1. EL CONEIXEMENT Graus del coneixement: opinió, creença, saber i certesa

2. El coneixement conèixer [p. p. conegut; ind. pr. 1 conec, 2 coneixes; subj. pr. conegui, etc.; subj. imperf. conegués, etc.] 1 1 v. tr. [LC] Tenir una idea més o menys completa (d’algú o d’alguna cosa). Per la cara se liconeix que ha plorat. 1 2 v. tr. [LC] Tenir una idea més o menys completa de la manera d’ésser (d’algú), de les característiques (d’alguna cosa). Conèixer les propietatsd’unasubstància. 1 5 v. tr. [LC] Tenir la ciència, l’art, la pràctica (d’alguna cosa). Conèixer el grec i el llatí. 1 8 v. tr. [LC] Haverexperimentat (alguna cosa). És un home que no coneix la fatiga. 2 1 tr. [LC] Havervist, havertractatmés o menys, (una persona). Coneixeumoltagent, en aquestaciutat? Coneixement 1 m. [LC] [FS] Facultat i acte de conèixer. És una criatura que encara no té coneixement. 2 1 m. [LC] [FS] Consciència de si mateix i dels propis actes. Ha mortambtot el coneixement. 2 2 [LC] perdre el coneixement .Perdre la consciència.

3. El coneixement La teoria del coneixement (gnoseologia o epistemologia) és la disciplina filosòfica que intenta definir: Quèés el coneixement(coneixemnoméselshumans o també elsanimals?) El procés de formació del coneixement(coneixem a través delssentits o a través de la raó?) El límits del coneixement(podemrealmentconéixer les coses? Es possible un coneixementobjectiu?) Elstipus de coneixements(és el mateixconeixement que saber? I que opinió? o creença?)

4. El coneixement: quèés Coneixement: relació entre un subjecte i un objecte en la qual el primer obtéinformació del segon. L’objecteés aquella part de la realitat susceptible de ser captada per les nostres estructures cognitives. El subjecte designa l’individu que preténconéixer. Posseix unes estructures cognitivesque configuren les possibilitats de conéixerl’obejcte. El coneixementés el resultat del procésd’aprehensió de l’objecte per part del subjecte. Es una representació mental de la realitat.

5. El coneixement: TIPUS I GRAUS OPINIÓ Estat de coneixement en el qual el subjecte considera quelcomcom a vertader, pot aportar proves o arguments, peròaquests no sónobjectius i/o indubtables Les raons que aporto (sensacionstèrmiques) no sónobjectivessinósubjectives. Crec que fa calor, però no estic segur, potsertincfebre. En les opinions no hi ha seguretat. “Opino que fa calor en aquestahabitació” “Opino que CR9 és el millor jugador de totselstemps” Les raons que aporto (dadesestadístiques, crítiquesd’experts, etc.) no sóninqüestionablesTotdepèn de quèconsiderem “bon jugador”. La me va opinió no necessàriament ha de ser acceptada per qualsevolésser racional que l’examini.

6. El coneixement: TIPUS I GRAUS CREENÇA Estat de coneixement en el qual el subjecte considera quelcomcom a vertader, tot i que no pot aportar proves o arguments. En aquestsentitpot ser sinònim de fe. Estemdavantd’unacreençaquanésimpossible aportar capargumento prova. Això les fa indestructibles i gratuïtesalhora. “Opino que els extraterrestres ens visiten en nausespacials i aviatem portaran ambellsperquè falta un mes per a que el món es destrueixi”

7. El coneixement: TIPUS I GRAUS SABER Opiniófonamentadatantsubjectivamentcomobjectivament. Qui afirma “Jo sé X” pot donar proves o argumentsvàlids de forma objectiva. Estemdavantd’unconeixementquanpodem aportar provesobjectives que van mésenllà de la simple opinió. Quanparlem de saber parlem de ciència. La ciènciaensdiu de quintipus han de ser les proves que avalin que un coneixementsigui saber. “Sé que la Terra ésesfèrica i no plana comopinen alguns”

8. El coneixement: TIPUS I GRAUS CERTESA Saber del qualés imposible dubtar. Un saber éscertquanelsarguments que el recolzen no noméssónvàlidsobjectivamentsinó que, a més, resulten indiscutibles. Entre les veritats que tenen la qualitat de ser certess’hitroben: Le veritats de la lògica: elsprincipislogics A = A Principid’identitat Nóéspossible que A i no-A Principi de contradicció I les veritats de la matemàtica Per un punt exterior a una recta noméspassa una paral·lela