Treball sobre motors tèrmics

1. Motors tèrmics Per David Madrid i Victor Ceamanos

3. Els motors es poden classificar segons: Si el fluid és condensable (aigua) o no condensable (aire). Si el procés és de combustió externa o interna. Motors de combustió interna En les màquines de combustió interna, són els gasos de la combustió els quals circulen per la pròpia màquina. En aquest cas, la màquina serà necessàriament de cicle obert, i el fluid motor serà l’aire (no condensable) emprat com comburent en la combustió. Motors de combustió externa Si la combustió es externa, el calor de la combustió es transfereix al fluid a través d’una paret, per exemple en un intercanviador de calor. Aquest tipus de màquines no exigeix un procés de combustió, como suceeïx en les instal·lacions nucleares. Donat que el fluid del motor no sofreix degradació, aquestes màquinas poden ser de ciclo tancat, al que actualment es tendeix per raons econòmiques. Classificació dels motors tèrmics

4. Motors de combustió interna Motors rotatius El motor rotatiu va ser un dels primers tipus de motors de combustió interna en el qual el cigonyal roman fix i gira el motor sencer al seu al voltant. El disseny va ser molt usat en els anys anteriors a la Primera Guerra Mundial i durant aquesta per a propulsar avions, i també en alguns de les primeres actuacions i motocicletes. Una turbina de gas , és una turbomàquina motora, el fluid de la qual de treball és un gas. Com la compressibilitat dels gasos no pot ser menyspreada, les turbines a gas són turbomàquines tèrmiques. Comunament es parla de les turbines a gas per separat de les turbines ja que, encara que funcionen amb substàncies en estat gasós, les seves característiques de disseny són diferents, i, quan en aquests termes es parla de gasos, no s'espera un possible canvi de fase, en canvi quan es parla de vapors sí. Les turbines de gas són usades en els cicles de potència com el cicle Brayton i en alguns cicles de refrigeració . Turbina de gas

7. Funcionament Fase d'admissió-compressió : El pistó es desplaça cap amunt des del seu punt mort inferior, en el seu recorregut deixa oberta la “lumbrera” d'admissió. Mentre la cara superior del pistó realitza la compressió en el cilindre, la cara inferior succiona la barreja d’aire-combustible a través de la “lumbrera”. Fase de potència-escapament: En arribar el pistó al seu punt mort superior es finalitza la compressió i es provoca la combustió de la barreja gràcies a una espurna elèctrica produïda per la bugia. L'expansió dels gasos de combustió impulsa amb força el pistó que transmet el seu moviment al cigonyal a través de la biela. En el seu recorregut descendent el pistó obre la “lumbrera” d'escapament per expulsar els gasos de combustió i la “lumbrera” de transferència per la qual la barreja aire-combustible passa del càrter al cilindre. Quan el pistó arriba al punt inferior, comença a ascendir de nou, es tanca la “lumbrera” de transferència i comença un nou cicle. Motor 2-T

9. Motors d’explosió 4Temps