Adaptacions dels organismes al medi

1. Unitat 6. ECOLOGIA
ELS FACTORS ABIÒTICS.

2. 1. Els factors ambientals
i l’adaptació.
 El resultat de milions d’anys
d’evolució és una biosfera
constituïda per éssers vius adaptats
al medi on viuen
 Les estratègies que els éssers vius
han desenvolupat per viure en un
determinat entorn les anomenem
ADAPTACIÓ.
 Les adaptacions poden ser
anatòmiques ( forma) , fisiològiques
(funcionament) , o etològiques
( comportament)

3. MEDI TERRESTRE:
La temperatura. Altes, baixes, oscil·lació tèrmica
La humitat,: manca, excés
La llum: intensitat i fotoperíode( hores de llum)
Les característiques del sòl: nutrients, permeabilitat, profunditat del sòl etc.
MEDI AQUÀTIC
La llum : intensitat i qualitat
La pressió hidrostàtica
Els gasos dissolts a l’aigua: oxigen
La salinitat
Els nutrients

4. 2. La llum
La llum és necessària per a la fotosíntesi, és doncs un factor
importantíssim per tots els ecosistemes.
La llum no arriba amb la mateixa INTENSITAT a tota la superfície
terrestre.
Les hores de llum varien al llarg de l’any: FOTOPERÍODE
Al medi aquàtic la intensitat varia amb la fondària i també la
qualitat de la llum

5. Quantitat de radiació solar que arriba a la superfície terrestre

6. MEDI AQUÀTIC
Al medi aquàtic la llum és un factor limitant per els
organismes fotosintètics. La llum s’extingeix a mesura que
augmenta la fondària, i a més la qualitat de la llum varia.

8. Les algues marines només poden viure en la regió fòtica dels mars i oceans,
que és la què està il·luminada per la llum solar i que arriba com a màxim als
200 m de profunditat. Segons la profunditat a la que viuen, les algues
presenten diferents pigments que els hi permeten absorbir millor la llum.

9. MEDI TERRESTRE
En funció de la latitud la intensitat de la llum varia i també el fotoperíode
En els ecosistemes terrestres la llum arriba a la mateixa intensitat en una mateixa
zona però la vegetació es troba sovint disposada en estrats de diferent alçada que
rebran una quantitat de llum diferent

10. ADAPTACIONS A LA INTENSITAT
Fulles d’una alzina. Fulles d’un faig.
Disposició de les fulles. En vertical per evitar l’exposició i en horitzontal per
captar més radiació.

11. Plantes esciòfiles:
plantes adaptades a viure
a l'ombra
Plantes heliòfiles:
plantes adaptades a una forta
radiació solar

12. La diferent pigmentació que presentem els humans és una adaptació a la
intensitat de llum, en concret a les RAD. UV.
La melanina ens protegeix de les radiacions solars però ha de permetre
que en penetri una petita quantitat pe tal que s’activi la síntesi de vitamina
D.

13. ADAPTACIONS AL FOTOPERÍODE
El fotoperíode contribueix a la regulació d’aspectes molt importants dels ésser vius.
La floració La germinació
La migració La hivernació

14. 3. La temperatura
La vida activa només es possible en la franja compresa entre
pocs graus sota zero i els cinquanta graus. Sota zero l’aigua es
gela i per sobre de 50 graus les proteïnes es fan malbé.
Els organismes s’han adaptat a:
L’amplitud tèrmica: diferències de temperatura (dia/nit i
estiu/hivern)
A la calor :Sovint les adaptacions a les altes temperatures són
també adaptacions a la manca d’aigua.
Al fred : sovint les adaptacions al fred hivernal també són
adaptacions a un període de llum més curt.

15. Poiquiloterms: no regulen la seva temperatura corporal sinó que aquesta
depèn del medi. Són actius de dia i quan la temperatura és alta, i estan
inactius a la nit i a l’hivern.
Homeoterms regulen la seva temperatura corporal. Mantenir el cos
calent representa una despesa energètica gran.

16. Letargia
Els animals poiquiloterms queden inactius quan baixen les temperatures ja
que el seu metabolisme s’atura.

17. Hibernació
La hibernació és un estat de letargia regulada al llarg de dies o setmanes, que
permet a certs animals, conservar la seva energia durant l'hivern. Durant la
hibernació el metabolisme d'aquests animals s'alenteix notablement, la seva
temperatura corporal disminueix i la seva freqüència respiratòria esdevé inferior a
la normal, gastant gradualment les reserves energètiques emmagatzemades
durant els mesos més càlids

18. Les capes de greix aïllen del fred i ajuden a mantenir l’escalfor del cos
El diferent pelatge d’estiu i hivern

19. La migració

20. La caducifolia hivernal és una adaptació a les baixes temperatures
de l’hivern.

21. La relació superfície volum en animals homeoterms és una
adaptació a la temperatura. ( Regla de Bergmann)

23. Guineu àrtica Guilla vermella Fenech
Ós polar (350 Kg) Ós bru ( 250 kg) sloth bear ( 100 Kg)

24. Les formes allargades tenen una relació superfície
volum més gran i per tant permeten dissipar més calor.

26. Allen’s rule in Lepus
From the northern arctic hare (L. arcticus) through the more
southerly desert jackrabbit (L. alleni), members of the genus Lepus
show progressively longer extremities (legs & ears) and leaner
bodies

27. 4. Aigua i humitat
Al medi terrestre l’aigua i la humitat són un factor limitant: si
no hi ha aigua no hi pot haver vida.
Tots els éssers vius terrestres han desenvolupat
adaptacions per no deshidratar-se

28. migració

29. caducifòlia

30. higròfits

31. xeròfits

32. Reducció de les fulles
Plantes suculentes

33. ELS LÍMITS DE TOLERÀNCIA

34. Les espècies que tenen intervals de tolerància gran per un determinat factor
ambiental s’anomenen eurioiques
Les espècies que tenen un marge molt estret de tolerància per un
determinar factor ambiental s’anomenen euròiques.

35. APLICACIÓ I EXERCICIS