1. 1) PETITA INTRODUCCIÓ A L’ADOLESCÈNCIA…
Autora: L.G 1r Btx.
La vida està plena de moments i etapes diversos, que tots nosaltres hem de
passar i superar amb els anys, vulguem o no, ens agradi o no. Entre els 11 i
els 18 anys (no és exacte, depèn de la persona) passem per un estadi
anomenat adolescència, ple de canvis, pensaments i preocupacions, que
sovint té moments que no són gaire agradables, però d’altres que superen
tots aquests, que fan que se t’oblidi tot el dolent i que visquis el present
d’una manera passional, com si fos l’última cosa que anessis a fer. Tot això
són característiques de la personalitat en els adolescents; les pujades i
baixades d’humor, les preocupacions, els canvis, més canvis...
Sovint es diu que l’adolescència és aquella edat en què es deixa de ser un
nen però encara no s’és un adult. De fet l’adolescència és el trànsit de la
infància a l’edat adulta. Durant aquest procés, el noi o la noia anirà
adquirint una major independència i seguretat en ell mateix.
Però també, en l’adolescència apareix un canvi físic i fisiològic important; la
pubertat, que el farà sentir insegur. Aquest canvi físic ha provocat que, de
sobte, totes les hormones del cos es posin en funcionament; l’activitat
hormonal explica en part els bruscos i sobtats canvis d’humor que pateixen
els adolescents. Aquest canvi farà que el cos els canviï, i que poc a poc, i
amb l’ajuda de canvis psicològics i ambientals, els joves tinguin la
necessitat de cuidar la seva imatge, de sentir-se guapos, esvelts, de donar
profit a tots aquests canvis (ja sigui anant al gimnàs, mitjançant la roba o el
maquillatge), però sobretot sentiran la necessitat de que els ho reconeguin,
ja que en aquesta etapa de la vida, les opinions dels altres són un focus
molt important per a la supervivència emocional i la pròpia autoestima. Si
l’adolescent se sent poc valorat, poc estimat, lleig…pot ser perillós, ja que
està en una edat molt susceptible, i que tot li afecta molt més del que
realment és. Així doncs, hi hauria un cert risc a que el noi o noia patís algun
trastorn de la alimentació per mirar de ser més atractiu físicament, millorar
la seva aparença o també podria aparèixer algun trastorn psicològic,
obsessions, fòbies…
El món de les preocupacions per la imatge i el físic en l’adolescència dóna
molt de que parlar, endinsem-nos-hi una mica més!
19

2. 2) UN COS NOU PER A NOIS I NOIES
Com ja he explicat, l’aparença o l’aspecte físic és un dels molts canvis que
preocupen als adolescents, però de manera diferent entre els nois i les
noies, i també entre el conjunt d’ells, hi ha diferències. Això degut a que el
canvis no són iguals per als nois i les noies, ni tampoc són iguals entre les
noies i entre els nois; n’hi ha que els experimenten abans, d’altres més
tard, alguns s’ho prenen amb calma, d’altres s’obsessionen per ser
“perfectes”, o es veuen molts defectes...en fi, va a persones i a edats.
Però ni els canvis ni les preocupacions són iguals en tots ells. Vegem-ho!
Els principals canvis en el cos de les noies són els següents:
• Eixamplament dels malucs i aparició d’una fina capa de greix en tot el
cos
• Creixement dels pits
• Creixement sobtat en alçada.
• Creixement del pèl púbic i, en general, per tot el cos.
• Aparició de la primera menstruació.
Els principals canvis en el cos dels nois són els següents:
• Creixement dels testicles i creixement del pèl a la zona púbica.
• Creixement del penis
• Augment de l’alçada, del pes i de la musculatura.
• Aparició de grans a la cara i el cos a causa dels canvis hormonals.
• Capacitat d’ejacular esperma.
• Augment del pèl en tot el cos en general: cara, cames, etc.
De forma paral·lela al desenvolupament físic i als canvis corporals,
augmenta la preocupació per l’aparença física i per l’aspecte exterior. Els
adolescents també són molt sensibles als comentaris sobre la roba que
porten, sobre si són grassos o prims i, en general, a les crítiques.
L’adolescent es troba estrany en un cos nou que canvia ràpidament, i ha
19

3. d’aprendre a redefinir qui és i a trobar una aparença externa que el faci
sentir-se segur.
Què en pensen els nois i noies?
(tot relacionat amb l’aspecte)
1.- Et preocupes pel teu aspecte? (poc, una mica, bastant, molt)
2.- Què és el que més et preocupa, o que més cuides?
3.- Dediques molta estona al dia, a cuidar l’aspecte?
4.- Fa uns anys (sobre els 12) també eres així?
5.- Canviaries el teu aspecte per l’opinió o crítica dels altres?
Preguntes 1 2 3 4 5
NOIES
14 anys bastant La cara No gaire no Potser sí,
depèn de la
persona
17 anys bastant Cabells, si no si
roba
16 anys molt tot Algunes No, he Segurament
hores canviat si
molt
15 anys bastant cabells No molt No, abans no
em
preocupava
molt
16 anys Una mica Cabell i Maquillant- no Depèn de la
roba me, una mica persona,
però no
16 anys Molt Cabell i Si, bastant No em Sí
roba preocupava
tant com
ara
14 anys Bastant Cabell i Sí Als 12 anys Sí
cos vaig
començar a
tenir-ne
més cura
15 anys Bastant cabells Una mica No No
17 anys Molt Cabells i Sí, no puc He canviat Sí
roba viure sense moltíssim
19

4. mirall en aquest
temps
14 anys Bastant Cabells i Bastanta No Sí
roba estona
NOIS
18 anys Una mica Cabell No massa Gens No
14 anys Bastant Cabell i No molt No No
roba
16 anys Bastant Músculs Entrenaments sí No
i gimnàs
16 anys Una mica Cabell i No molt, a No No
cos vegades al
gimnàs
14 anys Una mica Cabell No molt No No
16 anys Bastant Músculs Gimnàs i No Depèn de la
tennis persona
17 anys Bastant Músculs Gimnàs i No No crec
futbol
15 anys Una mica Roba i Gimnàs i No, he Podria ser,
músculs futbol canviat depèn de
bastant qui m’ho
digués
14 anys Una mica Cabell No molt No No
16 anys Una mica Músculs Gimnàs i No, abans No
futbol era molt
diferent
Després d’enquestar 20 nois i noies d’entre 14 i 18 anys, i d’observar-ne les
gràfiques, he obtingut els següents resultats:
1.- Et preocupes pel teu aspecte? (poc, una mica, bastant, molt)
19

5. NOIS NOIES
Una mica
Una mica Bastant
Bastant Molt
2.- Què és el que més et preocupa, o que més cuides?
NOIS NOIES
Cara
cabell roba
roba cabells
músculs tot
cos
3.- Dediques molta estona al dia a cuidar l’aspecte?
NOIS NOIES
no molt no molt
entrenaments sí
gimnàs batsant
19

6. 4.- Fa uns anys (sobre els 12) també eres així?
NOIS NOIES
5.-
No
NO
si
SI
Canviaries el teu aspecte per l’opinió o
crítica dels altres?
NOIS NOIES
No
No
Si
Depèn
depèn
CONCLUSIONS
Bé, com ja sabem, les noies creixen, generalment abans que els nois, tant
psicològicament com físicament. I avui dia, podem veure com cada vegada
les generacions que ens venen al darrere creixen psicològicament més
ràpid, no es d’estranyar anar a una escola, i veure nenes de 6è de primària
amb mòbil, novio, vestides amb roba adequada per a noies amb uns anys
més...però suposo que això ja és cosa de la societat on viuen, és com si
tinguessin pressa per fer-se grans, i deixar la infància enrere.
Generalment són noies les que més s’acostumen a veure, encara que en
alguns casos també alguns nois.
19

7. En les preguntes que he fet als adolescents, hem pogut afirmar, com dèiem
al principi, que les preocupacions físiques de les noies i els nois són
diferents, i que també ho són a mesura que canvia l’edat.
En la primera pregunta per exemple, podem veure com són les noies les
que més es preocupen per tenir un físic atractiu i estar guapes. Els noies
també però en menor quantitat i no tant exageradament. Suposo que els
nens en aquesta edat, els agrada més passar-se una bona estona jugant a
la play, o donant un tomb am moto o jugant a futbol amb els amics, que
pentinar-se o preocupar-se per l’aspecte, no els afecta tant.
Dintre de les preocupacions, als dos els preocupen d’una forma general els
cabells, en l’adolescència hi ha bastanta tendència a anar ben pentinat i
guapo, més que per un mateix, per d’impressió que volen causar en els
altres. Les diferències les trobem en que el nois es preocupen més per tenir
un bon cos i uns bons músculs per poder lluir, i les noies busquen destacar
mitjançant la roba, donant profit als canvis que la pubertat els ha donat.
També són les noies les que dediquen més estones a cuidar-se, i arreglar-
se. Els nois són més de gimnàs i entrenaments per mantenir el cos en
forma.
On no hi ha hagut diferències a sigut en que els dos afirmen que durant
aquets últims any ha crescut el seu interès pel físic, abans no se’n
preocupaven d’aquestes coses, “érem més feliços” afirma rient una noia.
I per últim també podem veure com les noies són més sensibles a l’opinió
de la societat, i afirmen que si se senten criticades serien capaces de
canviar alguns cosa en el seu aspecte. També s’ha de dir que tenen més
pressió social (anuncis, amics...) en aquest aspecte, ja que la seva
preocupació també és major.
També hem pogut veure tantes diferències entre els nois i les noies, perquè
com que els seus cossos també han evolucionat de maneres diferents, han
hagut d’aprendre, cadascun a la seva manera, a donar-li profit i sentir-s’hi a
gust. Pot ser també podem afirmar, veient les enquestes, que els nois són
més despreocupats i tranquils en aquests temes. En molts casos també
depèn dels amics; si els amics se’n preocupen, tu ho faràs. Si no, no te’n
preocuparàs tant.
19

8. Tot i això també podem veure com les preocupacions canvien amb
l’edat, encara que no només és l’edat el que les fa variar, també
depèn de la societat que envolta l’adolescent, pares, amics, etc.
3) AUTOESTIMA
L’autoestima és la imatge que tenim de nosaltres mateixos. En els nens
l’autoestima encara s’està formant. Els esdeveniments positius reforcen en
ell l’autoestima positiva i els fracassos activen la negativa. El fet de sentir-
se estimat i respectat pels seus pares i la gent del seu entorn és molt
important per al desenvolupament d’una autoestima positiva.
La autoestima dels adolescents es veu afectada positiva o negativament
segons els comportaments que veu al seu voltant: pares, professors,
amics... Els pares i educadors hem d’encoratjar en ell el valor, la
responsabilitat i la independència, i evitar la crítica destructiva.
Els elogis, retrets, mirades, estímuls, càstigs... li transmeten missatges
positius o negatius, segons la forma o intenció amb què se’ls transmetin.
Aquests missatges seran portadors de sentiments de seguretat, acceptació,
afecte; o pel contrari, de rebuig, inseguretat, desconfiança o desànim.
En l’adolescència, tenir una bona autoestima és la base per
sobreviure bé emocional i psicològicament.
L’autoestima depèn de altres factors com per exemple:
AUTOIMATGE
És la representació mental que es fa la persona amb relació a la seva
aparença física, la seva cara i el seu cos.
La comparació amb els amics, les amigues i els models socials del moment
fa que
19

9. els defectes propis o allò que s’allunya de la imatge ideal es vegi a través
d’una lent d’augment. D’aquesta manera, pràcticament ningú no està
content amb el seu
aspecte.
La moda imposa uns criteris de bellesa artificiosos que indueixen a valorar
més l’aspecte físic que la resta de qualitats personals.
LA VALORACIÓ PERSONAL
És la valoració que fa cadascú de la seva persona.
Es forma a partir de les pròpies experiències i de les valoracions fetes per
persones importants per l’individu (la família, els amics i amigues, els
companys i les companyes, els líders socials).
Es va formant des de la infància.
Així doncs l’autoestima, és una cosa que sempre s’hauria de tenir
elevada, fins un cert punt. Estimar-se un mateix és important perquè
les altres persones et pugui estimar i sàpiguen com fer-ho. En
l’adolescència és important ajudar a l’adolescent a mantenir-la
elevada doncs, tot i que no sempre és fàcil, ja que és una època de
pujades i baixades, com una muntanya russa.
Ara veurem 23 ACCIONS concretes que són desitjables de realitzar
perquè els adolescents desenvolupin una bona autoestima:
1) ELOGIAR I NO RIDICULITZAR
A aquesta edat necessita que se li reconeguin les petites coses que fa
diàriament i que de vegades ens passen desapercebudes als adults.
19

10. Tanmateix, hem d’evitar l’elogi excessiu. L’elogi ha de ser sincer, sense
exageracions i destinat a aquells comportaments que volem augmentar (si
una cosa ja l’està fent bé no cal que li anem recordant contínuament com
de bé actua).
2) DESCOBRIR LES SEVES QUALITATS
Nosaltres veiem les bones qualitats dels nois i en canvi ells mateixos de
vegades no se n’adonen d’aquestes qualitats, potser perquè mai s’han parat
a pensar-hi. Són molts els que creuen que sempre fan les coses malament.
Hem de fer que valorin totes les coses que saben fer bé, donar-los
l’oportunitat de posar-les en pràctica, i estimular-los per adquirir noves
habilitats.
3) DIR COSES AGRADABLES DE NOSALTRES MATEIXOS
Si estem satisfets i orgullosos d’alguna cosa, no és dolent que ens ho
diguem a nosaltres mateixos; així reforcem la nostra autoestima. Si el noi
veu que nosaltres ho fem, aprendrà a fer-ho ell també.
4) MILLORAR LA SEVA IMATGE PERSONAL
L’aparença personal és important per a estar a gust amb un mateix. No
hem de valorar les persones per la seva aparença física, és cert, però això
tampoc vol dir que haguem de descuidar la nostra imatge. Cal ensenyar-los
normes sobre higiene personal, neteja, vestit, aspecte exterior, etc.
explicant-los com una bona imatge pot millorar les relacions socials amb els
altres.
Durant l’adolescència les glàndules sudorípares es tornen més actives, i la
composició de la suor és diferent a la d’un nen petit, per la qual cosa la suor
comença a fer olor. És important, en aquest moment, acostumar-los a
dutxar-se diàriament, així com a netejar-se a fons la cara per evitar al
màxim l’aparició de l’acne.
5) MILLORAR ALTRES COMPORTAMENTS
Millorant el comportament també pot millorar la relació amb altres
persones, la qual cosa el farà sentir més a gust.
19

11. 6) ACCEPTAR TOTHOM TAL COM ÉS
Cadascun de nosaltres és diferent dels altres. Podem ser alts o baixos,
guapos o lletjos, panxuts o prims, tranquils o nerviosos, molt intel·ligents o
poc. Cadascú té la seva manera de ser, i hem d’acceptar-la.
7) AJUDAR-LO A TOLERAR FRUSTRACIONS
No sempre aconseguim el que volem, i això no ha de ser motiu d’infelicitat
ni d’alteració del nostre comportament. No s’ha de desanimar o deprimir si
no aconsegueix una cosa que desitjava.
8) ENSENYAR-LO A SENTIR-SE ORGULLÓS DELS SEUS ÈXITS
La satisfacció per un mateix i pels propis èxits augmenta l’autoestima.
Expressant aquests sentiments de vàlua personal l’adolescent pot sentir-se
més segur d’ell mateix, i això afavorirà que faci amics amb més facilitat.
9) ENSENYAR-LO A ADONAR-SE DE LES SEVES EMOCIONS I SENTIMENTS
Les emocions de vegades ens poden impedir actuar fent servir la raó.
Reconèixer que actuem sota la influència d’aquestes emocions no sempre és
fàcil. Hem d’ensenyar als adolescents a ser conscients de les seves
emocions.
10) VALORAR LES SEVES OPINIONS
Les seves opinions i idees han de ser escoltades. Hi podem estar d’acord o
no, però com a mínim les hem de prendre en consideració; ell ha de saber
que se’l té en compte.
11) FER QUE SE SENTI UN MEMBRE IMPORTANT DE LA FAMÍLIA I DEL GRUP
Els fills són membres importants de la família, i s’ha de notar escoltant-los,
fent-los participar en les decisions, demanant la seva opinió, valorant les
seves aportacions,... Exactament igual quan estigueu al cau: heu d’escoltar
i tenir en compte l’opinió de tothom.
12) COMUNICACIÓ FLUIDA
19

12. Una bona comunicació és fonamental. Hem de trobar temps per parlar amb
ells, no per interrogar-los ni controlar-los, sinó per mantenir converses
amigables sobre temes d’interès comú.
13) CELEBRAR ELS SEUS ÈXITS
Aprovar un examen, fer un bon treball, ser felicitat pel professor, guanyar
un partit o una cursa, obtenir un premi en un concurs, fer nous amics, anar
d’excursió,... És una bona ocasió per felicitar-lo per l’èxit aconseguit, tot
reconeixent els seus mèrits, la capacitat, la imaginació, l’esforç i el interès.
Això el farà molt feliç i enfortirà la seva autoestima.
14) EVITAR LA SOBREPROTECCIÓ
De vegades oferim una ajuda excessiva als nois, o encara pitjor, els hi
donem tot fet. Els nois sobreprotegits no tenen iniciativa, necessiten
contínuament que algú els hi digui què han de fer i com fer-ho. Una mica
d’ajuda està bé, però sense passar-se, perquè cal que aprenguin a
espavilar-se; fins i tot els nois que pateixen alguna deficiència o malaltia.
15) ELS ADULTS HEM DE SER BONS MODELS D’AUTOESTIMA
Els adults som el mirall on ell es reflexa. Confia en nosaltres per donar-li
seguretat, protegir-lo de les seves pors, i ajudar-lo a solucionar els
problemes. Ens ha de veure segurs de nosaltres mateixos, per tal de sentir-
se segur ell.
16) MOSTRAR FLEXIBILITAT
Quan establim normes, que siguin les apropiades perquè tothom les
compleixi i que ajudin a proporcionar un bon ambient. I que no ens manqui
mai la flexibilitat davant les normes, si hi ha una causa justa.
17) CONÈIXER BÉ L’AMBIENT DELS ADOLESCENTS
L’ambient en què es mouen els adolescents els influeix notablement. No
està de més conèixer-lo i fins i tot tenir-hi relació.
18) DEDICAR-LI EL TEMPS NECESSARI
19

13. Al llarg del dia, cal trobar moments en què puguem tenir una comunicació
fluida i afectiva amb ell, si veiem que ens ho demana. Així veurà que ens
interessem per ell. Ell necessita aquesta atenció per sentir-se segur.
19) FOMENTAR QUE ES RELACIONI AMB GRUPS
Els pares han de fomentar que el noi o la noia es relacioni amb grups
juvenils com ara associacions esportives, agrupaments escoltes, etc.
Així potencia els vincles amb adolescents de la seva edat; el sentiment de
vinculació a un grup li dóna seguretat. És una bona manera de reforçar
l’autoestima.
20) FOMENTAR LA SEVA CREATIVITAT
Es bo de realitzar activitats que estimulin el seu sentit creatiu i l’ús de la
imaginació. Podeu fer tallers i manualitats, dibuixar un còmic, inventar-se
un conte, una obra de teatre, etc.
21) AJUDAR-LO A PROPOSAR-SE METES
Per arribar a aconseguir alguna cosa, es bo d’anar-se plantejant metes
intermèdies que ens ajudin a arribar, pas a pas, fins a l’objectiu final.
22) INTERESSAR-SE PER LA SEVA VIDA ESCOLAR
Durant les moltes hores que l’adolescent passa a l’escola passen coses que
afecten positivament o negativa al desenvolupament de la seva autoestima.
No està de més interessar-nos pels seus estudis i per les relacions que té
amb els seus companys.
En alguns treballs de l’escola pot ser que tingui dificultats. Hem d’ensenyar-
lo a pensar en positiu; els pensaments i comentaris de caràcter negatiu no
l’ajudaran, només serviran per desmoralitzar-lo.
Per altra banda és bo reconèixer i felicitar-lo pels seus èxits escolars.
23) FOMENTAR L’AUTONOMIA PERSONAL
Els nois han d’aprendre a cuidar d’ells mateixos, i per això els hem
d’ensenyar les habilitats i coneixements que necessiten, i fomentar que els
puguin posar en pràctica. Això inclou habilitats tècniques, organitzatives, la
capacitat de planificar projectes, l’habilitat de relacionar-se amb les
19

14. persones, de parlar en públic, etc. També a coneixements d’urbanisme, i
fins i tot a hàbits alimentaris, higiènics o de salut.
Aquestes 23 accions són més dirigies al pares i als que envolten als
adolescents. Anem a veure que i poden fer ells mateixos:
• No utilitzar un llenguatge pejoratiu:
Dir “sóc una persona falsa amb els amics o les amigues” o “tinc dents de
cavall” fa que la nostra valoració personal es redueixi i el concepte sobre
nosaltres sigui més negatiu.
• Utilitzar un llenguatge precís:
Si en comptes d’utilitzar aquestes expressions en fem servir d’altres com
“em costa molt expressar el meu ressentiment als amics i amigues” o “tinc
les dents prominents” continuarem expressant alguna cosa que ens
agradaria modificar però de forma més raonable i sense infravalorar-nos
personalment.
• No generalitzar.
• Reconèixer les nostres qualitats.
• Reforçar els nostres aspectes positius.
• Premiar-nos d’alguna manera quan tenim un èxit.
• Allunyar-nos de persones que no ens respectin, ignorar-les.
• Trencar el diàleg interior autocrític.
4) PUBLICITAT
La publicitat pretén transmetre missatges i fer conèixer i vendre productes i
idees. Els anuncis constitueixen el seu gran suport. En els anuncis s’utilitzen
19

15. representacions impactants i de gran imaginació, amb imatges i textos
agosarats, però també, al contrari, s’hi descriuen situacions habituals de la
vida diària amb les quals l’audiència s’identifica.
Darrere de tot això hi ha equips de professionals que analitzen el producte
que cal anunciar (les seves característiques i la manera més adequada de
presentar-lo...). Els publicistes estudien com és el públic al qual va dirigit
l’anunci i quin és el missatge que cal destacar.
Molt sovint, les imatges que serveixen de fons a les campanyes publicitàries
mostren només homes i dones de gran atractiu i bellesa.
Solen assignar rols estereotipats, com que el manteniment de la llar és una
feina de dones, o que la bellesa i la cura del cos són, exclusivament,
preocupacions femenines. (Aquests valors porten vigents en la publicitat
durant molts anys, minvant això si. Però això ajuda a que la societat no
evolucioni, i com hem vist en les enquestes també, es transmeten aquests
valors, que segueixen vigents ja en els adolescents.)
En el cas dels homes, els valors fonamentals solen ser els de domini, força i
independència.
Als anuncis apareixen generalment models estètics, persones guapes, amb
un físic atractiu, atípiques de veure pels carrers, perquè han estat retocades
abans amb qualsevol programa informàtic. Això fa que els adolescents s’hi
fixin (tant nois com noies), i vulguin assemblar-s’hi, perquè els hi sembla
que allò és la bellesa, el model estàndard, perquè sempre ho han vist.
I al no aconseguir assemblar-s’hi els pot provocar greus trastorns com
l’anorèxia i la bulímia, o més en el cas dels nois la bigorèxia.
Davant d’aquest panorama, cal saber interpretar la publicitat i veure si les
idees i els valors que ens transmet concorden amb els nostres.
Utilitzen tècniques com la identificació amb persones desitjables (que tenen
poder, bellesa, intel·ligència, amistats, lideratge, harmonia familiar, amor,
sexe...); l’anticipació de resultats exagerats o falsos; la sensació que
aquella conducta és majoritària i que els qui no es comporten així són
estranys, o desacreditar els qui no adopten el model proposat (són lletjos,
antipàtics, tenen poc reconeixement social, són bruts, avorrits...), i,
19

16. algunes vegades, utilitzen la por. Tot això expressat amb humor, música i
bellesa, com a suport agradable per afavorir l’impacte emocional.
El nostre entorn social ens pressiona des de molts fronts i ens presenta
certs ideals de bellesa femenins o masculins, tal com podem veure a la
televisió, les pel·lícules, les revistes, els diaris... Aquesta pressió pot fer que
hi hagi joves, nois i noies, que acabin patint problemes de salut per l’afany
d’aconseguir un cos com el dels models que surten als mitjans de
comunicació. La por d’engreixar-se, el consum de productes dietètics…
poden causar problemes importants de salut en algunes persones.
La millor forma de tenir un aspecte saludable en l’adolescència és menjar de
forma variada i passar-s’ho bé fent exercici o esport.
ANEM D’ANUNCIS:
19

17. 5) AMICS, AMICS...
Amb freqüència, les persones que ens envolten manifesten verbalment les
seves satisfaccions, desgrats i actituds amb relació als atributs estereotipats
i no respecte a les competències autèntiques.
Aquests judicis socials poden influir en l’avaluació que els receptors fan
d’ells mateixos. Una persona es classifica segons que pertanyi a un grup
valorat o devaluat en funció dels seus antecedents ètnics, de raça, sexe o
característiques físiques.
Aquells i aquelles que tinguin característiques menyspreades socialment i
que acceptin les avaluacions estereotipades de les altres persones es
tindran en baixa consideració a sí mateixos, malgrat el talent que puguin
tenir.
En l’adolescència, l’opinió que tenen els altres de tu, de vegades ens la
prenem amb més importància que la nostra pròpia (com hem comprovat en
les enquestes, en major cas en les noies). Es dona més en les noies, que
són les que creixen més ràpid, i són més sentimentals i donen més
importància a aquest tipus de comentaris. Així doncs per exemple, veus que
tots els teus amics es compren una jaqueta, o es fan un tipus de pentinat,
que està de moda, a la llarga t’acabaràs acostumant i tu també t’ho voldràs
comprar o fer-te el pentinat que tant es porta. I potser seria capaços de
canviar el seu estil per sentir que encaixen més al grup.
El grup d’amics és un dels tresors més preuats per l’adolescent, que sovint
adquireix més importància que la família en aquesta època. Senten en ells
una complicitat i confiança per parlar de les seves coses més íntimes,
perquè són nois com ells, de la seva edat, i que per tant estan passant pel
mateix i senten que els poden ajudar i comprendre. Troben en ells un
refugi, on se’n van tots els mals i les preocupacions. Per això és molt
19

18. important que els adolescents tinguin un grup d’amics on s’hi sentin
còmodes i estimats, que se sentin valorats i puguin sentir respectada la
seva opinió, i els seu estil.
FONTS CONSULTADES:
Güell. M. (2010) Tarannà. Ed. Teide
http://www.aspb.es/quefem/docs/canvis.pdf
http://www.jouscout.com/adolesc.htm
19

19. 19