1. LA RESILIENCIA UNA CURSA AL LLARG DE LA NOSTRA VIDA Jordi BermúdezMartos Psicologia del desenvolupament en l’edat escolar 2n Magisteri, curs 2009-2010 Professora: Carme Solé Resano
2. Origens del terme Resilio Tornar enrera, tornar d’un salt, rebotar. És un terme relacionat amb la metal·lúrgia i que descriu la capacitat que tenen certs materials per tornar al seu estat original després de rebre una forta pressió.
3. La metàfora de la resiliència Aquest terme s’ha adaptat a les ciències socials per a caracteritzar aquelles persones que, malgrat néixer i viure en situacions d’alt risc, es desenvolupen psicològicament sanes i amb èxit (Rutter 1993)
4. Un canvi de paradigma No totes les persones en situació de risc pateixen malalties o afectacions , sinó que alguns superen la situació de trauma i de vegades surten enfortits. Aquesta capacitat és la resiliència, i ha provocat un canvi de la visió de la capacitat humana de superació: MODEL DE DESAFIAMENT I FORTALESA MODEL DE RISC I PERJUDICI
5. CONCEPTE DE RESiliència El concepte de Resiliència sorgeix dels estudis d’E.E. Werner i Ruth Smithentorn a l’epidemiologia social a l’illa de Hawai (1992). Al llarg de 32 anys, va estudiar la situació de 500 persones sotmeses a condicions de vida marcades por la pobresa extrema, situacions de estrès, dissolució del vincle parental, alcoholisme, abús, etc. Tot i aquestes situacions, molts nens superaven les adversitats i es construïen el seu futur com a persones. Werner va assenyalar que l’afecte i l’amor rebut estava a la base d’aquests desenvolupaments exitosos. Kobasa i Maddivan desenvolupar el concepte estudiant persones amb una personalitat que els protegia de fets vitals negatius: Persones amb gran sentit del compromís. Forta sensació de control dels esdeveniments. Més oberts als canvis a la vida Interpreten les experiències estressants i doloroses com a una part més de l’existència
6.
7. DEFINICIONS DE RESILIÈNCIA Capacitat de l’ésser humà per fer front a les adversitats de la vida, superant-les i inclusiu, ser transformats per elles (Grotberg, 1995). La resiliència és una combinació de factors que permeten a un nen/a, a un ésser humà, afrontar i superar els problemes I les adversitats de la vida, i construir sobre ells (Suárez Ojeda, 1995)
8. DefiniciOns de resiliència La resiliència és un procés dinàmic que te per resultat l'adaptació positiva en contextos de gran adversitat (Luthar ) “…Todos nacemos con una resiliencia innata, y con capacidad para desarrollar rasgos o cualidades que nos permiten ser resilientes, tales como el éxito social (flexibilidad, empatía, afecto, habilidad para comunicarse, sentido del humor y capacidad de respuesta); habilidad para resolver problemas (elaborar estrategias, solicitar ayuda, creatividad y criticidad); autonomía (sentido de identidad, autosuficiencia, conocimiento propio, competencia y capacidad para distanciarse de mensajes y condiciones negativas); propósitos y expectativas de un futuro prometedor (metas, aspiraciones educativas, optimismo, fe y espiritualidad)…” (Benard, 1991).
9. DefiniciOns de resiliència “…La resiliència és la capacitat d’una persona o d’un sistema social de viure bé i desenvolupar-se positivament tot i la presència de condicions de vida difícils…” (VANISTENDAEL STEFAN, 1996)
10. DEFINICIÓ CONSENSUADA Totes aquestes definicions i d’altres, coincideixen en destacar que la resiliència és: la capacitat d’una persona o d’un grup, per desenvolupar-se de manera òptima, malgrat la presència d’esdeveniments desestabilitzadors i condicions de vida difícils. Es a dir, malgrat reconèixer que existeixen problemes la persona busca abordar-los d’una forma constructiva a partir dels seus recursos personals i de la interrelació amb el seu entorn.
11. PRINCIPIS DE LA RESILIÈNCIA No és una capacitat absoluta, ni estable, ni té límits…, pot durar tota la vida La resiliència pot ser fomentada Està fonamentada en la interacció de la persona amb l’entorn És una capacitat universal
12. COMPONENTS DE LA RESILIÈNCIA La resistència a la destrucció Capacitat per reconstruir sobre circumstàncies o factors adversos
13. FACTORS DE RISC I CONDUCTES DE RISC Factors de Risc: Qualsevol característica o qualitat d’una persona o comunitat que comporta molt probablement un perjudici per la salut Conductes de Risc: Accions ja siguin actives o passives que comporten perill pel benestar o que provoquen conseqüències negatives per a la salut i comprometen el desenvolupament.
14. Alguns factors de risc Pobresa Negligència dels pares Violència familiar Fracàs escolar Addiccions Catàstrofes naturals Oferta massiva de consumisme Desocupació Discriminació Carència de xarxes de recolzament Absència de projectes
31. 1.Autoestima consistent És la base dels altres pilars. La cura afectiva del nen per part d’un adult significatiu per a ell, capaç de donar una resposta sensible
32. 2. Introspecció i capacitat de pensamentcrític Preguntar-se a un mateix i donar-se resposta honesta i analitzar les causes de l’adversitat a què s’enfronta
33. 3. Independència Es defineix com el saber fixar límits entre un mateix i el mitjà amb problemes; la capacitat de mantenir distància emocional i física sense caure en l'aïllament. Depèn del principi de realitat que permet jutjar una situació prescindint dels desitjos del subjecte. Els casos d'abusos posen en joc aquesta capacitat.
34. 4. Capacitat de relacionar-se Habilitat per a establir llaços i intimitat amb altres persones, per a regular la pròpia necessitat d'afecte amb l'actitud de brindar-se a uns altres. Una autoestima baixa o exageradament alta produeixen aïllament: si és baixa per autoexclusió per vergonya i si és massa alta pot generar rebuig per la supèrbia demostra.
35. 5. Iniciativa El plaer d’autoexigir-se i posar-se a prova en tasques progressivament més exigents
36. 6. Humor Trobar el còmic en la pròpia tragèdia. Permet estalviar-se sentiments negatius encara que sigui transitòriament i suportar situacions adverses.
37. 7. Creativitat La capacitat de crear ordre, bellesa i finalitat a partir del caos i el desordre. És fruit de la capacitat de reflexió, i es desenvolupa a partir del joc a la infància.
38. 8. Moralitat Capacitat de comprometre’s amb valors Desig de transmetre el benestar personal al proïsme És la base del bon tracte amb els altres.
68. Model d’expressions del nen amb característiques resilients “JO TINC”…. (Ser estimat) Persones al voltant en qui confio Persones que m’imposen límits per poder evitar perills o problemes Persones que volen que aprengui a ser autònom
69. Model d’expressions del nen amb característiques resilients “JO SÓC”…. (Fortalesa interna) Una persona per la qual els altres aprecien i estimen Respectuós de mi mateix i del proïsme Feliç quan faig alguna cosa bona pels altres i els mostro el meu afecte
70. Model d’expressions del nen amb característiques resilients “JO ESTIC”…. (Responsabilitat, seguretat) Disposat a responsabilitzar-me dels meus actes Segur que tot sortirà bé Trist, ho reconec, i ho expresso amb la seguretat de trobar recolzament
71. Model d’expressions del nen amb característiques resilients “JO PUC”…. (Habilitats interpersonals) Parlar entorn a les coses que m’espanten o em causen neguit Cercar la manera de resoldre els meus problemes Sentir afecte i expressar-lo
72. Com pot l’escola ajudar a enfortir la resiliència en els nens Després de la família, l’escola és un ambient clau perquè els nens adquireixin les competències necessàries per sortir-se’n a la vida i desenvolupin la capacitat de sobreposar-se a l’adversitat. Cada docent, a la seva aula, pot crear condicions adequades per afavorir la construcció de la resiliència en els seus alumnes (N.Henderson i M.Milstein)
73. 6 pasos crucials per promoure la resiliència a l’escola Enriquir els vincles positius amb les persones, l’aprenentatge i l’escola 1 Mitigar l’efecte del risc en la vida dels nens i joves Fer participar els nens en l’establiment de límits, basats en actituds afectuoses 2 Ensenyar habilitats per a la vida: cooperació, resolució de conflictes, destreses comunicacionals, etc. 3
74. 6 pasos crucials per promoure la resiliència a l’escola Oferir afecte i recolzar el nen incondicionalment (atenció a la diversitat, estar atent a la individualitat de cada nen) 4 Construir la resiliència Oferir altes expectatives d’aprenentatge i motivar els nens perquè se sentin capaços. 5 Cercar oportunitats de participació significativa, creant expectatives i atorgant responsabilitats al nen. Ampliar aquesta dinàmica a l’ambient familiar i comunitari 6
75. LECTURES REALITZADES Los patitosfeos (Boris Cyrulnik) La felicidad es posible ( StefanVanistendae. Jacques Lecomte) Superar la adversidad (Luis Rojas Marcos)
76. Boris Cyrulnik Nascut en Burdeosen 1937 en una família jueva, Boris Cyrulnik va sofrir la mort dels seus pares en un camp de concentració nazi del que ell va assolir fugir quan només tenia 6 anys. Després de la guerra, va passejar per centres d'acollida fins a acabar en una granja de la Beneficència
77. “... l’adversitat fereix al subjecte, provocant l’estrès que genera malalties i patiment...” OXÍMORON Terme encunyat per Cyrulnik, que fa referència a dos factors antagònics debilitat Fortalesa
78.
79. LOS PATITOS FEOSUn nen ferit pot reconstruir-se i refer la seva vida recoltzant-se en la fantasia, la creació artística o en la virtut resilient, però ha d’estar acompanyat per una societat que l’aculli i l’acompanyi tal com és, amb les seves particularitats de nen traumatitzat. En aquest llibre, l’autor mostra com el fet de poder recuperar els vincles socials, encara que només sigui amb una persona que ho recolzi, fa que el nen petit aconsegueixi integrar-se i esdevenir una persona capaç de donar-se als altres: és en aquest punt on Boris Cyrulnik ens mostra la possibilitat de transformació, quan l’aneguet lleig es transforma en Cigne.
80. Stefan Vanistendael El sociòleg StefanVanistendael és un referent pels psicòlegs per les seves teories entorn a la resiliència. Va néixer a Holanda, té 60 anys, i és cap d’investigació a l’Oficina Internacional Catòlica de la Infància (BICE), a Ginebra. És un gran defensor de la crítica amb humor, tant de moda entre els joves d’avui dia: “¿Qué quieres para Navidad?”, pregunta el papá. “Un Tampax, porque con él puedo montar a caballo, nadar e ir en bicicleta”. (S.Vanistendael, entrevista a LA VANGUARDIA, 16/12/2008)
85. SUPERAR LA ADVERSIDADL’autor inicia el llibre des de la perspectiva dels 150 supervivents d’un accident aeri. És un punt de partida impactant per abordar la gran tasca de sobreviure com un camí ple d’esperança (paraula que repeteix molt al llarg del llibre). Rojas mostra l’autoestima, l’autocontrol, l’optimisme i el pensament positiu com a pilars de la resiliència, capacitat natural que ens aporta les claus per enfrontar-nos a les adversitats del camí.
86. “…Va dirigir-se llavors cap a ells, amb el cap aclucat, per fer-los veure que estava disposat a morir. I llavors es va veure reflectit a l’aigua: l’aneguet lleig s’havia transformat en un superb cigne blanc...” Hans Christian Andersen (1805-1875)El patito feo
87. bibliografia CYRULNIK, BORIS. Los patitos feos. Barcelona, 2001. Ed. Gedisa, S.A. (7ª Edición). ISBN:84-7432-926-4 VANISTENDAEL, STEFAN. LECOMTE, JACQUES. La felicidad es posible. Barcelona, 2000. Ed. Gedisa S.A. ISBN: 84-7432-965-5 ROJAS MARCOS, LUIS. Superar la adversidad. El poder de la resiliencia.Madrid, 2010. Ed. Espasa Libros, S.L.U. ISBN:978-84-670-3259-8 HENDERSON, NAN Y MILSTEIN, MIKE M.: Resiliencia en la escuela . Editorial Paidós, Buenos Aires, 2003. ISBN: 9789501255089 AULACREATIVA Revista online. Resiliencia: una mirada esperanzadora. Accés: 2/6/2010 a les 22h30’. Informacióutilitzada: Referències a la piràmide de construcció de la resiliència de Vanistendael S; altresinformacionsrelacionades.
88. Entrevista a STEFAN VANISTENDAEL, publicada al diari LA VANGUARDIA per ImmaSanchís - 16/12/2008. LA MIRADA DE JOKIN (Revista digital). Entrevista a Luis Rojas Marcos : La violencia se aprrende y es el fracaso absoluto de la convivencia. Publicadda el 4 de març de 2008 PERSPECTIVAS SISTÉMICAS. (Revista digital). ArticleEl pensamiento de Boris Cyrulnik, per Aldo Melillo. Enllaç: bibliografia
89. HENDERSON GROTBERG, EDITH. Article “Resiliencia, descubriendo las propias fortalezas”, publicat per Paidós al 2003. VERA, BEATRIZ. BAQUERA, BEGOÑA y altres. Article “La experiencia traumàtica desde la psicología positiva: resiliencia y crecimiento postraumático”. Publicat a la revista PAPELES DEL PSICÓLOGO al nº 1, VOL.27, 2006. ISSN:0214-7823 (veureannex 9) bibliografia
90. GAVALDA, ANNA. Entrevista publicada a EL PAÍS.COM per Octavi Martí, el 4 de juny de 2010. Títol: Belleza sospechosa VANISTENDAEL STEFAN. ArticleLa Resilienciaa la “Bureau International Catholique de l’Enfance” (Bèlgica) bibliografia
