IV Jornada Tabac i Salut Mental

1. GRUPS FOCALS
un apropament
qualitatiu…
…o com trobar el camí per a
sensibilitzar als professionals
Grup de treball:.M.Ballbe, M.Contel,
I.Feria,F.Fonseca,S.Mondon

2. La història…
 Sóm un grup de treball que es troba i fa feina
des del febrer de 2013.
 El nostre objecte de treball és la sensibilització
dels professionals de la Salut Mental.
 Calia trobar un mètode d’abordatge i
d’investigació.
 Es decideix fer un estudi qualitatiu utilitzant la
tècnica del grup focal.
 Per aconseguir arribar a la impressió
subjectiva.
 La impressió objectiva ens la dóna la
bibliografia.

3. L’objecte dels abordatges qualitatius és la
comprensió de la realitat complexa i subjectiva
del professional o del pacient.
Aquesta tècnica permet identificar problemes
comuns experimentats per la majoria dels
participants.
I es decideix aquest format perquè estem tractant
amb les creences, els mites , les actituds i la
sensibilització dels professionals i aquest tipus
d’ abordatge és altament sensible a la seva
detecció.

5. Objectiu de l’estudi
 Conèixer les actituds, les percepcions, les
vivències, les barreres, les resistències i les
dificultats dels professionals per l’abordatge del
tabaquisme en l’àmbit hospitalari de salut
mental. (categories principals)
 Es pretén identificar perquè els professionals
estan poc sensibilitzats davant d’aquest tema.
 La tècnica de consens són les tècniques
concretes per augmentar la sensibilització

6. Què és un grup focal (grups de
discusió o focus group)
 Introduït per Merton i els seus col·laboradors a
principis del segle XX. És la tècnica més
utilitzada pels professionals de la salut per a
realitzar estudis qualitatius.
 Inicialment i encara ara molt utilitzats en estudis
de mercat. Investigació social.
 Simulen un reproducció teatral de la realitat en
condicions més o menys controlades.
 Alguns autors suggereixen que hauria de ser
una tècnica complementària a altres tècniques
d’avaluació.

7. Metodologia
 L‘enfocament es basa en el paradigma de la
teoria fonamentada que permet construir
conceptes a partir de les observacions dels
investigadors (Glaser i Strauss 1967)
 La teoria fonamentada utilitza:
 El mostreig teòric fins la saturació de les
categories: quan amb els grups ja no
s’obtenen dades noves.
 El mètode comparatiu constant, per codificar i
analitzar les dades.
 Per a a la categorització i codificació de les
dades s’utilitzarà el software AtlasTi o NVivo.

8.  Una fase de preparació: composició del grup i
nombre de grups. Cal tenir en compte dos
criteris:
 la heterogeneïtat: dimensions intragrupal i
intergrupal.
 Cal que hi hagi compatibilitat comunicativa.
 Factors a tenir en compte:
 Gènere
 Edat/generació
 Status laboral
 Ideologia relacionada amb l’estudi.
 els recursos disponibles: temps i diners.

9.  Treballar com es contacta amb els participants.
 Cal que el grup no estigui “contaminat”.
 Millor que no es coneguin o es coneguin poc.
 Incentivació a la participació: recordatoris i
detall
 El local: lloc agradable,al voltant d’una taula…
 L’inici de la reunio.
 El desenvolupament de la reunió.

10.  El moderador marca el ritme i el to de la
reunió, explica els objectius, agraeix la
presència, introdueix el tema i recorda la
confidencialitat. Cal que provoqui el desig de
discutir.
 Pot tenir unes preguntes obertes preparades
per poder orientar i explorar les àrees
d’interès de l’estudi.

11. Format dels grups
 6/10 professionals
 Temps:1,15-1,30 h.
 Una moderadora
 2 observadores de la comunicació no verbal.
 Gravació i posterior transcripció (amb permís dels
assistents i compromís de retorn)
 Els participants participen de forma voluntària i firmen
consentiment informat i un petit qüestionari.
 Es preserven els principis de confidencialitat i anonimat.
 No hi ha remuneració econòmica però si simbòlica en
forma de pastes,cafè i un detall.

12. En la nostra experiència…
(octubre 2015)
 Es realitzen tres grups:
 Un de professionals de SM de l’àmbit clínic
 Un de professionals de SM de l’àmbit de la
gestió
 I el darrer de professionals de SM dels dos
àmbits.

13.  Total persones convidades a participar (enviament
de carta): 55
 Persones que varen participar: 24
 Persones que van rebutjar des d’un principi: 7
 Persones que mai van contestar: 14
 Persones que no podien assistir: 5
 Persones confirmades que no es van presentar
al grup: 5
Dades quantitatives

14. Dades quantitatives
 Total assistents: 24
 Assistents al primer grup: 6
 Assistents al segon grup: 5
 Assistents al tercer grup: 13
De l’ambit de la salut mental hospitalària catalana,
citats de forma oberta i voluntària (mitjançant una
carta) i repartits en tres grups focals realitzats
durant tres dilluns consecutius del mes d’octubre
de 2015.

15. Descripció participants grups
N= 24
Grups:
. Grup 1: 6 (25%)
. Grup 2: 5 (20,8%)
. Grup 3: 13 (54,2%)
Sexe:
. Dones: 17 (70,8%)
Edat:
. 30-60 anys (47 )
Anys experiència laboral:
. 21 anys (6-35 )
Tots els participants: en la
categoria de “molt o mig
motivats”, un sol participant
catalogat de poc motivat…la
resta mig o poc motivats no
contesten o no venen…

16. Descripció participants grups
 Professió:
. Psiquiatria: 11 (45,8%)
. Infermeria: 8 (33,3%)
. Psicologia: 4 (16,7%)
. Ter. Ocupacional: 1 (4,2%)
Tipus de Centre:
. Públic: 17 (70,8%)
. Concertat: 7 (29,2%)
Tipus de Servei:
. Aguts/Detox/UPD: 14 (58,3%)
. Hospital de Dia: 5 (20,8%)
. Subaguts/MiLLe: 1 (4,2%)
. Ambulatori: 1 (4,2%)
. Combinacions: 3 (12,5%)

17. Descripció participants grups
 Clínic vs. Gestió:
. Clínic: 17 (70,8%)
. Gestió: 6 (25%)
. Clínic i Gestió: 1 (4,2%)
Aborda el tabac:
. Habitualment: 10 (41,7%)
. De vegades: 9 (37,5%)
. Sempre: 4 (16,7%)
. Rarament: 1 (4,2%)
Formació en tabac:
. Sí: 17 (70,8%)
. No: 7 (29,2%)
Fumador/a:
. Mai fumador: 12 (50%)
. Ex-fumador: 9 (37,5%)
. Fumador: 3 (12,5%)

18. Les vivències dels professionals…
 Per la recaptació:
 malgrat haver pensat i haver-hi (potencialment) molts
professionals; a l’hora de concretar: dificultats!
 complexa, frustrant de vegades: cartes , trucades….
 serveix força la coneixença i el “tu a tu”!
 Més fàcils de convèncer els més motivats!
 El primer grup, el primer dia, la primera
estona….ambient fred i “despistat”, costa arrencar, a les
primeres a nosaltres!.feia mesos que esperàvem aquell
moment!
 I poc a poc el grup es va implicant ( en paral·lelisme
amb el que ha passat amb el tabaquisme!)
 La gent molt oberta, discurs molt ric i entusiasta.
 Aportació de molta “experiència”.

19. Les vivències dels participants…
 En els grups hi ha pocs silencis i molta reflexió, la qual
expliciten.
 S’impliquen força a nivell verbal i no verbal.
 Dilemes i discrepàncies: sobret tot quan es coneixen
 Autocrítica i heterocrítica
 Diferències entre clínics i gestors: uns responsabilitzen
als altres i els altres no se senten al·ludits.
 Creuen que hi ha hagut una transformació progressiva
d’ells mateixos i una major sensibilitat.
 Hi ha interès en la formació.
 Agraïment per obrir espai per pensar i repensar.
 Se’n van contents i molts d’ells han vingut contents,
disposats, compromesos i motivats.

20. Les preguntes del moderador
 Per què malgrat conèixer les evidències sobre tabac i
salut mental, els professionals no les posem en
pràctica?
 Que hauria de passar per tal que el tractament del
tabaquisme es considerés tan prioritari com el
tractament d’altres malalties?
 Que li cal a un professional per tal d’integrar
l’abordatge del tabac a la pràctica diària de la mateixa
forma que altres rutines?
 Imagineu que han passat 10 anys i esteu treballant en
una “unitat perfecta” que aplica totes les
recomanacions i evidències en quant al tractament del
tabaquisme. Com us sembla que es pot haver
aconseguit?

21. Les nostres categories principals són:
les resistències i els elements que faciliten:els
facilitadors…
(resultats preliminars)

22. Les categories principals (facilitador)
 No ha costat tant arribar fins aquí i ara ja hi som, com
seguim?”
El seu significat
 Evolució sociocultural, major sensibilització
Cita literal (verbatim)
 “Sóc exemple de transformació cap a ajudar a deixar de
fumar”
 Cal potenciar també l’empoderament del pacient
 Hasta ahora este tema nos ha preocupado, ahora
tenemos que ocuparnos, ya hemos hecho el cambio
cultural.

23. Les categories principals (facilitador)
 De la prohibició a l’ingrés i a la vivència com oportunitat
de salut
 Les mil oportunitats d’or dels sanitaris per intervenir: les
deixem passar?
El seu significat
 No prohibició sinó validació
 De vegades potser s’equivoca l’enfocament: primer cal
motivar.
Cita literal (verbatim)
L’actitud que tenim els professionals determina
l’evolució
 Els pacients s’adapten quan els professionals oferim
recolzament
 Darrera d’una cigarreta electrònica que s’utilitza hi ha
algú amb una preocupació pel tabac.

24. Les categories principals (facilitador)
 Molta feina feta amb continuïtat i des de prismes
diferents
El seu significat
 La implicació i recolzament institucional i també dels
caps immediats
 Cita literal (verbatin)
 Cal “anar a la una”
 La implicació és millorable
 Els caps estan sensibilitzats?
 Infermeria més rigidesa i els metges més permissius?

25.  “Ara no toca “: el pacient té mil fronts oberts,
pobre! ( i el professional també!)!
El seu significat
 No es percep com una prioritat a psiquiatria
 Percepció que tampoc és el moment a l’ingrés
Cita literal (verbatim)
El tabac: la “germaneta dels pobres”.
Els professionals d’addiccions potser són més
laxes amb les recaigudes i la norma?
Les categories principals (resistència)

26. Les categories principals (resistència)
El seu significat
El tabac: tema “maria” ,és el menors dels mals
del pacient
Baixa percepció de risc associat
Cita literal (verbatim)
Quan hi ha malaltia física, ja hi ha
argument!
El tabac és una addicció de les petites.
A urgències: “guerra de guerrilles”.

27. Les categories principals (resistència)
 Els permisos: una dificultat afegida!
El seu significat
 Manca de formació: poques eines!
 Considerar el tabac encara com a eina de socialització i
“terapèutica”
 Poca supervisió
Cita literal (verbatim)
El missatge social que ens arriba del tabac és
prohibicionisme pur: li diríem a un pacient que és
pagués el tractament de metadona?.
 El fumar et fa més home, més dona, és
relaxant,afavoreix la socialització i les connotacions
negatives són a mig/llarg termini

28. Cita literal …
No ens podem relaxar, hem de tirar
endavant, i hem d’aconseguir moltes
més coses. I a més a més d’una
manera objectiva, científica i rigorosa.

29. I la bibliografia que diu?
 El personal sol anticipar més problemes
relacionats amb la prohibició de no fumar
(Voci et al 2010)
 Augment de l’ansietat i l’estrès del pacient,
 Més alteracions de conducta
 Augment d’altes voluntàries.Ratschen et al (2009)
Ratschen et al (2009)

30. Els mites…
 El tabac s’ha utilitzat com a “eina terapèutica”
(Dickhens et al,2004; Lawn&Condon 2006)
 Existia la creença que fumar amb els pacients
millora la relació terapèutica (Ratschen et al, 2009)
 I el mite que la pacient de salut mental i
addiccions “no pot deixar de fumar”, malgrat que
els estudis demostren que aquests pacients
també estan motivats (Green&Clark 2005,Procahska
et al 2004; Siru 2009)

31. Resistències…
 En un estudi a Anglaterra, el personal de
salut mental presenta més oposició que el
personal de l’hospital general ( McNally et al ,
2006).
 En l’estudi de Lawn&Condon (2006), s’enquestava
a infermeres de salut mental i aquestes
justificaven l’ús del tabac basant-se en el dret a
l’autonomia del pacient

32.  Així i tot…
Les dues terceres parts estaven d’acord a
implementar les unitats sense fum
El personal que creia que la prohibició ajudaria
als pacients a deixar de fumar en general
estaven més a favor de la prohibició
completa.

33. A Austràlia (Wye et al 2010)
 Estudi que avaluava les actituds del personal i les
barreres per la implantació d’unitats sense fum, es
conclou que la majoria del personal opinava que
l’entorn sense fum milloraria la salut laboral, però
no la càrrega laboral ni faria la unitat més segura.
 Les principals barreres eren:
 Por a patir agressions
 El fet que la majoria de pacients continuarien
fumant després de l’ingrés
 La manca de formació

34. Els professionals que fumen…
 El personal fumador anticipa més
resistències i més l’estament d’infermeria.
(Voci et al 2010, McNally 2006 ).
 El personal fumador respecte al no fumador
en general té una actitud més negativa cap a
les prohibicions completes (Weinberger et al
2008;Dwyer et al 2009; Parks et al 009;Steiner et al 2009,
Ravara et al 2011; Hehir et al 2013, Ballbè 2015)

35. Ratschen et al 2009
 Estudi en 25 unitat d’hospitalització al Regne
Unit, es va detectar que només un 50% havia
rebut formació específica en tabaquisme. A
més els que no l’havien rebut estaven menys
motivats i no sentien com a responsabilitat seva
abordar aquesta qüestió durant l’ingrés.
 I els 40% de metges desconeixia les
interaccions del fum del tabac i la medicació
psiquiàtrica i a més tenien coneixements
erronis sobre els tractaments substitutius de
nicotina.

36. La manca de formació…
 Existeix poca formació (Green&Hawranik 2008, Ballbè
2012)
 El personal pregunta poc sobre el consum de
tabac, s’ofereix poc consell i poc tractament
(Tajima et al 2009, Ballbè 2012)
.

37. Conclusions
 Sembla que la impressió subjectiva (grup focal) i
l’objectiva (bibliografia) van en la mateixa línia.
 Cal fer informe final complet amb les
comentaris, resultats, conclusions i
recomanacions.
 per tenir identificades les barreres i les
resistències
 I dissenyar intervencions (tècniques de
consens).

38. Tècniques de consens
 Formació de Mediadors/Formadors
 Creació de grups multiprofessionals periòdics
per discutir i compartir en els diferents
contextos on es treballa: AP, hospitals…
 Valorar la realització de nous grups:
 amb persones fumadores
 amb professionals de les Unitats d’Infanto-
Juvenil
 …

39.  Ha calgut aprendre, endinsar-nos en un món
desconegut: el de l’avaluació qualitativa i en concret el
dels grups focals.
 Ha calgut recavar bibliografia, llegir, escriure el protocol,
consensuar, buscar…
 Ha calgut coordinar-nos, apropar-nos, improvisar, ser
flexibles.
 Hem acabat sent “més que un grup”! Estem
entusiasmades!!.
 Encara queda feina per fer i la seguirem fent
 Seguirem informant i compartint...