3. Agudes
S'accentuen quant acaben en vocal, vocal+s i -en, -in i la
sil.laba tónica més forta és la última.
Exemples: pe-qui-nès, ge-ne-ral, ges-sa-mí
4. Planes
La síl.laba tónica es la penúltima i s'accentua
quant acaba en consonant i no s'accentua cuant
acaba en vocal, vocal+s o -en, -in.
Exemples: tè-xtil, hexà-gon, dò-cil.
5. Esdrúixoles
La síl.laba tónica és la antepenúltima i sempre
s'accentuen.
Exemples: Ge-nè-ti-ca, diò-ptri-a, je-ràr-qui-ca
6. L'accent diacrític
L'accent diacrític serverix per distingir dues
paraules que s'escriuen igual, però tenen un
significat diferent.
Exemples:
Déu (divinitat) Deu (cardinal o verd deure)
Mà (extremitat) ma (possessió)
Recorda:
L'accent diacrític es conserva en els compostos:
Déu: adéu, pregadéu féu: desféu, reféu
7. L'accent diacrític
L'accent diacrític serverix per distingir dues
paraules que s'escriuen igual, però tenen un
significat diferent.
Exemples:
Déu (divinitat) Deu (cardinal o verd deure)
Mà (extremitat) ma (possessió)
Recorda:
L'accent diacrític es conserva en els compostos:
Déu: adéu, pregadéu féu: desféu, reféu