3. Fa dos anys, al carrer Marqués de Camps de Salt, hi havia una família
mooolt pobre que vivia en un pis al costat d‟un restaurant anomenat
Vilanova. Eren en Josep, la Maria i dos bessons: un nen, en Pau, i una
nena, l‟Anna.
En Josep i la Maria eren bastant baixets. La mare era rossa i el
pare, morè; però els fills eren castanys. Tot i que eren pobres, eren
feliços i tots s‟estimaven molt. I quan era l‟aniversari d‟algú de la
família, amb la seva amistat es conformaven.
CAPÍTOL 1: LA FAMÍLIA SERRAT
4. La família Serrat es va aixecar del llit per a esmorzar un got de llet.
- Vaig a agafar el cartró per a veure si està caducat.
- Està caducat, Anna? – va preguntar la mare.
- Sí mare, de fa 3 dies – va contestar-li l‟Anna.
- Doncs, com que només ho està de fa 3 dies, ens la beurem igualment:
l‟hem aprofitar – va contestar la mare.
- Però... no estarà bona! –es va queixar en Pau.
- És culpa nostra per no haver-nos begut la llet abans. I els diners no
creixen als arbres!, tu ho saps... – va contestar-li la mare.
Del cop que va donar a la taula, va vessar el got de llet de l‟Anna.
- Mira que has fet!!! – va cridar l‟Anna.
En Pau va creuar els braços i es va posar d‟esquenes a l‟Anna. L‟Anna i
en Pau van començar a cridar i a barallar-se.
- Podeu parar d‟una vegada?! Amb els crits que feu, caurà l‟edifici!- va dir
el pare.
L‟Anna i en Pau van parar de barallar-se.
CAPÍTOL 2: LA DISCUSIÓ
5.
6. La família Vilanova portaven un restaurant anomenat “Vilanova” en honor
al seu cognom. Aquesta família la formaven: el pare, l‟Antoni, la mare, la
Susana i els dos fills, en Jordi i la Teresa. Entre tots portaven el negoci
familiar que havien heretat dels seus besavis: el pare i la mare cuinaven i
els fills feien de cambrers.
Normalment, els dies festius tenien el restaurant ple a vessar, però entre
setmana no solia haver-hi gaire gent, i totes les sobres les llançaven
directament al contenidor; tot al contrari de la família Serrat, que ho
aprofitava tot.
A casa de la família Serrat:
-Ja estic fart, sempre us baralleu. Me‟n vaig a fer un vol!- va dir el pare. I
se‟n va anar.
Aleshores, va veure a l‟Antoni (el pare de la família Vilanova) com
llençava les sobres del dia anterior al contenidor i el va aturar.
CAPÍTOL 3: ELS VILANOVA
7. -Espera: no ho llencis!!! – va
cridar ell.
-Per a què ho vols? –va
preguntar-li .
-No tenim diners i tampoc menjar.
No ho llencis. Dóna-m„ho a mi, si
us plau, que nosaltres ho
aprofitarem al màxim.
-D‟acord! –i li va donar.
El pare, contentíssim, se‟n va
anar corrents a casa seva i ho va
dir a la seva família.
8. En Josep va arribar a casa seva, va donar la notícia i els va ensenyar les
sobres. Tots es van posar molt contents i ho van guardar per a dinar.
Quan va ser l‟hora, el pare va parar la taula i la mare va posar les sobres
fredes als plats de plàstic mentre els nens jugaven a l‟oca.
La mare va cridar als nens per a menjar. En Pau va tastar el menjar i va
dir:
- Per fi, alguna cosa que té gust de veritat!
- Pau, prou de tonteries!- va exclamar el pare enfadat.
Mentrestant, la família Vilanova dinava al seu restaurant, i el pare els va
explicar que s‟havia trobat amb el pare d‟una família que estava molt
pitjor que ells:
-Ahir em vaig trobar amb el pare d‟una família que em va demanar les
sobres del nostre sopar.
-I li vas donar?- va preguntar la mare.
-Es clar! Em feien pena- va contestar el pare.
-Tinc una idea: i si els hi portem les sobres del sopar cada dia a aquesta
família? - va proposar el pare.
-D‟acord!- van contestar la mare i els fills.
CAPÍTOL 4:LA DECISIÓ
9. Després de sopar, l‟Antoni (el pare de la família Vilanova) va recollir totes les sobres
del sopar, les va embolicar amb paper de cuina i les va ficar dins d‟una bossa per a
donar-les a la família Serrat.
Va pujar al pis dels Serrat i va trucar a la porta:
- Toc, toc!
L‟Anna va anar corrents a la porta i va obrir.
- Hola, qui ets?-va preguntar-li.
- Sóc l‟Antoni, el cuiner del restaurant Vilanova, el vostre veí - va contestar.
- D‟acord, doncs vaig a cridar als meus pares - va dir l‟Anna.
La Maria va anar a la porta a veure què volia l‟Antoni.
- Hola Antoni! Què necessites?- va preguntar la Maria.
- No, res... És que l‟altra dia el teu marit em va demanar les sobres del sopar i hem
pensat que cada dia us podríem donar les sobres del nostre dinar i sopar- va dir
l‟Antoni.
-Faries això per a nosaltres? De veritat m‟ho dius?- va preguntar-li la Maria molt
emocionada.
-No anem molt sobrats de diners, la veritat, però amb això podem ajudar-vos- va
contestar l‟Antoni.
-Moltes gràcies Antoni!!! T‟ho agraïm molt - va dir la Maria.
-Ah, per cert, m‟he oblidat de dir-vos que, si voleu venir demà a sopar
al nostre restaurant...- va preguntar l‟Antoni.
- Ens encantaria Antoni: allà estarem- va contestar la Maria.
CAPÍTOL 5: UNA AMISTAT NOVA
10. Al dia següent, els nens jugaven i els pares es mudaven per a l‟esperat sopar.
- Anna , Pau: afanyeu-vos a vestir, que no queda gaire temps per anar a sopar amb
els Vilanova.
Mentrestant, al restaurant Vilanvova , els fills paraven la taula i els pares cuinaven.
La Susana i l‟Antoni encara estaven cuinant quan els Serrat van trucar a la porta
del restaurant.
Els Serrat van entrar.
- Que bonic...- va dir l‟Anna sorpresa al entrar.
- Ja ho crec- va contestar-li en Pau.
- Moltes gràcies per a convidar-nos a sopar a aquest fabulós restaurant- va dir la
Maria als Vilanova.
-Gràcies Serrat, ja podeu passar a sentar-vos. –va dir la Susana.
Els Serrat es van sentar mentre els servien el sopar: espaguetis.
En acabat, els nens van anar a jugar i els pares van començar a xerrar.
Eren les deu de la nit quan els Serrat es van acomiadar dels Vilanova.
CAPÍTOL 6 :EL SOPAR
11. Van arribar al pis i els fills van pujar a la seva habitació. Però els pares es van
trobar a un policia i...
12. ... es va dirigir als pares per a donar- los una notícia molt
seria:
- Família Serrat, tinc una mala notícia: heu de marxar
abans de demà al migdia del pis – explicar-los el policia.
El policia va marxar i els pares van pujar al pis entristits
per a donar la notícia als seus fills.
Al dia següent, abans del migdia, la família Serrat va fer
les maletes. Just després, el timbre del pis va sonar.
Van obrir i era la Susana, que els venia a donar una
bona notícia:
-Hola Serrat, us vinc a donar una bona notícia: ens
traslladem a un altre pis més gran i hem decidit regalar-
vos el nostre antic pis amb tot inclòs: mobles,
electrodomèstics, roba, joguines per als vostres fills,
etc.
-Moltes gràcies!!!- van exclamar tots a l‟hora.
Van agafar-ho tot i van marxar ben contents al nou pis.
Anant cap allà es van trobar un bitllet de loteria i...
CAPÍTOL 7:UN DIA MOLT ESPECIAL
13. … el van agafar per a veure si tenien una mica més de sort.
Quan van arribar al pis nou, ho van col·locar tot: la roba, els
objectes personals , els jocs..
Aquella nit, van agafar el bitllet de loteria per a veure si els hi
tocava: tenien el número 24.693. Van donar el resultat i, com
ells esperaven, no els hi va tocar res; però no es van
desanimar i van sopar les sobres que els hi van donar.
Mentrestant, els Vilanova van decidir obrir un nou restaurant
on hi podrien treballar tots : els Serrat i Vilanova.
Els Serrat estaven esmorzant al seu pis nou quan, els Vilanova
van trucar a la porta per a preguntar-los si volien treballar
en el seu nou restaurant.
I així va ser com al cap d‟uns mesos van obrir un restaurant
anomenat : VilaSerrat. I, a partir d‟aquell dia, els Serrat es van
tornar més rics. I tot i així seguien sense desaprofitar el
menjar.
ENCARA QUE SIGUIS RIC O POBRE
MAI HAS DE DESAPROFITAR EL MENJAR.
CAPÍTOL 8: UNA NOVA VIDA
