María Zambrano Alarcón

María Zambrano Alarcón Filòsofa espanyola del s.XX Autora: Marta Alvarez

Vida
Va nèixer a Vélez-Màlaga el 22 d'abril de 1904.
Al 1927 assistí a les classes de José Ortega y Gasset i Xavier Zubiri a la Universitat Central de Madrid, completant la carrera de Filosofia.
El 1931 va ser professora auxiliar de la Càtedra de Metafísica a la Universitat Central
Redacció de la seva tesi doctoral La salvación del individuo en Spinoza
Amb Ortega y Gasset

Vida: La seva sortida a l’exili
Viu a París i Nova York i es dirigeix a L'Havana, i és convidada com a professora de la Universitat i del Instituto de Altos Estudios Investigaciones Científicas .
De L'Havana a Mèxic, on és nomenada professora a la Universitat San Nicolás de Hidalgo de Morelia.
A l'Havana, viurà fins el 1953, impartint conferències, cursos i classes particulars. Tornant a Europa s'instal·la a Roma fins l'any 1964, relacionant-se amb intel·lectuals italians.

Vida: Reconeixement
Amb l'article de José Luis López Aranguren Los sueños de María Zambrano s'inicia un lent reconeixement a Espanya.
L'any 1981 és recompensada amb el Premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats
El seu poble la nomena Filla Predilecta.
1987, es constituïx a Vélez-Màlaga la Fundació que duu el seu nom.
1988 se li concedeix el prestigiós Premi Cervantes.
El 6 de febrer de 1991 mor a Madrid, sent enterrada en el seu poble natal.

Vida: Context Històric (1904-1991)
Espanya vivia marcada per un règim de Restauració. Durant aquest període van sorgir una nova generació de polítics i nous moviments socials.
1923, amb el cop d’Estat de Primo de Rivera que va posar fi al parlamentarisme i va instal·lar una dictadura militar. També, al 1914 va esclatar la Primera Guerra Mundial que va finalitzar el 1918.
Al 1931 és van fer unes eleccions municipals que van donar la victòria a les forces republicanes. El monarca va renuncia al tron i es va proclamar la República.
Guerra Civil espanyola que va durar del 1936-1939. El 1939, les tropes franquistes van arribar a la frontera pirinenca i va néixer una dictadura que va consolidar a Franco com a poder absolut d’Espanya. Molta gent es va haver d’exiliar.
Al 1975, va deixar enrere la dictadura actual per una democràcia.
Maria Zambrano va morir el 1991 en ple govern socialista.

Influències que rep l’autora
Va ser deixeble, de José Ortega i Gasset, i també de Zubiri i García Morente.
Les seves preferències filosòfiques van ser els clàssics grecs, Plotí i Spinoza , el pensament dels quals alhora ètic i metafísic es trobava més d'acord amb la seva pròpia forma de sentir.
Pitagòrics, Séneca, Ibn Arabi, Heidegger o Nietzsche; va escriure, així mateix, sobre creadors de l'època clàssica com Plató i Sòfocles .

Pensament María Zambrano: La seva obra
La raó poètica està inspirada per la “raó vital” d’Ortega. La raó-poètica, el mètode, s'inicia com coneixement: visió poètica, amatent a la recepció, a la visió reveladora.
La raó-poètica apareixerà, com acció metafòrica, essencialment creadora de realitats i abans de res de la realitat primera: la de la pròpia persona que actua transcendint-se, perdent-se a si mateixa.

Pensament María Zambrano: La seva obra
El seu fi poposat que és la creació de la persona el separa en quatre punts: L'home com ésser que pateix la seva transcendència, la fenomenología del temps, la forma somni i la qüestió ètica: l'acció essencial.
Considera que l'home ha d'esgotar les seves formes actuals per què el possible continuï obrint-se: donar pas a l’irrealizable. Poc sabrem del que som capaços si no ens sotmetem a noves exigències.
Parlant del racionalisme , aquest no preten descobrir l’estructura de la realitat sinó que, recolza el poder desde la seva presuposició, la realitat ha de ser transparent a la raó, una i intel·ligible.
La preocupació de Zambrano és humanitzar la història y la vida personal. Aconseguir que la raó esdevingui un instrument adequat pel coneixement de la realitat. Humanitzar la història, assumir la pròpia llibertat.

La seva obra
Horitzons del liberalisme (1930)
Cap a un saber de l'ànima (1934)
Filosofia i poesia (1939)(FCE Mèxic)
Cap a un saber sobre l'ànima (1950)
L'home i el diví (1953)
Deliri i destí (escrit en 1953 i publicat el 1989)
Persona i Democràcia: Una història sacrificial (1958, reeditat el 1988)
Espanya, somni i veritat
Els somnis i el temps (reeditada en 1998)
El somni creador
Clars del bosc (1977).
La tomba d'Antígona , (1983) (Mondadori Espanya S.A., 1989)
De l'aurora (1986)
El repòs de la llum (1986)
Els bienaventurados (1979)
Per a una història de la pietat (1989)
Unamuno (escrit el 1940 i publicat al 2003)
Cartes de la Pièce. Correspondència amb Agustín Andreu (escrit en els 70 i publicat en el 2002)
La confessió, gènere literari i mètode (Luminar: Mèxic, 1943; Mondadori: Madrid 1988 i Siruela: Madrid, 1995)

Bibliografia
Enllaços on podeu trobar més informació sobre l’autora:
http://cvc.cervantes.es/actcult/zambrano/
http://www.fundacionmariazambrano.org/
http://www.nueva-acropolis.es/filosofia/Articulos/MZambrano4.htm
http://fcgjung.com.es/art_45.html

http://martalvarez.blogspot.com	59
http://martalvarez.blogspot.com.es	15
http://filosofia.standreu.org	1
http://1800283539.nvmodules.netvibes.com	1

María Zambrano Alarcón

by marta.alvarez on Apr 16, 2010

Accessibility

Upload Details

Usage Rights

4 Embeds 76

Statistics

María Zambrano Alarcón — Presentation Transcript