Treball teroria i sociologia

1. Treball Teoria i Sociologia de l’Esport Nivell II
Alumne: Lluís López Triola
Professor: Javier Perez
1

2. Introducció.
1) L’esport.
1.1 Definició.
1.2 L’esport: una necessitat bàsica.
2 ) L’agressivitat.
2.1 Definició.
2.2 L’agressivitat forma part de l’esport?
2.3 Agressivitat o violència.
2.4 Conducta en l’esport
3 ) Emocions
3.1 Definició.
3.2 Emocions vers la conducta: bones-dolentes
3.3 Com canalitzem les nostres emocions.
4) Exemple pràctic de l’agressivitat envers el rendiment.
5) Anàlisi dels resultats.
6) Conclusions.
7) Bibliografia.
2

3. Actualment hi ha una certa preocupació en la pràctica
esportiva. Està demostrat que les persones que
practiquen esport ho fan cada cop més per competir i
per ser millors que els altres encara que comporti
agressivitat.
L’esport està vinculat a paraules bèl·liques com atac,
defensa, … Els partits són enfrontaments/lluites, on
l’agressivitat està present en cada acció del joc. Els
jugadors constantment compateixen amb un sol
objectiu: guanyar, manifestant l’agressivitat com un
instrument bàsic.
Una mala interpretació d’aquesta agressivitat pot
generar un conflicte emocional desencadenant un
comportament violent.
3

4. 1.1 - Què és l’esport?
En un congrés científic
olímpic a Oregon (USA),
Juliol 1984, previ jocs
olímpics de «Los
Angeles», es defineix
esport com la forma més
dramàtica de combat
no hostil en la que hi
participen éssers humans.
En aquesta sessió es
debatia l’agressió i la
violència en l’esport.
4

5. 1.2 – L’esport: una
necessitat bàsica.
És vital per la
naturalesa humana
poder-se
desenvolupar
practicant alguna
activitat esportiva,
tan des de l’aspecte
físic (muscular, …)
com el psicològic
(eufòries, alegries,
satisfacció,... o bé
frustracions,
insatisfaccions,…) de
forma adequada. 5

6. 2.1 Definició
Konrad Lorenz (1963) afirma que l'agressiu neix.
L'agressivitat és un instint i, per tant, un tret seleccionat
per la naturalesa perquè incrementa l'eficàcia
biològica del seu portador.
Així doncs, l'agressivitat com a instint, té a veure amb
l'instint de conservació de l'espècie, és a dir, defensant o
aconseguint territori per desenvolupar-se, menjar per
subsistir, companyes per reproduir-se i perpetuar
l'espècie... Hi ha autors com Wilson (1980) que arriben a
establir classificacions de l'agressivitat: territorial,
agressivitat per dominància, agressivitat sexual, parental
disciplinària, protectora maternal, moralista, predatòria i
irritativa.
6

7. 2.2 L’agressivitat forma part de l’esport?
L’esport amb competicions comporta a
vegades agressivitat, pel fet de voler guanyar
a qualsevol preu.
Així doncs podem dir que l’agressivitat és
necessària quan la seva finalitat és assolir un
objectiu o resultat.
7

8. 2.3 Agressivitat o violència
La violència pot ser presa com la desmesura de la
capacitat agressiva, pot ser el descontrol, la
intencionalitat irracional i desproporcionada a l'estímul
inicial, a la situació o necessitat bàsica a vèncer.
L'agressivitat és un potencial instintiu i necessari per a
que els individus puguin créixer, desenvolupar-se i
perpetuar-se com a espècie; la violència, en canvi,
segons s'accepta de manera generalitzada, és un
mitjà o resposta, que si bé es fonamenta en la
capacitat agressiva, no manté relació proporcional
amb la finalitat que es vol obtenir o també, són
conductes gratuïtes que produeixen sofriments
innecessaris i injustos a qui les pateixen i ni tampoc no
aporta beneficis visibles i tangibles a qui les exerceix.
SALVADOR AUBERNI SERRA
«La violencia implica siempre el uso de la fuerza para
producir daño» Corsi (1995) 8

9. «La agresividad es un instinto que el hombre
tiene, por consiguiente es de alguna manera
necesaria» Conrad Lorens Premi Novel de
Medecina (1973)
I l’autor continua dient, referint-se a l’agressivitat:
«No es un instinto destructivo que te lleva a una
acción violenta contra los demás o contra tu
mismo, si no una tendencia que crece en
circunstancias adversas al organismo humano,
que pone la inteligencia, la imaginación y
creatividad al servicio de la satisfacción de las
necesidades frustradas»
9

10. Podem diferenciar dos tipus de
conducta en l’esport:
- L’esportista que té
consciència del que vol i del
que està permès, la seva
conducta és afable i pot ser
molt competitiva, al mateix
temps que noble i
respectuosa, mentre el no
conscient, amb els elements
del joc que interactuen en la
competició (ansietat, por,
fracàs,...), llavors apareixen
conductes hostils i violentes,
com poden ser, pèrdua de
respecta als companys i
adversaris, omnipotència,
instigar, malmetre, ...
10

11. 3.1 Definició
Les emocions tenen una gran importància i
utilitat en les nostres vides, doncs ens
ajuden a respondre al que succeeix i a
prendre decisions, milloren el record de
successos importants i faciliten les nostres
relacions amb els altres. No obstant, també
poden fer-nos mal quan succeeixen en el
moment inapropiat o amb la intensitat
inapropiada.
11

12. 3.2 Emocions vers la conducta: bones –
dolentes
Segons estudis realitzats per psicòlegs
esportius hi ha una gran varietat d’emocions
fortes i vives durant la pràctica esportiva: tots
aquests sentiments poden condicionar de
forma molt notable la nostra personalitat. Les
experiències o emocions viscudes poden
repercutir positivament o negativament sobre
la nostra conducta.
12

13. 3.3 Com canalitzem les nostres emocions
En la competició esportiva s’assoleix un estat d’excitació molt
alt, importantíssim en l’esport per apaivagar el cansament
(físic i emocional) i reaccionar de forma ràpida davant
situacions adverses. Psicòlegs i sociòlegs coincideixen que
aquestes experiències s’apoderen de la personalitat de
l’esportista, i exigeixen saber-les dominar per oferir resistència
aquelles de caràcter astènic ( frustracions, defalliment, ...), és
necessari tenir present el tipus d’esport escollit i la seva
temàtica, així també l’existència d’unes normes que
permetran la manifestació d’un grau més alt o menys
d’agressivitat.
13

14. Exemple pràctic basat en dos tipus d’agressivitat:
- Reactiva Instrumental (Benigne): objectiu no agressiu, infligeix lesió
però sense intencionalitat.
- Reactiva Hostil (Maligne): infligeix lesió amb satisfacció pel dany
psicològic a un altre.
Lolas (1991) distingeix entre agressivitat, agressió i violència.
Agressivitat: terme teòric que integra dades a nivell de conducta
motora, psicològic i vivencial.
Agressió: conducta agonista* caracteritzada per ser transitiva(cap
a un altre organisme) i intencional (l’agressor busca el dany a un
altre).
*conducta que passa d’un agressor a un agredit
Violència: manifestació o exercici inadequat de la força o poder,
sense intencionalitat per part de la gent.
14

15. Equip de bàsquet femení, 12 jugadores de 17, dirigit
per un col·lectiu tècnic de professors esportius amb
un acceptable nivell de preparació i experiència.
Seguidament un protocol del actes registrats en fase
ofensiva i defensiva sempre corresponent a les
característiques que comporta un esport d’oposició,
col·laboració i de contacte.
15

16. Actes d’agressivitat instrumental (AI):
 Apropiar-se de la pilota durant la lluita esportiva.
 Apropiar-se de la pilota en desavantatge (estatura i pes)
 Entrar a cistella superant una resistència del contrari.
 Interceptar una pilota en situacions complexes.
 Provocar una acció, discussió i error tècnic a l’adversari.
 Evitar una acció perillosa amb una defensa contundent.
 Fer cistella en el moment decisiu.
Actes d’agressivitat hostil (AH):
 Realitzar accions violentes fregant la permissibilitat i
provocant un conflicte entre jugadors.
 Violació de les normes provocant discussions.
 Accions grolleres envers el contrari, públic i entrenadors.
 Discussions reiterades.
L’agressió, es va considerar, quan va provocar traumes i
lesions en una acció irregular.
16

17. Comportamiento por equipos y resultados
Estadística feta en els 10 últims partits del
campionat.
Un sol acte d’agressió com a protagonista una
jugadora suplent de poc nivell tècnic.
17

18. De les 3 etapes del campionat, l’etapa
final és on l’equip ha aconseguit més
agressivitat instrumental demostrant la gran
capacitat de lluita i motivació que
l’incitava a vèncer grans dificultats,
obtingut contra pronòstic la merescuda
segona posició en el campionat.
18

19. Els nivells d’agressivitat com a valor esportiu
observats en el joc col·lectiu corroboren un
creixement i un desenvolupament excel·lent
de les jugadores a nivell competitiu.
Està clar que l’agressivitat canalitzada cap a
una conducta adequada és un factor
imprescindible en el rendiment esportiu.
Aquest nivell d’intensitat és sinònim de èxits i
resultats.
L’agressivitat ens permet superar qualsevol
situació adversa si es manifesta amb una
finalitat noble.
19

20.  Atlie, Thalia(1999) La violencia social silenciosa.
 Cagigal, J. (1990) Deporte y agresión. Madrid
Ed.Consejo Superior Deportes
 Corsi, J. (1995) Violencia: una miranda indisciplinaria
sobre un grave problema social. Barcelona. Paidos
 Fromn, E. (1975) Anatomía de la destructividad
humana. Madrid s.XXI
 Mosqueda, J. (2000) No violencia y deporte. España.
IMDE Publicaciones.
 Maragarita Mancebo (blog)
 www.apunts.org(22-09-2014) Marta Larranza
(Licenciada en EF)
20

21. 21
http://www.youtube.com/attribution_li
nk?a=ioeL038v3http://www.youtube.c
om/attribution_link?a=ioeL038v34E&u=/
watch%3Fv%3DwBIji6gF5kM%26feature
%3Dem-
share_video_user4E&u=/watch%3Fv%3