Jacint Verdaguer.Laura Pastor
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Jacint Verdaguer.Laura Pastor

on

  • 6,275 views

 

Statistics

Views

Total Views
6,275
Views on SlideShare
626
Embed Views
5,649

Actions

Likes
0
Downloads
2
Comments
0

22 Embeds 5,649

http://literaturacatalanamarta.blogspot.com.es 4959
http://literaturacatalanamarta.blogspot.com 326
http://martaaprovamliteuniversal.blogspot.com.es 209
http://martaaprovamliteuniversal.blogspot.com 89
http://literaturacatalanamarta.blogspot.fr 11
http://www.google.es 8
http://www.blogger.com 8
http://webcache.googleusercontent.com 6
http://literaturacatalanamarta.blogspot.it 6
http://literaturacatalanamarta.blogspot.co.uk 5
http://translate.googleusercontent.com 5
http://literaturacatalanamarta.blogspot.de 3
http://literaturacatalanamarta.blogspot.jp 2
https://www.google.es 2
http://literaturacatalanamarta.blogspot.mx 2
http://literaturacatalanamarta.blogspot.be 2
http://literaturacatalanamarta.blogspot.ru 1
http://martaaprovamliteuniversal.blogspot.fr 1
http://literaturacatalanamarta.blogspot.com.au 1
http://literaturacatalanamarta.blogspot.ca 1
http://literaturacatalanamarta.blogspot.co.at 1
http://literaturacatalanamarta.blogspot.hu 1
More...

Accessibility

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Jacint Verdaguer.Laura Pastor Jacint Verdaguer.Laura Pastor Presentation Transcript

  • JacintVerdaguer
  • JacintVerdaguer, va naixer a Folgueroles, un poble de la plana de Vic.
    En l’any 1845 naixJacintVerdaguer,el poeta mésdestacat de la Renaixença. El seu pare feia de pàges i de picapedrer i la seua mare s’ocupava de les feines de la llar.
  • Dels 11 als 32.
    També se’lconeixcommossènCintVerdaguer.
    Jacint i elsJocsFlorals.
    Va tindre una carrera com a eclesiàstic.
    Jacint va ser el 3r fill de huit.
    Als 11 anysingresà al Seminari de Vic(Estudiava i feia de mestrealhora).
    El 24 de Septembre de 1870 fouordenatsacerdot en Vic.
    Als 28 anyslirecomanaren el clima marítim i l’anysegüent embarca a Càdiz fin L’Habana.
    Al 1865 participàalsJocsFlorals i guanyàquatrepremis.
    L’anysegüent va tornar a guanyar dos premis.
    Als 32 anystornà a Espanya i elsjutges del JoscFloralsliconcediren el premiextraordinari de la Diputació de Barcelona pel poema “L’Atlàntida” ,ambaquestfet es va produir la consagració de Verdaguercom a poeta.
  • L’Atlàntida.
    Verdaguer al 1878 va a Roma a parlar-li al Papa León XIII sobre el seu poema que narra el descobriment D’ America. Verdaguercontribueix a la Renaixença ,des de posicionscatòliques i conservadores,amb una obra que abasta poesiaèpica i lírica,prosa narrativa i periodística i literatura de viatges.
  • La dècadapodigiosa.
    Ambaquestagent i el seuambient es moviaVerdaguer, fentcreuerspelMediterrani, viatjant per Europa, excursionspelPirineu...Aquestssónelsanysdelsviatgesllargs del poeta:
    L'any 1883 viatja al nordd'Àfrica.
    L'any 1884, acompanyantels López i Eusebi Güell, per Europa fins a Rússia.
    L'any 1886 viatja per Egipte i Terra Santa.
    Fruitd'aquestsviatgessorgiran dos llibres, una de les poquesmostres de prosa verdagueriana, evidentmentmoltmésescassa que la poesia:Excursions i viatges (1887)Dietarid'unperegrí a Terra Santa (1889).
    El 1880 es commemorà el mil·lenari de la trobada de la Verge de Montserrat. Es van celebrar unes gransfestes a Montserrat, organitzades entre altres per mossènCollell, Verdaguer i el bisbeUrquinaona. S'organitzà un concursliteraripresidit per Milà i Rubió que guanyàVerdaguer.Verdaguer va escriure multitud de poemes de tipusmístic i popular i, secundàriament de temes llegendaris; sónd'aquestaèpoca el "Virolai" i el seusegon poema èpic, méscurt i de menysconsistència que L'Atlàntida, la Llegenda de Montserrat.
    Endinsem-nos una mica més en la dècadadels 80, la més variada i productiva des del punt de vista personal i literari.Durantelsestius de 1880 a 1882 té ocasió de tractar-se ambalgunsdelspersonatgesmésimportants de l'Espanyad'aquellaèpoca (Menéndez Pelayo, el bisbe de Lleó, etc.), i fins i totamb la famíliareial, ja que el marquès era amic personal d'Alfons XII.
  • Elsanysdificils.
    El 1895, sensepermís del seubisbe, se'n va de la Gleva i viatja a Madrid per tal d'aclarir la sevasituacióamb el marquès de Comillas que resideixtemporalmentallà; no arriben a capenteniment ni acord i Verdaguer torna a Barcelona, on les autoritatseclesiàstiques el volentancar. Intervé el governador civil en favor seu. MentrestantVerdaguers'està a casa d'unafamíliaantiga protegida seva, una víduaambdues nenes i un nen; evidentment la tria d'unaresidència en quènoméshiviuen tres dones, un nen i ellcontribueix a donar un motiumésd'escàndol a aquellsquis'havienconvertit en elsseusenemics o detractors.Verdaguerés víctima d'un boicot oficial.
    De 1895 a 1898 liprohibeixenexercir de sacerdot. Ell es va defensar en duessèriesd'articlespublicats al "Noticiero Universal" i a la "Publicitat" titulatsEn defensa pròpia : "Un sacerdotcalumniat", "Un sacerdotperseguit" (1995-1997).
    Durantaquestdarrerperíodeescriu també moltspoemesmístics i ascètics, entre d'altreselspublicats a Flors del Calvari (1896). Un delsméscolpidorsd'aquestrecullés "Sum vermis".
    Enstrobem, doncs, en el millormoment de la tasca creativa i de la fama de Verdaguer. Tot i així no estàcontentd'ellmateix ni com a persona ni com a sacerdot, sobretot el viatge a Terra Santa l'haviaportat a un replantejament de la seva vida. Com a conseqüència:1. S'extralimita en la seva tasca d'almoiner del marquès de Comillas: 300 famílies al seucàrrec originaren deutes propis i a càrrec del marquès.2. 1890. Creu que moltsdelsmalsfísicssóndeguts a la possessiódiabòlica, i així es dedica, juntamentamb un altrecapellà, alsexorcismes en un pis que havienllogat al carrer de Mirallers i méstard al propi palau de Portaferrissa. De fetsembla ser que queia en veritablesheretgiesteològiques. (Aquestmateixany, Lleó XIII publica un reculld'exorcismes).3. Es rodeja, sense mala intenció, d'unasèrie de persones que s'aprofitaren de la seva bona fe.
  • A última hora el reid’Espanya ,el Papa i mésautoritatss’interessaren pero la sevasalut.
    El 1902 va emmalaltir de tuberculosi i moria el 10 dejunyd'aquestany a Vallvidrera. El seucos va ser exposat al saló de Cent de l'ajuntament i a l'enterrament van assistirmés de 100.000 persones.