1. CATALÀ
Són paraules variables que expressen accions, estats o processos. Formen el nucli del
predicat, i poden tenir complements o no, també ens marquen la presència o no del
subjecte.
Els verbs es poden classificar per les formes que prenen (morfològicament). I cal tenir en
compte :
1.- Formes no personals, no estan associades a cap persona gramatical.
▪ Infinitiu, acaba en –r. És la que serveix per anomenar al verb, és la forma que
figura al diccionari i permet assignar-lo a una conjugació. Té valor substantiu.
(cantar)
▪ Participi , acaba en –at/ada. Forma oracions adjectives, pot actuar com adjectiu,
complementant un nom o el verb. (cantat, cantada, ..)
▪ Gerundi, acaba en –nt. En general pren la funció d’adverbi. La seva acció ha de
ser anterior o simultània a la del verb principal. (cantant)
2.- Formes personals estan associades a persones gramaticals.
o La persona
▪ 1era. ..... Jo (singular).................. nosaltres (plural) . Emissor
▪ 2ona. ..... Tu (singular) .................vosaltres (plural). Receptor
▪ 3era...... Ell/ella (singular) ......... Ells/elles (plural). Altres
o El Temps verbal, és el conjunt de les sis formes que comparteixen el temps i el mode.
Poden ser simples o compostos i perifràstics.
▪ Present, passa en aquest moment, quan expliquem el fet.
● Present d’indicatiu. Indica una acció en el moment que s’anuncia, present
actual, o un fet que es repeteix habitualment (El poder corromp) o per
donar-li més vivesa a la narració, (Amb l’Oda a la Pàtria comença a
manifestar-se la personalitat catalana) o expressar un passat o futur
molt pròxim (Ara vinc i tot seguit estic amb tu)
● Perfet d’indicatiu. Indica una acció passada i ja acabada en el passat,
l’acció es produeix en temps actual.
▪ Passat, fa temps que ha succeït.
● Imperfet d’indicatiu. Indica la duració de l’acció en el passat, un fet
habitual, o que succeïa en un moment determinat. ( En Pere ballava al
casament)
● Plusquamperfet. Indica una acció acabada en el moment passat. ( Ja
havia visitat en aquest poble)
● Passat simple. Pot expressar un fet actual, general o repetitiu. El mateix
indica la seva forma perifràstica (anar+ infinitiu). (Va anar en bicicleta)
● Passat anterior. Indica una acció repetitiva en el passat ( Quan vam
haver comprat tots els regals, vam tornar a casa )
▪ Futur, que passarà.
● Simple. Que és realitzarà (quan ho acabaràs), manament o obligació
(Aquest trimestre treballaràs més)
● Compost. Acció futura anterior a un altra que encara no s’ha produït.
Tenen un valor relatiu quan depenen d’un altra (quan arribaràs jo ja hauré
sortit)
▪ Condicional,
1
2. CATALÀ
● Simple present de cortesia (què tindria caramels?) la probabilitat,
possibilitat o suposició.
● Compost probabilitat, possibilitat o suposició en el passat. (ell hauria
hagut de pensat en les conseqüències)
o Mode, com se’ns presenta l’acció.
● Indicatiu, presenta l’acció com a real, independentment del temps.
● Subjuntiu, expressem un desig o presenten una hipòtesi o suposició,
quelcom que no és real.
● Imperatiu, presenta l’acció com una ordre.
Els verbs poden ser :
♦ Regulars segueixen un model al conjugar-los. Hi ha tres conjugacions o models:
▪ 1ra. Conjugació verbs acabats en -ar. Ex: ballar, saltar,...
▪ 2ona. Conjugació verbs acabats en –er o –re. Ex: prendre, córrer, ...
▪ 3era. Conjugació verbs acabats en –ir. Ex : dormir, ...
♦ Irregulars, aquells que tenen variacions ortogràfiques i que no segueixen el models, per
poder saber com es conjuguen podem utilitzar els llibres de verbs ( Xurriaguera o
altres), o el edu365 o XTEC ( a internet).
♦ Personals ,porten subjecte que qui fa l’acció o l’estat o el procés del verb. Aquests es
conjuguen sis persones.
♦ Impersonals, no tenen subjecte que faci l’acció i només tenen la forma conjugada de la
tercera persona del singular. Aquest verbs són haver-hi (ex: hi ha, hi han ) i els verbs
que fan referència a fenòmens meteorològics (ex: ploure, nevar, ...).
♦ Pronominals, verbs que es conjuguen acompanyats d’un pronom personal reflexiu.
Perifrasis verbals. Donen uns valors i matisos especials als verbs principals.
Formats per : verb auxiliar + verb principal.
o haver de + infinitiu.- té sentit d’obligació. (Has de portar els llibres a l’institut)
o Deure+ infinitiu.- valor de probabilitat. (La Carme deu estar a punt d’arribar)
o Anar + infinitiu .- que volem realitzar-lo immediatament. (Anava a escriure’t,quan has
trucat)
o Tornar a + infinitiu.- repetició. ( va tornar acomiadar-se amb llàgrimes als ulls)
o Estar , anar seguir + gerundi .- valor repetitiu, acció que dura o es repeteix.
(Està dormint, va estudiant,...)
o Deixar, quedar + participi .- indiquen una conseqüència present d’una acció ja feta.
(La qüestió havia quedat resolta en poca estona)
o Tenir + participi.- indica una acció realitzada per efecte d’una acció anterior. (tenien
previst arribar més d’hora)
o Poder + infinitiu .- indica possibilitat. (Pots comprar si cobres aquest mes)
o Acabar de + infinitiu.- indica temporalitat. (S’acaba de para l’autobús)
2
