Boletín 35 de Amics de la Unesco Barcelona

1. 35
núm.
Amics de la UNESCO de Barcelona
24 de febrer de 2009
Amigues i amics,
Hem iniciat la segona part dels cicles de conferències d’Altaveu més importants per a qualsevol persona: la materna i la de la
que tots vosaltres, els socis, haureu rebut a casa vostra. Veureu societat d’acollida. DiversaCat, amb el qual ensenyem a fer
que s’està fent un esforç molt important per equilibrar cicles un documental a professors d’escoles, amb la condició que
antics renovats i cicles nous. Voldríem destacar d’aquests dar- el documental el facin els nois i les noies d’una classe, agru-
rers el magnífic cicle sobre l’aigua dels dilluns de la UNESCO, pats en equips de guionistes, entrevistadors, càmeres... Han
amb intervencions tan importants fins ara com la de Xavier La- de sortir pel seu barri i descobrir algun aspecte de la diversi-
torre i Agustí Pàniker, o el cicle dels dimarts de la Roma antiga. tat per explicar-ho al documental. Per poder realitzar aquest
Per altra banda, cal destacar els cicles que es combinen amb projecte, facilitem a cada professor dos voluntaris d’Amics de
viatges programats per Amics de la UNESCO com el cicle dels la UNESCO. Igualment, en aquest número del butlletí podreu
Balcans que enllaça amb un de programat per Setmana Santa trobar el primer d’una sèrie de col·leccionables que volen ser
o el cicle dels sud-est asiàtic que es vincula amb un viatge un recull de la història d’Amics de la UNESCO. Guardeu-los
programat pel mes de juliol. Volem destacar els concerts dels perquè al final de l’any podreu enquadernar-los i tenir un llibre
primers dissabtes de mes. A l’interior d’aquest butlletí veureu commemoratiu que us ajudarà a conèixer la vida de l’Entitat
una ressenya del magnífic quartet de guitarra d’aquest primer des dels seus complicats inicis fins a l’actualitat. Estem, per
concert. Així mateix, la Fundacio Caixa Catalunya ha convocat tant, en plena activitat i amb una quantitat notable d’iniciatives
els dos programes educatius, destinats a totes les escoles de que ens permet una fantàstica quantitat d’amics i amigues co-
Catalunya: Certamen Literari Escolar en Llengües d’Origen, en neguts de fa temps i de molts i molts que ens coneixen i ens
què els nens i les nenes escriuen en la seva llengua materna descobreixen per primera vegada. Ja sabeu que ens alegra
(mandinga, coreà, rus, castellà,...) i ens expliquen en català el molt de veure-us per la nostra seu o en qualsevol de les acti-
que ens han dit, com un camí per agermanar les dues llengües vitats que programem.
1

2. Amics de la UNESCO de Barcelona Amics de la UNESCO de Barcelona
[CorreuUNESCO] [Entrevista]
QUIN MÓN VOLEM?
UN PATRIMONI SUBMERGIT QUE REQUEREIX
PROTECCIÓ INTERNACIONAL
BUSCANT L’ONG IDEAL
Ulrike Koschtial (UNESCO)
També grans muntatges per a solucionar grans dificultats.
ferma. Els arqueòlegs estaven esperant un instrument jurídic
d’aquest tipus des de temps enrere. La Convenció permetrà
- Com veu l’ONG ideal: gran o petita?
també que el públic en general conegui millor aquest tipus de
- La grandària no és requisit d’eficàcia. L’esforç és imprescin-
patrimoni cultural que, per cert, no es limita a unes quantes
dible. S’ha de procurar no anar sol. S’ha de tenir una estratè-
naus naufragades, en contra del que comunament es pensa.
gia clara. Ser molt expeditius, evitar discussions... Posar-se a
En el fons de l’aigua dormiten, des de fa mil·lennis, tresors
treballar amb intensitat, tot evitant disquisicions mentals, que
culturals inimaginables. Si l’Atlàntida pot ser tan sols un mite,
no porten enlloc.
el que sí que són reals són les investigacions de l’arqueologia
El Sr. Iago Vàzquez, d’STOP Malària, és un tenaç investigador
subaquàtica que, dia rere dia, ens revelen els sorprenents se-
d’aquesta malaltia i creu que una campanya de distribució de
crets de paisatges sencers de l’edat de pedra, de coves orna-
mosquiteres evitaria la mortalitat que arriba a provocar aquest
mentades o de setges sacrificials.
mal. En un viatge a l’Àfrica, cregué en la necessitat de portar-
En tractar de protegir el fràgil patrimoni subaquàtic mitjançant
hi mosquiteres, no com un propòsit puntual, si no com un rep-
la Convenció i la UNESCO sap que s’endinsa en un terreny
te permanent.
minat. Si el patrimoni cultural situat en terra ferma és objecte
d’una protecció cada cop major, el patrimoni subaquàtic està
- Quins són els objectius que us heu proposat?
sent víctima d’un saqueig de proporcions alarmants en un mo-
- Són de dos tipus: primer de tot, eradicar la malària. I, a més
ment en què les legislacions dels països pateixen encara de
a més, petits objectius com portar mosquiteres arreu. STOP
nombroses llacunes que n’impedeixen la seva protecció total.
Malària és completament eficient, ja que tota l’ajuda que re-
Moguts per l’afany de lucre, aventurers i empreses comercials
bem, es projecta entera, no hi ha res que es perdi pel camí.
tendeixen a deixar de banda les excavacions en llocs arqueo-
lògics terrestres per a intensificar la seva exploració dels fons
Pilar Molina, de l’Associació Catalana d’ONG, proporcionà
submarins. Les empreses privades dedicades a la cerca de
Els Amics de la UNESCO, el programa «Tots x Tots» de COM una gran informació sobre la gestió i el control de les ONG
vaixells naufragats remarquen cada cop més el presumpte in-
Ràdio i el Forum Altaïr celebraren el 3 de febrer la cinquena federades. En són 86, de totes les mides: grans, mitjanes i
terès científic de les seves exploracions. No obstant, és pràcti-
trobada, amb el títol Buscant l’ONG ideal. Els temes a debatre petites.
cament impossible realitzar una verdadera tasca arqueològica
partien de les següents coordenades: són milers les associa-
quan es té per mòbil principal el lucre d’un grup d’accionistes,
cions de tipus humanitari, unes són petites i altres han anat - Com ho feu per a valorar la qualitat de les ONG?
en comptes de la il·lustració del públic en general.
creixent sense parar. És l’hora del balanç: què és millor, fer - Des de 1997, tenim un Codi Ètic per a les ONG federades;
Tot i que les excavacions arqueològiques amb fins comer-
una gran campanya de sensibilització o fóra més eficaç pas- és un instrument per a valorar com fem allò que estem fent.
cials han estat en gran mesura les que han induït a redactar i
sar com més desapercebut millor? Quins avantatges i incon- Treballem amb unes eines de debat i reflexió indicadores de la
aprovar la Convenció, no constitueixen l’única amenaça pels
venients tenen tant unes com altres? qualitat. També disposem d’uns mecanismes de penalització
vestigis arqueològics. També suposen un perill la caça de re-
pública. Existeixen estudis i seguiments de qualitat i quantitat.
cords per part de turistes irresponsables, el desenvolupament
El Sr. Samaranch defensà l’ONG ni gran ni petita, sinó l’eficaç. Hi ha molts indicadors, auditories que van a determinats pro-
El 2 de gener de 2009 va entrar en vigor la Convenció de la d’instal·lacions portuàries i els oleoductes, les prospeccions
També depèn de les circumstàncies la necessitat que funcioni jectes. Tot és guardat a la memòria.
UNESCO sobre la Protecció del Patrimoni Cultural Suba- petroleres o mineres i la pesca d’arrossegament.
una o altra. Per exemple, davant d’un gran cataclisme, la gran
quàtic. Aquesta data marca una fita en la història de la protec- Per últim, el Patrimoni Cultural Subaquàtic també ha d’afrontar
tindrà un camp d’operacions molt més eficaç; lògicament, una Rosa Ma Oliu, d’Africat, participà al debat. «Les coses molt
ció dels navilis naufragats i els monuments sepultats a l’aigua. l’amenaça de l’erosió, les marees i els corrents, els ciclons, els
de petita no podrà abastar un gran ràdio d’acció. Seguida- grans m’espanten» –comença dient i seguidament formulà
Adoptada el 2001, aquesta Convenció és el primer instrument sismes submarins i altres fenòmens naturals inevitables... La
ment prengué la paraula el Sr. Francesc Mateu, d’Intermon una pregunta al responsable d’Intermon Oxfam:
jurídic internacional que permet protegir els llocs arqueològics Convenció de 2001 convida a les autoritats a adoptar mesures
Oxfam, el qual respongué a aquestes qüestions amb una visió
submergits. No obstant, s’abstén de reglamentar la qüestió de de prevenció.
temporal. Anys enrere aconseguir portar un tractor en un medi - Feu-me un esquema del vostre organigrama.
la propietat del patrimoni subaquàtic i no entranya cap modi- La UNESCO i la Unió Europea han dut a terme diversos es-
inhòspit i sense recursos podia significar un gran canvi des Francesc Mateu li comentà:
ficació de les zones de sobirania marítima de les nacions. El tudis sobre les repercussions del canvi climàtic en l’estat de
del punt de vista del desenvolupament; es posaven els medis. - Quan hi ha un volum gran, els errors també són grans... In-
seu objectiu és lluitar contra els qui saquegen els tresors del conservació del patrimoni cultural. La tasca de protegir el pa-
Avui en dia, (segons ell) això no serviria de gran cosa, ja que hi termon Oxfam té la seu espanyola a Barcelona i coopera amb
patrimoni cultural subaquàtic i fer que aquest es beneficiï de trimoni subaquàtic és immensa, però la Convenció té per da-
ha altres problemes que si no es resolen poden deixar perdre oficines d’arreu del món amb treballadors autòctons. La cúpu-
la mateixa protecció que gaudeixen els espais culturals a terra vant tot el futur per dur-la a terme...
aquesta aportació: que no hi hagin carreteres per a transportar la es troba al carrer Roger de Llúria, que disposa d’un Depar-
els productes; que caiguin els preus en el comerç mundial.... tament de campanyes i estudis...
3
2

3. Amics de la UNESCO de Barcelona Amics de la UNESCO de Barcelona
[Entrevista] TORNEM A ENDEGAR DOS PROJECTES
ADREÇATS AL MÓN EDUCATIU
QUIN MÓN VOLEM? BUSCANT L’ONG IDEAL
La Rosa Ma Oliu manifestà la seva admiració per STOP Ma- sones ajudant a altres persones... no hem estat mai una asso-
lària, per petita i per requerir molts esforços. Preguntà a en ciació, sinó simplement un conjunt de persones.
V CERTAMEN LITERARI ESCOLAR EN LLENGÜES D’ORIGEN
Iago:
El debat entre un públic molt nombrós fou animat i profund.
- Us costa molt? Idees altruistes eren en boca de tothom. I també desigs i vo-
Convocat per l’Obra Social de Catalunya, el Certamen és un concurs de creació literària adreçat als estudiants de d’educació
- Sí, normalment, sí. Tenim moments bons i d’altres de no tant luntats d’ajudar el món, tot aprofundint en la forma més idònia.
primària i secundària de Catalunya. La seva peculiaritat és que els nens i les nenes han de presentar els seus textos escrits en
bons. El nostre criteri es basa en el tracte personal: són per- «Canviar la mentalitat d’aquí», digué l’oftalmòleg Tomás Martí
la seva llengua materna. Si aquesta no és el català ni el castellà, els textos han de portar obligatòriament una traducció o un
Huguet, autor del llibre La mirada etíope. En Iago demanà que
resum en català. D’aquesta manera aconseguim que els nouvinguts, sense renunciar a la seva llengua materna, aprenguin i
s’evitessin els enfrontaments entre grans i petites, ja que això
adoptin com a seva la nostra llengua i al mateix temps ensenyin a la resta de nenes i nens que al món existeixen moltes llengües
és primordial per a la cooperació.
i cultures diferents.
El fet és que les ONG creixen i creixen i que cada vegada n’hi L’objectiu del Certamen és ajudar a fomentar entre els nens i les nenes el respecte a la diversitat cultural i lingüística i a la vegada
ha més. El balanç és positiu. El que succeeix és que es parla promoure la integració dels nouvinguts en una societat cada vegada més plural i multicultural.
molt i massa de les coses que es fan malament i’hauria de La convocatòria a les escoles es va fer a primers de gener i en aquests moments estem rebent ja una gran quantitat d’inscripcions.
procurar també difondre les coses bones. En aquest sentit, Els centres tenen fins el 6 de març per enviar els seus treballs.
l’acte que tingué lloc a la llibreria Altaïr havia aplegat una mu-
nió de persones amb ganes de treballar i lluitar per un món
Enguany, al maig, es farà l’acte de lliurament de premis a La Pedrera de Caixa Catalunya.
millor, posant l’esforç i el sacrifici en ajudar a altres persones
que, en alguns moments, necessitaven una mà, una ajuda.
El fort ha d’ajudar el feble i, molt possiblement, el feble acabi
IV DIVERSACAT
ajudant el fort.
Aquest projecte, també convocat per l’Obra Social de Catalunya, promou la creació de documentals per part d’alumnes
d’escoles de segon cicle, sota la supervisió d’un professor/a del centre, al qual se li dóna prèviament la formació corresponent.
[TrobadesCULTURALS] A través del mitjà audiovisual, els alumnes ens expliquen la diversitat cultural que els envolta.
Així doncs, DiversaCat vol actuar simultàniament en tres vessants:
FI DE FESTA LLATINA A l’interior de la classe. Pretén crear una dinàmica que afavoreixi la motivació, la participació i el treball en equip.
L’aparició de nous lideratges, tot donant noves possibilitats d’expressió a aquells col·lectius que tenen més dificultats per
l’expressió en l’ensenyament tradicional, per incloure a la dinàmica de la classe aquells joves amb més dificultats d’adaptació.
Al barri. Al professor i als alumnes se’ls demana que el protagonista del documental sigui la diversitat cultural del
barri. Es tracta que la classe col·lectivament descobreixi i analitzi la diversitat del seu entorn més immediat, tot utilitzant el mitjà
audiovisual per explicar-nos-ho.
Als mitjans de comunicació. Els documentals han de tenir una qualitat que permeti la seva difusió als mitjans tele-
visius. Així, la projecció del barri que ve donada per l’acció de l’escola pot suposar interaccions molt positives escola/barri que
permetin en definitiva aquesta permeabilitat del tot punt necessària per a la pròpia funció educativa del centre.
Enguany tornarem a fer l’acte de presentació dels documentals a La Pedrera de Caixa Catalunya, al maig.
Diferents grups associatius, de ball i representatius de diferents parts de l’Amèrica Llatina es van unir per mostrar la seva
vestimenta típica i explicar el seu significat. També van oferir una petita degustació que va fer les delícies del públic. Daniel
González (Uruguai) i Cecilia Bellorín (Veneçuela) van ser els encarregats de fer el fi de festa musical. Enguany, les trobades
culturals viatjaran fins el continent asiàtic. La primera trobada serà el 25 de febrer i anirem fins a MALÀISIA, us hi esperem
a tots.
5
4

4. Amics de la UNESCO de Barcelona Amics de la UNESCO de Barcelona
[Viatges]
NUSOS MUSICALS
El passat dissabte 7 de febrer vàrem iniciar a la seu d’AUB una
nova activitat: Nusos Musicals, el concert dels primers
dissabtes de mes. Aquest primer concert va anar a càrrec
del Quartet Galiu, format per quatre magnífiques guitarris-
tes, que ens van delectar amb una vetllada musical esplèn-
dida i un programa molt variat. Amb la sala d’actes plena, el
públic va aplaudir amb gust i ganes, tot reconeixent com els
havia agradat la música que durant gairebé una hora i mitja
NOVA ZELANDA
ens va oferir el Quartet Galiu.
VIATGE A ETIÒPIA
Quan els europeus arriben a Nova Zelanda, els maoris o kiwis Els companys i les companyes que han viatjat amb Amics de
procedents de la Polinèsia ja hi eren. El nostre viatge comença la UNESCO el passat mes de gener ens volen oferir (com es
amb una parada a la ciutat xinesa de Hong Kong, aproxima- costum en aquesta casa) la pel·lícula, les fotos i, sobretot, les
dament a mig camí de la destinació final, Auckland. vivències de la seva experiència per aquelles terres tan plenes
Nova Zelanda està formada, especialment, per dues grans de reminiscències bíbliques. Ja sabeu que aprofitem aquestes
illes d’origen volcànic situades en el Pacífic Sud. La capital trobades perquè voluntaris, viatgers i amics ens hi puguem
de l’Illa Nord, Auckland (anomenada Tamaki-makau-rau pels veure. Només cal que porteu alguna cosa de menjar, que ens
antics polinesis), és la més gran i cosmopolita de Nova Zelan- repartirem com a bons germans, i passarem una estona molt
da. Després de passar la nit a la ciutat i conèixer la seva oferta agradable al voltant de les experiències de tots els viatgers.
cultural, partim cap a les coves de Waitomo, famoses pels Hem quedat pel dimecres dia 4 de març, a les 20.30 h.
seves incomptables larves lluminoses. Fem nit a Rotorua, que Truqueu a la Conxita per confirmar la vostra presència.
és un complex turístic rodejat de diferents atractius naturals: Us hi esperem!
reserves termals, deus, centres culturals i formosos boscos i
llacs. Sopem en un poblat maori on ens reben amb una ceri-
CONCERT HOMENATGE AL DR. MOISÉS BROGGI, EL
mònia tradicional. Seguim per la vall volcànic de Waiopatu fins
a l’enorme llac Taupo, escenari de l’erupció volcànica més es-
NOSTRE SOCI DE MÉS EDAT, I AL NOSTRE PRESIDENT
pectacular de Nova Zelanda. Passegem pel Parc Nacional de
Tongariro (Patrimoni de la UNESCO) on trobem els seus tres
D’HONOR, SR. JOSEP MARTÍNEZ DE FOIX
magnífics volcans actius en el nostre camí cap a Wellington, la
capital que es troba situada a l’extrem sud de l’Illa Nord.
El dia 21 de març, inici de la primavera, hem organitzat un concert molt especial. Enguany fa 50 anys que Amics de la UNESCO
Una travessa en ferri per l’Estret de Cook ens transporta cap
de Barcelona va començar les seves activitats, malgrat que les seves activitats oficials no van tenir lloc fins l’aprovació definitiva
a l’Illa del Sud. Recorrem la regió de Nelson, amb les seves
dels seus estatuts l’any 1960. Per això, hem volgut fer una festa interna de recordatori d’aquests primers cinquanta anys amb un
belles platges, i el Parc Nacional d’Abel Tasman. Visitem Pu-
concert dedicat especialment al nostre soci de més edat, el Dr. Broggi, però també al nostre president d’honor, el Sr. Martínez
naikiki i el Parc Nacional de Paparoa i, tot seguint pel mar de
de Foix, i a tots els socis que porteu més de 25 anys donant-nos suport. El concert anirà a càrrec de la Maria Florea, una violi-
cristal·lina. Tot fent la nostra ruta, ens esperen altres atractius:
Tasmània, arribem a les glaceres del Parc Nacional de West-
nista excepcional de 15 anys, conjuntament amb el seu pare, el famós violoncel·lista Cristian Florea. Els socis que porteu més
la impressionant visita en vaixell al fiord Doubtful Sound, amb
land (on alguns viatgers caminen sobre l’espectacular Franz
de 25 anys tindreu l’entrada gratuïta, però cal reservar-la prèviament trucant a la Conxita (de 16.00 h a 20.30 h). Naturalment,
les seves cascades que salten des de més d’1 km d’altura;
Josef) que són excepcionals perquè limiten amb una zona de
aprofitarem per demanar-vos a tots els socis que tingueu fotografies, convocatòries o retalls de diari de la vostra època que faci
la pujada en telefèric a Queenstown i una esquilada d’ovelles
selva tropical. Wanaka, Kakaroa i Arrowtown són les següents
referència als Amics de la UNESCO de Barcelona, que ens les porteu. Farem fotocòpies per poder anar bastint la història de
abans d’arribar a Christchurch, la ciutat més gran de l’Illa Sud,
parades cap al llac Te Anau, en el Parc Nacional de Fiordland
l’Entitat que, com sabeu, anem desgranant al nostre butlletí.
l’última etapa del nostre viatge que culmina amb un creuer a
(Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO). Es distingeix per
Us esperem el dia 21 de març a les 19.00 h.
la badia de Kaikoura.
la gran extensió de bells fiords, boscos salvatges i rius d’aigua
7
6

5. Amics de la UNESCO de Barcelona Amics de la UNESCO de Barcelona
[diaDIA] [diaDIA]
febrer ‘09 març ‘09
DIMECRES 4
DILLUNS 16 DIMARTS 17 DIMECRES 18 DIJOUS 19 DILLUNS 2 DIMARTS 3 DIJOUS 5
GASTRONOMIA DE LES
GASTRONOMIA DE LES ALTAVEU ALTAVEU
ALTAVEU TAI-TXI ALTAVEU TAI-TXI
CULTURES
CULTURES · Iraq: una diversitat per · Inicio, desarrollo y fracaso de
(d’11.00 a 12.15h AUB) (d’11.00 a 12.15h AUB)
· Gestió de l’aigua i dels recursos · L’aigua: un element per a
(a les 18.00h a AUB)
(a les 18.00h a AUB) conèixer (AUB) la revolución iraní (AUB)
naturals a l’Àsia Central i la entendre les societats de
· La música culta russa (AUB)
· El arte ruso: desde los iconos
seguretat internacional (AUB) ALTAVEU l’Amèrica Antiga (AUB) ALTAVEU
CINEMA DE LES CULTURES
CINEMA DE LES CULTURES hasta las vanguardias (AUB) · L’organització social i política
· Juli Cèsar a Catalunya (AUB)
· Projecció xinesa al sud-est · Horts i jardins, de Virgili a · Unitat dins la diversitat: el
tradicional (IEMed)
Erin Brockovich
Bienvenido Mr. Chance · Marroc: vida social i familiar,
d’Àsia (AUB) Marcial (AUB) trencaclosques d’Indonèsia · La vida comunitària, social,
de Steven Soderbergh,
de Hal Ashby, USA 1979 festes i tradicions
· Les llengües dels Balcans (AUB) (AUB)
· Islam: una visión desde el familiar i econòmica dels jueus
(a les 19.00 h a AUB) (c/ Girona 20) USA 2000
laicismo turco (AUB) (IEMed)
· Parlar d’àrab i d’islam amb · Los Balcanes y Europa:
(a les 19.00 h a AUB)
propietat (c/ Girona, 20) · Cerimònies, rituals i festivitats prejuicios frente a realidades · El país càtar: l’encís d’un
jueves (c/ Girona, 20) (AUB)
· De les «Vespres Sicilianes» a territori
ENGANXA’T A L’ASTRONOMIA
(CC La Sedeta, c/ Sicília, 321)
l’extinció de la dinastia catalana · Catarismo y sociedad · Els orígens de l’actual Aràbia
Conferència de’n JAUME ROCA
DISSABTE 7
(1285-1410) (c/ Girona, 20) (CC La Sedeta, c/ Sicília, 321) Saudita (IEMed)
(a les 19.00 h a AUB)
· Conquesta i resistència a · Peculiaridad del patrimonio
Amèrica Central (c/ Pelai, 8) UNESCO siciliano: camino hacia
NUSOS MUSICALS
un turismo sostenible (IEMed)
(a les 19.00h a AUB)
· Els altres centreamericans:
garifunes i misquitos (c/ Pelai, 8)
DILLUNS 23 DIMARTS 24 DIMECRES 25 DIJOUS 26 DILLUNS 9 DIMARTS 10 DIMECRES 11 DIJOUS 12
GASTRONOMIA DE LES ALTAVEU TROBADA CULTURAL ALTAVEU
ALTAVEU TAI-TXI ALTAVEU TAI-TXI
CULTURES · Les branques de l’islam: xiïtes Cloenda de Trobades Llatines · La República islàmica d’Iran:
(d’11.00 a 12.15h AUB)
· El Amazonas: la naturaleza en (d’11.00 a 12.15h AUB)
· La cuenca del Nilo, reflejo de las
(a les 18.00h a AUB) i sunnites (AUB) (a les 19.00 h a AUB) Marx o Mohammad (AUB)
plena abundancia (AUB) distintas culturas y del desarrollo
· Cine revolucionario y · El comunisme a Rússia (AUB)
· Dones al sud-est asiàtic (AUB) ALTAVEU de sus naciones (AUB) ALTAVEU
TROBADES CULTURALS revolución del cine (AUB) · Els amazics meridionals:
· De qui és terra Kosovo (AUB) · Horaci: el poeta i la divinitat · L’escriptura al món romà (AUB)
· Vietnam i Cambodja:
Malàisia · Cabília: avantguarda del fronteres, etnosistemes i
· Els beduïns (IEMed) (AUB) etnosistemes i religions (AUB) · Turquia preotomana: una nova
(a les 19.00 h a AUB) moviment cultural amazic etnogènesi (IEMed)
· Pasado y presente del folklore · Turquia a la UE: 40 anys de trobada de cultures (AUB)
· Imagen de los Balcanes en la
(IEMed)
en Sicilia (IEMed) polèmica (AUB) narrativa y el cine de género · Els jueus a l’edat mitjana
· L’Índia i l’aigua: de la visió · L’alimentació jueva (kashrut) (AUB) (IEMed)
(IEMed)
tradicional a la problemàtica · D’Àsia al Mediterrani: els àrabs · Els càtars: entre la realitat
contemporània (AUB) · Els càtars a la Corona d’Aragó i l’islam (IEMed) històrica i la llegenda
(CC La Sedeta, c/ Sicília, 321)
· La convulsa història política (CC La Sedeta, c/ Sicília, 321)
· Aproximación a la cocina de
centreamericana (c/ Pelai, 8) los virreyes (IEMed)
· L’Amèrica antiga a l’àrea maia
(c/ Pelai, 8)
FCACU
LA PASSIÓ D’ESPARREGUERA El dissabte dia 31 de gener va tenir lloc a UnescoCat una reunió extraor-
dinària de la Federació Catalana d’Associacions i Clubs Unesco, per par-
Després de la sortida a Israel (finals de desembre 2008) vàries persones
lar entre d’altres temes de la celebració del 25è aniversari d’aquestes dues
ens vau demanar si podríem organitzar una sortida per veure la Passió
organitzacions. A la reunió es va posar de relleu així mateix que en aquest
d’Esparreguera. La hem organitzada pel proper 15 de març de 2009. La
mateix any se’n celebren 40 d’una de les entitats Unesco més antigues de
Passió d’Esparreguera és un espectacle de gran complexitat dramàtica i
l’estat espanyol que és la d’Amics de la UNESCO d’Alcoi, que formen part
tècnica, que aconsegueix transmetre a l’espectador l’essència d’uns perso-
de la nostra Federació. A la trobada, presidida per Dolors Reig, presidenta
natges que van viure fa dos mil anys. També s’esdevé una autèntica festa
de la Federació, va actuar d’amfitrió Miquel Esombe director d’UnescoCat i
popular on gaudirem d’una jornada teatral singular, memorable i intensa. Per
hi va assistir el nostre president i el vocal de la Junta d’Amics de la UNESCO
fer la reserva i/o rebre més informació, adreceu-vos a la seu d’AUB. La data
de Barcelona, Enric Munt que és Secretari de la Federació Catalana.
límit de pagament és el 27 de febrer de 2009. Us hi esperem.
9
8

6. Amics de la UNESCO de Barcelona Amics de la UNESCO de Barcelona
[Voluntariat]
[Anuncis]
«Amics de la UNESCO de Barcelona» (AUB), creada el 1960, fou la primera associació
UNESCO de l’Estat. El nostre objectiu és promoure els principis i els ideals de la UNESCO.
PATRIMONIS UNESCO D’ARREU DEL MÓN
VIATGEM ALS BALCANS (del 3 al 14 d’abril de 2009)
Croàcia, Eslovènia, Bòsnia-Hercegovina i Montenegro
Descobrirem els Patrimonis Culturals i Naturals UNESCO
de l’antiga Iugoslàvia
Coves d’Skocjan / Basílica d’Eufrasi de Porec / Catedral de Sant Jaume
o Sant Jacob / Trogir / Nucli històric d’Split i palau Dioclecià / Illa Hvar /
Dubrovnik / Ciutat de Kotor / Ciutat de Mostar / Parc Nacional de
Plitvice i altres llocs espectaculars
VOLUNTARIAT INTERNACIONAL Oberta la inscripció
DANIELA CHIBBARO - Itàlia
Per a més informació podeu contactar amb Amics de la UNESCO
( (
Hi ha molts motius per col·laborar en aquest projecte, escull el teu.
L’error més gran és no fer res perquè creus que pots fer molt poca cosa.
La meva experiència com a voluntària a Amics de la UNESCO que la meva principal tasca a la seu fos encarregar-me de
Amics de la UNESCO es construeix gràcies als esforços dels voluntaris.
és una de les millors de tota la meva vida i que sempre recor- l’actualització diària de la pàgina web d’AUB i així tots podrien
Tothom té cabuda a Amics de la UNESCO.
daré amb molta nostàlgia. Vaig conèixer els amics d’AUB quan conèixer les activitats que es farien i augmentar el nombre de
vaig arribar a Barcelona, fa més d’un any, per fer el projecte voluntaris disposats a ajudar. No va ser una tasca fàcil, espe-
Leonardo, que preveu una pràctica en un grup o associació. cialment perquè jo mai no havia fet una cosa com aquesta, però
Em van proposar anar a AUB i al principi estava una mica amb l’ajuda de persones molt amables i molt pacients (moltes
emocionada, sabia que el cap era molt exigent i volia que tot gràcies a tot l’equip del web amb qui vaig passar moments
Voluntaris:
sortís perfectament. A més, era només un mes que viuria allí, divertits) i de l’administrador del web, Chelo, vam aconseguir
així que el meu espanyol no era gaire fluid. Quan vaig arribar a una pàgina web d’AUB actualitzada cada dia i un augment Coordinadora del butlletí: Mar Cabecerans. Redactors i fotògrafs: Josep Samaranch, Caridad Oriol, Sílvia Altafaja,
Zaida Rojo, Flora Royo, Daniela Chibbaro i Mar Cabecerans. Col·laboradors d’aquest número: Gemma Salvà,
la seu una tarda d’octubre, una senyora elegant i somrient (la de les visites i dels voluntaris. Em vaig sentir molt orgullosa
Alexandra Cervera i Elena Mendlewicz. Correctora: Inma Gaeta.
Conxita) em va donar la benvinguda i em presentà immediata- d’aquest treball, perquè vaig fer una contribució important i
Disseny i maquetació: Laia Vinsac.
ment el Sr. Samaranch. Parlant una mica amb ell em vaig ado- estava molt feliç de ser part d’aquesta gran màquina! Però la
nar de la seva disponibilitat i, sobretot, va intentar integrar-me cosa més important que aquesta experiència m’ha deixat ha
Descarrega’t el butlletí a través del nostre web: www.caub.org
immediatament en el grup de voluntaris. Em va convidar a estat la possibilitat de conèixer persones que realment tinc al
Si vols contactar amb nosaltres, escriu-nos: butlleti@caub.org
passar un cap de setmana amb tots els voluntaris, a Mas Pa- cor i que han sigut un exemple. El Sr. Samaranch, la Conxita i
gès, on habitualment es fan les reunions del voluntariat d’inici la Teresa que m’ajudaven quan ho necessitava; tot l’equip del Entitats col·laboradores:
i final de curs. Va ser un cap de setmana molt divertit (tot i web amb qui he treballat molt i tots els voluntaris que sempre
l’inesperat fred), on jo vaig començar a conèixer a quasi tots m’han demostrat afecte i simpatia i que vaig haver de deixar
els voluntaris. Vam treballar dur, sempre amb el somriure, i amb molta tristesa. Ser un membre d’AUB ha estat i segueix
vam fer excursions i un munt d’activitats! La setmana següent essent, també a la distància, molt important per a mi i reco-
vaig ser oficialment part d’AUB. Les meves activitats es des- mano a tothom que per qualsevol motiu desitgi realitzar una
Amb el suport de:
envolupaven principalment durant el matí, però el meu horari activitat de voluntariat o fer una pràctica universitària d’anar a
era flexible. Ja que els projectes de les conferències d’Altaveu Amics de la UNESCO de Barcelona, perquè estic segura que
ja s’havien decidit i per la dificultat amb l’idioma, vam decidir recordaran aquesta experiència tota la vida.
11
10

7. Amics de la UNESCO de Barcelona
[InfoCULTURES] de pel·lícules de ficció que mostren les relacions francoafrica-
nes des de diferents perspectives socioculturals. Les cintes
que es projecten són molt interessants, tracten de tradicions,
ÀSIA
d’història, d’amors i de sofriments. Una de d’elles és Nha Fala
que narra la història de Vita, una noia que abans de marxar cap
a Europa per continuar amb els seus estudis promet a la seva
mare que no cantarà mai. Una llegenda familiar explica que si
El Festival de Llanternes de Macau (Xina) se celebra el 15è dia
alguna dona canta, la seva vida canviarà i morirà. Però a París,
del nou any xinès; enguany l’any nou va començar el 26 de
la Vita coneix a en Pierre, un jove músic del qual s’enamorarà
gener, així que la festa tindrà lloc aquests dies del mes de fe-
bojament i començarà a cantar. Pierre, impressionat pel seu
brer. Aquesta acolorida i brillant festa és el moment en què els
talent, la convencerà per enregistrar un disc.
nens surten de casa a la nit per portar unes lluents llanternes
als temples propers. Aquestes, sovint fetes de paper, porten
escrites endevinalles i misteris que els nens han de resoldre.
AMÈRICA
Actualment hi ha en una gran varietat de mides, colors i textu-
res; algunes, fins i tot, tenen formes d’animals. Les llanternes
s’il·luminen a l’interior creant boniques combinacions de co-
A l’illa de Martinica (Carib), les festes del rei Momo duren sis
lors que ressalten en la foscor de la nit. Una de les més famo-
setmanes. Durant aquest temps, que s’inicia els primers dies
ses i apreciades és la llanterna del drac daurat, que acostuma
de febrer, predominen els concursos musicals, concursos de
a tenir una llargada de 27 metres i que expulsa focs artificials
bellesa femenina i els populars zouks o nits de rebel·lia i boge-
per la boca. Aquest esdeveniment és molt esperat i celebrat a
ria. El carnaval d’aquesta illa és l’expressió d’un art salvatge
Macau, a més de suposar un atractiu turístic important.
portat al carrer. Tot el que s’ha de fer és sortir, disfressar-se i
unir-se al clima regnant per tot arreu. L’últim dilluns de les fes-
OCEANIA
tes és el dia de la paròdia, amb homes disfressats de dones
i dones disfressades d’homes. El dimarts, anomenat «Dia del
Diable» tothom es vesteix de color vermell i els carrers estan
plens de tenebroses màscares diabòliques. El dimecres, la
El Pasifika Festival d’Auckland (Nova Zelanda) s’obre amb un
consigna és anar de blanc i negre per la celebració del funeral
concert nocturn que donarà pas a un seguit de festivitats ce-
del rei del carnaval, Vaval. Després d’aquests animats dies es
lebrades per 10 comunitats del pacífic. Les actuacions estan
dóna per conclosa la festa i torna la tranquil·litat a l’illa.
inspirades en un tema diferent cada any i enguany està de-
dicat a l’ocell Fragata i a la flor de l’hibiscus. Hi ha diverses
activitats durant tot el dia repartides en tres escenaris; les 10
EUROPA
comunitats estan repartides pel parc on es fa el festival, ca-
dascuna ofereix als visitants menjars tradicionals per comprar,
tot lluent les boniques robes tradicionals de la seva cultura.
El Reykjavik Arts Festival (Islàndia) se celebra cada any des de
El símbol d’aquest esdeveniment combina icones i símbols
1970 i és un dels festivals més antics i respectats de l’Europa
usats a la regió del Pacífic, Melanèsia, Micronèsia i Polinèsia,
del Nord. L’objectiu de l’esdeveniment és promoure la cultura
per la qual cosa tots els pobles de la zona estan representats
internacional i també la cultura i les arts islandeses en tots els
al festival. El disseny del logotip representa la família i l’enllaç
camps d’expressió artística. El programa ofereix una gran va-
d’aquesta amb els ancestres durant tota la vida. Suggereix,
rietat de concerts curosament seleccionats, obres de teatre,
també, el viatge dels pobles del Pacífic des de les antigues
exposicions, dansa i representacions d’òpera. El festival té lloc
migracions fins als temps presents.
majoritàriament a la capital, Reykjavik, però també s’ofereixen
espectacles a altres poblacions de l’interior. Aquest és un mo-
ÀFRICA
ment i una excusa per gaudir de la cultura, però també per
aprofitar per relaxar-se i carregar bateries. Els amants de l’art
i la cultura tenen una cita aquets dies amb aquest variat i ex-
clusiu esdeveniment on també podran veure i sentir l’arrelada,
Aquests dies té lloc a Nairobi (Kènia) la sisena edició del fes-
forta i tradicional cultura islandesa.
tival de cinema Images from France, que presenta un seguit
AMICS DE LA UNESCO DE BARCELONA
Mallorca, 207, pral. · 08036 Barcelona
Tel. 93 453 95 07 · Fax 93 453 95 07
www.caub.org · caub@caub.org
12