2009 PdIIAC - Estudi de la població infantil i adolescent a Catalunya

ESTUDI POBLACIONAL
DE LA INFÀNCIA I L’ADOLESCÈNCIA
DE CATALUNYA
Generalitat
de Catalunya
PLA DIRECTOR
d’infància id’infància id’infància id’infància i
adolescènciaadolescènciaadolescènciaadolescència
de CatalunyaCatalunyaCatalunyaCatalunya
Document núm. 6
(maig 2009)

Equip de producció:
Responsable: Jordi Muner
Tècnics: Montse Martí, Joan Llosada, Albert Dalmau, Alba Domínguez, Albert Espelt
Generalitat de Catalunya
Departament d’Acció Social i Ciutadania
Secretaria d’Infància i Adolescència de Catalunya
Paral—lel, 52
08001 Barcelona
Avís legal
Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement-NoComercial-SenseObresDerivades 3.0 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció,
distribució i comunicació pública sempre que se'n citi l’autor (Secretaria d’Infància i Adolescència. Departament d’Acció Social i Ciutadania. Generalitat de
Catalunya) i no se'n faci un ús comercial. No és permesa la transformació d’aquesta obra per generar una nova obra derivada. La llicència completa es pot
consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca

ESTUDI POBLACIONAL DE LA INFÀNCIA I L’ADOLESCÈNCIA DE CATALUNYA
ÍNDEX |
Pàg. 1
PLA DIRECTOR
d’infànciad’infànciad’infànciad’infància iiii
de CaCaCaCatalunyatalunyatalunyatalunya
Pàgina
INTRODUCCIÓ
METODOLOGIA
I. Procedència de les dades
II. Anàlisi de les dades
2.1. Metodologia de les enquestes utilitzades .....................................................................6
1. Població
1.1. Volum.....................................................................................................................9
1.2. Evolució..................................................................................................................9
1.3. Distribució territorial...............................................................................................11
1.4. Projeccions............................................................................................................12
2. Llars
2.1. Estructura i composició de les llars...........................................................................14
2.2. Situació econòmica de les llars.................................................................................15
2.3. Característiques i equipaments de les llars ................................................................15
3. Salut
3.1. Salut maternoinfantil..............................................................................................16
3.2. Parts ....................................................................................................................17
3.3. Interrupcions voluntàries de l’embaràs (IVE) .............................................................17
3.4. Salut percebuda, estat de salut i trastorns ................................................................18
3.5. Persones amb discapacitat ......................................................................................19
3.6. Víctimes d’accident de trànsit ..................................................................................20
3.7. Mortalitat ..............................................................................................................21
4. Educació
4.1. Escolarització.........................................................................................................22
4.2. Resultats acadèmics ...............................................................................................23
4.3. Expectatives acadèmiques i absentisme....................................................................24
5. Temps Lliure
5.1. Relació amb els pares i les mares.............................................................................25
5.2. Activitats dins la llar ...............................................................................................26
5.3. Amistats ...............................................................................................................27
5.4. Activitats fora de l’horari escolar ..............................................................................28
5.5. Diners que disposen i principals despeses .................................................................29
6. Pràctiques culturals
6.1. Consum cultural.....................................................................................................29
6.2. Tecnologia ............................................................................................................30
7. Estils de vida
7.1. Activitat física........................................................................................................31
7.2. Esport Federat.......................................................................................................31
7.3. Consum de tabac, alcohol i drogues il—legals..............................................................32
7.4. Percepció de perill en el consum de drogues..............................................................33
7.5. Comportaments de risc o asocials ............................................................................34
8. Treball
8.1. Situació laboral......................................................................................................35
8.2. Contractació..........................................................................................................35
9. Participació
9.1. Consells Municipals d’Infants ...................................................................................36
9.2. Regidoria d’Infància................................................................................................36
9.3. Projectes Educatius de Ciutat ..................................................................................37
9.4. Associació Internacional de Ciutats Educadores..........................................................37
9.5. Associacionisme juvenil...........................................................................................37
10. Població en situació de vulnerabilitat
10.1. Estructura familiar................................................................................................39
10.2. Economia familiar.................................................................................................40
10.3. Temps lliure i activitat física ..................................................................................40
10.4. No graduació en l’ESO, repetició i absentisme..........................................................41
10.5. Població amb discapacitat......................................................................................42
10.6. Salut percebuda...................................................................................................42
10.7. Consum de tabac, alcohol i drogues il—legals ............................................................43
10.8. Interrupcions voluntàries de l’embaràs....................................................................43
10.9. Comportaments de risc .........................................................................................44

ÍNDEX |
Pàg. 2
PLA DIRECTOR
10.10. Persones detingudes i detencions .........................................................................46
10.11. Justícia Juvenil ...................................................................................................46
10.12. Percepció de les agressions que pateixen...............................................................51
10.13. Percepció de les agressions sexuals que pateixen ...................................................51
10.14. Mutilació genital femenina ...................................................................................53
10.15. La protecció a la infància i l’adolescència ...............................................................53
10.16. Maltractament infantil .........................................................................................54
CONCLUSIONS
1. Població...................................................................................................................55
2. Llars........................................................................................................................55
3. Salut.......................................................................................................................55
4. Educació..................................................................................................................55
5. Temps lliure .............................................................................................................56
6. Pràctiques culturals...................................................................................................56
7. Estils de vida............................................................................................................56
8. Treball.....................................................................................................................57
9. Participació ..............................................................................................................57
10. Població en situació de vulnerabilitat ........................................................................57
BIBLIOGRAFIA
TAULES

PRESENTACIÓ |
Pàg. 3
PLA DIRECTOR
NOUS ESCENARIS EN INFÀNCIA I ADOLESCÈNCIA. CAP A LES POLÍTIQUES PÚBLIQUES DEL 2020
El Pla director obre les portes a nous escenaris en les polítiques públiques d’infància i adolescència a Catalunya. Amb un plantejament
integral, abastant tota la infància, transversal, comprometent administracions i institucions, i obert a la participació ciutadana, dóna
prioritat a la descentralització i coordinació en les polítiques de prevenció, promoció, participació i protecció de la infància i
l’adolescència.
S’inicien, amb el Pla director, canals de participació de la infància i l’adolescència que han d’estar plenament establerts i consolidats el
2020; amb sistemes de participació en l’avaluació i planificació de nous serveis i recursos, molt especialment en aquells en els quals
participen, en exercici de la seva plena ciutadania activa.
Es persegueix el protagonisme de les comunitats impulsant polítiques de proximitat que les proveeixi dels recursos i serveis suficients
per atendre els infants i adolescents en el seu medi d’origen. També davant situacions de desprotecció infantil per tal que es puguin
atendre de manera precoç i propera les situacions de risc social i promoure l’acolliment familiar com mesura alternativa prioritària a la
separació dels infants i adolescents de les seves famílies.
La coordinació territorial i cooperació institucional han de ser la clau de volta per a garantir la consolidació d’un sistema comú i
compartit en la planificació i avaluació de les polítiques públiques en infància i adolescència. Sistema que s’inicia amb el Pla director i
que ha de tenir continuïtat en el disseny, ordenació, seguiment i avaluació de les actuacions en infància i adolescència.
Carme Capdevila i Palau
Consellera d’Acció social i Ciutadania

PRESENTACIÓ |
Pàg. 4
PLA DIRECTOR
UN NOU PARADIGMA EN LES POLÍTIQUES PÚBLIQUES PER A LA INFÀNCIA I L’ADOLESCÈNCIA
El Pla director d’infància i adolescència de Catalunya (PDIAC) vol donar compliment a les directrius i recomanacions nacionals,
europees i internacionals en matèria d’infància i adolescència. És un objectiu de legislatura recollit en el document del Govern d’Entesa
i permetrà ajustar les polítiques públiques destinades a la infància i l’adolescència al nou marc que planteja la Llei de serveis socials i la
futura Llei dels drets i les oportunitats de la infància i l’adolescència.
Aquest document ha de donar resposta als reptes d’una realitat complexa, multicultural, polièdrica i diversa, que requereix una actitud
de responsabilitat compartida i compromís actiu amb la infància i l’adolescència per part de les administracions, les entitats, el teixit
associatiu i la ciutadania en general.
En el marc de la promoció dels drets de ciutadania, es persegueix que la infància i l’adolescència exerceixin una ciutadania activa. Això
vol dir una infància i una adolescència que són escoltades. Però, sobretot, una infància i una adolescència que es reconeixen prou
capacitades per participar públicament i per gestionar, impulsar i executar les seves opinions, dins les seves possibilitats. Tot plegat,
ens ha de permetre avançar en la representació social de la infància i l’adolescència, com a subjectes de dret en ple exercici d’una
ciutadania activa que es fa present i fem present.
Imma Pérez i Rovira
Secretària d’Infància i Adolescència

INTRODUCCIÓ I METODOLOGIA |
Pàg. 5
PLA DIRECTOR
INTRODUCCIÓ
El Pla Director d’Infància i Adolescència vol ser l’instrument
mitjançant el qual la Secretaria d’Infància i Adolescència del
Departament d’Acció Social i Ciutadania pretén planificar i
ordenar les polítiques, les actuacions i els serveis adreçats a la
infància i l’adolescència de Catalunya.
El Pla Director d’Infància i Adolescència es regeix per aquests
principis bàsics:
- Els drets de la infància
- L’equitat i la igualtat d’oportunitats
- La prevenció i la intervenció precoç
- La proximitat
- L’atenció i el suport a les famílies
- L’atenció integral, transversal i en xarxa
- La protecció dels infants i adolescents
El Pla Director d’Infància i Adolescència s’estructura en tres
eixos ben diferenciats. El primer eix del treball de és
precisament aquest diagnòstic que estudia la situació de la
població infantil i adolescent de Catalunya, juntament amb el
diagnòstic de l’oferta i utilització de serveis destinats a aquesta
població. El segon eix, que es deriva directament d’aquest
diagnòstic de població i serveis, consisteix a identificar les
principals necessitats que té la població infantil i adolescent a
Catalunya i fer un exercici per prioritzar les més importants. El
tercer eix consisteix a definir els eixos i els objectius
estratègics.
L’objectiu del diagnòstic de població ha estat copsar des d’una
perspectiva integral la situació de la infància i l’adolescència a
Catalunya en els principals àmbits que afecten aquestes
persones. Aquesta perspectiva integral correspon a aspectes
relacionats amb la família, la salut, l’educació, la protecció i
l’ús del temps lliure, entre d’altres que han estat incorporats
per al diagnòstic sempre que les dades han estat disponibles i
fiables.
El diagnòstic poblacional de la infància i l’adolescència s’ha dut
a terme mitjançant una anàlisi sobre la base de tres criteris
bàsics: la perspectiva de sexe, la distribució territorial i una
anàlisi de les desigualtats socials dels infants i dels adolescents
de Catalunya.
Les dades que ens han permès fer aquest diagnòstic provenen
de diverses fonts, atenent a la seva disponibilitat i validesa,
com ja s’ha comentat. Per una banda, s’han utilitzat fonts
oficials estables; per altra banda s’ha fet l’explotació
estadística de l’Enquesta de salut de Catalunya de 2006
(ESCA06). També s’han utilitzat les dades del Panel d’Infància i
Família del CIIMU i les dades de l’Enquesta de convivència
escolar i seguretat de Catalunya (2005-2006) duta a terme pel
Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya. Alhora,
s’han utilitzat les dades provinents de diferents departaments
de la Generalitat de Catalunya. Finalment, també hem obtingut
dades i informació d’estudis científics específics.
Del primer al novè capítol es pretén mostrar una perspectiva
general de la situació en què es troba la població de 0 a 17
anys (en alguns casos la franja d’edat és de 18 a 21 anys) de
Catalunya, en cadascun dels àmbits d’anàlisi contemplats. En
primer lloc, s’ha fet una anàlisi sociodemogràfica exhaustiva i,
posteriorment, s’ha dut a terme una anàlisi descriptiva de la
resta d’àmbits que s’han considerat d’interès: les
característiques de les llars, l’àmbit de la salut, l’àmbit de
l’educació, el temps lliure, pràctiques culturals, els estils de
vida, el treball i la participació.
El segon capítol fa referència a la població que es troba en
situació de vulnerabilitat. Els subapartats d’aquest capítol s’han
ordenat mirant d’establir un ordre ascendent que va de les
situacions que presenten menys vulnerabilitat a les situacions
que presenten una major vulnerabilitat.
METODOLOGIA
El treball de recollida, anàlisi i interpretació de dades ha
constat de tres etapes diferenciades:
Primera etapa. Contacte amb els diferents departaments de
la Generalitat de Catalunya, instituts i altres institucions.
S’inicia el febrer de 2008. Juntament amb la col—laboració dels
tècnics i experts de cada departament, es va valorar la
disponibilitat de les dades que preteníem analitzar
Segona etapa. Anàlisi i interpretació de les dades. Un cop
rebudes les dades, s’han analitzat estadísticament i s’han
construït les taules, els gràfics i els mapes corresponents.
Tercera etapa. Elaboració de l’informe (desembre 2008);
validació i aportacions dels diferents Departaments a l’informe
final(Abril 2009).
I. Procedència de les dades
Les dades utilitzades per a l’elaboració d’aquest document són
de naturalesa molt diversa i responen a la necessitat que
siguin exhaustives i/o extrapolables, disponibles segons sexe,
segons edat, segons comarca i segons nacionalitat.
Per a l’elaboració de l’informe s’han utiltizat dades que
provenen de diferents fonts:
De registres
Padró poblacional de l’Institut d’Estadística de Catalunya dels
anys 1991-2007.
Projeccions poblacionals de l’Institut d’Estadística de
Catalunya per a l’any 2015.
Registre de naixements del Departament de Salut de
Catalunya de l’any 2006.
Registre d’interrupcions voluntàries de l’embaràs del
Departament de Salut dels anys 2005 i 2006.
Cens de persones valorades amb discapacitat de l’any 2007.
Institut Català d’Assistència i Serveis Socials.
Registre de mortalitat de Catalunya de l’any 2007. Servei
d’Informació i Estudis. Departament de Salut.
Conjunt Mínim Bàsic de Dades de Salut Mental de l’any
2007. CatSalut. Departament de Salut.
Registre de nois i noies matriculats a les escoles els anys
2006 i 2007. Departament d’Educació.
Registre de controls preventius d’alcoholèmia de l’any 2007.
Relacions Institucionals i Participació. Departament
d’Interior.
Registre de programes de participació vigents durant els
anys 1994-2008. Secretaria d’Infància i Adolescència.
Departament d’Acció Social i Ciutadania.
Registre de resolucions judicials de l’any 2007. Direcció
General d’Execució Penal de la Comunitat i Justícia Juvenil.
Departament de Justícia.
Registre d’infants i adolescents assignats als equips d’atenció
a la infància i l’adolescència dels anys 2004-2007. Secretaria
d’Infància i Adolescència. Departament d’Acció Social i
Ciutadania.
Registre d’expedients de la Direcció General d’Atenció a la
Infància i l’Adolescència de l’any 2008. Sini@. Secretaria
d’Infància i Adolescència. Departament d’Acció Social i
Ciutadania.

Pàg. 6
PLA DIRECTOR
Registre de menors no acompanyats de la Unitat de Detecció
i Prevenció de Maltractament Infantil de l’any 2008.
Secretaria d’Infància i Adolescència. Departament d’Acció
Social i Ciutadania.
Registre de dades policials del Cos dels Mossos d’Esquadra
relatives a detinguts, detencions i víctimes. Departament
d’interor, relacions Intitucionals i Participació.
Registre de llicències federatives.Consell Català de l’Esport.
Secretaria de l’Esport. Departament de vicepresidència
D’enquestes
Enquesta de salut de Catalunya, 2006. Departament de
Salut.
Panel de Famílies i Infància 2006. Institut d’Infància i Món
Urbà.
Enquesta de convivència escolar i seguretat a Catalunya,
2005-2006. Relacions Institucionals i de Participació.
Departament de Justícia.
L’Enquesta de consum i pràctiques culturals de Catalunya,
2006.
II. Anàlisi de les dades
L’anàlisi de les dades inclou la presentació del nombre de
casos, percentatges, taxes i ràtios, segons el fenomen d’estudi.
Per al càlcul de les taxes s’ha utilitzat la població de referència
que proporciona l’Institut d’Estadística de Catalunya.
El text s’acompanya amb la figura corresponent i, en aquells
casos on les dades estan disponibles segons territori
(comarca), s’han incorporat els mapes amb les dades
representades en quartils. Els colors més foscos indiquen les
comarques que tenen un valor major en aquell fenomen
estudiat i els colors més clars, les comarques que tenen un
valor menor.
La diferent naturalesa de les fonts de dades, així com les
franges d’edat que aquestes fonts recullen que és molt
variada, ha motivat que en tot moment s’especifiqui la franja
d’edat en cadascun dels indicadors contemplats. Així, per
exemple, les dades del Panel de Famílies i Infància de 2006 fan
referència a la població d’entre 12 i 16 anys, i així ho referim
en el text.
Finalment, a l’annex es presenten les taules de cadascuna de
les figures presentades en el document perquè el lector pugui
consultar, si és del seu interés, les dades no especificades,
però que han estat referides en el text, així com aquelles
dades que no es mostren ni en les figures ni apareixen en el
text, però, en canvi poden ser d’interés per al lector.
2.1. Metodologia de les enquestes utilitzades
Enquesta de salut de Catalunya
L’univers de l’Enquesta de salut de Catalunya és la població no
institucionalitzada resident i empadronada a Catalunya, segons
dades censals de l’Institut d’Estadística de Catalunya
(IDESCAT) a 31 de desembre de 2004.
S’ha agafat una submostra de l’Enquesta de salut de Catalunya
(ESCA) de l’any 2006, de persones d’entre 0 i 21 anys (2.200
persones de 0 a 14 anys i 1.227 persones de 15 a 21 anys).
L’ESCA es va realitzar mitjançant entrevistes personals en el
mateix domicili de la persona enquestada. L’enquesta constava
de dos qüestionaris: un qüestionari general, per a població de
15 anys o més, i un qüestionari per a l’informador indirecte,
per a menors de 15 anys (dissenyat especialment per a la
població infantil). L’ESCA te representativitat a nivell de
Govern Territorial de Salut (GTS).
L’ESCA també recull l’ocupació dels enquestats i, permetent als
enquestats l’assignació a les diferents classes socials seguint la
classificació proposada per la Societat Espanyola
d’Epidemiologia (SEE) (Regidor, E., 2001), es va utilitzar
l’ocupació actual o anterior de la persona entrevistada, i, en
cas de no haver treballat mai, l’ocupació del / de la cap de
família.
La classificació de classe social basada en l’ocupació que
utilitzem és la següent:
Grup I: directius de l’Administració pública i d’empreses de 10
assalariats o més. Professions associades a titulacions de
segon i tercer grau universitari.
Grup II: directius d’empreses amb menys de 10 assalariats.
Professionals associats a una titulació de primer cicle
universitari. Tècnics i professionals de suport. Artistes i
esportistes.
Grup III: treballadors de tipus administratiu i professionals de
suport a la gestió administrativa i financera. Treballadors dels
serveis personals i de seguretat. Treballadors per compte
propi. Supervisors de treballadors manuals.
Grup IVa: treballadors manuals qualificats.
Grup IVb: treballadors manuals semiqualificats.
Grup V: treballadors manuals no qualificats.
Variables i definicions de les variables analitzades de
l’enquesta
En aquest document s’han recollit característiques de la
població d’entre 0 i 21 anys relatives a: estructura de les llars,
característiques de les llars, estils de vida, salut i mortalitat.
Consum de tabac: en funció de la resposta de l’enquestat es
classifica l’hàbit tabàquic segons les categories:
Fumador/a habitual: aquella persona que fuma diàriament
com a mínim un cigarret, cigar o pipa.
Fumador/a ocasional: aquella persona que fuma, però no ho
fa diàriament.
No fumador/a: aquella persona que no ha fumat mai o que
fuma menys d’un cigarret al dia.
Exfumador/a: aquella persona que havia estat fumador/a.
Consum d’alcohol: es pregunta sobre consum d’alcohol l’any
anterior tant en dies feiners com en el cap de setmana. Se
segueix la proposta del Pla Nacional sobre Drogues per
classificar els individus segons el consum d’alcohol:
L’alcohol total consumit es contempla segons el tipus de
beguda (cervesa, vi, cava o similar = 10 g; whisky, conyac,
rom, aiguardents, combinats i similars = 20g), el nombre de
consumicions i la freqüència en el període determinat. Per cada
enquestat estimem una unitat de consum (UC) com segueix:
UC = ∑ unitats de beguda (10g)*nombre
de consumicions*freqüència
I, posteriorment, els individus es classifiquen en:
No bevedor/a: aquella persona que no ha consumit alcohol
en els darrers 12 mesos.
Bevedor/a moderat: aquella persona que beu menys de 17
UC setmanals en el cas de les dones i menys de 28 UC
setmanals en cas dels homes.
Bevedor/a de risc: aquella persona que beu 17 o més UC
setmanals en el cas de les dones i 28 o més UC setmanals en
el cas dels homes. Tanmateix, es considera bevedor de risc

Pàg. 7
PLA DIRECTOR
aquell individu que pren 5 consumicions o més en una sola
ocasió.
El Panel de Famílies i Infància
Es tracta d’una enquesta longitudinal, encarregada a l’Institut
d’Infància i Món Urbà (CIIMU) per la Conselleria d’Acció Social i
Ciutadania de la Generalitat de Catalunya que, durant quatre
anys, té previst realitzar entrevistes a adolescents i a les seves
famílies.
El Panel de Famílies i Infància és un projecte que permet
conèixer la situació de les famílies catalanes i, en particular, els
aspectes que afecten el benestar dels infants i els adolescents.
L’estudi es va iniciar el 2006 amb la participació de 3.000 nois i
noies d’entre 12 i 16 anys i un adult de cada llar (normalment
el pare o la mare). En cada onada s’incorporen nous joves de
12 anys (700 nois i noies per onada).
El Panel també recull el nivell d’estudis de la mare, i això ens
ha permès creuar aquesta variable independent amb algunes
de les variables que hem pretès explicar. Hem utilitzat el nivell
d’estudis de la mare com una variable per aproximar-nos a la
classe social del nen o la nena (Krieger, N., 1996).
Les diferents categories de nivell d’estudis són:
Sense estudis: inclou les persones que no són capaces de
llegir i escriure una exposició breu i senzilla de fets relatius a la
seva vida corrent i els que tenen la primària o l’EGB
incomplets.
Estudis primaris: EGB complet o equivalents
Formació professional: inclou les persones que han
completat la formació professional de primer i segon grau.
Estudis secundaris: inclou BUP i COU i altres titulacions
mitjanes; les persones que han fet COU, Pre-universitari i
l'accés a la universitat. Inclou també les arts aplicades i oficis
artístics, grau mitjà de conservatoris de música, escoles oficials
d'idiomes, etc.
Estudis universitaris: juntament amb les diplomatures
d'escoles universitàries, facultats i co l—legis universitaris,
arquitectures i enginyeries tècniques, inclou també les
llicenciatures universitàries, arquitectura i enginyeries
superiors, titulacions d'estudis superiors no universitaris i els
estudis de postgrau i doctorats.
Variables recollides del Panel de Famílies i Infància
En aquest document s’han recollit característiques dels nois i
noies de 12 a 16 relatives a: situació de les llars, educació,
temps lliure, activitats dins i fora de la llar, treball, hàbits,
economia de la llar i comportaments asocials, entre d’altres.
Definicions de les variables analitzades de l’enquesta:
Renda mitjana per unitat de consum: es refereix als
ingressos equivalents, que es defineixen com el quocient entre
els ingressos nets i el nombre d'unitats de consum de la llar,
segons l'escala de l'OCDE. El pes és 1 per al primer adult de la
llar, 0,5 per a la resta de persones de 14 anys o més i 0,3 per
a cada noi/a de menys de 14 anys.
Llindar de pobresa: és el 60% de la mitjana dels ingressos
per unitat de consum de la llar, segons l'escala de l'OCDE. El
llindar se situa en 8.18,23 euros abans de transferències.
Situació de precarietat econòmica: aquelles llars que en el
darrer any s'han trobat amb 2 dels problemes següents o més:
durant un període de 6 mesos no hi havia ningú a casa que
tingués treball remunerat; a la seva llar han hagut de demanar
diners a amics o familiars per arribar a final de mes; s'han
retardat en el pagament del lloguer; s'han retardat en el
pagament de la hipoteca o algun altre préstec relacionat amb
la compra d'un habitatge; s'han retardat en el pagament d’un
rebut d'aigua, telèfon, electricitat o gas; no s'han pogut
permetre comprar roba, aliments o alguna altra cosa important
que necessitaven a casa.
Comportaments de risc o asocials: són pujar a un
ciclomotor sense casc, conduir un ciclomotor sense permís de
conduir, conduir un ciclomotor després d’haver consumit
alcohol, fer “botellón” o emborratxar-se en el darrer mes,
fumar en la darrera setmana, portar a sobre un ganivet o una
navalla, robar en una botiga o centre comercial, robar a un
company o companya de l’escola, i destruir mobiliari urbà.
Índex de proclivitat al risc i comportament asocial: que
captura les respostes dels entrevistats/des a set preguntes
sobre característiques dels seus amics o amigues. En els
qüestionaris es pregunta a l’adolescent quants dels seus
amics: 1) “t’animen a desobeir 2) “es fiquen en embolics a
l’escola”, 3) “es barallen sovint amb altra gent”, 4) “fumen
tabac sovint”, 5) “prenen begudes alcohòliques”, 6) “han fumat
porros”, i 7) “han provat altres drogues alguna vegada”
(pastilles, cocaïna, etc.). L’índex és producte de la combinació
additiva de variables i la creació posterior de tres categories de
resposta finals a partir del càlcul del percentil 33 i 66.
Índex de permissivitat dels pares i mares: calculat a partir
d’una bateria de preguntes sobre limitacions i prohibicions que
s’imposen a casa. S’hi inclouen preguntes sobre regulacions
que afecten a l’ús del temps i a l’oci (horaris d’estudi, de
tornada a casa, hora d’anar a dormir, ús de la televisió,
alimentació, amics i roba que pot posar-se).
Enquesta de convivència escolar i seguretat a Catalunya
L’univers de l’Enquesta de convivència escolar i seguretat a
Catalunya són els estudiants matriculats en centres de més de
20 alumnes, d’educació primària i secundària (és a dir, edats
compreses entre 8 i 18 anys).
La mostra final consta de 10.414 alumnes: 4.951 alumnes
d’educació primària i 5.463 alumnes de secundària. L’enquesta
té representativitat a nivell de les zones educatives definides
pel Departament d’Educació.
Variables i definicions de les variables analitzades de
l’enquesta
Maltractament entre iguals: nois o noies amb els quals
altres companys d’escola es fiquen sovint per molestar-los, per
exemple, es burlen d’ells, els deixen de banda, els roben, els
peguen o els amenacen sovint.
Agressions: amenaçar amb paraules i agredir sense o amb
armes (cops, empentes, etc.)
.
Agressions sexuals: comentaris molestos, assetjament, tocar
amb una mica de força, tocar amb violència i violació.
L’Enquesta de consum i pràctiques culturals de
Catalunya 2006.
L’Enquesta de consum i pràctiques culturals de Catalunya és
una activitat estadística oficial, elaborada conjuntament pel
Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació i l'Institut
d'Estadística de Catalunya, que té com a objectiu principal
conèixer el consum efectiu dels productes i serveis de caràcter
cultural, les pràctiques actives dels catalans relacionades amb
la cultura, incloent-hi les activitats fetes durant el temps lliure,
i l’equipament cultural disponible a les llars. L'univers d'estudi
és la població de 15 anys i més resident a Catalunya, i el
disseny mostral permet establir nivells de desagregació en

Pàg. 8
PLA DIRECTOR
funció dels diversos segments socials i territorials de
Catalunya.
Aquesta estadística, a més, s’adapta plenament a les línies de
treball que, dins l’àmbit de l’estadística cultural, es recomanen
a nivell europeu, i els resultats obtinguts garanteixen la
comparabilitat amb les estadístiques oficials d’altres països. En
aquest sentit, seguint el model d’altres estadístiques de
caràcter oficial, aquesta operació permet conèixer, amb els
paràmetres de qualitat pertinents, fets i hàbits com la pràctica
de la lectura i de l’escriptura, l’assistència al cinema i teatres,
la visita a biblioteques, museus i galeries d’art o les pràctiques
culturals que desenvolupa la població en el seu temps lliure.
Definicions que s’utilitzen en la descripció de les dades:
Temps lliure: és el temps que resta del temps destinat al
treball remunerat, a l’estudi, al treball domèstic,a desplaçar-se
i a tenir cura de les necessitats personals pròpies.
Activitats realitzades en temps lliure: són activitats que
han realitzat les persones entrevistades en el darrer dia
laborable i en el darrer cap de setmana anomenades de forma
espontània.
Usuaris de biblioteca: persones que han assistit a una
biblioteca oberta al públic almenys una vegada en els darrers
dotze mesos.
Visitants d’exposicions i galeries d’art: persones que han
visitat almenys una exposició o una galeria d’art en els darrers
dotze mesos.
Visitants de museus: persones que han visitat almenys un
museu en els darrers dotze mesos.
Espectadors de cinema: persones que han assistit almenys
una vegada al cinema en els darrers dotze mesos.
Lectors habituals de llibres: persones que han llegit sis
llibres i més en els darrers dotze mesos.
Lectors esporàdics de llibres: persones que han llegit fins a
cinc llibres en els darrers dotze mesos.
Lectors de diaris i revistes: persones que llegeixen diaris
tant en versió paper com per Internet.
Lectors habituals de diaris i revistes: persones que
llegeixen diaris almenys un cop per setmana.
Lectors esporàdics de diaris i revistes: persones que
llegeixen diaris menys d’un cop per setmana.
Lectors de diaris i revistes: persones que llegeixen diaris
tant en versió paper com per Internet.
Afeccionats a l’audició de música: persones que escolten
música almenys esporàdicament
Afeccionats habituals a l’audició de música: persones que
escolten música més d’un cop per setmana.
Afeccionat esporàdic a l’audició de música: persones que
escolten música menys d’un cop per setmana.
Usuari d’ordinador: persones que han utilitzat l’ordinador en
els darrers dotze mesos.
Usuari d’Internet: persones que han utilitzat Internet en els
darrers dotze mesos.

RESULTATS | Població
Pàg. 9
PLA DIRECTOR
1. Població
1.1. Volum
A Catalunya, l’any 2007 hi ha 1.536.387 persones de 0 a 21
anys. La població masculina d’aquesta franja d’edat representa
el 51,5%, mentre que la població femenina representa un
48,5%. Entre 0 i 17 anys hi ha 1.242.679 persones. El 51,5%
són nois i el 48,5% són noies. De 18 a 21 anys hi ha 293.708
persones. El 51,1% de la població de 18 a 21 anys són nois i el
48,9% són noies (vegeu taula 1).
La població de 0 a 21 anys representa un 21,3% del total de la
població catalana. El pes de la població de 0 a 21 anys respecte
al total de la població és més alt entre els homes (22,1%) que
entre les dones (20,5%). La població d’entre 0 i 17 anys
representa un 17,2% del total de la població catalana. Els nois
d’aquesta franja d’edat representen un 17,9% del total d’homes
catalans, mentre que les noies representen un 17,2% del total
de dones catalanes. La franja de 18 a 21 anys representa el
4,1% del total de població catalana. Els nois d’entre 18 i 21
anys representen un 4,2% del total de la població masculina,
mentre que les noies de la mateixa franja d’edat representen un
3,9% del total de la població femenina (vegeu taula 1).
Taula 1. Població de 0 a 21 anys segons edat i sexe.
Catalunya, 2007.
n % Població total
% sobre el
total de
població
0-17 anys
Nois 640.503 51,5% 3.578.176 17,9%
Noies 602.176 48,5% 3.632.332 16,6%
Total 1.242.679 100% 7.210.508 17,2%
18-21 anys
Nois 150.197 51,1% 3.578.176 4,2%
Noies 143.511 48,9% 3.632.332 3,9%
Total 293.708 100% 7.210.508 4,1%
0-21 anys
Nois 790.700 51,5% 3.578.176 22,1%
Noies 745.687 48,5% 3.632.332 20,5%
Total 1.536.387 100% 7.210.508 21,3%
Font: Elaboració SIA. Institut d’Estadística de Catalunya. Base de dades de municipis
i comarques.
L’any 2006, la proporció de població catalana entre 0 i 19 anys
respecte al total de població és una de les més baixes de la Unió
Europea, i se situa tres punts percentuals per sota de la mitjana
(el 22,0% de la Unió Europea (UE25) enfront del 19,0% de
Catalunya).
Irlanda és el país amb una major proporció de població d’entre
0 i 19 anys (27,3%) (vegeu figura 1).
Figura 1. Pes de la població de 0 a 19 anys respecte el total
de població de cada país. Europa, 2006.
27,3%
19,7%
25,0%
19,0%
25,5%
21,1%
24,3%
22,0%
19,0%
0% 5% 10% 15% 20% 25% 30%
Irlanda
Espanya
França
Italia
Xipre
Portugal
UK
UE 25
Catalunya
Font: Elaboració SIA. Eurostat. Oficina europea d’estadística.
1.2. Evolució
A Catalunya, durant el període 1991-2007 s’ha produït una
disminució de 247.229 persones en la franja d’edat de 0 a 21
anys, i ha representat un descens del 13,8%. La davallada
d’aquesta població es concentra, sobretot, en el període 1991-
2001, en què es passa d’un total d’1.783.616 persones d’entre 0 i
21 anys a 1.390.964 persones. És a dir, en aquest període de 10
anys la població de 0 a 21 anys disminueix un 22,0%. A partir de
l’any 2001, però, hi ha un creixement progressiu de la població de
0 a 21 anys (10,4% d’increment en cinc anys).
El creixement de la població d’entre 0 i 21 anys segueix un patró
desigual en les diferents edats. La major disminució es concentra,
sobretot, en el grup d’edat de 10 a 18 anys, que ha disminuït en
un 33,2%. El grup de 0 a 5 anys és el que experimenta un major
increment poblacional. Aquest increment és més acusat en el grup
que té entre 0 i 3 anys, ja que durant el període 1991-2007 ha
incrementat un 27,0% (vegeu figura 2).

Pàg. 10
PLA DIRECTOR
Figura 2. Piràmides de població de 0 a 21 anys, segons
sexe. Catalunya, 1991-2007.
Població de 0 a 21 anys. 1991: 1.783.616
-60000 -40000 -20000 0 20000 40000 60000
N ois N oies
Població de 0 a 21 anys. 2007: 1.536.387
-60000 -40000 -20000 0 20000 40000 60000
N ois N oies
i comarques.
En els darrers anys, ha augmentat la taxa bruta de natalitat.
L’any 1996, la taxa bruta de natalitat era de 8,9 naixements per
cada mil habitants, mentre que l’any 2006 es produeixen 11,7
naixements per cada mil habitants, la qual cosa suposa un
augment de 21.500 naixements (vegeu figura 3).
Aquest increment en el nombre de naixements també es veu
reflectit en la taxa de fecunditat, on s’observa un augment de la
mitjana del nombre de fills per dona de 15 a 49 anys (1,29 fills
per dona l’any 2000 i 1,45 fills per dona l’any 2006).
Figura 3. Evolució de la taxa bruta de natalitat.
Catalunya, 1996-2006.
8,9
9,3 9,2
9,6
10,2 10,3
10,6
11,1
11,4
11,6 11,7
7
8
8
9
9
10
10
11
11
12
12
1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006
i comarques.
L’any 2007 a Catalunya hi ha 233.253 persones estrangeres
d’entre 0 i 21 anys. Concretament, 179.594 són persones d’entre
0 i 17 anys i 53.659 són persones que tenen entre 18 i 21 anys.
La distribució per sexe és pràcticament idèntica a la distribució per
sexe de la població catalana de la mateixa franja d’edat. El sexe
femení representa el 48,5% del total de la població estrangera
d’entre 0 i 21 anys de Catalunya. Tant els nois com les noies
estrangers d’entre 0 i 21 anys representen un 15,1% de la
població de 0 a 21 anys masculina i femenina de Catalunya.
La zona de procedència predominant de la població estrangera
d’entre 0 i 21 anys és el continent Africà que representa el 33,3%
de la població estrangera d’aquest grup d’edat (el 28,2% prové de
la zona del Magrib, mentre que el 5,1% prové de la resta del
continent). La segona zona d’origen amb major volum de població
infantil és la provinent de l’Amèrica del Sud, que representa un
31,3% del total de la població estrangera d’entre 0 i 21 anys
(vegeu figura 4).
Figura 4. Pes de la població estrangera de 0 a 21 anys
segons nacionalitat i segons sexe. Catalunya, 2007.
21,8%
28,7%
5,7%
4,3%
9,2%
32,4%
30,2%
22,9%
27,7%
4,4%
5,2%
7,4%
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
35%
Europa M agrib Resta
d’Àfrica
Amèrica del
Nord i
Central
Amèrica del
Sud
Àsia i
Oceania
Nois Noies
Font: Elaboració SIA. Institut d’Estadística de Catalunya. Base de dades de municipis i
comarques.
La població de 0 a 17 anys estrangera ha augmentat en els últims
set anys. L’any 2000 a Catalunya hi havia 38.996 nois i noies
estrangers, que representaven un 3,7% del total de la població
d’entre 0 i 17 anys de Catalunya. L’any 2007, hi ha 179.594
persones estrangeres entre 0 i 17 anys, que representen el
14,5%. Per tant, en set anys (2000-2007) el pes de la població
d’entre 0 i 17 anys estrangera ha augmentat més de 10 punts
percentuals (vegeu figura 5).

Pàg. 11
PLA DIRECTOR
Figura 5. Evolució de la població de 0 a 17 anys, de
nacionalitat estrangera. Catalunya, 2000-2007.
179.594
38.996
50.864
71.785
98.781
122.010
148.443
166.857
3,7
4,8
6,6
8,8
10,7
12,5
13,7
14,5
0
20.000
40.000
60.000
80.000
100.000
120.000
140.000
160.000
180.000
200.000
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
0,0
2,0
4,0
6,0
8,0
10,0
12,0
14,0
16,0
i comarques.
Des de l’any 2000, també ha anat augmentant el percentatge
del nombre de naixements amb, com a mínim, un progenitor
estranger respecte al total de naixements i va perdent pes el
nombre de naixements de progenitors autòctons, que, tot i el
descens, representen més del 74% de naixements de
Catalunya. L’any 2006, gairebé el 26% dels naixements que es
registren a Catalunya tenen, com a mínim, un progenitor
estranger. D’aquests, el 69,6% són fruit de parelles estrangeres
i el 31,4% són fruit de parelles mixtes (vegeu figura 6).
Figura 6. Evolució i evolució del percentatge dels
naixements segons la nacionalitat dels progenitors.
Catalunya, 2000-2006.
25,8
11,2
13,2
16,2
18,7 21,7
23,7
74,2
88,8 86,8
83,8
81,3
78,3 76,3
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006
naixements estrangers naixements espanyols
i comarques.
1.3. Distribució territorial
El 62,9% de la població de Catalunya d’entre 0 i 17 anys es
concentra en cinc comarques. La comarca amb la major
proporció de població infantil és el Barcelonès, amb 323.683
persones (26,0%). A continuació, se situen les comarques del
Vallès Occidental, amb 164.036 (13,2%); el Baix Llobregat,
amb 144.344 (11,6%); el Maresme, amb 76.652 (6,2%), i el
Vallès Oriental, amb 73.367 (5,9%).
Les comarques que tenen un pes menor de població d’entre 0 i
17 anys respecte al total de menors catalans són: l’Alta
Ribagorça, amb 556 (0,0%); el Pallars Sobirà, amb 1.052 (0,1%);
el Priorat, amb 1.347 (0,1%), i la Vall d’Aran, amb 1.613 (0,1%)
(vegeu figura 7).
Figura 7. Distribució de la població de 0 a 17 anys per
comarques. Catalunya, 2007.
comarques.
Les comarques que tenen un major pes de la població d’entre 0 i
17 anys respecte al total de població de cada comarca són el Pla
de l’Estany (19,5%), el Vallès Oriental (19,5%), el Gironès
(19,4%) i el Vallès Occidental (19,4%). Les comarques que tenen
un menor pes de població d’entre 0 i 17 anys són: la Terra Alta
(13,3%), l’Alta Ribagorça (13,5%) i el Pallars Jussà (13,7%)
(vegeu figura 8).
De 556 a 3.403
De 3.404 a 8.770
De 8.771 a 28.801
De 28.802 a 323.683

Pàg. 12
PLA DIRECTOR
Figura 8. Percentatge de la població de 0 a 17 anys
respecte al total de població de cada comarca. Catalunya,
2007.
i comarques.
En el període 1996-2007, hi ha un descens generalitzat del pes
de la població d’entre 0 i 17 anys a les comarques catalanes.
Les comarques que presenten un major descens són: la Vall
d’Aran (de 21,1% l’any 1996 a 16,4% l’any 2007), la Ribera
d’Ebre (de 18,4% l’any 1996 a 14,6% l’any 2007) i el
Tarragonès (de 21,4% l’any 1996 a 18,5% l’any 2007). A partir
de 2001, la majoria de comarques experimenten una petita
recuperació de la població d’entre 0 i 17 anys. Les comarques
que augmenten més són: el Solsonès (de 16,1% l’any 2001 a
17,8% l’any 2007), l’Alt Penedès (de 17,3% l’any 2001 a 18,7%
l’any 2007) i el Bages (de 15,8% l’any 2001 a 17,1% l’any
2007)
L’any 2007, les comarques que concentren major volum de
població estrangera de 0 a 17 anys són: el Barcelonès, amb
50.986 (26,0%); el Vallès Occidental, amb 17.401 (13,2%) i el
Baix Llobregat, amb 15.381 (11,6%)
Les comarques que tenen un major pes de població estrangera
d’entre 0 i 17 anys respecte a la població de 0 a 17 anys de la
comarca són: la Segarra (27,2%), l’Alt Empordà (24,3%) i el
Baix Empordà (21,8%). Les comarques que tenen un menor pes
de població estrangera d’entre 0 i 17 anys són: l’Anoia (9,7%),
el Ripollès (10,2%) i el Vallès Occidental (10,6%) (vegeu figura
9).
Figura 9. Percentatge de la població estrangera de 0 a 17
anys respecte el total de població infantil de cada comarca.
Catalunya, 2007.
comarques.
1.4. Projeccions
L’any 2015, la població de 0 a 21 anys de Catalunya haurà
augmentat en la majoria dels escenaris previstos. A Catalunya, es
passarà d’una població de 1.536.387 persones de 0 a 21 anys
l’any 2007 a un total d’entre 1.471.468 i 2.117.915 persones,
depenent de l’escenari previst per l’Institut d’Estadística de
Catalunya. Mentre que en les estimacions de l’escenari baix hi
hauria una disminució de la població de 0 a 5 anys i de 16 a 21
anys respecte a 2007, en les estimacions de l’escenari alt hi
hauria un increment de la població en totes les edats (vegeu taula
2).
De 13,3% a 15,5%
De 15,6% a 17,0%
De 17,1% a 18,5%
De 18,6% a 19,5%
De 9,7% a 12,7%
De 12,8% a 15,6%
De 15,7% a 18,4%
De 18,5%a 27,2%

Pàg. 13
PLA DIRECTOR
Taula 2. Projecció de la població de 0 a 21 anys per grup
d’edat segons escenari. Catalunya, 2007-2015.
Població
2007
Escenari
baix
Escenari
mitjà baix
Escenari
mitjà alt
Escenari
alt
0 anys 77.358 57.743 76.764 80.407 96.686
1 any 81.163 60.257 79.747 83.607 99.859
2 anys 78.896 62.909 82.763 86.838 103.038
3 anys 76.645 65.592 85.704 89.966 106.051
4 anys 72.984 68.171 88.405 92.832 108.711
5 anys 71.152 70.516 90.727 95.276 110.866
6 anys 71.078 72.312 92.379 96.978 112.084
7 anys 68.149 73.576 93.328 97.933 112.462
8 anys 65.242 74.241 93.464 97.995 111.880
9 anys 65.520 74.256 91.865 96.229 110.316
10 anys 63.500 73.643 89.473 93.616 107.779
11 anys 62.956 72.456 86.291 90.148 102.040
12 anys 63.223 70.815 82.302 85.827 95.723
13 anys 63.768 70.292 77.918 81.207 87.824
14 anys 65.281 69.163 76.565 79.716 86.166
15 anys 64.493 67.883 75.061 78.077 84.380
16 anys 65.165 64.407 71.394 74.201 80.363
17 anys 66.106 62.193 69.012 71.687 77.741
18 anys 68.775 62.324 69.039 71.708 77.688
19 anys 70.749 59.885 66.563 69.133 75.116
20 anys 74.308 59.117 65.837 68.385 74.456
21 anys 79.876 59.717 66.539 69.143 96.686
Total 1.536.387 1.471.468 1.771.140 1.850.909 2.117.915
i comarques.
Les comarques que en l’estimació de l’escenari baix
experimenten una major disminució d’infants i adolescents
d’entre 0 i 17 anys són l’Alt Urgell (30,9%), l’Alta Ribagorça
(25,9%) i la Ribera d’Ebre (24,0%)
Segons l’estimació de l’escenari alt, les comarques que
augmenten en major mesura la seva població infantil i
adolescent d’entre 0 i 17 anys són la Conca de Barberà
(63,0%), el Pallars Sobirà (62,6%) i la Cerdanya (58,0%)
(vegeu figura 10).
Figura 10. Projecció de la població de 0 a 17 anys per
comarques segons escenari. Catalunya, 2015.
Escenari baix
Escenari alt
Font: Institut d’Estadística de Catalunya. Base de dades de municipis i comarques.
De -30,86% a -13,06%
De -13,08% a -6,63%
De -6,61% a -1,42%
De -1,41% a 3,97%
De 17,37% a 39,69%
De 39,70% a 45,90%
De 45,91% a 52,32%
De 52,33% a 63,04%

RESULTATS | Llars
Pàg. 14
PLA DIRECTOR
2. Llars
2.1. Estructura i composició de les llars
La composició familiar més freqüent en les llars catalanes amb,
com a mínim, una persona d’entre 0 i 14 anys a càrrec és la
formada per dos menors i dos adults (47,3%), seguida per les
llars formades per un menor i dos adults (19,6%).
Aquestes dades coincideixen amb les dades que proporciona la
Encuesta de Infancia en España 2008 on, segons aquesta
enquesta, el 49% dels infants espanyols entre 6 i 14 anys viu
en llars formades per quatre persones.
La composició de les llars amb, com a mínim, una persona
d’entre 15 i 21 anys més freqüent és la formada per tres o més
adults i un menor d’edat (35,8%), seguida de la formada per
tres o més adults i dos menors d’edat (26,7%) (vegeu figura
11).
Figura 11. Nombre d’adults en les llars amb persones de
0 a 21 anys segons nombre de persones residents a la
llar. Catalunya, 2006.
3% 2%
0% 0% 0%
2% 2%
0%
19,6%
8,5% 8,9%
35,8%
26,7%
47,3%
2,1% 2,5%
9,7%
3,7%
8,7%
5,2%
0,8%
2,1%
6,5%
1,8%
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
35%
40%
45%
50%
Un
menor
(0-14)
Dos
menors
Tres
menors
Quatre
menors o
més
Un
menor
(15-18)
Dos
menors
Tres
menors
Quatre
menors o
més
Un adult Dos adults Tres adults o més
Font: Elaboració SIA. Departament de Salut. Enquesta de salut de Catalunya, 2006.
La majoria de llars catalanes amb, com a mínim, una persona
menor de 15 anys a càrrec són llars biparentals (87,4%).
Seguidament, se situen les llars monoparentals (9,3%) i,
després, les llars amb famílies reconstituides (2,5%). En el cas
de les llars monoparentals, la majoria estan encapçalades per la
mare (85,9%) (vegeu figura 12).
En les dades que ens proporciona la Encuesta de Infancia en
España 2008 s’observa que el 86% de les llars espanyoles amb
infants a càrrec de 6 a 11 anys són de tipus biparental mentre
que considera la resta com a famílies monoparentals. En el
mateix sentit, la majoria de les llars monoparentals espanyoles
la mare és qui les encapçala (92%).
Figura 12. Estructura familiar de les llars amb persones de
0 a 14 anys a càrrec. Catalunya, 2006.
1,3%
8,0%
87,4%
0,4%
2,5%
0,4%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
Monopar ental
par e
Monopar ental
mar e
Biparental Avis Reconstituides Altres
Principalment, qui s’ocupa de les persones de 0 a 14 anys en les
llars catalanes és la mare (76,0%), ja sigui sola (59,3%) o bé
amb atenció compartida amb una altra persona (41,7%). En el
21,1% dels casos el cuidador principal és el pare, ja sigui sol
(23,4%) o bé amb atenció compartida amb una altra persona
(76,6%) (vegeu figura 13).
Figura 13. Persona que s’ocupa del fill/a en llars amb
persones de 0 a 14 anys. Catalunya, 2006.
4,9%
16,2%
45,1%
30,9%
2,9%
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
35%
40%
45%
50%
Pare sol Pare i altre
persona
M are sola M are i altre
persona
Altres
La majoria dels pares i les mares de les persones d’entre 0 i 14
anys són nascuts i nascudes a Catalunya (57,5%). Un 9,1% dels
pares i mares són nascuts i nascudes fora de l’Estat espanyol,
mentre que en un 6,8% dels casos un dels dos progenitors és
nascut a l’estranger (vegeu figura 14).

RESULTATS | Llars
Pàg. 15
PLA DIRECTOR
Figura 14. Lloc de naixement dels progenitors en llars
amb persones de 0 a 14 anys. Catalunya, 2006.
57,5%
7,6% 9,1%
19,0%
5,2%
1,6%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
Pare i mare a
Catalunya
Pare i mare a
Espanya
Pare i mare a
l'estranger
Un a Espanya
i l'altre a
Catalunya
Un a
l'estranger i
l'altre a
Catalunya
Un a Espanya
i l'altre a
l'estranger
Segons el nivell educatiu dels progenitors s’observa que en les
llars catalanes amb persones menors de 15 anys a càrrec el
més freqüent és o que ambdós tinguin un nivell educatiu inferior
als estudis secundaris (38,3%) o que ambdós tinguin un nivell
educatiu superior als estudis secundaris (36,4%) (vegeu figura
15).
En la majoria de llars catalanes on hi viuen persones de 0 a 14
anys, el pare i la mare treballen remuneradament (64,5%). En
el 28,4% de les llars, el pare treballa remuneradament, mentre
que la mare no ho fa (vegeu figura 16).
Figura 15. Nivell d’estudis dels progenitors en llars amb
persones de 0 a 14 anys. Catalunya, 2006.
38,3%
10,9%
14,4%
36,4%
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
35%
40%
45%
Pare i mare amb
menys de
secundària
M are amb menys
de secundària i
pare amb més de
secundària
M are amb més de
secundària i pare
amb menys de
secundària
Pare i mare amb
més de secundària
Figura 16. Ocupació dels progenitors en llars amb persones
de 0 a 14 anys. Catalunya, 2006.
64,5%
3,1%
28,4%
1,9% 1,2% 0,6% 0,2% 0,0%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
Treballen
pare i
mare
M are
treballa i
pare no
Pare
treballa i
mare no
No
treballa
cap dels
dos
M are
treballa i
pare
mort
M are no
treballa i
pare
mort
Pare
treballa i
mare
morta
Pare no
treballa i
mare
morta
2.2. Situació econòmica de les llars
Els nivells de renda més baixos corresponen a les famílies de tipus
monoparental, amb una renda mitjana per unitat de consum
d’11.994,20 euros. Les biparentals són les unitats de consum amb
un renda mitjana més elevada (15.098,06 euros). (Panel de Famílies i
Infància, CIIMU, 2006)
Segons el nombre de fills/es, aquelles famílies que es componen
de tres fills/es o més tenen un nivell de renda més baix que la
resta (12.285,04 euros). Seguidament, se situen les famílies amb
dos fills/es a càrrec (14.965,77 euros). Les famílies amb un únic
fill/a a càrrec són les que tenen una renda mitjana major, amb
15.940,20 euros.(Panel de Famílies i Infància, CIIMU, 2006)
Les llars dels adolescents estrangers (països amb nivell mitjà i
baix del PIB) tenen un nivell de renda menor que les llars dels
adolescents autòctons (9.823,26 euros els nuclis familiars
estrangers per 14.728,60 euros els nuclis familiars de nacionalitat
espanyola) (vegeu taula 3).
Taula 3. Renda mitja disponible neta d’impostos i
transferències per “unitat de consum” segons nacionalitat
de l’adolescent entre 12 i 16 anys a càrrec. Catalunya,
2006.
Lloc de naixement de l'adolescent
Renda mitjana per "unitats de
consum" abans de
transferències
Estat Espanyol 14.728,60€
Països amb nivell mig i baix del PIB a
9.823,26€
Total 14.395,01€
a. Es considera països amb nivell baix i mig de PIB aquells que el seu PIB (Producte
Interior Brut - Paritat de Poder Adquisitiu) és inferior o igual a 16.500$.
Font: Institut d’infància i Món Urbà (CIIMU). Panel de Famílies i Infància.
2.3. Característiques i equipaments de les llars
El rang d’habitacions més freqüent en les llars catalanes oscil—la
entre les tres i les cinc habitacions (89,5%). Un 42,6% de les llars
on hi viuen persones de 0 a 14 anys tenen quatre habitacions. En
el cas de les llars on hi viuen persones de 15 a 21 anys la
distribució és molt semblant.
En el 6,0% de les llars catalanes on hi viu una persona de 0 a 14
anys hi ha una situació d’amuntegament (més d’1,5 persones per
habitació), mentre que en la majoria (prop del 94%) no es dóna
aquesta situació.

RESULTATS | Llars i Salut
Pàg. 16
PLA DIRECTOR
En la franja d’edat de 15 a 21 anys hi ha una situació
d’amuntegament en el 5,8% de les llars, per un 94,2% de les
llars on no és dona aquesta situació (vegeu figura 17).
Figura 17. Amuntegament i percentatge d’amuntegament
en llars amb persones de 0 a 21 anys. Catalunya, 2006
94,0% 94,2%
6,0% 5,8%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
0-14 15-21
No amuntegament Amuntegament
Pel que fa als equipaments de les llars amb, com a mínim, una
persona de 0 a 21 anys, totes disposen de dutxa, aigua calenta i
rentadora. Al voltant del 80% de les llars disposen de
calefacció; prop del 60% disposen de rentaplats, i
aproximaddament el 40% disposen d’aire condicionat (vegeu
figura 18).
Figura 18. Equipaments de les llars amb persones de 0 a
21 anys segons grup d’edat. Catalunya, 2006.
79,7%
99,7%
50,5%
60,2%
99,0%99,7%
40,8%
99,8%
99,4%
77,0%
46,8%
99,5%
57,8%
39,7%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
Dutxa,
banyera
Aigua
calent a
Calef acció Ascensor Rentadora Rent aplat s Aire
condicionat
0-14 anys 15-21anys
3. Salut
3.1. Salut maternoinfantil
L’any 2006, van néixer a Catalunya 81.580 persones. El 51,7%
van ser nens (42.182) i el 48,3% van ser nenes (39.398).
En funció del pes en el moment de néixer, els nadons es
distribueixen en tres categories: pes normal (de 2.500 g a
4.000 g), pes baix (menys de 2.500 g) i sobrepès (més de
4.000 g). El 86,9% de nadons nascuts l’any 2006 tenien un pes
normal, el 7,5% van néixer amb pes baix i el 5,6% restants van
néixer amb sobrepès (vegeu figura 19).
Figura 19. Distribució dels nadons en funció del seu pes en
néixer. Catalunya, 2006.
7,50%
86,90%
5,60%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
Pes baix Pes normal Sobrepès
Font: Elaboració SIA. Departament de Salut. Indicadors de salut Maternoinfantils a
Catalunya.
Segons la procedència geogràfica de la mare, s’observa com els
nadons de mares originàries de la resta d’Àfrica presenten el
percentatge més alt de pes baix (8,9%) i, a la vegada, el
percentatge més baix de sobrepès (3,3%), mentre que en els
nadons de les mares originàries del Magrib és dóna la situació
inversa: tenen el percentatge més alt en sobrepès (11,0%) i el
més baix en pes baix (5,2%) (vegeu figura 20).
Figura 20. Distribució del pes dels nadons en néixer segons
nacionalitat de la mare. Catalunya 2006
87,6% 87,6%
85,2% 83,8%
87,8% 85,3% 87,3%
7,7%
5,4%
7,1%
5,2%
8,9%
5,8%
5,7%4,7%
7,0%
7,7%
11,0%
3,3%
8,9%
7,0%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
Espanyola CE-PPDD Resta
d'Europa
M agrib -
Vall del Nil
Resta
d'Àfrica
Amèrica
Central i
del Sud
Àsia i
Oceania
Baix pes % Pes normal % Sobrepès %
Catalunya.
Pel que fa a la taxa de mortalitat infantil (nombre de nens i nenes
morts abans de l’any de vida respecte al total de nadons nascuts),
s’observa que a Catalunya hi ha una disminució progressiva en el
període estudiat (1996-2006), i passa de 4,3 nadons morts per
cada mil nadons l’any 1996 a 2,6 nadons morts per cada mil l’any
2006 (vegeu figura 21). Aquesta taxa de mortalitat infantil és una
de les taxes de mortalitat infantil més baixes del món. Per
exemple, la taxa de mortalitat a l’Estat espanyol en el mateix any
se situa en 3,8 nadons morts per cada mil, en la zona euro (15) la
taxa se situa en 3,9 morts per cada mil i en la Unió Europea (27)
se situa en 4,7 nadons morts per cada mil. (Idescat, 2009).

RESULTATS | Salut
Pàg. 17
PLA DIRECTOR
Figura 21. Taxa de mortalitat infantil per cada mil
nadons. Catalunya, 1996-2006.
2,6
2,9
3,1
2,9
3,3
3,2
3,4
4,2
4,14,2
4,3
0
0,5
1
1,5
2
2,5
3
3,5
4
4,5
5
1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006
Catalunya.
Les principals causes de mortalitat infantil a Catalunya són
certes afeccions originades en el període perinatal (45,2%) i les
malformacions congènites, deformitats i anomalies
cromosomàtiques (28,1%) (vegeu figura 22).
Figura 22. Principals causes de mortalitat infantil segons
l’agrupació dels 20 grans grups, segons sexe. Catalunya,
2005.
2,2%
1,5%
0,7%
6,0%
2,2%
0,7%
1,5%
0,7%
47,8%
27,6%
5,2%
3,7%
4,3%
3,2%
1,1%
2,1%
7,4%
5,3%
4,3%
0,0%
41,5%
28,7%
2,1%
0,0%
0% 5% 10% 15% 20% 25% 30% 35% 40% 45% 50%
I. Cer tesmalalties Inf eccioses i parasitàries
II. Tumor s
III. Malalties delaSangi dels òr gans hematopoètics i cer ts
tr astor ns queaf ectenel mecanismedelainmunitat
IV. Malalties endocr ines, nutricionals i metabòliques
VI. Malaties del sistemaner viós
IX. Malaltiesdel sistemacir culator i
X.Malaltiesdel sistemarespir ator i
XI. Malalties del sistemadigestiu
XVI. Cer tes af eccions or iginadesenel per íodeper inatal
XVII. Malf or macionscongènites, def or mitats i anomalies
cr omosomàtiques
XVIII. Símptome, signes i tr oballesanor mals clíniquesi de
laborator i, noclassif icades enlloc més
XX. Causes exter nes demor bilitat i mor talitat
Noi Noia
Font: Elaboració SIA. Departament de Salut. Direcció General de Recursos sanitaris.
Servei d’informació i estudis .
3.2. Parts
L’any 2007 a Catalunya les noies entre 13 i 21 anys van dur a
terme 4.464 parts. El 12,1% d’aquests els van realitzar noies
menors de 18 anys, mentre que el 87,9% van ser realitzats per
noies entre 18 i 21 anys.
La taxa de parts per cada 1000 noies entre 13 i 21 anys se situa
en 13,5‰. En el grup d’edat de 13 a 17 anys la taxa se situa
en el 2,9‰ mentre que entre els 18 i els 21 anys la taxa se situa
en el 27,3‰ (vegeu figura 23).
Figura 23. Nombre de parts per cada 1000 noies entre 13 i
21 anys, Catalunya, 2007.
0,0 0,4
1,9
4,6
10,1
16,5
25,7
29,6
35,8
0,0
5,0
10,0
15,0
20,0
25,0
30,0
35,0
40,0
13 14 15 16 17 18 19 20 21
Font: Elaboració SIA. Registre del Conjunt Mínim Bàsic de Dades (CMBD) dels hospitals
d'aguts.
3.3. Interrupcions voluntàries de l’embaràs (IVE)
L’any 2006 es van realitzar a Catalunya 4.178 interrupcions
voluntàries de l’embaràs (IVE) entre les noies d’11 a 21 anys. La
taxa d’interrupcions voluntàries de l’embaràs en les noies de 19 a
21 anys se situa prop del 23‰. La taxa d’IVE en les noies de 17
anys disminueix força respecte a les noies de 19 a 21 anys, i se
situa en el 12,8‰.
Les Interrupcions Voluntàries de l’Embaràs han augmentat de
manera constant en el període que va des de l’any 2000 fins a
l’any 2006. En aquest període, es passa de l’1,06% de noies
catalanes d’entre 11 i 21 anys que van interrompre
voluntàriament el seu embaràs durant l’any 2000 a l’1,46% de
noies que el van interrompre l’any 2006 (vegeu figura 24).
Figura 24. Evolució de la taxa d’interrupcions voluntàries
de l’embaràs de les noies d’entre 11 i 21 anys. Catalunya,
2000-2006.
1,46
1,30
1,25
1,181,191,16
1,06
0,00
0,20
0,40
0,60
0,80
1,00
1,20
1,40
1,60
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006
Any
Font: Elaboració SIA. Departament de Salut. Direcció General de Recursos sanitaris.
Servei d’informació i estudis. Registre d’interrupció voluntària de l’embaràs.

RESULTATS | Salut
Pàg. 18
PLA DIRECTOR
Mitjançant la distribució territorial de les IVE’s respecte al total
de les IVE’s dutes a terme a Catalunya durant els anys 2005 i
2006, s’observa que el 37,2% d’IVE’s es van concentrar a la
comarca del Barcelonès. Darrere se situen el Vallès Occidental
(10,6%), el Baix Llobregat (10,3%) i el Maresme (4,2%) (vegeu
figura 25).
Figura 25. Distribució de les interrupcions voluntàries de
l’embaràs (IVE) de les noies d’entre 11 i 21 anys segons
comarca de residència respecte al total d’IVE de
Catalunya. Catalunya, 2005-2006.
De 0,01% a 0,17%
De 0,18% a 0,60%
De 0,61% a 2,28%
De 2,29% a 37,16%
Font: Elaboració SIA. Departament de Salut. Registre d’interrupció voluntària de
l’embaràs. Servei d’Informació i Estudis. Direcció General de Recursos Sanitaris.
Les comarques que tenen un percentatge més alt de noies
d’entre 11 i 21 anys que han interromput voluntàriament el seu
embaràs respecte al total de noies de la comarca de la mateixa
franja d’edat en els anys 2005 i 2006 són l’Alt Empordà (2,2%),
el Gironès (1,7%) i el Baix Empordà (1,6%).
Les comarques que tenen un menor percentatge de noies
d’entre 11 i 21 anys que han interromput voluntàriament el seu
embaràs són el Priorat (0,1%), el Solsonès (0,2%) i el Pallars
Sobirà (0,5%) (vegeu figura 26).
Figura 26. Distribució de les IVE de les noies d’entre 11 i 21
anys per comarques. Catalunya, 2005-2006.
De 0,10 % a 0,60 %
De 0,70 % a 0,79 %
De 0,80 a 1,00 %
De 1,10% a 2,20%
De 0,10 % a 0,60 %
De 0,70 % a 0,79 %
De 0,80 a 1,00 %
De 1,10% a 2,20%
De 0,10 % a 0,60 %
De 0,70 % a 0,79 %
De 0,80 a 1,00 %
De 1,10% a 2,20%
Font: Departament de Salut. Registre d’interrupció voluntària de l’embaràs. Servei
d’Informació i Estudis. Direcció General de Recursos Sanitaris. Elaboració pròpia.
3.4. Salut percebuda, estat de salut i trastorns
La salut percebuda de les persones d’entre 0 i 14 anys és bona,
molt bona o excel—lent (97,1%). Un 2,7% de les persones menors
de 15 anys afirmen tenir una salut regular, mentre que el 0,2%
diuen que el seu estat de salut és dolent (vegeu figura 26). El
95,5% de les persones de 15 a 21 anys perceben la seva salut
com a bona, molt bona o excel—lent; el 4,0% afirmen tenir una
salut regular, i el 0,5% asseguren tenir una salut dolenta.
Segons sexe, no s’aprecien diferències en l’estat de salut percebut
ni entre les persones de 0 a 14 anys, ni entre les persones de 15 a
21 anys. (vegeu figures 27 i 28).
Figura 27. Estat de salut percebuda de les persones de 0 a
14 anys segons sexe. Catalunya, 2006.
27,4%
44,0%
24,8%
3,6%
0,1%
28,7%
41,2%
28,0%
1,8%
0,3%
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
35%
40%
45%
50%
Excel·lent M olt bona Bona Regular Dolenta
Nois Noies

RESULTATS | Salut
Pàg. 19
PLA DIRECTOR
Figura 28. Estat de salut percebuda de les persones de 15
a 21 anys segons sexe. Catalunya, 2006.
17,0%
44,2%
0,8%
43,7%
4,9%
34,8%
3,2%
12,1%
39,1%
0,2%
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
35%
40%
45%
50%
Excel.lent M olt bona Bona Regular Dolenta
Nois Noies
Els principals trastorns de salut de la població menor de 15 anys
a Catalunya són l’otitis de repetició (12,7%), la deficiència
visual (12,2%) i les al—lèrgies cròniques (11,0%). Per als nois i
noies d’entre 15 i 21 anys, els trastorns de salut més prevalents
són les al—lèrgies cròniques (17,7%), la migranya (14,2%) i el
mal d’esquena lumbar (12,4%).
Segons sexe, no s’aprecien diferències en la prevalença de la
majoria de trastorns de salut. Tanmateix, el trastorn de
conducta és superior entre els nens que entre les nenes (9,0% i
4,1%, respectivament), així com els defectes de la parla (4,0%
i 1,6%, respectivament) (vegeu figura 29).
Entre la població de 15 a 21 anys, les noies presenten majors
prevalences en els deu trastorns de salut més freqüents en
aquesta franja d’edat: les noies tenen més migranya que els
nois (17,3% les noies per un 11,4% els nois), tenen més mal
d’esquena cervical (14,3% les noies per un 7,8% els nois), més
depressió o ansietat (8,9% les noies per un 5,0% els nois) i
més anèmia (8,0% les noies per un 2,5% els nois) (vegeu
figura 30).
Figura 29. Prevalença de trastorns de salut en persones
de 0 a 14 anys segons sexe. Catalunya, 2006.
13,4%
12,2%
11,0%
9,6%
9,0%
7,4%
5,8%
4,0%
2,5%
0,2%
11,9%
12,1%
10,9%
7,9%
4,1%
5,9%
5,1%
1,6%
3,9%
0,2%
0% 5% 10% 15%
Otitis de repetició
Deficiència visual
Al·lèrgies cròniques
Bronquitis crònica
Trastorn de conducta
Enuresi
Asma
Defectes de la parla
Restrenyiment crònic
Diabetis
Noi Noia
Figura 30. Prevalença de trastorns de salut en persones de
15 a 21 anys segons sexe. Catalunya, 2006.
17,5%
11,4%
12,2%
7,8%
5,8%
5,0%
2,5%
4,1%
3,3%
0,8%
0,4%
18,1%
17,3%
12,6%
14,3%
8,1%
8,9%
8,0%
5,1%
5,6%
5,6%
0,1%
0% 5% 10% 15% 20%
Al·lèrgies cròniques
M igranya
M al d’esquena lumbar
M al d’esquena cervical
Asma
Depressió i/o ansietat
Anèmia
Bronquitis crònica
Problemes de pell
M ala circulació
Diabetis
Noi Noia
3.5. Persones amb discapacitat
A Catalunya, hi ha 20.666 persones d’entre 0 i 21 anys (13,5‰)
amb grau d’afectació igual o supeior al 33%. Entre la població de
0 a 17 anys, hi ha 15.442 (12,4‰) persones amb aquest grau
d’afectació (≥ 33%), mentre que entre la població de 18 a 21
anys hi ha 5.224 persones (17,8‰).
Any rere any, s’observa que a mesura que augmenta l’edat també
augmenta el nombre de persones que tenen algun tipus de
discapacitat. Per exemple, als 0 anys hi ha 49 menors amb
discapacitat, que representen una taxa del 0,6 ‰, mentre que als
10 anys aquesta taxa se situa en el 15,8‰.
Alhora, hi ha diferències segons sexe. En totes les edats els nois
tenen taxes més elevades en algun grau d’afectació ≥ 33% que
les noies. En aquest sentit, un 16,1‰ dels nois d’entre 0 i 21
anys tenen algun grau d’afectació igual o superior al 33%, mentre
que en les noies aquesta taxa és lleugerament inferior (10,6‰).
Entre 0 i 17 anys, el 14,9‰ dels nois tenen algun grau
d’afectació igual o superior al 33%, per un 9,8‰ de les noies.
Entre 18 i 21 anys, el tenen el 21,2‰ dels nois pel 14,2‰ de les
noies (vegeu figura 31).
Figura 31. Població de 0-21 anys amb discapacitat, segons
edat i segons sexe. Catalunya, 31 desembre 2007.
14,9
21,2
16,1
9,8
14,2
10,6
0
5
10
15
20
25
0 a 17 18 a 21 0 a 21
‰
Nois Noies
Font: Elaboració SIA. Departament d’Acció Social i Ciutadania. Institut Català
d’Assistència i Serveis Socials. Cens de persones valorades amb discapacitat.

RESULTATS | Salut
Pàg. 20
PLA DIRECTOR
Per comarques, el Barcelonès és la comarca que agrupa un
major nombre de persones d’entre 0 i 21 anys amb discapacitat
(26,6%). A continuació, se situen les comarques del Vallès
Occidental (11,9%) i el Baix Llobregat (9,9%) (vegeu figura
32).
Figura 32. Població de 0 a 21 anys amb discapacitat
segons comarques respecte al total de població infantil
amb discapacitat de Catalunya. Catalunya, 2007.
De 0,0% a 0,2%
De 0,3% a 0,8%
De 0,9% a 2,7%
De 2,8% a 26,6%
Les comarques que presenten un major percentatge de població
d’entre 0 i 21 anys amb un grau d’afectació ≥33% respecte a la
seva població de 0 a 21 anys són la Garrotxa (2,3%), el Baix
Camp (2,2%) i el Pallars Jussà (1,7%).
Les comarques amb un menor percentatge de persones d’entre
0 i 21 anys amb un grau d’afectació ≥33% són l’Alta Ribagorça
(0,4%), la Cerdanya (0,6%) i l’Alt Urgell (0,8%) (vegeu figura
33).
Figura 33. Població de 0 a 21 anys amb discapacitat segons
comarques respecte al total de població infantil de cada
comarca. Catalunya, 2007.
De 0,36% a 1,04%
De 1,05% a 1,13%
De 1,14% a 1,58%
De 1,59% a 2,27%
3.6. Víctimes d’accident de trànsit
A Catalunya, durant l’any 2006, el 4,9‰ de les persones d’entre
0 i 24 anys van ser víctimes d’un accident de trànsit. La franja
d’edat on hi ha una major taxa de victimització és entre els 18 i
els 20 anys, en què el 12,7‰ de nois i noies han estat víctimes
d’algun accident de trànsit.
El nombre de víctimes d’accidents de trànsit varia en les diferents
franges d’edat segons si la localització és urbana o interurbana. En
general, la majoria de víctimes d’accidents de trànsit es localitza
en la zona urbana (77,7%). Segons els grups d’edat, s’observa
que la distribució és semblant entre la zona urbana i la zona
interurbana fins als 21 anys. Dels 21 als 24 anys, en canvi, el
percentatge de víctimes és més alt en la zona interurbana
(45,4%) que en la zona urbana (35,5%) (vegeu figura 34).
Figura 34. Persones de 0 a 24 anys que han estat víctimes
d’un accident de trànsit segons zona i segons grup d’edat.
Taxes per 1.000. Catalunya, 2006.
0,3
0,7 0,9
1,3
6,8
10,0
6,6
2,4
2,7
1,5
0,30,20,20,1
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
De 0 a 1
anys
De 2 a 5
anys
De 6 a 9
anys
De 10 a 14
anys
De 15 a 17
anys
De 18 a
20 anys
De 21a
24 anys
Zona urbana Zona interurbana
Font: Elaboració SIA. Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació.
Anuari estadístic d’accidents de trànsit de Catalunya.

RESULTATS | Salut
Pàg. 21
PLA DIRECTOR
A Catalunya, l’any 2006 la taxa de mortalitat de les persones
d’entre 0 i 24 anys en accidents de trànsit se situa en 4,7 per
cada 100.000 persones de la mateixa franja d’edat. Entre 0 i 14
anys, la taxa se situa en 0,6 per cada 100.000, mentre que en
la franja d’edat de 15 a 24 anys aquesta taxa s’eleva fins a 10,1
morts per cada 100.000.
Segons sexe, hi ha diferències, sobretot en la franja d’edat que
va dels 15 als 24 anys. L’any 2006, van morir en accident de
trànsit 16,2 nois per cada 100.000, per 3,7 noies per cada
100.000 (vegeu figura 35).
La taxa de mortalitat en accidents de trànsit respecte al nombre
de víctimes se situa en el 9,6 ‰. En la franja d’edat de 15 a 24
anys, aquesta ràtio se situa en el 12,6‰ de les víctimes
d’accident de trànsit.
Figura 35. Taxa de mortalitat sobre 100.000 habitants de
la població de 0 a 24 anys, segons grup d’edat i segons
sexe. Catalunya, 2006.
1,1
0,0
16,2
3,7
0
2
4
6
8
10
12
14
16
18
Nois Noies
De 0 a 14 anys De 15 a 24 anys
Font: Elaboració SIA. Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació.
Anuari estadístic d’accidents de trànsit de Catalunya.
3.7. Mortalitat
Durant l’any 2006, a Catalunya van morir 505 persones d’entre
0 i 21 anys. D’aquestes, el 62,5% eren nois (316), mentre que
el 38,5% eren noies (189).
No obstant això, des de l’any 2001 fins a l’any 2006 la taxa de
mortalitat entre les persones de 0 a 21 anys ha anat disminuint
cada any (a excepció de 2003) fins a situar-se l’any 2006 en
0,33 morts per cada mil persones de 0 a 21 anys. (vegeu figura
36).
Figura 36. Evolució de la taxa de mortalitat de les persones
de 0 a 21 anys per cada mil persones de la mateixa franja
d’edat. Catalunya, 2001-2006.
0,39
0,41
0,36
0,36
0,33
0,42
0,00
0,05
0,10
0,15
0,20
0,25
0,30
0,35
0,40
0,45
2001 2002 2003 2004 2005 2006
Any
Font: Elaboració SIA. Departament de Salut. Registre de mortalitat de Catalunya. Servei
d’Informació i Estudis.
La distribució de la mortalitat en persones de 0 a 21 anys per
comarques respecte el total de persones mortes a Catalunya de la
mateixa franja d’edat ens mostra que el Barcelonès és la comarca
que agrupa un major percentatge de defuncions (26,5%). A
continuació, se situen les comarques del Baix Llobregat (13,1%) i
el Vallès Occidental (10,1%) (vegeu figura 37).
Figura 37. Distribució de la mortalitat de 0 a 21 anys
segons comarca respecte al total de persones mortes de 0 a
21 anys a Catalunya. Catalunya, 2006.
De 0,0% a 0,3%
De 0,4% a 0,9%
De 1,0% a 1,9%
De 2,0% a 26,5%
Font: Elaboració SIA. Departament de Salut. Registre de mortalitat de Catalunya. Servei
d’Informació i Estudis.
En la distribució territorial de la mortalitat de la població d’entre 0
i 21 anys segons comarques, s’observa que l’Alta Ribagorça és la
comarca que presenta una taxa de mortalitat més elevada
(1,39‰). A continuació, se situen la Terra Alta (0,90‰) i el
Ripollès (0,87‰).

RESULTATS | Salut i Educació
Pàg. 22
PLA DIRECTOR
A les comarques del Pallars Sobirà, el Priorat i la Vall d’Aran, en
canvi, no es va registrar cap persona morta entre 0 i 21 anys en
aquest mateix any (vegeu figura 38).
Figura 38. Distribució de la mortalitat entre les persones
de 0 a 21 anys per cada mil habitants segons comarca.
Catalunya, 2006.
De 0,00‰ a 0,25‰
De 0,26‰ a 0,34‰
De 0,35‰ a 0,43‰
De 0,44‰ a 1,39‰
Font: Elaboració SIA. Departament de Salut. Registre de mortalitat de Catalunya.
Servei d’Informació i Estudis.
La principal causa de mort per motius de salut de les persones
entre 0 i 14 anys està relacionada amb certes afeccions
originades en el període perinatal (31,2%); mentre que la
segona causa de mort ho està amb malformacions congènites,
deformitats i anomalies cromosomàtiques (21,7%).
Segons sexe s’observen algunes diferències en algunes de les
principals causes de mort agrupades en gran grups. Per
exemple, les malalties del sistema nerviós han causat la mort
del 12,1% dels nois i el 4,9% de les noies. En canvi, les causes
externes de morbilitat i mortalitat han provocat la mort del
14,1% de les noies i del 8,3% dels nois (vegeu figura 39)
Figura 39. Principals causes de mort de les persones entre
0 i 14 anys, segons l’agrupació dels 20 grans grups de
causes de mort, segons sexe. Catalunya, 2005.
2,9%
7,8%
1,5%
5,4%
4,9%
2,9%
2,4%
0,5%
31,7%
20,5%
5,4%
14,1%
3,0%
7,6%
1,5%
3,8%
12,1%
4,5%
3,0%
0,0%
30,3%
23,5%
2,3%
8,3%
0% 5% 10% 15% 20% 25% 30% 35%
I.CertesmalaltiesInfecciosesi parasitàries
II.Tumors
III.Malalt iesde la Sang i delsòrganshematopoèticsi
certst rastornsqueaf ectenel mecanisme de la
IV.Malalt iesendocrines,nutricionalsi metabòliques
VI.Malatiesdel sistemanerviós
IX.Malaltiesdel sistema circulat ori
X.Malaltiesdel sistema respirat ori
XI.Malaltiesdel sist ema digestiu
XVI.Certesafeccionsoriginadesen el període perinatal
XVII.Malf ormacionscongènites,deformit atsi
anomaliescromosomàtiques
XVIII. Sí mptome,signesi troballesanormalsclíniquesi
delaboratori,no classificadesenlloc més
XX.Causesexternesde morbilit at i mortalitat
Nois Noies
Font: Elaboració SIA. Servei d’informació i Estudis. Direcció General de Recursos sanitaris.
Departament de Salut.
4. Educació
4.1. Escolarització
A Catalunya, en el curs 2006-07 hi havia 1.105.073 alumnes no
universitaris matriculats en algun dels nivells educatius de règim
general (educació infantil, educació primària, educació secundària
obligatòria, batxillerat i cicles formatius de grau mitjà i de grau
superior).
En el curs 2006-07, en la franja d’edat de 0 a 2 anys, el nombre
de persones matriculades se situa en el 31,9%. En el segon cicle
de l’educació infantil (de 3 a 5 anys) i en l’escolarització
obligatòria (de 6 a 15 anys), la totalitat de persones estan
escolaritzades. Finalment, el 73,6% dels i les adolescents de 16 i
17 anys estan matriculats a l’ESO, a Batxillerat o a Cicles
Formatius de grau mitjà (vegeu taula 4).
Taula 4. Percentatge de persones escolaritzades en les
etapes pre-obligatòries i post-obligatòries segons sexe.
Catalunya, curs 2006-07.
Nois Noies Total
n Mat. Taxa n Mat. Taxa n Mat. Taxa
0-2 119.762 38.166 31,9% 111.857 35.635 31,9% 231.619 73.801 31,9%
16-17 68.001 47.730 70,1% 63.716 49.300 77,3% 131.717 97.030 73,6%
Font: Elaboració SIA. Departament d’Educació. Web del Departament d’Educació
En el curs 2006-07, el nombre de persones matriculades de la
població entre 0 i 2 anys presenta diferències segons comarca.
Les comarques amb les taxes més altes de persones matriculades
en aquesta franja d’edat són l’Alta Ribagorça (82%) i el Berguedà
(59,3%), mentre que les comarques amb les taxes de
matriculació més baixes són el Montsià (10%) i la Terra Alta
(15%) (vegeu figura 40).

RESULTATS | Educació
Pàg. 23
PLA DIRECTOR
Figura 40. Distribució de les persones de 0 a 2 anys
matriculades a educació infantil respecte al total de
persones de 0 a 2 anys, segons comarca. Catalunya, curs
2006-07.
De 9,9% a 31,1%
De 31,2% a 38,0%
De 38,1% a 42,1%
De 42,2% a 81,9%
Font: Elaboració SIA. Departament d’Educació. Web del Departament d’Educació.
La taxa de matriculació entre les persones de 16 i 17 anys
també presenta diferències segons comarca. Així, s’observa que
les comarques amb una major taxa d’alumnes de 16 i 17 anys
matriculats són el Segrià (92,6%) i l’Alt Urgell (91,2%) mentre
que les comarques amb una menor taxa de població
matriculada d’aquesta franja d’edat són les Garrigues (51,5%) i
el Priorat (53,2%) (vegeu figura 41).
Figura 41. Distribució de les persones de 16 i 17 anys
matriculades a L’ESO, Batxillerat i CFGM respecte al total
de persones de 16 i 17 anys, segons comarca. Catalunya,
curs 2006-07.
Del 51,5% a 65,4%
De 65,5% a 71,0%
De 71,1% a 78,6%
De 78,7% a 92,6%
Font: Elaboració SIA. Departament d’Educació. Web del Departament d’Educació.
En l’etapa postobligatòria (després de l’ESO), les noies escullen
estudiar batxillerat amb més freqüència que els nois (47,6% les
noies i 37,2% els nois), i els nois escullen amb més freqüència
que les noies, estudiar cicles formatius de grau mitjà (21,1% els
nois i 14,9% les noies) i programes de garantia social (1,8% els
nois i 1,2% les noies) (vegeu figura 42).
Figura 42. Persones escolaritzades a l’educació secundària
postobligatòria segons tipologia d’estudi i segons sexe.
37,2%
21,1%
1,8%
60,1%
47,6%
14,9%
1,2%
63,7%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
Batxillerat CFGM PGS Total
Nois Noies
Font: Elaboració SIA. Departament d’Educació. Estadística del Departament d’Educació.
Pel que fa a l’alumnat estranger, s’observa que en l’educació
infantil (0 a 5 anys) el 37,2% dels nens i nenes de nacionalitat
estrangera estan matriculats.
Mentre que en l’educació post obligatòria reglada (exceptuant els
Programes de Garantia Social i altres dispositius d’inserció), el
percentatge d’alumnes de nacionalitat estrangera que estan
matriculats respecte del total d’estrangers de la franja d’edat de
16 a 18 anys és del 28,5% (vegeu taula 5).
Taula 5. Persones estrangeres de 0 a 18 anys
escolaritzades per etapa educativa. Catalunya, curs 2005-
06.
Alumnes estrangers
n Matriculats Taxa
Etapa educativa (edat)
Educació infantil (0 a 5 ) 64.822 24.127 37,2%
Batxillerat i CFGM (16 a18) 30.197 8.602 28,5%
4.2. Resultats acadèmics
En el curs 2006-07, hi ha 60.645 adolescents matriculats a 4rt
d’ESO; 30.460 són nois (50,2%) i 30.185 són noies (49,8%).
D’aquests 60.645 alumnes matriculats, el 76,7% van obtenir el
graduat en l’ESO. Segons sexe, les noies van obtenir el graduat en
l’ESO en major mesura que els nois (el 80,3% de les noies pel
73,1% dels nois) (vegeu figura 43).

RESULTATS | Educació
Pàg. 24
PLA DIRECTOR
Figura 43. Percentatge de Graduats i no Graduats segons
els alumnes matriculats a 4rt d’ESO segons sexe.
73,1%
26,8%
80,3%
19,6%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
Graduats No Graduats
Nois Noies
Font: Elaboració SIA. Departament d’Educació. Estadística del Departament
d’Educació.
Segons els indicadors de resultats presentats pel Departament
d’Educació (abril 2009), s’observa que des del curs 2002-2003
al curs 2007-2008 hi ha un augment sostingut d’alumnes
graduats a 4rt d’ESO, passant del 69,6% de graduats el curs
2002-2003 al 77,4% el curs 2007-2008 que suposa un augment
de vuit punts percentuals.
A Catalunya, en el curs 2006-2007, hi ha 24.997 alumnes que
repeteixen algun dels quatre cursos de l’Educació Secundària
Obligatòria que representen el 7,4% del total d’alumnes que
cursen l’ ESO.
Segons sexe, hi ha més nois repetidors que noies repetidores.
El 7,8% de les noies que cursen algun curs de l’ESO són
repetidores mentre que hi ha un 10,9% dels nois matriculats a
l’ESO que són repetidors. (CIIMU, 2006).
Per cursos, s’observa que el percentatge de nois repetidors es
semblant en cada curs (al voltant de l’11%), mentre que el
percentatge de noies repetidores augmenta en cada curs. Així,
s’observa que és a quart d’ESO on hi ha un major percentatge
de repetidors, tan de nois com de noies. L’11,4% dels nois
matriculats a quart d’ESO són repetidors mentre que el 9,2% de
les noies matriculades en el mateix curs són repetidores (vegeu
figura 44).
Figura 44. Percentatge d’alumnes repetidors matriculats
en cadascun dels cursos de l’Educació Secundària
Obligatòria segons sexe. Catalunya, curs 2006-2007
10,9% 11,1%
10,2%
11,7%
6,6%
7,5%
8,1%
9,2%
0%
2%
4%
6%
8%
10%
12%
14%
Primer Segon Tercer Quart
Nois Noies
4.3. Expectatives acadèmiques i absentisme
Mitjançant l’enquesta del CIIMU ens podem aproximar a les
opinions dels alumnes que cursen l’ESO entorn les seves
expectatives acadèmiques un cop acaben l’educació obligatòria,
així com conèixer la freqüència de faltes injustificades a classe.
El 67,0% dels alumnes de l’ESO tenen l’expectativa de fer una
carrera universitària. L’11,4% no té clar fins on vol arribar en els
estudis i un 10,6% té l’expectativa de fer un cicle formatiu de
formació professional.
Segons sexe, s’observen algunes diferències. Les noies tenen una
major expectativa per cursar una carrera universitària que els nois
(el 72,1% de les noies pel 60,3% dels nois). Els nois, en canvi,
tenen una expectativa major que les noies per fer un cicle
formatiu de formació professional (el 13,5% dels nois pel 8,4% de
les noies) (vegeu figura 45).
Figura 45. Expectatives educatives dels alumnes de l’ESO
(12-16 anys) segons sexe. Catalunya, 2006.
0,7%
5,6%
13,5%
6,6%
1,9%
11,4%
72,1%
60,3%
0,4%
8,4%
4,7%
1,1%
11,3%
2,0%
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80%
No em trauré el graduat en
ESO
Em t rauré el graduat en
ESOi deixaréd'estudiar
Faréun cicle formatiu de
formació prof essional
Deixaré elsest udisquan
acabi el batxillerat
Faré unacarrera
universitària
Faréuna altra cosa
No ho sé
Nois Noies
Font: Elaboració SIA. Institut d’Infància i Món Urbà (CIIMU). Panel de Famílies i Infància,
2006.
El 21,2% d’alumnes d’entre 12 i 16 anys que estan cursant algun
curs de l’ESO, en el curs 2005-06, afirmen que mai o gairebé mai
fan faltes injustificades a classe mentre que el 6,0% dels alumnes
reconeixen que fan faltes injustificades sempre o molt sovint. Per
sexe, no s’aprecien diferències importants (vegeu figura 46).

RESULTATS | Educació i Temps lliure
Pàg. 25
PLA DIRECTOR
Figura 46. Percentatge d’alumnes que fan faltes
injustificades a classe a l’ESO, segons sexe. Catalunya,
2006.
6,5%
20,5%
51,0%
21,9%
5,5%
20,7%
53,1%
20,7%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
Sempre o molt
sovint
Bastant sovint Alguna vegada M ai o gairebé mai
Nois Noies
Font: Elaboració SIA. Institut d’Infància i Món Urbà (CIIMU). Panel de Famílies i
Infància, 2006.
5. Temps Lliure
5.1. Relació amb els pares i les mares
El 73,4% dels adolescents d’entre 12 i 16 anys consideren que
passen temps suficient amb la seva mare, mentre que el 18,5%
consideren que els agradaria passar-n’hi més. Per sexe,
s’observa que a les noies els agradaria passar més temps amb
la seva mare que als nois (el 21,7% les noies pel 14,3% els
nois) (vegeu figura 47).
El 61,5% dels adolescents d’entre 12 i 16 anys consideren que
passen temps suficient amb el seu pare, mentre que el 31,1%
consideren que els agradaria passar-n’hi més. Per sexe,
s’observa que a les noies els agradaria passar més temps amb
el seu pare que als nois (el 34,1% les noies pel 27,1% els nois)
(vegeu figura 48).
Figura 47. “Pensa en el temps que passes amb la teva
mare. Consideres que és suficient?”, segons sexe.
Catalunya, 2006.
77,9%
14,3%
7,5%
0,2%
69,8%
21,7%
8,4%
0,1%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
Passo temps
suficient
M ’agradaria passar
més temps
Passo massa temps No tinc aquest
parent
Nois Noies
Font: Elaboració SIA. Institut d’Infància i Món Urbà (CIIMU). Panel de Famílies i
Infància, 2006.
Figura 48. “Pensa en el temps que passes amb el teu pare.
Consideres que és suficient?”, segons sexe. Catalunya,
2006.
64,3%
27,1%
5,7%
3,0%
34,1%
3,4% 3,1%
59,4%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
Passo temps
suficient
M ’agradaria passar
més temps
Passo massa temps No tinc aquest
parent
Nois Noies
2006.
Les activitats principals que realitzen amb la seva mare els
adolescents d’entre 12 i 16 anys són veure la televisió (86,9%),
anar de compres (82,6%) i passejar pel poble o ciutat (60,0%).
Segons sexe, s’observa que les noies van de compres amb la seva
mare amb major freqüència dels nois (87,1% de les noies i 76,6%
dels nois) i passegen més pel poble o ciutat (64,9% les noies i
53,7% els nois) (vegeu figura 49).
Amb el seu pare, les activitats principals que realitzen els
adolescents d’entre 12 i 16 anys són veure la televisió (82,1%),
passejar pel poble o ciutat (48,4%) i anar d’excursió al camp o la
muntanya (45,9%). Per sexe, s’observa que els nois van a veure
un espectacle esportiu amb els seus pares amb major freqüència
que les noies (53,1% els nois i 32,8% les noies), fan més exercici
físic i esport (37,5% els nois i 22,8% les noies) i van més de
compres amb ells (35,7% els nois i 25,3% les noies) (vegeu figura
50).
Figura 49. “En el darrer mes has fet alguna de les següents
activitats amb la mare?”, segons sexe. Catalunya, 2006.
37,2%
53,7%
76,6%
10,6%
41,4%
30,7%
24,3%
46,2%
34,2%
43,6%
13,3%
16,9%
84,7%
36,5%
64,9%
87,1%
14,3%
45,2%
29,0%
21,6%
42,7%
32,0%
44,2%
13,0%
18,8%
88,4%
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90%100%
Fer elsdeures
Passejar pel t eu poble o ciut at
Anar decompres
Fer exercici f ísic o un esport
Anar al cine,t eatre oconcerts
Visit ar un museuo exposició
Anar a un espectacle esport iu
Visitar unparc d’at raccionso d’entret eniment
Fer una visita cult ural
Anar d’excursió al camp o muntanya
Anar a la bibliot eca
Anar a missa o cerimòniareligiosa
Veurelat elevisió
Nois Noies
2006.

2009 PdIIAC - Estudi de la població infantil i adolescent a Catalunya

2009 PdIIAC - Estudi de la població infantil i adolescent a Catalunya

Recommended

Recommended

More Related Content

Similar to 2009 PdIIAC - Estudi de la població infantil i adolescent a Catalunya

Similar to 2009 PdIIAC - Estudi de la població infantil i adolescent a Catalunya (20)

More from Jordi Muner

More from Jordi Muner (20)

2009 PdIIAC - Estudi de la població infantil i adolescent a Catalunya