2. La forma del verb
Els verbs estan compostos per un lexema o arrel
que és invariable en els verbs regular i variable
en els irregulars. Ens dóna la informació del
significat.
I per un morfema que és variable i ens dóna tota
la informació gramatical.
Jug-o
Jug-aré
3. Morfemes verbals
Persona: qui realitza l’acció. 1º, 2º o 3º personal.
Nombre: plural o singular.
Temps: present, passat o futur.
Mode:
Indicatiu: accions reals.
Subjuntiu: accions desitjades, dubtoses, o irreals.
Imperatiu: ordres.
Aspecte: perfectiu (acabat)/ imperfectiu
(inacabat)
Veu: activa (el subjecte fa l’acció) o passiva (el
subjecte rep l’acció).
4. Hi ha 3 formes verbals especials que no segueixen
la pauta de morfemes verbals anteriors:
INFINITIU: Acaben en –r o –er (cantar)
GERUNDI: acaben regularment en –nt (cantant)
PARTICIPI: acaben regularment en –t (cantat)
5. La conjugació verbal
El conjunt de verbs catalans es classifiquen en
tres grans grups segons la seva terminació:
1a conjugació: acaben en –ar
2a conjugació: acaben en –er / re.
3a conjugació: acaben en –ir.
Hi ha una única excepció: els verbs dir i dur
pertanyen a la 2a conjugació.
6. Perífrasis verbals
Son agrupacions de verbs, molts cops mitjançant
preposicions que tenen un significat propi.
El primer verb es conjuga, mentre que el segon pot
ser un infinitiu, un gerundi o un participi.
Anar a + infinitiu: vaig a jugar; aniré a cantar.
Estar+ gerundi: estic anant; estic jugant.
Tenir + participi: tinc fet; tinc guanyada.
7. TIPUS DE VERBS
Els verbs poden ser:
Copulatius: Són buits de significat. Ser, estar i
semblar.
Predicatius: tenen significat.
Transitius (Sí CD) / intransitius (no CD)
Personals (tenen subjecte)/impersonals (no tenen subjecte)
Pronominals (tenen un pronom enganxat a ell
obligatòriament: enamorar-se
