5. Introducció
A continuació presentem les quinze unitats en què s’estructura la matèria de llatí que ha d’impartir-se
a primer de Batxillerat, en la modalitat del Batxillerat d’Humanitats.
En elaborar-les s’ha tingut molt present que la majoria de destinataris hauran cursat una introduc-
ció al llatí a quart d’ESO, però també es contempla el fet que pot haver-n’hi que no l’hagin cursat i que,
per tant, els serà una llengua completament nova i diferent de la que parlen. Per això hem anat intro-
duint els conceptes gradualment i d’una manera clara i entenedora, per tal que es desperti l’interès de
l’alumnat per la llengua llatina.
En l’apartat de llengua ens ha semblat positiu presentar els paradigmes de les declinacions d’una ma-
nera potser tradicional, però al nostre entendre més clara, que permetrà que l’alumnat pugui formar-
se una visió més estructurada del funcionament de la llengua llatina. És per això que treballarem la llen-
gua per declinacions, i no per casos.
L’estudi de la llengua llatina ha de servir també per reforçar el coneixement etimològic de la pròpia
llengua. L’etimologia justifica el significat de les paraules i reforça la base dels coneixements lingüístics.
És per això que a cada unitat hi ha un apartat destinat a l’estudi del lèxic a partir de realitats que po-
den ser properes a l’alumnat.
D’altra banda, al llarg de les quinze unitats es donen coneixements d’història, civilització i cultura
llatines perquè, a banda d’estudiar el passat del poble romà, es vegi també la influència cabdal d’aquest
en la nostra mentalitat i en el nostre entorn cultural. Les explicacions sovint van acompanyades de fo-
tografies per tal que l’alumnat pugui comprovar d’una manera visual el que es diu en el text. També ens
hem servit de traduccions d’autors clàssics i no hem deixat de banda les obres d’autors contemporanis
relacionades amb allò que s’explicava.
Al llarg del llibre hi ha molts exercicis i textos per traduir. Aquest fet donarà llibertat al professorat
per escollir els que cregui més adequats per al seu alumnat.
Pel que fa a la literatura llatina, tot i que en aquest llibre hi ha pinzellades dels escriptors llatins més
rellevants, no es tractarà a fons fins a segon de Batxillerat, un cop l’alumnat ja s’hagi familiaritzat amb
el món clàssic i pugui comentar d’una manera més madura les obres dels principals autors clàssics. La
influència de la literatura llatina en la literatura i l’art occidentals ha estat determinant i, per tant, el
seu coneixement contribueix a comprendre el bagatge cultural d’avui.
Pel que fa a l’ús del diccionari, creiem que és molt útil utilitzar-lo de bon començament, ja que així
l’alumnat, sense adonar-se’n, agafarà l’agilitat necessària amb aquesta eina i no es convertirà en cap
entrebanc.
Els continguts d’aquest primer llibre de batxillerat estan elaborats amb la il·lusió que aquest alum-
nat del segle XXI conegui la llengua i la cultura llatines i que després reconegui i valori la seva pervi-
vència en l’àmbit cultural d’Occident.
5
6.
7. Temporització indicativa
La temporització que oferim a continuació és indicativa. Cada professor o professora valorarà les ne-
cessitats del grup i el seu ritme de treball. També caldrà tenir en compte la disponibilitat horària de l’a-
lumnat fora de les hores lectives i la capacitat de treball individual pròpia de cada alumne o alumna a
l’hora de fer les activitats que es proposen al llarg del crèdit.
7
Unitat didàctica Apartats Hores lectives
1 Origen i evolució 2
Les modalitats del llatí 2
2 Llengua llatina: L’alfabet llatí. La pronunciació llatina. La quantitat
de les síl·labes. L’accent prosòdic 3
Història i cultura: La fundació de Roma. La monarquia 4
El perquè de les paraules: Del llatí al català 1
Herència clàssica: Jocs de petits i grans 1
Activitats d’avaluació 1,30
3 Llengua llatina: Estructura de les paraules. Concepte i valor dels
casos. La primera declinació. Ordre dels mots en una frase. 3
Història i cultura: La República romana 4
El perquè de les paraules: Mots patrimonials i cultismes 1
Herència clàssica: Creences i supersticions de sempre 1
Activitats d’avaluació. 1,30
4 Llengua llatina: La conjugació llatina. El present d’indicatiu.
El present del verb sum. Els pronoms personals. Consells per a una
bona traducció: ús del diccionari 3
Història i cultura: L’Imperi 4
El perquè de les paraules: Topònims 1
Herència clàssica: De Claudia a Clàudia 1
Activitats d’avaluació. 1,30
5 Llengua llatina: La segona declinació 3
Història i cultura: Estructura d’una ciutat romana 3
El perquè de les paraules: Els gentilicis 1
Herència clàssica: De Mart a Martí 1
Activitats d’avaluació. 1,30
6 Llengua llatina: Adjectius bonus, a, um. Adjectius i pronoms
possessius 3
Història i cultura: El fòrum i els seus edificis 3
El perquè de les paraules: Prefixos d’origen llatí 1
Herència clàssica: La física i la química 1
Activitats d’avaluació. 1,30
8. 8
Unitat didàctica Apartats Hores lectives
7 Llengua llatina: Imperfet d’indicatiu dels verbs regulars. L’imperfet
del verb sum.
Futur d’indicatiu dels verbs regulars. Futur d’indicatiu del verb sum 3
Història i cultura: Edificis de lleure: amfiteatre i circ 3
El perquè de les paraules: Principals radicals llatins 1
Herència clàssica: La medicina 1
Activitats d’avaluació. 1,30
8 Llengua llatina: La tercera declinació. Temes en consonant 3,30
Història i cultura: Edificis de lleure: teatre i termes 3
El perquè de les paraules: Principals radicals llatins 1
Herència clàssica: Les matemàtiques 1
Activitats d’avaluació. 1,30
9 Llengua llatina: La tercera declinació. Temes en vocal. Els numerals 3,30
Història i cultura: El proveïment d’aigua i les vies de comunicació 3
El perquè de les paraules: Llatinismes 1
Herència clàssica: La biologia (zoologia) 1
Activitats d’avaluació. 1,30
10 Llengua llatina: Els adjectius de la tercera declinació.
Els demostratius 3
Història i cultura: La casa romana. Decoració i mobiliari 3
El perquè de les paraules: Llatinismes 1
Herència clàssica: La biologia (botànica) 1
Activitats d’avaluació. 1,30
11 Llengua llatina: La quarta i la cinquena declinació 3
Història i cultura: Àpats i aliments dels romans 3
El perquè de les paraules: Llatinismes 1
Herència clàssica: A taula amb els romans 1
Activitats d’avaluació. 1,30
12 Llengua llatina: Els temps de perfet. Paradigma dels pronoms
personals 3
Història i cultura: Vestits. El calçat i els complements. Els pentinats 2,30
El perquè de les paraules: Llatinismes 1
Herència clàssica: El look dels romans i de les romanes 1
Activitats d’avaluació. 1,30
13 Llengua llatina: El pronom relatiu. Pronoms i adjectius anafòrics 3
Història i cultura: L’educació a Roma. Les tres etapes de
l’ensenyament a Roma. Estris per anar a escola. La jornada escolar 3
El perquè de les paraules: Llatinismes 1
Herència clàssica: Mens sana in corpore sano: els clàssics i l’esport 1
Activitats d’avaluació. 1,30
9. 9
Unitat didàctica Apartats Hores lectives
14 Llengua llatina: Adverbis i preposicions. Els complements de lloc 2,30
Història i cultura: El matrimoni a Roma. La cerimònia de noces.
L’organització familiar 3
El perquè de les paraules: Llatinismes 1
Herència clàssica: La mitologia i els planetes 1
Activitats d’avaluació. 1,30
15 Llengua llatina: Els graus de l’adjectiu. Oracions comparatives
i superlatives 3
Història i cultura: La romanització de la península Ibèrica 3
El perquè de les paraules: Llatinismes 1
Herència clàssica: Constel·lacions i mites clàssics 1
Activitats d’avaluació. 1,30
10.
11. Programació d’aula
Els continguts, els objectius, les competències i tots els altres elements a partir dels quals cada profes-
sor o professora pot elaborar la seva pròpia programació d’aula es poden consultar i descarregar des del
CD de la Proposta didàctica o bé des del nostre web:
www.barcanova.cat
11
15. Unitat didàctica 1
Aquesta primera unitat, que podria qualificar-se d’introductòria, tracta l’origen més llunyà de la llengua
llatina, l’indoeuropeu, i com ha evolucionat cap a les llengües romàniques. S’estudien també les moda-
litats del llatí.
Es pretén situar l’alumnat en l’àmbit geogràfic i temporal de la llengua llatina i conscienciar-lo que
les llengües no són un producte de l’atzar sinó que, en gran part, són fruit d’una evolució d’una llengua
anterior.
Unitat didàctica 2
Aquesta unitat està dedicada exclusivament a l’alfabet llatí d’època clàssica: origen, lletres de què cons-
tava, ús de majúscules i minúscules i correspondència entre lletres i fonemes. Hi ha també unes normes
molt generals sobre la pronunciació de consonants i vocals de la llengua llatina que, tret d’algunes di-
ferències, eren pronunciades quasi com en català.
Pel que fa a l’accent, s’explica que en llatí no hi ha accent gràfic però sí que n’hi ha de prosòdic, re-
gulat per la quantitat de les síl·labes. Es donen també unes normes molt senzilles per fer una lectura
correcta.
Referent a la història, aquesta unitat tracta sobre la fundació de la ciutat de Roma, des del punt de
vista mitològic i també històric. Es veu també el període de la Monarquia amb els set reis que governa-
ren aquesta ciutat, des que es va fundar fins a l’any 509 aC.
Hi ha també un espai destinat a l’estudi del lèxic de les paraules que, com a apartat introductori,
tracta sobre el substrat, el superstrat i l’adstrat.
Pel que fa a l’herència clàssica, hem volgut començar aquesta àrea amb un tema ben simpàtic: els
jocs del poble romà i la continuïtat que tenen avui dia.
15
16. Unitat didàctica 3
Aquesta unitat tracta el concepte de llengua flexiva i les característiques morfològiques i sintàctiques
que se’n deriven. S’explica el funcionament de la llengua llatina a partir dels anomenats casos i les fun-
cions sintàctiques corresponents. També hi ha una relació de les cinc declinacions per tal que l’alumnat
es faci una idea general de l’estructura que pot presentar un substantiu en llatí.
S’introdueix el paradigma de la primera declinació i l’ordre dels mots en una frase. S’estudia també
l’aposició i la relació amb el nom que complementa.
Pel que fa a l’apartat d’història, en aquesta unitat s’analitza un dels períodes potser més significa-
tius de la història de Roma: la República, amb els fets i els personatges més rellevants.
Pel que fa al lèxic, s’estudien els mots patrimonials i els cultismes com els dos grans grups de deri-
vació del llatí al català.
L’apartat d’herència clàssica és destinat a les creences i supersticions del poble romà i al que enca-
ra en conservem.
Unitat didàctica 4
En aquesta unitat introduïm la morfologia verbal: s’expliquen les característiques de la conjugació lla-
tina, l’estructura d’una forma verbal i, ja concretant més, el temps verbal de present. S’estudia també el
verb més irregular de la conjugació llatina: el sum. S’esmenten també els pronoms personals, però no-
més en la funció de subjecte, ja que el paradigma complet d’aquests elements apareix més endavant.
En l’apartat d’història i cultura es veu l’últim gran període de la història del poble romà, l’Imperi, i
posteriorment la desaparició de l’Imperi romà i els factors que el propiciaren. Com a les unitats ante-
riors, es parteix sempre dels fets més significatius d’aquest període i dels personatges, en aquest cas em-
peradors, més destacats.
L’apartat del perquè de les paraules està destinat als topònims i a l’origen d’aquests mots, i es posa
especial atenció en aquells que són fruit del pas dels romans per casa nostra.
Pel que fa a l’espai destinat a l’herència clàssica, aquesta unitat el dedica a l’estudi dels noms pro-
pis de persona. Es fa menció bàsicament dels que deriven de la llengua llatina.
16
17. Unitat didàctica 5
Pel que fa a la llengua llatina, aquesta unitat introdueix la segona declinació i el concepte de gènere
neutre, probablement desconegut per la majoria de l’alumnat.
Pel que fa a l’apartat d’història i cultura es treballa l’estructura d’una ciutat romana: el traçat urba-
nístic i els edificis públics i privats més importants. Es fa especial atenció a una ciutat concreta, Tàrra-
co, i d’una manera força visual se’n presenten les restes arqueològiques més importants.
La secció del perquè de les paraules tracta sobre els gentilicis i, en especial, sobre els que han deri-
vat de l’assentament d’època romana.
En l’apartat d’herència clàssica es continua amb l’antroponímia, però centrada només en els noms
propis que tenen un rerefons mitològic.
Unitat didàctica 6
En aquesta unitat introduïm la tipologia del primer grup d’adjectius: els que es declinen per la primera
i la segona declinacions. S’analitzen les funcions bàsiques d’un adjectiu, així com la concordança amb
el nom que complementa i el fet que un adjectiu pot substantivitzar-se. En l’apartat de llengua també
s’estudien els pronoms i els adjectius possessius.
En l’apartat d’història i cultura, tenint en compte que en la unitat 5 del llibre s’ha estudiat de manera
molt global l’estructura d’una ciutat romana, s’analitza amb més deteniment el que era el cor de la ciu-
tat: el fòrum, amb tots els edificis que s’hi trobaven i les funcions que tenien. S’estudia també un fòrum
en concret: el de Roma.
En la secció de lèxic, es dóna una relació dels principals prefixos d’origen llatí que formen part de mol-
tes paraules catalanes.
Pel que fa a l’herència clàssica, hem volgut tractar la presència sobretot de la llengua llatina en el camp
de la física i la química, ja que gran part del vocabulari emprat per físics i químics deriva del llatí.
17
18. Unitat didàctica 7
En aquesta unitat es presenten dos temps verbals nous: el pretèrit imperfet i el futur imperfet d’indica-
tiu, temps que deriven també del tema d’infectum. S’hi inclouen els temps verbals corresponents del verb
sum, el verb irregular per excel·lència de la conjugació llatina.
En la secció d’història i cultura, es presenten dos edificis de lleure prou significatius: l’amfiteatre i el
circ. Es detalla l’estructura d’aquests edificis, els espectacles públics que s’hi portaven a terme i la im-
portància que tingueren en l’antiguitat.
Pel que fa a l’estudi de les paraules es presenta una llista d’alguns mots llatins (substantius, adjec-
tius i verbs), juntament amb el significat que denoten i els radicals que n’han derivat.
En l’apartat d’herència clàssica s’estudia el que van aportar grecs i romans en el camp de la medicina.
Unitat didàctica 8
En aquesta unitat s’introdueix la tercera declinació. Degut a la complexitat de la mateixa, i a la seva ex-
tensió, se n’estudiarà una part en aquesta unitat i una segona part en la següent. En aquesta unitat es
treballaran els mots de tema en consonant.
En l’apartat d’història i cultura, es presenten dos edificis també destinats al lleure: el teatre i les ter-
mes. Pel que fa al teatre, es dóna una visió molt general dels orígens d’aquest, lligats al culte de Dionís,
i del que va representar per al poble grec i, posteriorment, per al poble romà. Del teatre i de les termes,
com a edificis, s’analitzen també les parts més significatives i la funció de cadascuna d’elles.
En l’estudi de les paraules es continua amb els radicals llatins i així es completa la llista que s’havia
donat en la unitat anterior.
Pel que fa a la secció d’herència clàssica, s’estudia l’aportació de certs personatges, sobretot grecs,
en el món de les matemàtiques i la utilització que més tard en feren els romans.
18
19. Unitat didàctica 9
Aquesta unitat continua amb l’estudi de la tercera declinació i se centra en els mots de tema en vocal i
en els irregulars. Comencem a introduir alguns adjectius no qualificatius, com són els numerals.
Degut que l’estructura d’una ciutat romana i els edificis principals que s’hi ubiquen ja s’han estudiat,
ens ha semblat convenient presentar en aquesta unitat de quins serveis gaudia pel que fa al proveïment
d’aigua. També s’estudien les vies de comunicació i la importància que tingueren en l’antiguitat, ja que
foren els romans els primers que van fer una planificació detallada de la xarxa de carreteres que neces-
sitaven per comunicar-se en un imperi tan gran.
En la secció de lèxic es comença un nou apartat: el dels llatinismes que s’usen de forma més usual.
N’hem fet la classificació següent: llatinismes d’un sol mot, expressions llatines i dites o frases que han
fet història. En aquesta unitat es tracten els llatinismes d’un sol mot que, tot i mantenir la seva forma
llatina, són entenedors per a tothom.
L’etimologia, a vegades força sorprenent, del nom d’alguns animals, ocupa l’apartat d’herència clàs-
sica.
Unitat didàctica 10
En aquesta unitat, i després d’haver estudiat la tercera declinació, ens centrarem en el segon tipus d’ad-
jectius qualificatius: els que es declinen per la tercera declinació. Seguint amb els adjectius, s’intro-
dueixen els adjectius demostratius.
En l’apartat d’història i cultura es parla dels tipus d’habitatge dels romans: bàsicament cases unifa-
miliars i blocs de pisos en les zones urbanes i les vil·les a les zones rurals. Es detallen les parts d’una do-
mus, així com també la decoració i el mobiliari.
Pel que fa al lèxic, en aquesta unitat hi ha una llista de deu expressions llatines força usuals en la
nostra llengua.
En la secció d’herència clàssica es fa un breu comentari de la història de la botànica, on es fa espe-
cial atenció a Plini el Vell i la seva obra Historia Naturalis. Tot seguit es donen el nom popular i el nom
científic, en llatí, d’alguns arbres i plantes coneguts per tots.
19
20. Unitat didàctica 11
En aquesta unitat es presenten els paradigmes de les dues darreres declinacions: la quarta i la cinque-
na. Es torna a treballar el gènere neutre, ja que en la quarta declinació hi ha substantius neutres.
En l’apartat de cultura, deixem l’urbanisme de les ciutats per endinsar-nos de ple en la vida quoti-
diana, concretament en els àpats que feien i en els aliments que es consumien en època romana.
Pel que fa al lèxic, continuem amb més expressions llatines amb la finalitat que l’alumnat s’acostu-
mi a usar-les en la seva parla quotidiana.
En últim lloc, en l’apartat d’herència clàssica, hem volgut lligar aquest tema amb el de cultura i, per
tant, hem parlat d’algunes curiositats de la cuina romana i d’aspectes culinaris que encara avui persis-
teixen.
Unitat didàctica 12
Després d’haver estudiat els temps verbals de present, en aquesta unitat es presenten els temps de per-
fet: el pretèrit perfet, el pretèrit plusquamperfet i el futur perfet. També es dóna el paradigma sencer
dels pronoms personals, ja que fins ara només s’havia donat la relació dels que feien la funció de sub-
jecte.
En l’apartat de cultura estudiarem com vestien els romans i les romanes i quina cura tenien del seu
cos.
Continuem amb les expressions llatines de poca dificultat perquè l’alumnat les pugui entendre en
qualsevol context.
Seguim relacionant, sempre que sigui possible, el tema d’herència clàssica amb el de la cultura. En
aquesta unitat veurem el paral·lelisme entre el culte actual al cos amb la cura que en tenia el poble
romà.
20
21. Unitat didàctica 13
En aquesta unitat ens centrarem, pel que fa a l’apartat de llengua, en un tipus d’oracions subordinades:
les de relatiu, introduïdes per un pronom relatiu. Prèviament haurem vist quin és aquest pronom i com
es declina. Estudiarem també el pronom anafòric, el seu paradigma i com es tradueix.
En l’apartat de cultura tractarem un aspecte important dins de la vida quotidiana i familiar del po-
ble romà: el de l’educació. Veurem quin era el tipus d’ensenyament que s’impartia i les tres etapes edu-
catives existents, així com la jornada escolar i el material que s’utilitzava en aquella època.
Continuarem amb l’estudi de les expressions llatines més usuals i, com que aquesta serà l’última uni-
tat dedicada als llatinismes, repassarem també totes les que s’han vist en unitats anteriors.
Pel que fa a herència clàssica, parlarem del concepte d’esport a l’antiguitat i del que significa avui
dia.
Unitat didàctica 14
En l’apartat de llengua hi ha una relación dels adverbis i preposicions i les conjuncions més usuals en la
llengua llatina amb la seva explicació etimològica i el seu significat o significats.
En la part de cultura ens centrarem en un aspecte important en la vida familiar del poble romà: el
matrimoni. Estudiarem els diversos tipus de vincles matrimonials, la cerimònia i també la forma de tren-
car aquests vincles en cas d’inestabilitat conjugal. A més del matrimoni estudiarem com era l’organit-
zació familiar, la importancia de cadascun dels seus membres i els drets que tenia cadascun d’ells. De-
prés analitzarem les circumstàncies que envoltaven el naixement d’un membre de la familia i els noms
que li donaven.
Deixem les expressions llatines per començar una altra part de lèxic: hem seleccionat unes quantes
frases famoses, pronunciades per personatges il·lustres que encara avui dia tenen vigència.
Finalment, en l’apartat d’herència clàssica, tractarem un aspecte que sol ser molt atractiu per a l’a-
lumnat: la relació que hi ha entre el nom dels planetes i la mitologia clàssica.
21
22. Unitat didàctica 15
En aquesta unitat tornem a reprendre els adjectius per poder-ne treballar tots els graus: el positiu, el
comparatiu i el superlatiu. Veurem també com es construeixen les oracions comparatives d’inferioritat,
igualtat i superioritat, i les oracions superlatives.
En l’apartat d’història i cultura, ens centrarem en la romanització de la península Ibèrica. Veurem la
Hispania anterior a l’arribada dels romans i els principals factors que van impulsar que tot aquest terri-
tori es romanitzés. També estudiarem els noms llatins de les colònies i municipis més importants d’èpo-
ca romana, i els compararem amb els noms actuals.
Continuarem amb les frases famoses que ens han arribat intactes al llarg de la història. I per acabar,
en l’apartat d’herència clàssica estudiarem algunes de les constel·lacions que han rebut el seu nom en
funció dels mites clàssics.
22
25. Orientacions metodològiques
L’avaluació inicial té el caràcter d’una valoració dels coneixements necessaris per assolir les noves te-
màtiques de l’etapa de Batxillerat. Hem de partir sempre del fet que l’alumnat, tot i haver pogut fer l’as-
signatura d’introducció al llatí a quart d’ESO, té uns coneixements molt elementals de les característi-
ques de la llengua llatina. D’altra banda, potser hi haurà alumnes que, pels motius que sigui, mai no
hauran cursat anteriorment una matèria d’aquest tipus. Això s’ha de tenir en compte a l’hora de fer l’a-
valuació inicial de la matèria i, per tant, creiem més positiu avaluar quins coneixements té l’alumnat pel
que fa a l’origen i l’evolució del llatí, la romanització o la història i cultura de Roma que no pas pel que
fa a la llengua llatina pròpiament dita.
Aquesta avaluació inicial ens permetrà saber quins són els coneixements que té el nostre alumnat i
així podrem adequar el ritme de treball i de continguts.
L’avaluació inicial de cada unitat va acompanyada del solucionari corresponent.
25
26.
27. 27
UNITAT DIDÀCTICA 1 AVALUACIÓ INICIAL
Nom: Data:
Saps quin és l’origen de la llengua que parles?
Indica si les afirmacions següents són certes (C) o falses (F):
– L’origen més llunyà del llatí és l’indoeuropeu.
– El llatí només era una llengua parlada a Roma.
– Del llatí n’han derivat les llengües romàniques.
– El català deriva del llatí culte o literari.
– Totes les llengües romàniques presenten un lèxic i una estructura morfosintàctica sem-
blant.
– El basc és una llengua que prové del llatí.
Quines són les llengües romàniques? S’assemblen entre elles pel que fa al lèxic i a l’es-
tructura morfosintàctica?
Digues a quin segle van tenir lloc els fets següents:
– Fundació de Roma: .
– Arribada dels grecs a la península Ibèrica:
– Arribada dels romans a la península Ibèrica: .
– Desaparició de l’Imperi romà d’Occident: .
– Desaparició de l’Imperi romà d’Orient: .
Saps què és la Romània?
Quines característiques tenia el llatí vulgar? Qui el parlava?
6
5
1
2
3
4
28. 28
SOLUCIÓ UNITAT DIDÀCTICA 1 AVALUACIÓ INICIAL
Saps quin és l’origen de la llengua que parles?
Resposta oberta.
Indica si les afirmacions següents són certes (C) o falses (F):
– L’origen més llunyà del llatí és l’indoeuropeu. C
– El llatí només era una llengua parlada a Roma. F
– Del llatí n’han derivat les llengües romàniques. C
– El català deriva del llatí culte o literari. F
– Totes les llengües romàniques presenten un lèxic i una estructura morfosintàctica sem-
blant. C
– El basc és una llengua que prové del llatí. F
Quines són les llengües romàniques? S’assemblen entre elles pel que fa al lèxic i a l’es-
tructura morfosintàctica?
Català, castellà, occità, francès, sard, italià, retoromànic, galaicoportuguès i romanès. Totes elles
s’assemblen pel que fa al lèxic i a les estructures morfosintàctiques, perquè deriven d’una llen-
gua comuna.
Digues a quin segle van tenir lloc els fets següents:
– Fundació de Roma: VIII aC.
– Arribada dels grecs a la península Ibèrica: VI aC.
– Arribada dels romans a la península Ibèrica: III aC.
– Desaparició de l’Imperi romà d’Occident: v dC.
– Desaparició de l’Imperi romà d’Orient: xv dC.
Saps què és la Romània?
Rep el nom de Romània el conjunt de païssos que constituiren l’Imperi romà.
Quines característiques tenia el llatí vulgar? Qui el parlava?
El llatí vulgar era una llengua viva, espontània, innovadora, sense normes gramaticals. La parla-
va la gent del carrer, els soldats… Les llengües romàniques sorgeixen d’aquest llatí vulgar.
6
5
1
2
3
4
29. 29
UNITAT DIDÀCTICA 2 AVALUACIÓ INICIAL
Nom: Data:
De quina llengua prové l’alfabet llatí?
Per què l’emblema de Roma és una lloba?
Com t’imagines que era l’assentament de Roma en els primers temps?
Al començament, Roma fou governada per un seguit de set reis. Quin és el nom d’aquest
règim polític? Coneixes el nom d’algun rei de Roma?
Tot i que la majoria del lèxic català prové de la llengua llatina també s’hi veuen trets lin-
güístics d’altres llengües. Digues quins són els tres factors essencials que formen part de la
formació de qualsevol llengua.
Sabries dir alguna llengua, que no sigui la llatina, que hagi influenciat la llengua catalana?
1
2
3
4
5
6
30. 30
SOLUCIÓ UNITAT DIDÀCTICA 2 AVALUACIÓ INICIAL
De quina llengua prové l’alfabet llatí?
L’alfabet llatí deriva de l’alfabet grec, però l’intermediari fou l’etrusc.
Per què l’emblema de Roma és una lloba?
Perquè fou una lloba l’animal que va alletar els bessons Ròmul i Rem, considerats els fundadors
mítics de la ciutat de Roma.
Com t’imagines que era l’assentament de Roma en els primers temps?
Al començament Roma estava formada per petits pobles aïllats als turons. Els seus habitants vi-
vien en cabanes i la seva estructura social i política era molt simple.
Al començament, Roma fou governada per un seguit de set reis. Quin és el nom d’aquest
règim polític? Coneixes el nom d’algun rei de Roma?
És l’època de la Monarquia. Foren reis: Ròmul, Numa Pompil·li, Tul·lus Hostili, Ancus Marci, Tar-
quini l’Antic, Servi Tul·li, Tarquini el Superb.
Tot i que la majoria del lèxic català prové de la llengua llatina també s’hi veuen trets lin-
güístics d’altres llengües. Digues quins són els tres factors essencials que formen part de la
formació de qualsevol llengua.
Substrat, format per les llengües que es parlaven a la Península abans de l’arribada dels romans.
Superstrat, format pels estrats lingüístics posteriors a la romanització. Adstrat, o influència en-
tre llengües per proximitat geogràfica.
Sabries dir alguna llengua, que no sigui la llatina, que hagi influenciat la llengua catalana?
Podríem parlar d’un substrat bascoibèric i cèltic, d’un superstrat germànic, àrab o grec i d’un ads-
trat castellà o francès.
1
2
3
4
5
6
31. 31
UNITAT DIDÀCTICA 3 AVALUACIÓ INICIAL
Nom: Data:
Saps quin era el mecanisme de la llengua llatina pel que fa a l’estructura de les paraules i
a la formació d’oracions?
En una segona etapa, a Roma s’hi instaurà un nou sistema de govern, la República. Conei-
xes alguna institució política d’aquest període?
Què en saps de les guerres púniques (bàndols enfrontats, personatges rellevants, desenllaç)?
Durant la República hi hagué una gran revolta d’esclaus. Qui en va ser el líder? Quina era
la situació dels esclaus abans de la revolta?
Què és un triumvirat?
Quina diferència hi ha entre un mot patrimonial i un cultisme?
1
2
3
4
5
6
32. 32
SOLUCIÓ UNITAT DIDÀCTICA 3 AVALUACIÓ INICIAL
Saps quin era el mecanisme de la llengua llatina pel que fa a l’estructura de les paraules i
a la formació d’oracions?
La llengua llatina és flexional, és a dir, els mots adopten diferents terminacions segons la funció
que fan a la frase.
En una segona etapa, a Roma s’hi instaurà un nou sistema de govern, la República. Conei-
xes alguna institució política d’aquest període?
Resposta oberta. Probablement l’alumnat parli del Senat romà i de la importància que tingué en
aquest període.
Què en saps de les guerres púniques (bàndols enfrontats, personatges rellevants, desenllaç)?
En les guerres púniques van enfrontar-se els romans i els cartaginesos, ja que aquests últims co-
mençaven a expandir-se per la Mediterrània i això xocava amb els interessos dels romans. Hi ha-
gué tres grans enfrontaments al llarg del segle III aC i els vencedors foren els romans. Pel que fa
als personatges rellevants hauríem de parlar del cartaginès Anníbal o del romà Publi Corneli Es-
cipió.
Durant la República hi hagué una gran revolta d’esclaus. Qui en va ser el líder? Quina era
la situació dels esclaus abans de la revolta?
El líder fou Espàrtac. La condició dels esclaus abans de la revolta era inhumana, no eren tractats
com a persones sinó com a objectes. Es podien comprar i vendre sense problemes i l’amo podia
castigar-los i fins i tot matar-los.
Què és un triumvirat?
Un triumvirat, tal com indica el seu nom, és una institució política formada per tres homes amb
la intenció inicial de repartir-se el poder polític.
Quina diferència hi ha entre un mot patrimonial i un cultisme?
Un mot patrimonial prové d’una paraula llatina que ha experimentat canvis fins a convertir-se
en una paraula catalana. En canvi, un cultisme no ha experimentat tants canvis sinó que l’hem
rebut pràcticament tal com era en llatí.
1
2
3
4
5
6
33. 33
UNITAT DIDÀCTICA 3 AVALUACIÓ INICIAL
Nom: Data:
Has consultat mai un diccionari de llatí?
El tercer gran període de la història de Roma fou l’Imperi. Amb quin gran emperador va en-
cetar-se aquesta època?
Digues el nom d’algun emperador romà i algun fet essencial que el caracteritzi.
Quines foren les causes que van portar a la desaparició de l’Imperi romà?
Què és un topònim? D’on provenen els topònims catalans?
Saps algun nom propi, d’home o de dona, que provingui de la llengua llatina o de la cultu-
ra clàssica?
1
2
3
4
5
6
34. 34
SOLUCIÓ UNITAT DIDÀCTICA 4 AVALUACIÓ INICIAL
Has consultat mai un diccionari de llatí?
Resposta oberta.
El tercer gran període de la història de Roma fou l’Imperi. Amb quin gran emperador va en-
cetar-se aquesta època?
Amb Octavi August.
Digues el nom d’algun emperador romà i algun fet essencial que el caracteritzi.
Neró ha passat a la història com a causant de l’incendi de Roma, tot i que actualment es creu
que és una afirmació falsa. Trajà potencià les obres públiques. Adrià va ser un emperador que
donà molta importància a les arts i a la cultura.
Quines foren les causes que van portar a la desaparició de l’Imperi romà?
Al final de l’Imperi es donaren les circumstàncies següents: hi hagué una gran anarquia política
(els emperadors se succeïen molt ràpidament); també hi hagué un descontrol militar; el cristia-
nisme cada vegada anava adquirint més importància, per tant, la religió romana havia perdut
pes; es produïren les invasions bàrbares… Tot això va fer que es fragmentés l’Imperi fins que va
desaparèixer.
Què és un topònim? D’on provenen els topònims catalans?
Un topònim és el nom propi d’un lloc (per exemple, Olot). Pel que fa a la procedència, n’hi ha un
grup que són de formació pròpiament catalana, però la resta provenen d’altres llengües, com l’i-
ber, el germànic, l’àrab, i un grup força nombrós prové del llatí.
Saps algun nom propi, d’home o de dona, que provingui de la llengua llatina o de la cultu-
ra clàssica?
Resposta oberta.
1
2
3
4
5
6
35. 35
UNITAT DIDÀCTICA 5 AVALUACIÓ INICIAL
Nom: Data:
Quin és el nom dels dos carrers que condicionen el traçat urbanístic d’una ciutat romana?
Com era aquest traçat urbanístic?
Allà on es creuaven aquests dos carrers hi havia la plaça pública. Quin n’era el nom en lla-
tí? Quines eren les funcions d’aquesta plaça?
Quins edificis estaven destinats a espectacles públics?
Com s’anomena el pont amb arcades que transportava l’aigua a la ciutat? Quines ciutats
coneixes que el conservin?
Digues quines restes arqueològiques podem trobar a Empúries.
Què és un gentilici? Creus que alguns gentilicis són fruit de la romanització?
1
2
3
4
5
6
36. 36
SOLUCIÓ UNITAT DIDÀCTICA 5 AVALUACIÓ INICIAL
Quin és el nom dels dos carrers que condicionen el traçat urbanístic d’una ciutat romana?
Com era aquest traçat urbanístic?
El cardo anava de nord a sud i el decumanus, d’est a oest. La resta de carrers eren paral·lels a
aquests dos eixos vertebradors, de manera que la ciutat formava una mena de quadrícula al seu
interior. Aquest tipus d’urbanisme es coneix amb el nom de model hipodàmic.
Allà on es creuaven aquests dos carrers hi havia la plaça pública. Quin n’era el nom en lla-
tí? Quines eren les funcions d’aquesta plaça?
Era el fòrum. Era el cor de la ciutat. Aquí hi havia els edificis públics més importants, destinats
a la religió i a l’admininstració. També s’hi aplegaven les botigues i era on tenia lloc la vida so-
cial dels ciutadans.
Quins edificis estaven destinats a espectacles públics?
Es feien espectacles públics a l’amfiteatre, el teatre i el circ.
Com s’anomena el pont amb arcades que transportava l’aigua a la ciutat? Quines ciutats
coneixes que el conservin?
Era l’aqüeducte. El de Tarragona o el de Segòvia en són exemples.
Digues quines restes arqueològiques podem trobar a Empúries.
A Empúries es poden veure, bàsicament, les restes de la ciutat grega i les de la ciutat romana.
Què és un gentilici? Creus que alguns gentilicis són fruit de la romanització?
Un gentilici és el nom amb què designem les persones en relació amb el seu lloc de procedèn-
cia. Efectivament, alguns gentilicis són fruit de la romanització, ja que n’hi ha que s’han format
a partir del nom de l’assentament d’època romana.
1
2
3
4
5
6
37. 37
UNITAT DIDÀCTICA 6 AVALUACIÓ INICIAL
Nom: Data:
Omple els buits del text següent:
Teòricament el fòrum es trobava a l’encreuament de les dues vies principals: el
i el , però a vegades podia no trobar-se al centre. El
fòrum era una gran plaça pública, de forma , oberta i envoltada per un
pòrtic amb . Al seu voltant es trobaven els de les
principals institucions de la ciutat.
Relaciona amb fletxes cada edifici amb la seva funció:
temples • • assemblees del Senat
cúria • • discursos dels oradors
basílica • • culte religiós
botigues • • tribunals de justícia
tribunes • • vendre
Què fou el Panteó de Roma?
Assenyala l’activitat o les activitats que no es feien en un fòrum: curses de carros, vendre
esclaus, passejar, sacrificis, lluites de gladiadors.
Saps què és un obelisc i quina funció tenia?
Separa el prefix de l’arrel dels mots següents i comenta’n el significat:
– antepenúltim:
– prehistòria:
– intercanvi:
– intramuscular:
1
2
3
4
5
6
38. 38
SOLUCIÓ UNITAT DIDÀCTICA 6 AVALUACIÓ INICIAL
Omple els buits del text següent:
Teòricament el fòrum es trobava a l’encreuament de les dues vies principals: el cardo i el
decumanus, però a vegades podia no trobar-se al centre. El fòrum era una gran plaça pú-
blica, de forma rectangular, oberta i envoltada per un pòrtic amb columnes. Al seu voltant
es trobaven els edificis de les principals institucions de la ciutat.
Relaciona amb fletxes cada edifici amb la seva funció:
temples • • assemblees del Senat
cúria • • discursos dels oradors
basílica • • culte religiós
botigues • • tribunals de justícia
tribunes • • vendre
Què fou el Panteó de Roma?
El temple antic de Roma.
Assenyala l’activitat o les activitats que no es feien en un fòrum: curses de carros, vendre
esclaus, passejar, sacrificis, lluites de gladiadors.
En un fòrum no es feien curses de carros ni lluites de gladiadors.
Saps què és un obelisc i quina funció tenia?
És un monument religiós, acabat en punta i fet de diferents blocs de pedra.
Separa el prefix de l’arrel dels mots següents i comenta’n el significat:
– antepenúltim: ante-penúltim: anterior a
– prehistòria: pre-història: abans de
– intercanvi: inter-canvi: entre
– intramuscular: intra-muscular: dins de.
1
2
3
4
5
6
39. 39
UNITAT DIDÀCTICA 7 AVALUACIÓ INICIAL
Nom: Data:
Per què creus que els polítics romans organitzaven, i fins i tot finançaven, els espectacles
públics?
Quina forma tenien els amfiteatres romans? Et fan pensar en algun edifici actual?
Quins espectacles es podien veure en un amfiteatre?
Recordes quin càstig patien els cristians en els amfiteatres?
Com era un circ romà? Quina mena d’espectacles s’hi portaven a terme?
Saps qui era Esculapi?
1
2
3
4
5
6
40. 40
SOLUCIÓ UNITAT DIDÀCTICA 7 AVALUACIÓ INICIAL
Per què creus que els polítics romans organitzaven, i fins i tot finançaven, els espectacles
públics?
Per aconseguir vots en les eleccions.
Quina forma tenien els amfiteatres romans? Et fan pensar en algun edifici actual?
Tenien forma el·líptica. Fan pensar en els estadis de futbol o les places de braus.
Quins espectacles es podien veure en un amfiteatre?
A l’amfiteatre es podien veure lluites de gladiadors, espectacles amb animals i reproduccions de
batalles navals.
Recordes quin càstig patien els cristians en els amfiteatres?
Els cristians eren devorats pels lleons.
Com era un circ romà? Quina mena d’espectacles s’hi portaven a terme?
La planta d’un circ romà era rectangular i allargada. Al mig hi havia un petit mur que separava
la pista en dues parts iguals i al voltant d’aquest mur feien les voltes els carros. Bàsicament s’hi
celebraven les famoses curses de carros.
Saps qui era Esculapi?
Esculapi o Asclepi, en grec, era el déu de la medicina. A Empúries podem visitar una reproducció
d’una escultura d’aquest déu.
1
2
3
4
5
6
41. 41
UNITAT DIDÀCTICA 8 AVALUACIÓ INICIAL
Nom: Data:
Qui foren Èsquil, Sòfocles i Eurípides? Sabries dir el nom d’alguna de les obres que van es-
criure?
Amb quin déu es lliga l’origen del teatre?
Quina és la principal diferència entre una tragèdia i una comèdia?
Assenyala l’activitat o les activitats que no es feien a les termes: fer saunes, fer massatges,
fer un àpat, fer esport, rentar-se.
Quines foren les termes romanes més grandioses de l’antiguitat?
Explica quins signes numèrics utilitzaven els romans i quina equivalència tenen amb els
nombres actuals?
1
2
3
4
5
6
42. 42
SOLUCIÓ UNITAT DIDÀCTICA 8 AVALUACIÓ INICIAL
Qui foren Èsquil, Sòfocles i Eurípides? Sabries dir el nom d’alguna de les obres que van es-
criure?
Foren els escriptors de tragèdies més importants del món grec (segle v aC). Entre les seves obres
podríem parlar d’Èdip rei, de Sòfocles, o de Medea, d’Eurípides, entre les més conegudes.
Amb quin déu es lliga l’origen del teatre?
Amb Bacus o Dionís, déu del vi, de la gresca i també patró del teatre.
Quina és la principal diferència entre una tragèdia i una comèdia?
En una tragèdia els arguments solen ser seriosos amb un desenllaç trist; en canvi, en les comè-
dies es tracten temes més relacionats amb la societat i, sovint, se’n fa una crítica.
Assenyala l’activitat o les activitats que no es feien a les termes: fer saunes, fer massatges,
fer un àpat, fer esport, rentar-se.
A les termes no es feien àpats.
Quines foren les termes romanes més grandioses de l’antiguitat?
Les termes de Caracal·la, del segle III dC.
Explica quins signes numèrics utilitzaven els romans i quina equivalència tenen amb els
nombres actuals?
Les xifres romanes eren lletres i cadascuna tenia un valor: I = 1, V = 5, X = 10, L = 50, C = 100,
D = 500 i M = 1000. La combinació d’aquestes lletres donava lloc als diferents valors. Hi havia
les normes següents: es podia repetir un mateix signe fins a tres vegades, la posició davant d’un
valor determinat restava, en canvi, la posició darrere d’un valor sumava.
1
2
3
4
5
6
43. 43
UNITAT DIDÀCTICA 9 AVALUACIÓ INICIAL
Nom: Data:
Quina era la funció dels aqüeductes a l’antiguitat?
Fes una descripció física d’un aqüeducte.
Tenien xarxa de clavegueram els romans? On anaven a parar els residus?
Per què et sembla que els romans tenien una planificació tan detallada de la xarxa de car-
reteres?
Sovint és diu que «Tots els camins porten a Roma». Coneixes el nom d’alguna via d’època
romana?
Explica el significat dels llatinismes següents: accèssit, currículum, memoràndum i ulti-
màtum.
6
5
4
3
2
1
44. 44
SOLUCIÓ UNITAT DIDÀCTICA 9 AVALUACIÓ INICIAL
Quina era la funció dels aqüeductes a l’antiguitat?
Els aqüeductes servien per portar l’aigua des de zones allunyades fins a la ciutat.
Fes una descripció física d’un aqüeducte.
Eren ponts, amb un o més pisos d’arcades, segons el desnivell del terreny. A l’últim pis hi havia
un canal per on circulava l’aigua.
Tenien xarxa de clavegueram els romans? On anaven a parar els residus?
Sí. Tenien clavegueres subterrànies que portaven les aigües residuals fins al riu, o fins al mar si
es tractava d’una ciutat costanera.
Per què et sembla que els romans tenien una planificació tan detallada de la xarxa de car-
reteres?
Perquè l’exèrcit pogués moure’s ràpidament per qualsevol lloc del territori romà per tal de paci-
ficar les revoltes que podien tenir lloc en qualsevol punt del vast Imperi romà.
Sovint és diu que «Tots els camins porten a Roma». Coneixes el nom d’alguna via d’època
romana?
Resposta oberta (Via Augusta, Via Ànnia, Via Flamínia…).
Explica el significat dels llatinismes següents: accèssit, currículum, memoràndum i ulti-
màtum.
Accèssit: recompensa inferior a un premi.
Currículum: document amb les dades biogràfiques de la persona (acadèmiques, laborals…).
Memoràndum: document on hi ha escrit tot allò que es vol recordar.
Ultimàtum: últim avís.
6
5
4
3
2
1
45. 45
UNITAT DIDÀCTICA 10 AVALUACIÓ INICIAL
Nom: Data:
Quin tipus d’habitage hi havia a les ciutats romanes?
Creus que les condicions de vida eren bones per a la gent que vivia en blocs de pisos?
Com es feien els mosaics romans?
Amb què decoraven les parets interiors de les cases?
De quina manera s’il·luminaven les cases romanes?
Explica el significat de les expressions llatines següents: a priori, conditio sine qua non, ex
aequo i ex professo.
6
5
4
3
2
1
46. 46
SOLUCIÓ UNITAT DIDÀCTICA 10 AVALUACIÓ INICIAL
Quin tipus d’habitage hi havia a les ciutats romanes?
Hi havia les cases unifamiliars i els blocs de pisos.
Creus que les condicions de vida eren bones per a la gent que vivia en blocs de pisos?
No eren gaire bones, ja que en petits apartaments hi podien viure diverses famílies en condicions
d’higiene pèssimes. Els materials que s’empraven en la construcció dels blocs no eren gaire bons
i sovint hi havia esfondraments.
Com es feien els mosaics romans?
Els mosaics es feien amb la tècnica d’incrustació de petites pedres, que podien ser de marbre,
pedres precioses, pasta vítrica…, i que es col·locaven una al costat de l’altra, amb la qual cosa
s’aconseguien bonics efectes cromàtics.
Amb què decoraven les parets interiors de les cases?
Amb pintures al fresc, és a dir, pintades directament a la paret.
De quina manera s’il·luminaven les cases romanes?
Per a la il·luminació domèstica utilitzaven les candeles o bé les llànties.
Explica el significat de les expressions llatines següents: a priori, conditio sine qua non, ex
aequo i ex professo.
A priori: abans dels fets.
Conditio sine qua non: condició indispensable.
Ex aequo: per igual.
Ex professo: expressament.
6
5
4
3
2
1
47. 47
Nom: Data:
Recordes quantes declinacions hi ha en llatí?
Com s’anomena una salsa feta amb vísceres de peix, molt forta, amb la qual els romans
condimentaven la majoria de plats?
Saps què és un triclinium?
En quina posició menjaven els romans?
Quin era l’àpat principal en el món romà?
Escriu frases en català i inclou-hi les expressions llatines següents: in situ; in extremis; in
albis; honoris causa.
6
5
4
3
2
1
SOLUCIÓ UNITAT DIDÀCTICA 11 AVALUACIÓ INICIAL
48. 48
SOLUCIÓ UNITAT DIDÀCTICA 11 AVALUACIÓ INICIAL
Recordes quantes declinacions hi ha en llatí?
En llatí hi ha cinc declinacions.
Com s’anomena una salsa feta amb vísceres de peix, molt forta, amb la qual els romans
condimentaven la majoria de plats?
Garum.
Saps què és un triclinium?
El triclinium era una estança de la casa romana on es feien els àpats.
En quina posició menjaven els romans?
Els romans solien menjar recolzats en el braç esquerre, no ben bé estirats.
Quin era l’àpat principal en el món romà?
L’àpat principal era el sopar.
Escriu frases en català i inclou-hi les expressions llatines següents: in situ; in extremis; in
albis; honoris causa.
Resposta oberta.
6
5
4
3
2
1
49. 49
UNITAT DIDÀCTICA 12 AVALUACIÓ INICIAL
Nom: Data:
Digues quin és l’enunciat d’aquests verbs i marca la forma de perfet: lavo, rideo, rego i
munio.
Digues si són certes (C) o falses (F) les afirmacions següents:
C F
a) El vestit nacional romà era la toga.
b) Els esclaus també portaven toga.
c) Les dones solien portar els cabells deixats anar.
d) Els romans i les romanes no solien portar barret.
e) En època romana ja es coneixien els postissos, els tints i les perruques.
Amb què et sembla que es calçaven els romans?
Qui s’ocupava de vestir i pentinar els romans i les romanes benestants?
Sabries dir algun complement amb què s’adornaven els romans i les romanes?
Omple els buits de les frases següents amb alguna d’aquestes expressions llatines correcta:
inter nos, ipso facto, opera prima, numerus clausus.
a) Sempre m’ha agradat l’ d’aquell director de cinema francès.
b) He dit que això ho heu de fer .
c) La facultat d’enginyeria aeronàutica ha posat .
d) Això que t’he explicat, espero que quedi .
6
5
4
3
2
1
50. 50
SOLUCIÓ UNITAT DIDÀCTICA 12 AVALUACIÓ INICIAL
Digues quin és l’enunciat d’aquests verbs i marca la forma de perfet: lavo, rideo, rego i
munio.
Lavo, lavas, lavare, lavavi, lavatum; rideo, rides, ridere, ridui, riditum; rego, regis, regere, rexi, rec-
tum; munio, munis, munire, munivi, munitum.
Digues si són certes (C) o falses (F) les afirmacions següents:
C F
a) El vestit nacional romà era la toga.
b) Els esclaus també portaven toga.
c) Les dones solien portar els cabells deixats anar.
d) Els romans i les romanes no solien portar barret.
e) En època romana ja es coneixien els postissos, els tints i les perruques.
Amb què et sembla que es calçaven els romans?
Hi havia diversos tipus de calçat, però el més freqüent era un tipus de sandalia feta amb tires de
cuir. També solien portar una mena d’esclops i, en actes públics, una sabata més tancada, tam-
bé feta de cuir.
Qui s’ocupava de vestir i pentinar els romans i les romanes benestants?
Els esclaus i les esclaves, ja que les famílies benestants en tenien una gran quantitat.
Sabries dir algun complement amb què s’adornaven els romans i les romanes?
Coneixien l’anell, que els romans feien servir com a segell. Les romanes portaven tot tipus de
joies: anells, agulles per subjectar la roba, braçalets, collarets…
Omple els buits de les frases següents amb alguna d’aquestes expressions llatines correcta:
inter nos, ipso facto, opera prima, numerus clausus.
a) Sempre m’ha agradat l’opera prima d’aquell director de cinema francès.
b) He dit que això ho heu de fer ipso facto.
c) La facultat d’enginyeria aeronàutica ha posat numerus clausus.
d) Això que t’he explicat, espero que quedi inter nos.
6
5
4
3
×
×
×
×
×
2
1
51. 51
UNITAT DIDÀCTICA 13 AVALUACIÓ INICIAL
Nom: Data:
Escriu en català una oració de relatiu, tot assenyalant el pronom relatiu que la introdueix
i la seva funció sintàctica.
Quina diferència hi ha entre un pronom anafòric i un adjectiu anafòric?
Era obligatòria l’assistència a l’escola en època romana?
Creus que l’alumnat romà tenia vacances?
Escriu quatre frases on apareguin aquestes expressions llatines: per capita, sine die, sub iu-
dice, persona non grata.
Omple els buits de les frases següents amb alguna d’aquestes expressions llatines: peccata
minuta; statu quo; sui generis; rara avis.
a) És un noi molt estrany, és a dir, la de l’institut.
b) No ho exageris, el que ha passat no és tan greu, és .
c) Aquest grup de joves que viuen al barri, tenen una manera de viure molt
.
d) A l’associació de veïns hem decidit revisar l’ dels estatuts.
6
5
4
3
2
1
52. 52
SOLUCIÓ UNITAT DIDÀCTICA 13 AVALUACIÓ INICIAL
Escriu en català una oració de relatiu, tot assenyalant el pronom relatiu que la introdueix
i la seva funció sintàctica.
Activitat oberta. (Exemple: La noia que vaig veure viu aquí. Oració de relatiu: que vaig veure. Pro-
nom relatiu: que, funció de CD. Antecedent: la noia.)
Quina diferència hi ha entre un pronom anafòric i un adjectiu anafòric?
El pronom substitueix el nom i, en canvi, l’adjectiu l’acompanya.
Era obligatòria l’assistència a l’escola en època romana?
No era obligatòria i solien anar-hi els nois i noies de les famílies que, econòmicament, s’ho po-
dien permetre.
Creus que l’alumnat romà tenia vacances?
També feien vacances els mesos de més calor, més o menys de juny a octubre. Al desembre tam-
bé feien unes petites vacances.
Escriu quatre frases on apareguin aquestes expressions llatines: per capita, sine die, sub iu-
dice, persona non grata.
Activitat oberta.
Omple els buits de les frases següents amb alguna d’aquestes expressions llatines: peccata
minuta; statu quo; sui generis; rara avis.
a) És un noi molt estrany, és a dir, la rara avis de l’institut.
b) No ho exageris, el que ha passat no és tan greu, és peccata minuta.
c) Aquest grup de joves que viuen al barri, tenen una manera de viure molt sui generis.
d) A l’associació de veïns hem decidit revisar l’statu quo dels estatuts.
6
5
4
3
2
1
53. 53
UNITAT DIDÀCTICA 14 AVALUACIÓ INICIAL
Nom: Data:
Quina és la funció d’un adverbi?
Què signifiquen aquests adverbis llatins?
Prudenter, breviter, facile, iam, semper, bene.
Saps si en època romana hi havia requisits legals per poder contraure matrimoni?
Existia el divorci?
Coneixes algun ritual que es portés a terme en la cerimònia de noces?
Explica quin és el significat d’aquestes frases llatines pronunciades per personatges romans
il·lustres.
Veni, vidi, vici:
Si vis pacem, para bellum:
Carpe diem:
Ave, caesar, morituri te salutant:
6
5
4
3
2
1
54. 54
SOLUCIÓ UNITAT DIDÀCTICA 14 AVALUACIÓ INICIAL
Quina és la funció d’un adverbi?
Un adverbi completa i matitza el significat del verb.
Què signifiquen aquests adverbis llatins?
Prudenter, breviter, facile, iam, semper, bene.
prudentment, breument, fàcilment, ja, sempre, bé.
Saps si en època romana hi havia requisits legals per poder contraure matrimoni?
El primer requisit era l’edat: 12 anys per a les noies i entre 14 i 16 per als nois. A més, només els
homes lliures tenien el dret de contraure matrimoni.
Existia el divorci?
Sí, ja existia, i a finals de la República i durant l’Imperi fou bastant freqüent. Era relativament
fàcil dissoldre el matrimoni.
Coneixes algun ritual que es portés a terme en la cerimònia de noces?
La preparació de la núvia amb el vestit adequat.
L’entrega de joguines de la infancia als déus familiars.
La unió de les mans dretes.
La signatura del contracte matrimonial davant de testimonis.
L’àpat entre els convidats.
Explica quin és el significat d’aquestes frases llatines pronunciades per personatges romans
il·lustres.
Veni, vidi, vici: He arribat, he vist, he vençut.
Si vis pacem, para bellum: Si vols la pau, prepara la guerra.
Carpe diem: Gaudeix d’aquest dia.
Ave, caesar, morituri te salutant: Ave, Cèsar, els que es disposen a morir et saluden.
6
5
4
3
2
1
55. 55
UNITAT DIDÀCTICA 15 AVALUACIÓ INICIAL
Nom: Data:
Quina diferència hi ha entre un adjectiu comparatiu i un de superlatiu?
Què entens per romanització?
Amb quina finalitat van arribar els romans a la península Ibèrica?
Saps el nom d’alguna colònia d’època romana a Catalunya?
Saps el nom d’alguna colònia romana a la resta de la península?
Què et sembla que volen dir les expressions següents: Dura lex, sed lex i In dubio pro reo?
6
5
4
3
2
1
56. 56
SOLUCIÓ UNITAT DIDÀCTICA 15 AVALUACIÓ INICIAL
Quina diferència hi ha entre un adjectiu comparatiu i un de superlatiu?
Un adjectiu comparatiu ens expressa una qualitat comparada entre dos o més elements. Un ad-
jectiu superlatiu ens expressa una qualitat en un grau màxim o bé en un grau superior a tots els
altres.
Què entens per romanització?
La romanització és el procés a través del qual s’implantaren en un territori la cultura, els cos-
tums, les lleis i la llengua de l’Imperi Romà.
Amb quina finalitat van arribar els romans a la península Ibèrica?
Amb la finalitat d’aturar els cartaginesos que estaven disposats a arribar a Roma a través dels
Pirineus i dels Alps.
Saps el nom d’alguna colònia d’època romana a Catalunya?
Resposta oberta. (Barcino, Tàrraco, Ilerda, Gerunda, Baetulo…)
Saps el nom d’alguna colònia romana a la resta de la península?
Resposta oberta. (Caesaraugusta, Gades, Emerita Augusta…)
Què et sembla que volen dir les expressions següents: Dura lex, sed lex i In dubio pro reo?
Són dues expressions del món jurídic. Dura lex, sed lex vol que «la llei és dura però és la llei» fent
referència a la inflexibilitat d’aquesta. In dubio pro reo vol dir «en cad de dubte a favor de l’acu-
sat»: proclama la presumció d’innocència de l’acusat si les proves no són prou clares.
6
5
4
3
2
1
59. Llengua llatina
Digues quines d’aquestes afirmacions són certes i quines són falses:
a) L’indoeuropeu és un terme emprat convencionalment.
Certa.
b) Conservem documents escrits de la llengua indoeuropea.
Falsa.
c) El poble indoeuropeu formava una única comunitat cap a l’any 8000 aC.
Falsa.
d) Els parlars dels gitanos formen part de les llengües indoàries.
Certa.
e) La diàspora fou la causa principal de la divisió de l’indoeuropeu en diferents llengües.
Certa.
Escriu en el teu quadern el nom de la llengua que no s’adiu, per la seva procedència, amb les
altres del mateix grup:
a) occità, francès, italià, rus;
rus
b) islandès, retoromànic, alemany, suec;
retoromànic
c) gal·lès, bretó, lituà, irlandès;
lituà
d) romanès, català, castellà, serbocroat;
serbocroat
e) txec, búlgar, polonès, persa;
persa
f) anglès, alemany, sard, neerlandès.
sard
Copia el quadre següent en el teu quadern i completa’l amb els mots apropiats. Després di-
gues quina conclusió en pots extreure.
Llatí Francès Italià Català Castellà
buccam bouche bocca boca boca
capram chèvre capra cabra cabra
examen examen esame examen examen
lacum lac lago llac lago
aurum or oro or oro
rotam roue ruota roda rueda
Conclusió: Totes aquestes llengües són molt semblants i, per tant, procedeixen d’una mateixa llengua
comuna, el llatí.
Contesta breument les preguntes següents:
a) Per quins pobles estava habitada la península Itàlica abans de l’arribada dels llatins? Aquests
pobles, eren tots d’origen indoeuropeu?
La península Itàlica estava dividida en tribus de civilització mediterrània, entre les quals cal destacar els
lígurs. No tots els pobles, però, eren indoeuropeus: els etruscos, per exemple, no ho eren.
1.4
1.3
1.2
1.1
59
Unitat didàctica 1
60. b) En quin segle s’establiren els llatins en un petit territori ubicat al centre de la península Itàli-
ca? Quin és el nom d’aquesta regió?
Va ser cap a l’any 1000 aC. La regió s’anomenava Laci.
c) Quin any es va fundar Roma?
Roma es va fundar l’any 753 aC.
d) Quins són els segles en què l’Imperi romà va tenir la seva màxima expansió?
Al final del segle II dC.
e) Quan va desaparèixer l’Imperi romà d’Occident?
El 476 dC.
En l’estudi de la llengua llatina, quins criteris podem seguir a l’hora de fer-ne una classifi-
cació?
El criteri cronològic i el criteri referit a l’estrat social dels parlants.
Copia les columnes de sota i relaciona cada una de les etapes del llatí amb el període de temps
que li correspon:
Llatí clàssic Del segle I aC al començament del segle I dC
Llatí humanístic A partir del segle XV
Llatí arcaic Dels orígens al segle II aC
Llatí postclàssic Del començament del segle I dC al segle II dC
Llatí medieval Del segle VIII al segle XIV
Llatí tardà Del segle III al segle VII
A partir de la definició que et donem, dedueix de quina etapa o de quin registre del llatí es
tracta.
a) Llatí del moment de màxima esplendor de la literatura.
Llatí clàssic
b) Etapa preliterària del llatí.
Llatí arcaic
c) Llatí parlat a les zones del camp.
Sermo rusticus
d) Etapa que imita el llatí clàssic i prescindeix del medieval.
Llatí humanístic
e) Llatí que marca el final de la gran literatura llatina.
Llatí postclàssic
f) Llatí culte sotmès a les normes gramaticals.
Sermo urbanus
g) Llatí parlat pels habitants de les províncies.
Sermo peregrinus
h) Llatí no parlat, només escrit.
Llatí medieval
Digues quines d’aquestes afirmacions són certes i quines són falses:
a) La llengua llatina és homogènia en tots els parlants.
Falsa
b) El sermo urbanus és el llatí parlat a les ciutats.
Certa
c) El llatí arcaic és un llatí preliterari.
Certa
1.8
1.7
1.6
1.5
60
61. d) El llatí tardà acaba quan el llatí deixa de ser una llengua parlada.
Certa
e) El llatí medieval és un llatí escrit i també parlat.
Falsa
f) Després del llatí humanístic, no hi ha hagut cap intent de renovar el llatí.
Falsa
Ja has pogut observar algunes de les entrades que hi ha en el nou diccionari de llatí de la
Fundació Vaticana de Llatinistes. Ara et proposem que copiïs uns quants nous termes llatins i que
els relacionis amb els mots que els corresponen:
Cella intima Vàter
Anticonformista Hippy
Natans mons glacialis Iceberg
Publicus currus electricus Tramvia
Exterarum gentium odium Xenofòbia
Orbium phonographicorum Discoteca
Fiscale pretii additamentum IVA
Personale instrumentum
computatorium Ordinador personal
Capitilavium Xampú
Taberna potaria Bar
Res inexplicata volans Ovni
Subligaculum balneare Banyador
Humani animi investigator Psicòleg
Festivus homo Humorista
Defineix els conceptes següents:
indoeuropeu Romània
Magna Grècia diàspora
llatí literari llatí vulgar
neollatí Lexicon recentis latinitatis
Indoeuropeu: llengua hipotètica, parlada a la fi del Neolític a l’Europa central i a les estepes siberianes.
Romània: conjunt de països que constituïren l’Imperi romà.
Magna Grècia: conjunt de colònies gregues al sud de la península itàlica.
Diàspora: dispersió d’un grup ètnic fora del seu lloc d’origen.
Llatí literari: llatí culte i oficial, regit per normes gramaticals i utilitzat pels escriptors.
Llatí vulgar: llatí quotidià i familiar, viu, espontani i innovador, del qual deriven les llengües romàniques.
Neollatí: llatí del segle XXI, fruit d’un intent de rellançar la llengua llatina com a vehicle de comunicació
entre els pobles.
Lexicon recentis latinitatis: nou diccionari de llatí creat per la Fundació Vaticana de Llatinistes.
1.10
1.9
61
62.
63. Llengua llatina
Seguint les normes de pronunciació llatina, llegeix correctament els mots següents:
vinum, rexit, moveo, statua, pluvia, mugil, viros, dixit, legio, maior, quattuor, facies, chorus, ventus, ancilla
Activitat de lectura.
Separa en síl·labes les paraules següents:
dubium, amicitia, ancilla, Cicero, doleo, angustias, video, deductum, fecisse, etrusci, viri, rexit, procella,
imperium, narras.
du-bi-um, a-mi-ci-ti-a, an-cil-la, Ci-ce-ro, do-le-o, an-gus-ti-as, vi-de-o, de-duc-tum, fe-cis-se, e-trus-
ci, vi-ri, re-xit, pro-cel-la, im-pe-ri-um, nar-ras.
Explica per què són llargues o breus les síl·labes següents ja mesurades:
filı̆us, Augūstus, rēxit, vidĕo, Gallı̆a, copı̆a, magı¯stra, spirı̆tus, Archimēdes, athlēta, aedı̆lis, Cicĕro,
flagēllum, Barcı̆no, legĕre.
filı̆us: perquè la i va davant d’una altra vocal.
Augūstus: perquè la u va davant de dues consonants.
rēxit: perquè la e va davant de la consonat x, que es considera consonant doble.
vidĕo: perquè la e va davant d’una altra vocal.
Gallı̆a: perquè la i va davant d’una altra vocal.
copı̆a: perquè la i va davant d’una altra vocal.
magı¯stra: perquè la i va davant de tres consonants.
spirı̆tus: per naturalesa.
Archimēdes: per naturalesa.
athlēta: per naturalesa.
aedı̆lis: per naturalesa.
Cicĕro: per naturalesa.
flagēllum: perquè la e va davant de dues consonants.
Barcı̆no: per naturalesa.
legĕre: per naturalesa.
Troba la quantitat de la penúltima síl·laba d’aquests mots i classifica’ls en plans o esdrúixols:
audacı̆a, habĕo, concı¯nne, parēntes, superbı̆a, indignatı̆o, omnı̆um, fluvı̆us, magı̆strum, amicitı̆a, fecı¯sse,
exercı̆tus, circēnses, filı̆a, copı̆a.
audacia: esdrúixola; habeo: esdrúixola; concinne: plana; parentes: plana; superbia: esdrúixola; indigna-
tio: esdrúixola; omnium: esdrúixola; fluvius: esdrúixola; magistrum: plana; amicitia: esdrúixola; fecisse:
plana; exercitus: esdrúixola; circenses: plana; filia: esdrúixola; copia: esdrúixola.
Copia els mots de la columna de la dreta, que són mots catalans d’origen grecollatí, subrat-
lla’n la síl·laba tònica, d’acord amb la prosòdia llatina, i accentua-la si cal. Fixa’t en l’exemple:
Damŏcles Dàmocles
Perı̆cles Pericles
Cantăbri Cantabres
Cleopătra Cleopatra
Cyclōps Ciclop
Helĕna Helena
Herodŏtus Herodot
2.5
2.4
2.3
2.1
2.1
63
Unitat didàctica 2
64. Sophŏcles Sofocles
Aeschy̆lus Esquil
Pericles: Pèricles
Cantabri: Càntabres
Cleopatra: Cleòpatra
Cyclops: Ciclop
Helena: Hèlena
Herodotus: Heròdot
Sophocles: Sòfocles
Aeschylus: Èsquil
Llegeix aquest fragment del cant sisè de l’Eneida, obra de Publi Virgili Maró. Serveix-te de
les normes de pronunciació i d’accentuació per a una lectura correcta.
Activitat de lectura.
Llegeix el text que hi ha a continaució, primer en llatí i després en català. És un diàleg ex-
tret d’una comèdia de Plaute, un dels comediògrafs més importants del món clàssic. Després in-
terpreta en llatí un dels dos papers mentre un company teu o una companya teva interpretarà l’al-
tre. Procura fer-ne una lectura correcta.
Activitat de lectura.
Història i cultura
Copia l’arbre genealògic sobre l’origen de Roma i completa’l.
Enumera els sis reis de Roma posteriors a Ròmul tot indicant si eren sabins o etruscos.
Reis sabins: Numa Pompili, Tul·lus Hostili i Ancus Marci.
Reis etruscos: Tarquini el Vell, Servi Tul·li i Tarquini el Superb.
Escriu en el teu quadern el nom al qual fa referència cadascuna d’aquestes definicions.
a) Heroi troià que arribà al Laci. Enees.
b) Déu, pare de Ròmul i Rem. Mart.
c) Nom de la ciutat que fundà Enees. Lavinium.
Anquises +
Lavínia
+
Proca
Numitor
+ Mart
Llatí
Enees
Venus
Ascani
Rea Sílvia
Amuli
Ròmul Rem
2.10
2.9
2.8
2.7
2.6
64
65. d) Últim rei de Roma. Tarquini el Superb.
e) Matrona romana violada per un fill de Tarquini el Superb. Lucrècia.
f) Zona central de la península Itàlica. Laci.
g) Successor legal de Proca. Numitor.
h) Animal que salvà els bessons Ròmul i Rem. Lloba.
Relaciona cadascun dels noms dels set reis de Roma de la columna de l’esquerra amb la fra-
se corresponent de la columna de la dreta:
Tarquini el Vell Edificà el Circ Màxim.
Numa Pompili Donà noves lleis a Roma.
Servi Tul·li Emmurallà la ciutat de Roma.
Tul·lus Hostili Va ser un rei molt guerrer.
Tarquini el Superb Va ser l’últim dels set reis de Roma.
Ròmul Va ser el primer rei de Roma.
Ancus Marci Construí el primer pont sobre el Tíber.
Defineix en el teu quadern els conceptes següents:
llatins, Capitoli, vestal, sabins, Septimontium, Ròmul i Rem, etruscos, lloba capitolina, rapte de les sabi-
nes, Tíber, Anquises, Enees.
Llatins: habitants de la regió del Laci.
Capitoli: un dels set turons de Roma, on va començar la fundació de la ciutat.
Vestal: sacerdotessa de la deessa Vesta, que feia vot de castedat.
Sabins: poble del Laci, veïns dels romans, amb els quals es van unir.
Septimontium: lliga religiosa que establiren els primers pobladors de Roma per fer front a les invasions
dels etruscos.
Ròmul i Rem: fundadors de la ciutat de Roma.
Etruscos: poble situat al centre de la península Itàlica.
Lloba capitolina: animal que salvà i alimentà els bessons Ròmul i Rem.
Rapte de les sabines: llegenda en què les sabines són raptades pels joves romans perquè no tenien do-
nes.
Tíber: riu que passa per Roma.
Anquises: pare d’Enees.
Enees: heroi troià que arribà al Laci.
Llegeix aquest fragment, que pertany a l’obra Els orígens de Roma, de Tit Livi, i contesta les
preguntes que hi ha a continuació.
a) A què es refereix Tit Livi quan parla de l’urbs?
L’urbs és la ciutat de Roma.
b) Si l’últim rei va regnar vint-i-cinc anys, quin any va començar el seu regnat?
L’any 534.
c) Quin fou el projecte de Servi Tul·li?
La divisió de la societat en cinc classes.
d) Quin serà el càrrec polític més important un cop desapareguda la monarquia?
El càrrec de cònsol.
El perquè de les paraules
Classifica els estrats lingüístics següents tenint en compte si pertanyen al substrat o al su-
perstrat del català: basc, grec, iber, germànic, celta i àrab.
2.14
2.13
2.12
2.11
65
66. Substrat: basc, iber, celta.
Superstrat: grec, germànic, àrab.
Digues si són certes o falses les afirmacions següents:
a) El basc és una llengua que prové del llatí. Falsa.
b) El català té les seves arrels en el llatí culte o literari. Falsa.
c) El llatí popular estava sotmès a pocs canvis i transformacions. Falsa.
d) L’ètim d’una paraula és la seva forma originària. Certa.
La província Tarraconense tenia un marcat caràcter militar i aquest fet condicionà forta-
ment el llatí que s’hi parlava. Del vocabulari emprat en aquell món militar, n’hem heretat nom-
broses paraules. A partir dels mots llatins següents, busca per a cada un les paraules derivades en
català:
– miles, -itis (soldat);
– legio, -onis (unitat de l’exèrcit);
– auxilia, -orum (tropes de suport);
– impedimenta, -orum (bagatge que portaven els soldats).
miles, -itis: militar, milícia, militarisme, militant.
legio, -onis: legió, legionari.
auxilia, -orum: auxiliar, auxili.
impedimenta, -orum: impediment, impedir.
Copia les columnes de sota i relaciona cada un dels termes de la columna de l’esquerra amb
la definició corresponent de la columna de la dreta:
Occitanisme Mot de l’italià emprat en català.
Gal·licisme Mot anglès incorporat al català.
Italianisme Mot de l’occità que ha passat al català.
Anglicisme Mot del francès emprat en català.
Occitanisme: Mot de l’occità que ha passat al català.
Gal·licisme: Mot del francès emprat en català.
Italianisme: Mot de l’italià emprat en català.
Anglicisme: Mot anglès incorporat al català.
Activitats d’avaluació
Llegeix aquest fragment tenint en compte la pronunciació del llatí.
Activitat de lectura.
Troba la quantitat de la penúltima síl·laba d’aquests mots i digues si són plans o esdrúixols:
audacia, magister, paternus, militia, candente, Pyrenaeus, membrum, navigium, fraudatrix.
audacı̆a: esdrúixola; magı¯ster: plana; patrōnus: plana; milítı̆a: esdrúixola; candēnte: plana; Pyrenăeus:
plana; mēmbrum: plana; navigı¯um: esdrúixola; fraudātrix: plana.
Contesta breument:
a) Quantes lletres té l’alfabet llatí d’època clàssica?
b) D’on prové l’alfabet llatí?
c) Quines lletres ha afegit l’alfabet llatí actual?
d) En quins casos s’utilitzen les lletres y i z?
a. Té 23 lletres.
b. Prové de l’alfabet grec, que ens ha arribat a través de l’etrusc.
3
2
1
2.17
2.16
2.15
66
67. c. La j, la u, la ny i la ll.
d. En paraules que provenen del grec.
Té accent gràfic el llatí? Quin sistema utilitzaven?
No té accent gràfic. L’accent tònic depèn de la quantitat de les síl·labes.
Contesta segons les definicions:
a) Data de la fundació de Roma
b) Data en què acaba la Monarquia
c) Nombre de reis romans
d) Primer poble que es va annexionar a Roma
e) Escriptor romà del segle I aC que va narrar els orígens de Roma
a) 753 aC.
b) 509 aC.
c) 7.
d) El poble dels Sabins.
e) Tit Livi.
Explica la importància d’aquests personatges en la llegenda de la fundació de Roma: Enees,
Ròmul, Ascani, Rea Sílvia.
Tots aquests personatges són clau per a la llegenda de la fundació de Roma.
Enees: és el troià que arribà al Laci, on posteriorment es fundarà la ciutat de Roma.
Ròmul: descedent d’Enees, que fundarà la ciutat.
Ascani: fill d’Enees i successor d’aquest, que fundarà una altra ciutat al Laci.
Rea Sílvia: descendent d’Enees i mare de Ròmul.
Fixa’t en el quadre de Louis David de la pàgina 33 i explica què representa i quin significat
tenia en la història de Roma.
És el moment en què les sabines es posen al mig del combat per aturar la matança entre sabins i ro-
mans, ja que, per a elles, uns són els seus pares i els altres els seus marits. També les veiem mostrant els
fills que han tingut amb els romans, que també són néts dels sabins.
Enumera els reis de Roma juntament amb una característica o acció important que hagués
portat a terme cadascun d’ells.
Ròmul: fundador de Roma i primer rei de la ciutat.
Numa Pompili: organitzà i donà lleis a la ciutat.
Tul·lus Hostili: va començar a ampliar el territori romà amb conquestes.
Ancus Marci: va continuar les conquestes del seu antecessor.
Tarquini el Vell: rei sabí que va dessecar el centre de la ciutat i va construir el Circ Màxim.
Servi Tul·li: va dividir la societat en cinc classes i la ciutat en quatre barris.
Tarquini el Superb: va regnar despòticament i fou destronat. Últim rei de Roma.
Defineix el concepte d’etimologia.
És la ciència que estudia l’origen de les paraules i la seva evolució fonètica, morfològica i semàntica.
Digues què entenem per ‘substrat’ i ‘superstrat’, i posa’n un exemple.
Substrat: les llengües que es parlaven a la península Ibèrica abans de la romanització. Ex.: El cèltic.
Superstrat: les llengües que es parlaven a la península Ibèrica posteriors a la romanització: Ex.: el ger-
mànic.
10
9
8
7
6
5
4
67
68.
69. Llengua llatina
Quina és la principal diferència entre una llengua flexiva, com ara el llatí, i una llengua no
flexiva, com, per exemple, el català?
La principal diferència és que els mots d’una llengua flexiva poden presentar diferents desinències se-
gons la seva funció sintàctica. En canvi, una llengua no flexiva només presenta les terminacions dife-
renciadores de gènere i nombre.
Explica per què en les oracions següents les paraules subratllades canvien de desinència:
Amica amicum vocat. (L’amiga crida l’amic.)
Amicus amicam vocat. (L’amic crida l’amiga.)
Aquests mots canvien de desinència perquè fan funcions sintàctiques diferents en cada una de les frases.
Defineix els conceptes següents: lexema, desinència, funció sintàctica, cas, declinació.
Lexema: part invariable d’un mot.
Desinència: part variable d’un mot que ens en mostra la funció sintàctica.
Funció sintàctica: funció que fan els mots en una frase.
Cas: cadascuna de les formes que pot adoptar un mot en llatí.
Declinació: és el conjunt de tots els casos d’un mot. En llatí n’hi ha cinc.
En llatí, cada funció gramatical ve determinada per un cas. Analitza els sintagmes de les ora-
cions següents i digues quin seria el cas que utilitzaríem en llatí. Fixa’t en l’exemple:
Els romans tenien molts déus.
S CD
nom. ac.
a) El Senat decidia les qüestions polítiques.
S V CD
nom. ac.
b) L’exèrcit romà va conquerir un gran imperi.
S V CD
nom. ac.
c) Cèsar fou un general il·lustre.
S V atrib.
nom. nom.
d) El general ha donat l’ordre als soldats.
S V CD CI
nom. ac. dat.
e) El símbol de Roma és la lloba capitolina.
S CN V atrib.
nom. gen. nom.
Fixa’t en el genitiu singular de cada un dels mots següents i classifica’ls per declinacions:
puer, pueri res, rei pax, pacis
cantus, cantus timor, timoris causa, causae
natio, nationis spes, spei acies, aciei
bellum, belli homo, hominis hostis, hostis
militia, militiae senex, senis argentum, argenti
3.5
3.4
3.3
3.2
3.1
69
Unitat didàctica 3
70. sella, sellae iter, itineris cohors, cohortis
dux, ducis pinus, pini civitas, civitatis
Primera declinació: militia, militiae; sella, sellae; causa, causae.
Segona declinació: puer, pueri; bellum, belli; pinus, pini; argentum, argenti.
Tercera declinació: natio, nationis; dux, ducis; timor, timoris; homo, hominis; senex, senis; iter, itineris; pax,
pacis; hostis; cohors, cohortis; civitas, civitatis.
Quarta declinació: cantus, cantus.
Cinquena declinació: res, rei; spes, spei; acies, aciei.
Digues si són certes o falses les afirmacions següents:
a) L’arrel d’una paraula és la seva part invariable. Certa.
b) En llatí tenim cinc casos en singular i cinc en plural. Falsa.
c) Els substantius en llatí s’enuncien amb el nominatiu singular i plural. Falsa.
d) Els adverbis són mots indeclinables. Certa.
e) El genitiu plural ens indica a quina declinació pertany un mot. Falsa.
f) L’acusatiu fa només la funció sintàctica de complement directe. Falsa.
g) El complement circumstancial pot aparèixer sota la forma de dos casos: l’acusatiu i l’ablatiu.
Certa.
Digues quina és l’arrel de cada un dels mots següents:
cura, curae serva, servae dies, diei
saxum, saxi consul, consulis manus, manus
dominus, domini nomen, nominis genu, genus
cura, curae: cur-
serva, servae: serv-
dies, diei: di-
saxum, saxi: sax-
consul, consulis: consul-
manus, manus: man-
dominus, domini: domin-
nomen, nominis: nomin-
genu, genus: gen-
Declina els mots següents només en els casos indicats:
regina, -ae: nom. plural, gen. singular, abl. singular, abl. plural.
stella, -ae: ac. singular, dat. plural, dat. singular, abl. singular.
luna, -ae: gen. singular, dat. singular, nom. plural, abl. plural.
agricola, -ae: voc. singular, nom. plural, ac. singular, gen. plural.
regina, -ae: reginae, reginae, regina, reginis.
stella, -ae: stellam, stellis, stellae, stella.
luna, -ae: lunae, lunae, lunae, lunis.
agricola, -ae: agricola, agricolae, agricolam, agricolarum.
Declina en singular i en plural els mots següents:
amica, -ae; terra, -ae; filia, -ae; opera, -ae; nauta, -ae; matrona, -ae.
3.9
3.8
3.7
3.6
70
71. amica, -ae terra, -ae
nom. amica amicae nom. terra terrae
voc. amica amicae voc. terra terrae
ac. amicam amicas ac. terram terras
gen. amicae amicarum gen. terrae terrarum
dat. amicae amicis dat. terrae terris
abl. amica amicis abl. terra terris
filia, -ae opera, -ae
nom. filia filiae nom. opera operae
voc. filia filiae voc. opera operae
ac. filiam filias ac. operam operas
gen. filiae filiarum gen. operae operarum
dat. filiae filiis dat. operae operis
abl. filia filiis abl. opera operis
nauta, -ae matrona, -ae
nom. nauta nautae nom. matrona matronae
voc. nauta nautae voc. matrona matronae
ac. nautam nautas ac. matronam matronas
gen. nautae nautarum gen. matronae matronarum
dat. nautae nautis dat. matronae matronis
abl. nauta nautis abl. matrona matronis
Indica en quin cas o en quins casos poden estar els mots següents:
lunas, tenebrarum, senecta, servis, vilicae, pugnarum, inertiam, dominas, militiae.
Lunas: ac. plural; tenebrarum: gen. plural; senecta: nom., voc. i abl. singular; servis: dat. i abl. plural; vi-
licae: gen. i dat. singular i nom. i voc. plural; pugnarum: gen. plural; inertiam: ac. singular; dominas: ac.
plural; militiae: gen. i dat. singular i nom. i voc. plural.
Copia les frases següents i omple els buits amb el subjecte i el complement directe.
a) Els mariners veuen l’illa. … … vident.
Nautae insulam vident.
b) Les deesses envien tempestes. … … mittunt.
Deae procellas mittunt.
c) Els mariners perden les naus. … … perdunt.
Nautae scaphas perdunt.
d) La boira no deixa veure la terra. … … non monstrat.
Umbra terram non monstrat.
e) El mariner no tem les tenebres. … … non timet.
Nauta tenebras non timet.
Escriu els complements llatins que manquen a cada oració. Serveix-te de les normes que re-
geixen l’ordre dels mots en una frase.
a) El treball del camperol millora la terra. … … … fecundat.
Agricolae opera terram fecundat.
b) Les noies valoren el treball dels camperols. … … … laudant.
Puellae agricolarum operam laudant.
3.12
3.11
3.10
71
72. c) La filla del camperol treballa sempre. … … semper laborat.
Agricolae filia semper laborat.
d) El camperol cultiva la terra dels boscos. … … … arat.
Agricola silvarum terram arat.
e) El camperol observa la lluna i els estels. … … et … spectat.
Agricola lunam et stellas spectat.
Analitza morfosintàcticament les frases següents i tradueix-les (et donem la traducció dels
verbs):
a) Paula, Claudiae amica, bonam amicitiam laudat. (lloa)
nom. sing. gen. sing. nom. sing. ac. sing.
CN
S aposc. CD
La Paula, l’amiga de la Clàudia, lloa la bona amistat.
b) Minerva, sapientiae dea, bona est. (és)
nom. sing. gen. sing. nom. sing. nom. sing. V
S CN atrib.
apos.
Minerva, la deessa de la saviesa, és bona.
c) Aurelia, vilicae filia, semper laborat. (treballa)
nom. sing. gen. sing. nom. sing. adv. V
S CN
apos.
L’Aurèlia, la filla de la camperola, sempre treballa.
d) Paula et Claudia, bonae amicae, in schola sunt. (són)
nom. sing. conj. nom. sing. nom. pl. prep. abl. sing. V
S apos. CCLL
La Paula i la Clàudia, bones amigues, són a l’escola.
Analitza morfosintàcticament les frases següents i tradueix-les (et donem la traducció dels
verbs):
a) Regina servarum operam laudat. (lloa)
nom. sing. gen. pl. ac. sing. V
S CN CD
La reina lloa el treball de les serventes.
b) Vilicae filia quotidie laborat. (treballa)
gen. sing. nom. sing. adv. V
CN S
La filla de la camperola treballa cada dia.
c) Puellae dearum aras cum rosis ornant. (adornen)
nom. pl. gen. pl. ac. pl. prep. abl. pl. V
S CN CD CC
Les noies adornen els altars de les deesses amb roses.
3.14
3.13
72
73. d) Diana silvarum dea est. (és)
nom. sing. gen. pl. nom. sing. V
S CN atrib.
Diana és la deessa dels boscos.
e) Discipulae in schola sunt. (són)
nom. pl. prep. abl. sing. V
S CCLL
Les alumnes són a l’escola.
f) Magistra in cathedra sedet. (seu) et discipulas vocat. (crida)
nom. sing. prep. abl. sing. V conj. ac. pl. V
S CCLL CD
La mestra seu a la cadira i crida les alumnes.
Copia aquestes frases i completa-les amb la paraula corresponent: historiam, fortunam, Ro-
mae, laetitia, deis.
a) Poetae Romae … narrant.
Poetae Romae historiam narrant.
b) Augustus … poetas protegit.
Augustus Romae poetas protegit.
c) Vergilius Aeneae … cantat.
Vergilius Aeneae fortunam cantat.
d) Poeta … operam dedicat.
Poeta deis operam dedicat.
e) Poetae cum … laborant.
Poetae cum laetitia laborant.
Construeix oracions amb les paraules de més avall. Com que encara no has estudiat els verbs,
t’indiquem entre parèntesis la forma singular del present (acabada en -t) i la plural (acabada en -nt).
a) Puella / amica / epistula / scribo (scribit / scribunt).
Puella amicae epistulam scribit.
b) Dea / nauta / stella / monstro (monstrat / monstrant).
Deae nautis stellas monstrant.
c) Iulia / epistula / amica / accipio (accipit / accipiunt).
Iulia amicae epistulam accipit.
d) Magistra / fabula / discipula / lego (legit / legunt).
Magistra discipulis fabulas legit.
e) Filia / nauta / luna / specto (spectat / spectant).
Nautae filia lunam spectat.
Busca mots catalans que provinguin d’aquestes paraules llatines de la primera declinació. Fi-
xa’t en l’exemple: via (camí): viaducte, viària.
littera (lletra): literatura, literat, literari, literal…
stella (estrella): estel, estel·lar, estelat…
nauta (mariner): nàutic, nautilus, astronauta, aeronauta…
vita (vida): vitamina, vitalici, vital…
aqua (aigua): aquarel·la, aquari, aquàtic…
epistula (carta): epístola, epistolar, epistolari…
3.17
3.16
3.15
73
74. Història i cultura
Per quins motius els plebeus se sentien discriminats respecte dels patricis? Quines millores
van aconseguir? Com?
Els plebeus, tot i ser la majoria, estaven discriminats perquè no eren considerats ciutadans de ple
dret: no podien exercir cap càrrec polític, ni administrar justícia, ni aconseguir terres de les con-
questes, ni casar-se amb cap patrici o patrícia… A poc a poc, van aconseguir algunes millores. El pri-
mer pas fou la redacció de la Llei de les XII Taules. Ho aconseguiren amb la revolta que provocaren
quan s’aplegaren al Mont Sacre amb la intenció de fundar-hi una nova ciutat. Per aquest motiu, els
patricis creen uns magistrats especials, els tribuns de la plebs, encarregats de vetllar pels interessos
dels plebeus.
Ordena cronològicament els personatges històrics següents: Pompeu, Marc Antoni, August,
Cèsar, Ciceró, Sul·la, Escipió l’Africà i Mari.
1. Escipió l’Africà. 2. Mari. 3. Sul·la. 4. Ciceró. 5. Pompeu. 6. Cèsar. 7. Marc Antoni. 8. August.
Digues a quin personatge fa referència cada una de les frases següents:
a) Germans que van intentar portar a terme una reforma agrària.
Els germans Grac.
b) Personatge que volia atemptar contra la República i que fou descobert per Ciceró.
Catilina.
c) Capitost hispà assassinat l’any 139 aC.
Viriat.
d) General cartaginès que travessà els Pirineus i els Alps.
Anníbal.
e) Cap d’una gran revolta d’esclaus.
Espàrtac.
f) Membre del primer triumvirat, que morí a Orient.
Cras.
g) Dos dels assassins de Cèsar.
Cassi i Brutus.
h) Mà dreta de Cèsar i, després, un dels membres del segon triumvirat.
Marc Antoni.
Juli Cèsar va portar a terme moltes reformes, tant en el terreny polític com en el militar i
en el social. Llegeix aquest fragment, que parla de la reforma que va fer del calendari. El nou ca-
lendari, que s’anomenà Julià, és el mateix pel qual encara ens regim actualment. Després, respon
les preguntes que trobaràs a continuació.
a) Qui eren els culpables d’haver desorganitzat el calendari?
Els pontífexs, perquè hi intercalaven mesos.
b) En quants dies el va fixar Juli Cèsar? Saps quants dies tenia abans?
El va fixar en 365 dies. Abans en tenia 355.
c) Cada quan hi afegien un dia, al calendari?
Hi afegien un dia cada quatre anys, com ara.
Busca informació sobre Juli Cèsar, sens dubte un dels personatges històrics més coneguts i
populars de la República romana. Esbrina qui era, amb qui va governar, quines campanyes bèl·li-
ques portà a terme, per què era tan popular, etc., i fes-ne una redacció breu.
Activitat oberta.
3.22
3.21
3.20
3.19
3.18
74
75. En la història de la República romana, durant tot el segle I aC es van produir molts conflic-
tes interns. Ordena cronològicament els fets següents:
a) La guerra social en què els itàlics reclamaven el dret de ciutadania.
b) El segon triumvirat.
c) L’assassinat de Juli Cèsar.
d) La rebel·lió dels esclaus.
e) La guerra civil entre Cèsar i Pompeu.
f) El primer triumvirat.
g) La derrota de Marc Antoni.
1. La guerra social en què els itàlics reclamaven el dret de ciutadania.
2. La rebel·lió dels esclaus.
3. El primer triumvirat.
4. La guerra civil entre Cèsar i Pompeu.
5. L’assassinat de Juli Cèsar.
6. El segon triumvirat.
7. La derrota de Marc Antoni.
Els romans explicaven la causa de les guerres púniques des d’un punt de vista mitològic:
Dido, reina de Cartago, després d’haver estat abandonada pel troià Enees, va maleir tota la seva
descendència. La descendència d’Enees era el poble romà. Llegeix aquest fragment que pertany a
l’Eneida deVirgili, i després respon les preguntes:
a) Quin és el sentiment de Dido?
Dido està molt irada perquè Enees ha marxat i l’ha abandonada. Està furiosa i li vol mal.
b) A quines cendres fa referència?
Fa referència a les seves pròpies cendres, ja que té la intenció de matar-se.
c) Quin és el regal que desitja?
El regal que vol és que es compleixi el seu últim desig: que cartaginesos i romans (el futur llinatge d’E-
nees) no siguin mai amics.
d) Es compleix el seu desig?
Sí, es compleix amb les guerres púniques.
Relaciona els personatges de la columna de l’esquerra amb els de la columna de la dreta te-
nint en compte la seva enemistat:
Catilina Espàrtac
Cèsar Ciceró
Mari Sul·la
August Pompeu
Cras Marc Antoni
Catilina - Ciceró; Cèsar - Pompeu; Mari - Sul·la; August - Marc Antoni; Cras - Es-pàrtac.
Digues en quina data va tenir lloc cada un dels conflictes bèl·lics següents i per quin motiu
es lluitava en cada cas:
a) Batalla de Farsàlia
(49 aC): batalla en què Pompeu és derrotat per Cèsar.
b) Batalla de Zama
(202 aC): Escipió l’Africà derrota Anníbal a la segona guerra púnica.
c) Batalla d’Àccium
3.23
3.26
3.25
3.24
75
76. (31 aC): Octavi derrota Marc Antoni.
d) Batalla de Filipos
(42 aC): en aquesta batalla van ser derrotats Cassi i Brutus, és a dir, els caps de la conjuració contra Juli
Cèsar.
e) Destrucció de Sagunt
(219 aC): és la causa que provoca el començament de la segona guerra púnica.
El perquè de les paraules
Digues si són certes o falses les afirmacions següents:
a) Un mot patrimonial o popular no ha sofert cap evolució fonètica i ens ha arribat amb la forma
originària llatina. Falsa.
b) Pot donar-se que d’un sol mot llatí conservem dos mots catalans que tenen un significat i un
significant diferents. Certa.
c) Els cultismes són mots que provenen del llatí per via erudita o sàvia. Certa.
d) Durant els segles II i III dC, la llengua catalana va adoptar la major part de cultismes. Falsa.
e) Un mot al·lòtrop és un mot llatí que origina dues o més formes catalanes. Certa.
Relaciona cada un dels mots llatins de la primera columna amb el mot català patrimonial i
el cultisme corresponents.
Mot llatí Mot patrimonial Cultisme
canonicu(m) ull canònic
oculu(m) bisbe col·locar
episcopu(m) colgar episcopat
collocare rella anual
annuu(m) anyal labial
copula(m) mirall oculista
miraculu(m) cobla regular
labiu(m) malesa miraculós
malitia(m) llavi còpula
regula(m) canonge malícia
canonicu(m): canonge, canònic
oculu(m): ull, oculista
episcopu(m): bisbe, episcopat
collocare: colgar, col·locar
annuu(m): anyal, anual
copula(m): cobla, còpula
miraculu(m): mirall, miraculós
labiu(m): llavi, labial
malitia(m): malesa, malícia
regula(m): rella, regular
Relaciona cada mot patrimonial de la columna de l’esquerra amb el cultisme de la columna
de la dreta que li correspon.
Mot patrimonial Cultisme
aixella múscul
cadira directe
eixam laic
3.29
3.28
3.27
76
77. llec axil·la
rodó càtedra
estret rotund
viatge examen
muscle estricte
dret viàtic
aixella - axil·la
cadira - càtedra
eixam - examen
llec - laic
rodó - rotund
estret - estricte
viatge - viàtic
muscle - múscul
dret - directe
A partir dels mots llatins següents, deriva mots patrimonials i cultismes: aqua(m), cathe-
dra(m), auricula(m), directu(m).
aqua(m): aigua, aquàtic, aquós, aquarel·la…
cathedra(m): cadira, catedràtic…
auricula(m): orella, auricular…
directu(m): dret, directe…
Copia aquest quadre en el teu quadern i omple’n els buits amb els termes apropiats.
Mot llatí Mot patrimonial Cultisme
ignorare enyorar ignorar
radiu(m) raig radi
organu(m) orgue òrgan
articulu(m) artell article
spatula(m) espatlla espàtula
Activitats d’avaluació
Copia el quadre següent, que tracta dels casos llatins i la seva funció sintàctica, i omple’n els
buits.
Casos Funció sintàctica
nom. Subjecte i atribut
voc. Interpel·lació
ac. CD i CC amb preposició
gen. CN
dat. CI
abl. CC
Digues si són certes o falses les frases següents:
a) En llatí no hi ha article. Certa.
b) El verb acostuma a trobar-se al principi de la frase. Falsa.
c) El CN i l’adjectiu solen posar-se davant del nom que complementen. Certa.
d) Els complements del verb, com ara el CD, es posen al final de la frase. Falsa.
2
1
3.31
3.30
77
78. Digues en quin cas o en quins casos està declinada cada una d’aquestes paraules: silvarum, pi-
ratam, pecuniis, poena, copiae, agricolis, terram, rosis.
silvarum: gen. plural; piratam: ac. singular; pecuniis: dat. plural i abl. plural; poena: nom. singular, voc.
singular i abl. singular; copiae: gen. singular, dat. singular, nom. plural i voc. plural; agricolis: dat. plural
i abl. plural; terram: ac. singular; rosis: dat. plural i abl. plural.
Declina aquests mots en els casos indicats:
eruca, -ae: gen. plural, dat. singular, ac. singular, nom. plural
lucerna, -ae: ac. plural, abl. singular, dat. plural, voc. plural
laetitia, -ae: gen. singular, ac. singular, abl. plural, voc. singular
nauta, -ae: nom. plural, dat. singular, abl. singular, gen. plural
eruca, -ae: gen. plural: erucarum
dat. singular: erucae
ac. singular: erucam
nom. plural: erucae
lucerna, ae: ac. plural: lucernas
abl. singular: lucerna
dat. plural: lucernis
voc. plural: lucernae
laetitia, -ae: gen. singular: laetitiae
ac. singular: laetitiam
abl. plural: laetitiis
voc. singular: laetitia
nauta, -ae: nom. plural: nautae
dat. singular: nautae
abl. singular: nauta
gen. plural: nautarum
Copia les frases següents i completa’n els buits amb les paraules que hi ha entre parèntesis.
a) In parva … regina cum … habitat. (insula, -ae / serva, -ae)
In parva insula regina cum servis habitat.
b) … … reginae parant. (Serva, -ae / cena, -ae)
Servae cenam reginae parant.
c) Nautae reginae … vident. (insula, -ae)
Nautae reginae insulam vident.
d) … cum … aquam vident. (Agricola, -ae / laetitia, -ae)
Agricolae cum laetitia aquam vident.
e) Agricola … non habet. (pecunia, -ae)
Agricola pecuniam non habet.
Contesta breument:
a) Quines són les dates d’inici i acabament de la República?
b) Qui són els patricis i els plebeus?
c) Quines conquestes porten a terme els romans fins al 272 aC?
d) Què significa l’expressió victòria pírrica?
d) Què era la Magna Grècia?
a. El 509 aC i el 27 aC.
b. Els patricis són els decendents de les antigues famílies que van fundar la ciutat de Roma. Es tracta de
6
5
4
3
78
