Gestió Municipal de la Interculturalitat: discursos y pràctiques en època de crisi

4 de juny de 2014
Gestió municipal de la interculturalitat:
discursos i pràctiques en època de crisi
30è Aniversari

Andreu Domingo Valls doctor en
Sociologia, subdirector del Centre
d’Estudis Demogràfics (CED) i
professor associat del Departament
de Geografia a la Universitat
Autònoma de Barcelona (UAB)
Albert Sabater Coll doctor en
Censos i Enquestes pel CCSR de la
University of Manchester.
Investigador del Centre for Housing
Research a la School of Geography
and Geosciences de la University of
St Andrews.
Amparo González Ferrer Científica
Titular adscrita al Centro de Ciencias
Humanas y Sociales del Consejo
Superior Investigaciones Científicas
(CSIC) on participa en el Grupo de
Investigación de Dinámicas
Demográficas.
Xiana Bueno Doctora en Demografia
per la Universitat Autònoma de
Barcelona (UAB). Des de 2010 és
investigadora post-doctoral
vinculada al Centre d’Estudis
Demogràfics (CED) en la UAB.
Juan Galeano llicenciat en
Sociologia per la Universitat de
Barcelona, ajudant tècnic
d’investigació i estudiant de doctorat
en demografía al Centre d’Estudis
Demogràfics (CED).
Rocío Treviño Maruri Doctora en
Sociologia per la Universitat
Autònoma de Barcelona.
Investigadora contractada al Centre
d’Estudis Demogràfics des de 1989.
Equip RecerCaixa: GEDEM + 1

1) Identificar les diferents pràctiques en la gestió municipal de la
diversitat poblacional sorgida de la immigració internacional a Espanya.
2) Analitzar el perfil demogràfic i de la concentració, segregació i
diversitat residencial dels immigrants d’origen estranger a Espanya.
3) Posar en relació les pràctiques de gestió i la diversitat de l’assentament
de la població estrangera a nivell municipal amb la finalitat de establir
una tipologia.
4) Constatar l’impacte de la crisi econòmica en la gestió municipal de la
diversitat poblacional.
5) Examinar el discurs sobre la interculturalitat i la diversitat dels
responsables de la seva gestió a nivell municipal.
Què fem? Proposta mitjans 2011

ENQUESTA ANÀLISI
DEMOESPACIAL
ENTREVISTES EN
PROFUNDITAT
ANÀLISI QUANTITATIVA ANÀLISI QUALITATIVA
Rocío Treviño
Amparo González
Albert Sabater
Juan Galeano
Andreu Domingo
Xiana Bueno
DIFUSIÓ
Pàgina Web Banc de dades
Com ho fem? Metodologia

Programa 4 de juny de 2014
Una presentació més?
Enquesta:
“Prácticas de gestión heterogéneas y cambiantes”
Anàlisi demoespacial:
“Diversitat i concentració residencial a Catalunya”
Anàlisi qualitativa:
“El discurs sobre la gestió: l’impacte de la crisi”
http://gedemced.uab.cat

4 de juny de 2014
30è Aniversari
Amparo González Ferrer
Rocío Treviño
Pràctiques de gestió heterogènies i
canviants

Objectius
1. Qüestionari padró:
Conèixer com funciona i amb quins criteris es gestiona
l’empadronament el qual representa la primera i
fonamental porta d’accés al municipi
2. Qüestionari d’accions d’immigració:
Conèixer si s’estan realitzant accions de gestió de la
immigració, la seva antiguitat, grau d’implantació, i
professionalització. Així com l’impacte percebut i avaluat i
els reptes d’aquesta gestió en opinió dels tècnics/ques

1. Accions o plans, contingut, disseny i execució, valoració de
l’impacte i aprofitament
2. Criteris de valoració dels informes d'adequació de
l’habitatge i de l’arrelament
3. Valoració de la integració, convivència i impacte de la crisi
en el municipi
Qüestionari Accions d’Immigració

Context de canvi
1. Canvi conjuntura econòmica -crisi
2. Canvi conjuntura demogràfica – inversió dels fluxos
3. Canvis normatius - més protagonisme Generalitat

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
A Nombre de projectes finançats
1236 1177 1216 1146 814 549 308
B Finançament dels projectes dels ens locals (milers €)
16,377 17,370 17,632 17,745 12,558 8,884 4,373
C Nombre d’ens finançats
152 163 159 168 168 167 160
D Pressupost de les actuacions previstes i aprovades per al desenvolupament de plans de
ciutadania i immigració (milions €)
145,42 167,56 200,11 212,48 193,22 220,09 144,64
E Relació finançament projectes ens locals i pressupost plans d’igualtat per 100 (B/D)
11,3 10,4 8,8 8,4 6,5 4,0 3,0
Font: Memòries del Departament de Benestar Social i Ciutadania
Context de canvi (1): crisi

Context de canvi (2): inversió dels fluxos
Font: Estadística de Migraciones, INE.
-100000
-50000
0
50000
100000
150000
2008 2009 2010 2011 2012
Immig. des de fora d'Espanya a Catalunya
Emigr. des de Catalunya a l'estranger
Saldo

• Reconeixement de la integració i l’acollida com a subtítol
competencial a l’Estatut (2006)
• Pacte Nacional per a la Immigració (2008)
• Reformes LOEx (2009) i Reglament (2011): competència
informes d’estrangeria
• Traspàs autoritzacions inicials de treball dels estrangers i
inspecció de treball
• Llei d’Acollida de les persones immigrades i de les
retornades a Catalunya (2010)
Context de canvi (3): reformes normatives i
institucionals

Catalunya Andalusia Madrid
Criteris de selecció
mostra teòrica dels
municipis
- Mostra:
+1000 hab
- Mostra:
+2000 hab,
+15% pob estr
1000 estr
Capital prov.
Subv. FAIREA
- Mostra:
+1000 hab.
+18% pob estr- Submostra:
+1000 hab i + 18% pob
estr
Univers 468 /105 65 64
Població objectiu i selecció de les mostres
DATA 29 nov 2012
14 feb 2013
6 jun 2013
10 set 2013
10 jul 2013
10 set 2013

Catalunya Andalusia Madrid
Qüestionaris totals
recollits i
percentatge sobre
univers
- Mostra:
Padró: 367  78%
Accions:
217  46%; 179 (sí)  38%
- Submostra:
Accions: 71  68%
Accions:
46 71%
Accions:
3250%
Representativitat
(consells, consorci,
mancomunitats,
comparteix tècnic)
Mostra:
27 des de consells
comarcals/consorci
Submostra:
16 des de consells
Mostra:
11 des de
mancomunitats
Mostra:
Cobertura ponderada: 320
municipis (68%)
Submostra:
Cobertura ponderada: 85
municipis (81%)
Mostra:
Cobertura
ponderada: 47
municipis (72%)
Mostra:
Cobertura
ponderada: 54
municipis (84%)
Nivell de resposta i cobertura efectiva

SECCIÓ (IV) : Apunts sobre altres CCAA
170 Qüestionari padró
16 Qüestionari accions
197 Qüestionari accions i padró
85 Sense resposta
32 Qüestionaris recollits
22 Municipis representats
4 Municipis de la mostra sensa resposta

0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
1000 a 4.999 5.000 a 9.999 10.000 a 19.999 20.000 a 49.999 50.000 i més Total
Padró Accions Tots dos Sense resposta
n=258 n=58n= 89 n= 40 n=23 n=468
Nivell resposta global a Catalunya (I)

Nivell resposta qüest. accions a Catalunya (II)
Font: elaboració pròpia
Grandària Pes Mostra % Qüestionaris % Qüestionaris Respresentativitat
Poblacional Estrangera Teòrica No accions Sí accions mostra efectiva
+ + 31 9,7 0,0 48,4
+ ++ 68 8,8 7,4 58,8
+ +++ 18 11,1 11,1 61,1
++ + 76 14,5 14,5 61,8
++ ++ 110 7,3 34,5 65,5
++ +++ 48 2,1 54,2 75,0
+++ + 10 10,0 50,0 50,0
+++ ++ 56 7,1 80,4 82,1
+++ +++ 51 2,2 95,6 97,8
Total 468 8,1 38,2 68,4

RESULTATS OBTINGUTS:
PLANES I ACCIONS
Catalunya

Empadronament i Programes d’acollida
29%
Sí forma
part
26 %
No forma
part
45%
No hi ha
prog.
23 %
Sense
resposta

% Programes d’acollida
% Empadronament forma part dels
programes d’acollida
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
<10.000 10.000 a
19.999
20.000 i
més
Total
<16 % est >= 16% est
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
<10.000 10.000 a
19.999
20.000 i
més
Total
<16 % est >= 16% est
Grandaria i pes població nascuda a l’estranger

Hi ha Pla Global
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
<16 % est
>= 16% est

6%
8%
35%
44%
7% Diversitat cultural
Interculturalitat
Integració
Ciutadania
Altres
Contingut del Plan

Plans i contingut
5%
14%
38%
38%
5%
Diversitat cultural
Interculturalitat
Integració
Ciutadania
Altres
Madrid
30%
70%
Mai un
Plan
21%
43%
29%
7%
Diversitat cultural
Interculturalitat
Integració
Ciudatania
Catalunya
56%
44%
Mai un
Plan
37%
63%
Main
un Plan
8%
25%
67%
Andalusia

Paraulas claus al nom del Plan
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
Acollida/Recepció
Acomodació
Altres
Ciutadania
Civisme
Cohesió
Convivència
Diversitat/plural
Estrangers
Igualtat
Immigració
Immigrants
Inclusió
Integració
Intercultural
Nouvingudes
Vigor
Anterior
66% amb ciutadania

Destinataris plans o accions
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
<16 >=16 <16 >=16 <16 >=16 <16 >=16
A tota població A l'estrangera
<10.000 10.000 -20.0000 20.000 i més Total

0
10
20
30
40
50
60
70
<10.000 10.000 a 19.999 20.000 y más Total
Resoldre conflictes relacionats amb la immigració
Respondre a demandes de la població immigrada
Preveure problemàtiques noves en relació a la immigració
Proposar estratègies d’intervenció per evitar els problemes
Aprofitar les competències de la població immigrada
Línies directrius del Plan/Accions

Estructura gestió
Nombre d’àrees que intervenen Nombre de tècnics que intervenen
Grandària poblacional del municipi Grandària poblacional municipi

Perfil professionals
% amb tècnic de perfil específic d’immigració % amb un tècnic estranger/nascut est.
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
<16 >=16 <16 >=16 <16 >=16 <16 >=16
<10.000 10.000 a 19.999 20.000 i més Total
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
<16>=16 <16>=16 <16>=16 <16>=16
<10.00 10.000 a 19.999 20.000 i més Total

0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
Andalusia Madrid Catalunya
Perfil professionals: Comparació territorial
Perfils específic d’immigració

0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
% amb un tècnic estranger/nascut est.

0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
Situació contractual

INFORMES
Catalunya

Informe adequació habitatge
(valoració negativa)
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
<10.000 10.000 a
19.999
20.000 i
més
Total
Documentació insuficient
Sobreocupació
Problemes acondicion.
Sempre favorable
Altres
No sap/no contesta

Informe arrelament
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
Mitjanseconòmics
Vinclesfamiliars
Progra.sociolaborals
ProgrCulturals
Coneix.Català
Coneix.Castellà
Utilitz.
serveis/associacions
Tempsresi.municipi
Coneix.Legislació
Participacióacollida
<10.000
10.000 a 19.999
20.000 i més

INTEGRACIÓ, IMPACTE I CRISI
Catalunya

Impacte del Pla o accions
0
10
20
30
40
50
60
70
Poc impacte Bastant impacte Molt impacte No tinc elements
de resposta

Aprofitament diferencial dels plans o accions
0
10
20
30
40
50
60
No hi ha
diferències
Sí, degut a
l’idioma
Sí, degut a les
diferències de
nivell educatiu
Sí, degut a les
diferències en
l’arrelament
social al
territori
Sí, degut a les
diferències
culturals
Sí, degut e les
diferències en
la voluntat
d'integrar-se
Sí , degut a
altres raons,
com?

Percepcions de integració
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
Llatino.
UE
Eur.noUE
Subsa.
Nordafricans
Asiàtics
Molt fàcil Fàcil Igual Difícil Molt Difícil
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
No
contesten
Unes
s'integren
més
No ha
diferencies
Crítics amb
la pregunta
% Hi ha comunitats que s’integren més? % Valoració integració

Hi ha problemes de convivència?
0
10
20
30
40
50
60
70
Nohihaproblemes
Lacompetènciaenel
mercatdetreball
Lesdiferències
culturals
Lesdiferènciesde
nivelleducatiu
Elsproblemes
d’inseguretat
Elcivisme
Elnombredepoblació
immigrada
Eldesconeixement
entrelapoblació…
Elcontacteentrela
poblacióautòctonai…
Altres(especifiqui)

Causa de Problemes de convivencia
0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100
Competència treball i recursos
Diferències culturals i religioses
Diferències de nivell educatiu
Els problemes d’inseguretat
El civisme
El nombre de població immigrada
El desconeixement poblacions
Contacte / ús espai
Altres
>= 10.000 habitants <10.000 habitants

Convivència entre la població autóctona i immigrada -crisi
0
10
20
30
40
50
60
70
Molt pitjor Pitjor Igual

0 10 20 30 40 50 60 70
No ha afectat cap manera
Cancel·lació completa del pla
Cancel·lació parcial del pla/limitació
Limitació de les persones beneficiàries
Reducció de personal
Reducció participació institucions/admi
Canvi en les àrees prioritàries d'intervenció
Reorganitzacions internes d’àrees,…
Altres
20 i més <20.000
Com afecta la crisi a la gestió

Per millorar caldria…
0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100
Canvi àrees prioritàries d'intervenció
Més coneix sociodemogràfic
Més col·laboració administracions
Augmentar els recursos humans
Més participació pobl immigr
Més participació pobl autòctona
Augmentar el finançament

Conclusions
1. Creixent implantació tant de programes/circuits
d’acollida com de plans globals.
2. I sobre tot, elevat grau de professionalització
3. Predomina el discurs de la ciutadania sobre el de la
interculturalitat. Però entre els motius pels quals es
percep que falta integració i/o problemes de convivència,
sempre apareix el desconeixement mutu com a causa
important.
4. Gestió (encara) molt centrada en l’acollida (pocs plans
globals): la interdepartamentalitat de les intervencions
no s’acompanya de la dotació de personal i de recursos.
Es fa molta estrangeria i poca integració /
interculturalitat.

Conclusions
5. La crisi accentua aquesta situació, es debilita la participació
municipal (finançament de projectes), i es concentren els
diners en la contractació de personal, però amb precarització.
6. La gestió apareix molt condicionada per la mida municipal.
Només en els municipis petits on la concepció de la política de
gestió de la immigració és més reactiva, el pes de la població
d’origen estranger es una variable rellevant.
7. En general, les percepcions dels tècnics sobre la diferent
integració dels col·lectius es corresponen amb la percepció del
conjunt de la població, i són similars a d’altres CCAA.
8. Sense que hi hagi una percepció de conflicte greu actualment,
s’insisteix en l’empitjorament de la situació arrel de la crisi i
s’expressa preocupació per la possibilitat d’un esclat.

4 de juny de 2014
30è Aniversari
Albert Sabater
Juan Galeano
Diversitat i concentració
residencial a Catalunya

CONTEXT:
CATALUNYA
0
< 5
(5-10]
(10-15]
(15-20]
(20-25]
(25-30]
>=30
Percentatge nascuts
l’estranger
Boom Immigratori i Crisi Econòmica
0
< 5
(5-10]
(10-15]
(15-20]
(20-25]
(25-30]
>=30
Percentatge nascuts
l’estranger
2000
2012
4%
17,7%

ESQUEMA D’ANÀLISI DEMO-ESPACIAL
ASSENTAMENT
TERRITORIAL
DE LES
POBLACIONES
IMMIGRADES
SEGREGACIÓ
RESIDENCIAL
ESPAIS D’ALTA
CONCENTRACIÓ
INCREMENT DE
LA DIVERSITAT
POBLACIONAL
Provincies
Àreas
metropolitanes
Municipis
Municipis
Seccions Censals
Tots els nivells
territorials
TIPUS D’ANÀLISI ESCALA TERRITORIAL PERÍODE
2
0
0
0
-
2
0
1
2

INCREMENT DE LA DIVERSITAT POBLACIONAL:
CATALUNYA
Nombre de països representats per municipi
1
2-9
10-19
20-29
30-39
40-49
50-59
60-69
70-79
80-89
90-99
>100
na
(67)
(461)
(187)
(70)
(53)
(36)
(24)
(15)
(6)
(5)
(5)
(14)
(4)
1
2-9
10-19
20-29
30-39
40-49
50-59
60-69
70-79
80-89
90-99
>100
na
(9)
(189)
(238)
(157)
(98)
(66)
(54)
(46)
(14)
(19)
(31)
(26)
2000
Riquesa segons mida dels grups (Muncipis capital de Provincia)
2012

CATALUNYA
Diversitat poblacional segons mida dels municipis

1
2
3
4
5
BARCELONA
Diversitat poblacional per secció censal

1
2
3
4
5
GIRONA I SALT
Diversitat poblacional per secció censal

DISTRIBUCIÓ RESIDENCIAL:
CATALUNYA
Disimilitud dels grups principals per municipi segons país de naixement -Anys 2006-2009-2012-
Grau de dissimilitud per grups continentals i municipis (1)

DISTRIBUCIÓ RESIDENCIAL:
CATALUNYA
Disimilitud dels grups principals per municipi segons país de naixement -Anys 2006-2009-2012-
Grau de dissimilitud per grups continentals i municipis (2)

Comunitats
Majoritàries HOMOGÈNIES
NO HOMOGÈNIES
PLURAL DE TIPUS B
MIXTES
POLARITZATS
EXCLUSIUS
Enclavaments
(espais d’alta
concentració)
PLURAL DE TIPUS A
50%
20%
70%
Tipologia d’espais residencials (Johnston, Forrest & Poulsen, 2002)
FORMACIÓ D’ESPAIS D’ALTA CONCENTRACIÓ:
CATALUNYA

Comunitats
Majoritàries HOMOGÈNIES: on la població nascuda a l’estranger representa
menys del 20% de la població.
NO HOMOGÈNIES: on la població nascuda a l’estranger
representa entre el 20 i el 49% del total de la població.
PLURAL DE TIPUS B: on la població nascuda a l’estranger
representa entre un 50 i un 69% del total, però en el qual cap
grup arriba a representar un 20% del total de població.
Enclavaments
(espais d’alta
concentració)
PLURAL DE TIPUS A: on la població nascuda a l’estranger
representa entre un 50 i un 69% del total, i un o més grups
formen, com a mínim, un 20% del total de la població però cap
d'elles arriba a més del 60% dins la mateixa àrea.
50%
CATALUNYA
Tipologia d’espais residencials

2012
CATEGORIA Nº absolut Nº relatiu
C.M.H. 3.527 70.06 %
C.M.NO H. 1.452 28.84 %
E.P.A 48
1.09 %
E.P.B 7
CATALUNYA
Distribució dels tipus residencials

Totes les seccions són C.M.H
Almenys 1 secció és una C.M. No H.
Almenys 1 secció és un Enclavament Plural
MUNICIPIS PER TIPUS RESIDENCIAL 2012
CATALUNYA
Localització d’espais d’alta concentració (Municipis)

3% 2% 1% 0% 1% 2% 3%
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
55
60
65
70
75
80
85
90
95
100
105
Homes Est Homes Esp Dones Est Dones Esp
BARCELONA
Població Total 52.546
Pob. Nascuda Esp. 22.754
Pob. Nascuda l'est. 29.792
% Nascuts Est. 56,7%
IM Nascuts Esp. 98,7
IM Nascuts l'est. 142
Edat Mitjana Esp. 38,7
Edat Mitjana Est. 31,9
1ª nac. est. Pakistan (7.133)
2ª nac. est. Filipines (5.128)
3ª nac. est. Bangladesh (1.980)
Localització i composició segons sexe, edat i origen, 2000-2012

15% 10% 5% 0% 5% 10% 15%
0-4
5-9
10-14
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75-79
80-84
85-89
90-94
>95
SANTA COLOMA
1ª nac. est. Xina (992)
2ª nac. est. Marroc (383)
3ª nac. est. Pakistàn (373)
Homes Dones

15% 10% 5% 0% 5% 10% 15%
0-4
5-9
10-14
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75-79
80-84
85-89
90-94
>95
SALT
Edat Mitjana Esp. 32
1ª nac. est. Marroc (1.797)
2ª nac. est. Gambia (828)
3ª nac. est. Honduras (321)
Homes Dones

15% 10% 5% 0% 5% 10% 15%
0-4
5-9
10-14
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75-79
80-84
85-89
90-94
>95
LLEIDA
IM Nascuts Esp. 103
2ª nac. est. Romania (501)
3ª nac. est. Senegal (160)
Homes Dones

15% 10% 5% 0% 5% 10% 15%
0-4
5-9
10-14
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75-79
80-84
85-89
90-94
>95
SALOU
IM Nascuts Esp. 110
1ª nac. est. Senegal (740)
2ª nac. est. Rep. Dom. (413)
Homes Dones

CONCLUSIONS
● Creixement de la població inmigrada, en un període
curt de temps (magnitud-->intensitat)
● Creació d’espais d’hiperdiversitat (Vertovec, 2007)
● Major uniformitat espacial en els anys de pre-crisi, i
certa estabilització en els anys de crisi
● Creació d’espais d’alta concentració (tipus plural):
(1) poblacions d’edats joves-adultes
(2) sobrerrepresentació masculina
(3) multidimensionalitat (residencial<>ocupacional)

4 de juny de 2014
30è Aniversari
Andreu Domingo
Xiana Bueno
El discurs sobre la gestió:
l’impacte de la crisi

1) Objectius
2) Metodologia
• Disseny metodològic
• Construcció categories
• Guió de les entrevistes, tractament i anàlisi de text
3) Primers resultats: mapes conceptuals
• La crisi, quina crisi?
• El conflicte: l’encrespament
• Preocupacions a curt i llarg termini
• Suggeriments
4) Conclusions: I la interculturalitat?
Índex
Índex

1) Identificar les diferents pràctiques en la gestió municipal de la diversitat
poblacional sorgida de la immigració internacional.
2) Constatar l’impacte de la crisi econòmica sobre la gestió municipal de la
diversitat poblacional.
3) Examinar el discurs sobre la interculturalitat i la diversitat dels responsables
de la seva gestió a nivell municipal.
Objectius
Objectius

• Entrevistes personals en profunditat semi-dirigides
64 entrevistes
13 mesos de treball de
camp: novembre de
2012 a desembre de
2013
Mètode de contacte: via telefònica/email
Durada: Entre 1,5h i 2h (en dependències municipals)
Metodologia
30 a Catalunya
34 a la resta d’Espanya
Quantes? On?
A quí? Quan?2 perfills d’entrevistat:
- 54 tècnics responsables
- 10 polítics (a Catalunya)
Com?
Ordre de l’entrevista: Demostració anàlisi territorial + fitxa + entrevista
Registre: Gravació de veu (anonimat individual i municipal)
Disseny metodològic
Transcripció: Íntegra

Comunitat majoritària homogènia
Comunitat majoritària no homogènia
Enclavament pluralista tipus A
Enclavament pluralista tipus B
Enclavament polaritzat
Enclavament mixt
Enclavament exclusiu
Grandària del
municipi
Tipus
enclavament
ètnic
Nivell de
segregació
1.000-10.000 habitants
10.000-30.000 habitants
30.000-50.000 habitants
50.000-100.000 habitants
100.000-1.000.000 habitants
> 1.000.000 habitants
Alta > 50 Dissimilitud (ID) > 15 Aïllament (P*)
Mitjana 30-50 ID 5-15 P*
Baixa >30 ID >5 P*
Total
28
categories
6
6
16
28 categories en funció de:
- 6 grandària de municipi
- 7 tipus d’enclavament residencial
- 3 nivells de segregació
Metodologia
Construcció de les categories

CATALUNYA RESTA D’ESPANYA
Metodologia
Cat. Tipus d'enclavament
Grandària del
Municipi
Nivell de
segregació
N Enc.
1 1.000-10.000 Baixa
2 10.000-30.000 Baixa
3a
3b
4 1.000-10.000 Baixa
5 1.000-10.000 Baixa
6a 30.000-50.000 Media
6b
6c 100.000-1.000.000
6d
7 Baixa 1
8 Mitjana 1
9 Alta 1
10 Baixa 1
11 Mitjana 1
12 Alta 1
13 Baixa 1
14 Mitjana 2
15 Alta 1
16 Baixa 4
17 Mitjana 1
18a Alta 3
18b Alta 4
19 Baixa 1
20 Mitjana 1
21a 1
21b 1
22 > 1.000.000 Baixa 15
23 50.000-100.000 Alta 6
24 10.000-30.000 Alta 3
25 30.000-50.000 Alta 6
26 100.000-1.000.000 Mitjana 14
27 30.000-50.000 Mitjana 2
28 50.000-100.000 Alta 4
Mixte
Polaritzat
Esclusiu
100.000-1.000.000
Alta
Pluralista
1.000-10.000
10.000-30.000
30.000-50.000
50.000-100.000
Majoritària homogènia
100.000-1.000.000 Mitjana
Majoritària NO
homogènia
∑ = 34 entrevistes∑ = 30 entrevistes
Quadre de categories
Cat. Tipus d'enclavament
Grandària del
Municipi
Nivell de
segregació
N Enc. Nivell polític
1 1.000-10.000 Baixa CUP
2 30.000-50.000 Mitjana
3 100.000-1.000.000 Mitjana
4 1.000-10.000 Baixa
5 30.000-50.000 Baixa CiU
6a
6b
7 Pluralista 1.000-10.000 Baixa
8 Pluralista 1.000-10.000 Mitjana
9 1.000-10.000 Alta 1 ERC
10 Baixa 2
11 Mitjana 2 PP
12 Alta 1 ICV
13 Baixa 1
14a 4
14b 1 ERC
15 Pluralista 30.000-50.000 Alta
16 Pluralista 50.000-100.000 Baixa
17 Pluralista 50.000-100.000 Mitjana
18 Pluralista 50.000-100.000 Alta
19 Baixa 1
20a 6
20b 1 CiU
21a 1 PP
21b 3 PSC
22 > 1.000.000 Baixa 18 CiU
23
24
25
26
27
28
Majoritària homogènia
Majoritària NO
homogènia
50.000-100.000 Baixa
Pluralista
10.000-30.000
Polaritzat
30.000-50.000
Mitjana
Pluralista
100.000-1.000.000
Mitjana
Alta
Mixte
Exclusiu

Comunitats majoritàries
homogènies
Comunitats majoritàries
no homogènies
Enclavaments pluralistes
Enclavaments mixtes,
polaritzats o exclusius
∑ = 64 entrevistes
13 Comunitats Autònomes,
20 províncies, 54 municipis
Només un 0,75% del total de seccions
censals tenen un enclavament ètnic
(267 de 35.968)
Metodologia
Localització de les entrevistes

Estructura de l’entrevista:
Bloc 1: Sobre la gestió de la immigració
Bloc 2: Població i aspectes territorials
Bloc 3: Sobre l’impacte de la crisis
Bloc 4: Valoració i prospectiva
Disseny conjunt amb les preguntes de l’enquesta
Metodologia
El guió de l’entrevista

∑ = 77 codis
Codis estructurals (34) Codis inductius origen (19)Codis deductius (24)
Tractament: Buidat en format text, transcripció original i edició
Anàlisi:
- Paquet informàtic d'anàlisi qualitativa ATLAS.ti v.7
- Llibre de codis  codificació pilot fins saturació
- Doble codificació <-> Dues persones
- Categorització i conceptualització (codis seleccionats)
- Elaboració de mapes conceptuals
Metodologia
Tractament i anàlisi de text

Crisi-Gestió
La Crisi
Crisi-Migrant
Conflicte
Creu que la crisi econòmica ha fet
canviar l’orientació de la gestió de
la immigració?
De quina manera ha afectat la crisi
econòmica al pla o a les accions de
gestió de la immigració?
Amb l’arribada de la crisi han
canviat les demandes de la
població immigrada?
La inflexió del cicle migratori ha fet
replantejar accions per afavorir el
retorn dels immigrats?
Ha percebut alguna altra
conseqüència al respecte no
esmentada fins ara?
Creu que la crisi econòmica ha
provocat que la convivència entre
la població autòctona i la immigrada
hagi canviat? En quin sentit?
Valoració i Prospectiva
Quins són els principals reptes que
planteja la gestió de la immigració al
seu municipi?
Què suggeriments pot apuntar per
millorar la gestió local de la
diversitat poblacional sorgida de la
immigració?
Anàlisi
Anàlisi de l'impacte de la crisi: codis seleccionats

1) Gènere discursiu propi:
• El pragmatisme i l’orientació cap a l’obtenció de resultats dins la cultura
institucional en la que han estat socialitzats (Caponio, 2010)
• Influència d’altres gèneres discursius (polític, acadèmic, mediàtic)
• Memòria de la gestió sobre la immigració de l’administració
2) Mapes conceptuals:
• Ordenació relacional dels principals temes i idees extretes de les
entrevistes
• No realitat, discurs: pluralitat de veus
Aproximació a la veu tècnic
Anàlisi

DISCURS POLÍTIC
G
E
S
T
I
Ó
Habitatge
Concentració
Atur
Habitatge
Mediació
Treball
(-) Immigració
(+) Emigració
(-) Entrada
(-) Reagrupament
(+) Disgregació
(+) Sortides indiv.
Irregularitat
D
E
M
A
N
D
A
F
L
U
X
E
S
E
S
T
O
C
S
Específic
No Específic
Familia
D
E
M
O
G
R
A
F
I
A
SERVEIS
(-)
(+)
CRISI ECONÒMICA
M1: Crisi, quina crisi?
Anàlisi

“...s’ha reduït d’una manera dramàtica,
dràstica, terrible,... els pressupostos que hi
havia dirigits a l’àrea, amb lo qual, amb lo
que t’han deixat, t’han dit, gestiona..., això
és lo que hi ha, gestiona” [30.000-50.000,
enclavament pluralista, segregació baixa]
"Home a nosaltres ens ha afectat de ple, de ple,
i bueno, no som pas els únics..., molta gent...,
nosaltres clar, vam patir la retallada primer de
tot de les mediadores“ [1.000-10.000, sense
enclavaments, segregació baixa]
“Ara el que..., el que els professionals hi
posen doncs és..., és molt.., també és
voluntat personal, més esforç” [>100.000,
enclavament pluralista, segregació alta]
“...perquè hi ha gent amb dificultats socials i
des d’aquesta perspectiva hem mantingut
diversos serveis o hem ampliat certs serveis,
per exemple, serveis socials s’han ampliat en
quant a dotació econòmica i en quant a ajuts
econòmics etcètera, per fer front, no?” [50.000-
100.000, sense enclavaments, segregació baixa]
“Nosaltres com a..., (...), l’Ajuntament (...) té
unes finances molt..., molt sòlides i hem
mantingut el pressupost al llarg de tots
aquest anys de crisi, és més, l’hem
incrementat, que l’any passat fins i tot vam
incrementar el pressupost una miqueta, no?
Llavors les polítiques les mantenim i en general
també altres àrees de l’Ajuntament les
mantenen” [>100.000, enclavament pluralista,
segregació baixa]
Crisi, quina crisi?
Anàlisi
- recursos econòmics + recursos econòmics

Crisi, quina crisi? (sobre el model de gestió)
Anàlisi
“Bueno nosaltres al 2008 vam fer el protocol
de padró, d’arrelament i de reagrupament.
Nosaltres com diem el casc antic era un
descontrol total, eh!. Per això es va fer un
protocol, si el coneixes...., (..) un protocol que
ara la Generalitat ja el fa però...., vam ser
força criticats perquè demanàvem la cèdula
d’habitabilitat, (...) que el contracte estigués
passat pel registre de la propietat...
Demanàvem lo que demanava la llei”
[30.000-50.000, sense enclavaments, segregació
mitjana]
Vindicació
“L’organigrama ha canviat radicalment,
radicalment, àrees que han desaparegut,
s’han hagut de crear de noves, hi ha tècnics
que s’han reciclat perquè els hi ha tocat
reciclar-se, no et pots quedar fent això
perquè ja no toca, no et pots quedar fent
borsa de treball quan has de fer un sistema
d’intermediació amb l’empresa de suport
grupal, una aula activa per recerca activa de
feina, has de canviar la manera de treballar,
els hàbits, ha canviat tot. L’àrea de ocupació
amb la potencia que té ara no existia inclús
fins el punt mira si la crisi ho ha fet canviar...”
[10.000-30.000, enclavament pluralista,
segregació baixa]
Reorientació

DISCURS POLÍTIC
G
E
S
T
I
Ó
D
E
M
O
G
R
A
F
I
A
CRISI ECONÒMICA
(-) Xarxa social(+) Pobresa
Vulnerabilitat
Assistencialisme
(+)
Competència
Crispació
Xenofòbia
PrejudicisRumor
Incertesa
(-) Treball
(+) Atur
Convivència
Espai
Públic
Comunitats
Inseguretat
Mediació
(+) Escenificació (+) Control
Regulació
(-)
(+)
(-)
(+)
Mitigar
M2: Conflicte: l’encrespament
Anàlisi

“L’altre cavall de batalla és el civisme, el
civisme amaga totes les coses, és a dir tots
els problemes d’arrel socioeconòmica ara en
diem civisme és molt..., (...) perquè el tema
del civisme ha servit durant anys per tractar
el tema de la diversitat, com que no podem
parlar ni d’immigrants, ni podem parlar de
no sé què, ni podem parlar de no sé quantos,
parlem de civisme i així arreglem els
problemes (...) això és molt normalitzador”
[50.000-100.000, sense enclavaments,
segregació baixa]
“...para solucionar este tipo de problemas
incluso tenemos un tríptico en todos los
idiomas posibles…, musulmán, árabe, para que
la gente se dé cuenta de lo que puede y no
puede hacer, una crucecita de lo que no puedes
hacer, dibujos, una casa, uno picando a las
doce de la noche…, evidentemente no se
puede, en fin un poco didáctico como casi si
fuesen niños, y hemos evitado muchísimos,
muchísimos problemas de verdad…”
[10.000-30.000, enclavament pluralista,
segregació mitjana. polític]
Conflicte: l’encrespament
“Sí, hi ha més malestar a nivell general, diguéssim aquest programa que et deia de
mediació una de les coses que hi ha és que ens sembla que la gent està més
encrespada..., i aquest encrespament amb els nuclis de convivència es dóna, llavores
la gent enseguida es tira els plats pel cap, en general eh!, sigui gent originària d’aquí,
gent..., població de fora, però hi ha més malestar en aquest sentit..., en aquest tema,
no?” [50.000-100.000, sense enclavaments, segregació baixa]
Anàlisi
Civisme (crític) Civisme (a favor)
Encrespament

CRISI ECONÒMICA
GESTIÓ
D
I
S
C
U
R
S
P
O
L
Í
T
I
C
(-) Democràcia
(-) Representació
C
O
H
E
S
I
Ó
F
R
A
G
M
E
N
T
A
C
I
Ó
Pèrdua Legitimitat D
E
M
O
G
R
A
F
I
A
Pèrdua de recursos
Xenofòbia
Encapsulament
Pobresa
Esclat social
Pèrdua de competències
Polarització
Desigualtat
Territori
(-) Participació
Guetització
Joves
Dona
M3: Preocupacions
Anàlisi

“El xoc i la possibilitat de conflicte i de
tensió, que hi és, hi és i bueno de
moment la cosa està tranquil·la però
qualsevol estona pot saltar una espurna
i tornar-se a engegar perquè les
condicions hi són.” [30.000-50.000,
enclavament pluralista, segregació mitjana]
“...però bueno, que qualsevol dia passa
alguna cosa…” [1.000-10.000, sense
Preocupacions
“...són nanos que han crescut amb els nostres,
i que (...) no tindran les mateixes oportunitats
per més que es digui..., igualtat d’oportunitats
és una frase que sona molt bé però no tindran
les mateixes oportunitats que els nostres fills i
aquí hi haurà un motiu de conflicte” [30.000-
50.000, sense enclavaments, segregació baixa]
Anàlisi
Conflicte imminent Conflicte diferit,
a llarg termini

CRISI ECONÒMICA
GESTIÓ
D
I
S
C
U
R
S
P
O
L
Í
T
I
C
D
E
M
O
G
R
A
F
I
A
Polítiques de
prevenció i
integració
Models de
gestió
Accions globals
Participació /
Representació
Autocrítica
Generacions
futures
M3: Suggeriments
Anàlisi
C
O
H
E
S
I
Ó
F
R
A
G
M
E
N
T
A
C
I
Ó
Pèrdua de recursos
Pèrdua de competències

“El repte en aquests temes sempre és les segones i les
terceres generacions com que ara ja les tenim en aquí i
que bueno que aquesta gent pugui, a través de l’escola,
que crec que és l’instrument més important donar una
certa igualtat d’oportunitats” [>100.000, enclavament
pluralista, segregació alta]
“Fer uns plans molt més pròxims a la realitat i..., que el
tècnic (...) treballi en el territori el dia a dia..., i deixar-nos
doncs d’aquests plans tan macos i (...) projectes molt
gruixuts i amb molta lletra... calen diners i cal empenta i
plans que toquin al terra i al dia a dia dels municipis i
això no passa gaire“ [1.000-10.000, sense
“ (...) sobretot el treball amb la població autòctona, ara
tenim aquest repte per endavant (...) hem de transmetre
la idea de que això no és reversible, sinó que són els nous
veïns i entre tots hem de tornar a construir una nova
identitat i el nostre missatge ha de ser clar en això, (...)
hem d’ajudar a trencar prejudicis i estereotips i construir
projectes comuns que són els barris, que són les places,
que són els carrers, les comunitats i acompanyar als veïns
autòctons en això. Penso que ara és el repte més
important.” [>100.000, enclavament pluralista,
segregació alta]
“La immigració a nivell institucional encara no es veu
amb normalitat, això és un fet eh!, (...) hi ha reticències i
prejudicis i bueno pues jo crec que aquest seria un tema
que hauríem d’abordar com organització” [>100.000,
enclavament pluralista, segregació alta]
Suggeriments
Accions globals
Models de gestió
Autocrítica
Polítiques de prevenció i integració
Participació / Representació
Generacions futures
“Seria important que aquestes persones poguessin
arribar a totes les decisions de poder i a tots els
àmbits, no?, per d’alguna manera fer-se sentir una
mica la seva veu, no?, però que això que seria lo ideal
de funcionament tal i com està la situació en aquests
moments (...) potser queda molt paralitzat ara per
ara, no?” [30.000-50.000, enclavament pluralista,
segregació baixa]
“Hay que invertir hoy en políticas sociales para no
tener que invertir mañana en políticas policiales y
asistenciales” [>100.000, enclavaments pluralista,
segregació mitjana]
Anàlisi

Pronunciar-se sobre la gestió de la immigració sota el prisma de la crisi:
• Canvis en el fenomen demogràfic (i en el temps):
De les migracions a l’assentament
• Transformacions en les condicions materials:
De la relativa abundància a la relativa escassedat
• Mutacions en el model de gestió:
• Vindicació  més control
• Reorientació nova organització i serveis
• Nostàlgia  tot el que es podría haver fet
Conclusions (1): I la interculturalitat?
Conclusions

Conclusions (2): I la interculturalitat?
• La gestió de la interculturalitat:
- Prova de l’autonomia municipal
- Discurs transversal i normatiu a Catalunya
• Els reptes de la interculturalitat: la incertesa
- Frustració  “Tot el que s’ha perdut”
- Por  Pèrdua de la cohesió social
- Límits  Fins a on arriba la interculturalitat?
• Voluntarisme i compromís:
És possible mantindre una política integradora sobre la premissa
de la bona voluntat?
Conclusions

Gràcies
http://gedemced.uab.cat
GEDEM –Grup d’Estudis Demogràfics i de les Migracions
@GEDEM_CED
adomingo@ced.uab.es
xbueno@ced.uab.es

Gestió Municipal de la Interculturalitat: discursos y pràctiques en època de crisi

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (8)

Similar to Gestió Municipal de la Interculturalitat: discursos y pràctiques en època de crisi

Similar to Gestió Municipal de la Interculturalitat: discursos y pràctiques en època de crisi (20)

Gestió Municipal de la Interculturalitat: discursos y pràctiques en època de crisi