2. Què necessitem per fer l’hort?
Elements bàsics
… i moltes ganes de
treballar
TERRA
SOL
PLANT
ES
MANS i
EINES
AIGUA
3. Què necessitem per fer l’hort?
TERRA
Fullaraca i
restes vegetals i
animals
Formació
d’humus
Matèria orgànica en
formació
Roca mare
Capa mineral
• El terra de l’hort és
viu!
• En ell s’han de donar
els processos vitals
que ja es donen de
manera natural.
• És la part més
important de l’hort.
4. Què necessitem per fer l’hort?
SOL
A algunes plantes els
agrada més que a
d’altres
En general, com més
millor
5. Què necessitem per fer l’hort?
AIGUA
A algunes plantes
necessiten molta aigua
Altres estan adaptades
a la sequera
Patrons de reg: han de simular el règim
de precipitacions de la zona d’origen de
la planta.
6. Què necessitem per fer l’hort?
PLANT
ES
Les que ens
mengem
Les que ens
guareixen
Les que protegeixen altres plantes
Les que fan el lloc més
agradable
Les que fertilitzen el terra
PLANTES HORTÍCOLES
PLANTES MEDICINALS
PLANTES
PROTECTORES
PLANTES
ACOMPANYANTS,
ORNAMENTALS
ADOB VERD
33. La convivència dins de l’hort…
ROTACIONS DE CULTIUS
Hi ha diferents:
necessitats nutritives
tipus d’arrel
comportament respecte a males herbes
Per això alternem al llarg del temps diferents
tipus de plantes en un mateix espai.
35. La convivència dins de l’hort…
ROTACIONS DE CULTIUS
Nosaltres ho farem per famílies botàniques
36. La convivència dins de l’hort…
FAMÍLIES BOTÀNIQUES
SOLANÀCIE
S
Provenen d’Amèrica Central i del Sud
Necessiten sòls rics, humits,
fèrtils
Tenen molta vitamina C
37. La convivència dins de l’hort…
FAMÍLIES BOTÀNIQUES
UMBEL·LÍFE
RES
Arrels gruixudes, que molts cops ens
mengem
Les flors en forma de paraïgues
(umbrella)
38. La convivència dins de l’hort…
FAMÍLIES BOTÀNIQUES
LILIÀCIES
Arrels en forma de bulb
39. La convivència dins de l’hort…
FAMÍLIES BOTÀNIQUES
COMPOSTE
S
Vénen de zones temperades i
subtropicals
La flor és una agrupació de flors, per
això es diuen compostes
40. La convivència dins de l’hort…
FAMÍLIES BOTÀNIQUES
QUENOPODIÀCI
ESPlantes molt resistents, viuen en
ambients inhòspits
41. La convivència dins de l’hort…
FAMÍLIES BOTÀNIQUES
CUCURBITÀC
IES
Cultius de llarga duració,
com les solanàcies
Vénen de climes tropicals i
subtropicals
Necessiten molt de sol
Ens mengem el fruit
42. La convivència dins de l’hort…
FAMÍLIES BOTÀNIQUES
LLEGUMINO
SES Arrels poc profundes amb bacteris que fixen
nitrogen
Es mengem les llavors: llegums
Preparen el sòl per hortalisses de fulla que necessiten
molt nitrogen
43. La convivència dins de l’hort…
FAMÍLIES BOTÀNIQUES
CRUCÍFERE
S
Flor en forma de creu: amb quatre pètals oposats dos
a dos
Ens mengem les flors, les fulles o les arrels.
45. Quins problemes poden sorgir?
Plagues i malalties
Baixa producció
…
QUÈ PODEM FER?
46. Quins problemes poden sorgir?
“l’ horticultor ha de treballar amb la
naturalesa i no en contra d’ella”
John Seymour
Alimentar el sòl
Mantenir la diversitat
Rotacions i associacions de cultius
Respectar els calendaris de cultiu
Observar i observar
47. Quins problemes poden sorgir?
MILDIU
• Taques marrons a les fulles i
tiges.
• Patateres i tomaqueres.
• Llet o sèrum de iogurt diluït en
aigua.
MOSCA
BLANCA
• Mongetes, tomàquets i cols.
• Ruixats amb aigua amb sabó a
les fulles.
48. Quins problemes poden sorgir?
OIDI
• Cucurbitàcies (carbassons,…) i
pèsols.
• Eliminar fulles afectades
• Llet o sèrum de iogurt diluït en aigua
• Causa: massa
nitrogen.
• No adobar massa.
• Enemic natural:
marietes.
PUGÓ
49. Comencem!! Tasques
Remenar una mica la terra i afegir el compost
Hi posarem més compost als bancals 1 i 3.
Transplantar (planter) i fer la sembra directa
(llavors)
Regar abundantment
Editor's Notes
Terra:
Medi amb organismes i microorganismes vius.
Cal respectar la seva estructura en capes.
Necessita aigua, aire i aportacions orgàniques per fer els seus processos vitals
Plantes:
-Han de crèixer segons el seu ritme natural
-N’hi ha de molts tipus: productives, acompanyants, protectores, útils, fertilitzants. Afavorir la diversitat vegetal.
Terra:
Medi amb organismes i microorganismes vius.
Cal respectar la seva estructura en capes.
Necessita aigua, aire i aportacions orgàniques per fer els seus processos vitals. Per tant, la terra de l’hort l’haurem de mantenir, per tal que tingui aquestes aportacions: la regarem, farem una fertilització orgànica per afavorir l’aireig (terra flonja).
Quan no està cultivada cal protegir-la (per tal que no s’erosioni), la cobrirem amb restes orgàniques.
Descomposició de la MO:
Primer organismes macroscòpics masteguen i mengen les restes orgàniques mortes, disgreguen, esmicoles, part d’aquestes són digerides id ‘altres queden trossejades (invertebrats: crustacis, miriàpodes, cucs i petits insectes).
Després microorganismes descomponedors (fongs i bacteris) que les transformen fins a obtenir en primer lloc un producte de color fosc, quasi bé negre.
L’humus dóna estructura al sòl: amb espais pel mig que poden retenir aigua i nutrients i permeten un bon aireig. Les arrels i els organismes del sòl són capaços de moure’s a través d’aquest fàciment. Per això no es pot trepitjar el sòl de l’hort!
El punt de partida: no tindrem gaire MO, terra compactat? Capacitat de retenció?
Orientació. Cal saber si tocarà el sol a la nostra parcel·la.
Reg: el patró de reg es fa similar al règim de precipitacions de la zona d’on són originàries.
Ex.
Plantes crasses, cactus, no es reguen gairebé. Si reguem molt es poden podrir.
Plantes mediterrànies: molta aigua, molt espaiada en el temps.
Plantes tropicals: gairebé cada dia en poca quantitat. Les d’interior són tropicals normalment.
Entorn verd, afavorir la diversitat vegetal:
-Millora les condicions microclimàtiques: protegeix del vent, fa de regulador natural de la temperatura a l’estiu (les plantes transpiren i aumenten la humitat ambiental) i modera les diferències de temperatura entre el dia i la nit.
-Regula l’absorció i retenció d’aigua al sòl.
Plantes:
-Han de crèixer segons el seu ritme natural
-N’hi ha de molts tipus: productives, acompanyants, protectores, útils, fertilitzants. Afavorir la diversitat vegetal.
L’adob verd amb lleguminoses es basa en el fet que aquestes tenen unes arrels profundes i són riques en nòduls radicals que tenen uns bacteris capaços de fixar de forma orgànica el nitrògen atmosfèric, que després, quan morin les plantes, roman al sòl. Quan la planta mor, el nitrogen fixat queda alliberat en el sòl i resta a disposició d'altres plantes i ajuda a mantenir el sòl fèrtil.
Terra:
Medi amb organismes i microorganismes vius.
Cal respectar la seva estructura en capes.
Necessita aigua, aire i aportacions orgàniques per fer els seus processos vitals
Plantes:
-Han de crèixer segons el seu ritme natural
-N’hi ha de molts tipus: productives, acompanyants, protectores, útils, fertilitzants. Afavorir la diversitat vegetal.
Terra:
Medi amb organismes i microorganismes vius.
Cal respectar la seva estructura en capes.
Necessita aigua, aire i aportacions orgàniques per fer els seus processos vitals
Plantes:
-Han de crèixer segons el seu ritme natural
-N’hi ha de molts tipus: productives, acompanyants, protectores, útils, fertilitzants. Afavorir la diversitat vegetal.
Terra:
Medi amb organismes i microorganismes vius.
Cal respectar la seva estructura en capes.
Necessita aigua, aire i aportacions orgàniques per fer els seus processos vitals
Plantes:
-Han de crèixer segons el seu ritme natural
-N’hi ha de molts tipus: productives, acompanyants, protectores, útils, fertilitzants. Afavorir la diversitat vegetal.
Terra:
Medi amb organismes i microorganismes vius.
Cal respectar la seva estructura en capes.
Necessita aigua, aire i aportacions orgàniques per fer els seus processos vitals
Plantes:
-Han de crèixer segons el seu ritme natural
-N’hi ha de molts tipus: productives, acompanyants, protectores, útils, fertilitzants. Afavorir la diversitat vegetal.
Terra:
Medi amb organismes i microorganismes vius.
Cal respectar la seva estructura en capes.
Necessita aigua, aire i aportacions orgàniques per fer els seus processos vitals
Plantes:
-Han de crèixer segons el seu ritme natural
-N’hi ha de molts tipus: productives, acompanyants, protectores, útils, fertilitzants. Afavorir la diversitat vegetal.
Terra:
Medi amb organismes i microorganismes vius.
Cal respectar la seva estructura en capes.
Necessita aigua, aire i aportacions orgàniques per fer els seus processos vitals
Plantes:
-Han de crèixer segons el seu ritme natural
-N’hi ha de molts tipus: productives, acompanyants, protectores, útils, fertilitzants. Afavorir la diversitat vegetal.
Terra:
Medi amb organismes i microorganismes vius.
Cal respectar la seva estructura en capes.
Necessita aigua, aire i aportacions orgàniques per fer els seus processos vitals
Plantes:
-Han de crèixer segons el seu ritme natural
-N’hi ha de molts tipus: productives, acompanyants, protectores, útils, fertilitzants. Afavorir la diversitat vegetal.
Terra:
Medi amb organismes i microorganismes vius.
Cal respectar la seva estructura en capes.
Necessita aigua, aire i aportacions orgàniques per fer els seus processos vitals
Plantes:
-Han de crèixer segons el seu ritme natural
-N’hi ha de molts tipus: productives, acompanyants, protectores, útils, fertilitzants. Afavorir la diversitat vegetal.
Terra:
Medi amb organismes i microorganismes vius.
Cal respectar la seva estructura en capes.
Necessita aigua, aire i aportacions orgàniques per fer els seus processos vitals
Plantes:
-Han de crèixer segons el seu ritme natural
-N’hi ha de molts tipus: productives, acompanyants, protectores, útils, fertilitzants. Afavorir la diversitat vegetal.
Terra:
Medi amb organismes i microorganismes vius.
Cal respectar la seva estructura en capes.
Necessita aigua, aire i aportacions orgàniques per fer els seus processos vitals
Plantes:
-Han de crèixer segons el seu ritme natural
-N’hi ha de molts tipus: productives, acompanyants, protectores, útils, fertilitzants. Afavorir la diversitat vegetal.
Terra:
Medi amb organismes i microorganismes vius.
Cal respectar la seva estructura en capes.
Necessita aigua, aire i aportacions orgàniques per fer els seus processos vitals
Plantes:
-Han de crèixer segons el seu ritme natural
-N’hi ha de molts tipus: productives, acompanyants, protectores, útils, fertilitzants. Afavorir la diversitat vegetal.
Terra:
Medi amb organismes i microorganismes vius.
Cal respectar la seva estructura en capes.
Necessita aigua, aire i aportacions orgàniques per fer els seus processos vitals
Plantes:
-Han de crèixer segons el seu ritme natural
-N’hi ha de molts tipus: productives, acompanyants, protectores, útils, fertilitzants. Afavorir la diversitat vegetal.
Igual que les persones, les plantes tenen diferents comportaments i necessitats (llum, aigua, nutrients), unes mengen molt, altres poc, a algunes els agrada moltíssim el sol, altres les pluges,… a la natura, on creixen com elles volen, estan totes barrejades! I no agrupades per espècies.
També algunes d’elles són anuals, vol dir que no estan contínuament allà on les hem vist, sinó que potser només estan allà durant uns mesos. Així la composició de plantes d’un lloc, de manera espontània pot anar canviant.
Igual que en una classe, algunes hortalisses conviuen molt bé entre elles, i s’ajuden mútuament, altres no realitzen cap interacció, i altres no es toleren en absolut.
Aquesta associació fa molts i molts anys que es fa a Amèrica Llatina, i encara es fa, per exemple a la zona dels maies (centreamerica). Consisteix a sembrar la lleguminosa (frijoles, aquí mongetes) abans o al mateix temps que el blat de moro, per tal que aquest serveixi com a guia (canya) i entre les dues donin ombra a la carbassa (o carbassó). Però s’ha d’evitar sembrar quan el blat de moro ja està molt crescut, ja que inhibeix la germinació i el desenvolupament de les altres hortalisses.
El tomàquet sol tenir bastants malalties i plagues que l’afecten. La ceba i l’all eviten malalties i faciliten el creixement del tomàquet. El julivert també estimula el creixement del tomàquet.
Les tres hortalisses juntes eviten l’aparició de la mosca blanca (que afecten a les mongetes, tomàquets i cols). Per evitar la mosca blanca també es poden fer ruixats d’aigua sabonosa (sabó potàsic), vapor o fins i tot aigua a pressió, mullant bé l’envès de les fulles.
Les lleguminoses donen nutrients i ombra als espinacs.
S’associa molt bé a pràctiment totes les hortalisses, menys el gira-sol.
TOMÀQUET, PEBROTS, ALBERGÍNIA, PATATES, TABAC
Són de cicle llarg, perquè ens mengem el fruit.
Els sòls que necessiten són molt fèrtils, amb molta MO, com els sòls del tròpic. També necessiten molta aigua i sol.
Els alcaloides, que estan presents a les solanàcies tenen una acció fisiològica intensa sobre els animals, i han estat de vegades utilitzats com a verins, però també tenen propietats farmacèutiques.
Exemple: la solanina, que està a les tomaqueres i a les patateres, és un mecanisme de defensa contra els herbívors.
Nicotina: a la planta del tabac, que la produeix també com a defensa dels herbívors (nicotiana tabacum). En dosis baixes, és un estimulant pels mamífers.
Esbarabat de la patata (darrera de les fulles ous taronges) a totes les solanàcies (xafar-los amb el dit).
El tomàquet hi ha de tot!
Mildiu a la patata (fong, com la fulla cremada). Cobre (polvos azules, tratamiento preventivo), y además endurece la hoja, es como una crema protectora solar, fortalece la planta, para prevenir también el ataque del pulgón.
JULIVERT, PASTANAGA, API, XIRIVIA, FONOLL
Però nosaltres no veiem la flor, perquè les collim abans… normalment la producció de flors i fruits en qualsevol planta requereix molta energia, molts nutrients (exemple, una dona embarassada menja més), i llavors utilitzaria els nutrients que hi ha a les arrels, que és el que a nosaltres ens interessa. Ens interessen arrels grosses, per tant, collim abans.
ALLS, PORROS, CEBES
La parte comestible de estas hortalizas es la base de las hojas que, por acumulación de sustancias de reserva, se transforma en un bulbo propiamente dicho en los casos del ajo y de la cebolla, y en un falso bulbo en el caso del puerro.
Trips (plaga típica), bitxets just on comencen les fulles (como lombrices del culo, larvas).
ENCIAMS, ESCAROLES, CARXOFES (ens mengem la flor), CAMAMILLA, GIRA-SOL
Enciams de primavera són les menys sanes, perquè tenen més plagues (pugó,…).
REMOLATXA, BLEDES, ESPINACS
Les podem trobar de manera silvestre als erms, marges de camins.
COGOMBRE, CARBASSA, CARBASSÓ, MELÓ, SÍNDRIA
Cicle llarg, perquè ens mengem el fruit.
Oidi del carbassó. Fong. No regar les fulles.
Adobs verds
BRÒQUIL, COLIFLOR, COL, NAPS, RAVES, RÚCULA.
De la coliflor ens mengem l’estructura de la qual sortiran les flors.
