Breu guió del tema 2. Realitat i veritat.
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Breu guió del tema 2. Realitat i veritat.

on

  • 8,013 views

 

Statistics

Views

Total Views
8,013
Views on SlideShare
3,249
Embed Views
4,764

Actions

Likes
1
Downloads
102
Comments
0

23 Embeds 4,764

http://iesdesantacolomadefarners.xtec.cat 1781
http://moodle.iessantacolomadefarners.cat 1772
http://classedefilosofia.blogspot.com 356
http://classedefilosofia.blogspot.com.es 324
http://genimaligne.wordpress.com 171
http://www.xtec.cat 111
http://aulesmataro.epiaedu.cat 58
http://www.xtec.es 32
http://filosofia1e02.blogspot.com.es 31
http://elbigbangdelafilosofia.wordpress.com 30
http://educamos.educat1x1.cat 29
http://192.168.1.151 28
http://www.classedefilosofia.blogspot.com 15
http://www.slideshare.net 11
http://www.joviat.cat 4
http://classedefilosofia.blogspot.de 2
http://www.classedefilosofia.blogspot.com.es 2
http://whoislinkingtoyou.com 2
http://classedefilosofia.blogspot.ru 1
http://mataro.epiaedu.cat 1
http://www.translendium.net 1
http://xtec.es 1
https://genimaligne.wordpress.com 1
More...

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Breu guió del tema 2. Realitat i veritat. Breu guió del tema 2. Realitat i veritat. Presentation Transcript

  • Tema 2
  • QUÈ ÉS LA REALITAT?
    • La part de la Filosofia que s’ha ocupat tradicionalment de respondre a aquesta pregunta ha estat la Metafísica i, en concret també, l’Ontologia.
    • La paraula “realitat” prové del llatí realitas que deriva de la paraula res (cosa, objecte, experiència, causa, etc.)
    • A partir del segle XIX la filosofia s’ocupa del problema de la realitat d’una forma més insistent.
  • Teories sobre la « realitat » (1)
    • DEFINICIÓ NEGATIVA
    • Realitat s’oposa a “aparença” . El que és real és el que no és aparent. El món aparent és fals, hi ha una altra “realitat”. (Matrix és un món aparent, el món real és el món destruït ple de camps de cultiu d’humans com a font d’energia).
    • Realitat s’oposa a “possible” . El que és real ja és , no només és una possibilitat. (Ara tenim la possibilitat de ser un premi noble, però això encara no és realitat).
  • Teories sobre la « realitat » (2)
    • Definició positiva:
    • La realitat és el que “existeix” . El problema és que les coses comencen a existir i deixen d’existir, és a dir, són contingents, i per tant, ¿són reals les coses contingents?
    • La realitat és allò que no pot deixar d’existir, és a dir, és “ necessari”. Plató ho atribueix a les “idees”, el cristianisme a “Déu”, etc.
  • Teories sobre la « realitat » (3)
    • La realitat és allò “físic, material, sensible” , és a dir, allò que podem conèixer amb els sentits (tocar, veure, escoltar, ensumar i degustar). Problemes:
        • El problema és que, de vegades, els sentits és enganyen (escoltam un renou que potser només hem imaginat).
        • Hi ha coses que no experimentam amb els sentits i les consideram reals (el no-res, l’infinit, etc.)
  • Teories sobre la « realitat » (4)
    • La realitat també inclou els processos “psíquics” , és a dir, els pensaments, desitjos, somnis, idees, etc.
      • Problema: pot ser real que imaginem un nigul de nata, però no que existeixi realment el nigul de nata.
    • La realitat “virtual” . Amb l’ajuda de la tecnologia digital podem experimentar sensacions que semblen ser reals però només són “virtuals”. (MATRIX és virtual o real?)
  • Teories de la realitat (5)
    • Realitat: la història i la vida.
      • Aquesta concepció de la realitat indica que allò real no és quelcom permanent i immutable, sinó que la realitat està en continuu canvi, és un procés històric o vital que no es pot reduir a un ésser fix. La realitat sempre és dinàmica.
      • Heràclit va entendre el món en continuu moviment.
      • Hegel entén la realitat en forma dinàmica i dialèctica.
      • Dilthey, Ortega y Gasset i Nietzsche destaquen la vida enlloc de la realitat.
  • EL CONEIXEMENT
    • De forma genèrica “conèixer” significa que un “subjecte” capta, entén , un “objecte”.
    • Es poden distingir 3 graus del coneixement:
      • OPINIÓ : és un estat del coneixement en què un subjecte considera quelcom com a cert, però no en té seguretat.
      • CREENÇA: és un estat en que el subjecte està segur del que creu, però no ho pot justificar objectivament.
      • SABER : és una opinió fonamentada tant subjectivament com objectivament. És pot justificar.
  • Els interessos del coneixement
    • L’interès tècnic . El tenen les ciències de la naturalesa. Pretenen dominar la naturalesa.
    • L’interès pràctic . El tenen les ciències socials. Pretenen la comprensió dels fets per millorar la comunicació humana.
    • L’interès emancipador . El té la filosofia i altres disciplines crítiques. Pretén alliberar a la humanitat de la dominació i la repressió.
  • Postures entorn del coneixement
    • Dogmatisme: creure amb tota seguretat en quelcom sense acceptar la possibilitat d’estar equivocats. Creu que hi ha una veritat absoluta.
    • Escepticisme: no creu que es pugui arribar a un coneixement segur, sempre existirà el dubte. Res no es pot conèixer de forma segura.
    • Relativisme o subjectivisme: tot coneixement depén del context, època o cultura, o del subjecte i, per tant, no hi ha cap veritat absoluta. Tot és relatiu o subjectiu.
    • Pragmatisme: creure que la veritat és allò útil, allò que serveix.
    • Criticisme: es pot arribar a conèixer veritats, però s’ha d’acceptar sempre la crítica i la possibilitat d’error.
    • Perspectivisme: tot el coneixement és només una perspectiva subjectiva o cultural. Coincideix amb el relativisme amb molts de punts.
  • Models explicatius del coneixement
    • Realisme : la realitat existeix independent del subjecte.
      • Realisme ingenu : la realitat és tal i com la percibim.
      • Realisme crític : només sabem com és la realitat a partir de la nostra percepció i no podem saber mai com seria en si.
    • Idealisme : la realitat no existeix independentment del subjecte, ja que només coneixem les nostres idees sobre ella. La realitat, per tant, es troba en la consciència.
  • I què és la veritat?
    • Origen de la paraula
      • En grec es deia “ alétheia ”, que significa descobrir, desvetllar allò que està ocult.
        • La veritat existeix oculta i es tracta de trobar-la.
      • En llatí es deia “ veritas ”, que significa dir el que correspon a la realitat.
        • La veritat es troba en la correspondència entre el que es diu i la realitat.
  • TEORIES DE LA VERITAT
  • La veritat com a correspondència
    • La veritat consisteix en què el que pensam o deim es correspongui amb la realitat.
      • Problemes
        • Com podem comprovar què és la realitat sense que la pensem?
        • Hi ha un punt de vista objectiu entre el pensament i la realitat?
    • Criteri de veritat: la correspondència entre el pensament i la realitat.
    “ El moix està sobre l’estora” Correspondència veritat realitat pensament o llenguatge
  • La veritat com a coherència
    • Un coneixement és vertader quan encaixa, és coherent, amb el sistema de coneixements que ja tenim per cert.
    • Criteri de veritat: la coherència lògica.
    Fals, incoherent Vertader, coherent
  • La veritat com allò útil
    • La teoria pragmatista de la veritat considera els enunciats des del punt de vista de l’utilitat respecte d’un fi. Si funciona o serveix, aleshores el coneixement és vertader.
    • Criteri de veritat: la utilitat.
    útil, vertader inútil, fals
  • La veritat com a consens
    • S’estableix com a veritat allò que les persones acorden, pacten, consensuen com a veritat.
    • Es tracta d’aportar raons suficients per a que la majoria accepti un coneixement com a vertader.
    • Criteri de veritat: el consens .
  • Altres criteris de veritat
    • El criteri d’autoritat : es considera un coneixement vertader per l’autoritat que el proposa.
    • El criteri de l’evidència : es considera vertader el coneixement que intuitivament veim clar i indiscutible.
    • El criteri de la tradició : es considera vertader el coneixement que des de sempre se l’hi ha considerat.