Your SlideShare is downloading. ×
Tecnologia, valors i medi ambient (material alumnes)
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Saving this for later?

Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime - even offline.

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

Tecnologia, valors i medi ambient (material alumnes)

1,735
views

Published on

Recull de material i activitats sobre l´ètica ambiental

Recull de material i activitats sobre l´ètica ambiental

Published in: Education, Travel

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
1,735
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
13
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Annex (material per al l´alumne) Manuel Villar Pujol [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT]
  • 2. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT] . En contra del tòpic, la màquina no destrueix les relacions humanes, sinó que inventa de noves, desconegudes, imprevistes. (Fernando Savater) Nom: ..................................... Nivell: ................ Classe: ........... Curs Acadèmic 2000-2001 2
  • 3. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT] Preliminars OBJECTIUS ESPECÍFICS En acabar el desenvolupament de la Unitat l´alumne/a ha de ser capaç de 1- Ser conscient de la dimensió social de l´ésser humà i de les exigències que comporta. 2- Fomentar la reflexió metòdica, pautada i rigorosa. 3- Introduir qüestions de tipus ètic, sociològic i psicològic. 4- Adoptar una actitud crítica davant determinats fenòmens tecnològics. 5- Conèixer i definir els conceptes ciència, tècnica i tecnologia. 6- Exercitar-se en les tècniques de comprensió de textos: mapes conceptuals i comentaris de text. 7- Valorar la societat contemporània com a societat tecnològica 8- Realitzar composicions i exercicis d´expressió argumentativa oral i escrita 9- Comprendre les relacions entre tecnologia i benestar 10- Conèixer la incidència de la tècnica en el procés d´hominització 11- Identificar les transformacions tecnològiques com a causa dels canvis socioculturals. 12- Definir i conèixer el concepte Avaluació Tecnològica. 13- Comprendre que les diferències i divergències no han d´ésser necessàriament motius de conflicte. 14- Preocupar-se pels riscos ecològics que puguin plantejar determinades propostes tecnològiques. 15- Millorar la comprensió i l´ús del llenguatge escrit i oral. 16- Conscienciar-se dels perills d´una societat tecnocràtica. 17- Reflexionar sobre les implicacions i els límits de l’enginyeria genètica 18- Valorar les repercussions socials de les Tecnologies de la Informació (Internet, Mòbils ...) 19- Conèixer les actituds i les opinions de la població davant de la tecnologia. 3
  • 4. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT] DESENVOLUPAMENT CONCEPTUAL (Fets, conceptes i sistemes conceptuals) 1- Ciència, tècnica i tecnologia 2- Hominització i tècnica 3- El nostre entorn immediat 4- Cultura i tècnica 5- Desenvolupament tecnològic i globalització 6- Benestar i necessitats humanes 7- Ambivalència de la tecnologia 8- Tecnologia i canvi social 9- Responsabilitat, control social i tecnologia PROCEDIMENTS 1- Introducció a la tècnica del comentari de text. 2- Realització d´exercicis escrits seguint les pautes d´elaboració de textos argumentatius. 3- Expressió correcta de les opinions pròpies, tot i evitant la superficialitat i manca de rigor. 4- Aplicació de la tècnica del debat a qüestions polèmiques relacionades amb la identitat 5- Recerca d´informació lligada a les problemàtiques tractades. Especialment es farà servir la premsa. 6- Visionat de documentals i pel·lícules sobre les temàtiques tractades en les diferents unitats. 7- Exercitació del treball col·lectiu com una forma d’enfortir els sentiments cooperatiu i solidari. ACTITUDS (valors, normes i actituds) 1- Necessitat de fonamentar raonadament els judicis morals 2- Desenvolupament d´una actitud de responsabilitat creixent davant les pròpies decisions que poden repercutir en el medi ambient. 3- Coneixement crític de valors i opinions diferents. 4- Adopció del diàleg com a eina més eficaç per resoldre els conflictes i rebuig del recurs a la violència. 5- Preocupació per la desigualtat econòmica produïda per l´aplicació insolidària de la tecnologia 6- Valoració crítica del significat de progrés científic. 7- Coneixement dels riscos d´algunes actuacions tecnològiques. 8- Adopció de comportaments positius envers la naturalesa. 9- Reconèixer que el nostre entorn està modelat bàsicament per la tecnologia. 10- Comprendre que tota transformació tecnològica important implica transformacions radicals en la mentalitat social. 11- Presentació acurada dels treballs i adopció d´una actitud participativa en les activitats realitzades a classe. 4
  • 5. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT] Presentació del Crèdit: En l´actualitat, tot i reconèixer que bona part del benestar general que gaudeix la humanitat ha estat generat pel desenvolupament tecnològic, no cal oblidar que encara resten problemes socials que s´han de resoldre i que paradoxalment han aparegut altres de nous i d´insospitat provocats per l´aplicació indiscriminada de la tecnologia. Algunes opcions ideològiques radicals prediquen l´abandonament del model tecnològic seguit últimament per la societat occidental, perquè la consideren com l´única solució lúcida que pot aturar el suïcidi total de l´espècie humana al que ens condemna irremediablement el progrés tecnològic. En aquest Crèdit defensarem la idea que bona part dels problemes generats per la tecnologia són causats per creure que el progrés tecnològic havia d´implicar immediatament progrés moral, sense imaginar que l´actuació dels científics i dels tècnics no pot marginar ni oblidar valors socials com la justícia, la solidaritat, la llibertat, la responsabilitat i la dignitat humana. 5
  • 6. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT] Per anar fent boca: 1- Creieu que el paper de la tecnologia en la nostra societat és poc important comparat amb altres fenòmens socials, com la política, l´economia, les relacions personals o els esports? 2- Creieu que la societat actual, tal com la coneixem, podria funcionar de la mateixa forma sense la tecnologia? 3- Enumereu alguns elements tecnològics del vostre entorn més immediat? 4- Creieu que la vostra vida canviaria radicalment sense aquests artefactes? 5- ¿Què enteneu per benestar? ¿Pot existir el benestar sense tecnologia? 6- Alguna vegada heu pensat en el poder que la tecnologia exerceix sobre la vostra vida personal i social? (Busqueu exemples) 7- Considereu que el desenvolupament econòmic fa inevitable la degradació del medi natural? 8- Exposeu la vostra opinió sobre la situació de l´entorn natural pròxim al vostre poble o ciutat 9- Quina responsabilitat creieu que tenen els ciutadans en les repercussions negatives del desenvolupament tecnològic? 10- És l´ésser humà qui domina la tecnologia o, pel contrari, és l´ésser humà qui està dominat per ella? 6
  • 7. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT] Unitat 1:Ciència, técnica i tecnologia Ciència, tècnica i tecnologia són tres termes que designen activitats humanes i que sovint els fem servir per designar el mateix. Tots tres designen formes diferents que disposa l´ésser humà per fer front a la realitat, a la naturalesa. Exercici 1: Uniu amb fletxes aquest tres termes amb la que creieu que és la seva definició. TÈCNICA és la tècnica desenvolupada sobre la base i en relació estreta amb la ciència. és l´expressió d´una habilitat manual o CIÈNCIA mecànica, desenvolupada sovint en l´àmbit d´un taller o una fàbrica. és la manifestació d´un saber racional que TECNOLOGIA pot ser teòric o el resultat d´unes experiències executades en un laboratori. Exercici 2: Assenyaleu quins d´aquets oficis són propis de la tècnica (T), de la ciència (C) o de la tecnologia (TLG). pagès biòleg perruquer paleta mestre modista enginyer arquitecte fisioterapeuta telecomunicacions geòleg sociòleg astronauta fotògraf informàtic químic farmacèutic ceramista auxiliar d´infermeria mag metge ramader 7
  • 8. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT] Exercici 3: Assenyaleu quins d´aquests objectes, activitats o artefactes són productes de la tècnica (T) i quins són productes de la tecnologia (TLG) satèl·lit artificial ordinador míssil cullera xarxa de pescar arada porró cadira molí tisores sistema de frens ABS màquina de vapor roda adob animal espremedora manual barret motor diesel TDI domesticació d´animals aspirina Airbag inseminació artificial Una de les característiques dels anomenats éssers intel·ligents és la seva capacitat d´obtenir coneixements o sabers per poder explicar-se la realitat o resoldre problemes. Podem distingir dos tipus de coneixements. El coneixement teòric podria definir-se com aquell saber on el que importa és la possessió d´una informació verdadera sobre una determinada qüestió. Aquest saber és propi de la ciència. El coneixement pràctic és el domini d´unes tècniques, instruments o habilitats per realitzar determinades coses o assolir determinats objectius. Aquest saber és propi de la tècnica. El saber propi de la tecnologia és aquell que necessita tant del saber teòric com del pràctic. Alguns sabers no cal que s´aprenguin. Els tenim sense que ningú ens el hagi ensenyat. Són sabers innats. Però hi ha d´altres que hem d´aprendre, perquè la naturalesa de bon principi no ens ha dotat d´aquestes habilitats. Són els sabers adquirits. Hi ha éssers vius que gairebé tots els seus sabers són innats. Des del moment que han nascut ja saben com reaccionar davant de determinats estímuls. En canvi, hi ha d´altres, entre els quals cal incloure l´espècie humana, que la major part de les seves habilitats i coneixements els ha d´adquirir. A més, una altra particularitat de l´espècie humana és que té la possibilitat de perfeccionar i millorar aquests sabers. 8
  • 9. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT] TEXT: Albert Jacquard, Pequeña filosofía para no filósofos, pàgs. 189-190 Un ximpanzé, per exemple, després d´haver agafat la fruita mitjançant una branca, la llença i l´oblida; tot succeeix com si fos incapaç d´imaginar que aquesta branca podria ser-li útil més endavant. De fet, no és capaç de pensar en l´endemà. La capacitat dels éssers humans per fer-se amb eines per desenvolupar una tècnica està, doncs, directament lligada a la seva capacitat de tenir en compte el futur. És una de les definicions de l´espècie humana: l´espècie que sap que hi haurà un futur, mentre que les altres espècies només coneixen el passat i el present. Activitats: Sobre el documental Animales inteligentes. 1- Distingiu entre habilitats innates i habilitats adquirides (Assenyaleu 3 de cada com a mínim) 2- Quins creieu que són els avantatges que tenen els animals amb capacitat d´aprendre sobre els animals que només compten amb les habilitats innates? (Feu servir exemples del documental) Sobre el text. 3- Segons l´autor del text, quines diferències hi ha entre la capacitat tècnica dels animals i la capacitat tècnica humana? 9
  • 10. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT] Avui en dia la tècnica no pot prescindir de la ciència, ni la ciència d´instruments de mesura ni dispositius experimentals cada vegada més sofisticats. Però això no sempre ha estat així. En la industrialització, el procés iniciat a Anglaterra en la segona meitat del segle XVIII amb l´anomenada Revolució Industrial, es poden distingir tres fases o moments: 1ª fase (2ª meitat del segle XVIII-últims decennis del segle XIX): Es caracteritza per la substitució de l´energia hidràulica i animal per l´ús del carbó i del vapor com a fonts d´energia i el lideratge econòmic de les indústries tèxtil i siderometal·lúrgiques. 2ª fase (finals segle XIX-II Guerra Mundial): Caracteritzada per l´ús de l´electricitat, el desenvolupament del motor de combustió interna i la institucionalització de la investigació científica. 3ª fase (final II Guerra Mundial-situació actual): Caracteritzada per la preeminència econòmica de les activitats terciàries i la difusió de les noves tecnologies basades en la informació (telefonia, internet). La nova societat resultant es coneix amb el nom de societat postindustrial. Fins a la segona fase del procés d´industrialització la ciència i la tècnica havien seguit camins divergents, ignorant-se mútuament, només col·laborant de forma accidental i discontínua. James Watt, responsable del desenvolupament de la màquina de vapor, per posar un exemple, no fou un científic sinó un constructor d´instruments de precisió que fou capaç de superar un seguit de dificultats tècniques. La integració de la ciència en l´àmbit de la tècnica va haver d´esperar a les últimes dècades del segle XIX, quan fou necessària la seva participació en el desenvolupament de l´electricitat, l´acer, el motor de combustió interna i la indústria química. Més endavant, les guerres mundials contribuïren a apropar encara més la ciència amb la tècnica, d´aquesta manera van poder realitzar-se projectes com el radar, el DDT o el motor a reacció. La consumació del matrimoni entre la ciència i la tècnica va tenir lloc sota el patrocini de l´anomenat Projecte Manhattan, on 15.000 científics, 300.000 tècnics i un pressupost de 2.000 milions de dòlars aconseguiren materialitzar els estudis que conduïren a la fabricació de la bomba atòmica. Un tret característic de la societat postindustrial és que el factor decisiu per mesurar el creixement econòmic és el de la innovació tecnològica. La fórmula que expressa aquesta nova situació és R+D que significa l´associació entre recerca científica i desenvolupament tècnic. 10
  • 11. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT] Activitats: 1- Analitzeu aquestes dades i reflexioneu sobre el desenvolupament actual de la tecnologia al nostre país. 2- Què és el PIB? TEXT: Michel Claessens, La tècnica contra la democràcia, pàg. 220 ... ja no som en aquella època en què ciència era sinònim de Activitats: contemplació de la natura i en què tècnica servia per 1- Busqueu informació satisfer les necessitats de l´home. Això era veritat, sens sobre Arquímedes dubte, en la Grècia clàssica, en la qual la ciència estava 2- Segons el text, quines completament abocada a l´especulació i fins i tot són les diferències més menyspreava les aplicacions pràctiques (si Arquímedes es evidents entre la relació va decidir a construir uns miralls per incendiar la flota de la ciència i la tècnica romana va ser justament perquè Siracusa era assetjada). en el període clàssic i Probablement això encara era cert a L´Edat Mitjana, quan medieval i l´època de la la religió cristiana dictava totes les normes de conducta. societat postindustrial? Però avui ja no és així. 11
  • 12. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT] Exercici de Lectura i Comentari: Text: La prosperidad de Jeffrey D. Sachs, El País, Negocios, 1999 La mayoría de la gente es consciente de las desigualdades que separan al mundo desarrollado del mundo en desarrollo. Son menos los que reconocen que las diferencias entre ricos y pobres en cuanto a ciencia y tecnología son incluso mayores que las diferencias de renta. Los países ricos disponen aproximadamente del 99% de las patentes por nuevos inventos concedidas por Estados Unidos y Europa. En el mundo actual, la prosperidad económica no procede de los recursos naturales ni de la producción de bienes industriales, sino de la producción de nuevas ideas y nuevos productos. La dinámica economía de Estados Unidos debe su gran ventaja a una tremenda capacidad de innovación, ya sea en tecnologías de la información, en biotecnología o en telecomunicaciones. Pero los países más pobres apenas innovan. Como consecuencia de ello, muchos se basan en las exportaciones de materias primas, década tras década, prácticamente sin cambios en la composición de los productos exportados o en los métodos de producción. En el caso de muchas materias primas, los precios mundiales han descendido drásticamente durante el período, al menos en relación con el precio de las importaciones. Los datos recientes de la Oficina de Patentes y Marcas Registradas de Estados Unidos cuentan una historia sorprendente. De las 163.000 patentes concedidas en Estados Unidos en 1998, 90.000 correspondieron a inventores estadounidenses y 72.000 a inventores extranjeros. De éstos, los japoneses recibieron 32.000 patentes, los alemanes 9.500 y otras 28.000 se repartieron entre 15 países, todos ellos pertenecientes al mundo desarrollado. Tres de ellos -Corea, Taiwan e Israel- eran países en desarrollo hace una década, pero consiguieron mantener un desarrollo rápido y sostenido durante muchos años, en buena medida gracias a su capacidad científica. Los países tropicales, la mayoría de los cuales son pobres, prácticamente no obtuvieron ninguna patente (Singapur fue la excepción). Esta situación es peligrosa para los países pobres. El mundo en vías de desarrollo depende casi por completo de la innovación de los países ricos, razón por la cual los científicos del mundo y las industrias de alta tecnología siguen ignorando muchos problemas exclusivos de los países pobres. Ya es hora que el mundo en desarrollo ponga la ciencia y la tecnología en un lugar mucho más elevado entre sus prioridades políticas. Los cambios de política necesarios son: fortalecer el sistema universitario; aumentar el gasto del sector público en institutos científicos; atraer la inversión de empresas de alta tecnología procedentes de países desarrollados; fomentar el aumento de las alianzas científicas y tecnológicas de las universidades y empresas de los países ricos con las de los países en vías de desarrollo; fortalecer la protección de los derechos de propiedad intelectual para fomentar las actividades innovadoras; y alejar del préstamo para ajuste estructural del Fondo Monetario Internacional y del Banco Mundial el dinero reservado a la ayuda internacional y dedicarlo a la investigación y el desarrollo en áreas prioritarias (como sanidad y agricultura) 12
  • 13. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT] Activitats: 1- Assenyaleu la idea més important de cada paràgraf del text. 2- Creieu que és vàlida l´afirmació que les tecnologies aconseguiran alliberar i millorar la vida de la totalitat de la humanitat? Per què? 3- Què creieu que vol dir la frase: "Saber és poder"? 4- Analitzeu les gràfiques i traieu cinc conclusions. 13
  • 14. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT] Unitat 2: Primeres tècniques i hominització Anomenem hominització a tot un conjunt de transformacions anatòmiques, fisiològiques i psicològiques que es produïren al llarg de l´evolució que des d´uns primats homínids conduí a l´aparició de l´espècie humana actual. En aquest procés va tenir un paper decisiu la tècnica. En la tècnica conflueixen dues capacitats: la d´aprendre i la d´innovar, gràcies a les quals l´espècie humana ha pogut compensar i fins i tot superar les seves mancances naturals originals. Comparat amb altres ésser vius, els humans estan poc dotats: no són especialment forts, ni especialment ràpids, ni especialment àgils, ni tenen unes defenses prou potents per enfrontar-se amb garanties a d´altres animals. Fa molts milions d´anys, uns homínids començaren a utilitzar ascles o resquills per tallar cadàvers d´animals i trencar els ossos per tal d´arribar a la medul·la i menjar-se-la. De mica en mica, l´ús dels resquills es perfeccionà quan no es conformaren amb els que trobaven sinó que els colpejaven entre si per aconseguir un fil més tallant. El primer homínid que donà forma al primer resquill es pot considerar el primer homo faber. Més tard, al voltant de quatre-cents o cinc-cents mil anys, l´ésser humà va fer un descobriment transcendental: el domini del foc. Quines foren les repercussions de la descoberta del foc? 1- Àmbit alimentari: 1.1. El foc permeté incorporar a la dieta humana aliments que són indigeribles quan no estan cuits. Per exemple, els cereals i les llegums no es poden menjar sense coure´ls. La possibilitat de menjar aquests dos tipus d´aliments possibilità disposar de proteïnes i glucosa que foren imprescindibles per al desenvolupament cerebral dels nostres avantpassats i obtenir el volum adequat per a una ment amb un gran coeficient intel·lectual. 1.2. Amb el foc es va poder desenvolupar la tècnica dels fumats, la qual cosa ajudà a conservar durant més temps els aliments, aportant més autonomia als grups humans que d´aquesta forma ja no depenien tant de la caça i de la recol·lecció diària. 1.3. Més aliments significà més població. La manca de disponibilitat dels aliments era el principal factor que limitava el creixement de la població humana. 2. Font de calor: Les fogueres foren la primera calefacció de la humanitat. Les fogueres permeteren colonitzar territoris on els hiverns eren molt crus. D´altra banda, fins i tot en els territoris més temperats, la calor era una garantia de supervivència superior en una època en què un simple refredat podia acabar en una pneumònia. Per tant, disposar d´una foguera podia ser la diferència entre la vida i la mort. 3. Millora de les estratègies defensives: 3.1. Amb les flames es podia allunyar als depredadors que rondaven els poblats humans. 3.2. Escalfant les puntes de les fletxes de fusta, aquestes es feien més dures i afilades. 4. Àmbit social: L´existència del foc feia més llargs els dies: augmentava el temps per fabricar eines; al voltant del foc els individus podien parlar entre ells, la qual cosa reforçà els vincles entre ells, estimulà l´ensenyament i l´aprenentatge i originà una simbologia relacionada amb el foc i la nit que posteriorment donà lloc a les primeres mitologies i religions. 14
  • 15. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT] Quines foren les tècniques d´encendre el foc fa uns 400.000 anys? Una primera forma fou a través de la fricció de dues branques petites. L´essencial era que fossin d´arbres diferents, ja que amb dues branques de la mateixa fusta és molt més difícil que s´encenguin. Les espurnes originades per la fricció encenien restes molt inflamables de fem d´animals herbívors (copròlits) i a partir d´aquí es podia encendre la foguera. L´altra opció era l´ús de pedres, especialment de quars. El procediment era el mateix que l´anterior: fricció entre dues pedres perquè una espurna encengui un copròlit i que la flama generada posteriorment escengui la foguera. (Resum: Entrevista a Eudald Carbonell, En busca del fuego, La Vanguardia, 30/01/00) Activitats: 1- Coneixeu el mite de Prometeu? Feu un resum del seu argument. Assenyaleu quines són les idees més importants que es desprenen d´aquest mite. Per què creieu que Zeus castigà els homes? (llegiu el text de la pàgina 13) 2- Desenvolupeu una composició sobre el tema següent: "La tècnica alliberà l´espècie humana de la naturalesa" (mínim 200 paraules) Mite de Prometeu Després d´una gran lluita entre Zeus i els déus contra els Gegants, fills de la Terra, la terra quedà deserta d´éssers mortals. Els déus encarregaren repoblar-la als fills de Jàpet, Prometeu i Epimeteu. Aquests modelaren amb fang els animals i els homes. Epimeteu aconseguí que el seu germà li deixés distribuir els dons entre els animals. Així, concedí a alguns animals armes per atacar i a altres, armes per defensar-se. A unes espècies les revestí amb pell perquè es defensessin del fred. A uns altres animals que havia fet molt petits, els donà un refugi segur subterrani. Prometeu, veient que l´home s´havia quedat desarmat, anà a l´Olimp i robà el foc d´Hefest i la saviesa d´Atena i concedí ambdues coses a l´home. Zeus, enfurismat, castigà Prometeu i, a fi d´impedir que l´home es des massa fort i savi, ordenà a Hefest que creés la dona. Els altres déus s´encarregaren d´atorgar-li dons. Afrodita li concedí la bellesa; Atena, la saviesa i l´habilitat en tots els terrenys; Hermes, la paraula làbil i el ràpid enginy; les Gràcies, l´encant en el vestuari i en el moviment. Rebé per nom Pandora, la que té tots els dons. I Zeus la destinà a Epimeteu. Abans que Hermes l’acompanyés fins a aquest, Pandora va rebre del déu dels déus una gerra on hi havia els mals, amb ordre que mai la destapés. La curiositat, però, fou més forta que la prohibició. Greus foren les conseqüències que es derivaren per a tota la humanitat. Quan aixecà la tapa tots els mals s´escaparen, intentant en va Pandora tancar ràpidament la gerra: no quedà dins seu més que l´esperança. 15
  • 16. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT] Els estudis de la Paleontologia (la ciència que estudia l´origen i evolució dels humans a partir de les seves restes fòssils i tècniques) situen l´origen de la humanitat a l´Àfrica oriental, fa uns 5 milions d´anys. Ja des de bon principi el procés evolutiu que va culminar en l´espècie humana actual (Homo sapiens) no seguí un camí lineal, sinó més aviat en forma arborescent. Des d´una primera espècie homínida, descendent d´un antic primat, es diferenciaren variants cadascuna amb característiques diferents que coexistiren durant un temps. Algunes generaren noves varietats, però d´altres s´extingiren sense aportar noves formes humanoides. L´homínid europeu més antic ha estat descobert al jaciment d´Atapuerca, l´anomenat Sima de los Huesos, a la província de Burgos. Es calcula que té uns 800.000 anys d´antiguetat. Es coneix amb el nom d´ Homo antecessor. Aquesta espècie humana fou descendent d´una altra espècie d´homínid africà que abandonà el seu bressol africà fa un milió i mig d´anys. L´Homo antecessor inicià línies evolutives independents a Europa a la dels seus parents africans. Una espècie descendent del primer homínid europeu és la de l Homo Heidelbergensis, d´uns 300.000 anys d´antiguetat, que també s´ha descobert al jaciment burgalès. Aquest homínid fou el precedent evolutiu de l´Homo Neandertalensis, que aparegué fa uns 250.000 anys. Durant més de 200.000 anys els neandertals foren els únics pobladors humans d´Europa, fins que fa uns 45.000 anys una nova onada migratòria provinent d´Àfrica va fer aparèixer una nova espècie humana, l´Homo Sapiens, que fou el resultat de les branques d´homínids que evolucionaren al continent africà. Sapiens i neandertals coexistiren a Europa durant més de 10.000 anys fins que els últims, per causes encara desconegudes, s´extingiren fa uns 30.000 anys. Activitats: 1- Dissenyeu un quadre cronològic que reculli els esdeveniments més rellevants explicats en el text anterior. 2- Per què és tan important per a la Paleontologia el descobriment de restes d´utensilis i eines dels antics humans? Com expliquen els paleontòlegs que els homínids africans abandonessin el continent africà per estendre’s per Europa i Àsia? Un grup d´investigadors encapçalats pel paleontòleg català Eudald Carbonell defensen la hipòtesi que els primers homínids que aparegueren a Europa foren desplaçats per uns altres homínids amb una capacitat tècnica més avançada al seu continent d´origen, Àfrica. Unes tècniques més desenvolupades permetien un millor control, aprofitament i explotació d´un ecosistema. Els homínids amb tècniques més endarrerides van ser obligats a refugiar-se en territoris menys productius i, finalment, varen haver d´emigrar cap a Europa. Aquesta hipòtesi es fonamenta en la presència d´una indústria lítica molt avançada en jaciments africans d´aproximadament d´un milió i mig d´anys i l´absència d´una indústria lítica d´un nivell de perfecció similar en el jaciment europeu més antic, el d´Atapuerca, de només 800.000 anys. 16
  • 17. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT] Els representants de l´Homo antecessor que romangueren a Àfrica, tècnicament més dotats, generaren una línia evolutiva que culminà en l´Homo sapiens, mentre que els europeus, menys dotats tècnicament, generaren una altra línia evolutiva paral.lela en la qual inicialment aparegué l´homo heidelbergensis i posteriorment l´homo neandertalensis. Quan els sapiens arribaren a Europa, fa uns 45.000 anys, es trobaren amb una altra espècie d´homínid, els neandertals, amb un desenvolupament tècnic inferior. Probablement, una de de les causes que explica la desaparició dels neandertals seria la impossibilitat de competir tècnicament amb els nouvinguts sapiens. Visionat d´2001, una odisea del espacio TEXT: Xavier Pujol Gebellí, “2001, el año de la odisea. El amanecer de la era digital”Ciberpaís, nº 7, 2001 En les primeres escenes de 2001, una odisea del espacio, dos grups de primats lluiten pel domini d´un petit bassal d´aigua. En un paisatge desolat, a mig camí entre el desert i la sabana africana, el control d´aquest recurs escàs marca la línia que separa la supervivència de l´extinció. La lluita, tot i dramàtica, no és cruenta fins que un dels grups, el més dèbil, aconsegueix utilitzar un os, primer com a eina, després com a instrument de caça i finalment com a arma de guerra. Amb l´os no només manipularà objectes, també introduirà la carn en la seva dieta vegetariana i foragitarà el grup enemic. Activitats: 1- Els conflictes bèl·lics actuals responen a la mateixa lògica que presenta la pel·lícula? Completeu els següents passos: 1r: Es viu en un context natural amb ........................ limitats 2n: Grups diferents es disputen ............................................ 3r: La invenció ............................................................................................................... 4t: Finalment, aquell grup que ........................................................................................ ......................................................................................................................................... 2- Analitzeu alguna guerra actual i assenyaleu si respon a la idea suggerida per aquesta pel·lícula: 17
  • 18. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT] Unitat 3: El nostre entorn immediat. TEXT: Joan Fuster, De llarg abast, L´home, mesura de totes les coses, pàgs. 73-76 Si bé es mira, l´home -l´espècie humana- s´ha passat la vida corregint la Naturalesa. Més encara, podria afirmar-se que l´home començà a ser home de veres quan començà a rectificar pel seu compte les realitats naturals del seu voltant. És com si, arribat a un punt de maduresa en el desenvolupament de la seva consciència, s´hagués sentit descontent del món -món físic- que li venia donat, i decidís de seguida reparar les falles que trobava al seu entorn. (...) Tot el que no és naturalesa és invent. I observin vostès que tots els invents coneguts, des dels més rudimentaris als més complicats, s´apliquen a obviar una dificultat, a salvar un obstacle hostil, a esmenar un defecte maligne: dificultat, obstacle o defecte que, és clar, ens propina la naturalesa. Exercici: Llegiu el text i assenyaleu cinc idees que es suggereixi aquest text (no serveixen frases idèntiques a les del text, cal fer servir un vocabulari diferent) 1. .............................................................................................................. 2. .................................................................................................... 3. ....................................................................................................... 4. ........................................................................................................ 5. ..................................................................................................... A què anomenem naturalesa o natural? Sembla que hi ha moltes significacions d´aquests dos termes. Naturalesa pot ser definida com el conjunt dels éssers naturals en oposició al conjunt dels éssers artificials, és a dir, dels productes de la intervenció humana. Natural de vegades significa allò que es considera propi o normal d´una cosa o d´una persona. Allò que és impropi és anomenat antinatural. Natural és també allò espontani, allò que no és condicionat per les normes o convencions humanes. Finalment, natural seria allò innat o hereditari enfront d´allò que és producte de l´aprenentatge. 18
  • 19. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT] Exercici: Poseu dos exemples de fets o activitats relacionats amb cadascuna de les quatre definicions del concepte natural. Definició 1: .................................................................................................... .................................................................................................................. Definició 2: ................................................................................................... .............................................................................................................. Definició 3: ............................................................................................. ............................................................................................................ Definició 4: ............................................................................................ Cada vegada resulta més difícil trobar elements pròpiament naturals a l´entorn de l´espècie humana, fins i tot en ell mateix, tant en l´aspecte físic com en el seu comportament. Tal vegada el més natural de l´espècie humana sigui actuar contra la naturalesa. Paradoxalment, aquest comportament antinatural és producte de les seves necessitats naturals: el seu desig de sobreviure i de ser feliç. La cultura, l´àmbit de les realitats artificials, apareix com el medi on l´espècie humana es troba més a gust. Hom pot dir que la cultura és la naturalesa pròpiament humana. TEXT 1: George Duby, El siglo de los caballeros, pàgs. 43-44 A l´Europa del segle XII, la naturalesa era molt més vigorosa, més exuberant i invasora del que avui en dia és per a nosaltres; molt més generosa, oferia gran quantitat d´aliments, de materials i de remeis; però també era molt més perillosa. Com en l´actualitat en la jungla de Borneo o en el bosc amazònic, ningú no podia sortir airós d´una empresa sense recursos i sense un mínim de coneixements. En el segle XII els pagesos cremaven els guarets, creaven nous camps i l´espai conreat s’estenia sense parar. Tanmateix, la major part del paisatge estava ocupat encara pel bosc, la landa i el pantà. (...) L’espès boscatge i les boiroses planúries cobertes de plantes salvatges feien por. Els imaginaven plens de personatges estranys, de fades, de bèsties monstruoses, de dracs. TEXT 2: Michel Claessens, La tècnica contra la democràcia, pàg. 7 Sens dubte en cap altra època de la història de la humanitat la vida quotidiana dels homes mai no havia estat fins a aquest punt influïda per la tècnica. La nostra relació amb el món passa cada vegada més per un seguit d´artificis que s’intercalen entre ell i nosaltres i està mediatitzada per dispositius tècnics, fins a tal punt que l´artificial ha esdevingut natural per a l´home actual. 19
  • 20. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT] Activitats: Visionat del documental Diario de un astronauta 1- Quina era la relació humà-naturalesa que descriu el text1 i quina és la relació humà-naturalesa descrit pel text2? 2- Per què creieu que s´ha arribat a la situació descrita pel text2? 3- Quina és la relació humà-naturalesa que es descriu en aquest documental? 4- Assenyaleu cinc situacions curioses de la vida d´un astronauta. 5- Creieu que la situació de l´astronauta, és el destí que l´espera a la humanitat futura? (Feu una composició de 50 paraules) L´espai de l´artifici, la cultura, és l´espai pròpiament humà. Abans la naturalesa envoltava amenaçadora els espais humanitzats: els pobles, les ciutats, els camps dedicats al conreu i la ramaderia. Ara les coses han canviat molt. L´antic exterior, l´àmbit natural, és el que està rodejat i amenaçat. Avui s´ha de parlar de les reserves naturals on s´intenta defensar les restes de la naturalesa del setge dels espais humanitzats. TEXT: Joaquín Araujo, ¿Quedará vida salvaje en la Tierra?, El País, 02/02/00 Per terme mig, les espècies es mantenen vigents uns quatre milions d´anys. I quan desapareixen quasi sempre deixen alguna cosa, o molt, d´elles mateixes en les noves formes vives que les succeeixen. (...) El final de components específics de vida resulta en aquests moments més abundosa i ràpida que en qualsevol altre instant de la història de la vida. Com a mínim una espècie s´extingeix per dia. (...) Es creu que l’erosió del patrimoni natural de la humanitat està mil vegades més accelerada que en qualsevol altre període geològic. La major part de les formes vives que estan 20
  • 21. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT] desapareixent ni tan sols eren conegudes per la ciència. En conseqüència, ni la més sofisticada enginyeria genètica podrà reconstruir-les. Resulta també nou i únic el que a més l´extinció estigui sent provocada per una espècie animal que sap el que està fent. La major part de les extincions anteriors foren producte d´alteracions massives del clima, catàstrofes tel·lúriques o fins i tot còsmiques. També s´han donat casos en què unes espècies hagin eliminat d´altres, però sempre, per manca de sentit de l´anticipació, des de la impossibilitat de rectificar. (...) La inèrcia del creixement de la població humana i de la seva capacitat de consum arrasaran encara al llarg de la primera part del nou mil·lenni molta de la vida que queda. S´estima que poden desaparèixer fins a la meitat de les espècies actuals en poc més d´un segle. Activitats: Visionat del documental Gorilas de montaña. 1- A quina qüestió transcendental s´està referint aquest text? 2- Quines han estat les causes més freqüents de les extincions? Quines són les causes de l´extinció actual? 3- Quin és el perill amb el qual s´enfronta la supervivència del goril·la de muntanya?Quines són les causes d´aquesta amenaça? TEXT: Joandomènec Ros, Uns senyals d´identitat que es perden, Rots de vaca i pets de formiga, La naturalesa de la flora i de la fauna d´un indret és el resultat d´un procés dinàmic amb un fort component històric, com ja hem vist, i en conseqüència no és immutable, sinó que està subjecta als avatars de l´esdevenir històric. En aquest esdevenir, un nouvingut (en termes geològics) hi ha fet una irrupció poc respectuosa i s´ha erigit en protagonista de transformacions i canvis. Ens estem referint, naturalment, a l´home, que mitjançant les seves activitats o actuacions pot contribuir a diluir o desdibuixar la identitat de la biota mediterrània. Evidentment, les espècies cosmopolites són les que menys individualitzen la flora i la fauna d´un indret. Es tracta, en general, d´espècies generalistes (capaces de sobreviure i créixer en un rang ampli de condicions ambientals) i de gran capacitat invasora com a conseqüència de les seves potencialitats de creixement i reproducció, la qual cosa els permet desplaçar competidors eventuals. En un ecosistema, les espècies es reparteixen les funcions ecològiques i assoleix un cert grau d´especialització. Rarament dues d´elles acompleixen el mateix paper: tal situació és transitòria i una d´elles acaba desplaçant l´altra, com a colofó d´un procés de competència que es pot estendre en el temps. Doncs bé, és freqüent que una espècie cosmopolita i generalista sigui capaç d´acomplir diferents papers a la vegada, i això fa que la seva irrupció desplaci algunes espècies originals; la pèrdua d´identitat del poblament va acompanyada, d´aquesta manera, de la pèrdua de part de la biodiversitat. Algunes actuacions humanes afavoreixen aquest tipus de substitució. La navegació transoceànica fou probablement, i en termes històrics, la primera. Les embarcacions han facilitat els transport dels organismes adherits als seus bucs (l´anomenat fouling), que salven així les barreres oceàniques existents. (...) L´obertura del canal de Suez fou la segona. L´accés a la Mediterrània d´espècies de la Mar Roja va quedar obert i les migracions resultants es van anomenar lessepsianes, per motius obvis. L´impacte exercit ha estat, fins a ra, especialment fort en la conca oriental de la Mediterrània, la flora i la fauna de la qual cada cop s´assemblen menys a les originals. (...) Més recentment, el desenvolupament de la maricultura fomenta també l´intercanvi d´espècies, ja que tant els organismes cultivats com altres d´associats (epibionts, simbionts, comensals, o bé acompanyats en 21
  • 22. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT] forma de propàguls) poden créixer en l´entorn natural. Un exemple notable és el de la sembra involuntària d´ostra que es va produir a la llacuna del Mar Menor (Múrcia), quan s´esbotzà un contenidor experimental amb llavor d´aquest marisc; des de llavors, la producció d’ostres del Mar Menor és una de les més elevades de l´estat. (...) No se sap, en canvi, quina pot ser la taxa de progressió d´una altra herba marina, aquesta procedent dels aquaris dels aficionats a l´aquarofília tropical, que ha establert diversos caps de pont al litoral mediterrani francès, des d´on amenaça el català. Es tracta de Caulerpa taxifolia, que va substituint les espècies autòctones i àdhuc ofega l´herbei de Posidonia oceanica, ja que creix molt més ràpidament que aquesta fanerògama. Aquesta alga posseeix substàncies tòxiques que la fan difícilment controlable pels herbívors locals (...) La banalització de la biota i la pèrdua de biodiversitat són conseqüències universals de l´acció de l´home sobre els ecosistemes. VOCABULARI: biodiversitat: nombre s´espècies i varietats genètiques d´éssers vius que existeixen en la Terra. ecosistema: unitat formada per la totalitat d´organismes (animals i plantes) que ocupen un medi físic concret (un llac, una vall, un riu, una muntanya, etc.) que es relacionen entre si i també amb el medi. fanerògames: plantes que tenen flors i que es reprodueixen per llavors, en contraposició a les criptògames, mancades de flors. Activitats: Lectura del text d´en Joandomènec Ros i visionat del documental La invasió verda (105) 1- Per què és tan important la conservació de la biodiversitat dels ecosistemes? 2- Com l´acció de l´ésser humà posa en perill la biodiversitat? (poseu quatre exemples) 3- Què vol dir l´expressió “espècie cosmopolita”? En què es diferencien de les altres espècies d´éssers vius? Poseu quatre exemples d´”espècies cosmopolites”. 4- Consulteu un llibre de biologia i expliqueu els principis bàsics del funcionament d´un ecosistema. El filòsof Javier Echeverría distingeix tres tipus d´entorns en el seu llibre “Un mundo virtual”. Per entorn aquest autor entén allò que està al voltant del nostre cos. Els entorns, que poden ser naturals o artificials , determinen o condicionen la nostra manera de viure i d´actuar en ells. Els tres entorns són E1: la naturalesa E2: l´entorn urbà (poble o ciutat) E3: l´espai virtual generat per les tecnologies informàtiques i comunicacionals 22
  • 23. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT] A partir i contra el primer entorn, la naturalesa, l´espècie humana ha evolucionant. De seguida, com la relació amb la natura quasi mai no ha estat d´adaptació, la humanitat ha buscat un entorn més agradable, un segon entorn: en comunitats es va dedicar a construir habitacles per aillar-se i protegir-se del primer entorn. Finalment, a partir de les noves tecnologies ha donat un pas més en el seu esforç per distanciar-se de la naturalesa, ha creat un nou entorn diferenciat no només de l´entorn natural, sinó també de l´entorn urbà. Aquestes són les diferències: La naturalesa i l´entorn urbà són espais: • materials (compostos per entitats físiques i biològiques) • presencials (s´hi requereix la presència corporal dels subjectes i els objectes) • extensos (subjectes i objectes ocupen una extensió espacial) • amb mobilitat física (els éssers humans es mouen i intervenen entre ells mitjançant desplaçaments i accions físiques) • assentats a la terra (territorials, amb els peus o els fonaments en terra) • pentasensorials (l´ésser humà s´ha adaptat a ells utilitzant i desenvolupant els seus cinc sentits) • analògics (les seves entitats són percebudes pels éssers humans per via analògica) • proximals (es percep i s´actua a distàncies curtes) • recintuals (s´intervé en successius recintes amb interior, frontera i exterior) El tercer entorn, en canvi, és: • informacional (funciona mitjançant representacions electròniques de bits) • representacional (els subjectes i els objectes no són cossos, sinó representacions tecnològicament construïdes) • comprimit (els objectes ocupen una extensió mínima, per complexos que siguin) • assentats en l´aire (basats en l´espai informacional generat per les Noves Tecnologies Telemàtiques) • amb mobilitat electrònica (els éssers humans intervenen entre ells mitjançant fluxos electrònics) • bisensorial (audiovisual, tot i sent multimèdia) • digital (les seves entitats estan digitalitzades i són percebudes pels éssers humans mitjançant artefactes digitals) • distal (els agents poden interactuar a gran distància) • reticular (la seva topologia està basada en xarxes, no en recintes Què vol dir digital? Vol dir codificat amb números. Un sistema digital utilitza bits per codificar, rebre i transmetre informació. El digitalisme suposa l´ús d´un llenguatge propi (el llenguatge digital) per transmetre informació. 23
  • 24. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT] La generació, processament i recepció d´informació descansa sobre aquests cinc pilars: 1. Per representar la informació s´utilitzen números. 2. Aquests números són l’u i el zero (sistema binari). 3. Els ordinadors transformen la informació mitjançant operacions aritmètiques amb aquests números. 4. Els sistemes de comunicació mouen informació a partir d´aquest números. 5. Els ordinadors i els sistemes de comunicació es combinen per formar xarxes informàtiques que són el fonament del mercat de la informació. Què és un bit? És una unitat de mesura d´informació consistent en la quantitat transmesa o emmagatzemada (per un dispositiu electrònic, com, per exemple, un ordinador) per al selecció d´una entre dues senyals possibles (1 o 0). Activitats: Realitzeu una composició de 250 paraules com a mínim sobre els possibles efectes (positius o negatius) que té o pot tenir l´adopció de la humanitat del tercer entorn (E3). A les pàgines anteriors s´ha dit que l´ésser humà és un ésser inadaptat al seu món originari natural i que la seva vida consisteix en un esforç per transformar-lo d´acord als seus projectes i desitjos. Però alhora que transforma el món es transforma ell mateix i la seva forma de percebre la realitat i d´actuar sobre ella. La realitat virtual (RV) és tal vegada fins ara la manifestació més extrema en què l´ésser humà opta per desentendre´s quasi totalment del seu origen natural. La RV proposa un escenari sintètic tridimensional, simulat per ordinador amb certa versemblança en temps real on l´usuari no es limita a observar, sinó que pot alterar aquest entorn artificial interactuant amb les realitats que es troba. 24
  • 25. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT] El creador de l´entorn virtual descriu els objectes que conté i unes regles que governen totes les possibles exploracions d´aquest món; després, serà cada usuari qui determina en cada moment la direcció que pren la seva aventura, esdevenint un veritable actor. La RV permet a la humanitat experimentar unes formes de viure, de sentir i d´entendre la realitat que difícilment podria realitzar en el seu entorn natural. Activitats: Visionat del documental Placeres virtuales 1- Assenyaleu cinc activitats humanes en què s´ha aplicat la RV. 2- Assenyaleu 3 conseqüències positives i 3 conseqüències negatives de l´ús de la RV. 25
  • 26. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT] Unitat 4: Tècnica i cultura. Hi ha diferents significats del terme cultura. A la unitat anterior l´hem definit com allò que és oposat a natura. Per tant, l´habilitat tècnica és una de les moltes manifestacions de la cultura. En aquesta unitat ens referirem a la cultura com un conjunt de fets, comportaments, valors, creences que identifiquen els membres d´un grup humà i que el diferencien d´altres grups socials amb altres característiques identificatòries diferents. Les activitats tècniques poden considerar-se també dins d´aquest conjunt de trets definitoris d´una cultura. Cada cultura ha hagut d´enfrontar-se a dificultats pròpies de l´entorn natural on ha viscut. Per exemple, les dificultats que planteja a la cultura esquimal un espai natural dominat pel gel, la neu i el fred, seran molt diferents a les dificultats que planteja a la cultura beduïna un espai natural dominat per la manca d´aigua, el desert i uns canvis de temperatura extrems entre el dia i la nit. Les tècniques de totes dues cultures són diferents i les seves idees de benestar també seran diferents. Els desitjos humans i les formes de satisfer-los, en un principi, no són universals. Els valors d´una cultura intervenen decididament en la invenció d´una determinada tècnica. Cada cultura té una visió diferent del que és útil i del que és convenient. Aquestes diferents visions expliquen les diferents maneres de viure i les diferents respostes tècniques amb què cada cultura ha pogut solucionar els seus propis reptes vitals. TEXT: Alfonso Antolínez, El español esquimal, El País, 13/02/00 Les ètnies esquimals estimen i respecten la naturalesa. L´esquimal groenlandès ha patit l´aïllament més brutal. Ha viscut aïllat d´altres civilitzacions, i ha viscut aïllat dels seus veïns. En Kulluorsuaq es troben tan lligats a la tradició que encara mantenen un gran debat al voltant dels avenços que els arriben de fora. Els veïns es troben dividits. Uns defensen la tradició, el trineu de gossos, tot i al·legant que si bé reconeixen que és un mitjà de transport lent, és molt segur. Altres, encara una minoria, han apostat pel que anomenen gos de ferro, que no és una altra cosa que les motoneus. Els seus detractors afirmen que si s´avaria, et deixa tirat en mig del no res. I és que ells són molt tossuts fins i tot per fer servir radiotransmissors, que l´acostumen a portar, però tancat o espatllat. Un altre exemple: en 1975 importaren la primera barca motora, però fins 1978 la tingueren aturada a la badia perquè feia molt de soroll. És la seva mentalitat esquimal, caracteritzada per un sentit exagerat de la independència i la solitud. Nikolai acostuma a acabar aquests debats amb un argument per a ell irrefutable: "En cas extrem, el gos de ferro no es pot menjar". Activitats: 1- Quina és l´actitud dels esquimals davant els avenços tecnològics? 2- Quines diferències més clares observeu entre l´actitud dels esquimals i la nostra actitud davant de la tecnologia? Quina és millor? Anomenem tecnosfera al conjunt de les tècniques i tecnologies de tot tipus utilitzades en un determinat grau de civilització. Dit d´una altra manera: és l´entorn tècnic i tecnològic d´un major o menor grau de complexitat on viu una determinada cultura o societat. Cada cultura o societat disposa d´una tecnosfera pròpia, determinada pel seu grau de desenvolupament tècnic o tecnològic. 26
  • 27. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT] Simplificant, podem distingir tres nivells o graus de tecnosfera: Tecnosfera nivell 1 Tecnosfera nivell 2 Tecnosfera nivell 3 1- Fonts d´energia: força 1- Fonts d´energia: tracció 1- Fonts d´energia: carbó, primordialment humana animal, energia eòlica, petroli, vapor, electricitat, hidràulica energia atòmica 2- Producció dels 2- Producció de recursos: 2- Producció de recursos: recursos: treball artesanal i tècniques treball mecànic, industrial i recol·lecció i cacera agropecuàries desenvolupament del sector serveis 3- Distribució: intercanvi 3- Distribució: aparició 3- Distribució: superació entre els membres del grup i progressiva dels diners, de l´àmbit local i nacional, accidentalment amb desenvolupament del procés cap a la globalització membres d´altres grups. comerç local i nacional. o mundialització dels mercats. TEXT: Lee B. Richard, The Dobe !Kung L´opinió força generalitzada de "com de malament ho van passar a l´Edat de Pedra!", es manifesta en la consideració que la humanitat d´aquells temps, dedicada a una economia de subsistència, basada en la cacera i la recol·lecció, havia d´invertir pràcticament tot el seu temps en arrencar a la natura els seus escassos fruits. Sense, doncs, lleure, dedicats quasi totalment a empaitar els animals per caçar-los, o a recol·lectar vegetals en condicions molt penoses, l´home d´aquest passat remot, de ben segur, vivia com un animal no-humà. Tanmateix, un poble com el !Kung no tan sols disposa de bona part del dia per estar ociós, sinó que, a més, es comporta com si tingués el rebost ple: no guarda res, ho comparteix tot. No hem d´oblidar que habiten en un dels deserts més durs de la Terra. La prodigalitat és una de les seves característiques més notables; com també ho és la seva capacitat per inhibir l´agressivitat mitjançant pràctiques educatives en les quals el joc fa un paper molt important. És difícil trobar un poble com el !Kung, que dediqui més temps lliure a dialogar en grup. Però, com es pot ser així, quan es pressuposa que el nivell de vida d´un poble com aquest, habitant d´un desert, ha de ser necessàriament molt baix? La resposta és simple: hi ha dues actituds davant les urgències materials: desitjar poc o produir molt. La primera és la característica dels !Kung i d´altres pobles del Paleolític. La segona, el definitori de la humanitat des de la revolució del Neolític, període en què la cacera/recol·lecció va deixar pas a les activitats de l´agrigultura/ramaderia. Activitats: 1- A quin nivell de tecnosfera pertany el poble !Kung? Per què'? 2- Quines són les característiques que més diferencien aquest poble de la nostra societat? 3- Quin és el factor que explica l´actitud dels !Kung davant el treball? 4- Què és el que defineix els pobles del Paleolític?Què és el que defineix els pobles del Neolític? A quins nivells de tecnosfera corresponen més o menys? Per què? 5- Quina és la hipòtesi històrica que l´autor del text pretén refutar? 27
  • 28. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT] Visionat del documental Mundos perdidos: el desierto de los esqueletos Activitats: Comparació de les diferents actituds tècniques dels boiximans, himbes i els colons alemanys: 1- Assenyaleu de cada grup el tipus de font d´energia, producció de recursos i distribució que fan servir cadascun d´aquests tres grups. 2- A partir dels resultats, classifiqueu-los dins dels tres nivells de tecnosfera possibles. 3- Analitzeu les diferents tècniques dels boiximans i dels himbes (materials, funcions, impacte en l´entorn) i compareu-les amb el tipus de tècniques pròpies de la cultura europea occidental 4- Comenteu la sentència boiximana següent: "Els homes blancs tenen rellotge, però nosaltres dominem el temps" 28
  • 29. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT] Unitat 5: Desenvolupament tecnològic i globalització En les pàgines anteriors hem observat les interrelacions entre la tècnica i les cultures. Relacionat amb aquest últim tema, en aquesta unitat parlarem sobre un fenomen actual que ultrapassa les cultures particulars i que té molt a veure amb els avenços espectaculars de la tecnologia: ens referim a la globalització. Per globalització es coneix un procés polític, econòmic, cultural i ecològic que s´està desenvolupant actualment a nivell planetari, a través del qual cada cop més hi ha una més gran interdependència en totes les activitats humanes entre uns països i uns altres per allunyats que estiguin. Això significa que qualsevol actuació que es porti a terme en un lloc qualsevol del món afecta a tota la resta de llocs del planeta. En aquest sentit gairebé tots els àmbits de la vida estan regulats i dirigits per l´anomenat lliure mercat: uns mateixos principis polítics, econòmics i tècnics són aplicats en quasi tots el països. Alguns pensadors consideren que aquest no és un fenomen nou, sinó "un nou estadi d´un procés iniciat al segle XVI amb la conquesta d´Amèrica, a la que seguí la colonització del planeta pels europeus i que, després de la descolonització, patí l´hegemonia tecnoeconòmica dels Estats Units" (Edgar Morin). Dit amb unes altres paraules, amb la mundialització de l´economia assistim a la fase final del triomf mundial del capitalisme com a sistema econòmic. La globalització ha obligat a les empreses a esdevenir multinacionals, és a dir, ha transformat la forma en què les empreses portaven a terme les seves operacions i la seva organització interna. Una empresa si vol sobreviure cal que produeixi, vengui i compri en diferents països, no pot limitar-se al mercat local ni nacional, ni tan sols continental. Aquesta situació no hagués estat possible sense l´impressionant avenç tecnològic experimentat en els últims temps. El canvi tecnològic ha estat el motor del canvi en l´estructura operativa de les empreses. El fax, internet, el correu electrònic, l´expansió de l´ús dels ordinadors personals i la rapidesa dels viatges internacionals han permès escorçar les distàncies i manejar de forma més ràpida les operacions internacionals. Conseqüències de la globalització - Augment de l´eficàcia i - L´única forma que els - Dificultat de controlar millora de l´aparell productiu països subdesenvolupats democràticament les i financer de les empreses puguin accedir a la riquesa decisions que puguin afectar - Absolutització del mercat econòmica la vida de les persones (res no existeix fora de la - Internacionalització del - Deteriorament del medi lògica econòmica) terrorisme i de la ambient - Impossibilitat de delinqüència organitzada - Disminució dels llocs de desenvolupar polítiques - Augment de la producció i treball dels sectors primari i econòmiques independents del comerç internacional secundari - homogeneïtzació de les - Augment de les diferències - Facilitat dels intercanvis formes de vida i dels models entre països rics i pobres culturals de consum - Reducció de les despeses de - Desaparició de les fronteres (occidentalització). transports i comunicacions - Abandonament de comportaments i costums tradicionals (modernització) 29
  • 30. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT] Activitats: A partir de les conseqüències econòmiques, socials i culturals de la globalització, elaboreu un text argumentatiu sobre el procés de la mundialització i les seves repercussions (200 paraules) TEXT1: John Zerzan, (teòric del moviment radical americà contra la globalització i la conferència de Seattle) L´anarquisme clàssic del segle XIX es concentrava en l´abolició de l´Estat. Però ara som esclaus d´una forma de dominació que és més ampla i profunda que l´estat: una civilització dominada per empreses que fan constants innovacions tecnològiques amb l´únic objectiu que la gent compri més i més. TEXT2: Lori Wallach. Sola contra las multinacionales.Entrevista de Sol Alameda. El País, 30/04/00 Abans, l´imperialisme era una qüestió de religió o conquesta. El nou imperialisme consisteix en què tot el món estigui controlat i governat per les multinacionals. És una altra religió. La globalització té conseqüències pitjors per a la població dels països pobres. Però aquesta situació no s´ha de veure tant com un conflicte d´Estats Units contra la resta de països, sinó com un conflicte entre una elit mundial, d´un munt de països, composta per persones molt semblants, independentment que siguin de Santiago de Xile, Bonn o New York, contra la resta del món. Aquesta gent imposa les seves regles a tota la resta. És cert que la idea de la globalització neix als Estats Units, però els beneficiaris i qui s´esforça en portar-la endavant, són els membres d´aquesta elit. 30
  • 31. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT] TEXT3: Mario Vargas Llosa, Las culturas y la globalización, El País, 16/04/2000 La globalització planteja molts reptes de tota índole: política, jurídica, administrativa, sens dubte. I si no ve acompanyada de la mundialització i aprofundiment de la democràcia -la legalitat i la llibertat- pot portar també seriosos perjudicis, facilitant, per exemple, la internacionalització del terrorisme i dels sindicats del crim. Però, comparats als beneficis i oportunitats que comporta, sobretot per a les societats pobres i endarrerides que necessiten cremar etapes a fi d´assolir nivells de vida dignes per als pobles, aquells reptes, en comptes de desanimar-nos, haurien d´ajudar-nos a enfrontar aquests problemes amb entusiasme i imaginació. I amb el convenciment que mai abans, en la llarga història de la civilització humana, hem tingut tants recursos intel·lectuals, científics i econòmics com ara per lluitar contra els mals atàvics: la fam, la guerra, els prejudicis i l´opressió. TEXT4: Edward Luttwak, Turbocapitalismo. Quiénes ganan y quiénes pierden en la globalización Com s´anomena aquest mercat global? L´anomenem mercat lliure. Però el que volem dir és empreses privades sense control del govern, sense traves dels sindicats, sense preocupacions pel futur dels seus treballadors, sense cap tipus de restriccions i pagant tan pocs impostos com sigui possible. Exercici: 1- Assenyaleu de cada text, la idea més important: TEXT 1: .................................................................................... TEXT 2: ........................................................................................ TEXT 3: ....................................................................................... TEXT 4: ........................................................................................... 2- Quin d´aquests 4 textos és el més favorable a la globalització? Per què? ................................................................................................................................... 31
  • 32. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT] VOCABULARI Multinacional: Empresa que desenvolupa la seva activitat en diferents països. Economia de Mercat: És l´economia característica del sistema capitalista on tothom pot comprar i vendre productes i serveis d´acord amb els seus recursos econòmics. El preu adequat d´aquests productes i serveix es fixa segons la llei de l´oferta i la demanda. D´aquesta manera si el preu d´un producte és alt i a més és abundant o no és gaire apreciat el seu preu tendirà a baixar. Si pel contrari el producte és molt codiciat i a més és escàs, el seu preu tendirà a pujar. Activitats: A partir del visionat del documental La trastienda de Ikea: 1- Per què l´empresa Ikea és una multinacional? (Assenyaleu tres fets que ho confirmin). A quina activitat s´hi dedica? 2- Assenyaleu el nom de cinc multinacionals conegudes, a part d´Ikea? Quina activitat desenvolupen? 3- En quin principi econòmic fonamenta Ikea els seus beneficis empresarials? 4- Quina és l´estratègia econòmica que utilitza aquesta empresa per aconseguir la dependència absoluta de les empreses del Tercer Món que treballen amb ella? 5- Quina relació pot haver entre globalització i treball infantil? Exercici: Sobre les condicions laborals dels treballadors del Tercer Món: Rumania Índia Filipines Vietnam Salaris Seguretat laboral Salut Treball infantil Horaris Sindicats Ompliu els buits d´aquesta graella a partir de la informació del documental. Feu servir el resultat per respondre a les preguntes 3 i 5 de les Activitats 32
  • 33. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT] Unitat 6: Benestar i necessitats humanes TEXT: Joan Fuster, De llarg abast. L´home mesura de totes les coses Això que anomenem progrés, no té altre origen ni altra explicació que l´humaníssim desig de l´home de viure amb la major comoditat possible; el desig de passar-ho bé, en la mesura que és possible passar-ho bé en aquesta vall de llàgrimes. Activitats: 1- Assenyaleu la frase del text que creieu més important. 2- Esteu totalment d´acord? Per què? Viure bé, buscar el benestar és el desig que distingeix els humans de la resta dels éssers vivents. L´ésser humà no es conforma amb un simple estar, amb sobreviure, sinó que vol estar bé, desitja viure en unes determinades condicions. Podríem distingir en l´ésser humà entre les condicions que possibiliten la seva supervivència i les condicions que permeten aconseguir el benestar. Les segones no es poden donar sense les primeres. Però l´existència de les segones permeten assolir una existència pròpiament humana. Bona part de les tècniques han sorgit per satisfer necessitats de supervivència, d´altres per satisfer els desitjos de benestar. Exercici: Al costat de cadascuna de les necessitats següents en una columna situeu aquells aparells que simplement serveixen per satisfer-les i en l´altra columna els aparells amb els que es busca és el benestar: COMUNICAR-SE VIATJAR DESCANSAR JUGAR ALIMENTAR-SE RESPIRAR ESTIMAR NETEJAR-SE TREBALLAR PROTEGIR-SE DEL FRED DEFENSAR-SE PROTEGIR-SE DE LA CALOR 33
  • 34. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT] TEXT: Easton Ellis, American Psycho Aquest és l´aspecte de la sala de parament del meu apartament; sobre la llar de foc de marbre blanc i granit amb foc de gas penja un David Onica original. El quadre domina un llarg sofà blanc i un televisor digital Toshiba de trenta polzades; és un model d´alt contrast i alta definició que té incorporat un sistema de vídeo amb tub de tecnologia punta de NEC amb sistema d´efecte digital d´imatge a imatge (més congelació d´imatges); amb l´àudio inclou un MTS amb amplificador de cinc vats per canal. Hi ha un vídeo Toshiba en una estructura de cristall sota el televisor, és un model Beta de banda súper i té incorporat un sistema de muntatge que inclou un generador de caràcters amb memòria de vuit pàgines, enregistradora i reproductora d´alta definició, i programador temporal per a tres setmanes i vuit possibles enregistraments. Davant del sofà hi ha una taula baixa amb el sobre de cristall i potes de roure de Turtxin, amb animals fets de cristall Steuben i estratègicament posats entre els caríssims cendrers de cristall de Fortunoff, tot i que jo no fumo. Al costat de la màquina de discos Wurlitzar hi ha un gran piano de concert Baldwin de banús negre. A l´altra banda de la sala, al costat d´un escriptori i d´un revister de Gio Ponti, hi ha una cadena estèreo completa (pletina, lector de CD, sintonitzador i amplificador) de Sansui amb bafles d´un metre vuitanta Duntech Sovereign 2001 de pallisandre brasiler (...) Després de canviar-me, posant-me uns pantalons de boxador Ralph Lauren i un jersei Fair Isle, i calçar-me unes sabatilles de seda amb disseny de lunars d´Enrico Hidolin, em poso una bossa de plàstic a la cara i inicio els exercicis d´estiraments del matí. Després em poso davant d´una pica de crom i acrílic Washmobile -que uso mentre em poleixen les piques de marbre que vaig encarregar a Finlàndia- i contemploel meu reflex amb la bossa per a gel encara posada. Aboco una mica de Plax fórmula anti-placa en un got d´acer inoxidable i glopeixo durant trenta segons. Després, poso Rembrandt en un raspallet de les dents de conquilla de tortuga falsa i començo a raspallar-me les dents (vaig usar fil dental anti?), i glopeixo amb Listerine. Després, uso un raspallet d´ungles. Quan ja he acabat, uso un raspallet de dents elèctric Probright i també abrillantador Interplak (això, a más del raspall de dents), que té una velocitat de 4200rpm i canvia de direcció quaranta-sis vegades per segon. Les cerres més llargues netegen l´espai interdental i fan massatge a les genives, mentre que les més curtes freguen la superfície de les dents. Torno a glopejar amb Cepaco. El xampú Vidal Sassoon és especialment bo per treure les escates de suor seca, les sals, olis, brutícia i contaminants aeris que poden carregar el cabell i fer malbé el cuir cabellut, la qual cosa fa que semblis més gran. Els caps de setmana o abans d´una cita, prefereixo usar el xampú revitalitzant natural, condicionador i complex nutrient Greune, i l´acondicionador Complex. Són preparats que contenen D-panthenol, un factor de complex de vitamina B; polisorbate 80, un agent netejador per al cuir cabellut, i herbes naturals. Aquest cap de setmana tinc previst anar a Bloomingdale´s o a Bergdorf´s i, seguint els consells de l´Evelyn, hi compraré un xampú i suplement Flotene European per fer més fi el cabell, el qual conté un complex d´hidrats de carboni que penetren en les arrels del cabell i en milloren la força i la lluentor. També el tractament enriquidor de cabell Vivagen, un nou producte Redken que evita els dipòsits minerals i allarga el cicle vital del cabell. Luis Carruthers em va recomanar el sistema Aramis Nutriplexx, un complex nutrient que contribueix a millorar la circulació. Un cop fora de la dutxa i després d´eixugar-me amb una tovallola, torno a posar-me els pantalons de boxador Ralph Lauren i, abans de posar-me el Mousse À Raiser, una crema d´afaitar de Pour Hommes, m´aplico una tovalloleta calenta a la cara durant dos minuts per estovar els pèls de la barba. Després em poso un hidratant (Clinique és el meu preferit) i el deixo actuar durant un minut. 34
  • 35. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT] Exercici: Sobre aquest fragment de la novel·la American Psycho, feu una relació de productes i objectes que apareixen descrits al text. Després, subratlleu només aquells productes amb els que creieu que n´hi hauria prou per assolir un nivell acceptable de benestar: A les pàgines anteriors d´aquesta Unitat hem vist que les necessitats per aconseguir el benestar promouen bona part de l´aparició i producció de nous productes i nous aparells tècnics, però també l´aparició d´aquests productes o aparells poden determinar l´aparició de noves necessitats. Aquest és un dels fenòmens que defineixen una societat com la nostra, l´anomenada societat de consum. TEXT: Vicente Verdú, Objetos, El País, 18/11/2000 Mientras de un lado aumenta cada vez más la esperanza de vida de las personas, de otro disminuye el ciclo de vida de los productos. Desde el ordenador al reloj, desde el frigorífico al coche, las cosas han acortado su presencia entre nosotros acuciadas por la llegada de otras que las sustituyen y que caen enseguida tras los embates de la generación posterior. Los productos electromecánicos, por ejemplo, como las máquinas de escribir, solían durar décadas, pero los objetos que ahora ocupan su mismo lugar tienen un lapso de vida de entre tres a cinco años, e incluso menor. De esta manera, la vinculación del usuario con las cosas tiene una condición menos afectuosa y fuerte. El profundo apego que se ponía en la relación con nuestras posesiones, desde un abrigo a un lápiz, desde una bicicleta a una lámpara, ha sido reemplazada por esta nueva deslealtad a que obliga el tránsito veloz de los objetos. Uno era lo que era en interacción con las referencias que empezaban en la habitación del nacimiento y terminaban entrañadas al último butacón. A veces, ambas cosas, situadas en el perímetro de un mismo barrio o en el interior de la misma casa. Ahora, no obstante, los objetos han adquirido una vida corta y orientada sólo para sí. Hay un mundo de consumidores situado en una zona y una población de artículos fulgurantes y huidizos al otro lado de la barrera. 35
  • 36. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT] Los objetos se obtienen, se degustan y se esfuman sin que haya tiempo para incorporarlos a nuestra identidad. Tampoco para hacerles un lugar en nuestra memoria y comprometer con ellos nuestras emociones. Parecería, incluso, que en este panorama de apariciones efímeras lo único perdurable y seguro ni siquiera son ya las demás personas, también sujetas al mismo proceso de movilidad y cambio, sino exclusivamente uno mismo. Sin embargo ¿qué queda de uno mismo alterándose las marcas materiales, modificándose sin cesar las pertenencias, trasformándose las condiciones laborales, rediseñándose de continuo la relación personal? De uno sólo quedan partículas volátiles, piezas también de un mecano montable y desmontable que ve disminuida la capacidad de afirmarse, de abrazarse; y de reconocerse, al fin. Activitats: 1- Quina és la idea central d´aquest text? 2- Feu una llista de vocabulari que faci referència a la naturaleza poc durable de les coses. Bona part dels articles de consum han sorgit per satisfer les ànsies de benestar d´un grup humà minoritari. La possessió d´aquests articles ha estat un signe de distinció i d´excel.lència. Posteriorment, l´afany de la majoria de la societat d´imitar els signes identificatoris dels grups aristocràtics ha fet que la possessió i el gaudi de determinats artefactes esdevingui una necessitat universal, un objecte quasi imprescindible per ser feliç. Altres articles en el seu origen tenien com a finalitat la simple curiositat, fins i tot només la distracció. Per exemple, avui en dia la major part dels programes i dels productes informàtics són destinats a finalitats lúdiques (els jocs informàtics). A França, el 91% de propietaris d´un ordinador personal declaren que només l´utilitzen per jugar. D´aquestes dades podem concloure que la major part dels esforços econòmics dedicats a la investigació tecnològica es dediquen més a generar productes inútils i superflus que a solucionar problemes verdaderament importants per a la humanitat: desenvolupament d´energies no contaminants, tractament de determinades malalties, solucionar el problema de la fam ... L´anomenada llei de Gabor explica les raons de la gran superproducció d´articles tècnics inútils. Segons aquesta llei: "tot allò que és possible serà realitzat inexorablement". La producció d´un objecte, per tant, no respon essencialment a la resolució d´un problema o la satisfacció d´una necessitat bàsica concreta, sinó més aviat a la possibilitat tècnica de realitzar-ho. Tan bon punt l´artefacte s´ha produït, el que cal és inventar o generar les raons per a què esdevingui una necessitat majoritària. (J. Ellul, Le Bluff technologique). Una tecnologia, la publicitat, és l´encarregada de convèncer als més escèptics de les virtuts del nou producte. Amb aquest objectiu, el que fa la publicitat és promoure al mateix temps el desenvolupament tecnològic.Un exemple: Bill Gates gastà al voltant de 250 milions de dòlars per promocionar el Windows 95. Desconeixem les despeses que va generar la promoció del Windows 98, ni la necessitat del nou producte, però ja se sap que uns mil milions de dòlars ha costat la gestació del nou Windows 2000 ("el producte més fiable que mai hem fabricat", digué Gates el dia de la seva presentació quan ja s´havia començat a comercialitzar i mentre sorgien els primers casos d´incompatibilitat 36
  • 37. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT] amb l´antic software i problemes relacionats amb la seguretat). El que es desprèn d´aquest cas és que sistemes encara operatius, sense motius aparents són substituïts per altres que encara no han demostrat la seva vàlua i la seva millora respecte els anteriors. Exercici: Comenteu la següent reflexió. "La producció del superflu és legítima sempre que les necessitats bàsiques de tothom estiguin satisfetes. ¿Es pot dir que això succeeix en el nostre món?¿O el que succeeix més aviat és que la tecnologia afavoreix a qui menys ho necessita?" Exercici: Anàlisi de la publicitat de 10 productes que pot aparèixer en revistes, premsa, tanques publicitàries, televisió o ràdio. Cal tenir en compte les següents qüestions: a. Quina necessitat intenten satisfer? És nova? Hi ha d´altres productes competidors? Quins? b. En què fonamenten el seu missatge? b.1. La informació: descripció de les característiques del producte, demostració de com actua, en què es diferencia dels altres productes competidors. b.2. L´entreteniment: utilització d´estratègies per divertir el públic que mira l´anunci b.3. La confiança: el tipus de persones que utilitzen la marca, la solidesa de la marca, el resultat d´alguna enquesta o experiment TEXT: Telèfon mòbil: una necessitat real o una necessitat que ens hem creat. Secundèria Debat. Elisenda del Rey, Carolina Eguizábal i Elena Fàbregues, estudien 5è curs d´Higiene Dental (FP) a l´IES Salvador Seguí Elena: És una cosa que quan la tens, la necessites. Ens hi hem habituat. Abans no hi havia moltes coses de les que tenim ara i vivíem molt bé. Els nostres pares no tenien tele, radiocasset ni microones, i avui en dia seria impensable una cas que no en tingués... Un mòbil serà una cosa nova que serà habitual en el futur ... El que passa és que cadascú es crea les seves pròpies necessitats, com tot ... Elisenda: Crec que és útil però tampoc és una necessitat. Pots viure tranquil·lament sense. No es tracta d´estar tot el dia pendent però, si el tens i passa alguna cosa, estàs localitzable. Carol: Depèn. Hi ha persones per a les quals sí que és una necessitat, a causa de la seva feina. Però per als joves com nosaltres és diferent. Secundèria: I aleshores per què el teniu? Carol: A mi me’l van regalar. Si no, de segur que no el tindria. Elena: Jo sí que el tindria. A casa tenim un telèfon fix però jo no vull inflar la factura, i així els meus pares em poden trobar tant si sóc a casa com si no (L´Elena és de Mallorca i a Barcelona viu amb la seva àvia i una tieta). Però normalment l’encenc als vespres, que és quan ells em truquen, i em trobo tots els missatges. Perquè el que sí que enganxen són els missatges ... Carol: Sí, són un vici. I és que a més jo moltes vegades els envio per dir bestieses. Elisenda: És veritat, són un vici, i com que només valen 25 pessetes ... Elena: És una manera d´enganxar-te al mòbil, i una moda. Igual que va passar amb els videojocs, amb la videoconsola, i ara ja ha passat. I amb el mòbil i els missatges també passarà igual, és una moda que desapareixerà. Secundèria: Això dels missatges no provoca que els/les que no tenen mòbil es quedin al marge? 37
  • 38. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT] Elisenda: Sí, jo me´l vaig comprar perquè no tenia mòbil i em sentia una mica desplaçada ... (riuen totes). I perquè jo feia de cangur moltes nits a casa d´una noia que no tenia telèfon i em trobava tota la nit allà incomunicada ... I jo pensava que necessitava un mòbil per si passava alguna cosa. Ara el tinc per trucar a casa per dir que arribo tard ... Elena: Ara se li ha creat la necessitat a ella. Un cop comences ja no pots prescindir-ne. Elisenda: Quan te´l compres és com una joguina, l´has d´estar tocant cada cinc minuts. Ara ja ni em recordo de treure-li el so. Secundèria: Hi ha qui creu que les marques de telefonia mòbil, a través de la publicitat, han estat decisives a l´hora de crear aquesta necessitat. Què en penseu? Elisenda: Jo crec que és la mateixa societat la que et porta a voler-lo. Perquè, és clar, veus que tothom en té un i tu també el vols. I cada cop veus gent més jove trucant per telèfon i parlant, o enviant-se missatges quan estan l´un al costat de l´altre. Carol: Jo això també ho faig. Elisenda: El meu cosí, que té 12 anys, té moltes ganes de tenir-ne un. Sempre agafa el de la seva mare. I per exemple, si estem dinant, a la mateixa taula, agafa i m´envia un missatge al meu mòbil. Elena: Avui en dia és com una joguina. Veus nens que hi juguen, com si fos una playstation o un joc d´ordinador. És una moda. Secundèria: I creieu que realment el mòbil ens fa més lliures, com diuen els anuncis? Elisenda: No, perquè estàs sempre localitzable. Elena: Sí, però si a tu t´interessa, l´apagues. I en canvi té la seva utilitat. Per exemple, si estic prenent un cafè en un lloc ja no he de moure´m per anar a trucar a una cabina. Secundèria: Què passaria si ara us traguessin el mòbil? Carol: Sobreviuríem. Però a mi em costaria ... Estic acostumada a tenir-lo a mà sempre i ar, no ho sé, si volgués trucar a algú ... Elisenda: A mi em serveix d´agenda (també en tinc una de normal). Al principi sí que em costaria. Després ja no, perquè últimament ja no em recordo d´engegar-lo. Elena: A mi em sembla que no em costaria perquè, ja de per si, li faig poc cas. Normalment no el porto. Carol: Jo sí que el porto. Jo sóc de Gavà i hi ha tardes que ens quedem al col·le a fer pràctiques. Llavors la meva mare em truca: "què vindràs a dinar?" Elisenda: A més, és tan car trucar de fix a mòbil que ja agafes el mòbil i truques de mòbil a mòbil, perquè et claven molt. A més, a casa, com que surt el número ja saben qui t´ha trucat i en canvi, amb el mòbil, com que el porto jo i me´l pago jo ... Activitats: Feu una relació de motivacions que fan necessari l´ús del mòbil, segons l´Elisenda, la Carol i l´Elena. Amb quines esteu més d´acord i amb quines més en desacord? 38
  • 39. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT] TEXT: Juan J. Gómez, El 38% de los españoles tiene móvil, EPS, 06/02/2000 En 1992 había 70.000 teléfonos móviles funcionando en España. Hoy superan los 15 millones, más del doble que hace sólo un año. El 38% de los españoles tiene uno. Sólo en la pasada Navidad se vendieron tres millones, dos tercios de ellos a nuevos usuarios. Si se mantiene la demanda, en unos meses habrá más teléfonos móviles que fijos (unos 18 millones en la actualidad) El año 1999, con un crecimiento del112% en número de abonados, marcó un punto de inflexión. Se pasó de preguntar: “¿Y tú para qué quieres un móvil?”, a inquirir: “¿Y tú por qué te empeñas en seguir sin móvil?”. Ha sido el fenómeno sociológico de la década. Han bastado 10 años para que un producto que se consideraba un lujo exclusivo de una élite de ejecutivos, primero, y un objeto delator de pijos y esnobs, poco después, se considere en la actualidad tan útil, tan necesario, que casi cuesta imaginar cómo era la vida antes del móvil. Dos claves explican la actual popularidad de este aparato: la bajada progresiva de su precio, que muchas veces se regala, y el diseño de nuevas tarifas de llamada adaptadas a diferentes clientes. La revolución llegó con las tarjetas prepago, que hicieron a muchas personas perder el miedo a la cuenta del teléfono y animaron a adquirir o regalar un móvil a gente que nunca se lo había planteado. Los padres dan un móvil a sus hijos jóvenes para tenerlos contentos y, al mismo tiempo, controlados. Los hijos proporcionan un móvil a sus padres mayores para que se sientan seguros y acompañados. Las empresas facilitan móviles a sus empleados, proporcionándoles tanta libertad como dependencia (un efecto similar al de una correa extensible). Si un miembro de una pareja tiene móvil, su enamorado no puede dejar de corresponderle con otro. El adolescente que no puede intercambiar mensajes escritos con el resto de la pandilla se siente excluido. Cada vez es más difícil dibujar el perfil tipo de un usuario de móvil, aunque de momento sigue siendo un hombre (60%), de entre 25 y 35 años, que vive en una ciudad grande, tiene un trabajo liberal y mantiene un estatus medio alto. La movilmanía no es una promoción espontánea boca a oreja; responde a un genuino efecto dominó, impulsado por unas campañas de marketing salvajes por parte de tres operadoras, 39
  • 40. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT] Telefónica Móviles, Airtel y Amena (esta última ha captado un millón de clientes en sólo un año de funcionamiento). El director de ventas de Airtel, Francisco de Álvaro, augura que el 100% de la población tendrá al menos un móvil dentro de tres o cuatro años. El plan que propone para convencer de su necesidad a los que aún se resisten es muy sincero: “Más promoción, más publicidad”. La democratización del móvil la iniciaron los fabricantes, reduciendo sus aparatos en tamaño, peso y precio. Un móvil de los ochenta abultaba lo que un ladrillo, pesaba cerca de medio kilo y costaba cerca de medio millón de pesetas. Los de hoy caben en el bolsillo, pesan poco más de 100 gramos y lavariedad de modelos abarca todos los precios. El siguiente impulso lo dio la tecnología digital GSM, que permitió añadir a la comunicación de voz mensajes escritos, juegos, identificación de llamada, contestador, agenda o servicios de información. Todo ello quedará pequeño ante UMTS, la tercera generación de telefonía móvil, posiblemente disponible este mismo año, que combinará rapidez y movilidad con los ilimitados servicios de Internet (leer periódicos, hacer compras o reservas, consultar carteleras, pedir información meteorológica, escuchar música, ver vídeos ...). Activitats: 1- Quin ha estat el procés que ha seguit la popularització de l´ús del mòbil a Espanya? Assenyaleu les diferents etapes. 2- Quins inconvenients i quins avantatges ha originat l´aparició d´aquest aparell? 3- Què vol dir l´expressió “democratització del mòbil” ?A d´altres artefactes se li pot aplicar la mateixa expressió? A quins? 4- A què creieu que és deguda la proliferació de mòbils a l´Institut? En què creieu que ha canviat la vostra vida des que sou usuaris d´un mòbil respecte a quan no l’utilitzàveu? Per què? 40
  • 41. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT] Unitat 7: Ambivalència de la tecnología El físic americà Richard P. Feynman va escriure les paraules següents a propòsit dels descobriments de la ciència del seu temps: “Una vegada, a Hawai, en van portar a visitar un temple budista. En el temple un home va dir: `Us diré una cosa que mai no oblidareu´. I aleshores va dir: `Tots els homes reben la clau de les portes del cel. La mateixa clau obre les portes de l´infern´”. Això que Feynman deia sobre les conseqüencies de la investigació científica també pot ser vàlid per a les descobertes de la tecnologia. I es preguntava: “¿Llançarem la clau i mai no podrem travessar les portes del cel? ¿O ens enfrontarem amb el problema de saber quina és la millor manera de fer servir la clau?” (El sentit de tot plegat). Alguns han intentat respondre a la pregunta del físic americà. El científic i divulgador Carl Sagan afirmà que “la tecnologia ens ha donat molt més que ens ha tret” i fonamenta la seva opinió amb l´argument següent: “Fins fa un deu milions d´anys, amb la invenció de l´agricultura i la domesticació d´animals, el menjar per a consum humà es limitava a fruites i verdures, que creixien espontàniament en el medi natural, i a la caça. Però la dispersió dels fruits naturals era tal que la Terra no podia nodrir més que a uns deu milions d´habitants. Per contrast, a les darreries del segle XX hi haurà sis mil milions d´habitants, la qual cosa vol dir que el 99% de nosaltres debem la nostra existència a la tecnologia.” (Ciencia y tecnología: avances y retrocesos, El País, 19/05/1996). TEXT. Entrevista a l´inventor de la fregona: Manuel Jalón - Gracias por inventar la fregona. - Estoy orgulloso: las mujeres de la limpieza dejaron de padecer bursitis, artritis, artrosis de rodilla, desviaciones de la columna, pinzamientos de vértebra, de tener hongos e infecciones en las manos ... - Y las puso en pie. - Ahí empezó la liberación de la mujer en España, dicen algunos. Hasta la fregona, el 100% de las mujeres fregaba de rodillas. - Hoy fregamos todos, hombres y mujeres. - Unos dos millones de personas usan la fregona cada día en España. El tiempo que ganamos con respecto a fregar de rodillas supone un ahorro de ¿70.000 millones de pesetas al año! - Y por algo tan simple como la fregona ... - Pues costó muchísimo convencer a la gente de que la usara. En eso fue decisivo mi primer vendedor, Enrique Falcón, que hacía demostraciones. Si no, nadie la quería. - ¡Pues salta a la vista que es muy práctica! - Pero los humanos recelamos de lo nuevo. Falcón llegó a la ferretería Rull, la más 41
  • 42. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT] importante de Lleida, y sacó su cubo y su fregona. “¡No me interesa!”, dijo el amo. Falcón, que viajaba con su hijo, insistió: “Niño, ve al lavabo, llena el cubo y friega”. Al ver lo rápido que fregaba, el amo llamó a toda su familia para que presenciasen el prodigio. - Y compró la fregona. - ¡Y pidió la exclusiva para distribuirla por toda Cataluña! Y puso dinero para crear la fábrica, porque por entonces las hacíamos de una en una. Era el año 1958. - ¿Era aquella fregona igual que la de hoy? - No. Aquélla escurría la mopa con unos rodillos en el cubo. Era una idea que tomé de los hangares de aviones en Estados Unidos, donde recogían así el aceite del suelo. - ¿Qué hacía usted allí? - Una estancia, en mi calidad de ingeniero aeronáutico de la base aérea de Zaragoza, donde trabajaba. Y, en 1964, decidí aplicar la aeronáutica al diseño de la fregona. - Qué raro suena eso ... - Verá, en los aviones, la forma de la carcasa hace la función. Y eso mismo hice yo con el cubo de la fregona: diseñé el cubo de generatriz curva (la base más estrecha que la boca), con su escurridor en forma de tricornio. - Y funcionó. - Claro, es la fregona tal como hoy la conocemos. Y, al ahorrar material en el plástico del cubo, bajaron los costes ... y el precio: ¡este diseño lleva ya 35 años como líder en el mercado y se vende en 40 países! - ¿Un diseño insuperable? - No, porque todo diseño es superable... aunque éste está costando. Por cierto, que el director de la Escuela Superior de Ingenieros Aeronáuticos dijo una vez a sus alumnos de último curso: “¡A ver si os dedicáis a hacer aviones, y no fregonas!”. Luego se disculpó. - Víctor-M. Amela, La Vanguardia, 15/02/2000 Activitats: 1- Assenyaleu tres afirmacions de l´inventor de la fregona que us hagin cridat l´atenció. 2- A partir del que es diu en l´entrevista, feu un esquema on es reculli tot el procés entre que apareix la idea de fer un estri fins a que és acceptat per la majoria de la gent. 3- Quin creieu que ha estat millor invent, l´avió o la fregona? Per què? Exercici: 1- Ordeneu de més a menys important els següents invents del segle XX: internet mòbil fertilitzants químics aire condicionat detergent antibiòtics forn microones paper d´alumini televisió nevera plàstic DVD rentadora fulla d´afaitar píndola anticonceptiva sostenidor tampax cremallera rentavaixelles clonació clínex 42
  • 43. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT] 2- Seleccioneu cinc d´aquests invents i assenyaleu beneficis i inconvenients de la seva aplicació. 1. 2. 3. 4. 5. Des que James Watson, descobridor de la doble hèlix d´ADN en 1953, va convèncer en 1988 al Congrés dels Estats Units de la conveniència de finançar el Projecte Genoma Humà, descobrir el codi genètic que es troba en el nucli de la cèl·lula i que defineix a cada persona, ha estat un dels reptes més importants de la investigació actual. L´objectiu és “cartografiar” el genoma humà. El genoma humà és el conjunt d´instruccions contingudes a l´ADN que determinen com es fabricaran, en la cèl·lula, les peces, anomenades proteïnes que formaran part de lse estructures i engranatges que mouen la meravellosa màquina que permet la vida. És com el plànol d´un edifici: en ell s´especifiquen com seran les portes, les habitacions, per on passaran els cables i les canonades. El plànol correspondria al genoma d´un organisme. D´altra banda, portes, habitacions, passadissos, a les proteïnes; l´edifici acabat seria l´analogia d´un organisme adult. Els científics de la companyia privada Celera i del consorci internacional Projecte Genoma Humà últimament han fet públics els seus descobriments. Els més rellevants són els següents: 1- No són 100.000 com es pensava sinó 30.000 gens els que disposa el genoma humà. 2- Només 300 gens ens separen dels ratolins (un 1% de gens ens fa diferents, un 99% ens fa iguals) 3- La informació genètica per construir un llevat està continguda en 6.000 gens, la mosca del vinagre compta amb 14.000 i un cuc disposa de 19.000 gens. 4- Tots els éssers humans compartim un 99´98% del nostre material genètic, la qual cosa ensorra encara més els arguments a favor de la discriminació racial. 5- La conclusió final és que som molt semblants entre nosaltres i som molt semblants a altres espècies. 43
  • 44. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT] Activitats: 1- Comenteu la següent frase: “Els descobriments del Genoma Humà són una lliçó d´humilitat, un cop molt dur a la idea de la unicitat humana” Quins seran els beneficis que podem extraure d´aquest coneixements? Existeix una opinió força estesa entre els biòlegs i els metges que aquests descobriments signifiquen una gran revolució en l´àmbit de la ciència en general. Els més optimistes consideren que a partir d´ara es podran identificar les causes genètiques de la majoria de les malalties i desenvolupar tractaments preventius per tal d´evitar que determinades disfuncions apareguin en el futur. A més, permetran realitzar teràpies individualitzades segons el perfil genètic de cada persona en comptes de donar el mateix fàrmac a qualsevol persona que tingui els mateixos símptomes com fins ara. Per exemple, el perfil genètic d´un nadó dirà quin risc té de patir un infart als cinquanta anys i si li convé fer una dieta rica en fruites i verdures des de la infantesa o bé pot permetre´s el luxe d´una dieta rica en greixos sense perill per al cor. (Josep Corbella, Viaje al centro del ser humano, Magacine. La Vanguardia, 09/04/2000) El Projecte Genoma Humà ha sorgit dins l´extraordinari desenvolupament experimentat per la biologia molecular durant les últimes dècades, però íntimament lligat a ell trobem una disciplina, que tot i que estrictament no és nova sí ha adquirit una dimensió diferent, més poderosa: la biotecnologia. Des d´èpoques quasi prehistòriques la humanitat coneixia la capacitat dels microorganismes per fermentar aliments i begudes (com la cervesa) permetent la seva transformació i conservació. Però és a partir dels avenços impulsats pel descobriment de l´ADN que ha estat possible donar un salt qualitatiu nou, identificant, alterant i transferint materials genètics, fins al punt que es pot dir que la biotecnologia moderna no té més de vint anys d´edat. La finalitat de la biotecnologia és subministrar productes i processos que siguin nous, millors i, si és possible, més barats. Productes farmacèutics i de diagnòstic per als éssers humans i per als animals, llavors, fertilitzants, additius per a l´alimentació, nous productes industrials, bacteris que eliminin o degradin agents contaminants (com el petroli) figuren entre els possibles objectes d´interès de la biotecnologia. (José M. Sánchez Ron, La ciencia. Su estructura y su futuro). Un altre àmbit d´aplicació de la biotecnologia actual és el de la reproducció humana, relacionat fonamentalment amb casos d´esterilitat. Aquest problema està directament vinculat a la disfunció dels gens que controlen la producció d´espermatozoos i òvuls. Si una dona no ovula amb naturalitat, poden utilitzar-se hormones per induir l´ovulació. Si la concentració de l´esperma d´un home és massa baixa, pot ser augmentada en un tub d´assaig. Si l´esperma no pot travessar la zona, és possible injectar-lo en l´espai comprès entre la zona i l´òvul. Si la zona que rodeja a l´embrió és resistent a l´incubació, pot ser alterada manualment en el laboratori abans que l´embrió sigui col·locat dins l´úter per a la seva implantació. I si, per qualsevol raó, els espermatozoos i òvuls es resisteixen a fusionar-se per molt que se´ls hagi aproximat, això tampoc és un problema. En efecte, un sol espermatozoo viu pot ser introduit en una agulla d´injecció minúscula i injectat directament en el citoplasma de l´òvul. Tanmateix s´ha descobert que aquestes tecnologies (fecundació in vitro, inseminació artificial ...) posen a l´abast de l´ésser humà possibilitats que van més enllà del tractament de l´esterilitat: el poder de controlar el seu propi destí evolutiu (Lee M. Silver, Vuelta al Edén). Les tecnologies de reproducció assistida han estat el punt de partida de noves tecnologies: l´enginyeria genètica i la clonació que aixequen 44
  • 45. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT] polèmiques socials, polítiques, econòmiques i científiques. A més, ens posen davant de la gran qüestió: és o no correcte corregir els designis originals de la naturalesa? VOCABULARI: Enginyeria genètica: és un procés que pretén alterar o afegir gens específics al material genètic present en un embrió, de forma que un embrió pugui néixer amb característiques que no hagués tingut d´una forma natural. Clonació: és un procés que pretén obtenir un organisme nou a partir d´una cèl·lula o un grup de cèl·lules d´un altre organisme. L´organisme resultant és un clon de l´original. La característica definitòria de l´ésser clonat és que és genèticament idèntic a la cèl·lula o organisme primer del que es va obtenir. Activitats: 1- Visionat i comentari de la pel·lícula Gattaca 2- Comenteu l´opinió següent: “Per què és correcte que la gent triï la millor casa, les millors escoles, el millor cirurgià, el millor automòbil, però no està bé que tracti de tenir el millor bebé possible” (PARE D´UN NEN NASCUT COM A RESULTAT D´INSEMINACIÓ ARTIFICIAL AMB ESPERMA OBTINGUT D´UN DONANT SELECCIONAT PER “HIGH INTELLIGENCE”) 45
  • 46. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT] Unitat 8: Tecnologia i canvi social La tecnologia no és simplement ciència aplicada a resoldre problemes humans, sinó que ha configurat aquests problemes, ha transformat el món i la noció de món, l´ésser humà i la noció d´ésser humà. Ha generat un nou tipus d´ordre social i de percepció, de gestió, d´investigació, d´indústria i de vida. D´altra banda, la idea que la tecnologia és neutral, és a dir, independent del context social i dels interessos socials on es desenvolupa és un mite. Darrera de tota opció tecnològica hi ha tota una estratègia que la impulsa i la justifica. Internet, per exemple, la xarxa que permet interconnectar els ordinadors del món és en el seu origen una conseqüència de la Guerra Freda entre la Unió Soviètica i els Estats Units. El president Eisenhower va ordenar la fundació de l´Agència de Projectes d´Investigació Avançada (ARPA), la qual des del 1969 es va dedicar a la tecnologia de les comunicacions, ordinadors inclosos. Amb aquests treballs es pretenia garantir la comunicació dels centres de decisió en els moments crítics. El 2 de setembre de 1969, dos ordinadors model Honeywell 516 de la Universitat de Califòrnia, distants uns quants metres, van intercanviar dades per primer cop a través d´una línia telefònica. A l´octubre ja es van poder connectar tres ordinadors a Califòrnia i Utah amb una velocitat de transmissió de dades de 50 bits per segon. Va ser el punt de sortida d´una xarxa de connexió d´ordinadors que va néixer a principis dels anys setanta amb el nom d´Arpanet. La xarxa estava pensada per fer possible la transmissió de dades fins i tot si una part de les connexions o dels ordinadors resultaven destruïts en un atac enemic. Arpanet que en un primer moment estava reservada als centres d´investigació militar, va ser copiat amb el nom d´Usenet per posar en contacte diferents universitats. (Diari Avui-Suplement Especial) En la societat postindustrial, a la qual pertanyem segons el sociòleg Daniel Bell, la tecnologia ha assumit un protagonisme cada vegada més gran en la producció de béns i serveis, en els fluxos d´informació i comunicació i en l´organització social i política de la societat en el seu conjunt. La innovació tecnològica ha esdevingut el factor decisiu del creixement econòmic, de la productivitat, de la competència i de la nova divisió de l´economia mundial. Bell afirma que “l´habilitat tècnica passa a constituir-se la base del poder i l´educació el mitjà per accedir a ell; els que encapçalen la societat són els científics” (El advenimiento de la sociedad post-industrial). TEXT: José Bejarano, El Ejido, riqueza a marchas forzadas, Magazine. La Vanguardia, 27/02/2000 En poc més de vint anys, Almeria ha passat de ser l´últim de la cua de l´economia andalusa a esdevenir la seva potent locomotora. És l´explosió dels hivernacles. Allò que abans era un desert s´ha convertit en horta ferotge que envaeix mitja Europa amb els seus productes primerencs. La comarca de Poniente, al sud d´Almeria, és coneguda com el mar de plàstic. El Ejido és la capital dels hivernacles, El Dorado del pebrot i el tomàquet, la riquesa ràpida i el desarrelament social. (...) en realitat els hivernacles no utilitzen la terra per produir, sinó l´espai, el sol escalfant el sostre de plàstic i l´aigua subterrània distribuïda amb precisió mil·limètrica per ordinadors. El clima i la tecnologia fan que les seus productes agrícoles arribin als mercats molt abans que la competència, principal factor d´èxit. (...) les tècniques de producció sota plàstic són complicades, però els coneixements, al contrari del que ha succeït en altres zones d´Europa, a Almeria s´ha estès a quasi tota la 46
  • 47. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT] població. Això ha fet que predominin les explotacions de mida mitjana i de caràcter familiar. La mitjana de les explotacions és de dos o tres hectàrees i el propietari de cinc hectàrees d´hivernacles és tot un potentat. L´ús de productes químic és el fuet que força l´enorme producció. L´any passat gastaren en fitosanitaris al voltant de 8.000 milions de pessetes. (...) La producció final del Poniente és d´uns 300.000 milions a l´any. Una hectàrea (el que ocupa un camp de futbol) enviarà al mercat entre la propera primavera i l´estiu 60.000 kilos de síndries. Clar que si es plantés tomàquets, produiria 150.000 kilos. En octubre, les cogombres creixen al dia 60 grams. En 48 hores ha es poden recollir. Almeria produeix el 30% de les fruites i hortalisses d´Andalusia i el 8% de tota Espanya. El creixement del Poniente ha estat tan brutal com desordenat. Els pagesos compraren una terra i construïren una barraca per viure en el punt des d´on podia dominar-se la propietat. Més tard, es traslladaren al poble en busca de les comoditats que la ràpida prosperitat els permetia. La barraca s´abandonà o fou cedida als treballadors immigrants. (...) extrema competitivitat i desarrelament social formen un còctel sense compassió per a qui es queda endarrerit o per al nouvingut. “Tot el que tinc l´he suat, que la resta faci el mateix”, aquesta és la opinió més comuna. A l´Ejido ningú dóna res. La prosperitat aviat s´ha convertit en opulència. Els joves van a la discoteca amb esportius que fan girar la vista i els adults recorren els hivernacles en Mercedes i poderosos tot-terrenys. Hi ha joc il·legal i unes ganes boges per divertir-se. Una tesi doctoral sobre els suïcidis en la zona (...) va posar de manifest l´alt índex de veïns que es treien la vida utilitzant plaguicides. La tesi culpa al fort desarrelament. L´egidense mitjà procedeix d´un poble de l´interior amb fortes xarxes de recolzament i ajuda i es troba en un medi on ningú coneix a ningú i l´únic valor són els diners. Entre qui arrisca, sempre hi ha qui perd. És fàcil assistir a sonores ruïnes, que amb molta freqüència acaben en suïcidi. TEXT: Patricia Fernández de Lis/Enric González, Silicon Valley vuelve a nacer , El País, 05/02/2001 Ha sido la mayor y más rápida acumulación legal de riqueza de la historia, repiten los que han sobrevivido a la sacudida. El valle de la prosperidad, la innovación, la productividad y el pleno empleo se convirtió, entre 1996 y 2000, en la región donde el Nasdaq creaba 64 millonarios diarios, los capitalistas de riesgo se peleaban por los emprendedores, y los salarios duplicaban la media estadounidense. Por eso, en el Silicon Valley de comienzo de milenio, los de siempre no se lamentan de que los problemas de las puntocom hayan dañado especialmente a esta zona, donde cientos de empresas han tenido que cerrar y miles de personas han perdido su empleo. La nueva economía existe, dicen, pero no está en las puntocom que han poblado San José y Palo Alto en estos años.(...). El Valle del Silicio es un lugar repleto de contradicciones. Para empezar, no hay silicio en esta zona, que se extiende entre San Francisco y San José, e incluye 35 ciudades de los condados de Santa Clara, San Mateo, Alameda y Santa Cruz.Pero, ¿por qué es la meca de la tecnología? "Fue una confluencia de razones históricas y casualidades", explica Rubén Barrales, el presidente de Joint Venture Silicon Valley (JVSV), una organización en la que los gobiernos locales y las empresas trabajan "para que la región progrese", explica. La mayoría de expertos menciona diversas inversiones gubernamentales en la industria de defensa, que inundaron la zona de ingenieros y técnicos, la creación de las universidades de Stanford y Berkeley, los primeros trabajos de Bill Hewlett y David Packard y el tiempo soleado, como los factores que convirtieron a El Valle en la tecnología hecha región. Es el lugar donde se realizó la primera emisión radiofónica comercial del mundo y donde se han inventado los microprocesadores, los ordenadores personales, los videojuegos o el diseño 3D. Es también, o parece, el paraíso de la macroeconomía. A principios de los 90, Silicon Valley se convirtió en la región que más exportaba de todo Estados Unidos, la productividad por empleado creció el 8% anual, y la renta per cápita aumentó en toda la década de los 90 un 36%, mientras la media nacional está 47
  • 48. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT] en el 17%. Los ingenieros estaban haciendo negocios, y demostraron hacerlos muy bien. "Los Hewlett y Packard, Moore y Noyce, o Jobs y Wozniak [fundadores de HP, Intel y Apple, respectivamente] era gente que amaba la tecnología, que llegó a El Valle para innovar, pero estos rebeldes y geeks [empollones] se convirtieron, de repente, en los perfectos hombres de negocios", explica Richard Brandt, columnista de la revista Upside y uno de los editorialistas más influyentes de El Valle. Hasta que llega Internet. Cuando la red empieza a demostrar que puede convertirse en la revolución económica del nuevo siglo, el panorama de Silicon Valley cambia radicalmente, más que nunca en su centenar de años como centro mundial de la innovación. La revolución tiene un nombre propio, Netscape. Esta compañía creó el primer navegador de Internet, una herramienta que permitía recorrer la red de forma simple y rápida. Pero para El Valle, "fue algo muy extraño", recuerda Brandt. "Era una empresa que no tenía beneficios, que desarrolló un producto cuyo objetivo era extenderse como la pólvora pero que era gratuito, y aún así se las arregló para encontrar financiación y salir a Bolsa", explica Brandt. El 8 de agosto de 1995, Netscape llegaba al Nasdaq y su cotización tuvo que estar retenida durante una hora y media por la cantidad de peticiones de compra que había en el mercado -algo así le pasó a Terra Networks cuatro años después-. Al final del día, Netscape valía 4.200 millones de dólares, 92 veces más de lo que se preveía en su folleto de salida al parqué, y sus fundadores, entre ellos el universitario Marc Andreesen, eran billonarios. "Fue en ese momento", recuerda Brandt, "cuando los inversores de capital riesgo de El Valle empezaron a pensar que era posible crear una empresa, establecer una marca, crecer sin beneficios, sacar la compañía rápidamente a Bolsa y recuperar la inversión". Netscape fue el modelo para cientos de empresas, muchas de ellas construidas bajo la certeza "de que estaban lejos de cualquier posibilidad racional de obtener beneficios futuros", explica Franklin Pitch Johnson que, con sus 72 años, es uno de los inversores de capital riesgo más experimentados de Silicon Valley . "Cuando los patos hacen cuac, hay que alimentarlos, y aquí los patos eran los mercados de valores", explica, para justificar la avidez de los capitalistas de riesgo. Fue un círculo vicioso. Había fabulosas cantidades de dinero fluyendo en Silicon Valley, "fabulosas", asegura Stephen Cohen, profesor de economía de la Universidad de Berkeley. La zona se pobló de jóvenes master de administración de empresas "que simplemente querían hacerse muy ricos", dice Brandt, empujados "por los capitalistas de riesgo, que invertían en cualquier idea más o menos plausible", añade Johnson. Todo ello creó la famosa burbuja, "que estaba empujada por la comunidad financiera, por Wall Street", añade Cohen. Las cifras son obscenas. Durante los últimos cuatro años, han surgido unos 250.000 millonarios en Silicon Valley, y la creación de empleo se ha disparado a un 5% anual, una cifra "insostenible", según Barrales. Los precios de las viviendas y las oficinas se dispararon, pero seguían faltando empleados cualificados -unos 160.000 en 2000, según JVSV- y gestores experimentados, unos trabajadores que los capitalistas de riesgo exigían y a los que las pequeñas puntocom sólo podían atraer a través de opciones sobre acciones. Mientras la máquina creamillonarios del Nasdaq funcionó, no hubo problema. Y aunque "todos en el Valle sabían que estallaría", dice Johnson, "nadie quería dejar de ganar dinero fácil". Entonces fue cuando Alan Greenspan, el presidente de la Reserva Federal, decidió subir los tipos de interés tres veces a principios de 2000. "Los inversores cambiaron de dirección, dijeron a las puntocom que debían dejar de gastar dinero y obtener beneficios, pero la mayoría no estaban preparadas", recuerda Brandt. 48
  • 49. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT] Lo que queda es un gran erial. El Nasdaq perdió un 39% de su valor en 2000; al menos 210 empresas de la Red cerraron, el 30% de ellas en California, según datos de Webmergers. Las salidas a Bolsa se han estancado, y las fusiones han caído a los niveles de 1998. Pero es algo que tenía que pasar, coinciden los expertos, y aunque podría haber sido un aterrizaje suave más que una desastrosa caída en picado, es saludable que haya sido así. "He vivido muchos ciclos en este valle" recuerda Pitch Johnson, "y ahora es difícil encontrar financiación, hasta para las buenas ideas. Las cosas son bastante normales", concluye. Richard Brandt acaba de formar su propia puntocom , una empresa llamada EFounders para ayudar a emprendedores, y coincide en esta idea: "Nos ha costado mucho arrancar algo que hace un año nos habría supuesto una llamada de teléfono", dice. El fin de la exuberancia puntocom ha dejado cicatrices en El Valle. Hay una clara consecuencia económica. " Hemos dejado que los mercados financieros conduzcan la economía mucho más que en ningún otro momento del pasado", advierte Stephen Cohen desde Berkeley. La edad de oro de las puntocom demostró que los fundamentos (beneficios, cash flow Pitch Johnson explica la lección aprendida: "Puedes hacer dinero en la turbulencia, pero eso es especulación. Los negocios no pueden construirse sin crecimiento ni rentabilidad, pero los emprendedores lo olvidaron, y los inversores lo sabían, pero prefierieron olvidarlo también". Otra consecuencia ha sido el cambio social. Muchas personas se han arruinado porque confiaron en que sus stock options equivalían a dinero. Los políticos están preocupados porque los niños de la región prefieren ponerse a trabajar antes que terminar su bachillerato, así que El Valle genera analfabetos en lugar de empleo cualificado. Y además, "el carácter de Silicon Valley ha cambiado", dice Brandt . El columnista sonríe, y pone un ejemplo: "Había docenas de sitios de comida para perros. Pero, ¿conoce usted a alguien que diga 'sí, la comida para perros es mi pasión', o 'quiero ser un pionero en tiendas para mascotas'? No. Sólo querían hacer mucho dinero. Los pioneros de Silicon Valley querían cambiar el mundo, y lo han hecho, pero la pasión por la tecnología ha dado paso a la avaricia . Y cuando falta la pasión", concluye, "los negocios suelen fallar".Exercici: 1- Completeu la taula següent a partir de les dades obtingudes a partir de la lectura dels dos textos anteriors: El Ejido Silicon Valley situació geogràfica activitat productiva principal tecnologies aplicades característiques dels habitants indicadors econòmics factors afavoridors de la riquesa problemes socials 49
  • 50. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT] 2- De quina manera la tecnologia ha afectat a l´estil de vida dels habitants d´aquestes dues comunitats (250 paraules) Activitats: Visionat del documental “La ciudad cibernética” - De quina manera afecta l´introducció de les noves tecnologies a les persones? TEXT: Lucía Argos, Entrevista amb Juan Luis Cebrián , autor de La red, El País, 02/01/2000 Pregunta. ¿Se podría vivir sin estar conectado a la red? Respuesta. Vivir, sí. Lo que pasa es que se vivirá peor. Salvo los nuevos hyppies, que sin conexión piensan que se vivirá mejor. Quién sabe si tendrán razón. En cualquier caso, no se podrá ser un ciudadano que ejerza sus derechos plenos sin estar en la red. P. ¿Y será posible navegar en español? R. Yo creo que sí. Obviamente va a haber contenidos en español, pero para disfrutar de los plenos derechos de ser un ciudadano de la red habrá que tener conocimientos de inglés, por lo menos funcionales. P. Con una red en inglés, ¿estaremos frente a una forma de colonización més dura? R. La red forma parte de la globalización, la globalización es una americanización, y América habla inglés. Lo que pasa es que también habla castellano. Es dudoso, desde mi punto de vista, el que la red vaya a ser bilingüe, pero si lo es, será bilingüe en inglés y castellano. P. Habrá usos de la red que hoy ni siquiera intuimos? R. Con toda seguridad. La convergencia de las tecnología, de los contenidos, usuarios, etcétera, va a ser cada vez más fuerte, afectando a la convergencia de las empresas y a la convergencia del poder. Y hay otra cosa más o menos cierta, y es que la interactividad juega un papel muy fuerte y los conceptos de jerarquía o de autoridad van a cambiar de residencia. Poco más o menos, Internet se ha desarrollado de forma muy autónoma, pero esto cada vez es menos así con la creación de portales, la organización de servidores en grandes compañías. El control por las compañías de telecomunicaciones está estructurando el sistema de manera diferente a como lo conocíamos hace un par de años. P. ¿Será la red una ciudad sin ley? . Hay leyes, lo que pasa es que no las ponen quienes habitualmente ponen las leyes. Cuando el Tribunal Supremo de Estados Unidos acabó con la ley de Decencia de las Telecomunicaciones, fueron los servidores y las compañías que daban acceso a Internet las que empezaron a aplicar esta censura de contenido sexual. Otra cosa es que a esta gente que aplica leyes nadie las ha elegido para legislar. Por lo tanto, habrá un problema de cambio de naturaleza del poder y de percepción de los derechos democráticos y de la representatividad política en las próximas generaciones. P. ¿Cómo puede intervenir el ciudadano? 50
  • 51. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT] R. El ciudadano está interviniendo, participando. Internet se mueve entre dos extremos. Uno es la idea de la libertad absoluta que tiene el anarquista moderno, de `puedo decir lo que quiera, cuando quiera, no tengo que pedir permiso a nadie´. Este sería el extremo del sueño libertario de Internet, que ha sido propagado por los optimistas de la red. Los pesimistas siguen hablando del Gran Hermano y de que muy poca gente va a controlar las infraestructuras de telecomunicación, los inmortales del sistema. Hoy Microsoft tiene el monopolio del lenguaje informático usado por toda la humanidad. Va a haber una concentración de poder tan fabulosa que los hilos de la red van a ser los que nos muevan como marionetas. Va a ser necesario que los ciudadanos busquen el equilibrio. En Internet hay una gran oportunidad para las minorías y para los individuos considerados uno a uno. Lo que es necesario es que la comunidad política y los representantes democráticos traten de hacer progresar los sistemas que permitan mantener esos valores democráticos, aunque en unas condiciones diferentes. P. Pero las minorías necesitarán infraestructura. ¿La red acrecentará las desigualdades? R. Si se le dejan al mercado las decisiones, se va a concentrar en mejorar la anchura de banda y la formación del ciudadano allí donde haya más tecnología. Nada nuevo respecto a lo que ya ha pasado con otros procesos. Lo que pasa es que éste es tan acelerado, tan rápido, que las diferencias van a aumentar, y de hecho ya han aumentado en los últimos años entre países pobres y ricos. Esto se puede acrecentar si se deja exclusivamente a las fuerzas del mercado el desarrollo de la explotación de la red. Lo que pasa es que a veces las decisiones políticas no ayudan. No basta con instalar un computador en cada colegio si no se enseña a los profesores el cambio de mentalidad necesario; si no se les provee de capacidad de estar en la red a bajo precio y con velocidades. Activitats: Valoració de les opinions de Juan Luis Cebrián. 1- De quina manera Internet pot canviar la vida de les persones? 2- Què pot succeir amb les llengües minoritàries, com per exemple el català? 3- Qui imposa les lleis en el Ciberespai? 4- Quines són les amenaces més grans dins Internet? En les activitats anteriors hem tractat la problemàtica de com la introducció de les noves tecnologies pot afectar la vida de les persones en general. Veurem a partir d´ara com les tecnologies han canviat la manera d´organitzar-se el treball, la consideració que es té de l´activitat laboral i de la vida de l´obrer en particular. El treball és, alhora, una obligació, una forma d´obtenir mitjans de subsistència i una manera de donar expressió a les necessitats humanes de creativitat, de relació social i de cooperació. Una de les aspiracions més constants de la humanitat ha estat la d´alliberar-se de les tasques més feixugues del treball. Un dels motors del desenvolupament tecnològic en un principi ha estat satisfer aquestes aspiracions. 51
  • 52. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT] Actualment, les màquines ja no són un ajut o un complement del treballador, sinó que substitueixen a l´obrer com a tal. Els robots i els sistemes automàtics de treball no només substitueixen els esforços físics, sinó que també realitzen activitats intel·ligents. Els nous robots poden efectuar un nombre més gran, més variat i més complex de tasques. El nombre de robots instal·lats durant l´última dècada ha augmentat en un 300%, al temps que ens apropem cada vegada més a la utopia de la fàbrica sense obrers. Són majoria les fàbriques amb pocs operaris i un determinat nombre de robots que produeixen el que abans produïen milers d´operaris. És possible avui en dia produir més mercaderies i en un temps inferior i amb despeses més reduïdes, amb robots i sistemes automàtics de treball. Aquest tipus de producció abarateix els preus, de forma que per a l´empresari li és molt més rendible comprar un robot que pagar els sous dels treballadors. Es calcula que actualment el 75 i el 80% de les activitats productives poden ser realitzades per robots. Aquest fenomen esta repercutint de forma important en l´augment de l´atur. En 1995 el nombre d´aturats en els països de l´OCDE* arribà als 48 milions de persones, dels quals 30 milions eren europeus; el que contrasta amb els 11 milions d´aturats que hi havia en 1973. Ens trobem davant d´un nou tipus d´atur que no és cíclic, que no es limita als períodes de crisi, i que fins i tot creix o no es recupera en els períodes d´expansió econòmica. Els especialistes parlen d´un atur estructural, causat per les noves condicions en què s´organitza la producció. La robòtica està generant una nova forma de relació amb les màquines, que converteixen l´ésser humà en un simple supervisor i programador dels processos productius. Aquesta situació planteja problemes econòmics, socials i humans molt complexos, que només podran solucionar-se si les funcions que complia el treball són substituïdes per noves tasques i activitats. (Ciencia, Tecnología y Sociedad, Editorial Sistema) * OCDE: L´Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic es fundà a principis dels anys seixanta amb la finalitat de fomentar els lligams comercials i de cooperació econòmica entre un grup de 24 països, entre els que es troben les més grans potències econòmiques del món (Estats Units, Japó, Alemanya, França, Canadà, Gran Bretanya, Itàlia, Holanda, Espanya, etc) Activitats: Visionat del documental La marcha de las máquinas 1- Valoreu les repercusions socials del desenvolupament tecnològic. 52
  • 53. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT] Unitat 9: Responsabilitat, control social i tecnologia En les unitats anteriors hem pogut adonar-nos del paper tan rellevant que té la tecnologia en la configuració de la societat contemporània i en la seva pròpia supervivència econòmica. Justament a causa d´aquesta centralitat que la tecnologia ha adquirit, les decisions tecnològiques posen en joc el futur immediat de la humanitat. Si el desenvolupament tecnològic és capaç de modificar formes de vida tradicionals i fins i tot ens forcen a modificar la mateixa definició d´ésser humà, com és el cas de les biotecnologies, pensem que és legítim demanar la intervenció activa de la ciutadania, la seva participació en les decisions de política tecnològica i dissenys tecnològics. Els estudis de les conseqüències socials, personals i ambientals dels impactes de les noves tecnologies exigeixen decisions socials, on la participació social esdevé una condició mínima per decidir el futur de tots. TEXT: Victoria Camps, Elegir la tecnología, El País, 17/02/1985 Rebutjo el nostàlgic retorn a la naturalesa, però no pot satisfer-nos tampoc la contemplació amoral , el res no es pot fer davant els canvis produïts per la tecnologia. (...) Si s´ha d´evitar que els nostres invents acabin destruint-nos, cal saber triar-los. No fer tot el possible ni tot el que la tècnica capacita per fer. “No s´ha de provar res que no sigui per al bé de la humanitat”, és el criteri que ens ofereix G. Hottois. “El bé de la humanitat” Però ¿sabem quin és, així, en abstracte? ¿Allargar la vida?¿Procurar el màxim de plaer i el mínim de dolor?¿Millorar la qualitat de vida?¿Satisfer les necessitats bàsiques i, si és possible, les supèrflues? Tots aquests fins són bons i desitjables, però sempre i quan siguem nosaltres qui els orientem i els donem contingut i no deixem que la tecnologia ho faci en el nostre lloc Activitats: 1- Quina és la problemàtica que planteja la Victòria Camps? 2- Quin és el problema que planteja el criteri formulat per Hottois? 3- Què creieu que vol dir l´última de les frases del text? L´última de les recomanacions de l´autora del text anterior sembla a referir-se a dues qüestions: la problemàtica de l´alienació tecnològica i la tecnocràcia. La primera qüestió, la de l´alienación tecnològica, es manifesta a través d´una sensació molt comuna en nostra societat provocada pel sistema tecnològic actual: la tecnologia ha esdevingut una realitat autònoma, capaç d´autoorganitzar-se al marge dels interessos de la humanitat. Existeix la impressió que la tecnologia s´ha escapat del control humà. La segona qüestió, l´aparició de la tecnocràcia, és conseqüència de la renúncia als deures col·lectius de moltes de les nostres societats: davant de la complexitat i dificultat d´entendre el sistema tecnològic es deixa als experts que siguin ells els que prenguin les decisions sobre aquestes qüestions. Activitats: Visionat de la pel·lícula Enemigo público. 1- De quina manera l´alienació tecnològica es fa present en la pel·lícula (feu un resum de l´argument i assenyaleu cinc escenes claus) 2- Per què és un perill deixar en mans dels experts totes les decisions relacionades amb la tecnologia? 53
  • 54. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT] Un dels signes distintius de la nostra època és que el risc, l´error i l´avaria formen part del nostre entorn. El sistema tecnològic contemporani sembla seguir aquest principi: primer s´actua, després es reflexiona. D´una banda la sofisticació i complexitat dels aparells actuals afavoreix l´apariciío de situacions que ni el mateix dissenyador ni el productor havien previst. D´altra banda la pressió del mercat fa que s´introdueixin productes sense els imprescindibles estudis previs que demostrin de forma indiscutible que no comporten cap conseqüència greu. La urgència amb què apareixen és tan gran que no hi ha temps de prendre les precaucions necessàries. El cas d´Internet és paradigmàtic i els casos de paranoia col.lectiva provocats pel famós efecte 2000 l´expressió caricaturesca dels temors a l´imprevist que genera aquest sistema tecnològic. En un article, sobre aquest fenomen, el periodista Xavier Moret va escriure: “En una societat que rendeix un culte desmesurat a la revolució informàtica, es planteja de sobte l´absoluta ximpleria d´uns ordinadors que no són capaços de resoldre una cosa tan senzilla com és passar del 99 al 00. Una operació que qualsevol humà pot fer sense cap esforç esdevé en el món de la informàtica en l´amenaça d´un caos sense precedents” (El dichoso efecto 2000, El País, 18/12/1999) Activitats: Visionat del documental Las semillas de la ira 1- En què consisteixen els transgènics?Quina relació té la biotecnologia amb aquests productes? 2- Feu una relació d´arguments favorables i d´arguments contraris als transgènics. TEXT: Joaquín Araujo, Priones, El País, 06/12/2000 Se me antoja oportuno emparentar prion con prisa y con prisión. Por querer atender a un acelerado incremento de la dieta cárnica condenamos a los bóvidos, gallináceas y suidos que comemos a la cárcel. A vivir hacinados, muchas veces encadenados a pesebres, cuando no de por vida entre barrotes sin siquiera la posibilidad de girarse sobre sí mismos. Para que el beneficio acudiera raudo se pervirtió también la dosis y los componentes de la alimentación de lo que nos debía alimentar. Y llegó la traición de obligar a ser, no ya carnívoros, sino en realidad caníbales a unos animales que llevaban casi 30 millones de años siendo vegetarianos. Ahora todo el tinglado se desploma y como siempre con daños en múltiples direcciones, con más inocentes en la lista de víctimas que los verdaderos culpables y, una vez más, sin una capacidad de reacción ni mucho menos de autocrítica por parte de los máximos responsables. Vaya por delante que nunca queremos acertar. Aunque echemos de menos aquello de un mínimo reconocimiento de que nuestros argumentos —escribo hoy como agricultor y ganadero ecológico que soy— no eran ni alarmistas, ni catastrofistas. Eran sencillamente planteamientos éticos. Sobre todo cuando afirmábamos que los animales destinados al matadero merecían un trato muy distinto al que le dispensaba la ganadería intensiva. Pero no menos cuando, además de proclamarlo, sentimos que, como humanistas, tenemos un radical compromiso con el bienestar de las personas, que invariablemente comienza por lo que comen, beben y respiran. 54
  • 55. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT] Y eran también argumentaciones coherentes cuando, al mismo tiempo, insistíamos en que merecía la pena aprovechar las condiciones que para la producción cárnica y láctea de primera calidad tiene nuestro país. Aquí, en España, con un 30 % de territorio de media y alta montaña, todavía podríamos mantener un alto porcentaje de ganado en semilibertad y comiendo productos no ya vegetarianos sino de un fiabilidad absoluta. Con los sistemas ganaderos extensivos, además de comer mejor y con seguridad, se mantendrían en buen estado de conservación amplios paisajes, precisamente los que en nuestro derredor tienen más calidad ambiental y estética, por cierto, siempre coincidente. Para mayor fortuna contamos incluso con una red pública de comunicaciones para los ganados que no es utilizada más que, anecdótica y heroicamente, por los últimos trashumantes. En cualquier caso, la carne loca que, en lugar de mantenernos vivos licúa el cerebro de unos pocos desafortunados, no es más que una minúscula porción de los desacatos que contra nosotros mismos consentimos. Porque bueno será reconocer, y así lo demuestran no pocas encuestas de corte sociológico, que, si bien el aumento de capacidad adquisitiva suele traducirse en mejores coches, vacaciones y hasta viviendas, no así en lo que a comer mejor se refiere. Una de las formas de radical contradicción en la que estamos instalados es el desprecio a nuestro cuerpo y a nuestra elemental salud. De ahí que sea posible la comida rápida, el seguir trabajando mientras nos alimentamos o el canibalismo de las vacas. Pero es que queremos olvidar, por ejemplo, que el colesterol, uno de los compuestos químicos con más capacidad asesina que conocemos, sólo existe en un lugar de la natura: en los animales, sobre todo en su hígado. Y de ahí pasa a los carnívoros que, para seguir siéndolo masivamente, deben reducir a menos del 10 % la productividad de los sistemas agrarios y pratenses. En resumen, un régimen básicamente carnívoro se salda con un balance energético final 2.500% mayor que el destinado a un régimen vegetariano. Más verdura es, por tanto, menos gasto, más equidad y, por supuesto, mejor salud. Es más, casi todos recordamos aquello de que, si la humanidad entera viviera como un estadounidense medio, necesitaríamos por lo menos tres planetas como la Tierra. Pero es que, si todos comiéramos la misma cantidad de carne que en los países industrializados, nuestro único mundo debería aumentar unas 50 veces. La locura de las vacas es ridícula si la comparamos con la de nuestros despropósitos en lo más básico, que sigue siendo comer para vivir y no devorados por la prisión de la prisa y sus priones. Activitats: 1- A quin problema generat per la tecnologia es refereix aquest text? 2- Com s´ha arribat a aquesta situació? 3- Com repercuteix aquest problema en la nostra vida? 4- Quina podria ser la solució? Si com va dir la filòsofa Hannah Arendt, l´acció humana és per si mateixa imprevisible, la tecnologia magnifica encara més les conseqüències incalculables dels actes humans. La sensació de vulnerabilitat i de risc imminent que viu la nostra societat és la reacció natural a l´alienació tecnològicai al plantejament tecnocràtic del sistema tecnològic. La superació d´aquesta situació només pot realitzar-se a partir de la recuperació del control democràtic del sistema tecnològic i el concepte de moralitat col·lectiva. En aquest sentit, corregint una famosa sentència de Karl Marx, en el seu llibre Hacerse cargo, el filòsof Manuel Cruz promou una nova actitud per enfrontar-se amb els problemes ambientals: “fins ara els homes s´han dedicat a transformar el món, del que es tracta d´ara en endavant és que es facin càrrec d´ell”. Cruz ens proposa fer un replantejament del concepte responsabilitat: la pregunta no ha de ser tant “qui ha estat el culpable?” com “què hem de fer per evitar-ho?” Dit d´una altra manera: el que en aquest moment importa no és que un esdeveniment (per exemple: un atemptat contra la salut pública) hagi estat o no resultat d´alguna decisió, sinó si està en les nostres mans evitar que un seguit d´esdeveniments acabi en catàstrofe. Al capdavall, del que es tracta és de crear una ètica d´avui orientada cap el futur. Una ètica que tingui com a principal 55
  • 56. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT] objectiu protegir els nostres descendents de les conseqüències de les nostres accions presents. L´ètica fins ara només s´havia preocupat del dret de l´altre que amb nosaltres conviu. Ara la situació ha canviat, se li ha d´afegir un objecte nou, la biosfera sencera, de la que hem de respondre. Una de les formes que s´estan assatjant perquè la humanitat es responsabilitzi del seu entorn és el desenvolupament de l´Avaluació Tecnològica, l´objectiu de la qual és exercir d´una manera institucionalitzada un major control sobre el canvi tecnològic. No es tracta només d´anticipar els possibles efectes que a llarg termini tindrà la introducció d´una nova tecnologia, sinó també d´identificar els àmbits en què prioritàriament cal realitzar les futures recerques. (M. Claessens, La tècnica contra la democràcia) Una altra manera d´incidir en un control més gran del sistema tecnològic és l´exigència de la implicació directa dels ciutadans en l´ambit tecnològic. Tanmateix, algú pot plantejar l´objecció següent: “És possible instaurar un veritable debat públic sobre la teràpia gènica somàtica? Qualsevol persona pot expressar-se de manera vàlida sobre les xarxes numèriques amb integració de serveis? Té sentit organitzar consultes públiques generals sobre temes tan enrevessats?” Segons Claessens, “Donar més participació al ciutadà en les decisions que afecten les orientacions i les aplicacions de la recerca no és, solament, la manifestació d´una voluntat inspirada per l´ideal democràtic, és també una necessitat imposada pel desenvolupament i la complexitat de la tecnociència contemporània. I això en interès dels mateixos científics, perquè aquells que en saben no són necessàriament els millors consellers per decidir què cal fer davant de qüestions que no es coneixen”. Aquest mateix autor ens ofereix exemples i formes de com es pot materialitzar aquest control: “Com que, en el cas de les qüestions científiques i tècniques, compartir el poder passa en primer lloc per compartir el coneixement, la major part de les iniciatives que s´han pres, tant a nivell regional, nacional com europeu, tenen com a prioritat assegurar una millor informació dels parlamentaris i del públic. Es tracta, per exemple, de permetre un accés més obert a la informació científica i tècnica (estudis, campanyes d´informació, etc.); millorar la informació dels qui han de decidir i parar esment en les aspiracions de la població, sobretot creant comitès consultius dins els poders executiu i legislatiu; organitzar consultes populars directes com les “conferències de consens” i els “tallers de discussió” que es practiquen a Dinamarca o els “debats de propostes” que s´experimenten als Països Baixos, etc. En les “conferències de consens”, una mostra d´aproximadament quinze ciutadans redacta, amb l´ajuda d´experts i del públic, un document de síntesi sobre un tema que ha de ser objecte d´una decisió política. Després de presentar el document final a la premsa, s´envia al Parlament i es fa públic. En el cas dels “tallers de discussió”, se sotmeten als participants, reunits en diversos grups (experts, autoritats públiques, ciutadans, etc.) hipòtesis del desenvolupament tècnic. Els diversos grups comparen les diverses possibilitats que han seleccionat i col·lectivament n´escullen una, que poden modificar per donar compte de totes les opinions que s´han expressat.” 56
  • 57. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT] TEXT: José Antonio Labordeta, Nos han 'dejau' solos , El País, 14/02/200 El ataque insólito contra los aragoneses por parte de las fuerzas mediáticas obedientes al Gobierno ha sido descomunal y, en algunos casos, la desvergüenza ha llegado a presentar al ministro del Medio Ambiente como si fuese el vecino del quinto para interpelar al presidente del Gobierno aragonés utilizando esa treta, un tanto miserabilizadora de su alcurnia, y ocupando el espacio que ese programa dedica a las preguntas populares y nunca institucionales. Pero la guerra ha utilizado todos los medios y maneras para, en primer lugar, dejar a los aragoneses en ridículo frente al resto de España y, en segundo lugar, denunciar toda la batalla como si hubiese sido orquestada por el PSOE para hacer tambalear a las fuerzas del PP. Creo que desde el primer día el Gobierno se ha equivocado de medio a medio. Ha sacado un Plan Hidrológico que no pasa de ser un mero trasvase de aguas del Ebro a otras tierras necesitadas de ellas, de acuerdo, pero olvidando que Aragón tiene dos grandes esperanzas de futuro en su interior: el espacio y el agua. Hoy por hoy, el espacio sigue sobreviviendo al deterioro, pero el agua se ha convertido, en las manos del Gobierno de Aznar, en un compromiso para mejorar los faraónicos gastos de sus aliados del partido controlando las comunidades valenciana y murciana y escudando en la necesidad de esas aguas para regadíos cuando, y nadie lo ha negado hasta ahora, el agua, cuando llegue, se irá directamente a las manos de aquellos cuyas plusvalías económicas les permitan pagar el costo de esos hectómetros cúbicos encarecidos por las grandes obras públicas. Y todos estos proyectos, sin una mala negociación con los afectados y sí con una prepotencia digna del mejor ejemplo de los años en que Fraga nos vendía, a los atemorizados españoles, aquellos famosos veinticinco años de paz de exilios, emigración y pobreza. Han sacado anuncios, casi a diario, en los diarios aragoneses, en las radios nacionales -fundamentalmente privadas- y en las televisiones. Un derroche de dinero sacado de los fondos estatales para convencer al país de lo brutos que somos y de lo insolidarios que resultamos los aragoneses. Nosotros hemos perdido más de medio millón de habitantes -en un censo de poco más del millón y medio- precisamente porque las solidaridades impuestas nos han destruido la estructura de la provincia de Huesca a base de presas, pantanos y obligatoriedad de abandonar los pueblos para que sus tierras, si continuaban siendo trabajadas, no acabaran colmatando los nuevos embalses. Y con una mísera indemnización cientos de pequeños núcleos rurales han visto el abandono y su soledad. ¡Y luego hablan de solidaridad! Y los que más hablan y pontifican y denuncian y acusan son todos aquellos que, conversos en su ideología militaron en una izquierda dogmática, ahora se revuelven desde sus columnas, o desde sus tertulias, contra esta acción que un pueblo, consciente de que el agua -el Ebro se hace gran río cuando le llegan las aguas del Aragón, del Gállego, del Cinca, de los Nogueras y del Segre, todos nacidos en los Pirineos aragoneses y leridanos- es su futuro y la defiende por ello con uñas y dientes. Y la defendimos contra la misma dictadura cuando movilizarse era casi imposible y conseguimos detener un trasvase a Barcelona en el año 73, cuando los "augures" anunciaban que si aquella agua no llegaba, la ciudad moriría. Sólo hay que ir ahora a Barcelona para ver la gran mentira. E igual es la gran mentira del ministerio, cuyo plan rechazan todos los técnicos, científicos y expertos en temas hidráulicos. Ni una de sus alegaciones se han oído por los mediáticos pesebristas del señor Aznar. Como es falsa esa falacia de que el río vierte una gran cantidad de agua al mar. En primer lugar, el Ebro es un ser vivo que necesita esa agua que hace que el Delta, que es otra zona viva, pueda mostrar todo su esplendor aunque en la actualidad ande por cotas muy bajas y, en segundo lugar, el cambio climático va a 57
  • 58. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT] producir un descenso en los niveles de caudal, que en unos cuantos años -lo dicen los expertos- habrá que trasvasar agua desde la cornisa cantábrica para que el río siga vivo o se convertirá en un desierto. Como decía El Roto, trasvasemos aguas a zonas desérticas para desertizar aquellas que la tenían, y sobre todo si gobierna el PSOE. Por el contrario, todos han ignorado la verdad y se han revuelto contra el presidente de la comunidad aragonesa por haber ido a Bruselas a denunciar el Plan, y el portavoz nacional del PP, señor Hernando, ha llegado a denunciar este viaje como una traición y un acto de deslealtad. Claro, que el desprestigio de las palabras de este señor ya quedó demostrado cuando nos acusó, a todos los aragoneses que participamos en la mani del 8 de octubre, de haber recibido una subvención del PSOE. Es la vieja tradición franquista de la plaza de Oriente la que les ciega la racionalidad. Miren ustedes, señores del Gobierno, están llevando a todo un pueblo a un callejón sin salida y los toros, cuando no tienen escape, se revuelven violentamente. Ustedes, y sus vocingleros mediáticos, serán los culpables, si esto sucede, por no entender a España y no viajar, con los ojos abiertos, más allá de la M-40. Activitats: 1- En què consisteix el Pla Hidrològic Nacional? 2- Quines serien les repercussions socials i medioambientals que podria tenir ella implantació d´aquest pla? 3- Creieu que la forma en què s´ha dut la creació d´aquest pla ha seguit les recomanacions que Claessens ens ha suggerit perquè sigui plenament democràtic? Per què? Los países pobres se ven incapaces de proteger su medio ambiente I. G. MARDONES, Malmoe , El País, 30/05/2000 Los países en vías de desarrollo señalan a la pobreza como el principal factor que les impide reducir el deterioro del medio ambiente en sus territorios. Sin dinero para llevar una vida digna, no pueden destinar recursos financieros a proteger su riqueza natural. Este discurso fue ayer unánime en el Forum Ambiental Mundial que se celebra en Malmoe (Suecia), donde tiene lugar simultáneamente la sexta conferencia especial del Programa del Medio Ambiente de las Naciones Unidas (PNUMA), en la primera ocasión que sale de Nairobi, su sede oficial. En las discusiones abiertas que mantienen los ministros y delegaciones de más de cien países sobre el diseño de una estrategia medioambiental del mundo para el próximo milenio, las intervenciones mayoritarias de países subdesarrollados iban en esa dirección. "Nosotros ni siquiera tenemos aguas residuales, cómo vamos a perder el tiempo y el dinero en depurarlas", decía un ministro de África central. Su ironía pretendía ser una respuesta al discurso del profesor del Instituto Tecnológico de Massachusetts (MIT), el premio Nobel de Química Mario Molina, que intervino como relator antes de la intervención de los ministros. Molina no cree que la pobreza sea una excusa para los gobiernos de los países subdesarrollados, porque la destrucción del medio ambiente les perjudica sobre todo a ellos. También llamó a los gobiernos a que eviten que los campesinos quemen los bosques para cultivar tierras. 58
  • 59. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT] Activitats: Lectura de la notícia i visionat del documental Factor Humano 1- De quina manera els països pobres s´enfronten als problemes medioambientals? Segueixen les mateixes estratègies que els països rics? Quines creieu que poden ser les conseqüències futures si la pobresa d´aquests països no es resol? 2- Quin creieu que és el missatge del documental? (feu una composició de 250 paraules com a mínim. 59
  • 60. Annex [TECNOLOGIA, VALORS I SOCIETAT] Índice Preliminar ……………………………………………....3 Unitat 1: Ciència, tècnica i tecnologia …………….......7 Unitat 2: Primeres tècniques i hominització ………...14 Unitat 3: El nostre entorn immediat …………………18 Unitat 4: Tècnica i cultura ……………………………26 Unitat 5: Desenvolupament tecnològic i globalització ……………………………………….......29 Unitat 6: Benestar i necessitats humanes ……………33 Unitat 7: Ambivalència de la tecnologia ……………..41 Unitat 8: Tecnologia i canvi social …………………...46 Unitat 9: Responsabilitat, control social i tecnologia ………………………………………………53 60