Presentacions de la XVII Trobada de professorat de Ciències de la Terra i del Medi Ambient del Batxillerat. Caracterització i seguiment de magatzems de CO2 amb tècniques geofísiques. Pilar Queralt
Presentacions de la XVII Trobada de professorat de Ciències de la Terra i del Medi Ambient del Batxillerat. Aplicacions a l’estudi de la qualitat de les aigües subterrànies. Josep Mas-Pla
La gestió del sediment al riu i al Delta de l'EbreICGCat
Presentació realitzada per Albert Rovira (IRTA) a la jornada "La lluita contra el canvi climàtic al Delta de l'Ebre: mesures d'adaptació i mitigació" (25/05/2018)
La modelització geoquímica en l'avaluació de la qualitat del medi ambientICGCat
Presentació realitzada per Cristina Domènech (Universitat de Barcelona) a la jornada "Geoquímica ambiental. Una eina per conèixer la qualitat del nostre entorn" (30/05/2017)
The Global CCS Institute and USEA co-hosted a briefing on the importance of R&D in advancing energy technologies on June 29 2017. This is the presentation given by Ron Munson, Global Lead-Capture at the Global CCS Institute.
Presentacions de la XVII Trobada de professorat de Ciències de la Terra i del Medi Ambient del Batxillerat. Aplicacions a l’estudi de la qualitat de les aigües subterrànies. Josep Mas-Pla
La gestió del sediment al riu i al Delta de l'EbreICGCat
Presentació realitzada per Albert Rovira (IRTA) a la jornada "La lluita contra el canvi climàtic al Delta de l'Ebre: mesures d'adaptació i mitigació" (25/05/2018)
La modelització geoquímica en l'avaluació de la qualitat del medi ambientICGCat
Presentació realitzada per Cristina Domènech (Universitat de Barcelona) a la jornada "Geoquímica ambiental. Una eina per conèixer la qualitat del nostre entorn" (30/05/2017)
The Global CCS Institute and USEA co-hosted a briefing on the importance of R&D in advancing energy technologies on June 29 2017. This is the presentation given by Ron Munson, Global Lead-Capture at the Global CCS Institute.
Abril Trullàs Estrem
Ins Baix Camp
Reus
El treball tracta en general de la catàlisi, un mecanisme per accelerar una reacció química. La part pràctica té dues parts; la primera on vaig recrear un article científic. Seguidament, la segona part va ser la comparació de diferents catalitzadors en la reacció de descomposició de l'aigua oxigenada.
Ciències i tecnologia: Cientificotècnic
Química
Optimització de l'emissió dels gasos amb efecte d'hivernacle als arrossars de...ICGCat
Presentació realitzada per Maite Martínez i Marc Viñas (IRTA) a la jornada "La lluita contra el canvi climàtic al Delta de l'Ebre: mesures d'adaptació i mitigació" (25/05/2018)
Hem fet un treball sobre un vídeo que tracta els problemes que causa el carbó en el medi ambient i les utilitzacions i propostes per a reduir la contaminació que té.
- Thermal stability study of mesoporous NiCo2O4
- Silica nanotemplates synthesis with mesoporous structure.
- NiCo2O4 replicas synthesis with mesoporous.
- Thermal treatments application to NiCo2O4 replicas.
- Samples characterization to determine the effects of thermal treatments.
Techniques used: X-ray Diffraction, Energy Dispersive X-ray,
Thermogravimetry, Transmission Electronic Microscopy.
Applications: Oxidation catalysts with an upgraded specific surface.
Presentació realitzada per Carles Ibáñez (IRTA) a la jornada "La lluita contra el canvi climàtic al Delta de l'Ebre: mesures d'adaptació i mitigació" (25/05/2018)
Abril Trullàs Estrem
Ins Baix Camp
Reus
El treball tracta en general de la catàlisi, un mecanisme per accelerar una reacció química. La part pràctica té dues parts; la primera on vaig recrear un article científic. Seguidament, la segona part va ser la comparació de diferents catalitzadors en la reacció de descomposició de l'aigua oxigenada.
Ciències i tecnologia: Cientificotècnic
Química
Optimització de l'emissió dels gasos amb efecte d'hivernacle als arrossars de...ICGCat
Presentació realitzada per Maite Martínez i Marc Viñas (IRTA) a la jornada "La lluita contra el canvi climàtic al Delta de l'Ebre: mesures d'adaptació i mitigació" (25/05/2018)
Hem fet un treball sobre un vídeo que tracta els problemes que causa el carbó en el medi ambient i les utilitzacions i propostes per a reduir la contaminació que té.
- Thermal stability study of mesoporous NiCo2O4
- Silica nanotemplates synthesis with mesoporous structure.
- NiCo2O4 replicas synthesis with mesoporous.
- Thermal treatments application to NiCo2O4 replicas.
- Samples characterization to determine the effects of thermal treatments.
Techniques used: X-ray Diffraction, Energy Dispersive X-ray,
Thermogravimetry, Transmission Electronic Microscopy.
Applications: Oxidation catalysts with an upgraded specific surface.
Presentació realitzada per Carles Ibáñez (IRTA) a la jornada "La lluita contra el canvi climàtic al Delta de l'Ebre: mesures d'adaptació i mitigació" (25/05/2018)
Els ritmes circadiaris i la seva importància en la salut. Trinitat CambrasUniversity of Barcelona
L’adaptació dels éssers vius als cicles diari i estacional no és un fenomen reactiu, sinó que té lloc per una estructura ben definida anatòmicament i fisiològicament; un rellotge biològic que mesura les hores del dia i les estacions de l’any. Això fa que el nostre cos sigui sorprenentment rítmic en pràcticament totes les seves funcions. El manteniment d’aquest ordre temporal és fonamental per a un bon estat de salut. Tot i això, a la societat actual no sempre es manté aquest ordre, i el resultat és un augment poblacional del risc a emmalaltir. Com es generen els ritmes circadiaris? Com es modifiquen? Els horaris que mantenim, són adequats per a la nostra salut?
Durant la presentació es contestaran les següents preguntes: quin origen tenen i com actuen els antibiòtics? Com els bacteris adquireixen resistència als antibiòtics? Com els bacteris multiresistents emergeixen i es disseminen? Finalment, quines mesures podem prendre?
La nutrició com a eix del nostre manteniment funcional.Reenfocament d'objecti...University of Barcelona
Quan parlem de nutrició, alimentació, dietètica o ciència dels aliments parlem de coses força diferents que sovint es barregen per la forta pressió de la indústria alimentària. La nutrició és una ciència biològica. Evidentment té un component sanitari, però no n’és, ni de bon tros el nucli fonamental. Nodrir-nos és una necessitat biològica que només cal medicalitzar quan hi ha una disfunció. El problema principal de molts és, precisament, aconseguir prou nutrients per poder funcionar sense problemes. Els excessos també comporten problemes, però —com sempre en biologia— cal defugir les explicacions simples dels qui realment no coneixen el metabolisme. Aquesta és la clau.
Els cadells de mamífer aprenem jugant. Per què quan ens fem grans aquest no pot continuar sent un mètode efectiu d’aprenentatge? La gamificació té diferents definicions; nosaltres ens centrarem en la gamificació definida com «l’ús dels elements de disseny de jocs en contextos que no són jocs». Així, hem adaptat el concepte de game-based learning, on la utilització de mecàniques conegudes de jocs, recompenses i normes ens permet plantejar activitats i millorar la motivació i l’aprenentatge de l’alumnat. Podreu veure de primera mà algunes eines utilitzades a l’Escola d’Infermeria i a la Facultat de Medicina per a l’ensenyament de Bioquímica i Nutrició.
L’origen dels hominoides vivents (gibons, grans simis i humans): aportacions...University of Barcelona
El registre fòssil català és excepcional per diversos motius, però sense cap dubte ho és pel seu registre de primats fòssils del període de temps comprès entre els 13 i els 8 milions d’anys. L’origen i diversificació dels hominoïdeus actuals, compostos pels gibons, els orangutans, els ximpanzés, els goril·les i els humans, segueix sent un problema de difícil solució: un registre fòssil incomplet i l’evolució convergent en són dues grans dificultats. Per fortuna, a Catalunya disposem d’un registre extraordinari que ha fet aportacions clau per al seu coneixement.
Dr. Salvador Moyà-Solà
Els jaciments excepcionals ens donen l'oportunitat de comprendre la biologia del s organismes del passat. Podem reconèixer els seus teixits, apreciar adaptacions úniques al mitjà, estimar la biodiversitat i reconstruir les seves relacions tròfiques. El jaciment de las Hoyas és un laboratori que ens acosta a l'evolució de molts grups biològics que juguen en actualitat un paper clau en els ecosistemes moderns.
Dra. Angela D. Buscalioni
L’ambre és una resina fossilitzada, i és el millor contenidor geològic per preservar organismes petits del passat. En el seu interior no solament es poden trobar les restes d’organismes en tres dimensions, com insectes, aranyes o llangardaixos, sinó que també s’hi poden veure relacions entre ells. Presentarem la manera d’abordar l’estudi pluridisciplinari d’un jaciment d’ambre del Cretaci i del seu contingut fossilífer amb les antigues i noves tecnologies, i veurem la informació que se’n pot extreure i els nous interrogats que ens imposa sobre la vida del passat.
Dr. Xavier Delclòs
La consideració del servei en la construcció de la identitat professional del...University of Barcelona
Descriu la construcció de la identitat professional a través del servei en la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. EVA GREGORI GIRALT i
JOSÉ LUIS MENÉNDEZ VARELA
La consideració del servei en la construcció de la identitat professional del...
Mirantsotaterra
1. Pilar Queralt
XVII TROBADA DE PROFESSORAT
DE CIÈNCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT
DEL BATXILLERAT
26 de gener 2017
Mirant sota terra:
Noves tecnologies ofereixen nous serveis del nostre subsòl
Caracterització i seguiment de magatzems de CO2
amb tècniques geofísiques
Facultat de Ciències de la Terra
1
2. Mirant sota terra:
Noves tecnologies ofereixen nous serveis del nostre subsòl
Caracterització i seguiment de magatzems de CO2
amb tècniques geofísiques
Facultat de Ciències de la Terra
2
3. Mirant sota terra:
Noves tecnologies ofereixen nous serveis del nostre subsòl
Caracterització i seguiment de magatzems de CO2
amb tècniques geofísiques
Facultat de Ciències de la Terra
3
4. Mirant sota terra:
Noves tecnologies ofereixen nous serveis del nostre subsòl
Caracterització i seguiment de magatzems de CO2
amb tècniques geofísiques
Facultat de Ciències de la Terra
4
5. Captura i emmagatzematge de CO2 (CCS, Carbon Capture Storage)
• Reduir el balanç d’emissions de CO2 a l’atmosfera.
5
Procés:
Captura Transport Emmagatzematge
magatzems de CO2
6. 6
PREGUNTES INICIALS:
1. És possible emmagatzemar el CO2?
2. On tenim aquest espai?
3. Què li passa al CO2 quan injecta en el subsòl?
QÜESTIONS CLAUS:
• Seguretat
• Capacitat
REPTES:
Trobar els llocs apropiats
Cal una bona EXPLORACIÓ i CARACTERITZACIÓ
Controlar la integritat de la roca segell
Visualitza la migració i evolució del plomall de CO2 dins del reservori
Controlar la quantitat de CO2 per saber si hi han fuites, per seguretat i eficiència.
Cal un bon SEGUIMENT per Mesurar, Monitoritzar i Verificar (MMV)
magatzems de CO2
7. 7
Les tècniques geofísiques i les
propietats del C02
- Cal un contrast de propietats físiques
- Cada mètode, un problema de resolució i
penetració, i de soroll
- Mesures en superfície i puntuals,
instrumentació permanent en superfície i en
pous, que dispara els costos
- Cap cop més exigències: de “detectar”
(qualitatiu) a “estimar la quantitat de CO2”
(quantitatiu); i a més a més “viabilitat”.
-Què entenem per caracterització geofísica?
Exemple
-Què entenem per seguiment? Mesures en
continu i mesures en time-lapse. Exemples
magatzems de CO2
Grandària/fondària d’interès
Resolució
Testimonis
Diagrafies
Estudis Locals
Estudis Regionals
Estudis entre pous
8. A condicions ambientals:
T= 25o C i P=1 atm, la densitat del CO2 és molt petita,
ocuparà molt espai!!!
1.98 Kg/m3 (0.002 g/cm3) 1tona =1000kg ocupa
uns 500 m3 !!
8
Torre Agbar – tota plena de CO2
Alçada: 140m
Planta aprox. 860m2
Volum 120 000m3
1 Torre Agbar = 240 tones de CO2
magatzems de CO2
1- ÉS POSSIBLE EMMAGATZEMAR EL CO2?
Una única planta de carbó de 103 MW
produeix 6 milions de tones de CO2 per any !!
25 000 Torres Agbar plenes de CO2 !!
9. Punt Crític del CO2:
T= 31,03oC i P= 7,38MPa (73 atm)
9
1- ÉS POSSIBLE EMMAGATZEMAR EL CO2?
magatzems de CO2
A condicions ambientals:
T= 25o C i P=1 atm, la densitat del CO2 és molt petita,
ocuparà molt espai!!!
1,98 Kg/m3 (0.002 g/cm3) 1tona =1000kg ocupa
uns 500 m3 !!
12. Torre Agbar – tota plena
de CO2
Alçada: 140m
Planta aprox. 860m2
Volum 120 000m3
12
magatzems de CO2
13. Torre Agbar – tota plena
de CO2
Alçada: 140m
Planta aprox. 860m2
Volum 120 000m3
A 1500m 340m3 que
considerant la mateixa
superfície donaria una alçada
d’uns 40cm !!
13
magatzems de CO2
14. 14
En les roques magatzem, que són roques poroses i
permeables.
Encara que el CO2 supercrític ocupi molt poc espai, la
situació en el magatzem no és tant favorable.
2- On tenim aquest espai lliure en el subsòl?
I quan espai lliure?
magatzems de CO2
Bennaceur et al., 2004
15. magatzems de CO2
porus ple de CO2
saturació del 40% SCO2=0.4
Volum que involucra= VolumCO2/ (0.4 x 0.5)
porus amb salmorra
porositat del 50% =0.5
matriu
16. Alçada: 140m
Planta aprox. 860m2
Volum 120 000m3
A 1500m 340m3 que
reduïda a una alçada d’uns
40cm
16
magatzems de CO2
17. Alçada: 140m
Planta aprox. 860m2
Volum 120 000m3
A 1500m 340m3 que
reduïda a una alçada d’uns
40cm
Ara bé en un material porós
12% i una saturació 50%
El volum seria 5500m3, una
alçada d’uns 6,3m
17
magatzems de CO2
18. 20 kT CO2 = 11·106 m3
, (z = 0)
20 kT CO2 = 0.5·106 m3
(z = 1500 m, 12% de porositat i
50% de saturació)
18
magatzems de CO2
19. 20 kT CO2 = 11·106 m3
, (z = 0)
19
magatzems de CO2
20 kT CO2 = 0.5·106 m3
(z = 1500 m, 12% de porositat i
50% de saturació)
21. Capacitat més gran
Més repartits globalment
Aqüífers salins profunds
21
magatzems de CO2
IPCC 2005. Overview of geological storage options (CO2CRC).
24. Confinament estructural
La seva ascensió queda aturada en la roca
segell
Confinament capil·lar
Queda retingut en els porus
Confinament per solubilitat
Es dissol en la salmorra i tendeix a
enfonsar-se
Confinament mineral
Finalment reaccionarà amb la roca i es
mineralitzarà
Què li passa al CO2 injectat?
24
magatzems de CO2
El CO2 injectat desplaçarà part de l’aigua
continguda a la porositat de les roques del
voltant del pou d’injecció i s’acumularà formant
el que es coneix com a plomall
(basada en Juanes et al. 2010)
25. 25
IPCC 2005
magatzems de CO2
PRINCIPALS QUESTIONS:
• Capacitat
• Seguretat
bona
caracterització i
seguiment
26. 26
magatzems de CO2
IPCC 2005
PRINCIPALS QUESTIONS:
• Capacitat
• Seguretat
bona
caracterització i
seguiment
33. 33
Les tècniques clàssiques geofísiques: gravimetria, mètodes geoelèctrics i
mètodes sísmics poden ser apropiats
magatzems de CO2
PROPIETATS FÍSIQUES
(a condicions de
reservori)
P=10MPa, T=350C
SALMORRA
(~50 g/L)
CO2
Densitat 1032 kg/m3 650 kg/m3
Resistivitat 0,3 Ω.m 5 Ω.m
Velocitat ones P 1585 m/s 332 m/s
mòdul de
compressibilitat
2,6 GPa 0,072 GPa
Contrast de propietats
34. 34
PROPIETATS FÍSIQUES
(a condicions de
reservori)
P=10MPa, T=350C
SALMORRA
(~50 g/L)
=0.12
Sw=1
CO2
=0.12
Sco2=0.5
Densitat 1032 kg/m3 2148kg/m3 650 kg/m3 2125kg/m3
Resistivitat 0,3 Ω.m 7.2 Ω.m 5 Ω.m 30 Ω.m
Velocitat ones P 1585 m/s 3750m/s 332 m/s 2440m/s
mòdul de
compressibilitat
2,6 GPa 13,8 GPa 0,072 GPa 9,2 GPa
magatzems de CO2
Les tècniques clàssiques geofísiques: gravimetria, mètodes geoelèctrics i
mètodes sísmics necessiten les relacions petrofísiques
Contrast de propietats
35. 35
PROPIETATS FÍSIQUES
(a condicions de
reservori)
P=10MPa, T=350C
SALMORRA
(~50 g/L)
=0.12
Sw=1
CO2
=0.12
Sco2=0.5
Densitat 1032 kg/m3 2148kg/m3 650 kg/m3 2125kg/m3
Resistivitat 0,3 Ω.m 7.2 Ω.m 5 Ω.m 30 Ω.m
Velocitat ones P 1585 m/s 3750m/s 332 m/s 2440m/s
mòdul de
compressibilitat
2,6 GPa 13,8 GPa 0,072 GPa 9,2 GPa
magatzems de CO2
Les tècniques clàssiques geofísiques: gravimetria, mètodes geoelèctrics i
mètodes sísmics necessiten les relacions petrofísiques
Contrast de propietats
36. 36
Nakatsuka et al. (2010)
Mesures en la planta pilot de Nagaoka (Japó)
magatzems de CO2
n
CO
o
S
2
1
m
wo
on
Relacions petrofísiques:
llei d’Archie
suposant que
Sw=1
Mesures i
relacions petrofísiques
37. REPRESENTEN REPTES I OPORTUNITATS PER A LES
TÉCNIQUES GEOFÍSIQUES 37
Què volem dir amb la “caracterització”?
Per l’emplaçament d’una planta d'emmagatzematge de CO2 en aqüífers salins
profunds cal localitzar formacions geològiques que tinguin les següents propietats
• ZONA GEOLOGICAMENT ESTABLE
• Porositat i salinitat adequades (per sobre del 10% i del 10g/l)
• Capa superior impermeable
• Tenir la grandària (gruix i extensió suficient) per encabir la quantitat de
CO2 plantejada
• Estar a fondàries suficients, normalment més de 800m per emmagatzemar
el CO2 en estat supercrític
• Ubicació pous d'injecció i observació
• NIVELL o model de referència (“baseline”)
caracterització
40. 40
Un exemple: Hontomín
• Gravimetria (IGME)
• Sísmica (ICTJA-CSIC)
• Magnetotel·lúrica
(Geomodels/MT- UB)
• Interpretació (Geomodels-UB)
• CSEM-LEMAN (UB-BRGM-CGG)
(a més a més de diagrafies,
geoquímica, hidrogeologia, etc..
entre altres..)
caracterització3km x 5km anticlinal
Aqüífer salí profund
(~1500m)
41. • Dades gravimètriques i
microgravimètriques
• Mesures de densitats
• Interpretació a escala
regional
• Inversió obtenció
d’un model 3D a escala
reservori
41
IGME
caracterització
GRAVIMÈTRICA
47. Caracterització Sísmica 3D
Improvement of static
corrections and velocity
models
Application DMO
Migration
2D 3-components
Horizontal component
processing
Tomografia sísmica 3D
Applied to static
corrections
2D 3-components
3D distribution of the
physical properties
CSIC-ICTJA
47
caracterització
5x5km
51. 109 BBMT sites de MT
cobrint una extensió
de 3x4 km2
Primavera 2010: 2D adquisició
- perfil MTD-
Tardor 2010: 3D adquisició
Longitud perfils: 4 km
Distancia entre perfils: 500 m
Distància entre estacions: 200 m
Rang de períodes: 0.001-100 s
Duració enregistrament24 hores.
caracterització
CAMPANYES MAGNETOTEL·LÚRIQUES (MT)
Ogaya et al. 2014
52. Model 2D de resistivitats
Ogaya et al. 2013
52
caracterització
CAMPANYES MAGNETOTEL·LÚRIQUES (MT)
53. Model 3D de resistivitats
caracterització
CAMPANYES MAGNETOTEL·LÚRIQUES (MT)
Model 3D de resistivitats
Ogaya et al. 2014
58. Annetts et al. 2012
58
seguimentResum de tècniques geofísiques
59. El senyal time-lapse que s’observa en el registre dels camps EM a cada receptor es quantifica
considerant la variació de l’amplitud del camp elèctric horitzontal :
f=5Hz, p=15Am
Vilamajó et al. 2013
Un plomall de 136x136x26 m situat a
z=1353m, I un dipol elèctric horitzontal en
fondària sota el plomall, a z= 1380. La
simulació inclou el soroll elèctric de
Hontomín.
E W
CO2 plume
seguimentExemple de simulacions numèriques
CSEM
Relació d’amplituds
61. Sleipner site
61
seguiment
Des de 1996 i previst operar fins el 2020. Representa el primer projecte CCS a escala industrial
Injecta 1 milió de tones de CO2 per any
Statoil
63. 63
seguiment
Visualització - gravimetria
Sleipner site
Injecció en entre 2002 i 2005 de 2,6 MtCO2 produeix una anomalia
d’uns -10µGal amb una incertesa d’uns 5µGal
Comparació de mesures experimental i
modelitzacions numèriques.
Volums de CO2 ~200 106 m3 a 2km de fondària
5µGal = 0.05 10 -6 m/s2 ( camp gravitatori a 90Mkm de la Terra !!)
Arts et al. 2008
65. La instal·lació i el
disseny del dispositiu
per a la ERT en pous
a) Entubats aïllants
elèctricament
b) Elèctrode d'acer en forma
d'anell
c) Equip de ERT ZONGE
modificat de Bergmann et al. (2012)
d) Esquema dels pous,
litologia i posicions dels
elèctrodes (punts negres)
66. • CO2 SINK (Ketzin, Alemanya)
Schmidt-Hattenberger et al., 2011
2008 2009 2010
66
Seguiment amb ERT - quantificació
seguimentKetzin site
67. 67
• SECARB (Cranfield, USA)
Carrigan et al., 2013
seguiment
Seguiment amb ERT - quantificació
Cranfield site
Projecte CCS
pilot a gran
escala
de 2009 a 2015
injectades
1,5Mt/a
fins a 3,8Mkt
CO2,
68. 68
PREGUNTES INICIALS:
1. És possible emmagatzemar el CO2?
2. On tenim aquest espai?
3. Què li passa al CO2 quan injecta en el subsòl?
QÜESTIONS CLAUS:
• Seguretat
• Capacitat
REPTES:
Trobar els llocs apropiats
Cal una bona EXPLORACIÓ i CARACTERITZACIÓ
Controlar la integritat de la roca segell
Visualitza la migració i evolució del plomall de CO2 dins del reservori
Controlar la quantitat de CO2 per saber si hi han fuites, per seguretat i eficiència.
Cal un bon SEGUIMENT per Mesurar, Monitoritzar i Verificar (MMV)
Conclusions
69. AGRAIMENTS
GRUP EXES/GEOMODELS: Juanjo Ledo, Alex Marcuello,
Eloi Vilamajó, Xènia Ogaya, David Bosch,
I en record d’Andrés Pérez Estaún+
69
geomodels
Institut de Recerca
Facultat de Ciències de la Terra
70. Donat el caràcter i la finalitat exclusivament divulgativa i eminentment il·lustrativa
de les explicacions d’aquesta presentació, l’autor s’acull a l’article 32 de la Llei de
propietat intel·lectual vigent respecte de l’ús parcial d’obres alienes com a ara
imatges, gràfics o altre material contingudes en les diferents diapositives.
Dado el carácter y la finalidad exclusivamente divulgativa y eminentemente
ilustrativa de las explicaciones de esta presentación, el autor se acoge al artículo 32
de la Ley de Propiedad Intelectual vigente respecto al uso parcial de obras ajenas
coma como imágenes, gráficos u otro material contenidos en las diferentes
diapositivas.
Given the nature and informative purposes of this presentation and to illustrate the
explanations, the author invokes Article 32 of the Spanish Copyright Act applied in
respect the use of partial works of others such as images, graphics or other material
that can be contained in different slides of this presentation.