3. BIOGRAFÍA
Va néixer a Charenton-Saint-Maurice, França, 1798 i va morir a
París, 1863) va ser un reconegut pintor francès.
Es va formar a l’estudi de Pierre Guérin, però els seus rasgs
estilístics es deuen a Géricault i Gros, coetanis als quals va
admirar, i també a Rubens i els venecians. Va ser també un gran
admirador de la pintura anglesa.
El 1822 va presentar per primera vegada una obra al Saló, La barca
de Dante.
El pintor s'inclina a aquesta primera obra per temes que li permeten
expressar una gran intensitat emocional, plasmada amb colors
brillants i gran llibertat expressiva.
4. OBRES MÉS REPRESENTATIVES
La Barca de Dante, 1822.
La Matança de Quios, 1824.
Combat entre Glaur i Hassan, 1826.
La caça del lleó, 1861.
5. La Barca de Dante, 1822.
Delacroix ha pretès literaturizar el fet pictòric prenent com a
emblema la Divina Comèdia de Dante. Ha escollit el moment en què
Homer i Virgili naveguen per les aigües infernals.
Els llums incerts accentuen el dramatisme alhora que potencien
aquests pressupostos tan característics del Romanticisme com són
el dolor, la ràbia, la desesperació, el llòbrec, el patètic.
6.
7. La Matança de Quios, 1824.
El tema que tracta és el de la Guerra de la Independència de Grècia.
Els grecs demanen clemència al turc, però aquest no els escolta.
Aquesta composició es resol per mitjà de la utilització de
diagonals, recurs típicament barroc. El turc apareix en un cavall que
forma una diagonal que es perd en l'horitzó donant la sensació
d'agitació, recordant amb això a Velázquez.
El color potencia el tema amb els seus múltiples matisos. Prima
l'esperit del poble i el sentiment nacionalista.
8.
9. Combat entre Glaur i
Hassan, 1826.
El tema del cavall sol aparèixer aparellat al de l'orientalisme. En
aquest cas, es conjuguen en perfecta sintonia per representar la
lluita entre dos genets orientals. El dinanisme és perceptible no
només per les diagonals que aporten les figures, sinó pel
abocadament de la pinzellada, que tanta influència exercirà al
Impressionisme.
10.
11. La caça del lleó, 1861.
Aquesta és una de les seves últimes obres. En la seva última
producció es veu una clara aproximació al Impressionisme. Això es
percep en la pinzellada ràpida, i al abocadament. D'altra
banda, aquest tipus de pinzellada és la requerida per a una
composició en la qual es vol transmetre la idea del moviment. Les
formes es fonen en un embull indesxifrable. Aquesta ja és una
pintura en la que per sobre de tot preval el color i l'empastament
matèric.
