Your SlideShare is downloading. ×
Agulla 76
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Agulla 76

438
views

Published on


0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
438
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. L’ A G U L L A Octubre 2011 - Any XVI - Número 76 DesconcertÉs el que molts sentim davant dels fets econòmics, polítics, judicials, que es vanesdevenint just abans d’aquestes eleccions del 20-N.Sembla que hi hagi una cursa per veure quin fet és més greu: les retallades socials, l’ataca la immersió lingüística, la modificació forçada de la constitució, la precarització deles condicions laborals, la incertesa econòmica i la histèria de la borsa. Tot plegat portaa qüestionar-se què i qui hi ha realment al darrere d’algunes d’aquestes actuacionsque arriben de forma inesperada, quines pressions, quines pors. I es posa en relleu elque ja fa temps que sabíem, però que ara es manifesta molt obertament: el poder jano és en mans de la política, sinó d’una molt opaca xarxa econòmica. La qual cosa ésa la pràctica una mena de cop d’estat.Tot això es produeix en un moment en què la democràcia viu hores molt baixes.Un sistema judicial tossudament decebedor i una vida política en general cada copmés allunyada d’allò que viu la gent. La divisió, la confrontació, l’ambició personal,la corrupció dibuixen un panorama poc engrescador. Amb tot, si som rigorosos,trobarem homes i dones que treballen honestament pel bé comú i que no s’aprofitende la seva tasca en benefici propi. I aquesta també és una part de la realitat, no sempretan evident, com ho és que a nosaltres ens costa molt participar de la vida social ipolítica i que ens deixem endur per un creixent individualisme. La crítica envers elmón polític sense el compromís per transformar-lo activament només condueix agenerar actituds feixistes. I correm el risc que hi hagi caps de turc: els més pobres –alsquals hi ha qui tendeix a culpabilitzar de la seva situació– i els immigrants.Nosaltres, cristians, som –o hauríem de ser– gent confiada en les persones,compromesa amb els més pobres, i segura que Déu ens acompanya i l’Esperit ensempeny. Amb aquest bagatge i malgrat el desconcert, segur que trobarem caminsd’esperança. Però ens hi hem de posar.Butlletí de reflexió i diàleg. C/e: agulla.revista@gmail.com Bloc: www.catalunyareligio.cat/blogs/la-puntada
  • 2. L’Agulla Sumari Sumari - Sumari - Sumari - Sumari - Sumari - Sumari Butlletí de reflexió i diàleg Veure, mirar Any XVI. Número 76 03 La immersió lingüística. J.Lligadas octubre 2011 04 Nou moviment ciutadà. M. Sánchez Periodicitat: 5 números l’any. 05 Bellesa en temps de crisi. M. Solé Subscripció anual: 10 € Grup promotor: LA PALMERA I LA FONT Jaume Botey 06 Crear i donar poder a la paraula. N. Forcano Joaquim M. Cervera 07 Indignació, política i religió. P. Vilaseca Salva Clarós Kitty Guirao Maria-Josep Hernàndez El debat de l’Agulla Tere Jorge 10 Apreciacions i preguntes sobre la crisi. I. Santamaria Josep Lligadas Josep Pascual Mercè Solé RECEPTES PER ANAR CANVIANT Coordinació: 11 Espàrrecs verds amb salmó i salsa detaronja. T. Jorge Josep Lligadas 11 Els valors de la banca. S. Clarós Compaginació: Mercè Solé a peu Dibuixos: 12 Excursions per la història de Catalunya. J. Pascual Montserrat Cabo Capçalera: amb entitat (i experiència) Mercè Gallifa Imprimeix: 13 Nova, innovació social Multitext, S.L. D.L.: B - 41803 - 97 14 Puntades Adreça: Gran Via de les Corts Catalanes, 942, 5-1 08018 Barcelona Correu electrònic: agulla.revista@gmail.com Telèfon: 93.308.37.37 (Josep Pascual) Bloc: www.catalunyareligio.cat/ blogs/la-puntada Per subscriure’s a l’Agulla. Es tracta, simplement, d’omplir la butlleta de domiciliació bancària (si no voleu retallar la revista, es pot fotocopiar) i enviar-nos-la. També podeu enviar les dades per correu electrò- nic. Butlleta de subscripció Amics, Nom i cognoms: ____________________________________________ Us faig saber que desitjo fer el pagament de la subscripció NIF: ____________________________________________________ anual de l’AGULLA a través del Adreça: _________________________________________________ compte que us indico. Atentament, Població: ______________________________________ CP: _____ Firma Telèfon: _________________________________________________ Correu electrònic: __________________________________________2 Entitat - Oficina - Control - Compte o llibreta
  • 3. Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... La immersió lingüística Josep LligadasA Catalunya, amb el mètode educatiu que conei- a tots els nivells de la vida social, es va optar per-xem com a immersió lingüística, i que funciona des què el català fos la llengua de l’ensenyament alho-de fa gairebé trenta anys, s’ha aconseguit que els ra que s’ensenyava també elnostres escolars acabin l’ensenyament dominantraonablement tant el català com el castellà, i queho facin sense que calgui separar-los a les aulesen funció del seu origen o de la llengua amb quèhan après a parlar: tots estudien junts, i tots aca-ben sabent prou bé les dues llengües. Aixòvol dir que el mètode és bo, i vol dir tambéque els nostres mestres són bons. Que saben,per exemple, reforçar la llengua que necessitaser reforçada segons els llocs: al Baix Llobre- castellà perquègat, per exemple, segur que el català necessita ser els nens i nenes coneguessin l’estructura i l’escrip-més reforçat; a la Garrotxa, posem per cas, segur tura d’aquella llengua que en general ja coneixienque passa el mateix amb el castellà; i, als llocs on a través de la vida social i quotidiana.hi ha un percentatge notable de nouvinguts de pa- Aquesta opció, amb la qual en el seu moment tam-ïsos estrangers, doncs totes dues llengües alhora i bé va estar d’acord el PP, s’ha demostrat encertada.amb una gran capacitat d’adaptació a la diversitat I es pot preveure sense tenir gaires dots d’endevíde realitats. que ho continuarà essent en el futur, donat que elVist això, un no pot deixar de preguntar-se com és castellà és una llengua d’abast universal i amb mol-possible que hi hagi un partit, el PP (amb l’impa- tíssimes més possibilitats de difusió que el català.gable estímul, tot sigui dit, d’aquesta mena de cosa I doncs bé. Si això és així, fem-nos la pregunta: comque també pretén ser un partit i que porta el nom és que ara el PP fa tots els possibles per impedirde Ciutadans), que decideixi torpedinar aquest sis- que el mètode actual pugui continuar sense pro-tema en nom d’una suposada llibertat individual blemes? com és que dóna suport als que volen quedels pares, i que hi hagi uns jutges que legalment a Catalunya calgui obrir, per decisió judicial, duestinguin dret a donar-los la raó en aquest torpe- línes diversificades d’ensenyament? I encara, femdinament. És, més o menys, com si els jutges po- una altra pregunta més general: si l’objectiu és queguessin decretar que els pares poden triar el llibre tothom parli les dues llengües, i amb l’actual mèto-de matemàtiques amb què han d’estudiar els seus de això s’aconsegueix, com és que els jutges tenenfills, i poguessin obligar a dividir les aules en fun- dret a carregar-se’l per motius que no tenen res ació d’aquesta elecció. Segons sembla, aquest partit, veure amb els criteris pedagògics que cal posar enque tot indica que guanyarà les properes eleccions, pràctica per aconseguir els objectius proposats?prefereix un país dividit en funció de la llengua,com passa en altres llocs d’Europa. Prefereix una Evidentment que aquestes preguntes són retò-divisió i un enfrontament com el de Bèlgica entre riques i la resposta és molt clara, i doble: en pri-flamencs i valons, per exemple. mer lloc, perquè al PP i a determinats jutges això de la llengua catalana els fa molta nosa; i segon,Jo crec que, a Catalunya, hem aconseguit un siste- perquè els importa un rave el bon ensenyament, lama de presència de la diversitat lingüística a les au- tranquil·litat escolar, i que els nostres nois i noiesles que és totalment admirable, i que ha estat capaç puguin disfrutar en pau de la riquesa que repre-de funcionar per damunt dels múltiples i diversos senta poder disposar en la seva vida quotidianagraus de nacionalisme que tant els dirigents polí- de dues llengües ben apreses. Només els importentics com els ensenyants puguin tenir. L’objectiu fi- les seves obsessions: al PP, aconseguir vots al preuxat en el seu moment va ser aconseguir que tots els que sigui, i a tots dos, al PP i a aquests jutges, posar 3nens i nenes sapiguessin bé el català i el castellà. I en pràctica la ideologia del centralisme més ranci idonada l’àmplia i universal presència del castellà cavernícola.
  • 4. Per acabar, voldria afegir una cosa que a mi em gua catalana i utilitzar el cervell per veure què és sembla bàsica en aquest tema i que per sort, fins millor perquè el català i el castellà puguin ser ben ara, veig que ha funcionat prou bé, millor del que apresos. Per sort, torno a dir, els nostres partits han em pensava. I és que, per defensar tot això, no cal sabut partir d’aquestes premisses compartides per posar-hi gaires exaltacions patriòtiques, i de fet no defensar-ho. Doncs que duri. s’hi han posat. N’hi ha prou amb valorar la llen- Josep Lligadas és escriptor Nou Moviment Ciutadà, o la lluita per la democràcia interna d’un partit Mar Sánchez “Aquesta és la meva experiència perso· Transparència, humilitat i inte- ternet en general, SMS etc,) i criteris nalíssima sobre aquest nou partit polí· gritat són les tres paraules impor- d’ecologia. Aquest és un partit on tic local: NMC. Un partit de disseny? tants que vam triar. Vam, entre la mitjana d’edat dels militants Sí. Un partit del disseny que ens agra· tots, posar les bases del par- és molt inferior a les altres da a la gent del carrer. Amb democrà· tit que volíem. Un partit de formacions locals. cia interna, i amb polítics que donen disseny? Doncs sí, a la nos- solucions i no es concentren només en En resum i els resultats: tra mida, un partit del se- mantenir el seu poder“. gle XXI. Mirar pels interessos Hi ha militants de totes les Em dic Mar Sánchez, i tot i que m’ha del poble i ja està, sense dretes edats, nivell econòmic, pro- interessat sempre la política mai no ni esquerres, sense inde- cedència i inclinació sexual. hi havia participat activament. Ar- pendència o no inde- Vam començar el passat febrer, ran de la militància del meu marit pendència... etc. vam presentar-nos a les eleccions en un partit dels tradicionals, a ni- municipals del passat maig, amb el Es va establir que resultat de tres regidors, en alguns vell de formació local (llegiu ma- el poder fos divi- joritari a nivell de l’estat espanyol, moments de la nit electoral, quatre. dit: precisament per Tots alhora i amb força. Ara tenim prefereixo no posar quin partit...), fomentar la demo- em vaig sorprendre enormement tres regidors a l’oposició i qualsevol cràcia interna: Si sor- ciutadà pot demanar cita al seu en comprovar que no hi havia el tia algun regidor, no que ja donava per fet i el que ja dóna despatx de l’Ajuntament. Reben i havia de formar part de l’executiva ajuden de manera efectiva, si està a per fet la majoria de ciutadans: que del partit i viceversa. No concentrar en un lloc en què es proclama la de- la seva mà. Fins i tot per mail pots el poder. Els regidors que sortissin, demanar ajuda i la reps, sóc una de mocràcia no n’hi hagi. En aquests havien de signar l’acta de regidor detalls no m’hi estendré... les persones ajudades. per al partit: si el partit considerava Us dic que arran de tot això vam en el futur que el regidor electe no Internament, la democràcia interna arremolinar-nos un bon grapat compleix uns criteris mínims d’efi- s’ha traduït en el següent, i ho he de ciutadans al voltant del nostre ciència, es substituirà per un altre viscut molt de prop. El meu marit portaveu, greument perjudicat per regidor més adient. Els regidors que va ser president del partit des del aquest partit tradicional per haver sortissin, cobraran només mitja jor- març fins al juny. El fet de per què començat a demanar democrà- nada, i d’aquesta manera ningú no ja no és president és simplement cia interna. deixarà la seva professió, no depen- per aquesta democràcia interna dran econòmicament de la política. que protegim entre tots: es van or- El nou partit nascut arran d’aquests ganitzar eleccions internes per vo- fets, NMC (Nou Moviment Ciuta- Molt, massa assembleari, en pla tar l’executiva i va sortir una altra dà), va néixer amb la premissa cla- “olla de grills?”. No, perquè a noia de presidenta. La premsa local ríssima de la democràcia interna. les assemblees s’aplica rigorosa- es va fer ressò d’aquestes eleccions. De fer la política que ens agrada ment ordre del dia. A les executi- a la gent del carrer. Aplicar taran- ves s’apliquen criteris d’eficiència No és gens fàcil protegir tan- nà de la vida diària de qualsevol de gestió del temps propis de les ta democràcia interna, però és ciutadà treballador, aplicar criteris empreses privades, on el temps és un bon començament en aquests d’eficiència de l’empresa privada, or. Les comunicacions i campanya temps que corren. aplicar les noves i democràtiques s’han fet seguint criteris d’estalvi Mar Sánchez Padilla4 tecnologies per la comunicació i l’estalviament de costos... de costos aprofitant les noves tec- nologies (xarxes socials, blogs, in- és treballadora turística
  • 5. Bellesa en temps de crisi Mercè SoléFa uns dies vaig tenir l’oportuni- abans que anys enrere. O sigui desvetllen pel fet de ser infantstat de visitar les instal·lacions de que a partir de quart de primà- i d’intuir l’esforç i el treball quel’Escolania de Montserrat, una ria ja es pot entrar a l’Escolania. I hi ha al darrere de cada actuació.institució que sempre he sentit així es pot assolir una maduresa Vaig pensar que dins nostre hi hamolt propera, perquè m’agrada musical que permeti aprofitar al com una inquietud, un anhel, emmolt la música i perquè em satis- màxim els anys d’estada. Es vet- sembla que de bellesa (els cristi-fà molt la qualitat de l’escola en lla també perquè els nois que hi ans podem pensar que també hoactiu més antiga d’Europa. L’Es- volen entrar rebin prèviament la és de Veritat, o de Déu; no ho sé).colania ha estat i continua sent preparació adequada. Un anhel que no sempre sabemgarantia de formació de bons reconèixer o omplir. L’Escolania El monestir de Montserrat famúsics a Catalunya i de creació ajuda a satisfer aquest anhel. El una aposta important per l’Es-i interpretació de música de qua- fet que siguin nens commou, i colania: dos monjos joves s’hilitat. Tot un luxe no sempre tan d’entrada obre la porta i ens pre- dediquen completament i a mésvalorat com caldria. disposa a favor. I curiosament, hi ha l’elevat cost d’instal·lacions no hi entra el sentit “Disney” deTot parlant amb el seu prefecte, i de formadors, ja que els nois la vida, sinó la música en majús-en Sergi, m’explicava com l’Es- necessiten educadors, mestres cules, una de les cares de la Be-colania s’esforça a ser un servei i professors de música, perquè llesa.accessible a les famílies, malgrat cadascun d’ells aprèn dos instru-el seu elevat cost, perquè no vol- ments. I han de fer esport, i llegir, Jo no crec que la Bellesa sigui pa-drien pas que es convertís en un i jugar, que són nens. Han obert trimoni d’unes elits supersàvies.centre elitista. Em van impressi- un canal al youtube i sembla que Ho ha estat històricament quanonar el projecte educatiu que hi hi entra gent de tot el món, i els poca gent ha tingut accés a l’edu-ha al darrera, i l’obertura i sensi- conviden sovint a fer gires per cació. Més aviat crec que l’artbilitat social d’escolans i educa- tot arreu. hauria d’arribar a tothom i quedors. També la capacitat d’adap- hi guanyaríem si féssim l’esforç En Sergi em comentava quetació als nous temps. Avui, amb d’entendre’n les claus estètiques tot plegat no és pas només perles famílies força més reduïdes que ens obren la comunicació i la continuar una institució cente-que fa cinquanta anys, enviar un comprensió de la música, la pin- nària. És que l’Escolania arribanoi a una escola en règim d’in- tura, la poesia o tantes coses. No al cor de la gent. És tan senzillternat costa. I per això s’ha optat són “maries”, són qüestions que com dir que així contribueixenper flexibilitzar-ne els horaris, van al fons del fons de la perso- a augmentar al grau de felicitatde manera que si alguna famí- na. I em sembla que en temps general. Quan en parlàvem, vaiglia ho desitja, durant la setmana de crisi poden aportar fortalesa, pensar en els tòpics: la música ésl’escolà pot anar a dormir a casa. consol, estímul, fraternitat. Per un llenguatge universal, acces-A la pràctica, però, no passa gai- això, i per moltes altres coses, sible per a tothom Jo no sé si elre: els escolans s’hi troben bé, a l’Escolania em sembla impor- repertori de l’Escolania és fàcill’Escolania. Com també s’ha re- tant. Moltes gràcies, nois. per a la gent (per a mi durant unbaixat l’edat d’entrada dels nois 5 temps no ho va ser). Sí que em Mercè Solé és treballadora socialperquè, ves per on, sembla que reconec en aquest encant queel canvi de veu es va produint
  • 6. La palmera i la font La palmera i la font La palmera i la font La palmera i la font Crear i donar poder a la paraula 25 è aniversari del Col·lectiu de Dones en l’Església Neus Forcano És motiu de joia poder celebrar que el Col·lectiu En una Europa atemorida per la crisi i esco- de Dones en l’Església compleixi 25 anys de camí lant-se cap a posicions fonamentalistes, tant de recerca i descoberta. Vint- per part d’alguns i-cinc anys sense parar de grups religio- crear, perquè per a mi, sos com d’elits compartir en comunitat la de poderosos, recerca de com esdevenir potser hem de dones cristianes amb recuperar ple sentit i amb el sentit plena llibertat, del dabar és un procés (“paraula’) creatiu. És un procés que els pobles del que demana, encara, es- Pròxim Orient usa- forç per imaginar respos- ven. Per a la cultura tes noves a situacions molt antigues, i semítica, la creació és vista com a fruit de la que demana, també, “empoderar”-nos, és a dir, paraula; la paraula engendra pobles, els dóna iden- donar poder a la paraula per fer sentir la nostra titat i els porta a la maduresa cultural; el dabar és veu allà on som i vivim. “l’autèntica experiència”, és un esdeveniment i una experiència amb dimensió històrica. Coincidentment, altres entitats com Mujeres y Teología de Madrid, o l’Associació Europea de Dones Crec que ja en els orígens del Col·lectiu, hi havia per a la Investigació Teològica (ESWTR), van comen- aquest anhel de “dir per poder donar sentit”, “d’ex- çar les seves activitats de sensibilització i forma- pressar-se per transformar la història” i procurar, ció l’any 1986. La finalitat comuna: fer conèixer la així, un canvi real en les pròpies vides i comuni- teologia feminista i transformar el paper infantil, tats. El 1986, un grup de dones decideixen crear sublimat o submís que l’església ha atribuït i en- una associació civil per reflexionar sobre la situa- cara atribueix a les dones. Enguany, aquestes tres ció de les dones en el si de l’església i de la societat. associacions hem celebrat juntes el 25è aniversari Maria Martinell, Sefa Amell, Magda Tomàs, Mont- de lluita i compromís per bastir unes comunitats serrat Grau, Maria Rosa Recasens, entre d’altres, cristianes d’iguals, en la trobada del XIV Congrés coincideixen en un taller en el marc de la trobada Internacional de la ESWTR que es va fer a Salaman- “Home i Evangeli” –una convocatòria oberta de ca, del 24 al 28 d’agost passat, i que va concentrar grups i moviments creients que es convocà durant unes 200 persones. uns quants anys, i que va acabar canviant-ne el tí- tol per “Vida i Evangeli” a partir de la demanda En la trobada, les xerrades de les teòlogues i les ferma i insistent d’aquestes dones, que volien dur discussions entre les participants, han tingut en a la pràctica l’embat de dignificació i igualtat per a compte la marginació que pateixen les dones immi- les dones que, tant el Vaticà II, com també la cons- grants, les dones en situacions de fragilitat laboral, cienciació que els moviments feministes havien fet tràfic sexual o violència de gènere. També s’ha par- d’ençà dels 70, havien anat consolidant. lat d’aprofundir el llenguatge de l’art, la pintura, l’escultura, la dansa, per parlar de la pròpia experi- Des de llavors, hem participat amb diferents grups ència de Déu i de l’amor. Ens cal preguntar-nos per i associacions civils, eclesials, ecumènics, de diàleg “quin Déu creiem” i “quin Déu proclamem” per interreligiós o de defensa dels drets de les dones ser crítiques i poder construir comunitats plurals, (per exemple, amb la Xarxa Feminista de Catalunya, obertes, en diàleg amb l’entorn i compromeses en o amb el Moviment Som Església, el Fòrum Ecumè·6 la justícia social i el benestar de tothom. nic d’Europa i l’Assemblea Mundial de les Esglésies, el Parlament de les Religions i els grups de diàleg
  • 7. Indignació,Unesco). Hem organitzat trobades,com la del II Sínode Europeu de Do·nes a Bellaterra, el 2003, amb 700participants. Hem publicat llibres ieditat la revista “Paraules i Fets deDones”, i hem organitzat sessions políticade formació amb teòlogues i teòlegsque ens han empès a buscar llen-guatges nous. i religióHem compartit el camí amb teòlo- Pere Vilasecagues feministes com ara ElizabethSchussler Fiorenza, Rosemary Ra-dford-Ruether, Ivone Gebara, Tere-sa Forcades, o Mercedes Navarro.També hem convidat o han formatpart de les sessions dels cursos queoferim a la Universitat de Barcelonai a l’Escola de la Dona de la Bibli-oteca Bonnemaison des del 1996,Andrés Torres Queiruga, Juan JoséTamayo, Margarita Pintos, RamonMaria Nogués, Enric Canet, Laiade Ahumada, Joan Carrera, MercèOtero, Begoña Román, Fina Biru-lés, Dolors Bramon... entre moltsd’altres. La història de l’entitat s’harecollit en la recent publicació Unahistòria necessària: 25 anys del Col·lectiu de Dones en l’Església (Viena Els mesos abans de l’estiu, vàrem veure, amb certa ex-edicions). pectació i sorpresa, el naixement del que s’ha anomenatHem après a fer interpretacions dels “moviment” dels indignats. He de dir que vaig tenir latextos bíblics des de la perspectiva oportunitat de viure-ho de prop, per tres motius: perquèfeminista, cosa que ens ha permès en vaig fer un seguiment força acurat des de la premsa,poder entendre d’una altra manera perquè vaig participar com a observador, en algunes de lescontradiccions que, com a dones, assemblees, i perquè vaig viure-ho des de casa, amb llar-ens hem anat topant entre el sentit gues i apassionants tertúlies amb els meus fills.de l’evangeli i algunes prèdiques o El motiu d’aquestes ratlles és compartir un seguit de refle-pràctiques religioses; o bé hem iden- xions, fetes en aquell moment, sobre la relació que existeixtificat contradiccions entre la pròpia entre els joves i la política i comparar-ho amb el que veexperiència de Déu o l’Esperit (cop- succeint des de fa anys, entre els joves i la religió.sat com a dinàmica, compassiva,acollidora i magnànima), i en canvi, Analitzant l’informe de la Fundación Santa María, que es pu-haver experimentat violència, mar- blica periòdicament sobre la joventut espanyola, les dadesginació o invisibilitat en les nostres del 2010 ens revelen una tendència que no és nova, peròvides. Hem après a buscar, doncs, que es va accentuant: la religió i la política, són les duesnoves maneres de pregar i celebrar, realitats a les quals el jovent, avui, dóna menys rellevànciade dir, de posar nom a la pròpia ex- com a elements importants en les seves vides.periència... perquè com deia Maria Segurament no cal pas fer grans anàlisis estadístiques, perMercè Marçal, “ens cal amb paraules contrastar que en el nostre país les misses dominicals estancanviar els dies!” buides de jovent, que les pràctiques sacramentals minven(Si voleu més informació o referèn- cada any o bé han esdevingut, en bona part, un fet social icies sobre el tema, podeu consultar a vegades ostentós. Com el nombre de vocacions per a lawww.donesesglesia.cat; www.es- vida sacerdotal o religiosa es absolutament insignificant iwtr.org). moltes vegades, fruit d’haver obert les portes de bat a bat a tothom, sense cap tipus d’exigència, ni compromís previ, Neus Forcano i Aparicio és membre del Col·lectiu de Dones en l’Església ni personal, ni intel·lectual. 7
  • 8. preocupant des del meu punt de vista: aquest sil·logisme no es pot aplicar a la dreta. Allunyats de les institucions, no de l’espiritualitat Sobre la religió, les coses no són massa diferents, vénen de més lluny, han estat menys sobtades, l’agonia passa més desapercebu- da... Però, la situació és compa- rable. Analitzant els valors de molts joves, observem com l’experi- ència espiritual, l’altruisme, el compromís envers el que so- El panorama polític, no és més terès per les formes tradicionals freix, el compromís amb el grup, esperançador. El nombre de mi- de fer i participar en política, se- la comunitat, continua essent litants joves en els partits polítics, gurament com a conseqüència molt important... Per molta gent és simbòlic. El nombre de càr- de la ruptura real i poc consci- aquests esdevenen valors de pri- recs públics joves, vinculats amb ent, que existeix entre els partits mer ordre. I aquests són valors partits polítics, és simbòlic. I les i la funció representativa que os- altament vinculats a l’experièn- motivacions que moltes vegades tentaven. cia religiosa. els porten a militar en un partit, Però també és cert que el joves No estem vivint una crisi religi- estan més relacionats amb raons es mobilitzen per a plantejar re- osa, vivim una crisi d’una deter- pragmàtiques, professionals i de ivindicacions concretes que els minada manera de viure la reli- poder, que no pas a projectes afecten a ells com a col·lectiu i a gió i, sobretot, un allunyament ideològics i socials. la societat en general. Continua irreversible envers les instituci- Hi ha un altre aspecte a consi- havent-hi un nombre molt im- ons religioses tradicionals. Una derar: els moviments religiosos portant i creixent de joves preo- religió centrada en un Déu con- i polítics més integristes són els cupats, disposat a construir un trolador i/o protector, que regeix que creixen en nombre de gent món, un país més just. Un món, el nostre destí, és un Déu, avui, jove. És cert, però, que sortosa- un país millor... I això és política! no creïble. Un Déu entès com un ment ho són en un nombre molt El que no estan és disposats a fer- “ésser” allunyat de la vida, és un poc significatiu, encara que es ho com s’ha fet fins ara. On els Déu impossible. facin notar. mitjans polítics, moltes vegades, Una experiència religiosa basada en han desdibuixat la seva finalitat. Ens podríem quedar amb aques- uns dogmes, uns sagraments, unes On discrepància partidista i ca- tes constatacions i lamentar-nos, pràctiques, unes estructures de po· dira, sembla més important que esperant que un dia tot canviï. der, no interessa, i majoritàriament, la ideologia. On el poder justifica Però si anem més a les causes, ja no interessarà. tots els mitjans, l’autoritat eco- si analitzem més en profunditat nòmica i el populisme semblen Seguint el símil de Touraine, di- estudis diversos, si parlem amb tenir la darrera paraula i l’ètica, ria que avui, un jove cristià és gent jove, i sobretot escoltem... els valors, la persona i l’honeste- molt més proper a un company Veurem que no és una situació dat han quedat al marge de mol- agnòstic o ateu, compromès so- provisional, ni tan certa com pu- tes decisions. cialment, que a una persona que gui semblar. es manifesta cristiana només Alain Touraine, comentava: “Hi perquè va a missa i segueix els Allunyats del partits, no de la ha menys distància entre un polític sagraments. Passa com en la po- política d’esquerres i un polític de dretes que lítica, quan els mitjans es sacra- Certament, per part de la nova entre un polític d’esquerres i un ciu· litzen, no es revisen i esdevenen ciutadania, hi ha un irremissi- tadà d’esquerres.” Aquesta refle- finalitats, deixen d’interessar i ble allunyament envers les ins- xió tan gràfica, resumeix l’arrel com un tsunami s’emporta tot el titucions polítiques, sobretot els de la situació actual i el divorci que troba per davant. partits. Però no de la Política. La aparent entre política i joventut.8 majoria de joves han perdut l’in- Però no oblidem una cosa, molt
  • 9. I davant aquest panorama, quèens cal?Tant la política, com la religió,durant milers d’anys, ha servitper regular la convivència i do-nar sentit a les nostre vides. Avuipoden semblar paraules pas-sades de moda i fins i tot mal-sonants. Tot i això, crec que leshem de continuar reivindicant,però ho hem de fer per donar-losel seu sentit original, més enllàdels partits i les esglésies. Aju-dant i implicant-nos en la sevatransformació, en la mesura queestiguin disposats a no tancar-sesobre ells mateixos.Política i democràcia, al servei de Va ser només un signe, és possi- contra el nostre sistema religiós.la convivència, la pau, l’equitat. ble que acabi amb una profunda No podem ser còmplices d’una es·Un món amb tantes desigualats reflexió, per part de les instituci- glésia que centra la major part delculturals, econòmiques i d’opor- ons, partits, acampats, organitza- seu discurs en l’ortodòxia doctrinal,tunitats, no deixen de mostrar- cions, universitats, etc... Un signe a mantenir el poder des de l’ho-nos un fracàs de la manera de fer que no demanava maquillatge, mofòbia i el masclisme, centra-política. que es vol un canvi seriós, anar lista i allunyat de la democràcia.Religió: ètica i espiritualitat, juntes, a fons. Esperem que es canalitzi Poc preocupat per la vida delscom a convit alliberador, mai des amb seriositat, rigor, sinceritat vius (després del naixement ide la imposició o la possessió de i sobretot mirant el bé de tots i abans de la mort), la justícia, lesla veritat absoluta, per aprendre especialment dels qui menys te- víctimes.a sortir dels límits que imposa nen. Us imagineu a Jesús més còmo-l’espai i el temps, obrint-nos a En religió, en canvi, la indigna- de, participant, un diumenge auna dimensió Global i sobretot, ció, tot i ser-hi, no és tan evident. missa a la catedral de Barcelonadels límits que suposen els pre- Segur que l’èxit, si més no apa- o a Madrid, entre la multitud dejudicis i l’egocentrisme. rent, del viatge de Benet XVI a banderes d’Espanya, o en unaLa indignació que es va mos- Madrid, tranquil·litzarà moltes assemblea, a la Plaça de Catalu-trar al carrer, va ser un signe consciències, i per això les espe- nya?d’esperança, un senyal... Un crit rances d’un canvi són més incer- tes. La possibilitat de veure el ca- Indignar-se des del respecte,d’alerta en la manera de fer polí- però sense fer cas a la disciplinatica. Amb algunes errors i molts tolicisme a Europa, reduït a una secta, de bona gent, més o menys que voldria imposar l’autoritatencerts. Una mostra de que els religiosa, constituint una novajoves no són tan passius com integrista, és molt elevada. manera de viure la relació ambalguns podrien pensar. (Els més Potser per això, per pura super- Jesús. El treball per un món méspoderosos del món, fa temps que vivència i per fidelitat evangèli- just, des la comunitat, el com-hi sucaven pa...). ca, també cal cridar a l’indignació, promís i la coherència en la vida de cada dia. Acabo amb una cita de la Victòria Camps. En una entrevista al dia- ri, respon: “Produeix indignació un món que no és just, en el qual el canalla és qui té més reconeixement social i guanya més diners. Aquesta indignació, és el punt de partida per assolir la justícia, per caminar cap a una societat més equitativa.” Pere Vilaseca i Canaleta és mestre 9
  • 10. El debat de l’agulla El debat de l’Agulla El debat de l’Agulla El debat de l’Agulla El debat de l’Agulla Apreciacions i preguntes sobre la crisi econòmica Recollit per Inma Santamaria del Grup del C/Góngora (Verdum) minades a posar “pegats”. És com si només fóssim capaços de generar respostes puntuals, però no Un grup de noies de Nou general ni estable. Barris hem escollit per a les nos- tres reunions reflexionar sobre les En tercer lloc ens fèiem un conjunt de preguntes: qüestions que el Debat de l’Agulla ha obert. Hem ¿Com podem fer que les petites alternatives que es començat per conversar sobre la crisi econòmica. van donant esdevinguin un nou model? A la vega- Us resumim en aquest breu article el que vam par- da la implicació de la gent en la “polis”, és a dir, en lar. la vida col·lectiva, és cada vegada més minsa, i el descrèdit de la política i els polítics més gran. Hom En primer lloc observem en el nostre entorn més es pregunta davant les repetides mostres d’abús immediat (familiars, amistats, veïns del barri) que que veiem en els poders econòmics qui ha de fer el la pobresa té nom, que afecta a unes persones i fa- control del frau fiscal, causa principal de les desi- mílies concretes i cada cop més. gualtats socials. N’és l’Estat l’encarregat? En segon lloc constatàvem que aquesta crisi econò- Finalment ens preguntàvem a nosaltres mateixes: mica actual, hauria de servir per repensar un nou Quina resposta hem de donar la resta de ciuta- model de societat però els indicadors actuals ens dans? Pot ser una resposta fóra la progressivitat en donen a pensar que per contra, l’actual model sor- els impostos? Ens adonàvem que quan es troben tirà reforçat. No sembla que hi hagi cap estratègia aquestes petites mesures, es veu indispensable que global com havia passat amb el socialisme en el el tercer poder (els mass media) en siguin els alta- segle passat, i les solucions que es donen van enca- veus. En contraposición a la teoría de la propiedad de los antiguos juristas, tradición de la es- cuela romana y de los modernos economistas, materialista y absoluta, favorecedora del egoísmo individual, debemos nosotros predicar el concepto cristiano de la propiedad, o, mejor dicho, de la riqueza, que se deriva de las palabras de Cristo y que se reproduce conti- nuamente en los tratados de los doctores eclesiásticos y en los sermones de los predicado- res evangélicos. Al ius abutendi et destruendi, que, desgraciadamente, hoy se practica en alarmantes proporciones, con un despilfarro escandaloso y una sed de goces inextinguible, y que tiene su defensa científica en la escuela que ha adoptado un falso absolutismo en la noción del derecho a la riqueza, debemos oponer la eterna verdad cristiana, sostenida por todos los doctores de la Iglesia acerca de la naturaleza social de la riqueza, no individua- lista o egoísta, que es lo mismo, cuyo uso debe extenderse a todas las humans criaturas, ya que Dios crió el mundo, no en beneficio de algunos, sino de todos los hombres, debiendo, de consiguiente, los ricos considerarse divinamente investidos del honorífico deber de re- partir con los prójimos los medios de vida de que ellos abundan.10 El clero en la vida social moderna, Josep Torras i Bages
  • 11. RECEPTES per anar canviant Receptes per amar canviant Receptes per anar canviant Espàrrecs verds Els valors de la banca amb salmó i Salvador Clarós salsa de taronja En tota crisi sempre hi ha qui Tere Jorge aprofita l’ocasió per treure’n par-Suposo que molts cops heu sentit o utilitzat aque· tit a favor. Perlla frase tan tòpica que diu: “sembla un espàr· exemple, l’actualrec”. No és gratuïta aquesta frase i no només per crisi financera,la forma esvelta i estilitzada dels espàrrecs verds, en què la bancasinó també pel contingut. Diuen que els espàr· n’és una de lesrecs tenen propietats diürètiques i rejovenidores. principals insti-Perfecte doncs, per plantejar una recepta que en· tucions respon-cantarà a les persones que tenen molta cura de la sables, ha fet pa-seva figura i a aquells que no estiguin preocupats lesa la manca deper aquests aspectes, però vulguin fruir d’un valors que impera en el món del negocis, els financers enàpat refrescant i lleuger sense massa complica· particular. Bé, doncs, enfonsat en aquesta misèria moral,ció. Aquí teniu la recepta, que en aquest cas es el Banc de Sabadell va llançar una campanya publicità-presta molt que tireu d’imaginació i hi afegiu els ria de la mà de l’entrenador del Barça Josep Guardiola,ingredients que més us agradin. Ho admet quasi a través de la qual l’entitat va captar 300.000 clients, aixòtot. No m’embolico més, no sigui que finalment ha dit.algú m’enviï “a fregir espàrrecs”. La campanya ha tingut un gran ressò social perquè haIngredients: 1 manat d’espàrrecs verds; 1 sabut triar oportunament la personalització dels valorspaquet de salmó fumat, laminat; 4 talls en que suposadament ara tots trobem a faltar, tant en l’ac-forma de roda de formatge de cabra; 1 cu- tuació individual com en el comportament de les institu-llerada de vinagre de Mòdena; 1 cullerada cions i les empreses. Guardiola combina les dues caresde mostassa granulada; 100 ml d’oli d’oliva; d’una moneda que fins fa ben poc era sospitosa de sersal – pebre; 2 taronges; 50 gr. de sucre i 100 falsa: l’èxit, la fama, la glòria, els diners, d’una banda, iml. d’aigua per fer l’almívar. també la humilitat, l’esforç, la proximitat, l’honradesa... de l’altra. La humilitat i l’austeritat en un guanyador natElaboració: no solen ser habituals. A més, en l’entrenador del BarçaPosar els espàrrecs nets, en una cassola am- els valors personals transcendeixen, i ell esdevé mirall ipla, coberts d’aigua amb una mica de sal. orgull de país fins el punt de merèixer ser condecorat pelCoure’ls uns 6 minuts fins que estiguin tous, Parlament, cosa que de no representar a qui representaperò sense passar-se perquè si no es tren- difícilment s’hauria donat. Us imagineu que fos l’entre-quen. Escorreu-los i deixeu-los refredar. nador de l’Espanyol, per exemple?Ratllar la pell d’una taronja en un bol, afegir- Sigui com sigui, el Sabadell ha cregut que en els tempshi el suc de la taronja, el vinagre i la mostas- que corren per assegurar la clientela i ampliar-la fórasa, remenar-ho bé, salpebrar al gust. Afegir millor armar-se de valors que regalar televisors, ordina-oli fins que lligui la salsa. dors portàtils o coberteries, com fan altres entitats. Indi-Pelar els grills de l’altra taronja i escal- ca això algun canvi substancial en la manera de dirigirdar-los uns 2 minuts amb aigua i sucre. el negoci o és només un canvi d’estratègia publicitària?Anar embolicant 2 o 3 espàrrecs amb una là- Aquí entra en joc el segon factor que explica la cosa. Lamina de salmó. Emplatar-los acompanyats campanya ha tingut un immens ressò mediatic. Hi hande la taronja i la roda de formatge de cabra i invertit molts diners en aquesta campanya, la qual cosaregar-ho amb la salsa per sobre. s’explica per la necessitat que té el Sabadell de captar amb certa urgència clients i recursos si no vol ser absor- bit per un altre banc. Entre aquesta opció i que sigui el propi Sabadell el que absorbeixi altres bancs a la corda fluixa, hi ha ben poc marge de maniobra per als valors. 11
  • 12. A PEU A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu Excursions per la història de Catalunya Excursions per la història de Catalunya 19 itineraris a peu Gener Aymamí i Domingo Valls, Cossetània Edicions, 2011 En aquesta Agulla, en comptes d’oferir i detallar tisme: un hàbitat ancestral. 7 Per camins de tragi- un itinerari, us n’oferim dinou, en què, ajudats per ners: Albarca, serra Major, Sant Joan de Codolar. l’obra que us presentem, coneixereu un xic més la Itinerari per vells camins... i una canal equipada. 8 història del país tot recorrent-lo. Com diu l’autor, En defensa dels pirates: de l’Hospitalet de l’Infant «amb la intenció que l’excursionista a més de [...] a l’Ametlla de Mar. Excursió arran de mar. 9 Les dirigir la mirada contemplativa a la geografia que guerres carlines: d’excursió per la serra de la Mus- l’envolta, pugui fer-se càrrec [...] del petit episodi sara. Per les terres que petjà el general carlí Cercós. de la nostra història que va tenir com a escenari els 10 La guerra del Francès (1808): un tomb per Mont- mateixos camins que ara trepitja». serrat. 11 Temps de contraban: passejada per la cos- ta de Vilanova i Sitges. 12 L’abandó del món rural: La descripció detallada de cada itinerari va prece- Arbolí, puig de Gallicant. A redós d’un poble aban- dida d’un valuós i documentat comentari històric donat. 13 Torres de telegrafia òptica: Celrà, puig de i una informació complementària: context, altres Sant Miquel, mines del Nen Jesús. Passeig per l’es- fets o recorreguts semblants o paral·lels, anècdotes, pai d’interès natural de les etc. Tot plegat, tan amè i interes- Gavarres. 14 Les grans obres sant que, encara que no pugueu d’enginyeria: per la vora del fer-los tots –per la durada, per canal d’Urgell. Excursió per exemple: de 1 h 40 m el més curt una obra d’enginyeria sin- a 5 h 20m el més llarg; o per la gular. 15 Itinerari per un distància–, no deixareu de llegir- dels indrets més sagnants los. de la Guerra Civil: Prat de Aquestes són les dinou excursi- Comte, Bot, la Fontcalda. ons proposades: 16 Camins de l’exili. Excur- 1 Els camins romans: la via roma- sió per la zona fronterera: la na d’Àger. Seguint les petjades Vajol, les Salines, les Illes. 17 de fa dos mil anys. 2 Els camins Temps de maquis: una volta medievals: de l’Ospitau de Viel- per Peguera, la zona nadiua ha a Vielha. Itinerari pirenaic per del maquis Ramon Vila. 18 camins medievals. 3 Les grans El món de l’arqueologia pre- pastures: la transhumància. Pu- industrial: itinerari per la ri- jada a la Tossa d’Alp. 4 Camins era de Fontscalents. Pous de de pelegrins: de Monistrol al san- gel i molins hidràulics com tuari de Montserrat. Seguint les a exemples. 19 La revolució petjades dels antics pelegrins. 5 industrial catalana: Puig- Els eremites: cala Montjoi, tomb reig, Navàs. Les colònies pel cap Norfeu. Passejada vers tèxtils: exemple de l’expan- un eremitori troglodític singular. sió de la indústria catalana. 6 El trogloditisme en època his- Bones caminades i bona tòrica: recorregut per la cinglera lectura!12 de la Roca Canalda. El troglodi- Josep Pascual
  • 13. Amb entitat (i experiència) Amb entitat (i experiència) Amb entitat (i experiència)“En un món estructuralment desequilibrat, insosteni·ble i violent la prioritat de cadascú, de cada col·lectiu ide cada poble, és viure per transformar·lo”. Aquest ésl’esperit que sintetitza la tasca que fa més de deuanys que ve realitzant l’associació nova-innovaciósocial, en àrees com la noviolència activa, la recer- Ser un ciutadà actiu per fer un mónca d’alternatives al sistema i la participació i trans- equilibrat, sostenible i pacíficparència.nova és una associació independent i sense ànim Martí Olivellade lucre que promou i aplica la innovació socialper generar noves pràctiques i models que facin tots els àmbits socials. També dins d’aquest progra-transitar la societat cap a un món habitable per a ma impulsa polítiques públiques de transparènciatothom. i rendició de comptes.En una època en què el mite que la innovació tec- Ser ciutadans actiusnològica podria solucionar-ho tot comença a caure, nova confia en una ciutadania activa que practicanova aposta per la innovació social com a forma de la innovació social i que pot iniciar transformaci-donar solució als problemes més bàsics de la so- ons socials de llarg abast. Per a nova és necessàriacietat: els desequilibris i desigualtats, la manca de una acció política ciutadana més enllà dels partitssostenibilitat del sistema imperant i la violència. i per això s’adreça a la ciutadania insatisfeta quenova emmarca la seva activitat en quatre progra- no vol restar passiva davant la percepció que lesmes, que són les àrees en les que aplica la innovació institucions convencionals no ofereixen respostessocial: Noviolència Activa, Alternatives al Sistema, ni solucions a la crisi sistèmica que vivim arreu delParticipació i Transparència i l’Espai NovaLab. món.A l’Espai NovaLab s’acullen persones i grups que nova ajuda a persones i moviments socials a de-vulguin desenvolupar alguna iniciativa d’inno- senvolupar la seva capacitat d’innovar socialmentvació social, no només en les àrees que treballem, perquè sigui la ciutadania activa qui posi en marxasinó també en altres que puguin ser interessants els canvis necessaris per millorar la societat. L’as-per aconseguir un món habitable per a tothom. sociació ofereix formació, amb cursos, tallers i col- loquis, i proporciona també diverses oportunitatsPer a nova tan important és desenvolupar i acollir d’aprenentatge pràctic als seus col·laboradors.noves iniciatives com posar en pràctica i generalit-zar aquelles innovacions socials que ja existeixen. Hi ha moltes maneres d’activar-se amb nova iAquest seria el cas, per exemple, del programa formar part d’aquesta ciutadania activa. Es potde Noviolència Activa de l’associació, que recu- col·laborar en els programes, es pot proposar unapera, refà i estén a diversos països el concepte de iniciativa socialment innovadora perquè des deresistència no violenta sorgit a la Índia de la mà l’associació li donem assessorament i suport, es potde Mahatma Gandhi a principis del segle XX. Els col·laborar amb una aportació econòmica o bé sen-projectes del programa es desenvolupen sobretot zillament mantenint-se informat rebent els butlle-a Palestina i Iraq. tins que enviem periòdicament. A l’apartat Activa’t del web www.nova.cat es pot omplir un formulariEl programa d’Alternatives al Sistema engloba per activar-se amb nova.propostes i accions que plantegen altres formesd’entendre els models d’organització política, eco- Orígensnòmica, financera, social, comunicativa, educativa L’associació va ser fundada l’any 1999 però reculli mediambiental, entre d’altres. El principal projec- el bagatge de més de 40 anys d’experiència del seute que s’hi està desenvolupant en aquests moments equip impulsor en qüestions relacionades amb laés el Consens de Barcelona d’alternatives intercul- innovació social i la transformació noviolenta deturals a la globalització neoliberal. conflictes. La seva trajectòria s’inicia durant la dic-Pel que fa al programa de Participació i Transpa- tadura a l’estat espanyol, en el moment en què partrència, nova crea, recull i desenvolupa mètodes de l’equip que avui constitueix nova va aplicar unaque facilitin processos participatius de qualitat en estratègia noviolenta per aconseguir el dret a l’ob- jecció de consciència al servei militar. 13
  • 14. Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades P REMI NOBEL DE LA PAU. D’ençà el nai- dels alumnes, és la grisor de la mentalitat dels que xement del premi Nobel de la Pau l’any volen fer foc, ara amb la llengua, aprofitant que hi 1901, només onze dones havien rebut el ha tanta brasa encesa. Maria·Josep Hernàndez guardó. Enguany, són tres dones les que el comparteixen. Ellen Johnson Sirlea, primera dona elegida cap d’Estat del continent africà en T unes eleccions democràtiques; Leymah Gbowee, RIANGLE ROSA. Passen tantes coses, i activista de Libèria que va contribuir a acabar amb greus, que ja se me n’havia anat del cap la guerra civil del seu país i que va permetre a les la polèmica per l’oportunitat o inoportu- dones de tots els grups ètnics i religiosos partici- nitat d’un monument que havia d’anar a par en les eleccions; i Tawakkul Karman, lluitadora la plaça de la Sagrada Família de Barcelona; però pels drets de les dones, per la democràcia i la pau vet aquí que no fa gaires dies passejant pel Parc de al Iemen, i líder del grup Periodistes sense Cade- la Ciutadella, sense buscar-lo, em vaig trobar plan- nes. Crec que la lluita compromesa en circumstàn- tat davant d’aquest monument, senzill i sobri: una cies extremes és difícil per a homes i dones, però la làpida triangular a terra de color rosa –el triangle lluita de les dones té l’agreujant de ser silenciada, rosa identificava els homes homosexuals als camps tant quan la dona venç i assoleix un objectiu, com nazis– amb una inscripció recordant les persones quan esdevé víctima, sovint en circumstàncies ter- homosexuals i transsexuals que han estat persegui- ribles. Me n’alegro d’aquest Nobel de la Pau i crec des pel fet de ser-ho. Quina tristor! I quin gest més que és un punt de llum, perquè la dona ha de ser semblant als de Jesús no hauria estat acollir aquest clau en la transformació d’aquest món violent i in- monument al costat de la Sagrada Família! Ben mi- just. Maria·Josep Hernàndez rat, potser la senzillesa d’aquell triangle hauria fet ombra a tanta grandiositat, qui sap si poc cristiana, d’aquest temple. Per allò que adorarem el Pare en Esperit i en veritat i no en temples ni muntanyes. I MMERSIÓ LINGÜISTICA. Caldria blindar Josep Pascual l’Educació per salvar-la de paranoies políti- ques i escoltar, per damunt de tot, què diuen els mestres després de 30 anys d’una bona L experiència de convivència i aprenentatge. Però la ES ONGD QÜESTIONADES. D’un política té l’habilitat de provocar problemes allà temps ençà s’estant publicant articles, lli- on no n’hi ha, i també d’aconseguir rendibilitat en bres i reportatges que posen en qüestió vots allà on sembren odi i discòrdia. Fa un dies, el treball de cooperació de les ONGD, les parlant amb alguns pares i mares, me n’adonava Organitzacions No Governamentals per al Desen- que al final seran pares catalanoparlants els que volupament. Les conclusions de “no serveix per acabaran defensant la segregació a les aules. Exem- a res” o “ha estat contraproduent” es justifiquen ple real: escola pública amb aules on només dos afirmant que la pobresa no s’ha eradicat d’aquells o tres infants de 28 tenen el català de llengua ma- indrets, que “l’ajut” ha creat més dependència, terna, i amb aules on conviuen fins a 18 naciona- etc… Preguntem-nos: per què aquestes desqualifi- litats d’origen diferents. Imagineu-vos pares cata- cacions envers la cooperació al Sud? Curiosament lanoparlants dient: “Endavant amb la segregació. apareixen en aquests moments de retallades pres- De les escoles del meu poble... ¿quantes n’omplim supostàries de les entitats públiques… i de veus amb catalanoparlants? Una? Doncs fem-ho: per fi que reclamen atenció prioritària a les necessitats els nostres fills deixaran de ser ells els que s’han de la gent del nostre país. Coincidència? Campa- d’integrar!” I, ironies del destí, llavors aquests nya encoberta? Coartada personal i col·lectiva? Si polítics segregacionistes, quan vegin que els seus els arguments que s’empren en aquestes publica- fills i els fills de la immigració s’aglutinen a la resta cions s’apliquessin a les entitats socials que actuen d’escoles, mentre queden els catalanoparlants en a les nostres ciutats, podriem dir: “No cal que aju- una sola (amb alguna excepció de nouvinguts que deu la gent gran car no esdevindran mai autosufi- optin pel català), potser acabaran, ves per on, vo-14 lent que els seus fills vagin a l’escola en català. I el problema a l’escola mai ha estat el color de la pell cients…”, “atendre els que viuen al carrer no ha so- lucionat el problema puix cada dia n’hi ha més..”,
  • 15. “fins que ells no prenguin consciència i es revoltin que les families donen el 10% dels ingressos a lacontinuarà la seva dependència…”. Oi que aques- comunitat i que el grup, com a tal, no té cap pro-tes afirmacions ens semblarien uns veritables dis- pietat (casa, església, residència). En tot cas (si elsbarats? Certament que hi ha errades, paternalismes hi arriba) el cedeixen al bisbat corresponent. Pensoi, fins i tot, estafes en el que s’ha batejat com “ajut al que això és un exemple de llibertat (sobre “pedres”,desenvolupament”, però utilitzar-los com a excusa que lliguen) i de comunitat de bens. I també penso,o argument per a desqualificar-ho tot resulta, com en contrast, el que costa en alguns moviments cris-a mínim, dubtós i simplista; i en alguns casos, sim- tians augmentar les quotes (molt inferiors al 10%plement cínic. És cert que el cercle “infernal” de dels ingressos de cada militant)… i que la revisióla pobresa costa molt de superar a tot arreu (dues, de vida sobre l’economia personal sigui un tematres generacions?) i que en un sistema que genera tabú en molts equips… ! Jesús Lanaopobresa i marginació el lluitar contra aquestes xa-cres pot semblar una tasca promoteica…; tanma-teix ¿no ha estat aquesta la tasca d’innombrables Tlluitadors (coneguts i anònims) que han aconseguit ENIM UN TEMPS. Aquell text de l’Ecle-una millora de les condicions de vida de col·lectius siastès, reconvertit en cançó folk, ressonai pobles al llarg de la història? Jesús Lanao aquests darrers temps dins meu, suposo que arran d’un seguit de vivències inten- ses que han vingut encadenades. “Tenim un temps breu, breu, breu, i un camí llarg... cada cosa té elI MPOSTOS I RESTITUCIÓ. De la carta de J.I. seu temps i passa de llarg”. Es curiós que d’una González Faus adreçada a Duran Lleida (que cosa tan senzilla en siguem tots tan conscients i podeu trobar al bloc de Cristianisme i Justí- inconscients alhora. Vull dir que la nostra raó sap cia), una part de la qual parla de la propietat, perfectament que més enllà del que nosaltres de-de l’acumulació de béns, i de com s’haurien de mi- cidim, la nostra vida en qualsevol moment es potrar aquestes realitats amb uns ulls cristians: «Per fondre. Però avancem inconscientment pels nostresal cristianisme, el dret primari és que els béns de dies, com si això no pogués passar, amb aquellala terra estan destinats a tots els éssers humans. I incongruència i prepotència que tot sovint carac-la propietat privada no és més que un dret secun- teritza l’espècie humana. Només quan vivim el do-dari, positiu, que solament vigeix com a mitjà de lor d’una mort propera i estimada, o l’experiènciarealització de l’anterior i en la mesura que ajudi a sotragant de veure en risc seriós la vida pròpia ocomplir aquesta destinació universal; i que desa- la d’algú que estimem, recordem el que bé sap lapareix com a dret quan impedeix el fi primari dels raó: pengem d’un fil. Aquesta consciència, viscu-béns de la terra. D’aquí s’ha seguit sempre que tot da amb autenticitat, ens pot fer valorar cada gest,aquell qui posseeix clarament més del que necessi- cada paraula, cada moment, cada mirada tendra,ta està posseint quelcom que no és seu i està obligat cada acció i, sobretot, tots i cadascun dels senti-a tornar-ho. [...] L’almoina no és un acte de caritat ments d’amor. L’amor, quina energia més forta persinó de restitució...». En aquests temps de crisi, que viure, més única per combatre tota desesperançaagreugen les grans desigualtats, hauríem de trobar i més transformadora, quan neix del nostre dinsmaneres senzilles d’anunciar i anunciar-nos, dins més profund i brolla cap enfora. Aquesta energiai fora de l’Església, aquest missatge cristià. Josep contagiosa, que potser és l’única essència de vidaPascual en la qual perdurarem, sempre la descobrirem en noves formes perquè mai la coneixem del tot. Da- vant de tot això, és bonic sentir-se com un infant,Q amb la neta capacitat de descobrir-ho tot de nou... UAN LA COMUNITAT PASSA PER Maria·Josep Hernàndez LA BUTXACA… Des que vaig conéi- xer alguna família de les comunitats del “Nou Camí Catecumenal” (de malnom“els kikos”) em va sorprendre molt positivament el “Cplanteig econòmic que practicaven de la comunitat REURE” EN L’HOMEOPATIA?de béns, inspirada en el text dels Fets dels Apòstols Darrerament s’organitzà una “pro-(4,32-35) que diu que en aquella primera comuni- testa” contra l’homeopatia. Un diatat cristiana “ningú no passava necessitat…” pel concret, a la mateixa hora, en di-fet que… els béns, posats en comú, es distribuïen verses capitals de l’estat espanyol, es concentrarensegons les necessitats de cadascú. Darrerament, en uns centenars de persones per a “protestar” contrales informacions aparegudes a la premsa sobre “elskikos”, també sortien els dos punts interessants: l’homeopatia, entenent que no és científica, ans un “muntatge” per a incauts, del qual s’aprofiten al- 15
  • 16. guns i, sobretot, els laboratoris que comercialit- tenim, perquè només es justifica per la fe. S’agra- zen productes absolutament inocus, a preus molt eixen la capacitat comunicativa, la naturalitat, la cars… Demostraven el “timo”, ingerint grans llibertat i l’obertura de la comunitat. No deuria quantitats d’aquests productes, per exemple, ser fàcil. I el respecte de l’Albert Om. Sens dubte d’un que s’utilitza com a tranquil·lizant, se’n pre- resulta refrescant i molt poc habitual sentir par- nien a dojo… i no s’adormien. Regularment van lar en positiu de l’Església, sense debats estèrils. sortint en els mitjans de comunicació comentaris Mercè Solé i notícies en la línia del qüestionament i despres- tigi de l’homeopatia, a voltes confonent diverses teràpies i sistemes, posant-ho tot al mateix sac. D’altra banda, és freqüent la pregunta: tú hi creus en l’homeopatia? La meva resposta és sempre la mateixa: no és qüestió de “fe” sinó de ciència, que es demostra pels resultats. Si aconsegueix guarir la malaltia o moderar els seus efectes, benvingu- da sigui. Sobretot perquè no produeix cap efecte secundari… Tanmateix les seves limitacions estan clares, com a tota medicina. El que passa és que parteix d’uns principis diferents a la medicina or- ganicista. Però a més, dues dades importants: 1) A l’Índia els estudis de medicina es poden fer L en una o altra branca i duren set anys (l’home- opatia també). I no crec que puguem posar en ’ESGLéSIA I ELS IMMIGRANTS. dubte la serietat científica de les universitats Crec que hem de celebrar un parell d’ini- indies. ciatives eclesials recents. Una, la pancar- ta penjada des del campanar més alt de 2) L’homeopatia ja fa temps que s’està utilizant Santa Coloma Gramenet amb la inscripció “Era al nostre país en criatures i, més recentment, foraster i em vau acollir”. Especialment ben tro- en animals (per part de veterinaris que han bat en un context enrarit per la crisi i per l’incre- descobert les seves virtuts). En ambdós casos ment d’actituds xenòfobes entre alguns partits en no crec que es pugui parlar d’autosuggestió. general i Plataforma per Catalunya en particular. Però, en tot cas, està comprovat abastament, Aquest estiu vaig conèixer una altra iniciativa que la sugestió és una força molt important en també interessant. Va ser en una parròquia ita- els processos de guarició… Jesús Lanao liana, de Verona. Hi havia una guia ben editada per la Delegació de Pastoral Social, presentada pel bisbe de la diòcesi, el títol de la qual afirmava sense embuts: “A l’Església de Verona ningú no P ARLAR DE LA FE SENSE EM- és estranger”. Crec que en els temps que corren BUTS. De les moltes coses (favorables, és important anar afirmant això una vegada i una des del meu punt de vista) que es poden altra. M’ho comentava una persona no creient dir del programa “El convidat” d’Al- que va prendre part en una taula rodona sobre bert Om sobre la Teresa Forcades i la comunitat la crisi organitzada pel bisbat de Sant Feliu, on de monges del monestir de Sant Benet de Mont- es van presentar diversos projectes destinats a serrat, emès el 26 de setembre passat, en voldria immigrants dels especialment mal vistos: els que remarcar una: es va parlar de la qüestió religio- han estat a la presó, els que estan malalts, els jo- sa per si mateixa, sense necessitat de justificar la ves que arriben sols... Poques institucions políti- fe amb obres socials, posant l’accent en la vida ques gosarien fer públics aquests projectes sense monàstica tal qual, que potser, amb permís dels témer pels vots. M’alegra que l’Església s’hi com- monjos i monges, és de les coses més “rares” que prometi sense por. Mercè Solé Potser el treball dignifiqui l’home. No ho sé.El retall Però indiscutiblement, el cansa. Joan Fuster