2. Fonemantació de la metafísica delscostums Crítica de la raó pràctica Dues obres fonamentals RAÓ PURA DIVERSES RACIONALITATS RAÓ PURA I PRÀCTICA RAÓ PRÀCTICA RAÓ PURA TEÒRICA -S’ocupadelsobjectes del coneixement. RAÓ PURA PRÀCTICA -Tractaelsfonaments de desterminació de la voluntat.
3. Èticasegons la qual la bondat o maldat de la conducta humana depènd’algunacosaque es considera bésuprem per a l’ésser huma. ÈTICA MATERIAL 1. Les ètiquesmaterialssónempiriques, a posteriori, Kant , pretendrà formular una èticaambimperatiusuniversals i a priori. ÈTICA MATERIAL 2.Els preceptes de les ètiquesmaterialssónhipotètics, mitjans per assolir un determinat fi. 3. Les ètiquesmaterialssónheterònomes, la voluntatestà determinada a actuar d’una manera peldesig.
4. Empíriques Hipotètiques Heterònomes Ètiquesmaterialssón Una ètica universal i racional no ha de ser empirica ni hipotètica en elsseusimperatius que han de ser categòrics: “Fes A”, sinóautònoma. Una èticaestricament universal i racional no pot ser material sinó formal. ÈTICA MATERIAL És buida de contingut no estableixcapbé o fi que hagi de ser perseguitensdiucomhemd’actuar.
5. “ La necessitatd’unaacció per respecte la llei” EL DEURE EL DEURE El valor moral d’unaacció no rau en capfinalitat per assolir, sinò en la màxima, en allò que determina la sevarealització , aquest “allò” és el deure.
6. Léxigènciad’obrarmalaments’expresa en un imperatiucategòric; “Fes A” Kant ha ofertdiversesformulacions de l’imperatiucategòric “Obra de tal manera que puguisvoler que la màxima que regeix la teva conducta hagi de poder convertir-se en llei universal” IMPERATIU CATEGÒRIC Estableix la forma que ha de posseirqualsevol norma concreta de les nostresaccions.
7. “Obra de tal manera que facis servir la humanitat, tant en la teva persona com en la de qualsevolaltre, semprecom un fi i maimeramentcom un mitjà” IMPERATIU CATEGÒRIC Mostra el seu carácter formal i la sevaexigènciad’universitat, l’únic que és un fi en si mateixésl’ésserhumà.
8. Haviaestablit que l’ànima i Déu no sónobjectes de coneixementcientíficobjectiu, és un fet que l’ànima i Déu no sónfenòmens Kant no va negar la immortalitat de l’àmina o l’existència de Déu La llibertat humana, la immortalitat de l’ànima i l’existència de Déusónpostulats de la raó pura práctica.
