7 treball franquisme

1,859 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,859
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
5
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

7 treball franquisme

  1. 1. Anna Garriga Aitor Rubio 1r batx B
  2. 2. Índex 1. Introducció 2. Què és una dictadura? 3. Triomf de les dictadures abans de l’espanyola 4. El franquisme, una dictadura a Espanya 5. Fotografies i anàlisis 6. Conclusions 7. Opinió personal 8. Bibliografia 2
  3. 3. 1 INTRODUCCIÓ1.1 Feixisme, Nazisme i totalitarismeDesprès de la primera guerra mundial, la democràcia es va estendregairebé per tot Europa. Però els problemes polítics, econòmics isocials van provocar la crisis dels sistemes democràtics. Lademocràcia va retrocedir en els països europeus on hi havia pocatradició democràcia i s’hi van anar imposant dictadures nacionalistesde dretes.La revolució Russa del 1917, va contagiar l’anhel d’esquerres i eldesenvolupament de dretes conservadores, antidemocràtiques inacionalistes. Les societats europees van patir un procés deradicalització molt exalarat.Van caracteritzar pel rebuig violent del sistema parlamentari liberal,per un odi envers al socialisme i al comunisme, per unultranacionalisme exentutat, que exalçava el mite de la nació i de laraça, del culte a la violencia i la movilització de les masses pel poderd’un lider. Algun exemples: el feixisme a Italia i el nazisme aAlemanya que va implantar un nou model de dictadura totalitaria.1.2 FeixismeEl feixisme es una ideologia moviment polític que va sorgir a l’Europad’entreguerres.El feixisme es pot definir com un regim, que per sobre de tot es unaforma de govern autoritària.El primer país on es vas instaurar el feixisme va ser Itàlia, durantquasi 30 anys, sota el comandament de Beníto Mussolini.La principal característica dels règims de tipus feixista és que elnacionalisme es radicalitza i es porta a les seves últimsconseqüències. La nació es posa per sobra de l’individu, negant a 3
  4. 4. aquests fins i tot els seus drets més elementals, els Drets Humans.Lindividu ha de servir a la nació i mitjançant la demagògia això esrevesteix de progressisme i un cert aire revolucionari ja que nació ipoble sidentifiquen, de manera que el servei a la nació es presentacom la preeminència del conjunt de la població sobre els interessosindividuals. Com a conseqüència daquest nacionalisme portat alextrem, una altra característica és el totalitarisme. LEstat,manifestació institucional de la nació, està present en tots elsaspectes de la vida dels seus habitants, incloent-hi els més privats. Hiha una absoluta manca de llibertat i el concepte de ciutadania, ambtot el que això comporta en els règims liberals, és novamentsubstituït pel de servitud com en lAntic Règim, encara que en aquestcas és servitud a la nació, el règim i el seu líder i no a un monarca.Una altra característica del feixisme és el seu menyspreu tant pelsrègims parlamentaris com pel comunisme. El feixisme es presentacom la tercera via entre tots dos.Una altra característica del feixisme es que, amb el seu caràcternacional, pretén ser el moviment de tothom i és un autènticmoviment de masses on aconsegueix el poder.A Itàlia i Alemanya arriba al poder amb el suport popular, a Itàliaamb la Marxa sobre Roma i a Alemanya mitjançant una victòriaelectoral. A Espanya hi arriba per la força, mitjançant una victòriamilitar en la Guerra Civil. 4
  5. 5. 1.3 Ideologia feixistaEl feixisme es una ideologia i un corrent polític que va sorgir al’Europa d’entreguerres. El feixisme es un moviment ideològic i políticd’ultra dreta.Les característiques principals de la ideologia feixista, es resumeixenen quatre: • Culte a un líder (duce, führer o caudillo a Espanya): exaltació d’un líder carismàtic que concentra tots els poders en la seva persona. • L’exaltació de l’Estat: L’interès de l’Estat està per sobre de l’interès de l’individu. • El rebuig del liberalisme i de la democràcia: nega el principi de la igualtat entre els ciutadans. • Desconfiança en la raó: exalça els element irracionals de la conducta humana.1.4 Les J.O.N.S.Fou un partit polític dideologia propera al feixisme fundat el 4doctubre de 1931 per Ramiro Ledesma Ramos i Onésimo Redondo.Aglutinava els elements fins aleshores congregats entorn de la revistaLa Conquista del Estado i la Junta Castellana de Actuación Hispánica.i constituí el primer intent orgànic del feixisme de lestat espanyol,amb influències del nacional-socialisme però fou un grup forçaminoritari. Reclamaven la creació dun estat on els treballadors fossinla pedra fonamental i lobjectiu fos lengrandiment i unitat de la Pàtria(Espanya). Les J.O.N.S són considerades dideologia nacional-revolucionària per buscar la revolució social i dotar-la desperitnacional que mantingués el poble com a sostenidor del nou Estat. 5
  6. 6. 2. Què és una dictadura?La dictadura és una forma de govern en la qual el poder es concentraentorn de la figura d’un sol individu (dictador), generalment a travésde la consolidació d’un govern de facto, que es caracteritza per unaabsència de divisió de poders, una propensió a exercitararbitràriament el comandament en benefici de la minoria que larecolza, la inexistència de cap consentiment per part dels governats ila impossibilitat que a través d’un procediment institucionalitzatl’oposició arribi al poder.Trobem diferents tipus de dictadura, la dictadura autoritària,totalitària i la feixista.La dictadura autoritària es diferència de la dictadura totalitària perquèla autoritària: • No té una ideologia tan elaborada, lexalçament del líder es fa de forma merament propagandística. • No busca el suport de les masses, només sotmetre-les. • La seva meta última no és realitzar grans canvis en la societat sinó únicament imposar el seu poder sobre la mateixa.El totalitarisme es diferencia de lautoritarisme en el grau dintensitaten la qual es manifesten alguns dels seus elements comuns: • Concentració de poder en una sola persona o grup molt reduït, usualment un partit polític o moviment, que pot fins i tot conduir al culte a la personalitat del líder. • Justificació de lactuació política mitjançant una doctrina global que es manifesta en totes les esferes de lactuació humana: economia, cultura, família, religió. • Ús sistemàtic del terror, per mitjà duna policia secreta per eliminar la dissidència o oposició. • Ús dels camps de concentració per aïllar loposició i enemics del règim. 6
  7. 7. • Mentre lautoritarisme busca apaivagar els dissidents i evitar les seves expressions en públic, el totalitarisme en canvi buscar no sol apaivagar sinó també extirpar les formes de pensament oposades, mitjançant ladoctrinament i la remodelació de les mentalitats.Lelement essencial que comparteixen les dictadures totalitàries és lavoluntat de convertir la política estatal en un mecanisme percontrolar totes les esferes de lactivitat humana i ocupar tot lespaisocial.La dictadura feixista es caracteritza, per totes les seves ideologies,els seus pensaments.Les tres dictadures feixistes més importants han sigut: • La Italiana, amb Benito Mussolini que inaugura el model. • L’Alemanya, amb Adolf Hitler, que la va portar fins a les últimes conseqüències. • L’Espanyola, amb Francisco Franco. Va ser la que més va durar. 7
  8. 8. 3. El triomf de les dictaduresLa democràcia només va subsistir als països en què estavaestablerta, els quals eren: França,El regne Unit, Països baixos,Suïssa, Dinamarca, Noruega, Suècia, Finlàndia i Txecoslovàquia.Algunes experiències noves van assegurar el funcionament de lesinstitucions. El capitalisme es va reformar i es va incrementar elpaper econòmic de l’estat i es van integrar socialistes al jocparlamentari.A la resta d’Europa, la crisi econòmica i la inestabilitat de lesdemocràcies va coincidir amb l’èxit del partit nazi, amb Hitler al podera Alemanya el 1933 i va donar un impuls als moviments feixistes. Alspaïsos de l’Europa central, oriental, Balcànica, i mediterrània, tenienpoca tradició democràtica, el sistema parlamentari va fracassar i esvan imposar dictadures nacionalistes radicals de dretes entre el 1922i el 1939.Es van imposar dictadures plenament feixistes. 8
  9. 9. 4. El franquisme, una dictadura a Espanya4.1 Com va arribar Franco a EspañaFrancisco Franco va ser un militar dictador espanyol, colpistaintegrant del pronunciament militar del 1936 que va desembocar enla guerra civil .Va ser investit com a Cap Suprem del bàndol revoltat l1 doctubre de1936, exercint com a Cap dEstat dEspanya des del final del conflicte,fins que va morir el 1975. Líder del partit únic Falange EspanyolaTradicionalista i de les JONS, va ser inspirador del moviment ideològictotalitari en els seus inicis, dictatorial després, conegut comfranquisme. Aglutinar al voltant del culte a la seva persona, adiferents tendències del conservadorisme, del nacionalisme i delcatolicisme oposades a lesquerra política i al desenvolupament deformes democràtiques de govern. 9
  10. 10. 4.2 El govern i les lleis d’ Espanya en temps del franquismeDesprés de la guerra Civil a Espanya s’instaura un nou règim polític.Francisco Franco té el poder de legislar sense el consentiment delConsell de Ministres i sense les Corts. Franco obté el poder de laFalange, l’exèrcit i l’església. Tenia el suport de la burgesia i esdepreciava el treball burocràtic, amb que la corrupció s’instal·là deforma habitual de govern.El règim contenia una sèrie de lleis que li van donar l’aparença delegalitat,aquestes lleis son: el Fur del Treball, de 1938, la lleiConstitutiva de les Corts, de 1942, el Fur dels Espanyols, de 1945, lallei del referèndum, de 1947, la llei de Principis Fonamentals deMoviment, de 1958, i la llei orgànica del Estat, de 1967.El fur del treball: Tractava la regulació de la jornada laboral i deldescans, es crea la Magistratura del Treball i així mateix es creen elssindicats verticals, que són aquells que agrupaven per igual a patronsi obrers, tots dos subordinats a les decisions de lEstat. Alguns delspunts d’aquesta llei eren:Per ser essencialment personal i humà, el treball no pot reduïr-se aun concepte material de mercaderia, ni ser objecte de transaccióincompatible amb la dignitat personal de qui el presti.El dret de treballar és conseqüència del deure imposat a lhome perDéu, per al compliment dels seus fins individuals i la prosperitat igrandesa de la Pàtria.El treball, com a deure social, serà exigit inexcusablement, enqualsevol de les seves formes, a tots els espanyols no impeditsestimant-tribut obligat al patrimoni nacional.El treball constitueix un dels més nobles atributs de jerarquia i 10
  11. 11. dhonor, i és títol suficient per exigir lassistència i tutela de lEstat.Servei és el treball que es presta amb heroisme, desinterès oabnegació, amb ànim de contribuir al bé superior que Espanyarepresenta.Tots els espanyols tenen dret al treball. La satisfacció daquest dretés missió primordial de lEstat.LEstat es compromet a exercir una acció constant i eficaç en defensadel treballador, la seva vida i el seu treball.LEstat mantindrà el descans dominical com a condició sagrada en laprestació del treball.Declarat festa nacional el 18 de juliol, iniciació del Gloriós Alçament,es considera, a més, com a Festa dExaltació del Treball.La retribució del treball serà, com a mínim, suficient per aproporcionar al treballador i la seva família una vida moral i dignaLEstat fixarà bases per a lordenació del treball, amb subjecció a lesquals sestabliran les relacions entre els treballadors i les Empreses.A través del Sindicat, lEstat tindrà cura de conèixer si les condicionseconòmiques i de tot ordre en què es realitza el treball són les que enjustícia corresponen al treballador.LEstat vetllarà per la seguretat i continuïtat en el treballLEstat tindrà cura especialment leducació tècnica del productoragrícola, capacitant per realitzar tots els treballs exigits per cadaunitat dexplotació. 11
  12. 12. El capital és un instrument de la producció.El benefici de lEmpresa, atès un just interès del Capital, saplicaràamb preferència a la formació de les reserves necessàries per a laseva estabilitat al perfeccionament de la producció i al millorament deles condicions de treball i vida dels treballadors.LEstat perseguirà implacablement totes les formes dusura.La producció nacional constitueix una unitat econòmica al servei de laPàtria .La disminució dolosa del rendiment en el treball haurà de ser objectede sanció adequadaLEstat reconeix la iniciativa privada com a font fecunda de la vidaeconòmica de la Nació.LEstat reconeix i empara la propietat privada com a medi natural peral compliment de les funcions individuals, familiars i socials. Totes lesformes de propietat queden subordinades a linterès suprem de laNació, el intèrpret és lEstat.LOrganització Nacional Sindicalista de lEstat sinspirarà en elsprincipis dUnitat, Totalitat i JerarquiaAl sindicat correspon conèixer els problemes de la producció iproposar les seves solucions, subordinada a linterès nacional. Elsindicat vertical podrà intervenir Per mitjà dòrgans especialitzats enla reglamentació, vigilància i compliment de les condicions de treball.Correspon als sindicats subministrar a lEstat les dades necessàriesper elaborar les estadístiques de la seva producció. 12
  13. 13. LEstat ha de dictar les oportunes mesures de protecció del treballnacional en el nostre territori i, mitjançant tractats de treball ambaltres potències, tindrà cura demparar la situació professional delstreballadors espanyols residents a lEstranger.Llei constitutiva de les corts: La seva funció principal era elaborar iaprovar les Lleis, sense perjudici de la sanció.El fur dels espanyols: en aquesta llei sestablien els drets delsespanyols, els drets humans, llibertats i deures dels espanyols.Llei del referèndum: Aquesta llei dóna suport a la participació delsciutadans espanyols en les feines de l’Estat, contribuïts per lesfamílies, els sindicats i promulgant les vuit lleis bàsiques del règimfent convivència i voluntat en la nostra nació. Alguns dels articlessobre el referèndum són:Quan la transcendència de determinades lleis ho aconsellin o linterèspúblic ho demani, podrà el Cap de lEstat, per a millor servei de laNació, sotmetre a referèndum els projectes de lleis elaborats per lesCorts.El referèndum es durà a terme entre tots els homes i dones de laNació majorsSautoritza el Govern per dictar les disposicions complementàriesconduents a la formació del cens i execució daquesta LleiAixí ho disposo per aquesta Llei, donada a Madrid a 22 octubre de milnou quaranta-cinc.Llei dels principis dels moviments Nacionals: Son els principis en elsquals estava basat el règim, els ideals de Pàtria, família i religió,juntament amb el màxim respecte de les Lleis Fonamentals i a la 13
  14. 14. Monarquia de tipus conservadora que en teoria havia a lEspanya delmoment. Aquesta llei es basava en tres principis: doctrinals, orgànicsi programàtics.Llei orgànica de l’Estat: Aquesta llei era necessària per donar unaaparença democràtica al règim franquista.Es basa en la separació de càrrecs de Cap de lEstat i Cap de Govern,encara que això no va impedir que Franco seguís ostentant els dosfins a 1972, quan les Corts van triar com a President del Govern aLuis Carrero Blanco que va ser assassinat per ETA el 1973 i al que vasubstituir Carlos Arias Navarro.Un altre punt important és laugment del nombre de diputats deles corts.- Assentament de la institució monàrquica a Espanya- Creació de la figura del procurador familiar.- Contemplació de la possibilitat de crear associacions polítiques. 14
  15. 15. 4.3 El sistema social del FranquismeLa societat del règim de franco era una societat dividida en cincgrups: L’exèrcit el qual era un instrument de repressió i eral’encarregat de la formació ideològica. Tots els homes espanyols erenobligats a prestar servei militar(fer la mili).Un altre grup important era l’església, la qual treballava la legitimaciódel règim en l’exterior i a dins la societat. La societat eraextremadament cristiana en la qual reprimia sobretot a les donesdient que gairebé tot era pecat. Les dones i les nenes havien d’anartapades de cap amb un mocador que els cobris tot el cabell, haviend’anar amb mitges, faldilles que tapessin els genolls i màniga curtade manera que les espatlles quedessin cobertes.La societat en si es dividia en dos grans grups: La burgesia i lesclasses mitjanes rurals.La burgesia era el bàndol més tradicional i el que donava suport a lesoligarquies financeres i industrials. Aquesta burgesia donava suport ala política proteccionista i per això el règim va permetre fer moltsdiners en el mercat negre i en l’Estraperlo.Dinns d’aquest grup hi pertany la petita burgesia,la qual vivia ambuna certa còmode estabilitat. Era corrupta.La classe social mitjana vivia en males condicions. Vivia gràcies aldesenvolupament i per l’èxode rural.Van passar per una situació economico-laboral molt difícil plenad’inseguretat i feblesa. ES van aferrar en sindicats verticals i poc apoc es va anar convertint en un proletariat industrial.Cau estrepitosament el preu de la mà dobra. Amb eldesenvolupament augmenta la preparació tècnica del proletariat, per 15
  16. 16. al qual es fan plans destudi de formació professional, però la majoriadel proletariat rural, que no troba feina, emigra a lestrangerLes fortes migracions, les quals van superar els dos milions deemigrats i aquesta va provocar que disminuís l’atur.La societat estava molt reprimida. El sentiment que la dictaduraprovocava principalment era la por. 16
  17. 17. 4.4 La educació, l’economia i la indústriaLeducació queda en mans privades, el que vol dir en mans delcatolicisme militant més integrista. El clergat és lúnicainfraestructura prou organitzada, i amb vocació, per estructurarleducació.També leducació se centra en un paper de formació ideològica,mitificant la història, la geografia i la religió, que es converteixen enles principals matèries del currículum, és la formació de lesperitnacional. Sexalten les idees feixistes i la figura de Franco, com serprovidencial.Existeix en el país una alarmant manca descoles, sobretot en el medirural. Les escoles que hi ha són de primària, unitàries i senserecursos. Tot això fa augmentar la taxa danalfabetisme, real ifuncional, que arriba a cotes alarmants. Els índexs descolaritzaciósón molt baixos, i leducació és més que un vehicle de cultura unaforma dadoctrinar al poble.A remeiar aquesta situació ve la llei general dEducació de 1956 deJoaquín Ruiz Giménez, però es troba amb loposició dels grups mésreaccionaris, i amb prou feines es pot dir que canviï alguna cosa mésque leducació secundària, cap a temes més tècnics.El canvi real arriba el 1970 de la mà de José Luis Villar Palasí i la lleigeneral dEducació, que dóna resposta a una societat que haviacanviat radicalment gràcies al desenvolupament econòmic malgrat elsintegristes més durs del règim.Les escoles eren molt tradicionals. Els nois estaven separats de lesnoies. L’idioma oficial era el Castellà. Els cursos eren: Tres anys deparvulari, tot i que no era obligatori començar l’escola als tres anys,sinó que es podia començar als cinc.Després ja es passava a primària. Fins a tercer en el qual a final decurs es feia una revalida per entrar a quart. El següent curs era 1r 17
  18. 18. batxillerat fins a quart, que era el batxillerat elemental. Despréscinquè i sisè que era el batxillerat superior. A finals de sisè també esfeia un revalida per obtenir el títol.Com que l’escola era obligatòria fins els catorze anys, després de sisèja et podies posar a treballar, però si volien continuar estudiantentraves a COU ( curs d’orientació universitària). Només era un anyd’estudi.Les noies eren obligades a fer una assignatura que es deia “Laboresdel hogar” en la qual les ensenyaven a cosir, netejar, cuinar i engeneral a com portar una llar. Els homes havien de fer el FEM (formació de l’esperit nacional, que era en general política.En les aules es podia castigar severament. Els professors estavenautoritzats a pegar un alumne si el seu comportament era intolerable.Normalment es pegava amb un regle o amb fuet.Leconomia durant el període del franquisme es dóna un certdesenvolupament demogràfic, impulsat pel creixement econòmic delúltima fase règim.Espanya va ser el primer país, després de Mèxic, que va fer un pla deconcentració.El 1951 el ministre dAgricultura, Rafael Cabestany, eleva els preusagrícoles, crea una xarxa de sitges i impulsa uns plans de colonitzaciói repoblació forestal.Els grans propietaris són els més bel·ligerants contra la concentració.En la indústria els preus industrials cauen, així com la capacitat deconsum de la població.Hi ha una forta dependència tecnològica de lexterior, que en unprimer moment és escassa. Durant els primers anys es tendeix alautoabastiment, però Espanya no té gairebé tot. 18
  19. 19. Per superar la situació, lEstat es fa càrrec dels sectors que consideraestratègics. Es crea ENSIDESA el 1950, HUNOSA el 1954, SNIACE el1939, lINI, RENFE, etc.Els preus industrials sincrementen i es liberalitzen els mercats.El 1964 es llança el tercer pla de desenvolupament. Leconomia esplanifica i simpulsen els pols de desenvolupament, que concentrenles inversions industrials.Tres són les bases del desenvolupament espanyol: la construcció, elturisme i les divises de lemigració. 19
  20. 20. 5. Fotografies i anàlisi1. En aquesta imatge veiem dos nens amb la mà dreta alçada, símbol del franquisme en honor al caudillo i a la pàtria. Suposem que aquesta fotografia va ser feta durant els anys 40-50 perquè podem veure que els nens ja estaven acostumats a veure la imatge de Franco amb respecte.2. La segona fotografia fa referència a un dels trets característics de l’Espanya en temps del franquisme, que era el maxisme de vegades extrem que es duia a terme a cada casa. Moltes vegades la dona era maltractada i humiliada públicament i sempre s’havia de callar perquè si anava a la policia i ho deia, no hi posaven remei perquè el maltracte estava ben vist. 20
  21. 21. 6. Conclusions • La dictadura franquistava ser influenciada pel feixisme italià dictat per Mussolini. • Les represions eren molt dures. • La jornada laboral del proletariat era bastant llarga i els propietaris tenien una bona vida. • L’educació era molt severa, tradicional i molt religiosa. • Societat maxista. • La ramaderia i l’agricultura van impulsar l’economia del país. • La construcció i la tecnología van impulsar la indústria del país. 7. Opinió personalFent aquest treball hem après molt sobre el franquisme. Hem aprèscom funcionava el govern de Franco, quines lleis van ser les mésimportats, com vivia la societat del moment, quins eren els cursosescolars en el transcurs de la dictadura i què va impulsar la economiai la indústria del país.Les fotografies i el treball en han fet endinsar-nos en els anys 40- 60i en imaginar-nos com era viure una dictadura i tot el quecomportava. 21
  22. 22. 6. Bibliografiahttp://club.telepolis.com/pastranec/rt53.htmhttp://www.historiasiglo20.org/HE/15b-2.htmhttp://www.wikipèdia.catLlibre de text d’història del món contemporaniEnciclopèdia: Història de catalunya volum VII 22

×