2. Índex
1. Introducció
2. Què és una dictadura?
3. Triomf de les dictadures abans de l’espanyola
4. El franquisme, una dictadura a Espanya
5. Fotografies i anàlisis
6. Conclusions
7. Opinió personal
8. Bibliografia
2
3. 1 INTRODUCCIÓ
1.1 Feixisme, Nazisme i totalitarisme
Desprès de la primera guerra mundial, la democràcia es va estendre
gairebé per tot Europa. Però els problemes polítics, econòmics i
socials van provocar la crisis dels sistemes democràtics. La
democràcia va retrocedir en els països europeus on hi havia poca
tradició democràcia i s’hi van anar imposant dictadures nacionalistes
de dretes.
La revolució Russa del 1917, va contagiar l’anhel d’esquerres i el
desenvolupament de dretes conservadores, antidemocràtiques i
nacionalistes. Les societats europees van patir un procés de
radicalització molt exalarat.
Van caracteritzar pel rebuig violent del sistema parlamentari liberal,
per un odi envers al socialisme i al comunisme, per un
ultranacionalisme exentutat, que exalçava el mite de la nació i de la
raça, del culte a la violencia i la movilització de les masses pel poder
d’un lider. Algun exemples: el feixisme a Italia i el nazisme a
Alemanya que va implantar un nou model de dictadura totalitaria.
1.2 Feixisme
El feixisme es una ideologia moviment polític que va sorgir a l’Europa
d’entreguerres.
El feixisme es pot definir com un regim, que per sobre de tot es una
forma de govern autoritària.
El primer país on es vas instaurar el feixisme va ser Itàlia, durant
quasi 30 anys, sota el comandament de Beníto Mussolini.
La principal característica dels règims de tipus feixista és que el
nacionalisme es radicalitza i es porta a les seves últims
conseqüències. La nació es posa per sobra de l’individu, negant a
3
4. aquests fins i tot els seus drets més elementals, els Drets Humans.
L'individu ha de servir a la nació i mitjançant la demagògia això es
revesteix de progressisme i un cert aire revolucionari ja que nació i
poble s'identifiquen, de manera que el servei a la nació es presenta
com la preeminència del conjunt de la població sobre els interessos
individuals. Com a conseqüència d'aquest nacionalisme portat a
l'extrem, una altra característica és el totalitarisme. L'Estat,
manifestació institucional de la nació, està present en tots els
aspectes de la vida dels seus habitants, incloent-hi els més privats. Hi
ha una absoluta manca de llibertat i el concepte de ciutadania, amb
tot el que això comporta en els règims liberals, és novament
substituït pel de servitud com en l'Antic Règim, encara que en aquest
cas és servitud a la nació, el règim i el seu líder i no a un monarca.
Una altra característica del feixisme és el seu menyspreu tant pels
règims parlamentaris com pel comunisme. El feixisme es presenta
com la tercera via entre tots dos.
Una altra característica del feixisme es que, amb el seu caràcter
nacional, pretén ser el moviment de tothom i és un autèntic
moviment de masses on aconsegueix el poder.
A Itàlia i Alemanya arriba al poder amb el suport popular, a Itàlia
amb la Marxa sobre Roma i a Alemanya mitjançant una victòria
electoral. A Espanya hi arriba per la força, mitjançant una victòria
militar en la Guerra Civil.
4
5. 1.3 Ideologia feixista
El feixisme es una ideologia i un corrent polític que va sorgir a
l’Europa d’entreguerres. El feixisme es un moviment ideològic i polític
d’ultra dreta.
Les característiques principals de la ideologia feixista, es resumeixen
en quatre:
• Culte a un líder (duce, führer o caudillo a Espanya): exaltació
d’un líder carismàtic que concentra tots els poders en la seva
persona.
• L’exaltació de l’Estat: L’interès de l’Estat està per sobre de
l’interès de l’individu.
• El rebuig del liberalisme i de la democràcia: nega el principi de
la igualtat entre els ciutadans.
• Desconfiança en la raó: exalça els element irracionals de la
conducta humana.
1.4 Les J.O.N.S.
Fou un partit polític d'ideologia propera al feixisme fundat el 4
d'octubre de 1931 per Ramiro Ledesma Ramos i Onésimo Redondo.
Aglutinava els elements fins aleshores congregats entorn de la revista
La Conquista del Estado i la Junta Castellana de Actuación Hispánica.
i constituí el primer intent orgànic del feixisme de l'estat espanyol,
amb influències del nacional-socialisme però fou un grup força
minoritari. Reclamaven la creació d'un estat on els treballadors fossin
la pedra fonamental i l'objectiu fos l'engrandiment i unitat de la Pàtria
(Espanya). Les J.O.N.S són considerades d'ideologia nacional-
revolucionària per buscar la revolució social i dotar-la d'esperit
nacional que mantingués el poble com a sostenidor del nou Estat.
5
6. 2. Què és una dictadura?
La dictadura és una forma de govern en la qual el poder es concentra
entorn de la figura d’un sol individu (dictador), generalment a través
de la consolidació d’un govern de facto, que es caracteritza per una
absència de divisió de poders, una propensió a exercitar
arbitràriament el comandament en benefici de la minoria que la
recolza, la inexistència de cap consentiment per part dels governats i
la impossibilitat que a través d’un procediment institucionalitzat
l’oposició arribi al poder.
Trobem diferents tipus de dictadura, la dictadura autoritària,
totalitària i la feixista.
La dictadura autoritària es diferència de la dictadura totalitària perquè
la autoritària:
• No té una ideologia tan elaborada, l'exalçament del líder es fa
de forma merament propagandística.
• No busca el suport de les masses, només sotmetre-les.
• La seva meta última no és realitzar grans canvis en la societat sinó únicament
imposar el seu poder sobre la mateixa.
El totalitarisme es diferencia de l'autoritarisme en el grau d'intensitat
en la qual es manifesten alguns dels seus elements comuns:
• Concentració de poder en una sola persona o grup molt reduït,
usualment un partit polític o moviment, que pot fins i tot
conduir al culte a la personalitat del líder.
• Justificació de l'actuació política mitjançant una doctrina global
que es manifesta en totes les esferes de l'actuació humana:
economia, cultura, família, religió.
• Ús sistemàtic del terror, per mitjà d'una policia secreta per
eliminar la dissidència o oposició.
• Ús dels camps de concentració per aïllar l'oposició i enemics del
règim.
6
7. • Mentre l'autoritarisme busca apaivagar els dissidents i evitar les
seves expressions en públic, el totalitarisme en canvi buscar no
sol apaivagar sinó també extirpar les formes de pensament
oposades, mitjançant l'adoctrinament i la remodelació de les
mentalitats.
L'element essencial que comparteixen les dictadures totalitàries és la
voluntat de convertir la política estatal en un mecanisme per
controlar totes les esferes de l'activitat humana i ocupar tot l'espai
social.
La dictadura feixista es caracteritza, per totes les seves ideologies,
els seus pensaments.
Les tres dictadures feixistes més importants han sigut:
• La Italiana, amb Benito Mussolini que inaugura el model.
• L’Alemanya, amb Adolf Hitler, que la va portar fins a les últimes
conseqüències.
• L’Espanyola, amb Francisco Franco. Va ser la que més va durar.
7
8. 3. El triomf de les dictadures
La democràcia només va subsistir als països en què estava
establerta, els quals eren: França,El regne Unit, Països baixos,
Suïssa, Dinamarca, Noruega, Suècia, Finlàndia i Txecoslovàquia.
Algunes experiències noves van assegurar el funcionament de les
institucions. El capitalisme es va reformar i es va incrementar el
paper econòmic de l’estat i es van integrar socialistes al joc
parlamentari.
A la resta d’Europa, la crisi econòmica i la inestabilitat de les
democràcies va coincidir amb l’èxit del partit nazi, amb Hitler al poder
a Alemanya el 1933 i va donar un impuls als moviments feixistes. Als
països de l’Europa central, oriental, Balcànica, i mediterrània, tenien
poca tradició democràtica, el sistema parlamentari va fracassar i es
van imposar dictadures nacionalistes radicals de dretes entre el 1922
i el 1939.
Es van imposar dictadures plenament feixistes.
8
9. 4. El franquisme, una dictadura a
Espanya
4.1 Com va arribar Franco a España
Francisco Franco va ser un militar dictador espanyol, colpista
integrant del pronunciament militar del 1936 que va desembocar en
la guerra civil .
Va ser investit com a Cap Suprem del bàndol revoltat l'1 d'octubre de
1936, exercint com a Cap d'Estat d'Espanya des del final del conflicte,
fins que va morir el 1975. Líder del partit únic Falange Espanyola
Tradicionalista i de les JONS, va ser inspirador del moviment ideològic
totalitari en els seus inicis, dictatorial després, conegut com
franquisme. Aglutinar al voltant del culte a la seva persona, a
diferents tendències del conservadorisme, del nacionalisme i del
catolicisme oposades a l'esquerra política i al desenvolupament de
formes democràtiques de govern.
9
10. 4.2 El govern i les lleis d’ Espanya en temps del franquisme
Després de la guerra Civil a Espanya s’instaura un nou règim polític.
Francisco Franco té el poder de legislar sense el consentiment del
Consell de Ministres i sense les Corts. Franco obté el poder de la
Falange, l’exèrcit i l’església. Tenia el suport de la burgesia i es
depreciava el treball burocràtic, amb que la corrupció s’instal·là de
forma habitual de govern.
El règim contenia una sèrie de lleis que li van donar l’aparença de
legalitat,aquestes lleis son: el Fur del Treball, de 1938, la llei
Constitutiva de les Corts, de 1942, el Fur dels Espanyols, de 1945, la
llei del referèndum, de 1947, la llei de Principis Fonamentals de
Moviment, de 1958, i la llei orgànica del Estat, de 1967.
El fur del treball: Tractava la regulació de la jornada laboral i del
descans, es crea la Magistratura del Treball i així mateix es creen els
sindicats verticals, que són aquells que agrupaven per igual a patrons
i obrers, tots dos subordinats a les decisions de l'Estat. Alguns dels
punts d’aquesta llei eren:
Per ser essencialment personal i humà, el treball no pot reduïr-se a
un concepte material de mercaderia, ni ser objecte de transacció
incompatible amb la dignitat personal de qui el presti.
El dret de treballar és conseqüència del deure imposat a l'home per
Déu, per al compliment dels seus fins individuals i la prosperitat i
grandesa de la Pàtria.
El treball, com a deure social, serà exigit inexcusablement, en
qualsevol de les seves formes, a tots els espanyols no impedits
estimant-tribut obligat al patrimoni nacional.
El treball constitueix un dels més nobles atributs de jerarquia i
10
11. d'honor, i és títol suficient per exigir l'assistència i tutela de l'Estat.
Servei és el treball que es presta amb heroisme, desinterès o
abnegació, amb ànim de contribuir al bé superior que Espanya
representa.
Tots els espanyols tenen dret al treball. La satisfacció d'aquest dret
és missió primordial de l'Estat.
L'Estat es compromet a exercir una acció constant i eficaç en defensa
del treballador, la seva vida i el seu treball.
L'Estat mantindrà el descans dominical com a condició sagrada en la
prestació del treball.
Declarat festa nacional el 18 de juliol, iniciació del Gloriós Alçament,
es considera, a més, com a Festa d'Exaltació del Treball.
La retribució del treball serà, com a mínim, suficient per a
proporcionar al treballador i la seva família una vida moral i digna
L'Estat fixarà bases per a l'ordenació del treball, amb subjecció a les
quals s'establiran les relacions entre els treballadors i les Empreses.
A través del Sindicat, l'Estat tindrà cura de conèixer si les condicions
econòmiques i de tot ordre en què es realitza el treball són les que en
justícia corresponen al treballador.
L'Estat vetllarà per la seguretat i continuïtat en el treball
L'Estat tindrà cura especialment l'educació tècnica del productor
agrícola, capacitant per realitzar tots els treballs exigits per cada
unitat d'explotació.
11
12. El capital és un instrument de la producció.
El benefici de l'Empresa, atès un just interès del Capital, s'aplicarà
amb preferència a la formació de les reserves necessàries per a la
seva estabilitat al perfeccionament de la producció i al millorament de
les condicions de treball i vida dels treballadors.
L'Estat perseguirà implacablement totes les formes d'usura.
La producció nacional constitueix una unitat econòmica al servei de la
Pàtria .
La disminució dolosa del rendiment en el treball haurà de ser objecte
de sanció adequada
L'Estat reconeix la iniciativa privada com a font fecunda de la vida
econòmica de la Nació.
L'Estat reconeix i empara la propietat privada com a medi natural per
al compliment de les funcions individuals, familiars i socials. Totes les
formes de propietat queden subordinades a l'interès suprem de la
Nació, el intèrpret és l'Estat.
L'Organització Nacional Sindicalista de l'Estat s'inspirarà en els
principis d'Unitat, Totalitat i Jerarquia
Al sindicat correspon conèixer els problemes de la producció i
proposar les seves solucions, subordinada a l'interès nacional. El
sindicat vertical podrà intervenir Per mitjà d'òrgans especialitzats en
la reglamentació, vigilància i compliment de les condicions de treball.
Correspon als sindicats subministrar a l'Estat les dades necessàries
per elaborar les estadístiques de la seva producció.
12
13. L'Estat ha de dictar les oportunes mesures de protecció del treball
nacional en el nostre territori i, mitjançant tractats de treball amb
altres potències, tindrà cura d'emparar la situació professional dels
treballadors espanyols residents a l'Estranger.
Llei constitutiva de les corts: La seva funció principal era elaborar i
aprovar les Lleis, sense perjudici de la sanció.
El fur dels espanyols: en aquesta llei s'establien els drets dels
espanyols, els drets humans, llibertats i deures dels espanyols.
Llei del referèndum: Aquesta llei dóna suport a la participació dels
ciutadans espanyols en les feines de l’Estat, contribuïts per les
famílies, els sindicats i promulgant les vuit lleis bàsiques del règim
fent convivència i voluntat en la nostra nació. Alguns dels articles
sobre el referèndum són:
Quan la transcendència de determinades lleis ho aconsellin o l'interès
públic ho demani, podrà el Cap de l'Estat, per a millor servei de la
Nació, sotmetre a referèndum els projectes de lleis elaborats per les
Corts.
El referèndum es durà a terme entre tots els homes i dones de la
Nació majors
S'autoritza el Govern per dictar les disposicions complementàries
conduents a la formació del cens i execució d'aquesta Llei
Així ho disposo per aquesta Llei, donada a Madrid a 22 octubre de mil
nou quaranta-cinc.
Llei dels principis dels moviments Nacionals: Son els principis en els
quals estava basat el règim, els ideals de Pàtria, família i religió,
juntament amb el màxim respecte de les Lleis Fonamentals i a la
13
14. Monarquia de tipus conservadora que en teoria havia a l'Espanya del
moment. Aquesta llei es basava en tres principis: doctrinals, orgànics
i programàtics.
Llei orgànica de l’Estat: Aquesta llei era necessària per donar una
aparença democràtica al règim franquista.
Es basa en la separació de càrrecs de Cap de l'Estat i Cap de Govern,
encara que això no va impedir que Franco seguís ostentant els dos
fins a 1972, quan les Corts van triar com a President del Govern a
Luis Carrero Blanco que va ser assassinat per ETA el 1973 i al que va
substituir Carlos Arias Navarro.
Un altre punt important és l'augment del nombre de diputats de
les corts.
- Assentament de la institució monàrquica a Espanya
- Creació de la figura del procurador familiar.
- Contemplació de la possibilitat de crear associacions polítiques.
14
15. 4.3 El sistema social del Franquisme
La societat del règim de franco era una societat dividida en cinc
grups: L’exèrcit el qual era un instrument de repressió i era
l’encarregat de la formació ideològica. Tots els homes espanyols eren
obligats a prestar servei militar(fer la mili).
Un altre grup important era l’església, la qual treballava la legitimació
del règim en l’exterior i a dins la societat. La societat era
extremadament cristiana en la qual reprimia sobretot a les dones
dient que gairebé tot era pecat. Les dones i les nenes havien d’anar
tapades de cap amb un mocador que els cobris tot el cabell, havien
d’anar amb mitges, faldilles que tapessin els genolls i màniga curta
de manera que les espatlles quedessin cobertes.
La societat en si es dividia en dos grans grups: La burgesia i les
classes mitjanes rurals.
La burgesia era el bàndol més tradicional i el que donava suport a les
oligarquies financeres i industrials. Aquesta burgesia donava suport a
la política proteccionista i per això el règim va permetre fer molts
diners en el mercat negre i en l’Estraperlo.
Dinns d’aquest grup hi pertany la petita burgesia,la qual vivia amb
una certa còmode estabilitat. Era corrupta.
La classe social mitjana vivia en males condicions. Vivia gràcies al
desenvolupament i per l’èxode rural.
Van passar per una situació economico-laboral molt difícil plena
d’inseguretat i feblesa. ES van aferrar en sindicats verticals i poc a
poc es va anar convertint en un proletariat industrial.
Cau estrepitosament el preu de la mà d'obra. Amb el
desenvolupament augmenta la preparació tècnica del proletariat, per
15
16. al qual es fan plans d'estudi de formació professional, però la majoria
del proletariat rural, que no troba feina, emigra a l'estranger
Les fortes migracions, les quals van superar els dos milions de
emigrats i aquesta va provocar que disminuís l’atur.
La societat estava molt reprimida. El sentiment que la dictadura
provocava principalment era la por.
16
17. 4.4 La educació, l’economia i la indústria
L'educació queda en mans privades, el que vol dir en mans del
catolicisme militant més integrista. El clergat és l'única
infraestructura prou organitzada, i amb vocació, per estructurar
l'educació.
També l'educació se centra en un paper de formació ideològica,
mitificant la història, la geografia i la religió, que es converteixen en
les principals matèries del currículum, és la formació de l'esperit
nacional. S'exalten les idees feixistes i la figura de Franco, com ser
providencial.
Existeix en el país una alarmant manca d'escoles, sobretot en el medi
rural. Les escoles que hi ha són de primària, unitàries i sense
recursos. Tot això fa augmentar la taxa d'analfabetisme, real i
funcional, que arriba a cotes alarmants. Els índexs d'escolarització
són molt baixos, i l'educació és més que un vehicle de cultura una
forma d'adoctrinar al poble.
A remeiar aquesta situació ve la llei general d'Educació de 1956 de
Joaquín Ruiz Giménez, però es troba amb l'oposició dels grups més
reaccionaris, i amb prou feines es pot dir que canviï alguna cosa més
que l'educació secundària, cap a temes més tècnics.
El canvi real arriba el 1970 de la mà de José Luis Villar Palasí i la llei
general d'Educació, que dóna resposta a una societat que havia
canviat radicalment gràcies al desenvolupament econòmic malgrat els
integristes més durs del règim.
Les escoles eren molt tradicionals. Els nois estaven separats de les
noies. L’idioma oficial era el Castellà. Els cursos eren: Tres anys de
parvulari, tot i que no era obligatori començar l’escola als tres anys,
sinó que es podia començar als cinc.
Després ja es passava a primària. Fins a tercer en el qual a final de
curs es feia una revalida per entrar a quart. El següent curs era 1r
17
18. batxillerat fins a quart, que era el batxillerat elemental. Després
cinquè i sisè que era el batxillerat superior. A finals de sisè també es
feia un revalida per obtenir el títol.
Com que l’escola era obligatòria fins els catorze anys, després de sisè
ja et podies posar a treballar, però si volien continuar estudiant
entraves a COU ( curs d’orientació universitària). Només era un any
d’estudi.
Les noies eren obligades a fer una assignatura que es deia “Labores
del hogar” en la qual les ensenyaven a cosir, netejar, cuinar i en
general a com portar una llar. Els homes havien de fer el FEM (
formació de l’esperit nacional, que era en general política.
En les aules es podia castigar severament. Els professors estaven
autoritzats a pegar un alumne si el seu comportament era intolerable.
Normalment es pegava amb un regle o amb fuet.
L'economia durant el període del franquisme es dóna un cert
desenvolupament demogràfic, impulsat pel creixement econòmic de
l'última fase règim.
Espanya va ser el primer país, després de Mèxic, que va fer un pla de
concentració.
El 1951 el ministre d'Agricultura, Rafael Cabestany, eleva els preus
agrícoles, crea una xarxa de sitges i impulsa uns plans de colonització
i repoblació forestal.
Els grans propietaris són els més bel·ligerants contra la concentració.
En la indústria els preus industrials cauen, així com la capacitat de
consum de la població.
Hi ha una forta dependència tecnològica de l'exterior, que en un
primer moment és escassa. Durant els primers anys es tendeix a
l'autoabastiment, però Espanya no té gairebé tot.
18
19. Per superar la situació, l'Estat es fa càrrec dels sectors que considera
estratègics. Es crea ENSIDESA el 1950, HUNOSA el 1954, SNIACE el
1939, l'INI, RENFE, etc.
Els preus industrials s'incrementen i es liberalitzen els mercats.
El 1964 es llança el tercer pla de desenvolupament. L'economia es
planifica i s'impulsen els pols de desenvolupament, que concentren
les inversions industrials.
Tres són les bases del desenvolupament espanyol: la construcció, el
turisme i les divises de l'emigració.
19
20. 5. Fotografies i anàlisi
1. En aquesta imatge veiem dos nens amb la mà dreta alçada,
símbol del franquisme en honor al caudillo i a la pàtria.
Suposem que aquesta fotografia va ser feta durant els anys
40-50 perquè podem veure que els nens ja estaven acostumats
a veure la imatge de Franco amb respecte.
2. La segona fotografia fa referència a un dels trets característics
de l’Espanya en temps del franquisme, que era el maxisme de
vegades extrem que es duia a terme a cada casa. Moltes
vegades la dona era maltractada i humiliada públicament i
sempre s’havia de callar perquè si anava a la policia i ho deia,
no hi posaven remei perquè el maltracte estava ben vist.
20
21. 6. Conclusions
• La dictadura franquistava ser influenciada pel feixisme italià
dictat per Mussolini.
• Les represions eren molt dures.
• La jornada laboral del proletariat era bastant llarga i els
propietaris tenien una bona vida.
• L’educació era molt severa, tradicional i molt religiosa.
• Societat maxista.
• La ramaderia i l’agricultura van impulsar l’economia del país.
• La construcció i la tecnología van impulsar la indústria del país.
7. Opinió personal
Fent aquest treball hem après molt sobre el franquisme. Hem après
com funcionava el govern de Franco, quines lleis van ser les més
importats, com vivia la societat del moment, quins eren els cursos
escolars en el transcurs de la dictadura i què va impulsar la economia
i la indústria del país.
Les fotografies i el treball en han fet endinsar-nos en els anys 40- 60
i en imaginar-nos com era viure una dictadura i tot el que
comportava.
21
