Presentació de "L’Aviació i el Prat de Llobregat 1936-1959" de Joan Lluís Ferret
Morfologia publicitat local
1. Morfologia de la publicitat gràfica local
(Estudi de El Prat de Llobregat 1900-1975)
2. Corrents artístiques - ideològiques
Modernisme Noucentisme Art Nouveau Cartellisme L’eix feixista Influencies Obertura
català europeu de la G. C. Racionalisme foranies internacional
Premsa local Particulars
Associacionisme
Ajuntament Industria
lusi
ana
Exc
Pra
lue
nci
Inf
for
de
El
u
a
t
Altres, varis Comerços
Alfons Mancomunitat Primo de República Guerra Postguerra Obertura Desenvo-
XIII Rivera Civil Autarquia exterior lupament
Corrents polítiques - Tendències
13. 75 mm
77 mm
100 mm
115 mm
73 mm
44 mm
80 mm
127 mm
14.
15. 1704. Estats Units. Boston.
17 d'abril. En el seu primer nº 1792 -1993. Durant l’últim regnat 1870. A Madrid neix La Moda
conté un avís sol·licitant de la Casa d'Àustria, a Barcelona. Elegante Ilustrada, que es
publicitat. Dura fins a 1776 Neix el Diario de Barcelona de centra en la moda i que és
Avisos y Notícias o Brusi destinada al públic femení
53. Ares.- Conflicte bèl·lic, se considera el deu olímpic de la guerra, es la
personificació de la força bruta y la violència.
En llenguatge actual: resolució, impuls, convulsió, moviment, imposició
54. Zeus.- Era el deu del cel i del tro, supervisava l’univers. Atributs com el
llamp, l’àguila, el brau y el roure. En llenguatge terrenal: luxe, poder
extravagància, dominància, egocentrisme, prestigi, competitivitat, líder
55. Apollo.- Deu de la llum i el sol; la veritat i la profecia; el tiro con arco; la
medicina y la curació; la música, la poesia y las arts. LLA: discreció,
elegància, art, cultura, saviesa, reconeixement. estratègia.
56. Demeter.- Es la deessa de l’agricultura, nutrícia pura de la terra verda i
jove, cicle vivificador de la vida i la mort, i protectora de la llei sagrada.
LLA: harmonia, pau, calma, decisions pausades, tranquil·litat.
57. Hera.- Deessa de les dones, fou coneguda per els deus per la seva naturalesa
gelosa i venjativa. Paris la va ofendre al triar a Afrodita com la deessa mes formosa
i bella i aconseguí el seu odi. LLA: valores familiars, renuncia, el compartir, esport
no per guanyar para (Zeus) sinó per participar.
58. Afrodita.-Deessa de l’amor, la luxúria, la bellesa, la sexualitat y la reproducció
(no l’amor en el sentit cristià o romàntic, sinó físic o sexual). LL A: representa
la festa, la despreocupació, llibertat, desinhibició, fàcil. Tot si val, perdre el cap,
si tinc problemes me'ls callo, si tinc fam, prenc xocolata, malgrat la dieta.
El cartellerisme està en el seu màxim esplendor des de 1890 fins a la dècada dels 20. La litografia a color ja està implantada. L'impuls que suposa el modernisme en les arts gràfiques de Catalunya i els concursos convocats per firmes com Anís del Mono , Codorniu o Gal , fan que participin pintors i il·lustradors de l'època: Ramon Casas, Federico Ribas ,... La temàtica està molt diferenciada: Alimentació, begudes i tabac d'una banda, productes farmacèutics per un altre i cosmètica i higiene en un tercer grup. Tot i això, no s'ha d'oblidar la importància què publicitaven espectacles , amb menció especial als toros i als esports
The Boston Newa Leter seu primer número conté un avís sol · licitant publicitat. L'edició del 8 de maig del mateix any publica tres sota el títol d'anuncis. Dos d'ells ofereixen recompenses per la captura de lladres, i el tercer anuncia béns immobles en Oyster Bay, de Long Island, New York. La major part dels anuncis en periòdics nord-americans segueixen a principis del segle XVIII el model anglès. Cal tenir en compte els alts preus de la tinta, el paper i els tipus, tot portat d'Europa. A més, el retard de 5-8 setmanes amb què es rebien les notícies en arribar amb vaixell. Diario de Barcelona.- 1 d'octubre 1792 -1993. Durant l’últim regnat de la Casa d'Àustria, amb Carles IV (1788-1808). Barcelona.. Neix el Diario de Barcelona de Avisos y Notícias o Brusi, com l'anomenava el poble pel seu fundador, Antonio Brusi (Neix i mor a Barcelona, 1779-1821, impressor i periodista espanyol. A l'inici de la Guerra de la Independència, posa la seva impremta a disposició de la Junta de Barcelona. Posteriorment es trasllada a Tarragona ia Palma de Mallorca fins que el 1814, gràcies a l'autorització del Consell Suprem de Castella, pot fer-se càrrec de l'edició del Diari de Barcelona. la seva impremta és la primera de Espanya a usar la litografia ). En la seva lluita per independitzar-se del poder, accepta el suport de la publicitat..
Ares .- Conflicte bèl·lic, se considera el deu olímpic de la guerra, es la personificació de la força bruta y la violència. En llenguatge actual: resolució, impuls, convulsió, moviment, imposició Zeus .- Era el deu del cel i del tro, supervisava l’univers. Atributs com el llamp, l’àguila, el brau y el roure. En llenguatge terrenal: luxe, poder extravagància, dominància, egocentrisme, prestigi, competitivitat, líder. Apollo .- Deu de la llum i el sol; la veritat i la profecia; el tiro con arco; la medicina y la curació; la música, la poesia y las arts . LLA: discreció, elegància, art, cultura, saviesa, reconeixement. estratègia. Demeter .- Es la deessa de l’agricultura, nutrícia pura de la terra verda i jove, cicle vivificador de la vida i la mort, i protectora de la llei sagrada . LLA: harmonia, pau, calma, decisions pausades, tranquil·litat. Hera .- Deessa de les dones, fou coneguda per els deus per la seva naturalesa gelosa i venjativa. Paris la va ofendre al triar a Afrodita com la deessa mes formosa i bella i aconseguí el seu odi . LLA: valores familiars, renuncia, el compartir, esport no per guanyar para (Zeus) sinó per participar. Afrodita .- Deessa de l’amor, la luxúria, la bellesa, la sexualitat y la reproducció (no l’amor en el sentit cristià o romàntic, sinó físic o sexual). LL A: representa la festa, la despreocupació, llibertat, desinhibició, fàcil. Tot si val, perdre el cap, si tinc problemes me'ls callo, si tinc fam, prenc xocolata, malgrat la dieta.
Ares .-Conflicte bèl·lic, se considera el deu olímpic de la guerra, es la personificació de la força bruta y la violència, así como del tumulto, confusión y horrores de las batallas. En lenguaje actual: resolución. impuso, convulsión, movimiento, oscilación, imposición
Ares .-Conflicte bèl·lic, se considera el deu olímpic de la guerra, es la personificació de la força bruta y la violència, así como del tumulto, confusión y horrores de las batallas. En lenguaje actual: resolución. impuso, convulsión, movimiento, oscilación, imposición
Ares .-Conflicte bèl·lic, se considera el deu olímpic de la guerra, es la personificació de la força bruta y la violència, así como del tumulto, confusión y horrores de las batallas. En lenguaje actual: resolución. impuso, convulsión, movimiento, oscilación, imposición
Ares .-Conflicte bèl·lic, se considera el deu olímpic de la guerra, es la personificació de la força bruta y la violència, así como del tumulto, confusión y horrores de las batallas. En lenguaje actual: resolución. impuso, convulsión, movimiento, oscilación, imposición
Ares .-Conflicte bèl·lic, se considera el deu olímpic de la guerra, es la personificació de la força bruta y la violència, así como del tumulto, confusión y horrores de las batallas. En lenguaje actual: resolución. impuso, convulsión, movimiento, oscilación, imposición
Ares .-Conflicte bèl·lic, se considera el deu olímpic de la guerra, es la personificació de la força bruta y la violència, así como del tumulto, confusión y horrores de las batallas. En lenguaje actual: resolución. impuso, convulsión, movimiento, oscilación, imposición
