Plans de gestio de les Zepas

PLA DE PROTECCIÓ I DE GESTIÓ Tàrrega, 14 de Gener de 2010 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural

PROGRAMA DE VALORITZACIÓ DE LES ZONES D’ESPECIAL PROTECCIÓ PER LES AUS DE LA PLANA DE LLEIDA (ZEPA)
A. Compatibilitzar els usos productius del medi amb la conservació B. Diagnosi de la zona de treball PE OBJECTIUS 4 EIXOS Eix d’actuació 1. Millora del coneixement Eix d’actuació 2. Definició i foment d’alternatives econòmiques Eix d’actuació 3. Sensibilització i conscienciació Eix d’actuació 4. Plans de Gestió PLA DE PROTECCIÓ I DE GESTIÓ

PLA DE PROTECCIÓ I DE GESTIÓ QUIN ÉS L’OBJECTIU DEL PLA? 1- Donar compliment a les Directives Comunitàries en matèria de conservació de la biodiversitat. 2- Ordenar les activitats del territori de manera compatible amb l’objectiu de conservació 3- Establir un model de gestió

PLA DE PROTECCIÓ I DE GESTIÓ
En què consisteix el PLA?
S’elaboraran DOS DOCUMENTS bàsics estretament lligats:
PLA ESPECIAL de protecció del medi natural i del paisatge
PLA DE GESTIÓ

Quins són els continguts de cada document?
Delimitació de zones d’especial interès dins l’espai segons el diagnòstic realitzat. PLA ESPECIAL Identificació d’accions per complir els objectius de gestió del Pla durant un període de desenvolupament determinat . PLA GESTIÓ Les actuacions estan sotmeses a revisió periòdica segons l’evolució del territori. Elaboració d’una normativa per regular els usos i les activitats.

Quin és el procediment ?
A. Estudi detallat de l’àmbit de treball B. Diagnosi de la zona de treball C. Definició dels principals Objectius PG PE D. Elaboració d’un Pla d’Acció D. Zonificació E. Normativa F. Cartografia Aprovació FASE CONJUNTA

2. Tramitació administrativa
Informació pública formal + audiència ens locals + sol·licitud informes preceptius
1. Elaboració de documents
FASES
3. Aprovació pel Govern

LLEIDA Secans de la Noguera Plans de la Unilla Bellmunt - Almenara Secans del Segrià i Utxesa Secans de Mas de Melons - Alfés Plans de Sió Secans de Belianes - Preixana Granyena Anglesola-Vilagrassa

Exemple de Pla de Gestió d’una ZEPA Tàrrega, 14 de Gener de 2010 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural

Exemple de Pla de Gestió d’una ZEPA Índex
1. Memòria descriptiva
1.1. Delimitació i context
1.2. Síntesi dels valors (Medi físic, biològic i socioeconòmic)
1.3. Anàlisi i Diagnosi
2. Objectius
2.1. Objectius generals
2.2. Objectius operacionals (medi natural, cultural, aprofitament econòmic, ús públic, interpretació ambiental, investigació i seguiment)
3. Accions
4. Pressupost i cronograma
5. Zonificació i normativa

Exemple de Pla de Gestió d’una ZEPA EXEMPLE TEÒRIC: PLA DE GESTIÓ DE LA ZEPA DELS PLANS I ELS TOSSALS 1. Memòria descriptiva 1.1. Delimitació i context L’ ESPAI X ocupa una extensió de xxxxx ha de tres termes municipals: tiritiri , xxxxxxxxxxxxx i xxxxxxxxxxxxxxx . Localització Visió general

Exemple de Pla de Gestió d’una ZEPA 1.2. Síntesi dels valors: USOS DEL SÒL Conreus d’ordi Guaret Conreus d’ordi Timonedes, brolles i garrigues Guarets i erms Camps ametllers

Exemple de Pla de Gestió d’una ZEPA 1.2. Síntesi dels valors: MEDI FÍSIC
Altiplans entre 90-360 metres d’alçada amb vessants suaus i valls
Sòls de tipus xerochrept petrocàlcic i xeriorthent, amb pedregositat i baix capacitat de retenció d’aigua. Certs problemes de salinitat
Precipitació mitjana de 380 mm/any, Eto de 1000 mm i dèficit hídric de 650 mm/any
Existeix un espai degradat per un antic abocament de runes
Té una marcada aridesa
Tipus de sòl Hipsometria

Exemple de Pla de Gestió d’una ZEPA 1.2. Síntesi dels valors: FAUNA Bones poblacions d’ esparver cendrós , torlit , terrerola comú , calàndria i sisó (espècies de l’ Annex I de la Directiva Aus que van motivar la declaració com a ZEPA) Sisó Calàndria Esparver cendrós Terrerola No s’han detectat altres espècies de l’annex I com són la ganga , la xurra , el gaig blau i el xoriguer petit Xoriguer petit Gaig blau Xurra Ganga

Exemple de Pla de Gestió d’una ZEPA 1.2. Síntesi dels valors: MEDI ECONÒMIC i CULTURAL
Rendiments d’ordi limitats, amb moltes fluctuacions i variacions entre
els anys depenent molt directament de la precipitació
Sistema de conreu intensiu en llaurades. Marges apurats al màxim
Aplicació habitual en excés de fertilitzants de síntesi i orgànics
Baixa rendibilitat econòmica i baixa estabilitat dels rendiments
Ric patrimoni cultural (torres de guaita, castells, ermites, cultura de la pedra) i un paisatge singular
Conreus herbacis Camp de conreu

Exemple de Pla de Gestió d’una ZEPA 1.3. Anàlisi i diagnosi
Es tracta d’un medi semiàrid amb limitants pel conreu més enllà del cereal extensiu . El sistema de conreu té excés de potència de maquinària i practica un excés de llaurades i aplicació d’inputs (fitosanitaris, adobs) pel rendiment econòmic possible i per la capacitat de càrrega del sòl (molt baixa capacitat de retenció d’aigua, erosió eòlica, pèrdua de capa superficial amb matèria orgànica, excés puntual de nitrats i fosfats…)
Tot i que l’hàbitat és molt adequat, manquen algunes de les espècies pròpies que sí apareixen en d’altres ZEPAs properes .
El ric patrimoni cultural i paisatgístic està poc protegit i desaprofitat des d’un punt de vista econòmic

Exemple de Pla de Gestió d’una ZEPA 1.3. Anàlisi i diagnosi
FACTORS CLAU
La manca de rendibilitat dels conreus s’identifiquen amb costos excessius per excés d’inputs i al tractament agressiu als sòls
La manca de rendibilització econòmica del patrimoni cultural i paisatgístic es relaciona amb una manca d’infraestructura de senyalització i interpretació
La inexistència de ganga i xurra es relaciona amb una estructura de la vegetació inadequada als erms i brolles
La inexistència de xoriguer petit es relaciona amb la manca d’edificacions adequades per la nidificació
La inexistència de gaig blau es relaciona amb la manca d’arbres adequats per nidificació als marges

Exemple de Pla de Gestió d’una ZEPA 2.1. Objectius generals
Augmentar la seguretat en els rendiments econòmics provinents dels conreus
Millorar l’aptitud de l’espai per les diverses espècies d’aus estepàries d’alt nivell de protecció.
Aprofitar el potencial econòmic del patrimoni cultural i paisatgístic
Implantar alternatives tecnològiques de conreu que permetin millorar la rendibilitat econòmica tot rebaixant costos de producció
Assajar alternatives de conreu que permetin estabilitzar rendiments per limitar la dependència de la precipitació
Consolidar les poblacions de terrerola comú , calàndria , sisó i esparver cendrós
Possibilitar la colonització de l’espai per la xurra , la ganga , el gaig blau i el xoriguer petit
Situar infraestructures de senyalització i interpretació del patrimoni cultural i paisatgístic
2.2. Objectius específics 2. Objectius

Exemple de Pla de Gestió d’una ZEPA
Impulsar mitjançant assessorament tècnic i suport econòmic un canvi agronòmic cap a sistemes d’agricultura de conservació (sembra directa, no llaurada, manteniment de rostolls, control d’aplicació de fitosanitaris)
Realitzar una millora d’erms i brolles als espais públics
Plantació d’arbres en marges i col·locació de caixes-niu pel gaig blau en espais públics i privats d’acord amb propietaris
Construcció de dos torres per nidificació de xoriguer petit en indrets específics d’acord amb propietaris
Disseny de 2 rutes de coneixement (nord-sud, est-oest) del patrimoni cultural i paisatgístic aprofitant la xarxa de camins públics, situant senyalització identificativa i interpretativa i tres miradors de paisatge
3. Accions i línies estratègiques

Exemple de Pla de Gestió d’una ZEPA Exemple de cronograma 4. Pressupost i Cronograma Pressupost detallat segons les línies estratègiques adoptades LÍNIA ESTRATÈGICA CODI DE L’ACCIÓ PRESSUPOST LE.1. Canvi agronòmic cap a sistemes d’agricultura de conservació LE.1.1 00.0 LE.1.2 00.0 LE.2. Manteniment i millora d’erms i brolles LE.2.1 00.0 LE.2.2 00.0 LE.3. Revegetació d’espais públics i privats d’acord amb el propietari LE.3.1 00.0 LE.3.2 00.0 LE.4. Itineraris de coneixement del patrimoni cultural i paisatgístic LE.4.1 00.0 TOTAL 00.0 Mes 1 Mes 2 Mes 3 Mes 4 Mes 5 LE1.1 LE1.2 LE2.1 LE2.2 LE3.1 LE3.2 LE4.1

Exemple de Pla de Gestió d’una ZEPA
Divisió de l’espai en zones i subzones encaminades a:
L’explotació agrícola i la millora dels conreus
La conservació dels espais amb vegetació natural
La protecció dels elements culturals i històrics
La protecció de les àrees o espais amb nidificació d’aus protegides
Creació d’un articulat normatiu encaminat a:
Evitar la transformació dels espais amb vegetació natural
Afavorir les tècniques d’agricultura de conservació
Protegir l’entorn de les edificacions amb nidificació d’aus protegides
Protegir i conservar la xarxa de camins públics, la seva integritat i la seva funcionalitat per les tasques agrícoles i d’itineraris ecoturístics
Conservar i millorar l’estat dels elements del patrimoni cultural
5. Zonificació i normativa

Procés participatiu per elaborar els plans de gestió de les ZEPA de la plana de Lleida Tàrrega, 14 de Gener de 2010 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural

Procés participatiu per elaborar els plans de gestió de les ZEPA de la plana de Lleida Context de la participació
Un territori en conflicte des de fa 10 anys
Primer cop que té lloc un procés participatiu a gran escala
Urgència del procés
Incertesa intrínseca (científica, econòmica...)
Molt en joc per part dels diversos actors

Procés participatiu per elaborar els plans de gestió de les ZEPA de la plana de Lleida Participar:
No significa legitimar un pla de gestió ja “consumat”.
Tampoc significa consensuar una qüestió entre uns quants.
Tampoc significa que els resultats obtinguts siguin vinculants.
Tampoc significa resoldre tots els conflictes.

Procés participatiu per elaborar els plans de gestió de les ZEPA de la plana de Lleida Què significa, doncs, participar? (I)
Facilitar que els agents interessats puguin incidir en la planificació de la gestió d’aquests espais.
Plasmar les sensibilitats de persones i col·lectius, més enllà dels posicionaments polaritzats .
Reduir la conflictivitat al territori i garantir una millor implementació del pla de gestió.

Procés participatiu per elaborar els plans de gestió de les ZEPA de la plana de Lleida
Obtenir un pla de gestió més ajustat , més legitimat i comprès per tothom.
Aportar transparència en la presa de decisions que afecten el territori.
Establir els fonaments per a una implicació a llarg termini de tothom amb la gestió dels secans de la plana de Lleida.
Què significa, doncs, participar? (i II)

El procés de participació tractarà sobre tot allò que recullen els plans de gestió i que poden ser objecte de discussió:
Anàlisi de la situació actual i diagnosi
Objectius operacionals (que depenen de l’objectiu general)
Accions de gestió i mesures a contemplar per part del pla de gestió
Abast de la participació (I)

En canvi, el procés no intervindrà en aspectes que depassen l’abast dels continguts dels plans de gestió, com són:
L’ objectiu general dels plans de gestió
La delimitació de les ZEPA
El règim urbanístic dels espais protegits
Aspectes regulats per altres normatives
Abast de la participació (iII)

Procés participatiu per elaborar els plans de gestió de les ZEPA de la plana de Lleida Participació d’entitats més generals Tractament d’ aspectes generals , que afecten el conjunt dels plans de gestió Coherència del procés en cada àmbit territorial; similitud de plantejaments Àmbit general

Procés participatiu per elaborar els plans de gestió de les ZEPA de la plana de Lleida Participació d’entitats amb interessos concrets sobre els diversos espais. Tractament d’ aspectes concrets , amb incidència directa sobre els plans de gestió Adaptació a la particularitat de cada zona (problemàtiques, conflictes diferents); independència dels treballs a l’escala local Àmbit local

Metodologia

Sis grups de participació , un per a cada àmbit de planificació
Aprofundirà en la diagnosi i proposta de mesures per als plans de gestió de les ZEPA de cadascun dels territoris que contempla.
Lloc de reunió : en cadascun d’aquests àmbits territorials.
Dues sessions per àmbit local 18 de gener -> 18 de febrer

Debat i deliberació al voltant de la prediagnosi elaborada per l’equip redactor, per tal que en resulti un document de diagnosi contrastat
Elaboració conjunta d’un arbre de problemes o una DAFO.
Proposició d’objectius .
Durada : 2 hores aproximadament.
Primera sessió 18 de gener -> 28 de gener

Contrast d’objectius amb el pla de gestió
Discussió de mesures i propostes de normativa
Durada : 2 hores aproximadament
Segona sessió 8 de febrer -> 18 de febrer Pluja d’idees

Procés participatiu per elaborar els plans de gestió de les ZEPA de la plana de Lleida Gener 2010

Procés participatiu per elaborar els plans de gestió de les ZEPA de la plana de Lleida Febrer 2010

Procés participatiu per elaborar els plans de gestió de les ZEPA de la plana de Lleida Més informació al web del procés: www.zepasponent.cat

Gràcies per la vostra atenció Us esperem a les sessions territorials! Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural

http://www.jordibertran.net	184
http://www.penedesfera.cat	1
http://www.google.cat	1

Plans de gestio de les Zepas

by guestf3a62 on Jan 20, 2010

Accessibility

Upload Details

Usage Rights

3 Embeds 186

Statistics

Plans de gestio de les Zepas — Presentation Transcript