32. 2.3 Espècies d’origen local o forà Espècies assilvestrades - espècies introduïdes de poc valor econòmica - s’han adaptat al territori i creixen en zones silvestres i marginals - figueres de moro, les atzavares,... Espècies cosmopolites - s’han introduït involuntàriament (llavors que passen inadvertides o pel vent, mar,...). - la major part de les males herbes.
48. 3.3. Domini d’alta muntanya Subdomini d’alta muntanya alpí (Pirineus) Estatge subalpí : entre els 1200 m i els 2400 m. Arbres de fulla perenne (avet, pi negre). Branques adaptades a les nevades. Sotabosc pobre (azalea, ginebró). Sòls rics en matèria orgànica però poc evolucionats (leptosòl – rànkers i rendzines-) Estatge alpí : 2400 i 3000 m. Prats alpins de festuca amb campanetes, prímules,... Estatge nival : per sobre 3000 m. Vegetació rupícola (herbes i molses en zones de solell). En zones d’obac o poc pendent neu tot l’any
52. 3.3. Domini d’alta muntanya Subdomini d’alta muntanya de transició (Serralada Cantàbrica, Sistemes Ibèric i Central) Característiques intermèdies entre paisatge domini eurosiberià i mediterrani. A les zones altes (per sobre 1900 m.) de la serralada Cantàbrica la vegetació passa del bosc de fagedes a un pis supraforestal de landes i prats alpins. Al vessant Sud de la Cantàbrica, sistemes Ibèric i Central: vegetació semblant al domini mediterrani. Cap als 1900 m. En el Ibèric es passa de fagedes a ginebres i prats d’altura i en el Central també s’hi passa però des dels pins. Els sòls són letosòls.
54. 3.3. Domini d’alta muntanya Subdomini d’alta muntanya mediterrani (Sierra Nevada) Sierra Nevada. El pis montà és d’alzines fins als 1600 m. I després pinedes de pi negres Des dels 1900 trobem ginebredes i sabines, i a partir dels 2700 matolls mediterranis de muntanya; a partir de 2900 prats i vegetació herbàcia dispersa Els sòls són rendzines i terres brunes meridionals. Fauna: mamífers (isard, cérvol, cabirol, cabra salvatge, llop, marmota,..); aus (àguila daurada, trencalòs, perdiu blanca,..)
57. 3.4 Domini macaronèsic Estatge supracanari o d’alta muntanya : Escassa vegetació en altituds superiors als 2200; Prats similars als del Sistema Bètic. Tenerife: per sobre 2700 m, desert d’altura amb violetes del Teide (plantes endèmiques sobre sòl nu)
58. 3.4 Domini macaronèsic Estatge del matoll de muntanya : a partir dels 2000 m. Especialment a Tenerife i a La Palma. Gran riquesa de flors.
59. 3.4 Domini macaronèsic Estatge canari de muntanya : entre 1300 i 2200 m.; bosc de coníferes amb pins Canaris, i també cedres
60. 3.4 Domini macaronèsic Estatge canari superior : 800 a 1300 m.; temperatura baixa i humitat alta; matolls de faies i brucs; i bosc laurisilva amb arbres de full perenne (allargades lluents, fortes i coriàcies; 20 m. alçada; bosc dens amb poca llum.
61. 3.4 Domini macaronèsic Estatge canari intermedi: entre els 400 i els 800; similar àrea mediterrània; dos endemismes: drago i la palmera de Canàries barrejades amb d’altres introduïdes (palmera de dàtils) .
62. 3.4 Domini macaronèsic Estatge canari basal : fins a 300-400 m.; àrida; matolls xeròfil com el cardó i tabaiba ; també figueres de moro i atzavares . Cardons
77. LA GESTIÓ DEL PAISATGE __”El paisatge és una àrea, tal com la percep la població, el caràcter de la qual és el resultat de la interacció dinàmica de factors naturals (com el relleu, la hidrologia, la flora o la fauna) i humans (com les activitats econòmiques o el patrimoni històric).” __”El paisatge és al mateix temps una realitat física i la representació que ens en fem. És la fisonomia d’un territori amb tots els seus elements naturals i antròpics i, a la vegada, els sentiments i emocions que desperta a l’hora de contemplar-lo.” __”El paisatge és, també, un producte social . És la projecció cultural d’una societat en un espai determinat des d’una dimensió material, espiritual, ideològica i simbòlica .” QUÈ SIGNIFICA? ESTEU D'ACORD?