2. Els bolets verinosos
Hi havia una vegada una família de bolets verinosos
que vivia al bosc en una casa molt amagada perquè cap
caçador de bolets no la pogués arrencar.

3. Els bolets verinosos
Hi havia una vegada una família de bolets verinosos
que vivia al bosc en una casa molt amagada perquè cap
caçador de bolets no la pogués arrencar.
Cada dia tots tres, pare, mare, i fillet, esmorzaven,
dinaven, berenaven i sopaven plegats.
beranaven

4. Hi havia una vegada una família de bolets verinosos
que vivia al bosc en una casa molt amagada perquè cap
caçador de bolets no la pogués arrencar.
Cada dia tots tres, pare, mare, i fillet, esmorzaven,
dinaven, beranaven i sopaven plegats.
Però i havia un problema: el fillet no apreciava el
menjar que tenia. Els seus pares li deien que no llencés
el menja i que el valores més, perquè hi havia bolets
menjar
valorés
com ell que no tenien casa i encara menys menjar, però
ell “passava” del què li deien els pares, i continuava
llençant el manjar.
menjar

5. dinaven, beranaven i sopaven plegats.
Però i havia un problema: el fillet no apreciava el
menjar que tenia. Els seus pares li deien que no llencés
el menja i que el valores més, perquè hi havia bolets
com ell que no tenien casa i encara menys menjar, però
ell “passava” del què li deien els pares, i continuava
llençant el manjar.
Els pares del menut s’ho van haver de parlar i van
pendre una decisió. La decisió que van pendre va ser
que un dia, quan el menut arribés a casa a l’hora de
a veure com
sopar, no es trobés el menjar a taula, avere com
reaccionaria
reccionaria en aquell moment! I així ho van fer .

6. Un dia, quan el menut va arribar a casa, es va trobar la
taula buida i la nevera també, amb els seus pares
asseguts al sofá.
El bolet fill els va dir...
- Com és que no hi ha al sopar a taula i la nevera està
buida?
El pare li va contestar ...
- Perquè com que no aprecies el menjar hem decidit
que no menjaràs res: ni avui per sopar ni per esmorzar.
Els pobre bolet es va quedar sense sopar i sense
esmorzar.

7. Un dia, quan el menut va arribar a casa, es va trobar la
taula buida i la nevera també, amb els seus pares
asseguts al sofá.
El bolet fill els va dir...
- Com és que no hi ha al sopar a taula i la nevera està
buida?
El pare li va contestar ...
- Perquè com que no aprecies el menjar hem decidit
que no menjaràs res: ni avui per sopar ni per esmorzar.
Els pobre bolet es va quedar sense sopar i sense
esmorzar.

8. El bolet fill els va dir...
- Com és que no hi ha al sopar a taula i la nevera està
buida?
El pare li va contestar ...
- Perquè com que no aprecies el menjar hem decidit
que no menjaràs res: ni avui per sopar ni per esmorzar.
Els pobre bolet es va quedar sense sopar i sense
esmorzar.
Ah noi! Però quan va arribar a l’hora de dinar no va
llençar ni una engruna.

9. - Com és que no hi ha al sopar a taula i la nevera està
buida?
El pare li va contestar ...
- Perquè com que no aprecies el menjar hem decidit
que no menjaràs res: ni avui per sopar ni per esmorzar.
Els pobre bolet es va quedar sense sopar i sense
esmorzar.
Ah noi! Però quan va arribar a l’hora de dinar no va
llençar ni una engruna.
Així va ser com el bolet que abans sempre llençava al
menjar, va aprendre una bona lliçó.