1er cicle energia a la indústria. Jornada: Gestió, reutilització i revalorització de residus industrials. Introducció a la simbiosi industrial

1. Les figures de subproducte i la fi de condició
de residu i el seu paper a l’economia circular.
El cas de la Borsa de Subproductes de
Catalunya.
Lorena Jurado
Directora
Bolsa de Subproductos de Catalunya

2. Borsa de Subproductes de Catalunya (BSC)
• Funcionament des de 1992.
• Consell General de Cambres de Comerç de Catalunya
– Agència de Residus de Catalunya (ARC) –
Departament de Territori i Sostenibilitat
• La plataforma ha estat renovada per millorar les
prestacions
• Afavoreix el contacte entre empreses i l’intercanvi o
reutilització dels residus.
 A residuorecurso.com trobareu:
 Anuncis d’oferta i demanda
 Activitats
 Articles i casos pràctics
~3,000 empreses ; ~200
anuncis (70% oferta - 30%
demanda)
www.subproductes.com www.residuorecurso.com
Jerarquia de gestió
- Prevenció
- Reutilització
- Reciclatge
- Valorització
PRECAT 20:
OE 1. Residus com a
recurs, simbiosi
industrial
OE 6. Incrementar
valorització material,
economia circular-
mercat de matèries
primeres secundàries.

3.  La informació referent a l’empresa
únicament pot ser visualitzada per usuaris
avançats, aquells que poden publicar
anuncis.
Residuorecurso.com
S’ofereix un sistema de
missatgeria interna que facilita
la comunicació i els acords
entre interessats.
Per realitzar la publicació de
l’anunci només cal una
descripció detallada del tipus
de material que s’ofereix o que
es demanda.
Només els usuaris vinculats a
empreses poden publicar
anuncis i contactar
Marketplace que afavoreix el contacte entre les empreses, fomentant
d’aquesta manera l’ús de residus com a matèries primeres secundàries.

4. Subproducte a l’economía circular
FONT: http://ec.europa.eu/environment/green-growth/index_en.htm
 Tancar el cicle
Residus =
matèries
primes.
 Cicle de vida
del producte -
disseny pel
reciclatge.

5. eitrawmaterials.eu

6. • residu
• subproducte
€
• Recursos secundaris-
scrap-FCR
Per fer posible el mercat es necessari un marc administratiu,
legal i de negocis.

7. Empreses vs Gestors
9.812
10.691
12.117
13.278
16.179
19.383
20.400
21.555
22.030
22.363
22.521
22.854
22.649
23.066
22.659
21.713
20.037
19.936
20.082
17.927
17.986
17.476
51
53
79
175
250
440
469
522
566
585
604
639
670
711
757
812
891
935
986
1.010
0
200
400
600
800
1000
1200
1400
1600
1800
2000
0
5000
10000
15000
20000
25000
EmpresesProductores
Any
EVOLUCIÓ DE EMPRESES PRODUCTORES I GESTORES DE
RESIDUS A CATALUNYA
Empreses HIPÒTESI I GESTORS
Gestors

8. Subproducte vs Fi de Condició de Residu
Definició subproducte art. 4
 És segur que la substància serà utilitzada
ulteriorment
 La substància o objecte pot utilitzar-se
directament sense haver de sotmetre's a una
transformació ulterior diferent a la de la pràctica
industrial normal.
 La substància o objecte es produeix com a part
integrant d'un procés de producció.
 La substància o objecte compleix tots els requisits
pertinents per a l'aplicació específica relativa als
productes i a la protecció del medi ambient i de la
salut, i no produirà impactes generals adversos
per al medi ambient o la salut humana
Definició FCR art. 5
 Que les substàncies o objectes
resultants s'usin habitualment per a
finalitats específiques
 Que existeixi un mercat o una
demanda per a aquestes substàncies
o objectes
 Que les substàncies o objectes
resultants compleixin els requisits
tècnics per a finalitats específiques, la
legislació existent i les normes
aplicables als productes
 Que l'ús de la substància o objecte
resultant no generi impactes adversos
per al medi ambient o la salut.
En tots dos casos NO RESIDU
La diferència essencial és el pas per un procés de recuperació en FCR

9. Aspectes claus de les figures
Subproducte art. 4
 Definicions sistematitzades o
valoració cas a cas, amb un sol
receptor o diversos
 Qualitat i seguretat en ús
 Marc per a proves de procés
 Condicions i com valorar-les:
 Seguretat d'ús de mercat:
preus fluctuants/receptor
 Transformació fins quin punt?
 Requisits de producte i de
protecció del medi i la salut?
Fi de Condició de Residu art. 5
 Reglaments CE vs. Ordre Ministerial.
 Marc d'acreditació d'avaluadors de
conformitat, basat amb l’acreditació
d'ISO 9001 i NT59 ENAC. Encara no hi
ha certificadors acreditats, si en procés
d'acreditació.
 Reconeixement mutu de certificats
(MLA) UE, coordinació EM, EA-MLA?
 Sistema de gesitó de la qualitat
adaptat, basat en ISO 9001, declaració
de conformitat per cada lot. Necessari
SGQ ISO 9001 o SGQ espcífic FCR?
 FCR sense desenvolupament CE poden
ser desenvolupats per l’Estat Membre.
Protocol de qualitat (UK)?
 Residu/no residu: impacte en llicències integrades? en comprat UE? i no UE?
 Autoritat competent, costos i tipus de tràmit (terminis, sentit del silenci, taxes)
 Validesa de la declaració, esquema de revisió, inspecció i sanció

10. LEGISLACIÓ 2008
(22) cuándo son subproductos y no residuos las sustancias o los objetos que resultan de un proceso de producción no
dirigido fundamentalmente a producir tales sustancias u objetos. La decisión de que una sustancia no es residuo
puede solamente adoptarse con un planteamiento coordinado, que debe actualizarse periódicamente, y cuando sea
compatible con la protección del medio ambiente y de la salud humana. Si se permite el uso de un subproducto en
virtud de una autorización ambiental o de normas ambientales generales, esto puede ser utilizado por los Estados
miembros como instrumento para decidir que no es previsible que se produzca ningún impacto adverso global para la
salud humana o el medio ambiente; un objeto o sustancia sólo debe considerarse como subproducto cuando se
reúnan determinadas condiciones. Dado que los subproductos forman parte de la categoría de productos, la
exportación de subproductos debe cumplir los requisitos previstos en la normativa comunitaria pertinente
(47) Conviene, en particular, conferir competencia a la Comisión para que establezca criterios relativos a una serie de
cuestiones, tales como las condiciones bajo las que un objeto se habrá de considerar subproducto, el fin de la
condición de residuo, la determinación del residuo que se habrá de considerar peligroso, así como el establecimiento
de normas detalladas sobre la aplicación y los métodos de cálculo para verificar el cumplimiento de los objetivos de
reciclaje establecidos en la presente Directiva.
https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=DOUE-L-2008-82319
LEGISLACIÓ PROPOSADA 2015
http://eur-lex.europa.eu/legal-content/EN/TXT/?qid=1453384548330&uri=CELEX:52015PC0595
Subproducto vs Fin de Condición de Residuo

11. Marc normatiu del subproducte (I)
– Residu és tota la substància destinada a ser abandonada. (destí
final)
– Subproducte és aquell residu que pot ser introduïda en un procés
productiu sense presentar ninguna transformació significativa.
• La Directiva 98/2008 també recull la figura del subproducte, que deixa de
ser un residu.
• La Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats, recull la
figura de subproductes, que posteriorment és concretada amb el
procediment d’avaluació de subproducte publicat al MAGRAMA, el 31 de
juliol del 2015 (standby tramitació?).
• El procediment de gestió del subproducte en la legislació catalana, decret
93/1999 sobre els procediments de gestió de residus. Amb l’actual
procediment del subproducte espanyol apareix la incertesa respecte a la
gestió de tots aquells residus que, fins a la data, s’han gestionat sota la
figura de subproducte català.

12. La gestió del subproducte a les CCAA (I)
(Juny 2014) Elaboració pròpia
Borsa de Subproductes
Catalunya Navarra País Basc Extremadura
AutoritatAmbiental
Nom
Agència de Residus de Catalunya
(ARC)
Direcció General de Medi
Ambient i Aigua del
Departament de
Desenvolupament Rural,
Medi Ambient i Administració
Local de Navarra
Departament de Medi Ambient i
Ordenació del Territori
Direcció General de Medi
Ambient
Localitat Barcelona Pamplona Donostia - San Sebastià Mèrida, Badajoz
Subproducte
Existència Sí Sí Sí Sí
Procediment de sol·licitud
L’Empresa productora i receptora
tenen que presentar a l’autoritat
ambiental una sol·licitud conjunta,
un contrate entre les dos parts i
una memòria explicativa.
Presentació d’ un formulari
de sol·licitud (disponible a
la pàgina web de la
Direcció General) per part
de les dos empreses
interessades i un acord
formal entre elles que
asseguri el destí del
subproducte.
Tres vies de gestió:
valorització del residu ;
inclusió en el codi REACH o
gestió del Subproducte Animal
no Destinat al Consum Humà
(SANDACH)
L’Empresa productora del
residu té que presentar una
documentació que reculli la
seva identificació i la del
subproducte a gestionar,
l’origen d’aquest material, la
factibilitat del seu destí i una
comparació amb la substància
primària substituïda.
Definició legal
Llei estatal 22/2011 i llei
autonòmica 93/1999 (article 29)
Llei estatal 22/2011 i llei foral
4/2005 *Annexos 2A i 2B
Llei estatal 22/2011; llei de
residus, REACH i SANDACH
Llei estatal 22/2011
Condició Residu No residu Residu/no residu * No residu

13. La gestión del subproducto en las CCAA (II)
Cantabria Galícia Astúries
AutoritatAmbiental
Nom Direcció General de Medi Ambient
Secretaria General de Qualitat i
Avaluació Ambiental
Conselleria de Foment,
Ordenació del Territori i Medi
Ambient. Secció de Residus.
Localitat Santander Santiago de Compostela Oviedo
Subproducte
Existència Sí
No ("Matèria Prima Secundària,
MPS")
sí (gestió parada)
Procediment de sol·licitud
Les parts interessades tenen que
presentar una justificació (sense un
model electrònic estandarditzat de
gestió del subproducte a la autoritat
ambiental, on s’identifica la
naturalesa del material.)
El productor (o gestor) tenen
que presentar la documentació
que exigeix el Decret 174/2005.
Una vegada aprovat el MPS,
els responsables de la seva
gestió (tant productor com
receptor) tenen que enviar
periòdicament un informe sobre
els residus declarats com MPS.
Abans de la llei 22/2011
l’empresa presentava una
sol·licitud a l’autoritat ambiental
descrivint la naturalesa del
material i la seguretat pel medi
i l’home a la seva aplicació. El
receptor també té que
presentar una autorització de
recepció.
Definició legal Llei estatal 22/2011
Llei estatal 22/2011, la llei
autonòmica 10/2008 i el Decret
174/2005
Llei estatal 22/2011
Condició No residu No residu No residu

14. La gestión del subproducto en las CCAA (III)
Madrid La Rioja Andalusia
AutoritatAmbiental
Nom
Àrea de Planificació i gestió
de Residus de la Conselleria
de Medi Ambient
Servei de gestió i control dels
residus
Conselleria d’Agricultura,
Pesca i Medi Ambient
(cada delegació territorial
té autoritat per aprovar els
casos de subproducte)
Localitat Madrid Logronyo Sevilla
Subproducte
Existència Sí No Sí
Procediment de sol·licitud -
Si un residu compleix els
requisits de la definició de
subproducte,
automàticament es considera
un producte, gestionat
segons la normativa
corresponent.
L’Empresa productora té
que presentar la
documentació que exigeix
la llei 22/2011 en que es
justifica la gestió d’aquest
residu com a subproducte.
Definició legal
Llei estatal 22/2011 i llei
autonòmica 5/2003
Llei estatal 22/2011
Llei estatal 22/2011 i
Decret 73/2012 (Article 6)
Condició No residu - No residu

15. La gestió del subproducte en les CCAA (IV)
Castilla-León Castilla La Mancha Aragó Valencia
AutoritatAmbiental
Nom
Servei de control de la gestió
dels residus
Direcció General de
Qualitat i d’Impacte
Ambiental
INAGA (Institut Aragonés
de Gestió Ambiental)
VAERSA
(Valenciana d’
Aprofitament
Energètic de
Residus SA)
Localitat Valladolid Toledo Terol, Huesca i Zaragoza
Valencia, Alicante i
Castelló
Subproducte
Existència No No
No (algun cas
excepcional però cap
exemple)
No
Procediment de sol·licitud - -
Mitjançant una
autorització ambiental
concedida per l’INAGA
-
Definició legal Llei estatal 22/2011 Llei estatal 22/2011 Llei estatal 22/2011 Llei estatal 22/2011
Condició - - - -

16. Residus vs Subproductes
20,12
17,34 17,72 17,98 18,06
17,40
15,9
20,95
19,78
11,41
4,19 4,37
5,09
6,41 6,5 6,94
7,8
6,3
5,4
4,8
4,3
0,00
5,00
10,00
15,00
20,00
25,00
30,00
35,00
40,00
0,00
1.000.000,00
2.000.000,00
3.000.000,00
4.000.000,00
5.000.000,00
6.000.000,00
7.000.000,00
1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
%
Tonelades
Anys
EVOLUCIÓ DE LA GESTIÓ DE RESIDUS COM A SUBPRODUCTES
Total residuos Subproductos % como subproducto

17. Casos pràctics de subproducte
Empreses implicades Data DescripcióCASOS PRÀCTICS
Taps de suro Cork 2000 Juliol, 2014
Malbaratament dels taps de suro utilitzats com a aïllants per la construcció, laminats
industrials.
Retalls de Kraft Pere Valls SA Maig, 2013 Retalls residuals de cartró ondulat vàlid per a la generació de paper d’alta qualitat.
Retalls de polipropilè post-
industrial
Melnik SA Febrer, 2013
Residus de PP resultants del procés de termoconformació utilitzats per produir
planxes, làmines i films polimèrics.
Residus fabricació de formigó
Cemex España
Operaciones SLU
Novembre,
2012
Formigó amb origen de demolició i malbaratament reincorporat en un procés de
producció de ciment, o utilitzat com a àrid.
Clorur ferrós com a coagulant
Clariant Masterbatch
Ibérica SA
Juliol, 2012
Clorur ferrós reutilitzat com a coagulant per processos de generació de colorants i
pigments.
Llots depuradora de paperera Grupo Gomà-Camps Febrer, 2012
Fangs reutilitzats per la generació de maons a la barreja d’argila amb lignits i iodes (3-
5%).
Principis actius farmacèutics Medichem SA
Novembre,
2011
Gestió de diversos subproductes per a la fabricació de principis actius en la indústria
farmacèutica.
PUR a l’automoció
Prose Foam Manufact
uring
Juliol, 2011
Subproducte d’escuma de poliuretà per fabricar peces termoconformades per
insonoritzar l’interior d'automòbils.
Fabricació d’adobs per la
agricultura
Productos Agrícolas
Macasa SL
Maig, 2011
Ús de diferents tipus de subproductes per la fabricació d’adobs orgànics i
organominerals granulats.
• Casos aprovats per la ARC y publicats en el Butlletí
(procediment de gestió del subproducte, decret 93/1999
sobre procediments de gestió de residus)

18. Taps de suro
Masia Vallformosa, sector vitivinícola, es va
comprometre a recollir i emmagatzemar tots els taps de
suro utilitzats per gestionar-los com subproducte
mitjançant el conveni de col·laboració amb Cork 2000.
Cork 2000 va elaborar productes derivats del suro com
aïllaments per la construcció, laminats industrials, eines
per bricolatge i altres.
Els avantatges que s’obté de la gestió del suro com a
subproducte són :
• El tap de suro representa, al llarg del seu procés,
unes emissions de CO2 molt inferiors a altres
alternatives de taps, com taps de plàstic o d’alumini.
• Estalvi del cost d’entrada del residu en els abocadors.
Minimització dels residus enviats a un dipòsit
controlat.
• Simplificació de tràmits administratius.

19. Clorur ferrós com a coagulant
Residu generat en el decapat del filferro durant els processos de tractament de
superfícies metàl·liques. En el decapat químic s'usa una dissolució d'àcid clorhídric per
eliminar la capa d'òxid. Aquest procés genera una dissolució àcida de clorur ferrós.
Clariant, empresa receptora del residu, es dedica a la fabricació de colorants i
pigments per al sector del paper, del tèxtil i del cuir. Les aigües residuals produïdes en
Clariant contenen color i matèria orgànica, i per aquest motiu necessiten un
tractament, basat en dos processos: procés físic i/o químic i tractament biològic.
Tractament fisicoquímic: Eliminació de les partícules col·loïdals realitzat en tres
operacions:
1.Coagulació
2.Floculació
3.Precipitació
La coagulació consisteix a desestabilitzar un col·loide per neutralització de les seves
càrregues i així afavorir la formació del flòcul. Els factors a tenir en compte són el
temps necessari per a la desestabilització, el pH i l'energia necessària per garantir la
mescla entre els col·loides i els reactius. Clariant realitza la coagulació mitjançant
compostos orgànics i clorur ferrós (subproducte)
Els avantatges:
• Estalviï costos tractament residus
• Reducció del cost de matèries primeres (coagulants)
• Reducció de la gestió documental (fitxa d'acceptació, fitxa de seguiment i
transportista autoritzat)

20. Principis actius farmacèutics
Medichem SA dedicada al desenvolupament de processos i fabricació de
Principis Actius Farmacèutics (API), gestiona 3 tipus de residus com a
subproductes.
Subproducte 1: Dissolvent orgànic no halogenat
Generat en barrejar el principi actiu amb el dissolvent i destil·lar-ho
posteriorment per eliminar el dissolvent. El residu conté un 90% de dissolvent
orgànic i un 10% d'aigua. Es gestiona com a subproducte en una empresa de
fabricació d'alcohols rectificats i derivats, que introdueix aquest dissolvent
orgànic en lloc de mescles hidroalcohòliques.
Subproducte 2: Aigües amoniacals
Generades en el procés de regeneració de columnes d'intercanvi iònic
mitjançant l'amoníac, per fabricar un agent antiepilèptic. Aquestes aigües tenen
un contingut en nitrogen del 1%. El subproducte s'envia a una empresa
dedicada a la fabricació d'adobs i compostos fertilitzants nitrogenats per
substituir totalment l'aigua necessària i parcialment l'aportació de nitrogen en
la fabricació de fertilitzants.
Subproducte 3: Solució aquosa de sulfat amònic
Generada per decantació amb amoníac per neutralitzar l’àcid sulfúric, obtenint
un actiu farmacèutic utilitzat per al tractament. La solució conté un 40% de
sulfat amònic i un 60% d'aigua. El subproducte substitueix part de la matèria
prima necessària en la fabricació de polielectròlits per al tractament d'aigües
residuals (floculants de dispersió).
Els avantatges d'aquesta gestió són vàries:
• Per Medichem SA això suposa un estalvi important en els costos de
tractament de residus i una disminució en la gestió documental de
residus.
• Per a les empreses receptores significa una reducció de la matèria
prima comprada.

21. Fabricació d’adobs per la agricultura
PRODUCTES AGRICOLAS MACASA SL es dedica, entre d’altres a la fabricació
d'abonaments orgànics i organominerals granulats, productes que combinen les
següents aportacions :
• matèria orgànica del tipus agronòmicament útil
• macroelements (nitrogen, fòsfor, potassa)
• mesoelements (calci, sofre i magnesi)
• microelemento (ferro, bor ...)
És en aquesta línia de producció on s'utilitzen més subproductes, tals com:
• Sals amòniques residuals
• Llots de depuradora rics en fosfats
• Sales potàssica residuals
• Matèries orgàniques agronòmicament útils
• Sals residuals de meso i microelements
• Àcids residuals (mescles i diluïts)
• Salis residuals (carbonats hidròxids)
A partir dels contactes obtinguts de BSC i un posterior estudi d'idoneïtat del residu per a la fabricació d'adobs,
l'empresa formalitza la documentació necessària a Agència de Residus de Catalunya per tal de declarar-ho com a
subproducte.
• Disminuir la quantitat de residus destinats a dipòsit controlat.
• Reduir el consum de reserves minerals i per tant de fosfats i potassa d'explotacions mineres
• Rebaixar el cost de les matèries primeres.
• Disminuir la necessitat de material de síntesi (nitrogen).
• Abaratir els abonaments per a l'agricultura, preus més competitius.
• Estalvi en tràmits burocràtics.

22. PUR a l’automoció
Subproducte d'escuma de poliuretà que s’obté de la fabricació
de modelatges per a seients i respatllers de cotxes.
Prose Foam Manufacturing injecta en els corresponents motlles
d'alumini calents els components per formar l'escuma de
poliuretà. Una vegada els components reaccionen, només cal
desmotllar les peces. Aquelles peces que no compleixen els
criteris de qualitat establerts es converteixen en residus, que
l'empresa gestiona com a subproducte.
Una forma de reciclar mecànicament l'escuma de poliuretà és el
model per compressió. L'escuma de poliuretà és moltura en
partícules fines i es sotmet a pressions i temperatures òptimes
per poder generar el nou material, mantenint les propietats
requerides pel producte final.
El residu és reutilitzat per una empresa que es dedica a la
fabricació de peces termoconformades per insonoritzar l'interior
d'automòbils.
Els avantatges són:
- Estalvi de costos d'abocament.
- Reducció de costos matèria prima.

23. Hidròxid de calci de fabricació d’etilè
De la reacció entre les matèries primes, aigua i carbur de calci, s'obté acetilè amb forma de gas i
una solució d'hidròxid de calci amb forma líquida, residu que es gestiona com a subproducte.
Aquesta solució se li pot aplicar un procés de premsatge que permet obtenir l'hidròxid de calci en
estat sòlid, el qual també es gestiona com a subproducte.
Les característiques i composició de l'hidròxid de calci, en tots dos estats, permeten que pugui ser
emprat com a substitut de matèria prima en processos de diferents sectors industrials.
Usos del subproducte
Avantatges
- Substitut de reactius bàsics, emprats en les depuradores per a la neutralització, coagulació i
estabilització de fangs.
- Substitut de calç, emprat com a matèria prima en el procés de producció del ciment.
Hidròxid
de calci
(líquid)
Neutralitzador
de les aigües
àcides
Coagulant per a
la formació de
òxids metàl·lics
Hidròxid
de calci
(sòlid)
Aportació de
calç a la
fabricació del
ciment
Estabilitzador
de fangs a
depuradores

24. Procediment d’avaluació del subproducte espanyol (MAGRAMA)
Document on es recullen les pautes, tràmits i requisits necessàries
per poder declarar aquells residus de processos de producció com a
subproductes.
El procediment consta de 2 fases: Sol·licitud general i notificació.
• Sol·licitud general
Marc normatiu del subproducte (II)
Residu Sol·licitud
MAGRAMA
GT. Comissió de coordinació en
matèria de residu
No aceptació
Aceptacicó
Residu
Ordre Ministerial
Subproducte
Presentació conjunta:
-Industria o agrupació de
industria productores
-Empresa o agrupació
d’empreses receptores

25. • Notificació
Marc normatiu del subproducte (III)
Vies de notificació que l’ordre ministerial pot establir.
1. Declaració responsable: Des de la data de notificació de les CCAA, el notificant podrà començar a gestionar el
residu com a subproducte
2. Comunicació: El notificant podrà gestionar el residu com a subproducte, una vegada superat el termini establert a
l’Ordre Ministerial per l’avaluació i resolució per part de l'òrgan ambiental competent.
3. Aplicació de normes existents pel residu de producció durant l’ús específic: Segons l’establert a l’Ordre Ministerial
respecte a l’aplicació d’un residu per un ús concret, es pot valorar l’eliminació de la notificació, o limitar les
condicions a complir durant la mateixa.
Residu
Compliment dels
requisits per l’ús
específic que
estableix l’Ordre
Ministerial?
No
Si
Residu
1. Declaració
responsable
2. Comunicació
3.Aplicació de
normes existents
pel residu de
producció
Notificació
Notificació
Notificació
Subproducte
Residu
Subproducte
Subproducte
Subproducte
Organ
ambiental
competent de
la CA
L’odre ministerial estableix la forma
en la que els sol·licitants haurien de
notificar la intenció de gestionar un
residu com a subproducte, així com
el contingut mínim de la notificació.
La notificació es realitza de forma
particular a la CA on es genera el
residu, així com a la comunitat
autònoma de destí.

26. Un EXEMPLE d'aquests residus de gran potencial per complir tots els requisits i
optar a ser declarats subproductes serien les ESCÒRIES DE FOSA D'ARC
ELÈCTRIC.
• Es presenten en grans quantitats.
• Composició poc variable.
• Destinació del seu ús com a àrids de construcció.
A Catalunya  està considerada com a
valorització material i sumarien
aproximadament 590.000 tn anuals
considerades com dades totals de residus, no de
subproducte.

27. Proposta BSC per subproductes
1. Subproducte: No residu, definits per l’Ordre Ministerial,
residus amb casos ja documentats en les CCAA, definició de
protocols de qualitat, règim de comunicació i verificació de
conformitat per l'Autoritat competent. Històric/declaració anual.
Inclusió en la llicència.
2. Subproducte: No residu, cas a cas, règim de comunicació i
verificació per part de l'administració amb possible declaració
de residu (similar a Irlanda), per cada subproducte d'un
productor pot haver-hi diversos possibles receptors. Històric
/declaració anual igual que residus.
3. Matèria primera de substitució: Residu, procediment similar
a l'actual a Catalunya, en col·laboració amb centre tecnològic.
Un productor a un receptor, històric /declaració anual igual que
residus.
Permetria identificar i estudiar casos susceptibles de ser subproductes via OM
Necessari marc definit per realitzar proves de procés!

28. Residus orgànics per el cultiu d’insectes
L'empresa Bioflytech ha desenvolupat un procés en el qual s'empren residus
orgànics, a manera de substrat, per al cultiu d'insectes.
Es pot entendre com una estratègia de doble objectiu:
• Valorització de residus orgànics
• Producció d'insectes
A dia d'avui, la valorització de residus a través del cultiu d'insectes és una
tècnica en fase de desenvolupament.
L'èxit comercial d'aquesta estratègia resideix en l'aprofitament dels
productes resultants del procés de bio-digestió.
Residus orgànics ( substrat)
Residu agrícola
-Fem
-Residus de cultiu de vegetals i fruites
Residu de la indústria alimentària
-Remòlta humida de la producció de cervesa
-Orujo de la producció d’oli
-Residus líquids orgànics
-La polpa del cafè
-La farina de llavor de palma
-Productes alimentaris de carn i peix no comercialitzats
Residu Municipal. (FORM i Comercial)
-Restes orgàniques alimentàries i restes de poda i jardineria
-Residus de l'activitat de restaurants i comerços
Existeixen certes restriccions legals quant al tipus de
residus emprats per al cultiu d'insectes.
Productes resultants
-Insectes per a alimentació directa animal
-Farines i components nutricionals per a l'elaboració de
pinsos (processament d'insectes))
-Esmena orgànica i fertilitzants (substrat esgotat)
-Insectes d'elevat valor afegit per a la pol·linització en
hivernacles
-Insectes estèrils per al desplaçament de plagues
-Olis per a la producció de biodièsel (processament
d'insectes)
El volum de residus orgànics generats provoca grans
problemes ambientals. Estratègies com la de
Bioflytech afavoreixen la valorització, facilitant la
gestió d'aquest tipus de residus.
Aquest no és un cas de subproducte aprovat per
l'administració
Fuente: bioflytech.com

29. Gràcies per la vostra participació!
Estem a la vostra disposició en:
subproductes@cambrescat.org
93 217 44 55
@residuorecurso
www.residuorecurso.com

30. Subproducte a l’economía circular
Sistema lineal econòmic és ineficient  Economia circular
 Tancar el cicle  Residus = matèries primes.
 Cicle de vida del producte - disseny pel reciclatge.
 Negoci sostenible i llocs de feina.
Línies estratègiques UE-green economy
 Creació de 170.000 llocs de treball directes en els sectors
de gestió de residus pel 2035
http://ec.europa.eu/environment/circular-
economy/pdf/seminar/1%20DG%20ENV_Circular%20Economy%20package.pdf
 Nivells de reciclatge 2030
 65 % residus municipals
 75 % residus de envasos
 reduir un màxim del 10% de tots els residus urbans
per a disposició a l’abocador
http://europa.eu/rapid/press-release_IP-15-6203_es.htm