3 treball la caiguda del mur de berlín

2,416 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
2,416
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
14
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

3 treball la caiguda del mur de berlín

  1. 1. La caiguda del mur de Berlin Laura Maestro Neus Cabré 1 batx. B Història del Món Contemporani
  2. 2. Berlin, una ciutat divididaAl 1945, al final de la segona Guerra Mundial, segons l’Acord de Ialta, Alemanya va serdividida en quatre zones controlades per l’URSS, els EUA, el Regne Unit i França, ja que,cap dels vencedors volia que lantic règim feixista tornés a adquirir poder.Els Estats Units i la Unió Soviètica van acordar ocupar el país amb la intenció de trobarun règim pacífic i de llibertat per als alemanys.Tot i això, darrere hi havia una rivalitat ideològica de dos sistemes socials oposats ila política expansionista del govern soviètic.Poc després Berlín, la capital,va ser dividida entre:L’Oest (República FederalAlemanya) i ocupada per lesforces de la EUA, França i laGran Bretanya.L’Est (República DemocràticaAlemanya) ocupada per lesforces de la Unió Soviètica.La divisió física de la ciutat esva consumar a lagost del 1961, amb la construcció dun mur comunista de separació,considerat per lRDA un "mur de protecció antifeixista", i per altres "mur de la vergonya",perquè el règim de la República Federal Alemanya no podia frenar la creixent correntde fugitius que volien desplaçar-se al altre costat de Berlín.Al mateix temps, va començar lanomenada Guerra freda entre el bloc capitalista i elcomunista, i Berlín es convertir en un punt calent de les agències despionatge tant delest com de loest.El pla de construcció del mur de Berlín era un secret dEstat de lRDA, construït per ordredel SED, el partit únic, sota la vigilància i protecció de la policia i els soldats de lExèrcitNacional Popular (Volksarmee).Des de1961-1989 Alemanya va estar separada. Molta gent va haver de separar-se deles seves famílies, que podien viure en laltre costat de la ciutat, molts treballadors vanquedar-se sense feina i van ser instaurats sistemes socials que van separar no només als
  3. 3. ciutadans alemanys al seu territori, sinó també en creences, en afectes i en formes devida i tot això sense consultar prèviament.Els ciutadans dels dos estats disposaven de passaports diferents, encara que segons laconcepció jurídica occidental, tots tenien la mateixa nacionalitat alemanya.Durant lexistència del mur moltes persones van intentar creuar les fronteres per estar endesacord amb el règim que els havia estat imposat. Els ciutadans van intentar escaparde moltes maneres: a través de túnels o saltant el mur des de finestres properes.Alguns van aconseguir sortir, altres van ser empresonats o van morir en el intent.El 1989, sota la pressió del món, el govern va acceptar obrir fronteres i esfondrar el Mur.Després de diverses dècades moltes persones van tornar a veure la seva família i sortirdun país que els tancava la llibertat de trànsit.Lestat de divisió política va finalitzar el 3 doctubre de 1990 quan la RDA s’ incorporà ala República Federal deixant així que hi hagués quatre dècades després de ser fundat.Aquest breu resum sobre el mur de Berlin es pot veure en els següents vídeos:http://www.rtve.es/mediateca/videos/20081008/documentos-tv-asi-cayo-muro-berlin-resumen-10-minutos/309739.shtmlhttp://www.videos-star.com/watch.php?video=4npQl-xk8vkhttp://www.videos-star.com/watch.php?video=41QPybgu2iU&feature=related
  4. 4. Imatges, epigrama i documentsA continuació podem veure unes fotografies simbòliques referents a aquest tema: Molts dels berlinesos es van despertar un dia veient com el mur els separava de les seves famílies i amics. En poc temps la ciutat es va dividir i qualsevol persona que havia creuat la frontera ja no podia tornar. Tot i això, molts d’ells van reaccionar a temps i van abandonar la ciutat clandestinament.Aquesta imatge és un testimoni del pensament popular. La nena, com molts delshomes i dones d’aquella època, busca pedra amb pedra una sortida cap a ladesitjada Alemanya Occidental sense perdre l’esperança.Van ser molts els berlinesos que van intentar creuar elmur, alguns d’ells van perdre la vida en el intent. Vint-i-vuit anys després que es posés la primera pedra,berlinesos orientals i occidentals van tornar a veuresles cares. El retrobament de centenars de famíliesseparades pel mur va ser per fi possible.A mesura que els pocs quilòmetres de mur quequedaven a Berlín s’anaven esquerdant, les ferides iles rancúnies entre els ciutadans alemanys de lest iloest s’anaven guarint. Però la reunificació no va sertan ràpida ni tan fàcil com sesperava i a lesdesigualtats socials i econòmiques entre les regions esva sumar un altre problema: l’atur.En aquesta imatge podem veure com aquesta nena berlinesa, que no va arribar aconèixer la frontera que dividia el seu país, salta el lloc per on transcorria el anomenat“mur de la vergonya”. Anys abans, aquest salt li podia costar a un la vida. Encara quemolts el van aconseguir: més de 40.000 persones.
  5. 5. Aquesta fotografia, on apareix el president soviètic, Leonidas Breznev, besant a l’estil rus a Erich Honecker, líder de la RDA, es va prendre a Berlin oriental el 4 d’octubre del 1979, durant la celebració del 30 aniversari de la República democràtica alemanya.La imatge anterior va ser la inspiracióper al famós mural titulat "BrotherhoodKiss", pintat per lartista Dmitri Vrubelsobre el mur de Berlín (East SideGallery).Aquest petó no és un símbol sexual,d’alliberació homosexual, és més béun símbol contrari, polític, de repressió.Aquest petó també està representat en un dels més famosos grafits del mur, on apareixun Trabi (Trabant, el típic cotxe dAlemanya Oriental) travessant la paret. Els grafits pintats al mur són una de les característiques més conegudes universalment. Durant els més de 28 anys que va estar en peu, berlinesos de totes les edats van realitzar milers de pintades i murals en el formigó fronterer. Alguns artistes occidentals penjaven els seus quadres del mur, o sorganitzaven exposicions al seu costat.Les autoritats de la RDA ordenaven a alguns soldats que sortissin a laltre costat pernetejar el mur. La paret es trobava entre un i dos metres dins de territori oriental en lamajor part del seu recorregut, de manera que els soldats podien sortir a netejar. La pora la deserció i les ires dels occidentals van fer que les neteges no fossin molt habituals,en canvi, les batudes a la zona interna si que ho eren. Era costum llançar sobre el murtot tipus descombraries, llaunes, burilles, ampolles i qualsevol cosa que pogués llançar-se. De tant en tant, patrulles de soldats recorrien la franja de seguretat recollint lesescombraries que els llançaven des de laltre costat.
  6. 6. El mur de Berlin també va servir com a inspiració d’epigrames. A continuació, podemveure un “epigrama con muro” de Mario Benedetti.La tardor del 1989, plena de protestes i manifestacions en tota Alemanya, es vanculminar el dia 10 de novembre i els titulars de tots els diaris van assenyalar: "Die Mauerist weg" (el mur és obert), ja que, havia caigut al vespre a les 7.05 de la tarda del diaanterior.“Epigrama Con Muro”Entre tú y yo/mengana mía/ se levantaba malentendidosun muro de Berlín hecho de horas desiertas hubo quien los juntó como reliquiasañoranzas fugaces y de pronto una tardetú no podías verme porque montaban te vi emerger por un hueco de nieblaguardia y pasar a mi lado sin llamarmelos rencores ajenosyo no podía verte porque me encandilaba ni tocarme ni vermeel sol de tus augurios y correr al encuentro de otro rostro rebosante de calma cotidianay no obstante solía preguntarmecómo serías en tu espera otro rostro que tal vez ignorabasi abrirías por ejemplo los brazos que entre tú y yo existíapara abrazar mi ausencia había existido un muro de Berlín que al separarnospero el muro cayó desesperadamente nos juntabase fue cayendo ese muro que ahora es sólo escombrosnadie supo qué hacer con los más escombros y olvido. Mario BenedettiEn aquesta breu composició poètica, es pot veure com l’autor expressa els seussentiments davant d’una Alemanya dividida pel mur i després de la seva caiguda.Recordar la història és necessari perquè aquestes atrocitats mai soblidin ni es tornin arepetir.http://www.videos-star.com/watch.php?video=4npQl-xk8vkhttp://www.videos-star.com/watch.php?video=41QPybgu2iU&feature=related
  7. 7. A part de les imatges i de l’epigrama anterior, també hem buscat alguns documentsper facilitar-ne la comprensió, ja que l’analitzarem i sabrem com va viure la gentd’aquell llavors, la caiguda d’aquest mur amb tanta controvèrsia. El primer documentque analitzarem és el discurs que va fer John Kennedy al 1963.Dos mil años hace que se hiciera alarde de que se era “Civis Romanus sum”. Hoy en el mundode la libertad se hace alarde de que “Ich bin ein Berliner”.Hay mucha gente en el mundo querealmente no comprende o dice que no lo comprende cuál es la gran diferencia entre elmundo libre y el mundo comunista. Decidles que vengan a Berlín.Hay algunos que dicen que el comunismo es el movimiento del futuro. Decidles que vengan aBerlín.Hay algunos que dicen en Europa y en otras partes “nosotros podemos trabajar con loscomunistas”. Decidles que vengan a Berlín.Y hay algunos pocos que dicen que es verdad que el comunismo es un sistema diabólico peroque permite un progreso económico. Decidles que vengan a Berlín.La libertad tiene muchas dificultades y la democracia no es perfecta. Pero nosotros no tenemosque poner un muro para mantener a nuestro pueblo, para prevenir que ellos nos dejen. Quierodecir en nombre de mis ciudadanos que viven a muchas millas de distancia en el otro lado delAtlántico, que a pesar de esta distancia de vosotros, ellos están orgullosos de lo que han hechopor vosotros, desde una distancia en la historia en los últimos 18 años.No conozco una ciudad, ningún pueblo que haya sido asediado por dieciocho años y que vivecon la vitalidad y la fuerza y la esperanza y la determinación de la ciudad de Berlín Occidental.Mientras el muro es la más obvia y viva demostración del fracaso del sistema comunista, todo elmundo puede ver que no tenemos ninguna satisfacción en ello, para nosotros, como ha dichoel Alcalde, es una ofensa no solo contra la historia, sino también una ofensa contra lahumanidad, separando familias, dividiendo maridos y esposas y hermanos y hermanas ydividiendo a la gente que quiere vivir unida.¿Cuál es la verdad de esta ciudad de Alemania? La paz real en Europa nunca puede estarasegurada mientras a un alemán de cada cuatro se le niega el elemental derecho de ser unhombre libre, y que pueda elegir un camino libre.En dieciocho años de paz y buena confianza esta generación de alemanes ha percibido elderecho a ser libre, incluyendo el derecho a la unión de sus familias, a la unión de su nación enpaz y buena voluntad con todos los pueblos.Vosotros vivís en una defendida isla de libertad, pero vuestra vida es parte de lo más importante.Permitirme preguntaros a vosotros como yo concluyo, elevando vuestros ojos por encima de los
  8. 8. peligros de hoy y las esperanzas de mañana, más allá de la libertad meramente de esta ciudadde Berlín y todos los pueblos de Alemania avanzan hacia la libertad, más allá del muro al día dela paz con justicia, más allá de vosotros o nosotros de toda la humanidad.La libertad es indivisible y cuando un hombre es esclavizado ¿quién está libre? Cuando todosson libres, ellos pueden mirar a ese día, cuando esta ciudad está reunida y este país y este grancontinente de Europa esté en paz y esperanza.Cuando ese día finalmente llegue y la gente del Berlín Occidental pueda tener una moderadasatisfacción en el hecho de que ellos están en la línea del frente casi dos décadas.Todos los hombres libres, dondequiera que ellos vivan, son ciudadanos de Berlín. Y por lo tanto,como hombres libres, yo con orgullo digo estas palabras “Ich bin ein Berliner”.Discurso de John Kennedy, Berlín, 11 de junio de 1963Després de llegir aquest document, podem analitzar-lo de la següent forma: • El seu origen es desenvolupa a partir de la creació del mur de Berlín, i d’aquesta manera, presentar a tothom la situació que paia Alemanya en aquell moment. Per tant, podem dir que prové d’una font primària. • Autor: John Kennedy, que en aquell llavors era el president dels Estats Units d’Amèrica. • Data: 11 de juny de 1963 • Connotacions ideològiques: la llibertat en el món en el que vivien, ja que una persona no és lliure si hi ha un mur que separa un país i una ciutat.El discurs que va fer John Kennedy a Berlín, quan aquesta encara estava dividida entreBerlín Occidental i Berlín Oriental, va ser una demostració de la discrepància quesentia ell i tot el poble nord-americà sobre el poder comunista d’aquella ciutat i quetambé afectava a tot el país d’Alemanya, ja que el que el comunisme demostrava eraque no hi havia llibertat, per què com pot ser un home lliure si està empresonat en unaciutat i no li deixen traslladar-se a l’altre costat del mur? Això no és llibertat. El que ensdiu John Kennedy és que hi ha molta gent al nostre món, al nostre voltant, que no ésconscient del que pot significar un món comunista, perquè creuen que no hi ha capdiferència i que ells mateixos podrien viure perfectament en un món comunista. Peròs’equivoquen, un món comunista comporta molts canvis en la societat i gairebétothom no estaria content amb la seva situació. Tot i que la democràcia no ésperfecta, no hi ha comparació amb el comunisme, ja que aquest ens prohibeix moltescoses, fins i tot la llibertat. Per tant, podem dir que les úniques persones que en aquellmoment comprenien perfectament les diferències entre un món i un altre, eren els
  9. 9. habitants de Berlin. Per aquesta raó, en John Kennedy, diu: “Jo sóc berlinès”, perquè ellcomprèn tot el que estan passant els berlinesos i també comprèn el que comportaviure en un món on el poder el té el comunisme.http://inep.org/content/view/2592/100/Després d’analitzar el discurs de John Kennedy, ens disposarem a llegir i analitzar el queen Jaime Rubio Rosales va ficar en el seu bloc sobre el tema que estem presentant: elmur de Berlín. Tot i així, ell l’anomena d’una altra manera: “El maldito muro de Berlín”.Amb aquest títol ja podem saber que aquest home no està molt d’acord amb aquestaseparació. El que ens presenta aquest personatge és les seves dues experiències alanar a Berlín, una quan hi havia el mur i l’altra quan ja va ser enderrocat. Després dellegir-lo, ho analitzarem i sabrem com ho va viure.El maldito muro de Berlín, por Jaime Rubio Rosales.He estado dos veces en el Muro de Berlín: una en el año 1981, cuando la Alemania comunistacelebraba el décimo aniversario de la construcción del muro como una forma de protegersecontra “la perniciosa influencia del mundo capitalista”. Y la otra este mismo mes, celebrandojusto todo lo contrario, o sea, el derribo del maldito muro haceEn ambos casos he estado acompañado de buenos amigos alemanes que sufrían viendo a supaís dividido por el telón de acero. Sin embargo, aquella primera visita tuvo su toque novelescoporque yo iba acompañado de un conocido periodista de Hamburgo, ciudad en la que yopasaba el verano. El me propuso que lo acompañara a Berlín mientras hacía un reportaje sobrela increíble mascarada montada por el régimen de Höenecker: ¡la celebración de décimoaniversario de la construcción del Berliner Mauer!Allí pude enterarme del negocio de la venta de alemanes incómodos para el régimencomunista, que eran vendidos a la RFA. Los precios variaban según la cualificación de cadauno: así, un ingeniero valía 50000 marcos, mientras que un cura sólo valía 5000. ¡Había que verlopara creerlo!Recuerdo que le dediqué un par de artículos a este tema en La Provincia y recogí estaexperiencia en mi novela “Misterio en Ripoche Street”. En esta misma novela describo la caídadel muro y hago una crítica al comunismo del Este europeo, mientras mis personajes pasan alotro lado y se meten en toda clase de líos.Pues bien, unos años más tarde, en un viaje a Praga fui invitado a conocer la BibliotecaNacional, que formaba parte de la antigua Universidad que los jesuitas fundaron en el S.XVII.¡Una auténtica joya del Barroco! Pero cuál sería mi sorpresa cuando un profesor de español dela Universidad se me acerca y me dice: “Señor Rubio, he leído su novela y me ha gustadomucho excepto en un detalle, ¡que su crítica al régimen comunista es muy light!”
  10. 10. Después supe que los praguenses nunca le perdonaron a los soviéticos que les invadieran consus tanques durante la Primavera de Praga y eso hizo acrecentar su odio al comunismo, un odioque se percibía en toda la ciudad.Y así llegamos a este Otoño cuando, en un viaje relámpago, estuve con mis antiguos amigosalemanes en uno de los actos iniciales que conmemoran el derribo del muro. Allí brindamos porla reunificación alemana con una buenas jarras de cerveza berlinesa.Després de llegir aquest document, el podem analitzar de la següent forma: • El seu origen és fer veure a tothom la injustícia de que hi hagi un mur de Berlín que separi una ciutat sencera i que, a més, es pugui, per exemple, vendre a la gent. Per tant, aquest text és una font primària, perquè pertany a un bloc. • Autor: Jaime Rubio Rosales, un escriptor i periodista llicenciat en filosofia i filologia moderna. • Data: 6 de Novembre de 2009 • Connotacions ideològiques: Aquest document pretén mostrar la injustícia del món, perquè ens mostra la passivitat que vivien en Berlín, quan, per exemple, es permetia vendre a una persona. I no sols això, sinó que depèn de la professió que tenien, els podien vendre per més o menys diners, demostrant que hi ha una important discriminació.Aquest assaig que va fer Jaime Rubio té l’objectiu de fer veure al món la injustícia quees vivia a Berlín quan encara hi havia el mur en peu. Com pot ser que s’accepti lacompra i venda de persones en el primer món? Ja ens sembla poc acceptable queaixò succeeixi en el tercer món, però representa que en el món en que vivim està moltmés desenvolupat i això no succeïa des de fa segles. A més, també podem observarque Praga tampoc estava molt conforme amb el comunisme, a causa de la sevainvasió a la Primavera de Praga, on els soviètics els van conquistar. Per aquesta raó,pensaven que la crítica d’aquest home era molt suau, ja que ells podrien haver ditmoltes més coses. Tot això ho va descobrir quan va viatjar a Berlín per primera vegadai quan va viatjar a Praga. En canvi, la segona vegada que va viatjar a Berlín, el mur jahavia estat enderrocat i les diferències entre les dues bandes de Berlín haviendesaparegut. En aquest cas, Jaime Rubio va veure com la destrucció d’aquestabarrera social provocava l’alegria de tot el poble berlinès. Això ens demostra quegairebé tot el poble de Berlín, per no dir tot el poble, estaven en contra de l’apariciód’aquest mur; i per tant, a favor de la seva destrucció. I com no estar-ho? Aquest murdestrossava famílies, ja que si una vivia en una part del mur; i l’altre membre de la
  11. 11. família vivia en l’altre part del mur, no es podien veure. I també podem parlar delstreballs, de les amistats…http://www.noticiasgrancanaria.com/2009/11/mi-experiencia-en-el-muro-de-berlin.html

×