ÍndexPRÒLEG .................................................................................................................
Manteniment..................................................................................................................
PRÒLEG       L’estudi d’un primat a nivell conductual és un bon camí per aprendre méssobre nosaltres mateixos i sobre el p...
INTRODUCCIÓ       En aquest treball de recerca s’investigaran unes hipòtesis de treballrelacionades amb la jerarquia socia...
MARC TEÒRIC      Per facilitar al lector la comprensió dels punts a estudiar en aquest treballs’exposaran en el següent or...
Aquestes espècies evolucionen i s’adapten al seu nou entorn, generantaixí noves espècies.          Els petits mamífers evo...
El Mandrillus Leucophaeus         L’estudi general dels drils és encara una assignatura pendent per laprimatologia i l’eto...
fer uns 70 cm de llargada i tenen unes glàndules per efectuar marcatges, queno estarien lligats a marcatges territorials, ...
El dril va ser registrar per F. Cuvier en 1807.Domini: EukaryotaOrganismes unicel·lulars i pluricel·lulars els quals les s...
Subclasse: TheriaMamífers que, a diferència dels prototeris, l’embrió es desenvolupa dins del’úter matern.Infraclase: Plac...
Primats emparentats estretament amb els papions que habiten les selves de      l’Àfrica occidental.      Espècie: Mandrill...
Distribució       Es coneix que el dril és l’espècie que té una extensió geogràfica més                                   ...
Alimentació       Els drils són considerats omnívors, ja que consumeixen una gran varietatde material vegetal i animal. Me...
Ritme d’activitat          Els drils són animals semi terrestres d’activitat diürna, principalmentviuen arran de terra, pe...
Organismes que treballen per la conservació i la recuperació del drilCentres de recuperació i rehabilitació      The Drill...
Korup National Park       Fundat al 1986 el Korup National Park ocupa una àrea de 1.260 km2 alsud de Camerun. Més de 620 e...
la regularidad de suprocedercotidiano y lefuerza a recurrir a                nuevosingenios. (p. 29)       Segons W.H. Tho...
Holanda, Correns en Alemanya i Tschermak en Àustria explicava lorigen de lesvariacions hereditàries pel procés de mutació....
Des de l’altre costat del atlàntic, estaven els psicòlegs comparatistesamericans, influïts per Morgan. Un dels més importa...
Com a conclusió, l’etologia actual contempla l’estudi integrat de lesexplicacions de la conducta en termes dels quatre per...
Història, transformació i actualitat dels zoològics       Ja que aquest treball s’ha dut a terme juntament amb el Zoològic...
L’interès per la protecció de la natura va augmentar, creixent l’interès pelconeixement natural.       En aquest clima de ...
Als anys 60 les investigacions van ajudar a saber més sobre elcomportament dels animals i els zoològics van adoptar una po...
societat transmetent valors de transparència, compromís i la voluntat del serveia la natura.Distribució del Zoo i situació...
TREBALL DE CAMP       Aquest treball de camp s’ha dut a terme a les instal·lacions del Zoològicde Barcelona. S’ha escollit...
4) Nom: Bimba         Sexe: Femella    11 anysData i ubicació de naixement: 7 de Setembre de 2001 al Zoo de Barcelona.Entr...
Arbre genealògic                                                                                                        CO...
Criteris per la classificació dels subjectes segons l’edat       A l’hora de classificar els drils per edat cal dir que no...
En els mascles hi ha un augment significatiu de testosterona, la qual téun paper fonamental en la coloració vermella.     ...
Instal·lacions                 Il·lustració19. Instal·lacions exteriors dels drils al Zoo de Barcelona.Disposen d’una inst...
enganxades a les parets amb substrat natural (terra i escorça) i plantes, i duesde rodones, més petites i centrals; hi ha ...
MÈTODOLOGIA        Les observacions es van dur a terme entre juliol de 2011 i desembre de2011.Observacions preliminars    ...
Segmentació de la conducta    Segons Von Cranach i Frenz (1996, citats en Fassnacht, 1982), unaunitat de conducta és aquel...
-   Caminar(C)       L’individu es desplaça utilitzant les quatre extremitats d’una manera lentai sense fase aèria.   -   ...
-   Rascar-se(Ra)       L’individu es rasca qualsevol part del cos.   -   Auto esplugament(AE)       L’individu s’autoespu...
Conductes socials       Són aquelles pautes que fa l’individu i que tenen relació amb altresindividus, ja siguin de la mat...
-   Còpula(Co)       L’individu munta la femella i aconsegueix ejacular.   -   Exploració genital(EG)       L’individu ens...
-   Balanceig(Bl)       L’individu en posició quadrúpeda passa el pes del seu cos de dreta aesquerra, mirant fixament el s...
-   Social(SS)       L’individu suplanta el lloc social d’un altre, rebent l’ esplugament que hoestava fent un altre, ocup...
RESULTATS I DISCUSSIÓ    En els capítols següents s’exposaran les hipòtesis i mitjançant les dadesrecollides amb les obser...
Si observem la següent taula, on es representen el tipus i total deconductes (agonístiques, anagonístiques o de dominància...
CAPÍTOL II: LES RELACIONS ENTRE ELS MEMBRES DEL GRUP      En aquest nou apartat es van observar les conductes afiliatives ...
pot donar informació sobre l’activitat social dels individus. Si ens fixem en elsnúmeros totals, podem veure que la Bimba ...
L’Inga que hauria de tenir major contacte amb en Biko per ser la femelladominant, veiem que concentra la seva atenció quas...
45
CAPÍTOL III: LA UTILITZACIÓ DE L’ESPAI EN RELACIÓ A LESCONDUCTES    En aquest últim capítol del treball es van tindre en c...
Observant les taules a annexos (no cabien) un esdeveniment moltimportant: la cohesió parcial del grup. En Biko es troba si...
Ja que el menjar es troba de manera dispersa a les instal·lacions, laconducta d’alimentació menjar es veu clarament disper...
CONCLUSIONSA partir de les hipòtesis plantejades s’han arribat a les següents conclusions:    1. En Biko, és el que més co...
BIBLIOGRAFIA“ETOLOGIA: BASES BIOLOGICAS DE LA CONDUCTA ANIMAL Y HUMANA”Fernando Pelaez del Hierro y Joaquim Vea Baro. Pira...
ANNEXOS      Per no col·lapsar els annexos amb taules de conductes, aquestes taulesvenen adjuntades en el CD entregat amb ...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Treball de Recerca

2,456 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
2,456
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Treball de Recerca

  1. 1. ÍndexPRÒLEG .....................................................................................................................................3INTRODUCCIÓ .........................................................................................................................4MARC TEÒRIC ..........................................................................................................................5 Introducció als primats ..........................................................................................................5 El Mandrillus Leucophaeus ..................................................................................................7 Descripció ...........................................................................................................................7 Taxonomia ..........................................................................................................................8 Distribució .........................................................................................................................12 Hàbitat ...............................................................................................................................12 Alimentació .......................................................................................................................13 Reproducció .....................................................................................................................13 Ritme d’activitat................................................................................................................14 Estat de conservació .......................................................................................................14 Organismes que treballen per la conservació i la recuperació del dril .....................15 L’etologia: l’etograma i el sociograma ..............................................................................16 Història, transformació i actualitat dels zoològics .......................................................21 El Zoo de Barcelona ........................................................................................................23TREBALL DE CAMP ...............................................................................................................25 Lloc d’estudi i individus .......................................................................................................25 Individus del grup del zoo de Barcelona.......................................................................25 Arbre genealògic ..............................................................................................................27 Criteris per la classificació dels subjectes segons l’edat ............................................28 Instal·lacions ....................................................................................................................30MATERIAL DE FILMACIÓ .....................................................................................................31MÈTODOLOGIA ......................................................................................................................32 Observacions preliminars ...................................................................................................32 Protocol d’observació ..........................................................................................................32 Segmentació de la conducta.............................................................................................33 Etograma conductual ..........................................................................................................33 Conductes solitàries ............................................................................................................33 Locomoció ........................................................................................................................33 Descans ............................................................................................................................34 1
  2. 2. Manteniment.....................................................................................................................34 Alimentació .......................................................................................................................35 Exploració(Ex) ..................................................................................................................35 Manipulació ......................................................................................................................35 Conductes socials ...............................................................................................................36 Afiliatives ...........................................................................................................................36 Sexuals .............................................................................................................................36 Agonístiques.....................................................................................................................37 Anagonístiques ................................................................................................................38 De dominància .................................................................................................................38 Marcatge de l’espai .........................................................................................................39 Joc .....................................................................................................................................39 Conductes aberrants .......................................................................................................39RESULTATS I DISCUSSIÓ ...................................................................................................40 CAPÍTOL I: DOMINÀNCIA, LA JERARQUIA SOCIAL ...................................................40 CAPÍTOL II: LES RELACIONS ENTRE ELS MEMBRES DEL GRUP .........................42 CAPÍTOL III: LA UTILITZACIÓ DE L’ESPAI EN RELACIÓ A LES CONDUCTES .....46CONCLUSIONS ......................................................................................................................49BIBLIOGRAFIA ........................................................................................................................50ANNEXOS ................................................................................................................................51 2
  3. 3. PRÒLEG L’estudi d’un primat a nivell conductual és un bon camí per aprendre méssobre nosaltres mateixos i sobre el primat en qüestió. Podem arribar a observarconductes comunes entre l’espècie humana i l’estudiada, revelant-nos que noens diferenciem tant de la resta d’animals, en aquest cas els primats, comcreiem. Conductualment som semblants: tenim un repertori molt més gran deconductes gràcies a la complexitat de la nostra societat, però totes es podrienclassificar per conductes socials i solitàries, com als primats. També formemgrups, establint jerarquies. El subjecte d’aquest estudi (el dril) no va ser escollit per què sí. Ladificultat d’estudiar un primat en gran part desconegut com el dril sense tenirconeixements previs de qualsevol mena sobre etologia va ser un gran punt afavor d’aquest projecte. En certs aspectes va ser com llançar-se a una aventurasense rumb clar i precís. Poc a poc, amb l’ajut del personal del zoològic (enespecial la Glòria, primatòloga) i del tutor de treball, també amb pocsconeixements en matèria de primatologia, el treball va anar avançant en ladirecció que es creia correcta. Finalment i després de molt esforços el treball vaarribar a bon port deixant bones impressions. L’aplicació immediata d’aquest treball no és gaire visible ara, però potaportar coneixement suficient per millorar la qualitat de vida del dril encaptivitat. 3
  4. 4. INTRODUCCIÓ En aquest treball de recerca s’investigaran unes hipòtesis de treballrelacionades amb la jerarquia social, les relacions afectives i la ubicació delsdrils al zoo de Barcelona. Després de molt canvis en les mateixes, s’hanestablert 6 hipòtesis: 1. “Volem saber si en Biko és l’individu dominant.” 2. “Per altra banda, volem saber si l’Inga és la femella dominant.” 3. “Volem descobrir si hi ha individu aïllat en el grup i en el cas d’haver-hi, saber qui és” 4. “Volem saber qui és l’individu més actiu socialment, és a dir, qui duu a terme més conductes socials.” 5. “Volem saber quina és la ubicació més freqüentada pels drils” 6. “Quines són les conductes predominants en aquesta ubicació?”Les hipòtesis núm. 1 i 2, es treballaran en el primer capítol de la discussió deltreball: DOMINÀNCIA, LA JERARQUIA SOCIALLes hipòtesis núm. 3 i 4, es treballaran, en canvi, al segon capítol: LESRELACIONS ENTRE ELS MEMBRES DEL GRUPLes hipòtesis núm. 5 i 6, es treballaran en l’últim capítol: LA UTILITZACIÓ DEL’ESPAI EN RELACIÓ A LES CONDUCTES. 4
  5. 5. MARC TEÒRIC Per facilitar al lector la comprensió dels punts a estudiar en aquest treballs’exposaran en el següent ordre: - Introducció als primats - El Mandrillus leucophaeus - Història de l’etologia: l’etograma i el sociograma - Història, transformació i actualitat dels zoològicsIntroducció als primats Fa uns 500 milions d’anys el primer peix primitiu aletejava a les aigüesd’un mar, també primitiu, relacionant-se amb els altres “peixos”. Alimentant-se,reproduint-se, morint i evolucionant. A partir d’aquí comença, lenta peròinexorable, l’evolució dels éssers vius vertebrats. Els peixos comencen acolonitzar el sòl terrestre i apareixen els primers amfibis, que necessiten viureprop de l’aigua per sobreviure. Més tard apareixen els rèptils, recoberts d’escames i de sang freda. Milions d’anys més tard, les aus ocupen el cel i els rèptils lluiten persobreviure junt amb els primers mamífers, en una selva que ha crescutexuberantment. Els rèptils creixen i apareixen els dinosaures, que es converteixen en elsanimals més grans del planeta. Segons la teoria més acceptada per la comunitat científica (“Lahumanidad debe estar agradecida al asteroide de unos 15 kilómetros dediámetro que aniquiló a los dinosaurios hace 65 millones de años” biòlogaFelisa Smith, 2010, Público) el impacte d’un meteorit de grans dimensions vaacabar amb els dinosaures i només van aconseguir sobreviure petites formesde vida. Poc a poc els animals supervivents comencen a explorar noves àreesabans ocupades pels dinosaures i comença l’expansió de les petites formes devida. 5
  6. 6. Aquestes espècies evolucionen i s’adapten al seu nou entorn, generantaixí noves espècies. Els petits mamífers evolucionen i apareixen els primats, mamífers ambcinc dits, mandíbula semblant i un cos no especialitzat en cap àmbit, no comels peixos, adaptats a nedar. Lentament els primats es van dividint més i més,donant lloc a grups especialitzats, la manipulació dels objectes és cada vegadamés precisa. Platyrrhini i Catarrhini 1 comparteixen espai i aliment, i comencen lesprimeres lluites pel territori entre els primats. Apareixen les superfamílies Cercopithecoidea i Hominoidea. Els primersconeguts també amb el nom de simis del vell món, per la seva situaciógeogràfica (Àfrica, Àsia i Europa) i per la seva cua no prènsil, a diferencia delssimis del nou món, que habiten el continent Americà (tant nord com sud) iposseeixen una cua prènsil.Il·lustració1. Fotografia duna cua prènsil. Els segons en els quals acaba apareixent el gènere homo, al qualpertany l’espècie humana. Apareixen macacos, babuins, gelades, kipunjis, mangabeis, mandrils idrils dins dels Cercopithecoide. Aquests últims, els drils, són l’objectiu d’investigació d’aquest treball derecerca.1 Platyrrhini i Catarrhini:Superfamilies de primats que es diferencien per la posició de les foses nasals,elsPlatyrrhini lateral, elsCatarrhiniobertescapavall. 6
  7. 7. El Mandrillus Leucophaeus L’estudi general dels drils és encara una assignatura pendent per laprimatologia i l’etologia. Aquest buit científic s’explica per si sol si tenim encompte l’hàbitat dels drils que és de difícil accés i reduïda visibilitat. A més amés la cacera ha fet que fugin de l’home, fet que dificulta més encara la sevaobservació i habituació. Actualment hi ha molts pocs estudis de camp sobreaquesta espècie i els que hi ha són incomplets. (Struhsaker (1969) i Gartlan(1970)).Descripció El dril, Mandrillus leucophaeus, és un primat africà de pelatge gris oliva.Il·lustració2. Fotografia on es pot veure el grau de dimorfisme sexual dels drils. Crèdit: CyrilRuoso/ JH Editorial/MindenPictures Té un alt grau de dimorfisme sexual: els mascles doblen les femelles enmassa corporal i en la mida dels ullals. Ambdós tenen uns morros ambprotuberàncies prominents i rugoses, els ulls enfonsats i les orelles negres.Tenen una petita cua d’uns 8 cm. La barba i la cresta de les galtes és blanca.La regió perianal en els mascles mostra una coloració viva i intensa (mésacolorida que la dels mandrils) a base de colors liliacis, rosa i blau. Tenencallositats isquials de color rosat. Els mascles poden arribar a pesar uns 35kg i 7
  8. 8. fer uns 70 cm de llargada i tenen unes glàndules per efectuar marcatges, queno estarien lligats a marcatges territorials, sinó que tindrien quatre funcionsbàsiques: 1. Reafirmar l’estatus social de dominància i allunyar als mascles rivals. 2. Facilitar l’orientació dins de l’àrea vital. 3. Prevenir les trobades entre els individus o altres grups. 4. Facilitar el reagrupament dels individus. Són animals quadrúpedes amb planta digitígrada en ambdós membresanteriors. Les mans son prènsils amb el polze oposable, cosa que els permetuna bona diferenciació entre la prensió de precisió i l’aferratge. Tenen 42 cromosomes. S’han descrit dues subespècies de drils:Mandrillus leucophaeus leucophaeus i Mandrillus leucophaeus poensis. Elsdrils del continent africà ubicats a Nigèria i Camerun, pertanyen a la subespèciede Mandrillus leucophaeus leucophaeus, mentre que, als drils de l’illa de Bioko(davant de Camerun), se’ls considera una subespècie endèmica: Mandrillusleucophaeus poensis. Es diferencien dels del continent per ser de menorgrandària, tenir una coloració groguenca al pelatge i per tenir una barba primaal voltant de la mandíbula, donant-li un forma més arrodonida al cap. Aquestesdiferències es basen en descripcions comparatives fetes amb pocs exemplars.TaxonomiaRegne: AnimaliaFílum: ChordataClasse: MammaliaOrdre: PrimatesFamília: CercopithecidaeGènere: MandrillusEspècie: M. leucophaeus 8
  9. 9. El dril va ser registrar per F. Cuvier en 1807.Domini: EukaryotaOrganismes unicel·lulars i pluricel·lulars els quals les seves cèl·lulesposseeixen nucli, on contenen la informació genètica.Regne: AnimaliaTots els ésser vius excloent plantes, fongs i altres organismes eucariotes noclassificables com animals.Subregne: EumetazoaAnimals que presenten teixits, a excepció de les esponges que no enpresenten, sinó que existeix una organització similar a una colònia.Branca: BilateriaAnimals amb simetria bilateral, és a dir, és simètric respecte a un pla quedivideix el cos en dues parts quasi idèntiques.Filo: ChordataAnimals que presenten una corda dorsal semblant a una columna però formadaper cèl·lules turgents i la capacitat d’autoregulació i organització interna.Subfilo: VertebrataAnimals que presenten una columna vertebral composta per formacions òssiesanomenades vertebres.Superclasse: GnathostomataAnimals que posseeixen mandíbula articulada.Classe: MammaliaAnimals de sang calenta, amb pèl i glàndules mamàries productores de lletamb la que alimenten a les cries, que s’anomenen mamífers. 9
  10. 10. Subclasse: TheriaMamífers que, a diferència dels prototeris, l’embrió es desenvolupa dins del’úter matern.Infraclase: PlacentaliaMamífers que es caracteritzen per que les cries són retingudes en l’úter materndurant un temps que pot oscil·lar entre els vint dies i els vint-i-dos mesos, onsón alimentades per una placenta.Ordre: PrimatsMamífers caracteritzats per tindre cinc dits, un patró dental comú i un dissenycorporal no especialitzat.Subordre: HaplorrhiniPrimats caracteritzats per l’absència de membranes al voltant del nas i devibrisses (pèls tàctils (bigotis)).Infraordre: SimiiformesPrimats semblants als humans, coneguts com “primats superiors”.Secció: CatarrhiniPrimats simiformes que es caracteritzen per tenir els orificis nasals oberts capavall i separats per un envà nasal.Família: CercopithecidaePrimats sense cua prènsil anomenats simis del vell món.Subfamília: CercopithecinaePrimats caracteritzats per ocupar gran espai a l’Àfrica, tenir les extremitatsd’igual longitud, ser omnívors, tindre les cues més curtes i els morros mésllargs i ser arborícoles (la majoria).Gènere: Mandrillus 10
  11. 11. Primats emparentats estretament amb els papions que habiten les selves de l’Àfrica occidental. Espècie: Mandrillusleucophaeus Dril Subespècies:Mandrillusleucophaeusleucophaeus Dril que habita la zona continental. Subespècies:Mandrillusleucophaeuspoensis Dril que habita l’illa de Bioko.Il·lustració3. Mandrillus sphinx. Mandril. Il·lustració4. Mandrillusleucophaeus. Dril. 11
  12. 12. Distribució Es coneix que el dril és l’espècie que té una extensió geogràfica més limitada dels primats africans. Els podem trobar entre el riu Sanaga –al sud-est de Camerun (Sabater Pi, 1972) i el riu Cross – al sud-est de Nigèria, i a l’illa de Bioko, en una àrea natural de 50.000 km2. Moltes de les poblacions residents a aquests llocs han estat fraccionades a causa de les explotacions de fusta i agricultura, les Il·lustració5. Ubicació del dril al món. urbanitzacions i altres formes de desenvolupament agrari, cosaque pot provocar que aquestes poblacions fraccionades siguin massa petitesper mantenir poblacions viables. No hi ha censos fiables de la població de drilsa causa de la inaccessibilitat del seu hàbitat o la dificultat en ser observats.Hàbitat Els drils habiten les selves plujoses tropicals, tant en litoral com enmuntanya, boscos madurs i mai en boscos joves o camp obert. Aquests boscosformats per arbres de fulla perenne poden arribar fins els 5000 mm3 deprecipitacions anuals. Ocupen una petita part del nostre planeta (aprox. 7%)però contenen més d’un 50% de les espècies animals i vegetals del món.Actualment són de gran interès biològic i industrial. El dril també freqüentaboscos de terreny escabrós dificultant molt la seva observació i posteriorinvestigació. 12
  13. 13. Alimentació Els drils són considerats omnívors, ja que consumeixen una gran varietatde material vegetal i animal. Mengen fruits, llavors, plantes terrestres, arrelsherbàcies, tèrmits, crustacis (a Bioko) en els rierols, cargols gegants de terra.També es coneix que mengen ous de tortuga, ja que alguns caçadors els hanvist desenterrant-los a les platges. Mengen carn de vertebrats, ja que responenals crits dels caçadors que imiten els crits agònics d’antílops de bosc, que sónels vertebrats terrestres més grans a l’illa de Bioko. Se suposa, però, que elsdrils maten només antílops desemparats o incapacitats, ja que se’ls ha vistmenjar junts ambdues espècies sense cap mena de tensió. Aquestadepredació és considerada oportunista i possiblement infreqüent. Il·lustració6. Dril alimentant-se de fruites.Reproducció Els mascles drils són fèrtils a partir dels sis anys i les femelles, a partirdels tres. El cicle menstrual en les femelles és de 33 dies, durant els qualsapareix una inflamació de la zona perianal quan són receptives. L’embaràsdura aproximadament sis mesos, només neix un individu i el període entrenaixements és entre 17-19 mesos. La fase reproductora de les femelles durafins als 20 anys i les cries mamen fins al 15 mesos; als vuit mesos, la màscarade la cara canvia del blanc al negre; i, als 18 mesos s’integren de ple a lajerarquia social adulta. 13
  14. 14. Ritme d’activitat Els drils són animals semi terrestres d’activitat diürna, principalmentviuen arran de terra, però mengen i dormen als arbres. S’ha de determinarencara el territori que ocupen, però estimant que és el mateix que els mandrils,seria d’uns 50km2.No són territorials i diferents grups poden viure en unamateixa zona. Recorren uns 2,5 km al dia, en funció de l’estació, buscantmenjar. Altres autors asseguren que recorren fins a 8km. Sembla que ensituacions d’alarma o difícil visibilitat, el grup es manté cohesionat. A la nitacostumen a dormir junts al mateix arbre, el mascle dominant tria el lloc perdormir. Pel dia els mascles investiguen per la zona i vigilen, mentres les criesjuguen i les femelles cuiden d’elles i recullen fruits dels arbres. En desplaçar-sede lloc, els adults joves obren camí i el mascle dominant es queda a lareraguarda.Estat de conservació El dril és un dels primats africans més amenaçats en l’actualitat. El drilsestan en perill d’extinció segons CITES i IUCN, com figura a l’apèndix I delCITES, a causa de la pèrdua d’hàbitat per la desforestació i de la caça. A mésa més, la seva situació a la natura és molt precària ja que els grups existentstenen una estructura social inadequada: parelles de mascle i femella, masclesmés joves que femelles (cosa que no afavoreix que elles vulguin sercopulades), així com un excessiu nombre de cries que han estat criades perhumans, la qual cosa comporta que aquestes cries tinguin un comportamentadult aberrant i estereotipat(present a tots el individus crescuts en aquestescircumstancies), un alt nivell de conducta solitària i la noadaptació a l’estructurasocial dels drils (els mascles ni tan sols copulen amb les femelles). Actualmenthi ha uns 4000 individus dels quals 55 estan a zoos arreu del mon (HannoverZoo, 2012) i 280 a centres de rehabilitació (segons BBPP 2).2 Bioko Biodiversity Protection Program 14
  15. 15. Organismes que treballen per la conservació i la recuperació del drilCentres de recuperació i rehabilitació The Drill Rehabilitation & Breeding Center (DRBC) Il·lustració7. Personal del KorupNational Park. Fundat al 1991 el DRBC és un dels centres a Nigèria que treballa per larecuperació del dril. Més de 75 drils s’han recuperat en aquest centre i posatsen llibertat des de la seva creació. Als zoos el dril té problemes de reproduccióperò al DRBC s’han registrat més de 250 naixements, convertint-se així en elmillor projecte de recuperació de drils arreu del món. Actualment, 286 drilsviuen en sis grups, cadascun dins del seu habitat natural d’una extensiósuperior a 9 ha (això equival a un terreny de 300mx300m), cercat per una tancaelectrificada que evita que els caçadors puguin entrar. (DRBC, 2008) 15
  16. 16. Korup National Park Fundat al 1986 el Korup National Park ocupa una àrea de 1.260 km2 alsud de Camerun. Més de 620 espècies d’arbres i arbustos i al menys 480espècies d’herbes i trepadores. Amb més de 400 espècies d’ocells, 82 derèptils i 92 d’amfibis, 130 de peixos i 160 de mamífers, entre ells el drils, és unde les reserves naturals més grans al Camerun. A més de conservar la flora i lafauna present a Àfrica i protegir-la dels caçadors, també treballen per larecuperació de les espècies en perill d’extinció, entre elles, el dril.Zoològics Tant el Zoo de Barcelona, com el Zoo de Hannover, com el Zoo deStuttgart treballen per la conservació i la millora dels drils en captivitat .L’etologia: l’etograma i el sociograma “Parte de la biología que estudia el comportamiento de los animales.”(RAE, 2012) Els homes han estat interessats en la conducta animal des de lesèpoques més remotes, bàsicament perquè els hi era útil a l’hora d’aconseguiraliment o de fugir d’un depredador. Cap a finals del Renaixement va publicar-se el primer etograma, quesegons Eibl-Eibesfeldt (1979) és el catàleg exacte de totes les formes decomportament pròpies de l’animal, de la mà de G.G. Leroy (1723-1789) unguardaboscs d’un noble. Aquest autor va escriure la seva obra en forma decartes a una cortesana anomenada d’Angiviller. A la primera, diu: ... me gustaríatener la biografía completa de cada animal. Mi deseo es que después de estudiar sucarácter individual, apetitosnaturales y modo de vida, el observador procuraseverlo en todas las situaciones que puedanoponerse a la satisfaccióninmediata de susnecesidades - situacionescuyanaturaleza variable rompe 16
  17. 17. la regularidad de suprocedercotidiano y lefuerza a recurrir a nuevosingenios. (p. 29) Segons W.H. Thorpe (1902-1986), Leroy està demanant un etograma decadascuna de les espècies. No era un etograma com el coneixem ara, sinó unaaproximació que amb el temps es va especialitzar. Aquesta etapa precientífica no va acabar fins la publicació de lOrigen deles Espècies per Charles Darwin (1809 - 1882) en 1859 i el plantejament de laseva teoria de la selecció natural. Aquesta teoria es podria resumir així: Nomésels animals ben dotats, amb característiques favorables per a la supervivència i la reproducció sobreviuran i podran transmetre les seves característiques a les següents generacions; els que no posseeixin aquests trets seran eliminats per la selecció natural. Alfred Russel Wallace (1823 - 1913), va arribar a la mateixa teoria evolutiva independentment de Darwin. Encara que la teoria de Darwin va tindre molta acceptació també va haver un sector de la comunitat científica que no l’acceptà. Avui dia són encara més els científics que dubten de la veracitat de la teoria de Il·lustració8. Charles Darwin, 1809-1882. Darwin. Màximo Sandin, doctorat en biologia i professor a la Universitatautònoma de Madrid, fa una crítica a Darwin en el seu llibre Pensando en laevolución, pensando en la vida. Crítica els dubtes que el propi Darwin teniasobre la seva teoria, l’incapacitat de l’atzar per construir allò que som avui. El redescobriment en 1900 dels estudis de Mendel sobre l’herència delscaràcters en pesoleres, vàlid també per tots els ésser vius, per De Vries en 17
  18. 18. Holanda, Correns en Alemanya i Tschermak en Àustria explicava lorigen de lesvariacions hereditàries pel procés de mutació. La teoria de Darwin va ser complementada en la primera meitat del segleXX amb nous conceptes genètics (De Vries, Bateson i Morgan), biomètrics(Pearson) i matemàtics (Wright, Fisher i Haldane), formant-se així la teoriasintètica de levolució, publicada a La genètica i lOrigen de les Espècies (1937- TeodosiusDobzhansky) on sostenia que lacció conjunta de la variaciógenètica i de la selecció natural són els agents responsables de levolució. A principis de segle XX va sorgir el concepte d’Umwelt desenvolupat perJacob von Uexküll (1921) en que lanimal percebia un ambient subjectiu quecontendria només cers "estímuls clau" ambientals importants quedesencadenarien el mecanisme intern dexecució del comportament. Daltrabanda, el neurofisiòleg Erich von Holst va demostrar als anys vint que algunespautes de moviment no estaven controlades pels reflexes, sinó endògenament,mitjançant xarxes neuronals del sistema nerviós. No obstant, els estudisdOskar Heinroth i el seu deixeble Konrad Lorenz van marcar el naixement delEtologia. Konrad Lorenz juntament amb NikoTinbergen i Karold von Frisch(els tres van compartir el premi Nobel de Fisiologia en 1973) són consideratsels "pares de lEtologia". Van demostrar que els trets de la conducta sónaïllables i mesurables, igual que altres trets. La conducta no era un fenomenoscil·lant, transitori ni imprevisible, sinó que estava controlada genèticament i,per tant, podia evolucionar i adaptar-se als canvis ambientals. Il·lustració9. Els "pares" de letologia. 18
  19. 19. Des de l’altre costat del atlàntic, estaven els psicòlegs comparatistesamericans, influïts per Morgan. Un dels més importants va ser EdwardThorndike (1874 - 1949) que va ser pioner en els estudis de laprenentatge perassaig-error i també conegut pel condicionament operant o condicionamentinstrumental. Thorndike va començar els seus estudis amb gran varietatdanimals, posteriorment (1899) va començar a treballar amb micos caputxinossobre aprenentatge i imitació, observant que aquests primats eren capaços deresoldre problemes que altres animals no podien, encara que el procés daprenentatge no diferia entre les espècies. Així va concloure que les diferencies entre els animals estaven en que aprenien o en la velocitat a la que aprenien, però el procés daprenentatge era similar entre les espècies. Tots els seus articles van ser publicats conjuntament al 1911 en el llibre Animal Intelligence: Experimental Studies. Il·lustració10. Edward Thorndike, 1874 - 1949 Dins de la psicologia comparada va sorgir lescola conductista obehaviorista (bvehavior=comportament) que restringia lestudi delcomportament als esdeveniments conductuals que podien ser observats imesurables, eliminants així qualsevol element de subjectivitat de les respostes.Per els behavioristes la conducta era lexpressió de lexperiència no delherència. Segons ells, els animals neixen com una "pàgina en blanc" on tothavia de ser après i negaven qualsevol influencia genètica en la conducta Dins de les eines de les que es val l’etologia per il·lustrar trobem elsociograma que és un tipus de gràfic on es veuen reflectides les repeticionsd’una conducta i el receptor d’aquesta conducta. En ell apareixen tots elsindividus del grup relacionats amb fletxes, com més gran sigui la fletxa, mésrepeticions d’aquesta conducta hi ha hagut. S’utilitza per il·lustrar les relacionsinterespecífiques del grup, ja siguin afiliatives, jeràrquiques, o altres. 19
  20. 20. Com a conclusió, l’etologia actual contempla l’estudi integrat de lesexplicacions de la conducta en termes dels quatre per quès de Tinbergen:causació/control, ontogènia/desenvolupament, funció/valor adaptatiu ifilogènia/evolució. La conducta s’entén com les activitats observables i noobservables (processos cognitius, emocionals i motivacionals) com a resultatde l’ambient extern i intern de l’organisme. I l’etologia busca aquestesexplicacions de la conducta en diferents nivells d’anàlisi, el de l’organismecomplet, el nivell social i el nivell fisiològic. La definició d’etologia que millorreflexa el concepte actual d’aquesta disciplina podria ser: “L’estudi de totes les activitats per les quals els animals es relacionenamb l’ambient extern (físic, biòtic i social)”. 20
  21. 21. Història, transformació i actualitat dels zoològics Ja que aquest treball s’ha dut a terme juntament amb el Zoològic deBarcelona, aquest apartat ens resumeix la historia dels zoològics des del’antiguitat i la seva evolució. També conte els objectius del Zoo de Barcelona,objectius mundials, i un repàs a la seva història.De les primeres col·leccions als zoològics Les primeres col·leccions d’animals exòtics amb constància escrita estroben a la ciutat sumèria d’Ur. Una pedra gravada, datada de 2.300 a.C. ensdescriu una col·lecció d’estranys animals. A la dinastia xinesa Zhou (1027-221 a.C.), l’emperador WenWang vafundar el “jardí d’intel·ligència” on s’estudiaven animals (alguns exòtics) is’aprenien les meravelles de la natura. A Roma, l’ús dels animals no era inusual. Lleons, tigres i altres animalstenien un paper molt important en l’entreteniment i les lluites. Algunsemperadors fins i tot tenien tigres per companyia, al qual donava de menjarpersones. Però no va ser fins el segle III a.C. que no es va fundar un”zoològicorganitzat”, lloc on es mantenien en bon estat les espècies . A finals del segle XVIII moltes col·leccions van ser agrupades percomposar una mostra més gran i completa. Al 1793, la col·lecció de Versallesva ser traslladada a “Le Jardin de les Plantes” on es va decidir que seria unacol·lecció de valor científic. La idea de Jardí Zoològic havia arribat. Durant la segona meitat del segle XIX el desenvolupament de lesciències naturals va accelerar-se. La història natural, la botànica i la zoologia.Aquesta ultima incloïa anatomia, evolució i comportament animal (que més tards’anomenaria etologia).El primers Jardins Zoològics. El desenvolupament de les grans ciutat i l’augment de la riquesa vanpermetre la protecció d’àrees naturals i el disseny de parcs a l’aire lliure. 21
  22. 22. L’interès per la protecció de la natura va augmentar, creixent l’interès pelconeixement natural. En aquest clima de gran interès científic va néixer la Societat Zoològicade Londres. Amb l’ajut d’aquesta societat es va fundar el jardí Zoològic deLondres. Il·lustració11. Representació del jardíZoològic de Londres, 1835. Anònim. Al 1890 Carl Hagenbeck va construir el seu propi zoològic amb gransàrees, que pretenien imitar l’hàbitat natural de les espècies on les barreres noeren visibles. Van néixer els safaris. Cap a 1950 el Dr. HeiniHediger va tindre una gran influència en eldisseny dels zoològics i el benestar dels animals. Ell va plantejar que elsanimals tenien necessitats físiques, psicològiques i sociològiques que podensatisfer en espais menors que els seus hàbitats naturals. 22
  23. 23. Als anys 60 les investigacions van ajudar a saber més sobre elcomportament dels animals i els zoològics van adoptar una postura méseducativa. Van buscar la participació del públic. Cap a 1970 el creixent interès i coneixement del públic per la natura vagenerar un moviment crític cap la tinença d’animals en captivitat. Es vandesenvolupar normes i regles per la protecció i benestar dels animal. En 1993 es va publicar l’Estratègia Global per la Conservació en elsZoològics.Aquesta planteja tres objectius:1. Recolzar la conservació de les espècies i ecosistemes en perill.2. Oferir ajudes per augmentar el coneixement científic que beneficiï laconservació.3. Promoure i augmentar la consciencia pública sobre la necessitat deconservar la natura.El Zoo de BarcelonaJa que aquest treball es fa conjuntament amb el zoològic de Barcelona, s’havolgut comentar els objectius del Zoo per que no quedi cap dubte de queaquest és un treball per ajudar a la millor conservació del dril en llibertat.Objectius El Zoològic de Barcelona té com a principal objectiu ajudar a laconservació de la fauna silvestre i a la biodiversitat del món, complementant elseu treball amb el d’altres zoos, institució i centres universitaris i científics. Peraconseguir-ho cal prendre consciencia del respecte cap a les espècies, elshàbitats i els ecosistemes en general. Contribuir a l’augment de coneixementcientífic, imprescindible per a la conservació, a partir de la recerca pròpia i lacol·laboració amb altres centres i institucions d’investigació. Un altre dels objectius del zoo de Barcelona és donar un exemple desostenibilitat, respectant el medi ambient i adoptant una responsabilitat amb la 23
  24. 24. societat transmetent valors de transparència, compromís i la voluntat del serveia la natura.Distribució del Zoo i situació a BarcelonaEl Zoo està situat al parc de la Ciutadella, tocant l’Arc de Triomf.El Dril al ZooEl Dril està situat al costat de la zona dels rèptils, enfront els ximpanzés. Al’altra banda té la zona de Madagascar, actualment fora de servei. L’afluènciade persones és elevada ja que és una zona de visita obligada. 24
  25. 25. TREBALL DE CAMP Aquest treball de camp s’ha dut a terme a les instal·lacions del Zoològicde Barcelona. S’ha escollit el dril com a subjecte d’investigació ja que és unprimat poc estudiat i molt desconegut.Lloc d’estudi i individus Sis drils han sigut observats al zoo de Barcelona, on hi ha un mascle,quatre femelles adultes, una femella juvenil i un mascle infant. Lesobservacions han estat efectuades durant juliol, agost i octubre de 2011.Individus del grup del zoo de BarcelonaAdults1) Nom: Biko Sexe: Mascle 16 anysData i ubicació de naixement: 22 de Maig de 1996 al Zoo Garten Wuppertal.Entrada al Zoo de Barcelona: 1 d’Agost, des de el Zoo de Hannover.Va ser criat per: Drils.2) Nom: Inga Sexe: Femella 17 anysData i ubicació de naixement: 5 de Setembre de 1995 al Zoo de Hannover.Entrada al Zoo de Barcelona: 7 de Maig de 1999, des de el Zoo de Hannover.Va ser criada per: Drils.3) Nom: Ilachy Sexe: Femella 12 anysData i ubicació de naixement: 1 de Setembre de 2000 al Zoo de Barcelona.Entrada al Zoo de Barcelona: Data de naixement.Va ser criada per: Drils. 25
  26. 26. 4) Nom: Bimba Sexe: Femella 11 anysData i ubicació de naixement: 7 de Setembre de 2001 al Zoo de Barcelona.Entrada al Zoo de Barcelona: Data de naixement.Va ser criada per: Drils.Juvenil5) Nom: Ineke Sexe: Femella 4 anysData i ubicació de naixement: 21 d’Agost de 2008 al Zoo de Barcelona.Entrada al Zoo de Barcelona: Data de naixement.Va ser criada per: Drils.Infant6) Nom: Cria (nom provisional) Sexe: Mascle 8 mesosData i ubicació de naixement:Entrada al Zoo de BarcelonaVa ser criat per: Drils. 26
  27. 27. Arbre genealògic CONGO (RIP) Il·lustració 12. Biko Il·lustració 13. Inga Il·lustració 14. IlachyIl·lustració 16. Ineke Il·lustració 15. Cria Il·lustració 17. Bimba 27
  28. 28. Criteris per la classificació dels subjectes segons l’edat A l’hora de classificar els drils per edat cal dir que no tenen el mateixperíode de maduració que els mandrils. La informació en aquest aspecte ésben poca, atès que hi ha un buit en l’estudi dels drils. Böer ens reportainformació en aquest aspecte que, a falta d’altres estudis complets, calcontrastar-la. Adults: a partir de 6 anys en mascles; a partir de 5 anys en femelles Les femelles completen la maduració somàtica als 5 anys, moment enque assoleixen un pes estable i la dentició completa permanent. Els mascles a partir dels sis anys són fèrtils segons Böer. Hi ha unaimportant crescuda del pèl al pit i els que envolten el cap i la zona perianal.Apareixen els ullals, el pes s’estabilitza i la dentició permanent és completa. Subadults: 4-6,5 anys en mascles; 3,6-5 anys en femelles En les femelles apareixen les tumescències vulvars i perianals queesdevenen atractives per als mascles. Il·lustració18. Tumescenciesvulvars de les femelles. 28
  29. 29. En els mascles hi ha un augment significatiu de testosterona, la qual téun paper fonamental en la coloració vermella. Juvenils: 12 mesos – 4 anys en mascles; 12 mesos – 3,6 anys enfemelles Segons Böer, els joves drils s’integren totalment a la jerarquia socialadulta als 18 mesos. En aquesta etapa les femelles tenen els primers cicles ovulatoris peròencara no són atractives pels mascles. A partir dels dos anys els drils expressen un elevat dimorfisme sexual pelque fa a pes i a mida, els mascles són molt més grans i més pesats des deaquesta etapa. Infants: 0-12 mesos En aquesta etapa el desenvolupament és igual tant en mascles com enfemelles. Als 8 mesos canvia la coloració de la màscara de blanc a negre. Apartir dels 12 mesos adquireixen els hàbits alimentaris dels adults encompletar-se la dentició decídua ( de llet). 29
  30. 30. Instal·lacions Il·lustració19. Instal·lacions exteriors dels drils al Zoo de Barcelona.Disposen d’una instal·lació gran i de quatre instal·lacions interiors comunicadesentre si, fora de la vista dels visitants.InteriorsInstal·lacions sense contacte visual amb el públic on els drils passen la nit o eldia, si la temperatura exterior és molt baixa o plou molt. Són quatreinstal·lacions d’1,5 metres d’alçada i de diferent amplada que es comuniquenentre si, amb un àrea total de 10m2. Disposen d’una finestra que elsproporciona llum natural i zones del terra que són termoirradiants. Tambédisposen de troncs i cordes al sostre.ExteriorsInstal·lació única amb un àrea de 72m2. Al fons hi ha parets de rajola de 5metres d’alçada, el terra és de ciment i estan separats 3,6 metres del públic perun fossat ple d’aigua i un parterre de plantes. Hi ha quatre grans jardineres 30
  31. 31. enganxades a les parets amb substrat natural (terra i escorça) i plantes, i duesde rodones, més petites i centrals; hi ha un petit llac. Hi ha 6 troncs de diferentsmides, situats en diferents orientacions (verticals, horitzontals i oblics). Tambédisposen de 6 plataformes de fusta enganxades a la paret i de dues tarimescentrals, també de fusta. Davant de la instal·lació hi tenen els ximpanzés.MATERIAL DE FILMACIÓSanyo Xacti VPC-CG10. HD MPEG-4 AVC/H.264 VIDEO. 10 MEGAPIXELS,OPTICAL 5.0x ZOOM. Tarjeta SD.Aquesta càmera va ser utilitzada per gravar alguns curts.Panasonic LUMIX TZ7. HD MotionImages. 10.1 MEGAPIXELS. 12x OPTICALZOOM. Tarjeta SD.Aquesta altra càmera es va fer servir per gravar altres curts i fe fotografies jaque la seva qualitat és molt superior a l’anterior càmera.Panasonic VHS-C Movie Camera. NV-RX1EG. ZOOM 14:1. FOCAL: 3,9-54,6mm. Cintes VHS.Aquesta càmera es va utilitzar per gravar el CD adjuntat al treball.Microsoft Office 2007, com a suport d’ofimàtica. 31
  32. 32. MÈTODOLOGIA Les observacions es van dur a terme entre juliol de 2011 i desembre de2011.Observacions preliminars Les observacions preliminars es van efectuar durant el mes de juliol.Aquestes observacions preliminars van servir per identificar tots els individusdel grup, descriure l’espai habitat pels drils i entrenar la vista per tal de captarles conductes. Complementades amb 1’15h de vídeos conductuals.Protocol d’observació Primerament, abans de qualsevol observació es determinava lesconductes a observar i s’imprimien taules per anotar les observacions. A lacolumna esquerra s’escriuen les conductes a observar (abreujades segonsl’etograma conductual) i, a la fila superior l’objectiu de la conducta (individu).Com es treballava amb un registre continu i focal s’anomenava un focus(individu observat), aquest està marcat a la part superior de la taula. A la partinferior trobem el dia de l’observació, l’hora d’inici i l’hora final del períoded’observació. També es comprovava les bateries de la càmera fossincompletes i les targetes de memòria buides. Al arribar al zoo la col·locació era sempre la mateixa per tenir sempre elsmateixos angles de visió. Abans de començar a prendre notes es feien quinzeminuts previs d’adaptació ja que les observacions es feien cada cap desetmana i l’observador perdia agilitat visual. Aquests quinze minuts previstambé servien per anotar l’horari d’observació a la taula. Passats aquests quinze minuts es procedeix a observar. S’anoten lesrepeticions de les conductes observades a la taula fins que acaba el períoded’observació. Els dies de gravació els 15 minuts preliminars s’aprofitaven per muntarla càmera, comprovar les bateries i les cintes i buscar una ubicació adequada.L’anotació es feia posteriorment veient el vídeo. 32
  33. 33. Segmentació de la conducta Segons Von Cranach i Frenz (1996, citats en Fassnacht, 1982), unaunitat de conducta és aquell element de la conducta observable que perl’investigador és el més petit possible. Així com cèl·lules, partículessubatòmiques, etc. Depenent de l’objectiu del treball es fraccionarà més o menys.Etograma conductual Les conductes a tenir en compte són: - Agonístiques - Anagonístiques - De dominància Aquestes conductes ens donaran informació per poder establir lajerarquia social del grup i determinar quin és l’individu dominant (mascle ifemella alfa) - Afiliatives Aquestes conductes ens donaran informació sobre d’interrelació delsindividus i podrem determinar quin és el més actiu socialment i el més aïllatsocialment.Conductes solitàries. Aquestes conductes ens seran útils a l’hora de determinar la ubicació jaque no sempre estaran relacionant-se socialment.Conductes solitàries Són aquelles pautes que fa l’individu i que no tenen cap relació amb unaltre individu.Locomoció Comprèn les conductes relacionades amb el desplaçament de l’individu. 33
  34. 34. - Caminar(C) L’individu es desplaça utilitzant les quatre extremitats d’una manera lentai sense fase aèria. - Córrer(Ce) L’individu es desplaça utilitzant les quatre extremitats d’una maneraràpida i amb fase aèria. - Escalar(Es) L’individu puja fins a algun lloc per sobre del terra ajudant-sed’extremitats superiors i/o inferiors. - Aturada(St) L’individu s’atura i no s’ajeu ni s’asseu. Normalment la durada es curta(menys de vint segons).Descans Comprèn aquelles conductes relacionades amb el descans de l’individu. - Estacionari(Et) L’individu s’atura i s’asseu o s’ajeu durant un temps relativament curt.Manté els ulls oberts. - Dormir(D) L’individu s’atura i s’asseu o s’ajeu durant un període de temps superiora 15 minuts. Manté els ulls tancats. Els seu període normal de dormir el passena l’interior de les instal·lacions.Manteniment Comprèn les conductes relacionades amb el benestar de l’individu,l’excreció de toxines i l’extracció de paràsits. - Badallar(Ba) L’individu badalla de forma relaxada sense ensenyar els ullals i senseerecció capil·lar. - Necessitats biològiques(NB) L’individu excreta o orina. 34
  35. 35. - Rascar-se(Ra) L’individu es rasca qualsevol part del cos. - Auto esplugament(AE) L’individu s’autoespulga, extraient-se els paràsits del pelatge.Alimentació Comprèn les conductes que nodreixen l’individu. - Menjar(M) L’individu es porta un comestible a la boca i se l’empassa, digerint-loposteriorment, si ho vomita, la conducta passaria a ser aberrant, nocontemplada en aquest apartat. - Beure(Be) L’individu beu.Exploració(Ex) Comprèn les conductes amb les que l’individu identifica objectes. Pot sermitjançant la l’olfacte, el gust o el tacte.Manipulació Comprèn les conductes amb les que l’individu mou, toca o transportaalgun objecte. - Boca(MB) L’individu manipula un objecte amb la boca. - Musell(MM) L’individu manipula un objecte amb la zona entre el nas i la mandíbula,amb la boca tancada. - Transport(MT) L’individu transporta algun objecte amb la boca o amb les extremitats. 35
  36. 36. Conductes socials Són aquelles pautes que fa l’individu i que tenen relació amb altresindividus, ja siguin de la mateixa espècie o no.Afiliatives Comprèn les conductes que relacionen de manera afectiva als individus. - Donar o rebre esplugament(DE) L’individu espluga un altre dril, es registra com donar o rebreesplugament quan no hi ha hagut erecció capil·lar recentment ni cap episodiviolent. - Tocar (T) L’individu s’apropa a un altre i el toca amb les mans o qualsevol part delseu cos, excepte zona genital i perianal. - Proximitat(P) L’individu està al costat d’un altre un mínim de quatre segons. - Abraçada(A) L’individu abraça a un altre. - Seguir(S) L’individu segueix a un altre. No hi ha erecció capil·lar.Sexuals Comprèn les conductes relacionades amb la reproducció i/o els genitals. - Masturbació(Ma) L’individu s’estimula el penis o regió anogenital bé amb la mà o el morro,pot fer-ho refregant-se contra un objecte. El mascle podria arribar a ejacular. - Muntar(Mu) L’individu roman en una posició bípeda sobre l’altre amb la seva pelvisorientada cap a de l’altre i les seves mans subjectant l’altre. 36
  37. 37. - Còpula(Co) L’individu munta la femella i aconsegueix ejacular. - Exploració genital(EG) L’individu ensuma o toca la regió anogenital d’un altre. Si hi haesplugament en aquesta zona es registrarà com esplugament.Agonístiques Comprèn les conductes que pretenen destruir o fer fugir un altre individuconsiderat com a adversari. - Mostrar les dents(MD) L’individu deixa al descobert els seus ullals, es registrarà com a pautaagonística si hi ha erecció capil·lar. - Erecció capil·lar(EC) El pèl de l’individu es posa de punta. No es registra si forma part d’unaaltre conducta, és a dir, en la majoria de casos. - Arrencar branques(AB) L’individu arrenca branques o les manipula veloçment colpejant el terra oalgun objecte, es registra si hi ha erecció capil·lar. - Colpejar superfícies/ a l’altre(CS) L’individu colpeja objectes, superfícies o un altre individu amb qualsevolde les extremitats. - Mossegar(Ms) L’individu mossega fortament un altre, hi ha erecció capil·lar. - Carrega simulada(Cr) L’individu corre cap un altre individu ràpidament però no arriba aimpactar contra ell perquè s’atura abans. Hi ha erecció capil·lar. - Cacera(Cs) L’individu persegueix un altre ràpidament. Implica que l’animal caçatl’evita ràpidament. Pot haver-hi erecció capil·lar. 37
  38. 38. - Balanceig(Bl) L’individu en posició quadrúpeda passa el pes del seu cos de dreta aesquerra, mirant fixament el seu adversari. - Mossegada simbòlica(MS) L’individu obre la boca àmpliament i “simbòlicament” ,mossega l’altre.Totes les dents estan exposades.Anagonístiques Comprèn, com el seu nom indica, les conductes contraries a lesanteriors, és a dir, utilitzades per evitar confrontacions amb altres individus. - Evitar (E) L’individu evita o fuig ràpidament de la proximitat d’un altre. - Fugir(F) L’individu fuig quan és perseguit. - Presentació genitals(PG) L’individu presenta els seus genitals a l’individu violent perquè l’explori iaixí inhibir les pautes agonístiques.De dominància Comprèn les conductes en les que un individu es mostra dominant sobreun altre (o sobre el grup), és a dir que posseeix poder social.Suplantació - Tròfica(ST) L’individu s’apropia de l’aliment d’un altre i ho consumeix. - De lloc(SL) L’individu ocupa l’espai que ocupava un altre, fent-lo fora. - Objecte(SO) L’individu s’apropia de l’objecte d’un altre. 38
  39. 39. - Social(SS) L’individu suplanta el lloc social d’un altre, rebent l’ esplugament que hoestava fent un altre, ocupant el mateix espai i sent el mateix emissor.Marcatge de l’espai - Display(Di) L’individu fa una demostració de la seva força colpejant-se el pit. - Vigilància(V) L’individu es col·loca assegut sobre les seves extremitats inferiors,normalment en un lloc alt, es considera vigilància si el període de duració éssuperior a cinc segons.Joc - Cara de jocL’individu somriu ensenyant les dents amb postura relaxada i sense erecciócapil·lar. - Joc solitari(J) - Joc social(JS)Conductes aberrants - Estereotípies(EE) L’individu exerceix una conducta sense objectiu aparent (donar voltes)repetitivament. - Coprofàgia(CC) L’individu es menja les seves femtes o les d’un altre individu. 39
  40. 40. RESULTATS I DISCUSSIÓ En els capítols següents s’exposaran les hipòtesis i mitjançant les dadesrecollides amb les observacions s’intentaran comprovar, sempre conservant eldubte, mai afirmant al 100%, si són certes o falses. Abans però, les hipòtesispassaran un previ judici fet des de els coneixements generals. Cal dir que si es fes un estudi amb més hores d’observacions es podriaaclarir més els resultats aquí exposats. CAPÍTOL I: DOMINÀNCIA, LA JERARQUIA SOCIAL Seguint el protocol d’observació descrit a l’apartat de metodologia es vananotar conductes durant aproximadament 5h a més a més de 15 minuts devídeo analitzat. En aquest apartat només es van tenir en compte les conductesagonístiques, anagonístiques i de dominància per tal d’obtenir informació sobrela dominància i la jerarquia. Un alt numero de conductes dominants iagonístiques podrien significar dominància, mentre que un alt numero deconductes anagonístiques podrien significar no dominància. Les hipòtesis a comprovar eren: “Volem saber si en Biko és l’individu dominant.” i “Per altra banda, volemsaber si l’Inga és la femella dominant.” Seguint una tendència general en els primats a formar grups patriarcals,deduïm que en Biko, en ser l’únic mascle adult seria molt probablement eldominant. L’Inga en ser la mare de la majoria d’individus podria ser la femella alfa(dominant), tot i això podria ser que la seva filla més gran (Ilachy) li disputés ladominància, faria falta un estudi posterior i concret per comprovar-ho. Tot i això, cal observar les dades recollides per poder afirmar i recolzarles nostres idees. 40
  41. 41. Si observem la següent taula, on es representen el tipus i total deconductes (agonístiques, anagonístiques o de dominància) que s’han pogutanotar i l’emissor de la conducta, podrem veure que en Biko ha fet 54suplantacions de lloc i dos displays, nombre suficient de conductes dominantsper creure amb fermesa que en Biko és l’individu dominant del grup. També hadut a terme moltes vigilàncies, conducta que també ens indica un cert grau dedominància. Respecte a altres individus podrem veure un alt nombre (relatiu)d’evitacions, que si observem les taules als annexos, cap a en Biko, això tambéés un altre indicador de dominància. Si ens centrem en la segona hipòtesis (referent a l’Inga) i miren lacolumna que representa l’Inga, hi podrem notar una certa agressivitat degut ales 9 conductes agonístiques (7 Colpejar superfícies i 2 cacera), un cert graud’evitació cap en Biko (veure annexos) i 5 vigilàncies, aquesta ultima dada noés massa representativa, però ens dona una pista sobre la dominància aparentde l’Inga. Referent a la Ilachy, no sembla que la filla vulgui suplantar a la mare,però amb les dades actuals no es podria arribar a res concloent. Emisor de la conducta Tipus de conducta Biko Ilachy Inga Bimba Ineke Colpejar superfícies 0 0 7 3 0 Cacera 0 0 2 0 0 Presentació genital 0 1 0 0 0 Evitació 0 11 14 20 18 Display 2 0 0 0 0 Suplantació de lloc 54 0 0 0 0 Vigilància 20 0 5 0 0 Per tant, podem considerar la possibilitat de que en Biko és el mascledominant i l’Inga la femella dominant. També podem afirmar que si fos així, estractaria d’un grup patriarcal, on en Biko domina sobre tots els altres individus(incloent-hi l’Inga). 41
  42. 42. CAPÍTOL II: LES RELACIONS ENTRE ELS MEMBRES DEL GRUP En aquest nou apartat es van observar les conductes afiliatives perpoder determinar les relacions que hi ha dins el grup. Les observacions tambésón d’aprox. 5h, efectuades durant el mes de novembre. En aquest capítol esdescarten les conductes que no siguin afiliatives ja que aquestes ensproporcionen gran informació de les relacions de grup. En aquest apartat tambés’ha inclòs un sociograma que il·lustra de manera gràfica les conductes. Les hipòtesis de treball per aquest capítol van ser: “Volem descobrir si hi ha individu aïllat en el grup i en el cas d’haver-hi,saber qui és” i “Volem saber quin és l’individu més actiu socialment, és a dir,qui duu a terme més conductes socials.” Sometent les hipòtesis a un judici previ, trobem que no té per què haver-hi individu aïllat, però en el cas d’haver-hi seria el de menor edat. L’individumés actiu socialment podria ser el dominant, en aquest cas en Biko. Per comprovar-ho començarem a analitzar les dades obtingudes de lesobservacions. En la següent taula on hi són representades les conductes afiliativesregistrades i el seu emissor i el total, podem observar que la Ineke és la quemés conductes afiliatives ha fet, seguida per la seva mare l’Inga. Això ens donapistes per determinar qui serà possiblement l’individu més actiu socialment.també si ens fixem, en Biko no ha fet cap conducta afiliativa i això es tradueixcom un principi d’aïllament. Emisor de la conducta Conducta Biko Ilachy Inga Bimba Ineke Donar esplugament 0 6 10 0 13 Tocar 0 0 4 1 12 Joc social 0 2 1 1 7 Abraçada 0 1 3 0 10 Seguir 0 0 0 0 1 Presentació genital afiliativa 0 0 0 0 1 TOTAL 0 9 18 2 44 A la següent taula es mostren les mateixes conductes afiliatives i elreceptor de la conducta. El numero de conductes afiliatives rebudes també ens 42
  43. 43. pot donar informació sobre l’activitat social dels individus. Si ens fixem en elsnúmeros totals, podem veure que la Bimba és l’individu que més afiliatives rep(en forma de Joc social, abraçades i esplugament) i en Biko el que menys. Receptor de la conducta Conducta Biko Ilachy Inga Bimba Ineke Donar esplugament 0 3 4 3 4 Tocar 0 4 0 0 0 Joc social 0 0 0 7 1 Abraçada 0 4 5 3 3 Seguir 0 1 0 0 0 Presentació genital afiliativa 1 0 0 0 0 TOTAL 1 12 9 13 8 Per tant, atenent a les dues taules anteriors podem considerar lapossibilitat de que en Biko sigui l’individu aïllat del grup. Aquest fet es pot deurea que és el mascle dominant del grup, en aquest aspecte falta coneixement deles conductes en llibertat per assegurar-ho. Ilachy L’individu més actiu del grup podria ser la Ineke ja que té major nombrede conductes emeses. Per saber-ho amb seguretat es necessari un estudi mésextens sobre aquest aspecte del grup. BikoA continuació es presenta el sociograma que representa les conductesafiliatives entre els membres del grup on l’amplada de les fletxes ésproporcional al nombre de conductes afiliatives d’un individu a un altre (1 mm =1 conducta). En ell podem observar el nombre de conductes emeses per cadaindividu i el receptor de cada conducta. Cal destacar les relacions que hi haentre els individus i el que podem significar.Si ens fixem en la Ineke ha dut a terme una conducta afiliativa cap al Biko. InekeAixò és degut possiblement a que aquest és el seu pare, encara que hi existeixi Bimbaun cert temor. Podem dir també que la Ineke és, possiblement la més social detotes, ja que duu a terme conductes amb tothom, incloent l’infant del gruparribant possiblement a igualar a la mare en nombre de conductes. També ésimportant les conductes que emet cap a la Bimba ja que són la majoria de Jocsocial, això ens indica que la Bimba és la seva companya de jocs, quesegurament es veurà substituïda per l’infant un cop hagi crescut. 43
  44. 44. L’Inga que hauria de tenir major contacte amb en Biko per ser la femelladominant, veiem que concentra la seva atenció quasi totalment en l’infant i laseva filla Ineke. No dedica gaire atenció a l’altra filla seva, la Ilachy (cal dir queaquesta ja és d’una edat considerable) ni tampoc a la seva néta, la Bimba.Possiblement sigui el segon individu més sociable del grup, però donada laseva condició de mare el seu contacte amb la resta del grup és escàs. La Ilachy no és gaire sociable amb cap membre del grup, dedica poquesatencions a la resta d’individus i cap a en Biko. Possiblement aquest fet es deua que en Biko no és el seu pare, i en ser el cap de grup, l’ignora. Tampocdedica gaire temps a la seva filla, a més a més, possiblement dediqui méstemps a la Ineke. Com és la segona femella més adulta del grup les conductescap a en Biko possiblement es vegin incrementades amb el temps, però fariafalta un estudi més extens i amb un seguiment més precís. La Bimba és un individu també poc actiu afectivament parlant, manté uncontacte més intens amb la Ineke que amb la resta del grup. Aquest fetpossiblement es deu a que aquesta és la seva companya de jocs. El seuaïllament parcial pot ser causa de el seu repudiament per part de la femella alfa(observar taules de direcció de conductes de dominància) que l’ha agredit endiferents ocasions. Per últim podem veure que en Biko sembla ser l’individu aïllat del grup,ja que no manté contacte (de moment) amb cap altre individu, només alguncontacte aïllat amb la Ineke, la seva filla. Tampoc ha emès cap conductaafiliativa als altres drils. 44
  45. 45. 45
  46. 46. CAPÍTOL III: LA UTILITZACIÓ DE L’ESPAI EN RELACIÓ A LESCONDUCTES En aquest últim capítol del treball es van tindre en compte totes lesconductes per poder relacionar-les amb la ubicació. Les observacions es vandur a terme també al novembre. En aquest apartat s’inclourà un mapaquadriculat on s’hi representà la divisió de les instal·lacions. les hipòtesis acomprovar en aquest capítol van ser:Il·lustració 20. Mapa quadriculat on es representen les ubicacions de les instal·lacions. J=jardinera, PC=plataforma principal, S=Terra, R=Rodona.“Volem saber quina és la ubicació més freqüentada pels drils” i “Quines són lesconductes predominants en aquesta ubicació” L’espai més freqüentat podria ser un espai alt i des d’on es domini totl’espai de les instal·lacions si el que es busca és seguretat. Analitzant primer les dades, ens trobem amb la següent situació: un 50%de les observacions han sigut preses en la plataforma central 1 i un 36% (elsegon % més alt) han sigut enregistrades a la jardinera 1. 46
  47. 47. Observant les taules a annexos (no cabien) un esdeveniment moltimportant: la cohesió parcial del grup. En Biko es troba situat a la jardinera 1(0:01:30) juntament amb l’Inga, la cria, l’Ilachy i la Ineke. L’única que es trobaseparada es la Bimba situada a la plataforma 2 menjant. Això pot significar lacohesió gradual que el grup va sofrint al llarg del temps. Més tard però, el grup es mou i en Biko torna a estar aïllat jardinera 1.La conducta més exercida a aquesta ubicació és vigilància, ja que en Biko espassa la major part del dia vigilant des d’aquesta posició, que li permet,possiblement, veure tota la instal·lació i que li permet també veure el públic. La ubicació amb més % (Plataforma central 1 amb un 50%) és,possiblement un dels centres socials de les instal·lacions, aquí es duen a termela major part de conductes afiliatives enregistrades, ja que és una ubicaciócèntrica amb molta visibilitat i amb espai suficient perquè el grup desenvolupiles seves activitats sense molèsties. 47
  48. 48. Ja que el menjar es troba de manera dispersa a les instal·lacions, laconducta d’alimentació menjar es veu clarament dispersa en les taules. No hiha un espai on es mengi exclusivament. Per tant, podem afirmar que possiblement la plataforma central 1 siguil’espai més freqüentat pels drils. També cal dir que és aquí, on es duen aterme, possiblement, la majoria de conductes socials del grup. Confirmant lesnostres expectatives, és un espai cèntric, amb una mica d’alçada 48
  49. 49. CONCLUSIONSA partir de les hipòtesis plantejades s’han arribat a les següents conclusions: 1. En Biko, és el que més conductes de dominància ha fet, així que és un individu potencialment dominant. Això ens col·loca en Biko com a l’individu possiblement dominant del grup, coincidint amb la tendència dels primats a formar grups patriarcals. Degut també al nombre elevat de conductes agonístiques que fa l’Inga podríem estimar que és la femella dominant. 2. En relació amb les conductes afiliatives l’Inga és, segurament, la femella adulta amb més activitat social possiblement per la seva condició de possible femella dominant i per tenir un cria d’ aproximadament 10 mesos. Hi ha, però, una dada que ens indica que en Biko és, possiblement, l’individu més aïllat del grup, ja que rep poques conductes afiliatives. 3. Com a resultat de les observacions de la utilització de l’espai podem observar que la ubicació més freqüentada, possiblement, és la plataforma principal 1 per dur a terme relacions socials, encara que també s’observen algunes de manteniment o alimentació. La segona ubicació més freqüentada és la jardinera 1, on en Biko duu a terme la vigilància del grup. Possiblement aquestes dues ubicacions han sigut escollides per la seva ubicació central, la plataforma principal, i per la seva bona visibilitat, tant de les instal·lacions, com del passeig, la jardinera 1. 4. L’estudi de l’etologia també comporta un problema i dificultat bastant grans: les variables. A l’etologia les variables són, en si mateixes, les conductes que generen els individus i això, és incontrolable. 49
  50. 50. BIBLIOGRAFIA“ETOLOGIA: BASES BIOLOGICAS DE LA CONDUCTA ANIMAL Y HUMANA”Fernando Pelaez del Hierro y Joaquim Vea Baro. Piramide, 1997.Bioko Biodiversity Protection ProgramCITES www.cites.esComité Español UICN www.uicn.esCreated from: Save Mandrillushttp://kingrhythm.tripod.com/index/id73.htmDepartament d’Educació del Zoològic de Barcelona. “REALITZACIÓ DELTREBALL DE RECERCA PER A ALUMNES DE BATXILLERAT AL PARCZOOLÒGIC DE BARCELONA” Nº no disponible: 2Departament Psiquiatria i Psicobiologia Clínica, Facultat de Psicologia.Universitat de Barcelona. “COMUNICACIÓ VOCAL EN DRILS(Mandrillusleucophaeus) CAPTIUS. Mireia de Martín Marty. Coodirigida peldoctor Sabater Pi.DrillRanch – Pandrillus http://www.pandrillus.org/projects/drill-ranch/ETOLOGIA CANINA: Historia de la etologia.http://segundohogar.blogspot.com/2008/01/historia-de-la-etlogia.htmlKorupNationalPark – Cameroon http://www.mount-cameroon.org/korup/index.htmRAE-Etologiahttp://buscon.rae.es/draeI/SrvltGUIBusUsual?LEMA=etolog%C3%ADaSANDÍN MÀXIMO. Pensando en la evolución, pensando en la vida.Wikipediawww.wikipedia.comZoo de Barcelona www.zoobarcelona.catZoo Hannover – Deustchland http://www.zoo-hannover.de/ 50
  51. 51. ANNEXOS Per no col·lapsar els annexos amb taules de conductes, aquestes taulesvenen adjuntades en el CD entregat amb el treball, en as de dubte, consultarCD. 51

×