Edificis modernistes de Palma

1. MODERNISME A PALMA
Educació Plàstica, visual i audiovisual
4t ESO
1

2. Modernisme: Aspectes generals.
● Europa a finals del segle XIX.
● Ruptura amb els estils dominants.
● Es desenvolupa en tres ciutats principalment:
- Brussel·les
- Viena
- Barcelona.
● Inspiració en la naturalesa.
● Tendència a l’ús d’imatges femenines.
● Preferència de l’ornamentació curvilínia.
● Gran preocupació per fusionar la vida quotidiana amb l’art.
● Recuperació dels oficis artesans.
2

3. Itinerari:
1. Cercle mallorquí (Parlament)
2. Can Corbella
3. Caixa d’estalvis i mont de pietat de Balears
4. Can Barceló
5. Casa de les mitges - Taller de Forteza Rei
6. Merceria Còlon
7. Can Forteza Rei
8. Magatzems el Àguila
9. Gran Hotel
10.Forn des Teatre
11.Can Casasayes i Pensió Menorquina
3

4. Introducció
● L’inici del present segle suposa l’arribada a Mallorca d’un corrent artístic procedent de Catalunya, el
modernisme. De la mà d’arquitectes catalans com Gaudí o Domènech Montaner i d’altres locals, es
crearen innovadors edificis dins la ciutat.
● El modernisme mallorquí té clara influència catalana, en no existir aquí una alta burgesia com en
Catalunya. Cronològicament coincideix amb l’inici del turisme, cosa que fa necessari la construcció
de nous edificis i s’incrementen les relacions amb la península.
● A Mallorca el modernisme es dóna sobretot en Palma i els voltants. També en Lluc i en Sóller.
● Palma estava envoltada per murades i se’n comença a xerrar de enderrocar-les per poder engrandir
la ciutat. En 1902, Alfons XIII va donar el seu permís per ensorrar-les amb la condició que hi hagués
una planificació urbanística que acollís els barris perifèrics.
4

5. ● Lluís Domènech i Montaner (1850-1923) Antoni Gaudí i Cornet (1852-1926) La
introducció del modernisme a Mallorca es degué a la presència de figures tan
representatives del modernisme català com Antoni Gaudí i Cornet i, també, Lluís
Domènech i Montaner, entre d'altres, els quals es varen traslladar a l'illa per realitzar-hi
algun encàrrec.
● La majoria d'obres modernistes es va fer a càrrec de la iniciativa privada, impulsada per la
nova burgesia mallorquina, la qual, a començaments del segle XX, es va veure enriquida
gràcies al comerç, la indústria i l'emigració. La generació d'arquitectes locals va adoptar el
nou estil i deixà la seva empremta a un conjunt d'edificis destinats a la vida social, l'àmbit
privat i el món comercial i industrial.
5
Arquitectes: Lluís Domènech i Montaner (1850-1923)
Antoni Gaudí i Cornet (1852-1926)

6. CERCLE MALLORQUÍ
● L’antic Cercle Mallorquí, en el carrer Conqueridor, va ser reformat en
1913 per Miquel Madorell i Rius en llenguatge modernista.
● L’edifici està dividit en tres cossos. La reforma va afectar a la fesomia
inicial, perquè va augmentar el volum i va ocupar una planta més. La
façana és simètrica i l’ornamentació modernista es situa, principalment,
entorn a les obertures, en els capitells i en els fusts de les columnes i
està inspirada en motius florals.
6

7. ● La façana té una estructura de tres plantes que s’articula a partir d’un eix de simetria marcat per
l’accés principal, la balconada central i l’arc superior. Aquest arc sobresurt de la balustrada de
coronament i emmarca un escut de mallorca i es troba envoltat de decoració vegetal i les letres de
Circulo Mallorquín.
● La decoració modernista es concentra a les portes, les finestres i les columnes (que presenten
capitells ornamentals amb flors).
7

8. CAN CORBELLA
Nicolau Lliteres (mestre d’obres)
● Es troba entre la plaça de Cort i el xamfrà amb Jaume
II. Edifici plurifamiliar de 5 plantes (planta baixa i
quatre pisos).
● Es una construcció de caràcter mudèjar d’acord amb
les modes historicistes de finals del XIX.
● Es obra de Nicolau lliteres.
● La planta baixa està destinada al comerç i presenta
arcs de fusta de colors.
● La resta de plantes presenten finestres separades per
columnes de ferro ornamentades de fusta. A més, la
casa està dotada d’una torre octogonal d’estil àrab.
8

9. ● Els arcs són lobulats. En la part inferior, els arcs són de
ferradura.
● La resta de plantes presenten finestres separades per
columnes de ferro ornamentades de fusta. A més, la casa
està dotada d’una torre d’estil àrab. Els arcs són lobulats.
En la part inferior, els arcs són de ferradura.
● Destaquen els plafons decoratius de la planta baixa que
representen les arts plàstiques.
9

10. CAIXA D’ESTALVIS
● És un edifici bastant sobri. Els murs són de càrrega, però utilitza el ferro
en la part superior i el deixa a la vista. Té tres plantes. La façana és
simètrica.
● Edifici projectat per Gaspar Bennàzar i construït entre 1904 i 1906,
mostra un estil a cavall entre el modernisme i l’historicisme.
● La plasticitat de la seva façana, rematada per una teulada corba de
teules vermelles, el tractament de les superfícies de pedra, els forjats
en ferro, els motius antropomòrfics en el cos central i el coronament de
l’edifici, així com l’escut central que simbolitza les Balears entrellaçades
entre la boca d’un lleó, les fulles de palmera i el rata-pinyada, són els
detalls més destacats.
10

11. CAN BARCELÓ
● Habitatge plurifamiliar de quatre plantes
rematat per un terrat amb balaustrada.
● El projecte, de Bartomeu Ferrà, es va
executar entre 1901 i 1904.
● Destaquen els detalls ornamentals
vegetals i zoomòrfics, ferro forjat i
ceràmica.
11

12. ● La façana presenta un sistema de finestres geminades i dobles
amb espectaculars composicions ceràmiques, producció de La
mRoqueta (1897-1918), atribuïts a Vicenç Llorens i que
representen estilitzades al·legories de les arts, de l’artesania i
l’economia.
● S’han de destacar també les mènsules de papallones sobre les
finestres.
12

13. CASA DE LES MITGES O
TALLER DE FORTEZA REY
● Forteza Rei fou un argenter molt
vinculat al moviment modernista,
impressionat per les idees de Gaudí.
● Va dissenyar una reforma decorativa
de la façana del seu taller, que ocupa
una illeta de petites dimensions, l’any
1906.
● Es tracta d’un edifici amb
incrustacions de ceràmica, al pur estil
gaudinià. Les balconades són molt
originals, amb forma d’angle tancat
amb persianes.
13

14. CAN FORTEZA REY
● Es troba en la plaça Marquès del Palmer, encreuament amb el
carrer Monges.
● Era propietat d’un joier que va fer el projecte de la seva pròpia
casa, però segurament assessorat per algun arquitecte, donat que
ell no tenia coneixements tècnics. Però el disseny de la façana és
totalment seu. Forteza Rey com a joier també va dissenyar joies
d’estètica modernista. És una vivenda plurifamiliar amb molts
d’elements modernistes.
14

15. ● La part superior està decorada amb un trencadís. Conté,
també, distints tipus d’arcs: conopials, de ferradura,
mixtilinis…
● Destaca el relleu de l’home amb la boca oberta flanquejat
per dos dracs alats, i del que es desconeix el significat,
situat en el mirador del segon pis.
15
● Es creu que Gaudí va col·laborar en el disseny. Aquest
edifici és veïnat d’un altre modernista, els magatzems
l’Àguila.
● És un edifici estret de planta baixa i quatre altures. En la
façana el maó està a la vista i està decorada amb plafons o
plaques de ceràmica, que la cobreixen donant la sensació
de rugositat. La forma dels balcons és triangular.

16. L’ÀGUILA O MAGATZEMS ÀGUILA
Gaspar Bennàzar i Jaume Aleñar
● Edifici construït el 1908, fou projectat per Gaspar Bennàzar i Jaume
Aleñar, i està majorment influenciat pel modernisme austríac
(Secessionisme de tendència vienesa). Això es pot comprovar per
l'estètica més aviat geomètrica de les figures de la façana.
● Es troba al carrer Colom, al costat d'un altre edifici modernista: la
casa Forteza-Rey.
● Els materials emprats per la construcció de la façana són, entre
d'altres, el ferro forjat (estructura) i la ceràmica policromada de
La Roqueta (decoració). Ambdós materials són molt emblemàtics
del corrent modernista ja que l'un era símbol de la Revolució
Industrial i l'altre es considera un element molt representatiu de la
decoració arquitectònica de llavors i, a més, era la base per
realitzar una de les tècniques més identitàries del modernisme: el
“trencadís”.
16

17. ● És l’edifici on per primera vegada es va utilitzar el ferro com element estructurador, així com per a la
decoració, així, el ferro permet la instal·lació de grans vitralls.
● L'edifici consta de tres pisos i planta baixa. A tots els pisos de la façana hi predomina el vidre: hi ha
tres obertures (dues petites als laterals i una més gran al centre), que van des del sostre fins el terra
de cada planta.
● Utilitza principalment una estructura metàl·lica. Al primer i el segon pis aquests finestrals estan
separats per sis columnes de ferro (tres a cada banda) i ambdós pisos tenen una balconada de
ferro amb una barana també de ferro i de formes ondulades, que produeixen dinamisme. El tercer
pis ja no hi ha tant de ferro: tan sols en trobam a les baranes i a l'estructura dels finestrals.
17

18. ● El finestral central, més gran que els altres, està emmarcat dins un arc de mig punt fet de marès. Al
timpà d'aquest arc hi ha un vitrall decorat amb “trencadís” i motius vegetals i florals inspirat en
l’estació de metro de Karlplatz a Viena, projecte d’ Otto Wagner (màxim exponent del modernisme
arquitectònic vienès).
● Als laterals de l'arc hi ha ornamentacions vegetals. La decoració dels laterals és policroma amb
maons vermells que alternen amb verds i blancs. Finalment, com a coronament de l'edifici en
sobresurten dos pilars acabats amb motius de ferro.
● Finalment, com a coronament de l'edifici en sobresurten dos pilars acabats amb motius de ferro.
● Al llarg dels anys ha mantingut el seu ús comercial. En el seus inicis eren uns grans magatzems i,
actualment, a la planta baixa s'hi troba una sabateria.
18

19. GRAN HOTEL, Palma 1903
● Situat en el número 7 de la palmesana Plaça Weyler, el Gran
Hotel és un establiment de luxe, que fou precursor del turisme en
Mallorca.
● Obra arquitectònica realitzada per l’arquitecte català Lluís
Domènech i Montaner i acabada el 1903. La direcció d’obres es
va encarregar a Jaume Aleñar. L’impulsor fou Palmer, un
emigrant que havia fet fortuna i havia tornat a Mallorca. Va
considerar que ja que començava el turisme era necessari un
hotel de categoria.
● El Gran Hotel és de planta octogonal, totes les seves habitacions
donen a l’exterior, cosa que garanteix una estupenda
il·luminació.
19

20. ● El vessant modernista català del Gran Hotel, recull elements
del naturalisme d’inspiració vegetal i animal.
● La façana està ricament ornamentada amb elements
escultòrics i ceràmica.
● Destaquen les vidrieres, l’ús del ferro i, a més, va dotar l’edifici
dels darrers avenços del moment (electricitat i elevador).
● La decoració és floral, zoomorfa i humana.
● Són característiques les seves balconades circulars i la
ceràmica de la Roqueta en els plafons de mosaic.
20

21. Durant el franquisme va estar molt abandonat. La Caixa el va
comprar i reformar. La reforma recent ha recuperat la façana i ha
alterat l’espai interior per adequar-lo a les funcions pròpies d’un
centre cultural i d’exposicions, perquè actualment s’ha reconvertit
en el centre cultural, seu de la Fundació la Caixa.
Representa una de les mostres més importants del esquitxos del
modernisme català a l’Illa de Mallorca, així com és un referent de
la industria turística balear.
21

22. FORN DES TEATRE
● Ubicat en al plaça Weyler, número 9.
● El Forn del Teatre va ser creat al segle XIX, però la
seva façana va ser reformada el 1916, seguint el
corrent modernista de l'època, per això és considerat
un exemple de modernisme de començament de
segle.
● El conjunt plàstic del Forn del Teatre presenta una
sèrie de panells de fusta amb decoració, que
emmarquen la porta d’entrada i les finestres, on es
combinen els elements epigràfics, les línies
ondulades o sinuoses, i els motius vegetals i florals
ondulants en els laterals.
22

23. ● Hi destaca la decoració zoomorfa: un àguila i un
drac central, alat i de ferro forjat, que estan en la
línia de l’Art Nouveau.
23
● Actualment el Forn des Teatre està llogat per Tomeu
Arbona, creador del Fornet de la Soca, especialitzat en
productes fets amb receptes tradicionals mallorquines.

24. CAN CASASAYES I PENSIÓ MALLORQUINA
● Aquestes dues construccions es troben en un lateral de la plaça Mercat (abans Santa
Catalina Thomàs), pràcticament davant el Gran Hotel. Duen el nom del seu propietari i
promotor que va fer construir aquests dos edificis modernistes molt semblants, pràcticament
són idèntics separats pel carrer Santa Cèlia; el de l’esquerra s’anomena Can Casasayes
(vivenda pels propietaris) i el de la dreta s’anomena Pensió Menorquina.
24

25. ● Els edificis es varen construir amb un any de
diferència, entre 1908-1911; l’any 1908
començà Can Casasayes (destinat a casa de
pisos) i la Pensió La Menorquina (el de la
dreta), en 1909. Estava previst unir-los
mitjançant un arc (com una espècie de pont)
per a passar d’un edifici a l’altre, però finalment
no es va acabar de fer, perquè el govern ho
denegà.
● L’edifici té gran influència de Gaudí, sembla que
l’arquitecte fou alumne seu, això es nota als
seus arcs parabòlics i el fet de les parets
corbes, a més, les balconades semblen un
antifaç o una papallona, la barana està feta de
ferro i recorda a la de la casa Batlló o Milà de
Gaudí.
25

26. ● Les dues cases destaquen pels motius ornamentals geomètrics i per l’ondulació dels
plans de les façanes, que afecten, fins i tot, a la curvatura de les persianes, ja que les
persianes estan fetes exclusivament per a aquestes finestres, així s’hagueren de
doblegar, una per una, i pel que fa a la decoració, no és abundant, tot i que es poden
observar fulles d’acant i papallones als capitells i als balcons. A un dels dos edificis es
poden observar les inicials del propietari a la façana (JCC).
26
● Les balustrades i ferro forjat dels
balcons presenten representacions
de falgueres, acants i papallones.