batxillerat3
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

batxillerat3

on

  • 6,184 views

 

Statistics

Views

Total Views
6,184
Views on SlideShare
1,984
Embed Views
4,200

Actions

Likes
2
Downloads
53
Comments
0

5 Embeds 4,200

http://www.institutguindavols.cat 2661
http://agora.xtec.cat 1387
http://racodesocials.blogspot.com.es 148
http://racodesocials.blogspot.com 2
http://racodesocials.blogspot.de 2

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

batxillerat3 batxillerat3 Presentation Transcript

  • Els paisatges naturals Tema 8
  • Índex
    • 1. Els sòls
      • 1.1 Factors que determinen l’evolució del sòl
      • 1.2. Tipus de sòl
      • 1.3. Distribució dels sòls
    • 2. El paisatge natural
      • 2.1 Factors que influeixen en la vegetació
      • 2.2 Evolució dels paisatges naturals
      • 2.3 Espècies d’origen local o forà
    • 3. Els grans dominis biogeogràfics a Espanya
      • 3.1 Domini eurosiberià
      • 3.2 Domini mediterrani
      • 3.3 Domini d’alta muntanya
      • 3.4. Domini macaronèsic
      • 3.5. Formacions locals: paisatges de ribera i zones humides
    • 4. Els paisatges naturals a Catalunya
      • 4.1 Factors que condicionen la vegetació
      • 4.2. Dominis de vegetació a Catalunya
  • 1. Els sòls
    • Part de la superfície terrestre on entren en contacte els materials inerts de la litosfera i la matèria orgànica (zona on els dos elements es barregen, superposen i interactuen)
    • Els sòls es troben en contínua evolució
    • En funció de la seva composició i característiques fisicoquímiques els sòls s’estructuren en capes anomenades HORITZONS
    • Segons com siguin els horitzons els sòls tindran un determinat PERFIL
    • Els sòls evolucionen: naixement, desenvolupament, maduresa, deteriorament i mort.
  • Esquema del perfil i els horitzons del sòl
  • Horitzons
  • 1.1 Factors que determinen l’evolució del sòl
    • El substrat o material original : el substrat és el material que hi ha a sota, sobre el qual s’hi assenta.
    • El clima : les precipitacions i la temperatura poden alterar tant l’estructura com la composició i les característiques fisicoquímiques dels sòls. (exemple amb la lixiviació) .
    • La vegetació : la vegetació necessita d’un sòl però, a la vegada, el pot modificar. Per exemple, els arbres de fulla caduca el protegeixen i l’enriqueixen, les coníferes o els eucaliptus l’acidifiquen, però també, els eucaliptus, l’erosionen – eviten el desenvolupament d’un sotabosc -
  • 1.1 Factors que determinen l’evolució del sòl
    • L’edat del sòl : el temps és fonamental pel seu desenvolupament i la seva evolució
    • El modelat del relleu : la configuració del relleu condiciona el sòl; per exemple el pendent.
    • La influència humana : l’acció antròpica ha estat un factor negatiu. Cal entendre que actualment s’està intentat minvar els efectes de l’home tot protegint-los.
  • 1.2. Tipus de sòls
    • Existeixen diverses classificacions. Una d’elles seria en funció del grau de diferenciació dels horitzons del perfil i els seus estadis d’evolució. D’aquesta manera podem classificar:
    • SÒLS INCIPIENTS
    • No han tingut temps o condicions per a desenvolupar-se (fred, aridesa, aportació de sediments,...)
    • No tenen horitzons diferenciats
    • El seu origen pot ser: al·luvial (fluvisòls); rocallós (litosòls); mineral (regosòls)
  • 1.2. Tipus de sòls
    • D’aquesta manera podem classificar:
    • SÒLS DE PERFIL POC DIFERENCIAT
    • Procés de formació d’horitzons iniciat
    • Desenvolupament escàs
    • Sòls sobre pendents de vessants: leptosòls . Si s’han constituït sobre materials silicis (gresos, granits,...) : rànkers . Sobre materials calcaris, són rendzines
    • Sòls en climes semiàrids: Xerosòls (grisos). Vegetació escassa. Un altre sòl són els salins .
    • Sòls formats amb materials que dificulten la diferenciació: vertisòls , arenosòls i andosòls .
  • Sòls mitjans Rànker Rendzina Leptosòl
  • 1.2. Tipus de sòls
    • D’aquesta manera podem classificar:
    • SÒLS TOTALMENT FORMATS
    • Horitzons diferenciats
    • El més importants i abundants a la península, els sòls bruns :
          • Mescla de la matèria orgànica superficial + compostos de ferro subsuperficial
          • Vegetació de bosc
          • Formes diferents segons el substrat o el clima
          • Espanya silícica i oceànica: bruns humits
          • Espanya mediterrani i interior: bruns meridionals
          • Espanya calcària. bruns calcaris
    • També són importants els sòls o terres roges mediterrànies : histosòls
  • Sòls totalment formats
  • Sòls totalment formats Sòl brun Sòl brun calcari La Rioja
  • 1.2. Tipus de sòls
    • D’aquesta manera podem classificar:
    • SÒLS EN PROCÉS DE DETERIORACIÓ
    • Les condicions de la zona i l’excés d’aigua provoquen la gradual destrucció de sòls prèviament formats
    • Tipus més importants: podzols o terres pàl·lides (sòls rentats per infiltracions d’aigua que presenten un to gris cendra sota l’horitzó de la matèria orgànica).
  • Podzol
  • 1.3 Distribució dels sòls
    • Àrees de clima oceànic : bruns humits i leptosòls de tipus rànker
    • Àrees de clima mediterrani o interior d’influència mediterrània : sòls bruns meridionals i sòls roigs mediterranis
    • Àrees de clima semiàrid : xerosòls
    • Àrees de litologia calcària : sols bruns calcaris i leptosòls de tipus rendzina
    • Àrees de les lleres fluvials : fluvisòls
  • Índex
    • 1. Els sòls
      • 1.1 Factors que determinen l’evolució del sòl
      • 1.2. Tipus de sòl
      • 1.3. Distribució dels sòls
    • 2. El paisatge natural
      • 2.1 Factors que influeixen en la vegetació
      • 2.2 Evolució dels paisatges naturals
      • 2.3 Espècies d’origen local o forà
    • 3. Els grans dominis biogeogràfics a Espanya
      • 3.1 Domini eurosiberià
      • 3.2 Domini mediterrani
      • 3.3 Domini d’alta muntanya
      • 3.4. Domini macaronèsic
      • 3.5. Formacions locals: paisatges de ribera i zones humides
    • 4. Els paisatges naturals a Catalunya
      • 4.1 Factors que condicionen la vegetació
      • 4.2. Dominis de vegetació a Catalunya
  • 2. El paisatge natural
    • Ecosistema: Conjunt de la interrelació entre els elements biòtics o biocenosi i els elements abiòtics o biòtop
    • Paisatge : Conjunt format per l’ecosistema d’una àrea i els elements econòmics, socials i culturals propis de la societat humana i que determinen la seva influència en el lloc.
    • Una altra definició: porció de territori caracteritzat per una combinació dinàmica de diferents elements geogràfics (HUMANS+FÍSICS) que, en interrelacionar-se els uns amb els altres, donen lloc a un conjunt en constant canvi i evolució.
  • 2. El paisatge natural
    • Les transformacions, en el paisatge poden ser per:
      • alteracions entre els elements
      • la pròpia dinàmica de cadascun dels elements.
    • PAISATGE NATURAL ≠ PAISATGE ANTRÒPIC
  • 2.1. Factors que influeixen en la vegetació
    • El clima
    • Factor més rellevant (insolació, temperatures, precipitacions)
    • La temperatura, la llum solar i la disponibilitat d’aigua condicionen les espècies vegetals. Per exemple.
      • Vegetació xeròfila: adaptada a climes secs
      • Vegetació hidròfila: zones humides
      • Vegetació umbròfila: Zones de llum escassa
      • Vegetació termòfila: no tolera grans descensos de temperatura
      • Vegetació criòfila: adaptades a clima fred,...
  • Vegetació segons el clima Vegetació hidròfila Vegetació xeròfila Vegetació termòfila (palmito)
  • 2.1. Factors que influeixen en la vegetació
    • El relleu
    • El relleu condiciona el clima, i per tant la vegetació.
    • Les influència de les temperatures es tradueixen en l’existència d’estatges o pisos bioclimàtics
    • A les muntanyes cal distingir si el vessant és orientat al Sud (solell) o orientat al Nord (obaga)
  • Solell
  • Obac
  • 2.1. Factors que influeixen en la vegetació
    • El sòl
    • Les propietats influeixen en la vegetació
    • Les espècies creixen preferentment en un tipus determinat de sòl
    • Les activitats humanes
    • Modifiquen les característiques i la distribució de les formacions vegetals.
    • El paisatge vegetal actual ha estat creat i modificat per l’acció antròpica
    • Han alterat el paisatge eliminant espècies (sovint autòctones) i i introduint-ne de noves.
  • 2.2. Evolució dels paisatges naturals
    • Successió ecològica: procés pel qual les formacions o comunitats naturals van essent substituïdes per unes altres més ben adaptades al medi
    • Comunitat clímax: Quan la relació entre els éssers vius (biocenosi) i el seu entorn (biòtop) és optima
    • Una alteració greu en el medi (p.e. un incendi) pot provocar una regressió a una etapa anterior.
    • S’ha de distingir entre vegetació potencial o climàcica (la que es donaria naturalment) i la vegetació actual (la que existeix).
    • Els ecosistemes madurs són sistemes en equilibri que s’autogeneren quan són alterats, si no és molt greu
    • L’acció antròpica modifica els ecosistemes introduint noves espècies i eliminant-ne d’altres.
  • Successió ecològica
  • 2.3 Espècies d’origen local o forà
    • Espècies autòctones
    • - Originàries de l’indret: poden ser silvestres (es desenvolupen de forma natural en grans porcions) o endèmiques (només es troben en una àrea concreta)
    • El territori espanyol té un nombre considerable d’endemismes => la seva conservació
    • Les Canàries té uns 500 endemismes (drago, la palmera canària, el taginaste o la violeta del Teide) , dels 1800 espanyols.
    • A la Península, la majora part dels endemismes són a alta muntanya, i especialment a Andalusia (pinsap o la camamilla de la serra).
  • Espècies endèmiques Camamilla de la Sierra Nevada Pinsap
  • 2.3 Espècies d’origen local o forà
    • Espècies al.lòctones
    • Espècies no originàries d’un territori (o per acció antròpica o els vents o corrents marins). Es classifiquen en: espècies introduïdes, espècies assilvestrades i espècies cosmopolites
    • Espècies introduïdes
    • d’Amèrica: blat de moro, tomàquets, patates.
    • d’Àsia: tarongers, presseguers,
    • d’Austràlia: eucaliptus (han generat desequilibris)
  • Espècies introduïdes Pi Eucaliptus
  • 2.3 Espècies d’origen local o forà Espècies assilvestrades - espècies introduïdes de poc valor econòmica - s’han adaptat al territori i creixen en zones silvestres i marginals - figueres de moro, les atzavares,... Espècies cosmopolites - s’han introduït involuntàriament (llavors que passen inadvertides o pel vent, mar,...). - la major part de les males herbes.
  • Espècies assilvestrades Figueres de moro Atzavara (Cala Rovellada – Colera)
  • Índex
    • 1. Els sòls
      • 1.1 Factors que determinen l’evolució del sòl
      • 1.2. Tipus de sòl
      • 1.3. Distribució dels sòls
    • 2. El paisatge natural
      • 2.1 Factors que influeixen en la vegetació
      • 2.2 Evolució dels paisatges naturals
      • 2.3 Espècies d’origen local o forà
    • 3. Els grans dominis biogeogràfics a Espanya
      • 3.1 Domini eurosiberià
      • 3.2 Domini mediterrani
      • 3.3 Domini d’alta muntanya
      • 3.4. Domini macaronèsic
      • 3.5. Formacions locals: paisatges de ribera i zones humides
    • 4. Els paisatges naturals a Catalunya
      • 4.1 Factors que condicionen la vegetació
      • 4.2. Dominis de vegetació a Catalunya
  • 3. Els grans dominis biogeogràfics a Espanya . Els paisatges en el territori espanyol s’agrupen en funció dels dominis biogeogràfics.
  • 3. Els grans dominis biogeogràfics a Espanya .
  • 3.Els grans dominis biogeogràfics a Espanya
    • Domini eurosiberià
    • Domini mediterrani
    • Domini d’alta muntanya
    • Domini macaronèsic
    • Paisatge natural de ribera
    • Paisatge natural de zones humides.
  • 3.1. Domini Eurosiberià
    • LOCALITZACIÓ: Zones de domini climàtic oceànic i a zones de muntanya (vessants orientats al NOrd)
    • NECESSITATS: Necessita pluges abundants i regulars
    • SÒLS: Els sóls solen ser evolucionats (els més els boscos caducifolis atlàntics)
    • VEGETACIÓ: Formació vegetal principal: Bosc caduficoli o aestisilva
    • Arbres rectilinis, alts, d’escorça relativament prima i fusta semidura. Poca llum al terra.
    • Arbres més característiques: roures, faigs, amb castanyers, bedolls, avellaners, freixes, oms, ti.lers aurons.
  • 3.1. Domini Eurosiberià
    • Sotabosc: arços blancs, ginebres, teixos, grèvols, servers, nabius i boix. A la primavera: molses i falgueres
    • Les rouredes i fagedes només ocupen una petitat part de la seva extensió potencial. Han estat substituïdes per camps de conreu, pastures,...
    • Clarianes: landes ( matolls de brucs, argelagues, gatoses, falgueres, ginestes, ginebres, boixeroles, esbarzers, boix i roses silvestres)
    • Zones altes: prats: vegetació herbàcia i pastures de gramínies (festuca)
    • Fauna: mamífers grans herbívors (cérvol, cabirol, senglar); petits (esquirols, musaranya, liró); predadors (llop, guineu, visó); aus (gall salvatge, picot negre, mallerenga o mussol).
    • ALTRES DADES: A mitjans del segle XX es van plantar pins i eucaliptus (més rendibles).
  • 3.1. Domini Eurosiberià Fageda Roureda
  • 3.1. Domini Eurosiberià Prat alpí Landa
  • 3.2. Domini mediterrani
    • LOCALITZACIÓ: Zones de domini climàtic mediterrani i interior
    • SÒL: Terres brunes, meridionals o calcàries. No massa desenvolupats
    • VEGETACIÓ: Bosc esclerofil·le o durisilva.
    • A mesura que el clima s'endureix, la vegetació és més escassa.
    • Alzinar-Màquia- Garriga- Estepa mediterrània
    Alzina reclamadora. Exemple d'utilització humana dels recursos paisatgístics.
  • 3.2. Domini mediterrani
    • Bosc esclerofil·le o durisilva
    • Resisteix llargs períodes de sequera
    • Espècies pirofiles o pirorresistents: preparades pels focs
    • Arbres tipus esclerofil·les: fulles perennes
    • Formació pobre en varietat
    • Alzina, garric, alzina carrasca i roure,
    • En menor quantitat: surera(escorça protectora), garrofer, olivera silvestre.
  • Bosc esclerofil.le Andalusia Roure
  • 3.2. Domini mediterrani
    • Màquia, garriga i estepa
    • Màquia: massa densa d’arbustos (ullastre o olivera silvestre amb matolls, estepa, bruc i ginesta). Sòls silicis
    • Garriga. Formació d’arbustos i de matolls de romaní, farigola, espígol,... Sòls calcaris
    • Estepa: formació d’arbustos espinosos i baixos. A les zones litorals es dóna el margalló.
    • Pròpia del clima semiàrid del sud-est peninsular. També es pot trobar en zones seques de l’interior.
    • Fauna: mamífers (llebre, conill, eriçó, ratolí, mostela,senglar,...); aus (estornell, pit-roig, tord, esparver, perdiu, merla,...)
  • Màquia
  • Garriga i Màquia Garriga Garric Màquia
  • 3.3. Domini d’alta muntanya Subdomini d’alta muntanya alpí (Pirineus) Estatge subalpí : entre els 1200 m i els 2400 m. Arbres de fulla perenne (avet, pi negre). Branques adaptades a les nevades. Sotabosc pobre (azalea, ginebró). Sòls rics en matèria orgànica però poc evolucionats (leptosòl – rànkers i rendzines-) Estatge alpí : 2400 i 3000 m. Prats alpins de festuca amb campanetes, prímules,... Estatge nival : per sobre 3000 m. Vegetació rupícola (herbes i molses en zones de solell). En zones d’obac o poc pendent neu tot l’any
  • 3.3. Domini d’alta muntanya Bosc coníferes Ginesta Ginebró (junipperus communis)
  • FESTUCA rubra Campanetes. Campanula rapunculoides.
  • PN. Cadí Moixeró. La Cerdanya.
  • 3.3. Domini d’alta muntanya Subdomini d’alta muntanya de transició (Serralada Cantàbrica, Sistemes Ibèric i Central) Característiques intermèdies entre paisatge domini eurosiberià i mediterrani. A les zones altes (per sobre 1900 m.) de la serralada Cantàbrica la vegetació passa del bosc de fagedes a un pis supraforestal de landes i prats alpins. Al vessant Sud de la Cantàbrica, sistemes Ibèric i Central: vegetació semblant al domini mediterrani. Cap als 1900 m. En el Ibèric es passa de fagedes a ginebres i prats d’altura i en el Central també s’hi passa però des dels pins. Els sòls són letosòls.
  • Subdomini d’alta muntanya de transició
  • 3.3. Domini d’alta muntanya Subdomini d’alta muntanya mediterrani (Sierra Nevada) Sierra Nevada. El pis montà és d’alzines fins als 1600 m. I després pinedes de pi negres Des dels 1900 trobem ginebredes i sabines, i a partir dels 2700 matolls mediterranis de muntanya; a partir de 2900 prats i vegetació herbàcia dispersa Els sòls són rendzines i terres brunes meridionals. Fauna: mamífers (isard, cérvol, cabirol, cabra salvatge, llop, marmota,..); aus (àguila daurada, trencalòs, perdiu blanca,..)
  • 3.4 Domini macaronèsic
    • Les Illes Canàries presenta dues zones ben diferenciades:
    • Fuerteventura i Lanzarote: properes a la costa africana i amb vegetació subdesèrtica
    • La resta d’illes amb varietat de formacions vegetals en unció de l’altitud.
    • Els diferents estats són els que veurem a continuació.
    • http://lavegetaciondecanarias.blogspot.com/
  • 3.4 Domini macaronèsic Estatges de vegetació
  • 3.4 Domini macaronèsic Estatge supracanari o d’alta muntanya : Escassa vegetació en altituds superiors als 2200; Prats similars als del Sistema Bètic. Tenerife: per sobre 2700 m, desert d’altura amb violetes del Teide (plantes endèmiques sobre sòl nu)
  • 3.4 Domini macaronèsic Estatge del matoll de muntanya : a partir dels 2000 m. Especialment a Tenerife i a La Palma. Gran riquesa de flors.
  • 3.4 Domini macaronèsic Estatge canari de muntanya : entre 1300 i 2200 m.; bosc de coníferes amb pins Canaris, i també cedres
  • 3.4 Domini macaronèsic Estatge canari superior : 800 a 1300 m.; temperatura baixa i humitat alta; matolls de faies i brucs; i bosc laurisilva amb arbres de full perenne (allargades lluents, fortes i coriàcies; 20 m. alçada; bosc dens amb poca llum.
  • 3.4 Domini macaronèsic Estatge canari intermedi: entre els 400 i els 800; similar àrea mediterrània; dos endemismes: drago i la palmera de Canàries barrejades amb d’altres introduïdes (palmera de dàtils) .
  • 3.4 Domini macaronèsic Estatge canari basal : fins a 300-400 m.; àrida; matolls xeròfil com el cardó i tabaiba ; també figueres de moro i atzavares . Cardons
  • 3.5 Formacions locals: paisatges de ribera i zones humides
    • Paisatge natural de ribera
    • Ribes dels rius, planes fèrtils i valls fluvials estretes
    • Boscos riberencs amb vegetació higròfila
    • Creació de microclima
    • Humitat similar al bosc caducifoli: arbres de fulla caduca
    • Arbres propers a la riba: verns i salzes. Després pollancres i àlbers, i més lluny freixes, oms, roures i alzines.
    • Arbustos: sanguinyol, arç, esbarzer; joncs; falgueres i molses; plantes enfiladisses (lligabosc i les vidalbes)
    • Fauna: mamífers (ermini, llúdria, gat salvatge); aus (merla aquàtica, blauet); peixos (salmó, truita); amfibis (gripau d’esperons), rèptils (serp de collaret)
  • 3.5 Formacions locals: paisatges de ribera i zones humides La Rioja
  • 3.5 Formacions locals: paisatges de ribera i zones humides
    • Paisatge natural de zones humides
    • Distingim zones humides d’interior i les costaneres
    • Zones humides d’interior: llacs, llacunes, embassaments; creixen plantes altes (joncs, espadanyes, cues de cavall,...); zones poc profundes (nenúfars, lliris d’aigua); fauna: amfibis (granotes, tritons, gripaus), peixos (carpa, perca,...), aus aquàtiques (ànecs, agrons,...), mamífers (visó, llúdria,..), serps (serp de collaret)
    • Zones humides costaneres: llacunes litorals i aiguamolls; lloc de descans per aus migratòries; són terrenys pantanosos a desembocadures dels rius i reben sediments fluvials, per tant sòls de tipus fluvisòl; s’inunden en créixer el riu; vegetació formada per plantes amb la base de la tija i les arrels submergides, com el jonc, el lliri groc,...; fauna: aus (agró imperial, cabussó emplomallat, cigonya, ànec collverd, flamenc, becplaner, àguila imperial), mamífers (linx, senglar, cérvol, daina i mangosta).
  • Índex
    • 1. Els sòls
      • 1.1 Factors que determinen l’evolució del sòl
      • 1.2. Tipus de sòl
      • 1.3. Distribució dels sòls
    • 2. El paisatge natural
      • 2.1 Factors que influeixen en la vegetació
      • 2.2 Evolució dels paisatges naturals
      • 2.3 Espècies d’origen local o forà
    • 3. Els grans dominis biogeogràfics a Espanya
      • 3.1 Domini eurosiberià
      • 3.2 Domini mediterrani
      • 3.3 Domini d’alta muntanya
      • 3.4. Domini macaronèsic
      • 3.5. Formacions locals: paisatges de ribera i zones humides
    • 4. Els paisatges naturals a Catalunya
      • 4.1 Factors que condicionen la vegetació
      • 4.2. Dominis de vegetació a Catalunya
  • 4 . Els paisatges naturals a Catalunya
    • 4.1. Factors que condicionen la vegetació
    • clima, relleu, tipus de sòls i activitat humana.
    • Les precipitacions delimiten una Catalunya seca i una d’humida
    • Diferències en l’altitud
    • Els sòls dominants són els bruns calcaris, tot i que es poden trobar bruns àcids (Serralada Prelitoral o sector occidental del Pirineus axial); Depressió Centra sòls roigs mediterranis.
  • Estatges de vegetació a Catalunya
  • Zones de vegetació a Catalunya
  • 4 .2. Dominis de vegetació a Catalunya
    • Domini mediterrani
    • Franja litoral (serralades Litoral i prelitoral fins als 800 m), Depressió Central
    • Boscos esclerofil·les: alzinar amb marfull, amb arboç, marfull i llentiscle; lianes com l’heura o el lligabosc; actualment el pi blanc és una espècie dominant compartint amb l’alzina (bona part de la Serralada Litoral – Collserola o Montnegre)
    • Al sud zones més àrides; dominen els xerosòls (sòls silicis i calcaris), per tant, hi ha màquies i garrigues. Màquies: hi trobem garric i arçot, i la màquia de llentiscle i el margalló (litoral).
  • Domini mediterrani Collserola Montnegre
  • 4 .2. Dominis de vegetació a Catalunya
    • Domini eurosiberià
    • Clima oceànic i d’alta muntanya
    • Entre els 800 i els 1600 m.
    • Boscos d’aestisilva, caducifolis, amb roures, faigs, castanyers, avellander, bedoll o auró (Guilleries, Montseny i Serralada Transversal – la d’en Jordà)
    • També destaquen el pi roig (Ports o muntanyes de Prades), que es converteixen en comunitats de transició cap als boscos subalpins a la vall de Ribes, a la Vall ferrera o a la serra del Cadí
    • Arbres alts, troncs rectilinis, impedeixen la radiació solar, motiu que fa que el sotabosc sigui poc dens (falgueres i plantes herbàcies)
  • Domini eurosiberià Muntanyes de Prades Serra del Cadí
  • 4 .2. Dominis de vegetació a Catalunya
    • Domini d’alta muntanya
    • Tres estatges: subalpí (+1200m), alpí ( + 2400) i nival (+ 3000)
    • Vegetació més abundant a l’estatge subalpí: boscos coníferes (pi negre i avet), Pirineus però també al Montseny; sotabosc poc important (neret i ginebró)
    • Estatge alpi: pastures de muntanya, paisatges coberts de neu (festuca – estiu i primavera)
    • Estatge nival: zones més ombrívoles i altes dels Pirineys; vegetació rupícola i molt escassa (molsa i líquens).
  • Estatge de vegetació alta muntanya
  • LA GESTIÓ DEL PAISATGE
    • L'any 2005, Catalunya aprova de forma pionera a l'Estat Espanyol la Llei de protecció, gestió i ordenació del Paisatge .
    • A Espanya no existeix cap legislació comuna. Només a Galícia i a València s'ha seguit l'exemple català.
    • L'objectiu general d'aquesta llei és preservar els paisatges catalans, entesos com a patrimoni històric, natural i cultural pròpiament catalans.
  • LA GESTIÓ DEL PAISATGE __”El paisatge és una àrea, tal com la percep la població, el caràcter de la qual és el resultat de la interacció dinàmica de factors naturals (com el relleu, la hidrologia, la flora o la fauna) i humans (com les activitats econòmiques o el patrimoni històric).” __”El paisatge és al mateix temps una realitat física i la representació que ens en fem. És la fisonomia d’un territori amb tots els seus elements naturals i antròpics i, a la vegada, els sentiments i emocions que desperta a l’hora de contemplar-lo.” __”El paisatge és, també, un producte social . És la projecció cultural d’una societat en un espai determinat des d’una dimensió material, espiritual, ideològica i simbòlica .” QUÈ SIGNIFICA? ESTEU D'ACORD?
  • GESTIÓ DEL PAISATGE
    • IMATGE DEL MAPA DEL PAISATGE.
  • LA GESTIÓ DEL PAISATGE
    • P.E.I.N.( Pla d'Espais d'Interès Natural) : una altra iniciativa per a conservar els paisatges més singulars.
    • Aprovat l'any 1985, té com a objectiu:
      • Conservar el patrimoni natural i la biodiversitat.
      • Delimitar els tipus d'espais naturals i proposar el tipus de mesura adient per a la seva conservació:
        • Parcs Nacionals (a nivell estatal)
        • Parcs Naturals
        • Paratges Naturals d'Interès Nacional
        • Reserves Naturals
        • Reserves Marines
        • Espais d'Interès Natural.