SlideShare a Scribd company logo
1 of 21
Les Vies Romanes Maria Aznar Jessica Sanguña
Que és una via romana? ,[object Object],Les vies formaven una xarxa de carreteres que ocupava tot l’imperi romà. Van ser dissenyades per a mantenir contacte entre les zones de l’Imperi, aquest fet va suposar una gran importància econòmica on facilitaven el comerç i la comunicació. El desenvolupament de la xarxa de les vies romanes es va produir al mateix temps que el creixement de l'Imperi. L’anomena’t  Itinerari d'Antoní  és el document antic més complet per a l'estudi de les vies romanes, i data de finals del segle III. A mida que passava el temps es van usar pedres de diferents grandàries per a construir unes calçades sòlides: les pedres grans es col·locaven en la base i sobre aquestes s’establia una capa de pedres més reduïdes.
Com les construïen? Les vies principals es feien amb una estructura molt sòlida. Primer es marcaven els marges amb dues fileres de pedres verticals, després buidaven la terra d’entremig i ho tornaven a omplir de diverses capes de pedres, grava, pedres triturades i finalment ho recobrien amb una superfície de lloses. L’amplada podia ser molt variada: dels 2'40 m. als 12 m. El traçat de les vies era projectat perquè s’adeqüés al terreny i per aconseguir d’itinerari més curt. Per això seguien una línia recta sempre que es podia.
Diversos estrats de la seva construcció: 1.  Statumen :  fonament de pedres de mida mitjana. 2. Rudus :  capa de sorra o grava. 3. Nucleus :  estrat de pedres triturades. 4. Pauimentum :  superfície formada per lloses de pedra, còdols o grava.  5. Fileres de pedres  que en delimiten l'amplada  Maqueta de la construcció d’una via
Per què les van construir?   ,[object Object],[object Object],Via de la Plata
Totes les vies duen a Roma ,[object Object],[object Object],Via Òstia
Principals vies a Hispania
La Via Augusta es una gran via de comunicació construïda de Roma a Cadis pels romans. Si resseguim l'itinerari per Catalunya podem veure un conjunt de vil•les romanes, d’estructures arquitectòniques i de valors ecològics i culturals que cal conservar.  La Via Augusta
La Via de la Plata Era una antiga Via romana que travessa  Hispania  de nord a sud. Situada en la part centreoccidental de la península Ibèrica. Aquesta comunicava el territori dels  astures  amb la fèrtil Bètica. Rep aquest nom per ser la ruta que portava els bons jaciments aurífers i argentífers del nord-oest hispànic.  La via unia en el seu tram principal 2 ciutats fundades per August,  Emerita Augusta  y  Asturica Augusta  poblades les dues per legionaris veterans de les guerres contra càntabres y asturs (29 a.C.- 19 a.C.).
Principal vía de Grècia
És una via militar construïda a la segona meitat del S.II a.C, la principal ruta terrestre durant l’edat mitja. La  Via Egnatia  creuava la península dels Balcans des de el mar Adrià fins bizantí. Començava en dos punts del mar Adrià: A Polònia, prop de la desembocadura del riu Aoos, a Albània, i Dirraquio. La Via s’estenia des de l’est, fins  Lycnidos, Heraclea, Edessa , Pela i arribava al mar Egeu a Salònica. Després travessava la Península Caldaica fins  Anfipolis  i  Flipos  i terminava a  Kipsela , al riu Hebros però posteriorment es va allargar fins Bizantí. Va ser pavimentat per primera vegada per l’emperador bizantí Justinià I en el segle VI va ocupar un paper fonamental en les comunicacions de Roma amb Orient, tant en l’aspecte militar com comercial.  Vía Egnacia
Principals vies de França
Via Domitia Beaucaire és el punt de partida de la Via Domitia en el  Languedoc-Roussillon . En aquesta via, es pot descobrir el verdader tresor militar; un tram en el Mas de  Touelles  s’aprèn considerablement sobre la viticultura del la època dels s.XVII gal·loromana  Al pas per els Pirineus, en el Rosselló al sud Perpinyà i de la fortalesa de Ruscino, la  via domitia  es dividia en dos: La costa de Elne,  oppidum de Illiberris  i  Portus Veneris : Port de Venus I el port de Banyuls. En el Port de Vendres, van ser trobats restes romanes, mentre que la major part de les restes de  LLiberis  van ser trobades, recobertes per una ciutat medieval.
Principals vies d’Itàlia
La  via Àpia ,[object Object],[object Object]
La  via Aemilia ,[object Object],[object Object],[object Object]
El que van suposar les vies romanes per al futur: les carreteres ,[object Object],[object Object],[object Object]
Via romana… Via de Pompeià
El futur de les vies romanes
Webgrafia ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Treball fet per: ,[object Object],[object Object],[object Object]

More Related Content

What's hot

Literatura catalana de postguerra
Literatura catalana de postguerraLiteratura catalana de postguerra
Literatura catalana de postguerraLluis Rius
 
El teatre modernista simbolista, santiago rusiñol
El teatre modernista simbolista, santiago rusiñolEl teatre modernista simbolista, santiago rusiñol
El teatre modernista simbolista, santiago rusiñolJordialejandro
 
El teatre romà
El teatre romàEl teatre romà
El teatre romàlnamm
 
COLÒNIES INDUSTRIALS
COLÒNIES INDUSTRIALSCOLÒNIES INDUSTRIALS
COLÒNIES INDUSTRIALSorbaneja
 
Els moviments migratoris
Els moviments migratorisEls moviments migratoris
Els moviments migratorisvicentaros
 
La renovació literària dels anys 20 i 30
La renovació literària dels anys 20 i 30La renovació literària dels anys 20 i 30
La renovació literària dels anys 20 i 30montse.ciberta
 
L'Arquitectura Grega: característiques i obres
L'Arquitectura Grega: característiques i obresL'Arquitectura Grega: característiques i obres
L'Arquitectura Grega: característiques i obresTania Ramirez
 
Verdaguer
VerdaguerVerdaguer
Verdaguerdolors
 
La Revolució industrial a catalunya
La Revolució industrial a catalunyaLa Revolució industrial a catalunya
La Revolució industrial a catalunyaCarles Olmedo Quirós
 
Oda a espanya
Oda a espanyaOda a espanya
Oda a espanyajoanmolar
 
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRICART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRICAntonio Núñez
 
Delacroix LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE
Delacroix  LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLEDelacroix  LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE
Delacroix LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLEMercè Bigorra
 

What's hot (20)

Literatura catalana de postguerra
Literatura catalana de postguerraLiteratura catalana de postguerra
Literatura catalana de postguerra
 
El teatre modernista simbolista, santiago rusiñol
El teatre modernista simbolista, santiago rusiñolEl teatre modernista simbolista, santiago rusiñol
El teatre modernista simbolista, santiago rusiñol
 
El teatre romà
El teatre romàEl teatre romà
El teatre romà
 
COLÒNIES INDUSTRIALS
COLÒNIES INDUSTRIALSCOLÒNIES INDUSTRIALS
COLÒNIES INDUSTRIALS
 
Els moviments migratoris
Els moviments migratorisEls moviments migratoris
Els moviments migratoris
 
La renovació literària dels anys 20 i 30
La renovació literària dels anys 20 i 30La renovació literària dels anys 20 i 30
La renovació literària dels anys 20 i 30
 
El teatre romà
El teatre romàEl teatre romà
El teatre romà
 
El Modernisme a Catalunya
El Modernisme a CatalunyaEl Modernisme a Catalunya
El Modernisme a Catalunya
 
La renaixença
La renaixençaLa renaixença
La renaixença
 
L'Arquitectura Grega: característiques i obres
L'Arquitectura Grega: característiques i obresL'Arquitectura Grega: característiques i obres
L'Arquitectura Grega: característiques i obres
 
Verdaguer
VerdaguerVerdaguer
Verdaguer
 
La Revolució industrial a catalunya
La Revolució industrial a catalunyaLa Revolució industrial a catalunya
La Revolució industrial a catalunya
 
Els aqüeductes
Els aqüeductesEls aqüeductes
Els aqüeductes
 
Oda a espanya
Oda a espanyaOda a espanya
Oda a espanya
 
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRICART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
 
Art romà. Característiques
Art romà. CaracterístiquesArt romà. Característiques
Art romà. Característiques
 
Antiga Roma
Antiga RomaAntiga Roma
Antiga Roma
 
Delacroix LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE
Delacroix  LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLEDelacroix  LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE
Delacroix LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE
 
EL MOVIMENT OBRER
EL MOVIMENT OBREREL MOVIMENT OBRER
EL MOVIMENT OBRER
 
La civilització grega
La civilització gregaLa civilització grega
La civilització grega
 

Similar to Vies Romanes

Power Point Llatí
Power Point LlatíPower Point Llatí
Power Point Llatíainetaaa17
 
Vies romanes
Vies romanesVies romanes
Vies romanesncabre5
 
Vies romanes
Vies romanesVies romanes
Vies romanesncabre5
 
Restes arquitectòniques romanes
Restes arquitectòniques romanesRestes arquitectòniques romanes
Restes arquitectòniques romanesAinoaim
 
Tots els camins porten a Roma MB.pptx
Tots els camins porten a Roma MB.pptxTots els camins porten a Roma MB.pptx
Tots els camins porten a Roma MB.pptxMireia449715
 
La ciutat romana IV-MB (vies, aigua...).ppt
La ciutat romana IV-MB (vies, aigua...).pptLa ciutat romana IV-MB (vies, aigua...).ppt
La ciutat romana IV-MB (vies, aigua...).pptMireia449715
 
Empúries
EmpúriesEmpúries
EmpúriesAinoaim
 
Arquitectura i urbanisme.
Arquitectura i urbanisme.Arquitectura i urbanisme.
Arquitectura i urbanisme.balansatcinque
 
Girona en l’època romana
Girona en l’època romanaGirona en l’època romana
Girona en l’època romanaMaclon29
 
Aqüeducte de les Ferreres
Aqüeducte de les FerreresAqüeducte de les Ferreres
Aqüeducte de les Ferreresngr1
 
Tots els camins porten a roma
Tots els camins porten a romaTots els camins porten a roma
Tots els camins porten a romaanahp1999
 
Emerita Augusta
Emerita AugustaEmerita Augusta
Emerita AugustaAinoaim
 
Tots els camins portena roma
Tots els camins portena romaTots els camins portena roma
Tots els camins portena romajazminbuzzalino1
 

Similar to Vies Romanes (20)

Power Point Llatí
Power Point LlatíPower Point Llatí
Power Point Llatí
 
Vies romanes
Vies romanesVies romanes
Vies romanes
 
Vies romanes
Vies romanesVies romanes
Vies romanes
 
Restes arquitectòniques romanes
Restes arquitectòniques romanesRestes arquitectòniques romanes
Restes arquitectòniques romanes
 
Tots els camins porten a Roma MB.pptx
Tots els camins porten a Roma MB.pptxTots els camins porten a Roma MB.pptx
Tots els camins porten a Roma MB.pptx
 
La ciutat romana IV-MB (vies, aigua...).ppt
La ciutat romana IV-MB (vies, aigua...).pptLa ciutat romana IV-MB (vies, aigua...).ppt
La ciutat romana IV-MB (vies, aigua...).ppt
 
Jaciments Carla Belén
Jaciments Carla BelénJaciments Carla Belén
Jaciments Carla Belén
 
Empúries
EmpúriesEmpúries
Empúries
 
Hispania romana
Hispania romanaHispania romana
Hispania romana
 
Arquitectura i urbanisme.
Arquitectura i urbanisme.Arquitectura i urbanisme.
Arquitectura i urbanisme.
 
Girona en l’època romana
Girona en l’època romanaGirona en l’època romana
Girona en l’època romana
 
Aqüeducte de les Ferreres
Aqüeducte de les FerreresAqüeducte de les Ferreres
Aqüeducte de les Ferreres
 
Treball
TreballTreball
Treball
 
Ciutats Romanes Carla B. & Belén M.
Ciutats Romanes Carla B. & Belén M.Ciutats Romanes Carla B. & Belén M.
Ciutats Romanes Carla B. & Belén M.
 
Tots els camins porten a roma
Tots els camins porten a romaTots els camins porten a roma
Tots els camins porten a roma
 
Emerita Augusta
Emerita AugustaEmerita Augusta
Emerita Augusta
 
Tots els camins portena roma
Tots els camins portena romaTots els camins portena roma
Tots els camins portena roma
 
Ciutats romanes
Ciutats romanesCiutats romanes
Ciutats romanes
 
Activitats
ActivitatsActivitats
Activitats
 
Carreteres i llengua
Carreteres i llenguaCarreteres i llengua
Carreteres i llengua
 

Vies Romanes

  • 1. Les Vies Romanes Maria Aznar Jessica Sanguña
  • 2.
  • 3. Com les construïen? Les vies principals es feien amb una estructura molt sòlida. Primer es marcaven els marges amb dues fileres de pedres verticals, després buidaven la terra d’entremig i ho tornaven a omplir de diverses capes de pedres, grava, pedres triturades i finalment ho recobrien amb una superfície de lloses. L’amplada podia ser molt variada: dels 2'40 m. als 12 m. El traçat de les vies era projectat perquè s’adeqüés al terreny i per aconseguir d’itinerari més curt. Per això seguien una línia recta sempre que es podia.
  • 4. Diversos estrats de la seva construcció: 1. Statumen : fonament de pedres de mida mitjana. 2. Rudus : capa de sorra o grava. 3. Nucleus : estrat de pedres triturades. 4. Pauimentum : superfície formada per lloses de pedra, còdols o grava. 5. Fileres de pedres que en delimiten l'amplada Maqueta de la construcció d’una via
  • 5.
  • 6.
  • 7. Principals vies a Hispania
  • 8. La Via Augusta es una gran via de comunicació construïda de Roma a Cadis pels romans. Si resseguim l'itinerari per Catalunya podem veure un conjunt de vil•les romanes, d’estructures arquitectòniques i de valors ecològics i culturals que cal conservar. La Via Augusta
  • 9. La Via de la Plata Era una antiga Via romana que travessa Hispania de nord a sud. Situada en la part centreoccidental de la península Ibèrica. Aquesta comunicava el territori dels astures amb la fèrtil Bètica. Rep aquest nom per ser la ruta que portava els bons jaciments aurífers i argentífers del nord-oest hispànic. La via unia en el seu tram principal 2 ciutats fundades per August, Emerita Augusta y Asturica Augusta poblades les dues per legionaris veterans de les guerres contra càntabres y asturs (29 a.C.- 19 a.C.).
  • 10. Principal vía de Grècia
  • 11. És una via militar construïda a la segona meitat del S.II a.C, la principal ruta terrestre durant l’edat mitja. La Via Egnatia creuava la península dels Balcans des de el mar Adrià fins bizantí. Començava en dos punts del mar Adrià: A Polònia, prop de la desembocadura del riu Aoos, a Albània, i Dirraquio. La Via s’estenia des de l’est, fins Lycnidos, Heraclea, Edessa , Pela i arribava al mar Egeu a Salònica. Després travessava la Península Caldaica fins Anfipolis i Flipos i terminava a Kipsela , al riu Hebros però posteriorment es va allargar fins Bizantí. Va ser pavimentat per primera vegada per l’emperador bizantí Justinià I en el segle VI va ocupar un paper fonamental en les comunicacions de Roma amb Orient, tant en l’aspecte militar com comercial. Vía Egnacia
  • 13. Via Domitia Beaucaire és el punt de partida de la Via Domitia en el Languedoc-Roussillon . En aquesta via, es pot descobrir el verdader tresor militar; un tram en el Mas de Touelles s’aprèn considerablement sobre la viticultura del la època dels s.XVII gal·loromana Al pas per els Pirineus, en el Rosselló al sud Perpinyà i de la fortalesa de Ruscino, la via domitia es dividia en dos: La costa de Elne, oppidum de Illiberris i Portus Veneris : Port de Venus I el port de Banyuls. En el Port de Vendres, van ser trobats restes romanes, mentre que la major part de les restes de LLiberis van ser trobades, recobertes per una ciutat medieval.
  • 15.
  • 16.
  • 17.
  • 18. Via romana… Via de Pompeià
  • 19. El futur de les vies romanes
  • 20.
  • 21.