la tecnologia. 10- Comprendre que tota transformació tecnològica important implica transformacions radicals en la mentalitat social. 11- Presentació acurada dels treballs i adopció d´una actitud participativa en les activitats realitzades a classe. 4
  5. 5. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT] Presentació del Crèdit: En l´actualitat, tot i reconèixer que bona part del benestar general que gaudeix la humanitat ha estat generat pel desenvolupament tecnològic, no cal oblidar que encara resten problemes socials que s´han de resoldre i que paradoxalment han aparegut altres de nous i d´insospitat provocats per l´aplicació indiscriminada de la tecnologia. Algunes opcions ideològiques radicals prediquen l´abandonament del model tecnològic seguit últimament per la societat occidental, perquè la consideren com l´única solució lúcida que pot aturar el suïcidi total de l´espècie humana al que ens condemna irremediablement el progrés tecnològic. En aquest Crèdit defensarem la idea que bona part dels problemes generats per la tecnologia són causats per creure que el progrés tecnològic havia d´implicar immediatament progrés moral, sense imaginar que l´actuació dels científics i dels tècnics no pot marginar ni oblidar valors socials com la justícia, la solidaritat, la llibertat, la responsabilitat i la dignitat humana. 5
  6. 6. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT] Per anar fent boca: 1- Creieu que el paper de la tecnologia en la nostra societat és poc important comparat amb altres fenòmens socials, com la política, l´economia, les relacions personals o els esports? 2- Creieu que la societat actual, tal com la coneixem, podria funcionar de la mateixa forma sense la tecnologia? 3- Enumereu alguns elements tecnològics del vostre entorn més immediat? 4- Creieu que la vostra vida canviaria radicalment sense aquests artefactes? 5- ¿Què enteneu per benestar? ¿Pot existir el benestar sense tecnologia? 6- Alguna vegada heu pensat en el poder que la tecnologia exerceix sobre la vostra vida personal i social? (Busqueu exemples) 7- Considereu que el desenvolupament econòmic fa inevitable la degradació del medi natural? 8- Exposeu la vostra opinió sobre la situació de l´entorn natural pròxim al vostre poble o ciutat 9- Quina responsabilitat creieu que tenen els ciutadans en les repercussions negatives del desenvolupament tecnològic? 10- És l´ésser humà qui domina la tecnologia o, pel contrari, és l´ésser humà qui està dominat per ella? 6
  7. 7. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT] Unitat 1:Ciència, técnica i tecnologia Ciència, tècnica i tecnologia són tres termes que designen activitats humanes i que sovint els fem servir per designar el mateix. Tots tres designen formes diferents que disposa l´ésser humà per fer front a la realitat, a la naturalesa. Exercici 1: Uniu amb fletxes aquest tres termes amb la que creieu que és la seva definició. TÈCNICA és la tècnica desenvolupada sobre la base i en relació estreta amb la ciència. és l´expressió d´una habilitat manual o CIÈNCIA mecànica, desenvolupada sovint en l´àmbit d´un taller o una fàbrica. és la manifestació d´un saber racional que TECNOLOGIA pot ser teòric o el resultat d´unes experiències executades en un laboratori. Exercici 2: Assenyaleu quins d´aquets oficis són propis de la tècnica (T), de la ciència (C) o de la tecnologia (TLG). pagès biòleg perruquer paleta mestre modista enginyer arquitecte fisioterapeuta telecomunicacions geòleg sociòleg astronauta fotògraf informàtic químic farmacèutic ceramista auxiliar d´infermeria mag metge ramader 7
  8. 8. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT] Exercici 3: Assenyaleu quins d´aquests objectes, activitats o artefactes són productes de la tècnica (T) i quins són productes de la tecnologia (TLG) satèl·lit artificial ordinador míssil cullera xarxa de pescar arada porró cadira molí tisores sistema de frens ABS màquina de vapor roda adob animal espremedora manual barret motor diesel TDI domesticació d´animals aspirina Airbag inseminació artificial Una de les característiques dels anomenats éssers intel·ligents és la seva capacitat d´obtenir coneixements o sabers per poder explicar-se la realitat o resoldre problemes. Podem distingir dos tipus de coneixements. El coneixement teòric podria definir-se com aquell saber on el que importa és la possessió d´una informació verdadera sobre una determinada qüestió. Aquest saber és propi de la ciència. El coneixement pràctic és el domini d´unes tècniques, instruments o habilitats per realitzar determinades coses o assolir determinats objectius. Aquest saber és propi de la tècnica. El saber propi de la tecnologia és aquell que necessita tant del saber teòric com del pràctic. Alguns sabers no cal que s´aprenguin. Els tenim sense que ningú ens el hagi ensenyat. Són sabers innats. Però hi ha d´altres que hem d´aprendre, perquè la naturalesa de bon principi no ens ha dotat d´aquestes habilitats. Són els sabers adquirits. Hi ha éssers vius que gairebé tots els seus sabers són innats. Des del moment que han nascut ja saben com reaccionar davant de determinats estímuls. En canvi, hi ha d´altres, entre els quals cal incloure l´espècie humana, que la major part de les seves habilitats i coneixements els ha d´adquirir. A més, una altra particularitat de l´espècie humana és que té la possibilitat de perfeccionar i millorar aquests sabers. 8
  9. 9. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT] TEXT: Albert Jacquard, Pequeña filosofía para no filósofos, pàgs. 189-190 Un ximpanzé, per exemple, després d´haver agafat la fruita mitjançant una branca, la llença i l´oblida; tot succeeix com si fos incapaç d´imaginar que aquesta branca podria ser-li útil més endavant. De fet, no és capaç de pensar en l´endemà. La capacitat dels éssers humans per fer-se amb eines per desenvolupar una tècnica està, doncs, directament lligada a la seva capacitat de tenir en compte el futur. És una de les definicions de l´espècie humana: l´espècie que sap que hi haurà un futur, mentre que les altres espècies només coneixen el passat i el present. Activitats: Sobre el documental Animales inteligentes. 1- Distingiu entre habilitats innates i habilitats adquirides (Assenyaleu 3 de cada com a mínim) 2- Quins creieu que són els avantatges que tenen els animals amb capacitat d´aprendre sobre els animals que només compten amb les habilitats innates? (Feu servir exemples del documental) Sobre el text. 3- Segons l´autor del text, quines diferències hi ha entre la capacitat tècnica dels animals i la capacitat tècnica humana? 9
  10. 10. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT] Avui en dia la tècnica no pot prescindir de la ciència, ni la ciència d´instruments de mesura ni dispositius experimentals cada vegada més sofisticats. Però això no sempre ha estat així. En la industrialització, el procés iniciat a Anglaterra en la segona meitat del segle XVIII amb l´anomenada Revolució Industrial, es poden distingir tres fases o moments: 1ª fase (2ª meitat del segle XVIII-últims decennis del segle XIX): Es caracteritza per la substitució de l´energia hidràulica i animal per l´ús del carbó i del vapor com a fonts d´energia i el lideratge econòmic de les indústries tèxtil i siderometal·lúrgiques. 2ª fase (finals segle XIX-II Guerra Mundial): Caracteritzada per l´ús de l´electricitat, el desenvolupament del motor de combustió interna i la institucionalització de la investigació científica. 3ª fase (final II Guerra Mundial-situació actual): Caracteritzada per la preeminència econòmica de les activitats terciàries i la difusió de les noves tecnologies basades en la informació (telefonia, internet). La nova societat resultant es coneix amb el nom de societat postindustrial. Fins a la segona fase del procés d´industrialització la ciència i la tècnica havien seguit camins divergents, ignorant-se mútuament, només col·laborant de forma accidental i discontínua. James Watt, responsable del desenvolupament de la màquina de vapor, per posar un exemple, no fou un científic sinó un constructor d´instruments de precisió que fou capaç de superar un seguit de dificultats tècniques. La integració de la ciència en l´àmbit de la tècnica va haver d´esperar a les últimes dècades del segle XIX, quan fou necessària la seva participació en el desenvolupament de l´electricitat, l´acer, el motor de combustió interna i la indústria química. Més endavant, les guerres mundials contribuïren a apropar encara més la ciència amb la tècnica, d´aquesta manera van poder realitzar-se projectes com el radar, el DDT o el motor a reacció. La consumació del matrimoni entre la ciència i la tècnica va tenir lloc sota el patrocini de l´anomenat Projecte Manhattan, on 15.000 científics, 300.000 tècnics i un pressupost de 2.000 milions de dòlars aconseguiren materialitzar els estudis que conduïren a la fabricació de la bomba atòmica. Un tret característic de la societat postindustrial és que el factor decisiu per mesurar el creixement econòmic és el de la innovació tecnològica. La fórmula que expressa aquesta nova situació és R+D que significa l´associació entre recerca científica i desenvolupament tècnic. 10
  11. 11. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT] Activitats: 1- Analitzeu aquestes dades i reflexioneu sobre el desenvolupament actual de la tecnologia al nostre país. 2- Què és el PIB? TEXT: Michel Claessens, La tècnica contra la democràcia, pàg. 220 ... ja no som en aquella època en què ciència era sinònim de Activitats: contemplació de la natura i en què tècnica servia per 1- Busqueu informació satisfer les necessitats de l´home. Això era veritat, sens sobre Arquímedes dubte, en la Grècia clàssica, en la qual la ciència estava 2- Segons el text, quines completament abocada a l´especulació i fins i tot són les diferències més menyspreava les aplicacions pràctiques (si Arquímedes es evidents entre la relació va decidir a construir uns miralls per incendiar la flota de la ciència i la tècnica romana va ser justament perquè Siracusa era assetjada). en el període clàssic i Probablement això encara era cert a L´Edat Mitjana, quan medieval i l´època de la la religió cristiana dictava totes les normes de conducta. societat postindustrial? Però avui ja no és així. 11
  12. 12. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT] Exercici de Lectura i Comentari: Text: La prosperidad de Jeffrey D. Sachs, El País, Negocios, 1999 La mayoría de la gente es consciente de las desigualdades que separan al mundo desarrollado del mundo en desarrollo. Son menos los que reconocen que las diferencias entre ricos y pobres en cuanto a ciencia y tecnología son incluso mayores que las diferencias de renta. Los países ricos disponen aproximadamente del 99% de las patentes por nuevos inventos concedidas por Estados Unidos y Europa. En el mundo actual, la prosperidad económica no procede de los recursos naturales ni de la producción de bienes industriales, sino de la producción de nuevas ideas y nuevos productos. La dinámica economía de Estados Unidos debe su gran ventaja a una tremenda capacidad de innovación, ya sea en tecnologías de la información, en biotecnología o en telecomunicaciones. Pero los países más pobres apenas innovan. Como consecuencia de ello, muchos se basan en las exportaciones de materias primas, década tras década, prácticamente sin cambios en la composición de los productos exportados o en los métodos de producción. En el caso de muchas materias primas, los precios mundiales han descendido drásticamente durante el período, al menos en relación con el precio de las importaciones. Los datos recientes de la Oficina de Patentes y Marcas Registradas de Estados Unidos cuentan una historia sorprendente. De las 163.000 patentes concedidas en Estados Unidos en 1998, 90.000 correspondieron a inventores estadounidenses y 72.000 a inventores extranjeros. De éstos, los japoneses recibieron 32.000 patentes, los alemanes 9.500 y otras 28.000 se repartieron entre 15 países, todos ellos pertenecientes al mundo desarrollado. Tres de ellos -Corea, Taiwan e Israel- eran países en desarrollo hace una década, pero consiguieron mantener un desarrollo rápido y sostenido durante muchos años, en buena medida gracias a su capacidad científica. Los países tropicales, la mayoría de los cuales son pobres, prácticamente no obtuvieron ninguna patente (Singapur fue la excepción). Esta situación es peligrosa para los países pobres. El mundo en vías de desarrollo depende casi por completo de la innovación de los países ricos, razón por la cual los científicos del mundo y las industrias de alta tecnología siguen ignorando muchos problemas exclusivos de los países pobres. Ya es hora que el mundo en desarrollo ponga la ciencia y la tecnología en un lugar mucho más elevado entre sus prioridades políticas. Los cambios de política necesarios son: fortalecer el sistema universitario; aumentar el gasto del sector público en institutos científicos; atraer la inversión de empresas de alta tecnología procedentes de países desarrollados; fomentar el aumento de las alianzas científicas y tecnológicas de las universidades y empresas de los países ricos con las de los países en vías de desarrollo; fortalecer la protección de los derechos de propiedad intelectual para fomentar las actividades innovadoras; y alejar del préstamo para ajuste estructural del Fondo Monetario Internacional y del Banco Mundial el dinero reservado a la ayuda internacional y dedicarlo a la investigación y el desarrollo en áreas prioritarias (como sanidad y agricultura) 12
  13. 13. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT] Activitats: 1- Assenyaleu la idea més important de cada paràgraf del text. 2- Creieu que és vàlida l´afirmació que les tecnologies aconseguiran alliberar i millorar la vida de la totalitat de la humanitat? Per què? 3- Què creieu que vol dir la frase: "Saber és poder"? 4- Analitzeu les gràfiques i traieu cinc conclusions. 13
  14. 14. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT] Unitat 2: Primeres tècniques i hominització Anomenem hominització a tot un conjunt de transformacions anatòmiques, fisiològiques i psicològiques que es produïren al llarg de l´evolució que des d´uns primats homínids conduí a l´aparició de l´espècie humana actual. En aquest procés va tenir un paper decisiu la tècnica. En la tècnica conflueixen dues capacitats: la d´aprendre i la d´innovar, gràcies a les quals l´espècie humana ha pogut compensar i fins i tot superar les seves mancances naturals originals. Comparat amb altres ésser vius, els humans estan poc dotats: no són especialment forts, ni especialment ràpids, ni especialment àgils, ni tenen unes defenses prou potents per enfrontar-se amb garanties a d´altres animals. Fa molts milions d´anys, uns homínids començaren a utilitzar ascles o resquills per tallar cadàvers d´animals i trencar els ossos per tal d´arribar a la medul·la i menjar-se-la. De mica en mica, l´ús dels resquills es perfeccionà quan no es conformaren amb els que trobaven sinó que els colpejaven entre si per aconseguir un fil més tallant. El primer homínid que donà forma al primer resquill es pot considerar el primer homo faber. Més tard, al voltant de quatre-cents o cinc-cents mil anys, l´ésser humà va fer un descobriment transcendental: el domini del foc. Quines foren les repercussions de la descoberta del foc? 1- Àmbit alimentari: 1.1. El foc permeté incorporar a la dieta humana aliments que són indigeribles quan no estan cuits. Per exemple, els cereals i les llegums no es poden menjar sense coure´ls. La possibilitat de menjar aquests dos tipus d´aliments possibilità disposar de proteïnes i glucosa que foren imprescindibles per al desenvolupament cerebral dels nostres avantpassats i obtenir el volum adequat per a una ment amb un gran coeficient intel·lectual. 1.2. Amb el foc es va poder desenvolupar la tècnica dels fumats, la qual cosa ajudà a conservar durant més temps els aliments, aportant més autonomia als grups humans que d´aquesta forma ja no depenien tant de la caça i de la recol·lecció diària. 1.3. Més aliments significà més població. La manca de disponibilitat dels aliments era el principal factor que limitava el creixement de la població humana. 2. Font de calor: Les fogueres foren la primera calefacció de la humanitat. Les fogueres permeteren colonitzar territoris on els hiverns eren molt crus. D´altra banda, fins i tot en els territoris més temperats, la calor era una garantia de supervivència superior en una època en què un simple refredat podia acabar en una pneumònia. Per tant, disposar d´una foguera podia ser la diferència entre la vida i la mort. 3. Millora de les estratègies defensives: 3.1. Amb les flames es podia allunyar als depredadors que rondaven els poblats humans. 3.2. Escalfant les puntes de les fletxes de fusta, aquestes es feien més dures i afilades. 4. Àmbit social: L´existència del foc feia més llargs els dies: augmentava el temps per fabricar eines; al voltant del foc els individus podien parlar entre ells, la qual cosa reforçà els vincles entre ells, estimulà l´ensenyament i l´aprenentatge i originà una simbologia relacionada amb el foc i la nit que posteriorment donà lloc a les primeres mitologies i religions. 14
  15. 15. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT] Quines foren les tècniques d´encendre el foc fa uns 400.000 anys? Una primera forma fou a través de la fricció de dues branques petites. L´essencial era que fossin d´arbres diferents, ja que amb dues branques de la mateixa fusta és molt més difícil que s´encenguin. Les espurnes originades per la fricció encenien restes molt inflamables de fem d´animals herbívors (copròlits) i a partir d´aquí es podia encendre la foguera. L´altra opció era l´ús de pedres, especialment de quars. El procediment era el mateix que l´anterior: fricció entre dues pedres perquè una espurna encengui un copròlit i que la flama generada posteriorment escengui la foguera. (Resum: Entrevista a Eudald Carbonell, En busca del fuego, La Vanguardia, 30/01/00) Activitats: 1- Coneixeu el mite de Prometeu? Feu un resum del seu argument. Assenyaleu quines són les idees més importants que es desprenen d´aquest mite. Per què creieu que Zeus castigà els homes? (llegiu el text de la pàgina 13) 2- Desenvolupeu una composició sobre el tema següent: "La tècnica alliberà l´espècie humana de la naturalesa" (mínim 200 paraules) Mite de Prometeu Després d´una gran lluita entre Zeus i els déus contra els Gegants, fills de la Terra, la terra quedà deserta d´éssers mortals. Els déus encarregaren repoblar-la als fills de Jàpet, Prometeu i Epimeteu. Aquests modelaren amb fang els animals i els homes. Epimeteu aconseguí que el seu germà li deixés distribuir els dons entre els animals. Així, concedí a alguns animals armes per atacar i a altres, armes per defensar-se. A unes espècies les revestí amb pell perquè es defensessin del fred. A uns altres animals que havia fet molt petits, els donà un refugi segur subterrani. Prometeu, veient que l´home s´havia quedat desarmat, anà a l´Olimp i robà el foc d´Hefest i la saviesa d´Atena i concedí ambdues coses a l´home. Zeus, enfurismat, castigà Prometeu i, a fi d´impedir que l´home es des massa fort i savi, ordenà a Hefest que creés la dona. Els altres déus s´encarregaren d´atorgar-li dons. Afrodita li concedí la bellesa; Atena, la saviesa i l´habilitat en tots els terrenys; Hermes, la paraula làbil i el ràpid enginy; les Gràcies, l´encant en el vestuari i en el moviment. Rebé per nom Pandora, la que té tots els dons. I Zeus la destinà a Epimeteu. Abans que Hermes l’acompanyés fins a aquest, Pandora va rebre del déu dels déus una gerra on hi havia els mals, amb ordre que mai la destapés. La curiositat, però, fou més forta que la prohibició. Greus foren les conseqüències que es derivaren per a tota la humanitat. Quan aixecà la tapa tots els mals s´escaparen, intentant en va Pandora tancar ràpidament la gerra: no quedà dins seu més que l´esperança. 15
  16. 16. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT] Els estudis de la Paleontologia (la ciència que estudia l´origen i evolució dels humans a partir de les seves restes fòssils i tècniques) situen l´origen de la humanitat a l´Àfrica oriental, fa uns 5 milions d´anys. Ja des de bon principi el procés evolutiu que va culminar en l´espècie humana actual (Homo sapiens) no seguí un camí lineal, sinó més aviat en forma arborescent. Des d´una primera espècie homínida, descendent d´un antic primat, es diferenciaren variants cadascuna amb característiques diferents que coexistiren durant un temps. Algunes generaren noves varietats, però d´altres s´extingiren sense aportar noves formes humanoides. L´homínid europeu més antic ha estat descobert al jaciment d´Atapuerca, l´anomenat Sima de los Huesos, a la província de Burgos. Es calcula que té uns 800.000 anys d´antiguetat. Es coneix amb el nom d´ Homo antecessor. Aquesta espècie humana fou descendent d´una altra espècie d´homínid africà que abandonà el seu bressol africà fa un milió i mig d´anys. L´Homo antecessor inicià línies evolutives independents a Europa a la dels seus parents africans. Una espècie descendent del primer homínid europeu és la de l Homo Heidelbergensis, d´uns 300.000 anys d´antiguetat, que també s´ha descobert al jaciment burgalès. Aquest homínid fou el precedent evolutiu de l´Homo Neandertalensis, que aparegué fa uns 250.000 anys. Durant més de 200.000 anys els neandertals foren els únics pobladors humans d´Europa, fins que fa uns 45.000 anys una nova onada migratòria provinent d´Àfrica va fer aparèixer una nova espècie humana, l´Homo Sapiens, que fou el resultat de les branques d´homínids que evolucionaren al continent africà. Sapiens i neandertals coexistiren a Europa durant més de 10.000 anys fins que els últims, per causes encara desconegudes, s´extingiren fa uns 30.000 anys. Activitats: 1- Dissenyeu un quadre cronològic que reculli els esdeveniments més rellevants explicats en el text anterior. 2- Per què és tan important per a la Paleontologia el descobriment de restes d´utensilis i eines dels antics humans? Com expliquen els paleontòlegs que els homínids africans abandonessin el continent africà per estendre’s per Europa i Àsia? Un grup d´investigadors encapçalats pel paleontòleg català Eudald Carbonell defensen la hipòtesi que els primers homínids que aparegueren a Europa foren desplaçats per uns altres homínids amb una capacitat tècnica més avançada al seu continent d´origen, Àfrica. Unes tècniques més desenvolupades permetien un millor control, aprofitament i explotació d´un ecosistema. Els homínids amb tècniques més endarrerides van ser obligats a refugiar-se en territoris menys productius i, finalment, varen haver d´emigrar cap a Europa. Aquesta hipòtesi es fonamenta en la presència d´una indústria lítica molt avançada en jaciments africans d´aproximadament d´un milió i mig d´anys i l´absència d´una indústria lítica d´un nivell de perfecció similar en el jaciment europeu més antic, el d´Atapuerca, de només 800.000 anys. 16
  17. 17. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT] Els representants de l´Homo antecessor que romangueren a Àfrica, tècnicament més dotats, generaren una línia evolutiva que culminà en l´Homo sapiens, mentre que els europeus, menys dotats tècnicament, generaren una altra línia evolutiva paral.lela en la qual inicialment aparegué l´homo heidelbergensis i posteriorment l´homo neandertalensis. Quan els sapiens arribaren a Europa, fa uns 45.000 anys, es trobaren amb una altra espècie d´homínid, els neandertals, amb un desenvolupament tècnic inferior. Probablement, una de de les causes que explica la desaparició dels neandertals seria la impossibilitat de competir tècnicament amb els nouvinguts sapiens. Visionat d´2001, una odisea del espacio TEXT: Xavier Pujol Gebellí, “2001, el año de la odisea. El amanecer de la era digital”Ciberpaís, nº 7, 2001 En les primeres escenes de 2001, una odisea del espacio, dos grups de primats lluiten pel domini d´un petit bassal d´aigua. En un paisatge desolat, a mig camí entre el desert i la sabana africana, el control d´aquest recurs escàs marca la línia que separa la supervivència de l´extinció. La lluita, tot i dramàtica, no és cruenta fins que un dels grups, el més dèbil, aconsegueix utilitzar un os, primer com a eina, després com a instrument de caça i finalment com a arma de guerra. Amb l´os no només manipularà objectes, també introduirà la carn en la seva dieta vegetariana i foragitarà el grup enemic. Activitats: 1- Els conflictes bèl·lics actuals responen a la mateixa lògica que presenta la pel·lícula? Completeu els següents passos: 1r: Es viu en un context natural amb ........................ limitats 2n: Grups diferents es disputen ............................................ 3r: La invenció ............................................................................................................... 4t: Finalment, aquell grup que ........................................................................................ ......................................................................................................................................... 2- Analitzeu alguna guerra actual i assenyaleu si respon a la idea suggerida per aquesta pel·lícula: 17
  18. 18. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT] Unitat 3: El nostre entorn immediat. TEXT: Joan Fuster, De llarg abast, L´home, mesura de totes les coses, pàgs. 73-76 Si bé es mira, l´home -l´espècie humana- s´ha passat la vida corregint la Naturalesa. Més encara, podria afirmar-se que l´home començà a ser home de veres quan començà a rectificar pel seu compte les realitats naturals del seu voltant. És com si, arribat a un punt de maduresa en el desenvolupament de la seva consciència, s´hagués sentit descontent del món -món físic- que li venia donat, i decidís de seguida reparar les falles que trobava al seu entorn. (...) Tot el que no és naturalesa és invent. I observin vostès que tots els invents coneguts, des dels més rudimentaris als més complicats, s´apliquen a obviar una dificultat, a salvar un obstacle hostil, a esmenar un defecte maligne: dificultat, obstacle o defecte que, és clar, ens propina la naturalesa. Exercici: Llegiu el text i assenyaleu cinc idees que es suggereixi aquest text (no serveixen frases idèntiques a les del text, cal fer servir un vocabulari diferent) 1. .............................................................................................................. 2. .................................................................................................... 3. ....................................................................................................... 4. ........................................................................................................ 5. ..................................................................................................... A què anomenem naturalesa o natural? Sembla que hi ha moltes significacions d´aquests dos termes. Naturalesa pot ser definida com el conjunt dels éssers naturals en oposició al conjunt dels éssers artificials, és a dir, dels productes de la intervenció humana. Natural de vegades significa allò que es considera propi o normal d´una cosa o d´una persona. Allò que és impropi és anomenat antinatural. Natural és també allò espontani, allò que no és condicionat per les normes o convencions humanes. Finalment, natural seria allò innat o hereditari enfront d´allò que és producte de l´aprenentatge. 18
  19. 19. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT] Exercici: Poseu dos exemples de fets o activitats relacionats amb cadascuna de les quatre definicions del concepte natural. Definició 1: .................................................................................................... .................................................................................................................. Definició 2: ................................................................................................... .............................................................................................................. Definició 3: ............................................................................................. ............................................................................................................ Definició 4: ............................................................................................ Cada vegada resulta més difícil trobar elements pròpiament naturals a l´entorn de l´espècie humana, fins i tot en ell mateix, tant en l´aspecte físic com en el seu comportament. Tal vegada el més natural de l´espècie humana sigui actuar contra la naturalesa. Paradoxalment, aquest comportament antinatural és producte de les seves necessitats naturals: el seu desig de sobreviure i de ser feliç. La cultura, l´àmbit de les realitats artificials, apareix com el medi on l´espècie humana es troba més a gust. Hom pot dir que la cultura és la naturalesa pròpiament humana. TEXT 1: George Duby, El siglo de los caballeros, pàgs. 43-44 A l´Europa del segle XII, la naturalesa era molt més vigorosa, més exuberant i invasora del que avui en dia és per a nosaltres; molt més generosa, oferia gran quantitat d´aliments, de materials i de remeis; però també era molt més perillosa. Com en l´actualitat en la jungla de Borneo o en el bosc amazònic, ningú no podia sortir airós d´una empresa sense recursos i sense un mínim de coneixements. En el segle XII els pagesos cremaven els guarets, creaven nous camps i l´espai conreat s’estenia sense parar. Tanmateix, la major part del paisatge estava ocupat encara pel bosc, la landa i el pantà. (...) L’espès boscatge i les boiroses planúries cobertes de plantes salvatges feien por. Els imaginaven plens de personatges estranys, de fades, de bèsties monstruoses, de dracs. TEXT 2: Michel Claessens, La tècnica contra la democràcia, pàg. 7 Sens dubte en cap altra època de la història de la humanitat la vida quotidiana dels homes mai no havia estat fins a aquest punt influïda per la tècnica. La nostra relació amb el món passa cada vegada més per un seguit d´artificis que s’intercalen entre ell i nosaltres i està mediatitzada per dispositius tècnics, fins a tal punt que l´artificial ha esdevingut natural per a l´home actual. 19
  20. 20. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT] Activitats: Visionat del documental Diario de un astronauta 1- Quina era la relació humà-naturalesa que descriu el text1 i quina és la relació humà-naturalesa descrit pel text2? 2- Per què creieu que s´ha arribat a la situació descrita pel text2? 3- Quina és la relació humà-naturalesa que es descriu en aquest documental? 4- Assenyaleu cinc situacions curioses de la vida d´un astronauta. 5- Creieu que la situació de l´astronauta, és el destí que l´espera a la humanitat futura? (Feu una composició de 50 paraules) L´espai de l´artifici, la cultura, és l´espai pròpiament humà. Abans la naturalesa envoltava amenaçadora els espais humanitzats: els pobles, les ciutats, els camps dedicats al conreu i la ramaderia. Ara les coses han canviat molt. L´antic exterior, l´àmbit natural, és el que està rodejat i amenaçat. Avui s´ha de parlar de les reserves naturals on s´intenta defensar les restes de la naturalesa del setge dels espais humanitzats. TEXT: Joaquín Araujo, ¿Quedará vida salvaje en la Tierra?, El País, 02/02/00 Per terme mig, les espècies es mantenen vigents uns quatre milions d´anys. I quan desapareixen quasi sempre deixen alguna cosa, o molt, d´elles mateixes en les noves formes vives que les succeeixen. (...) El final de components específics de vida resulta en aquests moments més abundosa i ràpida que en qualsevol altre instant de la història de la vida. Com a mínim una espècie s´extingeix per dia. (...) Es creu que l’erosió del patrimoni natural de la humanitat està mil vegades més accelerada que en qualsevol altre període geològic. La major part de les formes vives que estan 20
  21. 21. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT] desapareixent ni tan sols eren conegudes per la ciència. En conseqüència, ni la més sofisticada enginyeria genètica podrà reconstruir-les. Resulta també nou i únic el que a més l´extinció estigui sent provocada per una espècie animal que sap el que està fent. La major part de les extincions anteriors foren producte d´alteracions massives del clima, catàstrofes tel·lúriques o fins i tot còsmiques. També s´han donat casos en què unes espècies hagin eliminat d´altres, però sempre, per manca de sentit de l´anticipació, des de la impossibilitat de rectificar. (...) La inèrcia del creixement de la població humana i de la seva capacitat de consum arrasaran encara al llarg de la primera part del nou mil·lenni molta de la vida que queda. S´estima que poden desaparèixer fins a la meitat de les espècies actuals en poc més d´un segle. Activitats: Visionat del documental Gorilas de montaña. 1- A quina qüestió transcendental s´està referint aquest text? 2- Quines han estat les causes més freqüents de les extincions? Quines són les causes de l´extinció actual? 3- Quin és el perill amb el qual s´enfronta la supervivència del goril·la de muntanya?Quines són les causes d´aquesta amenaça? TEXT: Joandomènec Ros, Uns senyals d´identitat que es perden, Rots de vaca i pets de formiga, La naturalesa de la flora i de la fauna d´un indret és el resultat d´un procés dinàmic amb un fort component històric, com ja hem vist, i en conseqüència no és immutable, sinó que està subjecta als avatars de l´esdevenir històric. En aquest esdevenir, un nouvingut (en termes geològics) hi ha fet una irrupció poc respectuosa i s´ha erigit en protagonista de transformacions i canvis. Ens estem referint, naturalment, a l´home, que mitjançant les seves activitats o actuacions pot contribuir a diluir o desdibuixar la identitat de la biota mediterrània. Evidentment, les espècies cosmopolites són les que menys individualitzen la flora i la fauna d´un indret. Es tracta, en general, d´espècies generalistes (capaces de sobreviure i créixer en un rang ampli de condicions ambientals) i de gran capacitat invasora com a conseqüència de les seves potencialitats de creixement i reproducció, la qual cosa els permet desplaçar competidors eventuals. En un ecosistema, les espècies es reparteixen les funcions ecològiques i assoleix un cert grau d´especialització. Rarament dues d´elles acompleixen el mateix paper: tal situació és transitòria i una d´elles acaba desplaçant l´altra, com a colofó d´un procés de competència que es pot estendre en el temps. Doncs bé, és freqüent que una espècie cosmopolita i generalista sigui capaç d´acomplir diferents papers a la vegada, i això fa que la seva irrupció desplaci algunes espècies originals; la pèrdua d´identitat del poblament va acompanyada, d´aquesta manera, de la pèrdua de part de la biodiversitat. Algunes actuacions humanes afavoreixen aquest tipus de substitució. La navegació transoceànica fou probablement, i en termes històrics, la primera. Les embarcacions han facilitat els transport dels organismes adherits als seus bucs (l´anomenat fouling), que salven així les barreres oceàniques existents. (...) L´obertura del canal de Suez fou la segona. L´accés a la Mediterrània d´espècies de la Mar Roja va quedar obert i les migracions resultants es van anomenar lessepsianes, per motius obvis. L´impacte exercit ha estat, fins a ra, especialment fort en la conca oriental de la Mediterrània, la flora i la fauna de la qual cada cop s´assemblen menys a les originals. (...) Més recentment, el desenvolupament de la maricultura fomenta també l´intercanvi d´espècies, ja que tant els organismes cultivats com altres d´associats (epibionts, simbionts, comensals, o bé acompanyats en 21
  22. 22. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT] forma de propàguls) poden créixer en l´entorn natural. Un exemple notable és el de la sembra involuntària d´ostra que es va produir a la llacuna del Mar Menor (Múrcia), quan s´esbotzà un contenidor experimental amb llavor d´aquest marisc; des de llavors, la producció d’ostres del Mar Menor és una de les més elevades de l´estat. (...) No se sap, en canvi, quina pot ser la taxa de progressió d´una altra herba marina, aquesta procedent dels aquaris dels aficionats a l´aquarofília tropical, que ha establert diversos caps de pont al litoral mediterrani francès, des d´on amenaça el català. Es tracta de Caulerpa taxifolia, que va substituint les espècies autòctones i àdhuc ofega l´herbei de Posidonia oceanica, ja que creix molt més ràpidament que aquesta fanerògama. Aquesta alga posseeix substàncies tòxiques que la fan difícilment controlable pels herbívors locals (...) La banalització de la biota i la pèrdua de biodiversitat són conseqüències universals de l´acció de l´home sobre els ecosistemes. VOCABULARI: biodiversitat: nombre s´espècies i varietats genètiques d´éssers vius que existeixen en la Terra. ecosistema: unitat formada per la totalitat d´organismes (animals i plantes) que ocupen un medi físic concret (un llac, una vall, un riu, una muntanya, etc.) que es relacionen entre si i també amb el medi. fanerògames: plantes que tenen flors i que es reprodueixen per llavors, en contraposició a les criptògames, mancades de flors. Activitats: Lectura del text d´en Joandomènec Ros i visionat del documental La invasió verda (105) 1- Per què és tan important la conservació de la biodiversitat dels ecosistemes? 2- Com l´acció de l´ésser humà posa en perill la biodiversitat? (poseu quatre exemples) 3- Què vol dir l´expressió “espècie cosmopolita”? En què es diferencien de les altres espècies d´éssers vius? Poseu quatre exemples d´”espècies cosmopolites”. 4- Consulteu un llibre de biologia i expliqueu els principis bàsics del funcionament d´un ecosistema. El filòsof Javier Echeverría distingeix tres tipus d´entorns en el seu llibre “Un mundo virtual”. Per entorn aquest autor entén allò que està al voltant del nostre cos. Els entorns, que poden ser naturals o artificials , determinen o condicionen la nostra manera de viure i d´actuar en ells. Els tres entorns són E1: la naturalesa E2: l´entorn urbà (poble o ciutat) E3: l´espai virtual generat per les tecnologies informàtiques i comunicacionals 22
  23. 23. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT] A partir i contra el primer entorn, la naturalesa, l´espècie humana ha evolucionant. De seguida, com la relació amb la natura quasi mai no ha estat d´adaptació, la humanitat ha buscat un entorn més agradable, un segon entorn: en comunitats es va dedicar a construir habitacles per aillar-se i protegir-se del primer entorn. Finalment, a partir de les noves tecnologies ha donat un pas més en el seu esforç per distanciar-se de la naturalesa, ha creat un nou entorn diferenciat no només de l´entorn natural, sinó també de l´entorn urbà. Aquestes són les diferències: La naturalesa i l´entorn urbà són espais: • materials (compostos per entitats físiques i biològiques) • presencials (s´hi requereix la presència corporal dels subjectes i els objectes) • extensos (subjectes i objectes ocupen una extensió espacial) • amb mobilitat física (els éssers humans es mouen i intervenen entre ells mitjançant desplaçaments i accions físiques) • assentats a la terra (territorials, amb els peus o els fonaments en terra) • pentasensorials (l´ésser humà s´ha adaptat a ells utilitzant i desenvolupant els seus cinc sentits) • analògics (les seves entitats són percebudes pels éssers humans per via analògica) • proximals (es percep i s´actua a distàncies curtes) • recintuals (s´intervé en successius recintes amb interior, frontera i exterior) El tercer entorn, en canvi, és: • informacional (funciona mitjançant representacions electròniques de bits) • representacional (els subjectes i els objectes no són cossos, sinó representacions tecnològicament construïdes) • comprimit (els objectes ocupen una extensió mínima, per complexos que siguin) • assentats en l´aire (basats en l´espai informacional generat per les Noves Tecnologies Telemàtiques) • amb mobilitat electrònica (els éssers humans intervenen entre ells mitjançant fluxos electrònics) • bisensorial (audiovisual, tot i sent multimèdia) • digital (les seves entitats estan digitalitzades i són percebudes pels éssers humans mitjançant artefactes digitals) • distal (els agents poden interactuar a gran distància) • reticular (la seva topologia està basada en xarxes, no en recintes Què vol dir digital? Vol dir codificat amb números. Un sistema digital utilitza bits per codificar, rebre i transmetre informació. El digitalisme suposa l´ús d´un llenguatge propi (el llenguatge digital) per transmetre informació. 23
  24. 24. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT] La generació, processament i recepció d´informació descansa sobre aquests cinc pilars: 1. Per representar la informació s´utilitzen números. 2. Aquests números són l’u i el zero (sistema binari). 3. Els ordinadors transformen la informació mitjançant operacions aritmètiques amb aquests números. 4. Els sistemes de comunicació mouen informació a partir d´aquest números. 5. Els ordinadors i els sistemes de comunicació es combinen per formar xarxes informàtiques que són el fonament del mercat de la informació. Què és un bit? És una unitat de mesura d´informació consistent en la quantitat transmesa o emmagatzemada (per un dispositiu electrònic, com, per exemple, un ordinador) per al selecció d´una entre dues senyals possibles (1 o 0). Activitats: Realitzeu una composició de 250 paraules com a mínim sobre els possibles efectes (positius o negatius) que té o pot tenir l´adopció de la humanitat del tercer entorn (E3). A les pàgines anteriors s´ha dit que l´ésser humà és un ésser inadaptat al seu món originari natural i que la seva vida consisteix en un esforç per transformar-lo d´acord als seus projectes i desitjos. Però alhora que transforma el món es transforma ell mateix i la seva forma de percebre la realitat i d´actuar sobre ella. La realitat virtual (RV) és tal vegada fins ara la manifestació més extrema en què l´ésser humà opta per desentendre´s quasi totalment del seu origen natural. La RV proposa un escenari sintètic tridimensional, simulat per ordinador amb certa versemblança en temps real on l´usuari no es limita a observar, sinó que pot alterar aquest entorn artificial interactuant amb les realitats que es troba. 24
  25. 25. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT] El creador de l´entorn virtual descriu els objectes que conté i unes regles que governen totes les possibles exploracions d´aquest món; després, serà cada usuari qui determina en cada moment la direcció que pren la seva aventura, esdevenint un veritable actor. La RV permet a la humanitat experimentar unes formes de viure, de sentir i d´entendre la realitat que difícilment podria realitzar en el seu entorn natural. Activitats: Visionat del documental Placeres virtuales 1- Assenyaleu cinc activitats humanes en què s´ha aplicat la RV. 2- Assenyaleu 3 conseqüències positives i 3 conseqüències negatives de l´ús de la RV. 25
  26. 26. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT] Unitat 4: Tècnica i cultura. Hi ha diferents significats del terme cultura. A la unitat anterior l´hem definit com allò que és oposat a natura. Per tant, l´habilitat tècnica és una de les moltes manifestacions de la cultura. En aquesta unitat ens referirem a la cultura com un conjunt de fets, comportaments, valors, creences que identifiquen els membres d´un grup humà i que el diferencien d´altres grups socials amb altres característiques identificatòries diferents. Les activitats tècniques poden considerar-se també dins d´aquest conjunt de trets definitoris d´una cultura. Cada cultura ha hagut d´enfrontar-se a dificultats pròpies de l´entorn natural on ha viscut. Per exemple, les dificultats que planteja a la cultura esquimal un espai natural dominat pel gel, la neu i el fred, seran molt diferents a les dificultats que planteja a la cultura beduïna un espai natural dominat per la manca d´aigua, el desert i uns canvis de temperatura extrems entre el dia i la nit. Les tècniques de totes dues cultures són diferents i les seves idees de benestar també seran diferents. Els desitjos humans i les formes de satisfer-los, en un principi, no són universals. Els valors d´una cultura intervenen decididament en la invenció d´una determinada tècnica. Cada cultura té una visió diferent del que és útil i del que és convenient. Aquestes diferents visions expliquen les diferents maneres de viure i les diferents respostes tècniques amb què cada cultura ha pogut solucionar els seus propis reptes vitals. TEXT: Alfonso Antolínez, El español esquimal, El País, 13/02/00 Les ètnies esquimals estimen i respecten la naturalesa. L´esquimal groenlandès ha patit l´aïllament més brutal. Ha viscut aïllat d´altres civilitzacions, i ha viscut aïllat dels seus veïns. En Kulluorsuaq es troben tan lligats a la tradició que encara mantenen un gran debat al voltant dels avenços que els arriben de fora. Els veïns es troben dividits. Uns defensen la tradició, el trineu de gossos, tot i al·legant que si bé reconeixen que és un mitjà de transport lent, és molt segur. Altres, encara una minoria, han apostat pel que anomenen gos de ferro, que no és una altra cosa que les motoneus. Els seus detractors afirmen que si s´avaria, et deixa tirat en mig del no res. I és que ells són molt tossuts fins i tot per fer servir radiotransmissors, que l´acostumen a portar, però tancat o espatllat. Un altre exemple: en 1975 importaren la primera barca motora, però fins 1978 la tingueren aturada a la badia perquè feia molt de soroll. És la seva mentalitat esquimal, caracteritzada per un sentit exagerat de la independència i la solitud. Nikolai acostuma a acabar aquests debats amb un argument per a ell irrefutable: "En cas extrem, el gos de ferro no es pot menjar". Activitats: 1- Quina és l´actitud dels esquimals davant els avenços tecnològics? 2- Quines diferències més clares observeu entre l´actitud dels esquimals i la nostra actitud davant de la tecnologia? Quina és millor? Anomenem tecnosfera al conjunt de les tècniques i tecnologies de tot tipus utilitzades en un determinat grau de civilització. Dit d´una altra manera: és l´entorn tècnic i tecnològic d´un major o menor grau de complexitat on viu una determinada cultura o societat. Cada cultura o societat disposa d´una tecnosfera pròpia, determinada pel seu grau de desenvolupament tècnic o tecnològic. 26
  27. 27. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT] Simplificant, podem distingir tres nivells o graus de tecnosfera: Tecnosfera nivell 1 Tecnosfera nivell 2 Tecnosfera nivell 3 1- Fonts d´energia: força 1- Fonts d´energia: tracció 1- Fonts d´energia: carbó, primordialment humana animal, energia eòlica, petroli, vapor, electricitat, hidràulica energia atòmica 2- Producció dels 2- Producció de recursos: 2- Producció de recursos: recursos: treball artesanal i tècniques treball mecànic, industrial i recol·lecció i cacera agropecuàries desenvolupament del sector serveis 3- Distribució: intercanvi 3- Distribució: aparició 3- Distribució: superació entre els membres del grup i progressiva dels diners, de l´àmbit local i nacional, accidentalment amb desenvolupament del procés cap a la globalització membres d´altres grups. comerç local i nacional. o mundialització dels mercats. TEXT: Lee B. Richard, The Dobe !Kung L´opinió força generalitzada de "com de malament ho van passar a l´Edat de Pedra!", es manifesta en la consideració que la humanitat d´aquells temps, dedicada a una economia de subsistència, basada en la cacera i la recol·lecció, havia d´invertir pràcticament tot el seu temps en arrencar a la natura els seus escassos fruits. Sense, doncs, lleure, dedicats quasi totalment a empaitar els animals per caçar-los, o a recol·lectar vegetals en condicions molt penoses, l´home d´aquest passat remot, de ben segur, vivia com un animal no-humà. Tanmateix, un poble com el !Kung no tan sols disposa de bona part del dia per estar ociós, sinó que, a més, es comporta com si tingués el rebost ple: no guarda res, ho comparteix tot. No hem d´oblidar que habiten en un dels deserts més durs de la Terra. La prodigalitat és una de les seves característiques més notables; com també ho és la seva capacitat per inhibir l´agressivitat mitjançant pràctiques educatives en les quals el joc fa un paper molt important. És difícil trobar un poble com el !Kung, que dediqui més temps lliure a dialogar en grup. Però, com es pot ser així, quan es pressuposa que el nivell de vida d´un poble com aquest, habitant d´un desert, ha de ser necessàriament molt baix? La resposta és simple: hi ha dues actituds davant les urgències materials: desitjar poc o produir molt. La primera és la característica dels !Kung i d´altres pobles del Paleolític. La segona, el definitori de la humanitat des de la revolució del Neolític, període en què la cacera/recol·lecció va deixar pas a les activitats de l´agrigultura/ramaderia. Activitats: 1- A quin nivell de tecnosfera pertany el poble !Kung? Per què'? 2- Quines són les característiques que més diferencien aquest poble de la nostra societat? 3- Quin és el factor que explica l´actitud dels !Kung davant el treball? 4- Què és el que defineix els pobles del Paleolític?Què és el que defineix els pobles del Neolític? A quins nivells de tecnosfera corresponen més o menys? Per què? 5- Quina és la hipòtesi històrica que l´autor del text pretén refutar? 27
  28. 28. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT] Visionat del documental Mundos perdidos: el desierto de los esqueletos Activitats: Comparació de les diferents actituds tècniques dels boiximans, himbes i els colons alemanys: 1- Assenyaleu de cada grup el tipus de font d´energia, producció de recursos i distribució que fan servir cadascun d´aquests tres grups. 2- A partir dels resultats, classifiqueu-los dins dels tres nivells de tecnosfera possibles. 3- Analitzeu les diferents tècniques dels boiximans i dels himbes (materials, funcions, impacte en l´entorn) i compareu-les amb el tipus de tècniques pròpies de la cultura europea occidental 4- Comenteu la sentència boiximana següent: "Els homes blancs tenen rellotge, però nosaltres dominem el temps" 28
  29. 29. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT] Unitat 5: Desenvolupament tecnològic i globalització En les pàgines anteriors hem observat les interrelacions entre la tècnica i les cultures. Relacionat amb aquest últim tema, en aquesta unitat parlarem sobre un fenomen actual que ultrapassa les cultures particulars i que té molt a veure amb els avenços espectaculars de la tecnologia: ens referim a la globalització. Per globalització es coneix un procés polític, econòmic, cultural i ecològic que s´està desenvolupant actualment a nivell planetari, a través del qual cada cop més hi ha una més gran interdependència en totes les activitats humanes entre uns països i uns altres per allunyats que estiguin. Això significa que qualsevol actuació que es porti a terme en un lloc qualsevol del món afecta a tota la resta de llocs del planeta. En aquest sentit gairebé tots els àmbits de la vida estan regulats i dirigits per l´anomenat lliure mercat: uns mateixos principis polítics, econòmics i tècnics són aplicats en quasi tots el països. Alguns pensadors consideren que aquest no és un fenomen nou, sinó "un nou estadi d´un procés iniciat al segle XVI amb la conquesta d´Amèrica, a la que seguí la colonització del planeta pels europeus i que, després de la descolonització, patí l´hegemonia tecnoeconòmica dels Estats Units" (Edgar Morin). Dit amb unes altres paraules, amb la mundialització de l´economia assistim a la fase final del triomf mundial del capitalisme com a sistema econòmic. La globalització ha obligat a les empreses a esdevenir multinacionals, és a dir, ha transformat la forma en què les empreses portaven a terme les seves operacions i la seva organització interna. Una empresa si vol sobreviure cal que produeixi, vengui i compri en diferents països, no pot limitar-se al mercat local ni nacional, ni tan sols continental. Aquesta situació no hagués estat possible sense l´impressionant avenç tecnològic experimentat en els últims temps. El canvi tecnològic ha estat el motor del canvi en l´estructura operativa de les empreses. El fax, internet, el correu electrònic, l´expansió de l´ús dels ordinadors personals i la rapidesa dels viatges internacionals han permès escorçar les distàncies i manejar de forma més ràpida les operacions internacionals. Conseqüències de la globalització - Augment de l´eficàcia i - L´única forma que els - Dificultat de controlar millora de l´aparell productiu països subdesenvolupats democràticament les i financer de les empreses puguin accedir a la riquesa decisions que puguin afectar - Absolutització del mercat econòmica la vida de les persones (res no existeix fora de la - Internacionalització del - Deteriorament del medi lògica econòmica) terrorisme i de la ambient - Impossibilitat de delinqüència organitzada - Disminució dels llocs de desenvolupar polítiques - Augment de la producció i treball dels sectors primari i econòmiques independents del comerç internacional secundari - homogeneïtzació de les - Augment de les diferències - Facilitat dels intercanvis formes de vida i dels models entre països rics i pobres culturals de consum - Reducció de les despeses de - Desaparició de les fronteres (occidentalització). transports i comunicacions - Abandonament de comportaments i costums tradicionals (modernització) 29
  30. 30. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT] Activitats: A partir de les conseqüències econòmiques, socials i culturals de la globalització, elaboreu un text argumentatiu sobre el procés de la mundialització i les seves repercussions (200 paraules) TEXT1: John Zerzan, (teòric del moviment radical americà contra la globalització i la conferència de Seattle) L´anarquisme clàssic del segle XIX es concentrava en l´abolició de l´Estat. Però ara som esclaus d´una forma de dominació que és més ampla i profunda que l´estat: una civilització dominada per empreses que fan constants innovacions tecnològiques amb l´únic objectiu que la gent compri més i més. TEXT2: Lori Wallach. Sola contra las multinacionales.Entrevista de Sol Alameda. El País, 30/04/00 Abans, l´imperialisme era una qüestió de religió o conquesta. El nou imperialisme consisteix en què tot el món estigui controlat i governat per les multinacionals. És una altra religió. La globalització té conseqüències pitjors per a la població dels països pobres. Però aquesta situació no s´ha de veure tant com un conflicte d´Estats Units contra la resta de països, sinó com un conflicte entre una elit mundial, d´un munt de països, composta per persones molt semblants, independentment que siguin de Santiago de Xile, Bonn o New York, contra la resta del món. Aquesta gent imposa les seves regles a tota la resta. És cert que la idea de la globalització neix als Estats Units, però els beneficiaris i qui s´esforça en portar-la endavant, són els membres d´aquesta elit. 30
  31. 31. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT] TEXT3: Mario Vargas Llosa, Las culturas y la globalización, El País, 16/04/2000 La globalització planteja molts reptes de tota índole: política, jurídica, administrativa, sens dubte. I si no ve acompanyada de la mundialització i aprofundiment de la democràcia -la legalitat i la llibertat- pot portar també seriosos perjudicis, facilitant, per exemple, la internacionalització del terrorisme i dels sindicats del crim. Però, comparats als beneficis i oportunitats que comporta, sobretot per a les societats pobres i endarrerides que necessiten cremar etapes a fi d´assolir nivells de vida dignes per als pobles, aquells reptes, en comptes de desanimar-nos, haurien d´ajudar-nos a enfrontar aquests problemes amb entusiasme i imaginació. I amb el convenciment que mai abans, en la llarga història de la civilització humana, hem tingut tants recursos intel·lectuals, científics i econòmics com ara per lluitar contra els mals atàvics: la fam, la guerra, els prejudicis i l´opressió. TEXT4: Edward Luttwak, Turbocapitalismo. Quiénes ganan y quiénes pierden en la globalización Com s´anomena aquest mercat global? L´anomenem mercat lliure. Però el que volem dir és empreses privades sense control del govern, sense traves dels sindicats, sense preocupacions pel futur dels seus treballadors, sense cap tipus de restriccions i pagant tan pocs impostos com sigui possible. Exercici: 1- Assenyaleu de cada text, la idea més important: TEXT 1: .................................................................................... TEXT 2: ........................................................................................ TEXT 3: ....................................................................................... TEXT 4: ........................................................................................... 2- Quin d´aquests 4 textos és el més favorable a la globalització? Per què? ................................................................................................................................... 31
  32. 32. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT] VOCABULARI Multinacional: Empresa que desenvolupa la seva activitat en diferents països. Economia de Mercat: És l´economia característica del sistema capitalista on tothom pot comprar i vendre productes i serveis d´acord amb els seus recursos econòmics. El preu adequat d´aquests productes i serveix es fixa segons la llei de l´oferta i la demanda. D´aquesta manera si el preu d´un producte és alt i a més és abundant o no és gaire apreciat el seu preu tendirà a baixar. Si pel contrari el producte és molt codiciat i a més és escàs, el seu preu tendirà a pujar. Activitats: A partir del visionat del documental La trastienda de Ikea: 1- Per què l´empresa Ikea és una multinacional? (Assenyaleu tres fets que ho confirmin). A quina activitat s´hi dedica? 2- Assenyaleu el nom de cinc multinacionals conegudes, a part d´Ikea? Quina activitat desenvolupen? 3- En quin principi econòmic fonamenta Ikea els seus beneficis empresarials? 4- Quina és l´estratègia econòmica que utilitza aquesta empresa per aconseguir la dependència absoluta de les empreses del Tercer Món que treballen amb ella? 5- Quina relació pot haver entre globalització i treball infantil? Exercici: Sobre les condicions laborals dels treballadors del Tercer Món: Rumania Índia Filipines Vietnam Salaris Seguretat laboral Salut Treball infantil Horaris Sindicats Ompliu els buits d´aquesta graella a partir de la informació del documental. Feu servir el resultat per respondre a les preguntes 3 i 5 de les Activitats 32
  33. 33. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT] Unitat 6: Benestar i necessitats humanes TEXT: Joan Fuster, De llarg abast. L´home mesura de totes les coses Això que anomenem progrés, no té altre origen ni altra explicació que l´humaníssim desig de l´home de viure amb la major comoditat possible; el desig de passar-ho bé, en la mesura que és possible passar-ho bé en aquesta vall de llàgrimes. Activitats: 1- Assenyaleu la frase del text que creieu més important. 2- Esteu totalment d´acord? Per què? Viure bé, buscar el benestar és el desig que distingeix els humans de la resta dels éssers vivents. L´ésser humà no es conforma amb un simple estar, amb sobreviure, sinó que vol estar bé, desitja viure en unes determinades condicions. Podríem distingir en l´ésser humà entre les condicions que possibiliten la seva supervivència i les condicions que permeten aconseguir el benestar. Les segones no es poden donar sense les primeres. Però l´existència de les segones permeten assolir una existència pròpiament humana. Bona part de les tècniques han sorgit per satisfer necessitats de supervivència, d´altres per satisfer els desitjos de benestar. Exercici: Al costat de cadascuna de les necessitats següents en una columna situeu aquells aparells que simplement serveixen per satisfer-les i en l´altra columna els aparells amb els que es busca és el benestar: COMUNICAR-SE VIATJAR DESCANSAR JUGAR ALIMENTAR-SE RESPIRAR ESTIMAR NETEJAR-SE TREBALLAR PROTEGIR-SE DEL FRED DEFENSAR-SE PROTEGIR-SE DE LA CALOR 33
  34. 34. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT] TEXT: Easton Ellis, American Psycho Aquest és l´aspecte de la sala de parament del meu apartament; sobre la llar de foc de marbre blanc i granit amb foc de gas penja un David Onica original. El quadre domina un llarg sofà blanc i un televisor digital Toshiba de trenta polzades; és un model d´alt contrast i alta definició que té incorporat un sistema de vídeo amb tub de tecnologia punta de NEC amb sistema d´efecte digital d´imatge a imatge (més congelació d´imatges); amb l´àudio inclou un MTS amb amplificador de cinc vats per canal. Hi ha un vídeo Toshiba en una estructura de cristall sota el televisor, és un model Beta de banda súper i té incorporat un sistema de muntatge que inclou un generador de caràcters amb memòria de vuit pàgines, enregistradora i reproductora d´alta definició, i programador temporal per a tres setmanes i vuit possibles enregistraments. Davant del sofà hi ha una taula baixa amb el sobre de cristall i potes de roure de Turtxin, amb animals fets de cristall Steuben i estratègicament posats entre els caríssims cendrers de cristall de Fortunoff, tot i que jo no fumo. Al costat de la màquina de discos Wurlitzar hi ha un gran piano de concert Baldwin de banús negre. A l´altra banda de la sala, al costat d´un escriptori i d´un revister de Gio Ponti, hi ha una cadena estèreo completa (pletina, lector de CD, sintonitzador i amplificador) de Sansui amb bafles d´un metre vuitanta Duntech Sovereign 2001 de pallisandre brasiler (...) Després de canviar-me, posant-me uns pantalons de boxador Ralph Lauren i un jersei Fair Isle, i calçar-me unes sabatilles de seda amb disseny de lunars d´Enrico Hidolin, em poso una bossa de plàstic a la cara i inicio els exercicis d´estiraments del matí. Després em poso davant d´una pica de crom i acrílic Washmobile -que uso mentre em poleixen les piques de marbre que vaig encarregar a Finlàndia- i contemploel meu reflex amb la bossa per a gel encara posada. Aboco una mica de Plax fórmula anti-placa en un got d´acer inoxidable i glopeixo durant trenta segons. Després, poso Rembrandt en un raspallet de les dents de conquilla de tortuga falsa i començo a raspallar-me les dents (vaig usar fil dental anti?), i glopeixo amb Listerine. Després, uso un raspallet d´ungles. Quan ja he acabat, uso un raspallet de dents elèctric Probright i també abrillantador Interplak (això, a más del raspall de dents), que té una velocitat de 4200rpm i canvia de direcció quaranta-sis vegades per segon. Les cerres més llargues netegen l´espai interdental i fan massatge a les genives, mentre que les més curtes freguen la superfície de les dents. Torno a glopejar amb Cepaco. El xampú Vidal Sassoon és especialment bo per treure les escates de suor seca, les sals, olis, brutícia i contaminants aeris que poden carregar el cabell i fer malbé el cuir cabellut, la qual cosa fa que semblis més gran. Els caps de setmana o abans d´una cita, prefereixo usar el xampú revitalitzant natural, condicionador i complex nutrient Greune, i l´acondicionador Complex. Són preparats que contenen D-panthenol, un factor de complex de vitamina B; polisorbate 80, un agent netejador per al cuir cabellut, i herbes naturals. Aquest cap de setmana tinc previst anar a Bloomingdale´s o a Bergdorf´s i, seguint els consells de l´Evelyn, hi compraré un xampú i suplement Flotene European per fer més fi el cabell, el qual conté un complex d´hidrats de carboni que penetren en les arrels del cabell i en milloren la força i la lluentor. També el tractament enriquidor de cabell Vivagen, un nou producte Redken que evita els dipòsits minerals i allarga el cicle vital del cabell. Luis Carruthers em va recomanar el sistema Aramis Nutriplexx, un complex nutrient que contribueix a millorar la circulació. Un cop fora de la dutxa i després d´eixugar-me amb una tovallola, torno a posar-me els pantalons de boxador Ralph Lauren i, abans de posar-me el Mousse À Raiser, una crema d´afaitar de Pour Hommes, m´aplico una tovalloleta calenta a la cara durant dos minuts per estovar els pèls de la barba. Després em poso un hidratant (Clinique és el meu preferit) i el deixo actuar durant un minut. 34
  35. 35. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT] Exercici: Sobre aquest fragment de la novel·la American Psycho, feu una relació de productes i objectes que apareixen descrits al text. Després, subratlleu només aquells productes amb els que creieu que n´hi hauria prou per assolir un nivell acceptable de benestar: A les pàgines anteriors d´aquesta Unitat hem vist que les necessitats per aconseguir el benestar promouen bona part de l´aparició i producció de nous productes i nous aparells tècnics, però també l´aparició d´aquests productes o aparells poden determinar l´aparició de noves necessitats. Aquest és un dels fenòmens que defineixen una societat com la nostra, l´anomenada societat de consum. TEXT: Vicente Verdú, Objetos, El País, 18/11/2000 Mientras de un lado aumenta cada vez más la esperanza de vida de las personas, de otro disminuye el ciclo de vida de los productos. Desde el ordenador al reloj, desde el frigorífico al coche, las cosas han acortado su presencia entre nosotros acuciadas por la llegada de otras que las sustituyen y que caen enseguida tras los embates de la generación posterior. Los productos electromecánicos, por ejemplo, como las máquinas de escribir, solían durar décadas, pero los objetos que ahora ocupan su mismo lugar tienen un lapso de vida de entre tres a cinco años, e incluso menor. De esta manera, la vinculación del usuario con las cosas tiene una condición menos afectuosa y fuerte. El profundo apego que se ponía en la relación con nuestras posesiones, desde un abrigo a un lápiz, desde una bicicleta a una lámpara, ha sido reemplazada por esta nueva deslealtad a que obliga el tránsito veloz de los objetos. Uno era lo que era en interacción con las referencias que empezaban en la habitación del nacimiento y terminaban entrañadas al último butacón. A veces, ambas cosas, situadas en el perímetro de un mismo barrio o en el interior de la misma casa. Ahora, no obstante, los objetos han adquirido una vida corta y orientada sólo para sí. Hay un mundo de consumidores situado en una zona y una población de artículos fulgurantes y huidizos al otro lado de la barrera. 35
  36. 36. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT] Los objetos se obtienen, se degustan y se esfuman sin que haya tiempo para incorporarlos a nuestra identidad. Tampoco para hacerles un lugar en nuestra memoria y comprometer con ellos nuestras emociones. Parecería, incluso, que en este panorama de apariciones efímeras lo único perdurable y seguro ni siquiera son ya las demás personas, también sujetas al mismo proceso de movilidad y cambio, sino exclusivamente uno mismo. Sin embargo ¿qué queda de uno mismo alterándose las marcas materiales, modificándose sin cesar las pertenencias, trasformándose las condiciones laborales, rediseñándose de continuo la relación personal? De uno sólo quedan partículas volátiles, piezas también de un mecano montable y desmontable que ve disminuida la capacidad de afirmarse, de abrazarse; y de reconocerse, al fin. Activitats: 1- Quina és la idea central d´aquest text? 2- Feu una llista de vocabulari que faci referència a la naturaleza poc durable de les coses. Bona part dels articles de consum han sorgit per satisfer les ànsies de benestar d´un grup humà minoritari. La possessió d´aquests articles ha estat un signe de distinció i d´excel.lència. Posteriorment, l´afany de la majoria de la societat d´imitar els signes identificatoris dels grups aristocràtics ha fet que la possessió i el gaudi de determinats artefactes esdevingui una necessitat universal, un objecte quasi imprescindible per ser feliç. Altres articles en el seu origen tenien com a finalitat la simple curiositat, fins i tot només la distracció. Per exemple, avui en dia la major part dels programes i dels productes informàtics són destinats a finalitats lúdiques (els jocs informàtics). A França, el 91% de propietaris d´un ordinador personal declaren que només l´utilitzen per jugar. D´aquestes dades podem concloure que la major part dels esforços econòmics dedicats a la investigació tecnològica es dediquen més a generar productes inútils i superflus que a solucionar problemes verdaderament importants per a la humanitat: desenvolupament d´energies no contaminants, tractament de determinades malalties, solucionar el problema de la fam ... L´anomenada llei de Gabor explica les raons de la gran superproducció d´articles tècnics inútils. Segons aquesta llei: "tot allò que és possible serà realitzat inexorablement". La producció d´un objecte, per tant, no respon essencialment a la resolució d´un problema o la satisfacció d´una necessitat bàsica concreta, sinó més aviat a la possibilitat tècnica de realitzar-ho. Tan bon punt l´artefacte s´ha produït, el que cal és inventar o generar les raons per a què esdevingui una necessitat majoritària. (J. Ellul, Le Bluff technologique). Una tecnologia, la publicitat, és l´encarregada de convèncer als més escèptics de les virtuts del nou producte. Amb aquest objectiu, el que fa la publicitat és promoure al mateix temps el desenvolupament tecnològic.Un exemple: Bill Gates gastà al voltant de 250 milions de dòlars per promocionar el Windows 95. Desconeixem les despeses que va generar la promoció del Windows 98, ni la necessitat del nou producte, però ja se sap que uns mil milions de dòlars ha costat la gestació del nou Windows 2000 ("el producte més fiable que mai hem fabricat", digué Gates el dia de la seva presentació quan ja s´havia començat a comercialitzar i mentre sorgien els primers casos d´incompatibilitat 36
  37. 37. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT] amb l´antic software i problemes relacionats amb la seguretat). El que es desprèn d´aquest cas és que sistemes encara operatius, sense motius aparents són substituïts per altres que encara no han demostrat la seva vàlua i la seva millora respecte els anteriors. Exercici: Comenteu la següent reflexió. "La producció del superflu és legítima sempre que les necessitats bàsiques de tothom estiguin satisfetes. ¿Es pot dir que això succeeix en el nostre món?¿O el que succeeix més aviat és que la tecnologia afavoreix a qui menys ho necessita?" Exercici: Anàlisi de la publicitat de 10 productes que pot aparèixer en revistes, premsa, tanques publicitàries, televisió o ràdio. Cal tenir en compte les següents qüestions: a. Quina necessitat intenten satisfer? És nova? Hi ha d´altres productes competidors? Quins? b. En què fonamenten el seu missatge? b.1. La informació: descripció de les característiques del producte, demostració de com actua, en què es diferencia dels altres productes competidors. b.2. L´entreteniment: utilització d´estratègies per divertir el públic que mira l´anunci b.3. La confiança: el tipus de persones que utilitzen la marca, la solidesa de la marca, el resultat d´alguna enquesta o experiment TEXT: Telèfon mòbil: una necessitat real o una necessitat que ens hem creat. Secundèria Debat. Elisenda del Rey, Carolina Eguizábal i Elena Fàbregues, estudien 5è curs d´Higiene Dental (FP) a l´IES Salvador Seguí Elena: És una cosa que quan la tens, la necessites. Ens hi hem habituat. Abans no hi havia moltes coses de les que tenim ara i vivíem molt bé. Els nostres pares no tenien tele, radiocasset ni microones, i avui en dia seria impensable una cas que no en tingués... Un mòbil serà una cosa nova que serà habitual en el futur ... El que passa és que cadascú es crea les seves pròpies necessitats, com tot ... Elisenda: Crec que és útil però tampoc és una necessitat. Pots viure tranquil·lament sense. No es tracta d´estar tot el dia pendent però, si el tens i passa alguna cosa, estàs localitzable. Carol: Depèn. Hi ha persones per a les quals sí que és una necessitat, a causa de la seva feina. Però per als joves com nosaltres és diferent. Secundèria: I aleshores per què el teniu? Carol: A mi me’l van regalar. Si no, de segur que no el tindria. Elena: Jo sí que el tindria. A casa tenim un telèfon fix però jo no vull inflar la factura, i així els meus pares em poden trobar tant si sóc a casa com si no (L´Elena és de Mallorca i a Barcelona viu amb la seva àvia i una tieta). Però normalment l’encenc als vespres, que és quan ells em truquen, i em trobo tots els missatges. Perquè el que sí que enganxen són els missatges ... Carol: Sí, són un vici. I és que a més jo moltes vegades els envio per dir bestieses. Elisenda: És veritat, són un vici, i com que només valen 25 pessetes ... Elena: És una manera d´enganxar-te al mòbil, i una moda. Igual que va passar amb els videojocs, amb la videoconsola, i ara ja ha passat. I amb el mòbil i els missatges també passarà igual, és una moda que desapareixerà. Secundèria: Això dels missatges no provoca que els/les que no tenen mòbil es quedin al marge? 37
  38. 38. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT] Elisenda: Sí, jo me´l vaig comprar perquè no tenia mòbil i em sentia una mica desplaçada ... (riuen totes). I perquè jo feia de cangur moltes nits a casa d´una noia que no tenia telèfon i em trobava tota la nit allà incomunicada ... I jo pensava que necessitava un mòbil per si passava alguna cosa. Ara el tinc per trucar a casa per dir que arribo tard ... Elena: Ara se li ha creat la necessitat a ella. Un cop comences ja no pots prescindir-ne. Elisenda: Quan te´l compres és com una joguina, l´has d´estar tocant cada cinc minuts. Ara ja ni em recordo de treure-li el so. Secundèria: Hi ha qui creu que les marques de telefonia mòbil, a través de la publicitat, han estat decisives a l´hora de crear aquesta necessitat. Què en penseu? Elisenda: Jo crec que és la mateixa societat la que et porta a voler-lo. Perquè, és clar, veus que tothom en té un i tu també el vols. I cada cop veus gent més jove trucant per telèfon i parlant, o enviant-se missatges quan estan l´un al costat de l´altre. Carol: Jo això també ho faig. Elisenda: El meu cosí, que té 12 anys, té moltes ganes de tenir-ne un. Sempre agafa el de la seva mare. I per exemple, si estem dinant, a la mateixa taula, agafa i m´envia un missatge al meu mòbil. Elena: Avui en dia és com una joguina. Veus nens que hi juguen, com si fos una playstation o un joc d´ordinador. És una moda. Secundèria: I creieu que realment el mòbil ens fa més lliures, com diuen els anuncis? Elisenda: No, perquè estàs sempre localitzable. Elena: Sí, però si a tu t´interessa, l´apagues. I en canvi té la seva utilitat. Per exemple, si estic prenent un cafè en un lloc ja no he de moure´m per anar a trucar a una cabina. Secundèria: Què passaria si ara us traguessin el mòbil? Carol: Sobreviuríem. Però a mi em costaria ... Estic acostumada a tenir-lo a mà sempre i ar, no ho sé, si volgués trucar a algú ... Elisenda: A mi em serveix d´agenda (també en tinc una de normal). Al principi sí que em costaria. Després ja no, perquè últimament ja no em recordo d´engegar-lo. Elena: A mi em sembla que no em costaria perquè, ja de per si, li faig poc cas. Normalment no el porto. Carol: Jo sí que el porto. Jo sóc de Gavà i hi ha tardes que ens quedem al col·le a fer pràctiques. Llavors la meva mare em truca: "què vindràs a dinar?" Elisenda: A més, és tan car trucar de fix a mòbil que ja agafes el mòbil i truques de mòbil a mòbil, perquè et claven molt. A més, a casa, com que surt el número ja saben qui t´ha trucat i en canvi, amb el mòbil, com que el porto jo i me´l pago jo ... Activitats: Feu una relació de motivacions que fan necessari l´ús del mòbil, segons l´Elisenda, la Carol i l´Elena. Amb quines esteu més d´acord i amb quines més en desacord? 38
  39. 39. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT] TEXT: Juan J. Gómez, El 38% de los españoles tiene móvil, EPS, 06/02/2000 En 1992 había 70.000 teléfonos móviles funcionando en España. Hoy superan los 15 millones, más del doble que hace sólo un año. El 38% de los españoles tiene uno. Sólo en la pasada Navidad se vendieron tres millones, dos tercios de ellos a nuevos usuarios. Si se mantiene la demanda, en unos meses habrá más teléfonos móviles que fijos (unos 18 millones en la actualidad) El año 1999, con un crecimiento del112% en número de abonados, marcó un punto de inflexión. Se pasó de preguntar: “¿Y tú para qué quieres un móvil?”, a inquirir: “¿Y tú por qué te empeñas en seguir sin móvil?”. Ha sido el fenómeno sociológico de la década. Han bastado 10 años para que un producto que se consideraba un lujo exclusivo de una élite de ejecutivos, primero, y un objeto delator de pijos y esnobs, poco después, se considere en la actualidad tan útil, tan necesario, que casi cuesta imaginar cómo era la vida antes del móvil. Dos claves explican la actual popularidad de este aparato: la bajada progresiva de su precio, que muchas veces se regala, y el diseño de nuevas tarifas de llamada adaptadas a diferentes clientes. La revolución llegó con las tarjetas prepago, que hicieron a muchas personas perder el miedo a la cuenta del teléfono y animaron a adquirir o regalar un móvil a gente que nunca se lo había planteado. Los padres dan un móvil a sus hijos jóvenes para tenerlos contentos y, al mismo tiempo, controlados. Los hijos proporcionan un móvil a sus padres mayores para que se sientan seguros y acompañados. Las empresas facilitan móviles a sus empleados, proporcionándoles tanta libertad como dependencia (un efecto similar al de una correa extensible). Si un miembro de una pareja tiene móvil, su enamorado no puede dejar de corresponderle con otro. El adolescente que no puede intercambiar mensajes escritos con el resto de la pandilla se siente excluido. Cada vez es más difícil dibujar el perfil tipo de un usuario de móvil, aunque de momento sigue siendo un hombre (60%), de entre 25 y 35 años, que vive en una ciudad grande, tiene un trabajo liberal y mantiene un estatus medio alto. La movilmanía no es una promoción espontánea boca a oreja; responde a un genuino efecto dominó, impulsado por unas campañas de marketing salvajes por parte de tres operadoras, 39
  40. 40. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT] Telefónica Móviles, Airtel y Amena (esta última ha captado un millón de clientes en sólo un año de funcionamiento). El director de ventas de Airtel, Francisco de Álvaro, augura que el 100% de la población tendrá al menos un móvil dentro de tres o cuatro años. El plan que propone para convencer de su necesidad a los que aún se resisten es muy sincero: “Más promoción, más publicidad”. La democratización del móvil la iniciaron los fabricantes, reduciendo sus aparatos en tamaño, peso y precio. Un móvil de los ochenta abultaba lo que un ladrillo, pesaba cerca de medio kilo y costaba cerca de medio millón de pesetas. Los de hoy caben en el bolsillo, pesan poco más de 100 gramos y lavariedad de modelos abarca todos los precios. El siguiente impulso lo dio la tecnología digital GSM, que permitió añadir a la comunicación de voz mensajes escritos, juegos, identificación de llamada, contestador, agenda o servicios de información. Todo ello quedará pequeño ante UMTS, la tercera generación de telefonía móvil, posiblemente disponible este mismo año, que combinará rapidez y movilidad con los ilimitados servicios de Internet (leer periódicos, hacer compras o reservas, consultar carteleras, pedir información meteorológica, escuchar música, ver vídeos ...). Activitats: 1- Quin ha estat el procés que ha seguit la popularització de l´ús del mòbil a Espanya? Assenyaleu les diferents etapes. 2- Quins inconvenients i quins avantatges ha originat l´aparició d´aquest aparell? 3- Què vol dir l´expressió “democratització del mòbil” ?A d´altres artefactes se li pot aplicar la mateixa expressió? A quins? 4- A què creieu que és deguda la proliferació de mòbils a l´Institut? En què creieu que ha canviat la vostra vida des que sou usuaris d´un mòbil respecte a quan no l’utilitzàveu? Per què? 40
  41. 41. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT] Unitat 7: Ambivalència de la tecnología El físic americà Richard P. Feynman va escriure les paraules següents a propòsit dels descobriments de la ciència del seu temps: “Una vegada, a Hawai, en van portar a visitar un temple budista. En el temple un home va dir: `Us diré una cosa que mai no oblidareu´. I aleshores va dir: `Tots els homes reben la clau de les portes del cel. La mateixa clau obre les portes de l´infern´”. Això que Feynman deia sobre les conseqüencies de la investigació científica també pot ser vàlid per a les descobertes de la tecnologia. I es preguntava: “¿Llançarem la clau i mai no podrem travessar les portes del cel? ¿O ens enfrontarem amb el problema de saber quina és la millor manera de fer servir la clau?” (El sentit de tot plegat). Alguns han intentat respondre a la pregunta del físic americà. El científic i divulgador Carl Sagan afirmà que “la tecnologia ens ha donat molt més que ens ha tret” i fonamenta la seva opinió amb l´argument següent: “Fins fa un deu milions d´anys, amb la invenció de l´agricultura i la domesticació d´animals, el menjar per a consum humà es limitava a fruites i verdures, que creixien espontàniament en el medi natural, i a la caça. Però la dispersió dels fruits naturals era tal que la Terra no podia nodrir més que a uns deu milions d´habitants. Per contrast, a les darreries del segle XX hi haurà sis mil milions d´habitants, la qual cosa vol dir que el 99% de nosaltres debem la nostra existència a la tecnologia.” (Ciencia y tecnología: avances y retrocesos, El País, 19/05/1996). TEXT. Entrevista a l´inventor de la fregona: Manuel Jalón - Gracias por inventar la fregona. - Estoy orgulloso: las mujeres de la limpieza dejaron de padecer bursitis, artritis, artrosis de rodilla, desviaciones de la columna, pinzamientos de vértebra, de tener hongos e infecciones en las manos ... - Y las puso en pie. - Ahí empezó la liberación de la mujer en España, dicen algunos. Hasta la fregona, el 100% de las mujeres fregaba de rodillas. - Hoy fregamos todos, hombres y mujeres. - Unos dos millones de personas usan la fregona cada día en España. El tiempo que ganamos con respecto a fregar de rodillas supone un ahorro de ¿70.000 millones de pesetas al año! - Y por algo tan simple como la fregona ... - Pues costó muchísimo convencer a la gente de que la usara. En eso fue decisivo mi primer vendedor, Enrique Falcón, que hacía demostraciones. Si no, nadie la quería. - ¡Pues salta a la vista que es muy práctica! - Pero los humanos recelamos de lo nuevo. Falcón llegó a la ferretería Rull, la más 41

×